Exposició de les normes ortogràfiques (1917)

  • Published on
    20-Jan-2016

  • View
    58

  • Download
    0

DESCRIPTION

Exposici de les normes ortogrfiques, del "Diccionari ortogrfic" de l'IEC (1917)

Transcript

<ul><li><p>BIBLIOTECA FILOLOGICADE L'INSTlTUT DE LA LLENGUA CATALANA</p><p>XI</p><p>DICCIONARI ORTOGRFIC</p><p>PRECEDIT D'UNA</p><p>EXPOSICI DE L'ORTOGRAFIA CATALANA</p><p>SEGONS EL SISTEMA DE L' 1. D'E. C.</p><p>REDACTAT SOTA LA DIRECCI DE</p><p>P. FABRAMBIBRE DE LA SECCI FILOLOGICA</p><p>BARCELONA</p><p>INSTITUT D'ESTUDIS CATALANSPALAU DE LA DlPUTACI</p><p>MCMXVII</p><p>/</p></li><li><p>ES PROPIET AT</p><p>Imp. Elzeviriana - Borrs, Mestres i C.- - R. Catalunya, 12 i 14 - Barcelona</p></li><li><p>PROLEG</p><p>A l'epoca en que e1s altres idiomes llatins fixaven i moder-nitzaven llurs ortografies, la nstra llengua atravessava jael perode de decadencia literaria que es prolonga fins a mitjanseg1e dinove. Aix, veiem perpetuar-se en la seva escripturaun cert nombre de convencicns medievals que obligavena desfigurar ultra mesura e1s nostres mots d'origen erudit,tal, entre altres, la d'escriure y per i en e1s diftongs, la qualens constrenyia a escriure heroycli, introyt, ouoyde, &amp;. Peroal mateix temps que la llengua escrita, incapac de renovella-ment, continuava arrapada a aquelles convencions, no prouescaients a una llengua moderna, s'hi ana ven introduint unamuni de grafies erronies nades d'una imitaci servil de lesgraies castellanes: la e era reernplacada per la a en els pluralsdels mots en a; la v catalana era reernplacada per la b caste-llana en mots com cavall, gouern, cascaueli, o la b catalana,per la v castellana en mots com rebentar, har, biga. En ini-ciar-se la renaixenca literaria, el catala oferia, dones, unaortografia anacrnica entacada d'innombrables castellanismes,la qual en l'obra de redrecament a acomplir havia d'sserevidentment objecte d'una doble tasca de modernitzaci idepuraci ..Un dels efectes d'aquesta tasca fou la producci d'una di-</p><p>versitat prodigiosa de sisternes ortografics, Tots aquells qui,des de la restauraci dels Jocs Florals, havien tractat d'in-troduir innovacions en l'ortografia de la decadencia, consa-grada pels Bofarull i els Blanch, havien provocat la protestairada de la majoria dels escriptors contemporanis. Els ques'aperceberen, per exemple, de la greu error en que incorremescrivint a en 1I0cde e en el plural dels norns en a i propo-salen el restabliment de la e, trigaren anys i anys a veureimposar-se 11ur sistema, i encara avui trobarem algunantic mestre en gai saber partidari dels plurals en as. Perotanmateix totes les reformes viables sucessivament proposadeshavien anat obrint-se cam; un perode de renovellarnent co-men</p></li><li><p>durant aquest perode que, en I'absencia d'una autoritat reco-neguda per tothorn, que imposs les innovacions encertades,es produeix I'estat d'anarquia ortogrfica que tots havemconegut, on cada escriptor usava la seva ortogrfia, segonseren aquestes o aquelles les reformes que havia cregut con-venient d'adoptar.El desgavell ortografic arriba a un punt, que molts haurien</p><p>retornat volenterosament a l'ortografia encongida i provin-ciana de les clarreries de la decadencia. Evidentment I'anarquiaortogrfica a la qual havem pervingut era un mal que caliaremeiar. Pero el remei no es podia ja cercar- en un retorn aI'antic estat de coses: les innovacions proposades per N'Aguili els seus continuadors ja havien fet massa cam. El mal haviams aviat de trobar el seu remei en I'extensi creixent queanaven conquistant totes aquelles reformes que encloen unaveritable millora. I de fet, darrerament, el desgave11 ortografichavia ja minvat d'una manera considerable, la major partdels escriptors actuals coinciclint en I'acceptaci d'un nombrecada dia ms gran d'innovacions, Alguns, pero, es mostravenpoc disposats a nioclificar 11ur manera peculiar descriure.intransigents sobretot amb aquelles reformes que tendien amoclernitzar o simplificar I'ortografia, les quals e11scondern-naven com a contrares a la tradici.