El banc de la plaça 46

  • Published on
    23-Jul-2016

  • View
    218

  • Download
    3

DESCRIPTION

 

Transcript

el banc de la plaaR e v i s t a d e l A s s o c i a c i d e Ve n s d A r g e n t o n aASSOCIACIde V E N SdARGENTONA...i molt msentrevistaels pagesos de proximitat: Can Bellatriuvoluntariatel somni dels GatsesCaCsPrimer Campionat interescolar descacsUn joc dousnm. 46 | Juliol 2015a linterior...El sistema dilluminaci natural SOLATUBE permet captar la llum de lexterior i transportar-la fi ns al lloc desitjat fent curvatures si s necessari. Ho aconsegueix grcies a lltima tecnologia en captaci de llum i a la incorporaci dels tubs ms refl ectants del mercat.info@mateu-serveis.com www.mateu-serveis.comronda Llevant, 22 argentona tel.: 93 756 06 26El sistema soluciona la mancana de llum a casa, a la feina, en indstries, hospitals, etc.El nostre personal est especialitzat en el tractament de tot tipus de cobertes i podem installar el sistema SOLATUBE garantint tant el producte com la installaci.EXCAVACIONSVenda d'rids i adobs, especialitzaci en rocallesTel. 610 911 355 ARGENTONAMINGOUs desitja Bona Festa Major de Sant Mingo!!EXCAVACIONSVenda d'rids i adobs, especialitzaci en rocallesTel. 610 911 355 ARGENTONAMINGOANGLS - FRANCS - ALEMANY - XINS - ITALINOVETAT: EUSKERAEscola d'idiomeswww.larichmond.comPg. Carles Padrs, 79 - 08304 MatarTel. 93 758 91 04 - richmond.mataro@gmail.comC/ Les Parres, 22 - 08310 ArgentonaTel. 93 797 41 73 - richmond.argentona@gmail.comMATRCULA OBERTA CURS 15-16Activitats per a l'aprenentatge de llengesTotes les edatsInformat !Correu electrnic: agora.argentona@gmail.comA la web: agoraargentona.orgBona Festa Major!Bona Festa Major!Bona Festa Major!Bona Festa Major!el banc de la plaa 3Nm. 46 | Juliol 2015 EditorialEditorialSumariel banc de la plaaPublicaci de lAssociaci de Vens dArgentona.Adrea: carrer Gran, 28. Argentona.Consell de redacci: Josep Anton Capdevila, Xavier Peguera, Joan Culubret, Francesc Navarro, Juli Sanmartn, Llus Mas i Assumpta Boba.Maquetaci: Carles GmezImpressi: La Impremta dArgentona. C/Dr. Sams, 39. ArgentonaImprs en paper ecolgic.Dipsit Legal: B-43.918-2004el Banc de la Plaa accepta totes les collaboracions que vinguin signades i siguin respectuoses. la redacci no es fa responsable de lopini dels seus collaboradors.Amb la collaboraci de lAjuntament dArgentonaeleccions municipals del 2015 ..................... 4Companys i companyes derC ................... 5Ja tenim alcalde ............................................ 5retalls del lla ............................................... 6Municipals 2015: un nou govern que comena amb mal peu ........................ 7Pedres soltes .................................................. 7els pagesos de proximitat dargentona. Can Bellatriu .......................... 8aquells de la colnia .................................... 9els somni dels Gats .................................... 10les eleccions del 27s.................................. 11noms ens podem estimar si som lliures................................................ 11Coses que passen .................................. 121r Campionat interescolar descacs dargentona ................................................. 14gora ............................................................ 15Consells als lladregots ................................ 16la senyora de lambaixador ...................... 17el rac de la lina ........................................ 