GUIA BÀSICA DE CITACIÓ I ?· guia bÀsica de citaciÓ i bibliografia Tot treball acadèmic o creatiu…

  • Published on
    30-Sep-2018

  • View
    212

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

<ul><li><p>GUIA BSICA DE CITACI I BIBLIOGRAFIA </p><p> Tot treball acadmic o creatiu necessita deines per citar i referenciar aquelles fonts dinformaci externes que shagin utilitzat. En aquest sentit, ocultar o apropiar-se didees o de fragments de text daltres autors su-posa plagi i un incompliment en la propietat intellectual. La citaci es pot fer de dues maneres: copiant de manera explcita les idees dun autor situant aquest text entre [cursiva noms si el text s una llengua diferent al vostre escrit en catal o castell] o fent-hi referncia amb les nostres prpies paraules. En amb-ds casos caldr explicar al lector la font originria de la idea: mitjanant la citaci enmig del text i una biblio-grafia final que resumeixi tots els referents emprats. Existeixen diferents models de citaci segons les rees de coneixement o els criteris editorials establerts per revistes, congressos, universitats, etc. En aquest document trobareu una guia bsica per citar seguint un model de carcter multidisciplinar, la Norma ISO 690, o un molt com de lrea dArts i Humanitats, el Har-vard citation style. Sigui quin sigui el model triat, el ms important s la constncia i coherncia del seu s al llarg del text. s per aix que resulta molt important reflexionar de manera prvia sobre les necessitats del vostre escrit i quin model us anir millor, segons els seus punts forts i febles, i que trobareu explicats a conti-nuaci. NORMA ISO 690 (INTERNATIONAL STANDARD ORGANIZATION) La Norma ISO s un model multidisciplinar de citaci que es caracteritza per ser utilitzat mitjanant notes a peu de pgina. s adequat per aquells textos en qu no volgueu interrompre el vostre escrit, tot situant les referncies a la part inferior de la pgina. Igualment, permet fer citacions ms completes i complexes, donant millor resposta a la realitat terica de lrea dArts i Humanitats. No obstant aix, s un model ms complex que el Harvard i pot interrompre el vostre procs descriptura o resultar una mica feixuc. HARVARD CITATION STYLE Aquest s un model originari del mn cientfic, actualment de gran acceptaci a lrea dArts i Humanitats. Es caracteritza per la seva practicitat i rapidesa, ja que consisteix en breus referncies entre parntesi enmig del text i que es veuen complementades amb una sola bibliografia final. Igualment, permet separar les cites bibli-ogrfiques situades entre text amb les ampliacions o especificacions que volgueu fer utilitzant les notes a peu de pgina. El seu inconvenient s que tal brevetat prpia de les cincies pot impedir unes cites ms complexes i completes, prpies de la naturalesa de lrea de les arts i les humanitats.</p></li><li><p>GUIA BSICA DE CITACI I BIBLIOGRAFIA. NORMA ISO 690 </p><p>ARTICLE EN PAPER ANTICH, Xavier. Primo Levi i la qesti del testimoni. La primavera insuportable. LAven. 2003, n 280, p. 43-50. *El ttol de larticle va amb lletra rodona i el ttol de la revista amb cursiva. </p><p>ARTICLE EN FORMAT ELECTRNIC </p><p>STEVENS, Martijn. Conformarse con la nada. La materializacin de lo digital. Art-nodes [en lnia]. 2012, n 12, p. 48-53. [consultat: 10 setembre 2015]. </p><p>*Especificar que es troba en lnia i la data de consulta. LLIBRE MUNARI, Bruno. Cmo nacen los objetos?. Apuntes para una metodologa </p><p>proyectual. 