</p><p>Creat I'Institut d'Estudis Catalans, aquesta corporaci, tenintesguard que les seves publicacions portaven el catala a sserllegit per estudiosos de tots els pasos, comprengu I'alta con-veniencia que aquelles apareguessin escrites en una ortografauniforme i decid tracar-se unes normes ortogrfiques, a lesquals es subjectarien els seus membres i collaboradors. NornenIlavors una cornissi que, desprs d'un estudi detingut de lesdiferents qestions a resoldre, proposaria sobre cada unadelles la soluci que reuniria un major nombre d'opinionsal seu favor. Hom obtindria, aix, un conjunt de regles que,desprs de sancionades per l'Institut en ple, serien adoptadesen totes les seves publicacions,Les qestions examinades en primer Iloc per la cornissi</p><p>foren les que es refereixen a l'ortografia daquelles lletres quesn pronunciades identicament en el dialecte central, perocontinuen pronunciant-se distintament en altres dialectes, talscomla a i la e no accent uades, la b i la v. En aquestes qestionspredomina el criteri que un dia sostingu N' Aguil, segonsel qual, per damunt qualsevol consideraci de carcter eti-mologic i per damunt les habituds contretes en I'epoca de ladecadencia sota la influencia de l'ortografia castellana, homhavia datenir-se a les grafies meclievals i a la pronnciacl'aquells dialectes que conserven I'antiga distinci. un motcom buidar, per exemple, que apareix constantment escrit</p><p>-6-</p></li><li><p>amb b en cat al antic i s pronunciat amb b a les regions quepronuncien distintament la b i la v, havia d' sser escrit amb b,sense que davant aquells fets pogus tenir cap valor la consi-deraci que el dit mot prov del llat *v6eitare, que ha donatel francs uider i l'itali uuoiare. Dins aquest criteri, - que sel que s'ha seguit en la redacci del present Diccionari, -l'an-tiga qesti de les as i de les es es resolia a favor de les es,no solament per als plurals .deIsnoms en a, com havia proposatN'Aguil, sin tamb per a les terrninacions verbals en s, n,m i It (Norma r).Foren en segon lloc estudiades i discutides llargament les</p><p>qestions relacionades amb l'ortografia dels mots manllevatsa les lIengiies classiques o formats amb elements grecs o llatins.Una d'elles era la de la representaci de les plosives dentali velar en fi de paraula. que uns escriptors representaven cons-tantment per t i ch, i d'altres escrivien, ads amb t i e, adsamb ti i g. El sistema dels prirners, fidels en aquest punt a latradici, ens portava a desfigurar excessivament un grannombre de llatinismes i hellenismes que presenten d i g ori-ginriarnent i que amb d i g apareixen escrits en les altresllenges modernes.</p><p>Jla!; castell ital i rauces angles catala</p><p>"cld"s dcido acido acide acid </p></li><li><p>constantment t i ch en fi de parau1a s'havia aplicat rigorosa-ment dhuc a1s mots manllevats.El mateix desig de no desfigurar massa e1s mots d'origen</p><p>erudit, indua l'Institut a mantenir la i originaria en motscom heroic, introit, ovoide, s a dir, a escriure la i asillabicad'aquests mots amb i i no amb y, com vo1ia un costum orto-grafic medieval, abandonat tota1ment o parcialment per lesa1tres 11enges,pero conservat fins a1s nostres dies en catal:tan poc escaients com les grafies cit, centigrat, oblonch oexerc]i, eren les grafies heroych, introyt, ouoyde, laych, luyt,nereyda, Eneyda, &amp;.