17UN JOC DOUSSi busquem el significat de joc dous al diccionari de la llengua no trobarem cap resposta concreta. Per tothom sap que aquesta expressi es fa servir per descriure una situaci irregular, poc transparent, tramposa i enredada, sense regles clares, de la que no sen pot treure cap previsi ni conclusi lgica. I aix s el que, al nostre parer, ha passat a Argentona, abans i desprs de les eleccions municipals.Primer es presenten nou grups poltics per a lalcaldia. Ms concurrncia que mai! Es veu que el pasts dArgentona era i s suculent. Cap mena de vergonya a lhora de presentar-se. Tant hi fa si ets trnsfuga, com si ets un crnic perdedor deleccions, com un nouvingut que no et coneix ning; o b si no tens partit propi que a darrera hora et doni suport, o b hagis perdut les primries (o diguem-ho al revs: hagin rebutjat el candidat legtim) Tot shi val. I ens volen fer creure que es presenten per servir al poble! Que no ens vinguin amb aquestes bajanades! Lespectacle que ens oferiren s el de desfer-se de qui fa nosa per obtenir una cadira a lAjuntament i, si es pot, el bast de comandament. I el poble? Al poble que elEl poble va votar i ho va fer responsablement. Du nhi do de la participaci i del civisme mostrat. Majoria per a TxA (6 regidors, 1517 vots), seguit per la CUP (4 regi-dors, 1023 vots), Esquerrovergncia, o com hom vulgui que es digui (3 regidors), PSC (2), PP (1) i ICV (1).Tres coses queden clares de la voluntat popular: Els grups que estaven fins ara a loposici (TxA i CUP) han guanyat amb majoria absoluta; la darrera coalici de govern (Esquerrovergncia, PSC i restes de lextinta Entesa) han perdut; i tres grups nhan quedat fora. Una petita alegria compartida per tothom s el fet que, per fi, el ple-dejador mxim del poble tant a tort com a dret i fustigador mxim dels funcionaris municipals, nha quedat fora. Quin descans!Desprs, la lgica desapareix. El que per a uns seria la congruncia duns vots, per a altres no ho s. La voluntat popular majoritria no cal tenir-la en compte al formar govern. Tot shi val.Shi val pactar amb qui vares dir que mai no pactaries, shi val anteposar els in-teressos partidistes a la majoria, shi val anar contra programes i natura, shi val dir que tot shi val per tal daconseguir la preuada cadira i el bast, shi val anteposar les enveges i rancnies duns pocs a la voluntat duns molts, shi val tot shi val!Tal com vrem dir fa quatre anys, desitgem sort a aquest govern, sort que necessi-tar per mantenir lestabilitat interna i la fortalesa en el temps.Endavant i sort per a tothom, govern, oposici i poble ras. La lletra de la llei permet fer qualsevol govern, per lesperit creiem que no.Finalment, pel b de tots, una recomanaci: que la truita no es faci gaire grossa, Seny! Que no prengussim mal com a poble.el banc de la plaaNm. 46 | Juliol 20154 ActualitatEleccions municipals del 2015Aquestes eleccions com estava previst han tingut un gran impacte en tot el panorama nacional, sobretot en les grans ciutats i capitals de provncia, destacant les dues ms significatives, Barcelona i Madrid, on hi han triomfat candidatures d'unitat popular, i un retrocs evident de les forces de la dreta al conjunt del pas. Podrem valorar aquests resultats com l'inici del canvi que milions de ciutadans estem desitjant.Per com s normal hem de veure qu ha passat a la nostra vila d'Argentona.Entenc que el fet de ms transcen-dncia ha estat la maniobra dltima hora que van protagonitzar el cap o caps de CiU, provocant que el partit que havia estat la segona fora al nostre municipi, no pogus presentar-se a les eleccions i es produs l'espectacle del canvi, ja tan-cades les llistes, del cap d'Esquerra Repu-blicana substitut pel de CiU, camuflant aquesta maniobra com una estratgia de pas.Com s evident aix els ciutadans no s'ho han cregut, tal com mostren tamb els resultats electorals, on CiU quasi ha perdut la meitat del seu electorat. I tra-duint-se en que de tenir ambdues forces poltiques cinc regidors entre les dues, han passat a tenir-ne tres. Aquesta dava-llada ha repercutit en dues