16 ed. Barcelona: Gustavo Gili, 2015. *Si el llibre pertany a edicions posteriors a la primera edici, cal especifi-car-ho. Una altra opci s posar lany original entre parntesi, enlloc de ledici: 2015 (1981) </p><p>CAPTOL DE LLIBRE BUTLER, Judith. What Is Critique: An Essay on Foucaults Virtue. INGRAM, David (ed.). The Political: Readings in Continental Philosophy. London: Basil Blackwell, 2002, p. 212-229. *Especificar sempre les pgines daquell captol. </p><p>LLIBRE EN FORMAT ELEC-TRNIC </p><p>BLASCO, Selina (ed.). Investigacin artstica y universidad: materiales para un debate [Recurs electrnic]. Madrid: Ediciones asimtricas, 2013 [consultat: 15 setembre 2015]. Disponible a internet: http://www.museoreinasofia.es/sites/default/fi-les/banner/descargas/investigacionartisticauniversidad_vvaa.pdf </p><p>BASE DE DADES Arxiu Artistes [en lnia]. [Barcelona]: Institut Ramon Llull, [s/d]. [consultat: 3 octu-bre 2014]. Disponible a internet: http://www.arxiuartistes.cat. </p><p>PGINA WEB, BLOG, ET.C Monogrfica.org [en lnia] [consultat: 20 setembre 2015]. Disponible a internet:http://www.monografica.org</p><p>FILMS, ENREGISTRAMENT VDEO, SONOR, ETC. </p><p>LVAREZ, Mercedes. El cielo gira [DVD]. 2004. *Si s un enregistrament vdeo, sonor, etc. cal especificar-ho entre els [ ] </p><p>ENTREVISTA PALMELL, Joan. La professi de fotgraf en lactualitat [entrevista]. Entrevista re-alitzada per: Merc Ortigosa. 30 octubre 2015. Comunicaci personal. </p><p>CORREU ELECTRNIC ALMIRALL, Gemma. Re: Citar recursos elecrnics [Correu electrnic]. Barcelona: 23 setembre 2015; 15:25:12 p.m. Enviat a graduatuniversitari@escolamassana.es [consultat: 2 octubre 2015]. Comunicaci personal. *Si s un Missatge de Facebook, sespecifica aix enlloc de Correu electrnic. El mateix si es tracta duna trucada telefnica o dun tuit de Twitter. </p><p>OBRA DART, DISSENY, PEA, ETC. DUN AUTOR </p><p>RAND, Paul. Eye Bee M. 1981. *Si es tracta dun collectiu, es posa el nom daquest en majscules (com si fos un cognom). </p></li><li><p>GUIA BSICA DE CITACI I BIBLIOGRAFIA. NORMA ISO 690 </p><p>CITES Les referncies es citen utilitzant notes a peu de pgina i al final es resumeix tota la bibliografia per ordre alfabtic. AUTORS Fins a 3 autors: separaci per punt i coma (;). Ms de 3 autors: anotar el primer autor i afegir labreviatura et al. . Tamb es pot usar: i altres o, en angls, and others. Es consideren autors els coordinadors, editors, etc. si nhi ha: cal afegir labreviatura corresponent: ed., coord. Els noms de les persones es poden abreviar amb la lletra inicial: ANTICH, X. [enlloc de Xavier]. En el cas dobres annimes, la referncia es comena directament pel ttol. RETALLAR FRAGMENTS DE TEXT Podeu ometre part del text originari duna cita sempre i quan indiqueu labsncia amb la forma: [] ABREVIACIONS Quan ja sha citat prviament una referncia a les notes de peu de pgina, no cal repetir la cita completa. Es fa servir COGNOM: op. cit., any, pgina. Per exemple: BUTLER: op. cit, 2002, p. 220. Si es tracta dun article: art. cit. Si la cita s igual pgina inclosa! que just la cita precedent, aleshores noms labreviaci: Ibid. Si es tracta de la mateixa refe-rncia per una pgina diferent: Id. Si voleu convidar al lector a llegir una referncia prxima a all que esteu comentant poseu, de manera precedent a la cita: vid. (que vol dir vegeu). AFEGIR OBSERVACIONS ENMIG DUNA CITA s possible incloure especificacions prpies enmig duna cita, sempre i quan es faci utilitzant els claudtors [ ] per em-marcar-les. FALTEN ALGUNES DADES Si el document no compta amb una data concreta de publicaci, es pot aproximar una: ca. 2013 o ometre-la amb un [s/d]. El mateix si no se sap el lloc dedici [s/l]. TEXT DEXEMPLE: Un dels grans debats terics entorn a la fotografia ha estat, i segueix vigent a lactualitat, el seu estatus de veritat o la seva pertinena a conceptes com memria, prova o ficci. Des que Roland Barthes va definir lessncia de la fotografia com el esto ha sido,1 nombrosos autors shan posicionat a favor, en contra, o en una posici intermitja de discussi. Segueixen la seva estela aquells terics que com Rosalind Krauss defensen la noci dn-dex del dispositiu fotogrfic, situant-lo fora del relat clssic de la Histria de lArt,2 mentre que terics anglesos com John Tagg