</p><p>llati castell italia frances angles cata l</p><p>heroicus heroico eroico hroique heroie heros cl:introitus introito introito iniroit introit introvtovoides ovoide ovoide ovoide ovoid ovoydelaieus laico laico lalque laie layehjtuuius fluido fluido [luide luid jluyt</p><p>Pero els partidaris de l'acceptaci de la d i la g fina1s i dela i com a vocal -asillbica no 1imitaven l's d'aquestes11etres a les soles paraules d'origen erudit, i en aixo l'Institutcregu tamb oport d'imltar-los. Una conseqencia naturalde l'admissi de la d i la g finals en els mots savis com cid.i ditong era d'admetre igualment aquestes 11etres en els motsdorigen popular com scrd i sang, que presenten d i g en llursetirnons (surdus, sanguis ). Aixo permetia destablir una reglatota simple sobre l's de les 11etres b, d i g en fi de parau1a:hom escriuria b, d i g en tots aquells mots que tenen b, d i gen 11ur origen, sense que en cada cas calgus destriar si estractava d'un mot man11evat o d'un mot hereditari (Norma r.i),Quant a la qesti de la y i de la i en els diftongs, era evidentque, rebutjada la y en els mots manllevats al 11at i al grec(heroic, cicloide), el seu manteniment en els mots d'origenpopular (jeyna, boyra ) donava 110ca una complicaci orto-grfica que sols hauria pogut trobar una justificaci en el fetd'sser les grafies ay, ey, oy i uy alguna cosa de caractersticde la nostra ortografia, com pretenen 11ur partidaris; peros prou sabut que tals grafies sn, al contrari, comunes atotes les ortografies antigues: els caste11ans escrivien anti-gament reyna, ayre; els francesos roy, cray; en italia anticapareixen grafies com poy, noy; en portugus antic trobemley, peyto; reernplacats avui per lei, peito; els alernanys escri-vien beyspiel, kleyder, els mots que avui escriuen beispiel,kleider. Finalment, el fet que, abandonades de tothom lesgrafies cauhen, creuheta, &amp;., un mateix signe (u) serveix per ala representaci de la u vocal (cau, creu ) i de la ~t consonant(cauen, creueta ), justificava I'adrnissi de la i en mots com</p></li><li><p>noia, reial, esglaiar, 011 la i t la valor d'una ccnsonant (Cp. elportugus praia, abans praya; I'italia aiuto, abans ayuto ), lesgrafies noia, reial, esglaiar, &amp;. tenint l'aventatge d'sser msacostades a noi, rei, esglai, &amp;., que no pas noya reyal, es-glayar, &amp;. Admeses aquelles grafies, la i, vocal o conso-nant, resultava constantment escrita amb i, i el signe y norestava sin com a element integrant del digraf ny, ja queno era pas enraonat de fer una excepci nica per a la con-junci copulativa, que en els bons temps de la llengua 1:0 haviapas estat escrita precisament y, sin e (Norma A].Una altra qesti relacionada amb l'ortografia dels mots</p><p>d'origen erudit, era la de la x. La fricativa palatal que elsfrancesos escriuen ch, fou representada en catal, com en lesaltres llenges hispniques, per la lletra x (angoxa, madexa ),la qual en fi de paraula darrera les vocals a, e, o i u, apareixianormalment precedida d'una i (baix.. pei, boix, grui), Peroel catal, en manllevar mots llatins i grecs amb x, hi man-tenia aquesta lletra conservant-li el so originari cs, sonoritzata vegades en gz: complex, prolix, paradoxa, Alexandre, texi,extensi, expressi, exalcar, exhibir, &amp;. La x es trobava aixtenir una valor en els mots pcpulars i una altra tota diferenten els mots savis. Aquesta deficiencia de la nostra ortografa,anloga a la que presenta la francesa amb la doble valor delsseus digras ch. i gn, havia estat modernament esmenada engran part mitjancant l'anteposici d'una i a la x palatal quanla precedia una de les vocals a, e, o i u, escrivint angoixa enfront de paradoxa, madeixa en front de com.plexa, eixam enfront de examen. Aquesta innovaci, que modificava a penesI'aspecte de les paraules afectades per ella, no suposava capconvenci nova dins la llengua; no era sin la generalitzacidel digraf ix, ja usat antigament en baix, peix, &amp;.; i fins oferial'aventatge de fer desapareixer la incongruencia que, donadala pronncia actual, irnplicava escriure baxa, matexa, conexen,tot escrivint baix, mateix, coneix, Pero alguns arcatzants noadmetien la lleu modificaci que suposava l'addici de la i enmots com angoxa, madexa, "exam, i per corregir la deficienciaindicada proposaven de transcriure la x llatina o grega per