altres forces, que han recollit els votants desencantats, votant aquests en primer lloc a la CUP, i en menor mesura, a Tots per Argentona. Aix ha perms a TxA compensar la sig-nificativa prdua que ha tingut en el barri del Cros, on ha perdut la meitat dels seus anteriors votants, i li ha perms recuperar els sis regidors de la primera vegada que es va presentar. En aquesta recuperaci de TxA tamb ha influt que els vots en blanc han disminut, i bastants d'aquests vots han anat a TxA. Part d'aquests vots del Cros que ha perdut TxA han anat a parar al PSC.Una dada tamb significativa d'aques-tes eleccions ha estat la desaparici del partit Agrupaci d'Argentona, que durant aquestes ltimes tres legislatures ha estat una anomalia que ha enervat la vida mu-nicipal, sense gaire transcendncia polti-ca excepte en l'anterior legislatura on va tenir un paper clar en donar suport a l'Ar-mengol, i en conseqncia al seu equip de govern, a canvi de donar-li a Agrupaci d'Argentona mniga ample a Aiges d'Ar-gentona, amb les greus conseqncies que aix ha tingut i que tots coneixem. El la-mentable, sigui dit de pas, s que hgim trigat dotze anys en adonar-nos de les ca-racterstiques del personatge.Per altra banda, lamentablement se-guim tenint un elevat nivell d'abstenci. Ms d'un 40% dels argentonins no troba atractiva cap de les propostes electorals que es presentaven, i aix hauria de ser motiu de preocupaci especialment en les forces poltiques que es reclamen de base popular o ciutadana. Estem encara movent-nos en un cercle tancat que no s'aconsegueix desbordar.Sobre el desenvolupament dels pac-tes i la formaci del nou equip de govern crec que ja se'n parla a una altra part d'aquest nmero de la revista, en con-cret a l'editorial, per no em puc estar de fer alguna referncia sobre aquesta qesti. TxA continua essent la fora ms votada, i la primera impressi que vrem tenir quasi tothom s que dues forces que es reclamen de base popular i ciutadana i que reclamen i proposen una manera diferent de fer poltica, com sn la CUP (que precisament s'autodefinei-xen com candidatures d'unitat popular) i TxA (que tots sabem que no s un partit poltic sin una agrupaci de ciutadans constituts en agrupaci electoral, i que t reforada la seva legitimitat en haver de recollir uns cinc-cents avals per poder presentar-se a les eleccions), semblava obligat que shavien dentendre per ofe-rir al poble un govern amb un considera-ble suport popular. Per no ha estat aix. Han primat el interessos de partit (i jo diria que ms que de partit, els interessos particulars d'alguns membres d'aquests partits, par-lant clar: el seu sou). s a dir, el que va passar fa quatre anys, que ens ho expli-cvem per espuris interessos de partits, doncs ha tornat a passar amb la CUP, i certament no ens espervem que la CUP s'apunts a aquesta mena de jocs, per s clar que ens vrem equivocar. En defini-tiva, la fora ms votada, amb ms suport popular i major legitimitat, torna a que-dar a l'oposici. Ser difcil superar aquesta situaci si no aconseguim trencar aquell cer-cle tancat que hem esmentat, arribant a aquells vilatans que fins ara no hem sa-but motivar.Juli SanmartinEl fet de ms trascendncia ha sigut la maniobra dltima hora que va produir lespectacle del canvi, ja tancades les llistes, del cap dEsquerra Republicana substitut pel de CiU, camuflant-ho com una estratgia de pasBAR AV E N I D AEsmorzars i tapesAv. Puig i Cadafalch, 44 - ARGENTONA - Tel. 93 797 16 52Bona Festa Major!artesanies do-verC/Sant Juli 21 - 08310 Argentona Tel. 93 756 07 79 - Mbil 677 15 20 78Per a tot el que vulguis emmarcar!Taller-botiga de marcs a mida per a olis, fotos, textures, etc.Restauraci de marcs, mobles, petites obres d'art i neteja d'olis.Bona Festa Major!el banc de la plaa 5Nm. 46 | Juliol 2015 ActualitatCompanys i companyes dERCProfunda decepci, falta dtica i compa-nyerisme de partit sn les paraules que podria utilitzar per a descriure lactitud que han tingut alguns membres de la sec-ci local dERC, envers la meva persona.Sc un humil forner per illusionat amb un nou projecte de pas que lidera el meu partit, que no tenia cap altra intenci que treballar amb aquest projecte aplicat a un poble que conec profundament. No sc poltic de formaci, ni tinc aspiracions descalar posicions a altres nivells, per sincerament el meu paper de persona de carrer, que interacciona dia a dia amb els seus habitants, que rep i viu les seves queixes i necessitats, crec que feien molt atractiva la meva participaci i imatge com a cap de llista. I entenc que per aix em van votar.Per com tots sabeu, hi havia mem-bres que no acceptaven una decisi as-sembleria ni democrtica, i van fer tot el possible, superant els lmits tics, i la filosofia de partit per treurem del davant. De fet puc estimar uns cinc intents: canvi de candidat, reprovaci de candidat, canvi per una persona de consens, daliana a IU; i aliana amb CDC, proposades a es-quenes de lassemblea dERC.Per el cop de grcia fa riure Error administratiu s curis que ning conegus que els canvis de persones en una llista no poden ser de posicions, sin noms substituir persones. I si realment exists aquesta innocncia, com pot valdre ms perdre el teu cap de llista pel dun altre partit, a tornar a la llista origi-nal, cosa que tots sabem shagus pogut fer durant el perode desmenes.Us felicito per haver-ho aconseguit, per la vostra obstinaci, per en aquest cam us informo que heu dividit, destros-sat i enfonsat la secci local del partit. Ara estic molt ms tranquil, alleujat de no par-ticipar dun projecte sense projecte, per desillusionat i amb lespina clavada per la preocupaci que aquest tipus daccions locals en nom dERC perjudiquin el cam cap a la Independncia.Finalment, voldria demanar a la pre-sidncia, executiva i secretari dorganit-zaci que pleguin definitivament de la secci local i que deixin pas a la bona gent que encara t ganes i illusions de treballar pel pas, i no per a interessos personals.Com era desperar els votants dAr-gentona han castigat aquestes males praxis de la millor manera, enviant-los a loposici per no aconseguir els resultats esperats de la fusi dERC amb ex-con-vergents i ja que cap altra formaci els ha volgut fer confiana, ara sn on sn.Voldria donar les grcies a tota la gent que mha recolzat i volien treballar pel poble i el pas, de forma honesta i trans-parent, i tamb demanar perd als nostres possibles votants per desillusionar-los i probablement deixar-los orfes.Voldria tamb felicitar a la CUP pels resultats obtinguts i a Tots per Argento-na per la gran campanya que han dut a terme.Manel PrezEx cap de llista ERC ArgentonaJa tenim alcaldeJ a tenim alcalde. s jove, simptic, intelligent i estic segura que inten-tar fer el millor per al poble. Que en alguna cosa sequivocar? Doncs segu-rament! Hi ha cap alcalde que no shagi equivocat?Vaig llegir la declaraci de principis que va fer la CUP criticant ERC pels tri-pijocs i xanxullos daquesta formaci. Deia: En poltica, com en totes les coses de la vida, no tot shi val. I aix no s jugar brut, aix s ms greu. Aix s la vella poltica, del caciquisme i la punyalada per lesquena. I, per cert, la gent que conforma la llista ja siguin militants o simpatitzants dERC, expulsats de CDC o independents, que sho facin mirar. Desprs sompliran la boca de transparncia.No ha passat molt que la CUP ha pactat amb ERC, jo no mho podia creu-re! Pensava: aix els hi han manat els de dalt, aix s conseqncia de tenir unes sigles. Jo no sc desquerres ni de dre-tes, ni del centre, ni extremista. Jo sc del poble. No