estableixen que el peso de la representacin recau no en el dispositiu que careix didentitat prpia sin en la instituci que es troba darrera i lexecuta, com poden ser els ents estatals de la policia, lhospital i lescola que, per la seva condici de garants del benestar com, sels suposa inherents els valors dob-jectivitat i certesa.3 Una de les aportacions ms belligerant s la del nord-americ James Elkins i el seu treball What Photography Is, una contra-lec-tura de lobra barthesiana. Enfront al nostlgic esto ha sido, Elkins afirma que Photography can be compared [] to that selenite window. It promi-ses a view of the world, but it gives us a flattened object in which wrecked reminders of the world are lodged [] As an individual photograph, the selenite window is a good but imperfect model of imperfect visibility.4 En una posici intermitja cal citar a Geoffrey Batchen que defensa que la prpia paraula foto[llum/natura]-grafia[escriptura/cultura] ens recorda que el dispositiu no s noms ni un llenguatge autnom i independent ni tampoc no-ms el resultat duna manipulaci contextual: s la conseqncia dentrecreuar autonomia fsico-qumica amb una cultura que lactiva.5</p><p> 1 BARTHES, Roland. La Cmara lcida. Barcelona: Paids, 2006 (1980). 2 KRAUSS, Rosalind. Lo fotogrfico: por una teora de los desplazamientos. Barcelona: Gustavo Gili, 2002 (1990). 3 TAGG, John. El peso de la representacin. Ensayos sobre fotografas e historias. Barcelona: Gustavo Gili, 2005 (1988). La seva tesi es basa en el treball de Michel Fou-cault. El propi Tagg afirma: Un elemento crucial para el desarrollo de esta temtica ha sido el rechazo de Foucault de la idea de que conocimiento y poder son en cierto modo contrapuestos, antitticos o incluso separables []. No existe relacin de poder sin la correlativa constitucin de un campo de conocimiento, ni conocimiento alguno que no presuponga y constituya, al mismo tiempo, relaciones de poder. Id., p. 16. Per a una versi ms actualitzada de les idees de Tagg vid. TAGG, John. The Discipli-nary Frame: Photographic Truths and the Capture of Meaning. Minnesota: University of Minnesota Press, 2009. 4 ELKINS, James. What Photography Is. London: New York: Routledge, 2012, p. 17, 28. 5 BATCHEN, Geoffrey. Arder en deseos: la concepcin de la fotografa. Barelona: Gustavo Gili, 2004 (1999).</p></li><li><p>GUIA BSICA DE CITACI I BIBLIOGRAFIA. HARVARD CITATION STYLE * Vegeu la guia completa a: http://libweb.anglia.ac.uk/referencing/harvard.htm </p><p>ARTICLE EN PAPER Antich, X. (2003). Primo Levi i la qesti del testimoni. La primavera insuportable. LAven (280), pp. 43-50. </p><p>ARTICLE EN FORMAT ELECTRNIC </p><p>Stevens, M. (2012). Conformarse con la nada. La materializacin de lo digital. Art-nodes [en lnia] (12). pp. 48-53. URL: http://www.raco.cat/index.php/Artnodes/arti-cle/viewFile/263143/350592 [consultat: 10 setembre 2015]. </p><p>LLIBRE Munari, B. (2015). Cmo nacen los objetos?. Apuntes para una metodolo-ga proyectual. 16 ed. Barcelona: Gustavo Gili. </p><p>CAPTOL DE LLIBRE Butler, J. (2002). What Is Critique: An Essay on Foucaults Virtue. A: D. Ingram, ed. The Political: Readings in Continental Philosophy. London: Basil Blackwell, pp. 212-229. *Si es cita un prleg sutilitza aquest mateix mtode </p><p>LLIBRE EN FORMAT ELECTRNIC </p><p>Blasco, S., ed. (2013). Investigacin artstica y universidad: materiales para un de-bate [Recurs electrnic]. Madrid: Ediciones asimtricas. URL: http://www.museorei-nasofia.es/sites/default/files/banner/descargas/investigacionartisticauniversidad_vvaa.pdf [consultat: 15 setembre 2015]. </p><p>BASE DE DADES Arxiu Artistes [en lnea]. [Barcelona]: Institut Ramon Llull. URL: http://www.arxiuartis-tes.cat [consultat: 3 octubre 2015] </p><p>PGINA WEB, BLOG, ET.C </p><p>monogrfica.org. 2010. [en lnia] [consultat: 20 setembre 2015]. URL: http://www.mo-nografica.org </p><p>FILMS, ENREGISTRA-MENT VDEO, SONOR, ETC. </p><p>El cielo gira [DVD]. (2004). M., lvarez, dir. *Si s un enregistrament vdeo, sonor, etc. cal especificar-ho entre els [ ] </p><p>ENTREVISTA Palmell, J. (2015). Entrevistat per Merc Ortigosa, comunicaci personal, 30 octu-bre. </p><p>CORREU ELECTRNIC Almirall, G. (g.almirall@yahoo.es), 23 setembre 2015. Re: Citar recursos elecrnics. E-mail enviat a Coordinaci Grau en Arts i Disseny (artsidisseny@escolamassana.cat) *Un twitter: Almirall, G. (23/10 2015) Citant recursos [Twitter, en lnia]. URL: http://twit-ter.com/galmirall.html [consultat: 24 setembre 2015]. *Sempre que es pugui fer referncia a una URL cal facilitar la informaci. </p><p>OBRA DART, DISSENY, PEA, ETC. DUN AUTOR </p><p>Rand, P. (1981). Eye Bee M.</p></li><li><p>GUIA BSICA DE CITACI I BIBLIOGRAFIA. HARVARD CITATION STYLE * Vegeu la guia completa a: http://libweb.anglia.ac.uk/referencing/harvard.htm </p><p>CITES Les referncies es fan enmig del text utilitzant parntesi dins del qual sespecifica nom, any: pgina, si sescau. Per exemple: algunes investigacions recents (Blasco, 2013) shan preguntat pel rol de la instituci universitria en la recerca artstica o Judith Butler (2002: 215-216) recupera el concepte de pensament crtic de Foucault. Les dades sinclouen o no dins del parntesi segons si prviament nheu fet referncia al text. La cita completa tal i com surt al quadre esquema noms sutilitza en la bibliografia final per ordre alfabtic, que ser-veix de guia de totes les cites fetes al llarg del text. En aquest sentit, les notes a peu de pgina queden reservades per les observacions o aclariments que volgueu fer en relaci al tema que estigueu tractant en aquell moment, per no per a referncies bibliogrfiques. RETALLAR FRAGMENTS DE TEXT Podeu ometre part del text originari duna cita sempre i quan indiqueu labsncia amb la forma: [] AUTORS Si dins-text voleu citar diversos autors en relaci a una idea: (Foucault, 1975; Tagg, 2005 [1988]). O un mateix autor, diverses obres: (Foucault, 1975, 2008). Si una mateixa referncia t diversos autors: </p><p>Fins a 3 autors: (Bourdieu i Passeron, 1964) si el text s en castell y i si s en angls and o &amp;. Ms de 3 autors: (Foster et al., 2006) </p><p>Es consideren autors els coordinadors, editors, etc. si nhi ha: cal afegir labreviatura corresponent: ed., coord. Si la referncia no t autor, sutilitza el ttol en cursiva (Tratado histrico prctico del Daguerrotipo, 1839). FALTEN ALGUNES DADES Si no se sap la data es pot fer servir lexpressi no data amb labreviaci: n.d. En el sistema autor-any no cal emprar les abreviacions op. cit., ibid., etc. perqu la voluntat s netejar, separar i sintetit-zar al mxim la citaci. UN MATEIX AUTOR, AMB OBRES EN UN MATEIX ANY El sistema Harvard es basa en la relaci autor-any, per en cas de repetici dany per a referncies diferents dun ma-teix autor podem utilitzar les lletres per marcar la distinci. Per exemple: (Sennett, 1970a, 1970b). I a la bibliografia final: </p><p>Sennett, R. (1970a). Families Against the City: Middle Class Homes of Industrial Chicago, 1872-1890. Cambridge: Harvard University Press. Sennett, R. (1970b). The Uses of Disorder: Personal Identity &amp; City Life. New York: Knopf. </p><p> TEXT DEXEMPLE: Un dels grans debats terics entorn a la fotografia ha estat, i segueix vigent a lactualitat, el seu estatus de veritat o la seva pertinena a conceptes com memria, prova o ficci. Des que Roland Barthes ([1980] 2006) va definir lessncia de la fotografia com el esto ha sido, nombrosos autors shan posicionat a favor, en contra, o en una posici intermitja de discussi. Segueixen la seva estela aquells terics que com Rosalind Krauss ([1988] 2002) defensen la noci dndex del dispositiu fotogrfic, situant-lo fora del relat clssic de la Histria de lArt, mentre que terics anglesos com John Ta...</p></li></ul>