El treball de recerca 4. part 1.

  • Published on
    04-Jul-2015

  • View
    247

  • Download
    10

Transcript

1. El treball de recerca 4Redacci de la Memria1a. part1r batx 11-12INS. F.X. Lluch i Rafecas 2. Redacci i presentaci formal de la memria escrita Redacci, llengua i estil Puntuaci i altres signes grfics Frmules per presentar les diferents parts de la memria Connectors i organitzadors textuals Compaginaci Divisions del text: els ttols Tipus de lletra: rodona, negreta, cursiva, versaleta Numerals: xifres i lletres Abreviatures i smbols Bibliografia i webgrafia Esquematitzaci i resum 3. Redacci, llengua i estilAnlisi de la informaci recollida Tema de la recerca Pregunta inicial Hiptesi de partida o idea central Contingut fitxes documentaci, classificades Esquema provisional del TR Resultats interpretats de les activitats de camp Distingirem: fets - idees o opinions, causes conseqncies, essencial accessori. Afegirem idees, detalls i informacionscomplementries. Eliminares all superflu oque saparti del tema del TdR 4. Redacci, llengua i estilPla de redacci Fixar hiptesi o idea central, fil conductor del TdR. Establir informacions, dades i idees fonamentals Preveure la distribuci en les diferents parts del cos: revisar ttols i subttols, i anotar a sota el contingut en forma de notes a desenvolupar.Redacci desborrany i versi definitiva Estil formal i neutre Ben estructurat Vocabulari especfic i precs Disseny de presentaci Convencions grfiques molt estrictes 5. Redacci, llengua i estilModel de llengua i correcci lingstica: Frases breus i mitjanes. 15-18 mots. Llargada pargrafs. 6-12 lnies. Signes de puntuaci. Pargrafs, frases, sintagmesnominals ben estructurats i relacionats. Expressi concisa (NO construccions artificioses) Evitar repeticions innecessries Evitar cacofonies o ritmes desagradables Evitar mots buits o de significat genric Evitar clixs, estereotips, tpics Correcci ortogrfica, morfolgica, sintctica,lxica i semntica 6. Puntuaci i altres signes grficsEl punt (.): Punt i apart Punt i seguit Acabament dabreviatura ... duna videoconferncia (v. Lapartat 3.12) tamb... Representacions horries 20.15h Eren exactament les 03.16.23 Dates 10.4.2004 o tamb 10-4-2004 Les quantitats les separa en grup de 3 xifres 135.792.982 o tamb 135 792 982 7. Puntuaci i altres signes grficsEl punt i coma (;): s intercanviable amb el punt i seguit. Separa construccions connectades amb mots de relaci (per,tanmateix, al contrari, en canvi, s a dir, en efecte, per exemple, etc.) Separa sries enumeratives que ja contenen comes internes Lavaluaci socupa de diversos aspectes del llenguatge: la pronncia, el ritme i lentonaci; la tria de vocabulari; la claredat i complexitat... En les enumeracions superposades, els elements enumeratius(precedits de xifres, lletres, guionets o rodonetes) podenanar separats per punt i coma, excepte de lltim que acabaen punt. La informaci que shauria de trobar en una etiqueta s: La denominaci del producte; El pes o el volum nets; ... Les relacions dingredients i additius. 8. Puntuaci i altres signes grficsEls dos punts (:): Introdueixen amb un verb presentador o declaratiu una citaci textual o el discurs directe. En la introducci assenyala: Arribar a dominar... Entrenament. Introdueixen el elements duna enumeraci: Els participants al congrs eren de diversos pasos: Itlia, Portugal, ... Introdueixen explicacions (causes, conseqncies,aclariments, conclusions, resums) sobre all que hi ha abansdels dos punts. La llei de loferta i la demanda tendeix a diluir-se: ara simposa el monopoli de molt poques empreses. Introdueixen exemples, mostres, casos prctics, etc. Una bona part del mots dorigen rab no conserven larticle al- aglutinat: cot, magatzem, quitr, sucre, etc. Indiquen divisi entre dues quantitats (deixant un espai davant idarrere): 235 : 12 o tamb 235 / 12 9. Puntuaci i altres signes grficsEls punts suspensius (...): Indiquen que una enumeraci o que una srienumrica queda oberta. Equival a etctera ques preferible- 3, 6, 9, 15, 18... Els trets inicials de lhome i de la dona generen judicis de bellesa, lletjor, sexe... Indiquen que una frase es deixa voluntriamentinacabada: La seva intenci era dur a terme un estudi exhaustiu, per les ajudes econmiques de les institucions ... Indiquen collocats entre claudtors que shasuprimit un fragment duna citaci textual Quilo Martnez conclou. Una agncia publicitria pot inventar [...] difcilment complir el seu objectiu. 