necessito solucionar els problemes dels partits, em sembla que a Argentona ja en tenim prou.Amb aquest pacte que la CUP va fer, em va fer lefecte que veia Esperan-za Aguirre pactant amb Podemos i vaig pensar: aix s que s una punyalada per lesquena!Deia la CUP: A mi em fa vergonya que aix passi en la poltica del meu poble. Per molta poltica que hi hagi, al darrera hi han persones. Jo afegeixo: al darrera de les persones hi ha un poble que ha do-nat la majoria a TxA i vosaltres dins de la llei us heu passat el poble pel folre.Alfonsa CharlesEstic desillusionat i amb lespina clavada per la preocupaci que aquest tipus daccions perjudiquin el cam cap a la IndependnciaBlai Abell i BoixA d v o c A tGraduat Social i Tc. Sup. PRLDret Laboral, Seguretat Social i Estrangeriababello@icamat.org - Tel. 600 673 324Argentona - MatarAgent d'assegurances exclusiu Venda directa a la finca de fruita i verdura ecolgicaBotiga on-line: www.calelies.pagesosagroecologics.comTamb repartim a domicili!Horari de primavera: de dimarts a divendres de 4 a 7 de la tardadissabtes al mat de 9 a 14 h615 500 282 calelieseco@gmail.comBona Festa Major!Bona Festa Major!el banc de la plaaNm. 46 | Juliol 20156 Des de lAssociaciFa 38 anys, el 15 de juny del 1977, es van celebrar les primeres eleccions democrtiques a tot l'estat espanyol, desprs de quaranta anys de dictadura.El nostre bon amic i company Alfons Gell, a la re-vista Lla nm. 3, de juny de 1977, va fer-nos unes reflexions que ens fa goig de reproduir.Caterina Alsina ParnauRETALLS del el banc de la plaa 7Nm. 46 | Juliol 2015 CollaboraciArgentona va viure una jornada elec-toral emocionant. El fet que la llista de CiU queds fora a ltima hora, per-dent el pols amb Uni i la jugada dERC per fer el llit al seu propi cap de llista integrant els orfes de CiU i posant dal-caldable per ERC lactual batlle conver-gent va ser castigat amb claredat a les urnes pels argentonins.Tots per Argentona guanya les elec cions i rep part del vot de cstig dERC(CiU), que principalment recull la CUP (+3 regidors). Els partits de sigles amb consignes partidistes surten derro-tats i apareix amb fora una voluntat de canvi.Les dues forces TxA i CUP assemble-ries, populars, guanyadores de les elec-cions i que havien mostrat molta sintonia programtica estant a loposici tenien loportunitat de formar un govern slid, treballador i transformador per a Ar-gentona. Una lectura clara de les urnes, lacord que millor representaria la volun-tat expressada pels argentonins a les ur-nes. Amb la possibilitat dincorporar ICV al pacte i reparar rancnies.Per la CUP ja havia avisat Volem el pa sencer i si entrava al govern seria per liderar el canvi. El que no ens havia avisat, s que estava disposada a entrar en greus contradiccions per fer-ho possible i em-passar-se els gripaus que calgus.Comenant per plantejar els possibles acords de govern en funci de perseguir liderar el govern, enlloc descoltar la vo-luntat popular expressada a les urnes i del programa de govern. Com formar govern amb el PSC i mostrar total sintonia amb lanttesi de la regeneraci poltica i les noves formes de fer, mantenint al govern el cap de llista del PSC, el ms antic representant de la vella poltica. Aparcant la construcci de la unitat popular i vinculant-se amb els enemics de lalliberament nacional, in-complint tamb el comproms signat amb lANC de promoure un govern municipal de majoria independentista.O obtenir la vara dalcalde grcies al suport dERC(CiU) a canvi de la promesa dentrar al govern ms endavant perqu ara no quedaria b formar govern amb els mateixos que havien criticat les males ma-neres de fer poltica.Per aix no s tot. Com que les as-semblees obertes sels hi compliquen, aquestes es comencen a fer damagat i es prenen les decisions