es(paradoesa, complecsa, ecsamen ), sense tenir esguard que, totdesfigurant matcsserament la grafia d'innombrables mots savis,establien ells tamb un divorci entre les grafies modernes i lesantigues, ms greu indubtablement que el que tractaven d'evi-tar. Aquest sistema condua a grafies tan extravagants, quealgunes d'elles (ecshibir, ecshumar ) ja havien estat darrera-ment abandonades pels seus partidaris, que llavors queienen la inconseqencia descriure exhibir, exhumar, al costat deecsimir, eesuberant. L'Jnstitut cregu, dones, que havia dedonar la preferencia a l'altre sistema, que, daltra part, ja</p><p>-9-</p></li><li><p>comptava corn a partidaris la gran majoria deis escriptorsactuals (Norma 13).En catal, com en castell i les altres llenges neollatines,</p><p>els manlleus fets al llat i al grec introdueixen un cert nombrede nexes consonntics que no trobem en les seves paraulesd'origen popular: ct, pt, bs, gn, mpt, &amp;. El catal conservamillor que el castell aquests nexes: a escritor, cetro, oposaescriptor, cepire; a objeto, delito, oposa objecte, delicte; a cau-tivar, ausencia, oposa ca-ptiuar, absncia; a perPlefo, eiecutar,oposa perplex, execuiar . Aix, el veiem mantenir la m del nexellat mpt (redem-pior, redem pci), que el castell canvia siste-rnticament en nt, nc (redentor, redencin), i la l doble llatina(collegi, repellir ), que aquest redueix constantment a t simple(colegio, repeler). Modernament, pero, sota la influencia cas-tellana, al mateix temps que es generalitzaven un cert nombrede formes imitades de les castellanes corresponents, - tals comcautivitat per captivitat, ausencia per absncia, olfatori per olfac-tori, - es manifestava en la llengua parlada una forta ten-dencia a canviar la m del grup mp en n i la 1 doble en 1 simple.EIs gramtica i els lexicografs de la renaixenca s'oposaren aaquesta tendencia mantenint les transcripcions tradicionalsdels nexes llatins U i m-pt; pero el smbol poc felic 1-1 a querecorrien per diferenciar grficarnent la 1 doble de la 1 palatal,escrita U (anella ), fou causa que es generalitzessin les grafiesinteligencia, colegi, repetir, &amp;., consagrant-se aix un castella-nisme que, tot allunyant les formes catalanes de les origi-nries, implicava la perdua quasi total d'un so catala, la 1 ge-minada. L'Iristitut jutja indispensable d'oposar-se a aquestapertorbaci, ja no sols de carcter ortografic, sin ortoepic,i examina llavors les solucions proposades per diferents autorsal problema de la representaci de la 1 doble. Una d'elles con-sistia a representar aquest fonema pel smbol U (intelligeneia)i lit 1 palatal per un smbol nou; una altra, a representarla 1 doble i la lpalatal pel mateix smbol ll. Pero l'Institutno gos empendre la implantaci d'un smbol nou comple-tament inusitat, ni cregu convenient d'adoptar la segonasoluci, que en les circumstncies presents havia d'originarnecessariament una infinitat de faltes de lectura (Com llegiriahom metallrgia, [lagellar, cristaii ), Llavors, no resignant-sea la perdua de la 1 doble, es decidia a restablir el siste-ma antic cercant, pero, de reemplacar el guionet per unsigne que permets de disminuir la separaci de les dues 1</p><p> (Norma 7). Quant a la transcripci del nexe mpt, no hi haviaqesti, puix que la m hi havia estat sempre unnimernentmantinguda; i quant als altres nexes comencats per una nasal(mm, mph, &amp;.), el fet que la pronncia catalana admet per-fectament el so m davant les consonants linguodentals (s, t, r, &amp;.)</p><p>- 10-</p></li><li><p>i que davant j la nasal adquireix un so labiodental que tanb pot sser representat per m com per n, permetia de con-servar la m etimologica en mots com triomj, emjasi i la m delprefix circum en mots com circumjerncia, circumsincia, &amp;.(:::\orma 8). 'Concernint I'ortografia dels mots d'origen erudit, establ,</p><p>encara, l'Institut que per a la recta escriptura de la s i la ssentre v...</p></li></ul>