10. Puntuaci i altres signes grficsEls parntesis ( ): Intercalen aclariments breus, exemples dades oinformacions complementries dins la frase. Aquestes unitats es diuen takes (mot angls que significa fragment, presa). Al TR intercalen dins el text les remissions:referncies a illustracions, quadres i altres partsde lobra. La barra de mens i de quadres de dileg (v. La figura 6) permet ... Tamb les dades bsiques que identifiquen lautor,lany de publicaci de lobra a qu es fa refernciai les pgines en que hi ha el contingut citat oconsultat, per tal de trobar fcilment lareferncia bibliogrfica La conversa s considerada com la manera prototpica dusar el llenguatge (Levinson 1983, 12-17) Segons Torrent (1999, 23), un dels procediments per obtenir neologismes s la formaci de derivats amb prefixos com sper, ultra, hper, mega, extra, etc. 11. Puntuaci i altres signes grficsLes cometes ( ): Emmarquen una citaci textual o el discursdirecte: mot, grup redut de mots, frase ofragment. Si s breu es pot integrar al text senseels dos punts. Sn innecessries en els fragments de diverseslnies. Aleshores es presenten en pargrafs apart,en un cos de lletra ms petit i amb el margeesquerre entrat. Emmarquen els mots o expressions emprats en undoble sentit, en un sentit especial o amb ironia. El candidat a la presidncia s considerat lombra del president actual. Les cometes simples ( ) susen per indicar latraducci o el sentit dun mot o duna frase Aquestes unitats sanomenen takes (mot angls que significa fragment, presa). 12. Puntuaci i altres signes grficsEls guions (- -): Inclouen un element de contrast, en generalbrusc des del punt de vista sintctic, sobre elqual es vol cridar latenci (una observaci,comentari, etc). Daquesta manera intento no s si ho aconseguir- fer arribar a unpblic no ents... Enumeracions superposades La informaci obligatria duna etiqueta s:- La denominaci del producte;- El pas dorigen; Marquen el canvi dinterlocutor en un dileg oentrevista, i allen les informacions o comentarisque shi inclouen. En aquest cas no es deixa espaidesprs del gui.-Digui va contestar al telfon.-El doctor Pons? Sc linspector Grau. Que es podria vestir de seguida?-Ja estic vestit va dir el doctor, espantat-. Qu passa? 13. Puntuaci i altres signes grficsEls claudtors ([ ]): Indiquen, amb 3 punts a linterior, la supressiparcial duna citaci textual o dun fragment dediscurs directe. Inclouen una informaci complementriainexistent en el fragment reprodut, pernecessria o til per facilitar-ne la comprensi. Aquesta situaci provoca que [lescriptura] sigui una de les activitats ms difcils de dominar. Indiquen amb la paraula llatina sic (aix) alinterior, la presncia dun error o dunainexactitud en el text reprodut. Antoni Gaud va morir a 12 anys [sic], sense haver vist acabades les obres del temple de la Sagrada Famlia. Susen en matemtiques. Susen en lingstica per marcar els sons i lestranscripcions fontiques. 14. Puntuaci i altres signes grfics La coma ( , ): Separa elements denumeracions. Delimita incisos o fragments explicatius a linterior duna frase. Susa desprs de locucions o mots de relaci a linici duna frase (Finalment, En resum, De fet, etc). Delimiten grups circumstancials, sobretot quan sn llargs i encapalen la frase o hi estan intercalades com un incs. Marca lomissi dun verb. (La pellcula, excellent.) Separa els nombres enters dels decimals. En la dataci de documents, separa el nom de la poblaci i la data. (Lleida, 2 de febrer de 2000) MAI separa frases completes. 15. Puntuaci i altres signes grficsEls signes dinterrogaci ( ? ) i dadmiraci ( ! ): Marquen el final duna frase interrogativa directai duna frase exclamativa o exhortativa,respectivament. Conv separar amb una coma la part nointerrogativa duna frase de la part prpiamentinterrogativa. El signe dadmiraci sol collocar-se darrere lesinterjeccions (Ep!, no badeu.). El signe dinterrogaci no es colloca darrere deles preguntes indirectes. 16. Puntuaci i altres signes grficsLa barra inclinada ( / ): Indica relaci, alternana o oposici entre dos o ms elements. Es deixa espai en cas dunir mots complexos o sintagmes. Les converses Itlia/Portugal... Indica una segona forma dun mot o dun grup de mots. (Benvolguts amics / Benvolgudes amigues) En algunes abreviatures i smbols. (140 km/h) En certs textos normatius separa el nmero dordre deldocument i lany en que ha estat promulgat. (Llei 6/2201, de 5 de febrer de ...) En mates la divisi o fracci ( 6 / 2 = 3 6 : 2 = 3. 3/4de litre) En canons o poemes indica cada canvi de vers. La natura / diligent ens procura / una bstia / ... 17. Puntuaci i altres signes grficsLasterisc ( * ): Crida duna nota a peu de pgina, dun quadre oduna taula. En comptes de numerar les crides ambxifres (v. 3.7) es pot usar un asterisc, o ms, finsa 3 mxim. En els diccionaris i en obres lingstiques, sol usar-se per indicar que un mot s un prstec duna altrallengua i que no ha estat adaptat a la grafia o a lamorfologia abans. (byte* croissant*)