a porta tancada in-complint el propi full de ruta municipa-lista. Les actes de les reunions promeses resten encara pendents de publicar. On s el pacte de govern acordat?S, el pacte s legal i sha aconseguit lalcaldia amb uns vots que representen majoria. Per som molts els que creiem que aix no s un pacte netament demo-crtic. Ho diu un votant de la CUP que esperava una altra manera de fer poltica i sense pactes de cadires.Caldria ser coherents tamb amb el propi full de ruta municipalista que pren el comproms de refrendar les decisions importants de govern. Aquest pacte penso que ho necessita per poder legitimar-se. Les esperances posades en la CUP sn moltes, per sha comenat amb molt mal peu. El voler manar o liderar la transfor-maci daquest poble no justifica aquestes formes.Tot i amb el desacord amb tot lexpo-sat, les persones, el programa i lideari de la CUP segueix sent, per a mi, la millor opci per al futur daquest poble i seguir intentant collaborar-hi.Llus MasMunicipals 2015: un nou govern que comena amb mal peuPedres soltesFa uns dies hi havia un pare amb dues nenes a la PLAA DEL SAUL i les nenes van saltar de dins de la pla-a al carrer Dolors Monserd, pel dret. Darrere seu ho va fer el pare i al darrere dell va caure una gran pedra de les que conformen el marge de la plaa. Una pedra dun pes considerable i daproxi-madament un metre de llargada.Quan es va fer lanivellament de la plaa ja es va dir als que ho van fer, que les pedres posades luna sobre lal-tra no eren segures. Per, aleshores, hi van posar tamb un tancat arbustiu que protegia el permetre de la plaa i que feia impossible sortir de la plaa per un lloc inconvenient. Shavia den-trar i sortir per el lloc adequat. A ms mantenia la sorra al mig de les pedres estabilitzant-les. Aquesta tanca arbus-tiva va ser plantada en pendent, sense res per recollir laigua re reg, de mane-ra que els arbusts es van anar morint i al final, quan en quedaven pocs, els jardiners de lAjuntament els van aca-bar de treure.Amb les pluges, ara sense protec-ci, el nivell de terra ha anat baixant i les pedres shan anat descalant, i ha passat el que ja es va avisar al seu moment, que les pedres podien caure, i ara ho han fet una de grossa, perqu de petites i mitjanes nhem recollit unes quantes. Sort que ning ha pres mal, DE MOMENT.vicen Bachsel banc de la plaaNm. 46 | Juliol 20158 EntrevistaAmb el convenciment que cal donar a conixer, potenciar i donar suport al sector primari de la nostra vila, avui par-lem amb els hereus dun antic mas, situat al venat de la Pujada, concretament el mas de can Bellatriu. Segons la web de la Generalitat Gastroteca, els seus avantpas-sats ja conrearen aquestes terres des del 1246. Just un any abans, Jaume I El Con-queridor, acabava de prendre la ciutat de Valncia. Estem parlant doncs de, possi-blement, la ms llarga nissaga de pagesos que han conreat aquestes terres del mar-ge esquerre de la riera dArgentona. Els seus emprenedors sn els germans Joan i Nria Bellatriu i Gel, pagesos joves, per amb tota la saviesa que els hi han trans-ms els seus predecessors. En Joan es de-dica al treball de la terra i la Nria ven els productes a la Plaa de Vendre de la Vila, des de 1996. Cultiven una porci de terra de regadiu dunes 5 hectrees i estan especialitzats en productes de temporada.Els entrevistem tot seguit:Digueu-nos a quina generaci de pa-gesos dins la vostra famlia pertanyeu?Som la vint-i-quatrena generaci amb el nom Bellatriu, i tots han estat pagesos.Quin tipus dagricultura empreu: intensiva, ecolgica o integrada?Fem lagricultura integrada. El control integrat de les plagues, s a dir, contro-lar amb els menys productes possibles i sempre amb productes especfics adients a la plaga que es vol combatre. Normal-ment no es fa de manera preventiva. A fi de tenir un bon assessorament tcnic es-tem dins lAssociaci de Defensa Vegetal (ADV). La Montse Matas Oliveras s qui ens dna lassistncia tcnica adient a cada cas.Amb quins adobs aboneu el camp?Adobem amb fems de cavall, i tamb per ferti-irrigaci per corregir les man-cances del sl depenent dels cultius. Aix tant a lhivernacle com a lexterior.Com combatiu les plagues?En el sistema dagricultura integra-da, les plagues invasores seliminen o es controlen mitjanant els propis depreda-dors dels invasors en qesti, que poden ser introduts dintre de lhivernacle i tam-b amb productes especfics.Quin sistema de reg empreu?El sistema de gota-gota i tamb amb micro-aspersors. Laigua prov de dos pous i una mina que hi ha a la finca.El planter, el compreu o us el feu vosaltres?Dels productes ms usuals a la nostra zona: tomquet de pometa, escarola de cabell dngel, pebrot verd de fregir, mon-geta del ganxet, psol de la floreta, etc. en guardem la llavor i fem el planter. Per als dems adquirim planter a empreses del sector.Sabem que heu estat premiats per haver recuperat varietats antigues de verdures i hortalisses. Ens ho podreu explicar una mica?El Consell Comarcal del Maresme ha documentat les varietats hortcoles locals a partir dun estudi de camp realitzat en-tre la pagesia maresmenca. Els autors de lestudi, que gestionen un banc de llavors, shan mostrat interessats en la conserva-ci de 9 varietats autctones entre elles el pebrot verd i lescarola de cabell dngel de can Bellatriu. Estem contents de poder collaborar en la preservaci daquestes dues varietats locals.Ens voldreu comentar, en la pro-ducci de verdures i hortalisses, qui-nes varietats hi ha en cada estaci?Comencem per lhivern: pastanagues, cols, porros, bledes, ceba tendra, brquil, alls tendres, calots, escaroles, carbasses. A la primavera hi afegim els psols. A les-tiu: mongeta tendra, cogombre, carbass, tomquets, enciams, patates, pebrot verd i vermell, albergnia. A la tardor hi afe-gim les mongetes del ganxet i del genoll de crist.Els cultius amb hivernacle us per-meten avanar-vos a les collites de temporada o s per fer millor el con-trol de les plagues?L hivernacle s bsicament per avan-ar la collita. El control de plagues dins s ms factible i efica. Utilitzem el con-trol biolgic mitjanant animalons (mirit macrolofus), per exemple per controlar el pug, la mosca blanca, les erugues, etc.La venda dels productes de la vos-tra horta la feu als quatre vents, a la Plaa de Vendre de la Vila, a la intem-prie. No us sentiu incmodes ha-vent-hi parades de la plaa tancades?Lespai de la Plaa de Vendre ens agra-daria que estigus endreat i amb les pa-rades obertes. Sens dubte que poder estar en una parada a laixopluc i en condicions seria lideal per al producte, per al que ven i per al que compra.Noteu que cada dia els consumi-dors sn ms conscients de consumir productes de proximitat?Com ms va, els consumidors valoren ms el producte de proximitat i, sobretot, hi ha un contingent de gent jove impor-tant que cada dia shi va implicant ms.Com veieu la situaci actual del vostre sector?En Joan s optimista: hi ha una ten-dncia a apreciar cada vegada ms el Can BellatriuEls pagesos de proximitat dArgentonael banc de la plaa 9Nm. 46 | Juliol 2015 Entrevistasector agrari. En les reunions de pagesos cada vegada hi ha ms gent jove i aix s esperanador. La Nria diu que a la para-da del mercat, cada vegada sapropa ms gent jove interessant-se pels productes de casa, i aix vol dir que estem tendint a va-lorar ms el que tenim a prop.Considereu els horts urbans com uns competidors?Els horts urbans com a tals els veiem b, sempre que siguin per a lautoconsum. s una manera de valorar el producte i sa-ber el que costa tirar endavant un conreu. No veiem correcte, daltra banda, que hi hagi subvenci per part del municipi ni tampoc que els productes obtinguts pu-guin anar a la venda.Qu us sembla la proliferaci de lloguer de finques de sl agrcola a productors que utilitzen sistemes ex-tensius de monocultiu?No s el tipus dexplotaci que fins ara ha sigut ms habitual en aquesta zona, no-ms ens agradaria que no comports un s abusiu de productes qumics. Per altra banda, s cert que zones mplies que pot-ser quedarien ermes, ara es cultiven.Rebeu subvencions o ajudes per al vostre sector?Cap ni una.Us preocupen els productes trans-gnics?En no haver-hi transgnics de mo-ment en els productes dhorta, realment no podem opinar sobre aquest tema.El sl agrcola on teniu la vostra explotaci, est afectat pel POUM (Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal)?No est afectat.Voleu afegir algun comentari?Aquesta s una professi dura, a la que hi has de dedicar moltes hores i que sempre ests condicionat per les variacions mete-orolgiques. Per a la vegada, s una feina agrada que et fa sentir feli quan culls un bon producte i que et proporciona un lli-gam especial amb la terra. Una feina en la que sempre ests aprenent coses i que mai no es fa montona o avorrida. Animem als joves a que continun les explotacions agrries i que les terres no quedin ermes. Francesc Navarro i Bonamusa Joan Culubret i MissAquells de la colniaRepassant els meus records escrits alg podria pensar que noms reflecteixen aquella vida de poble pagesvol, daquell poble en que tots ens coneixem, daquella gent, menestrals, pagesos, professionals, humils o tibats, per que tots, al trobar-nos ens saludvem. Per nhi ha ms en el meu record, hi ha la gent de la Colnia, els estiuejants. Aquells que sembla-ven que vivien en un mn apart, perqu tenien altres costums, altres ocis, i molts, perqu feia ms fi, parlaven en castell.Aix a molts ens estranyava i recordo una xerrada all pels anys 50 que va fer-nos lescriptor mataron Joaquim Casas sobre el seu llibre Celluloide Ranci on, s clar, es va parlar tamb de lidi-oma, motiu que va donar-nos loportunitat de preguntar-lhi qu opinava sobre aquell fet, potser curis, dels nostres estiuejants. En la seva resposta va dir que no creia tenir prou categoria per opinar, per que es remetia al gran Dante Alighieri, que en la Divina Comdia, sentencia que aquell qui renuncia a la seva parla s un descastat, i va puntualitzar dient: Aix no ho dic jo, ho diu el Dante.Al final del carrer Josep Soler just all on hi ha la placeta Llus Companys, que en aquell temps era el torrent den Tossa abans de ser soterrat era la frontera. Can Gaspar Notxa era com la du-ana, desprs tot ja era la Colnia. All comenaven, i comencen, aquells edificis que en diem torres i aquells altres que en diem xalets, molts xalets. Molts dells ostentaven en el frontispici o en la reixa dentrada el cartell de Villa, Villa Mara, Villa Carmen, Villa Clara, Villa Marina, etc. etc.El nostre amic Rafel Bigorra mha suggerit de fer una llista, car-rer per carrer, de les cases anomenades villa que existien. Encara en queden vries per es fa difcil recordar-les totes, deixem-ho aix.El Diccionari Catal que recull els noms de vila i villa no recull el nom de villa. En castell diuen que vol dir casa de campo o casa de recreo. Aix era molt lgic que aquelles persones que parlaven en castell, perqu feia ms fi o ms senyor, per donar ms pres-tncia a la seva segona residncia, la titulessin aix, amb lletra majscula: Villa.Ara tot ja forma part del passat, ja s histria, i no mestranyaria que a partir dara alg fes pintar a la faana aquell nom en lidi-oma angls. Mira, tot sn modes i seguir la moda, fa, fer, fi. Oi?Llus Serrael banc de la plaaNm. 46 | Juliol 201510 CollaboraciEl Somni dels gats s una entitat sen-se nim de lucre, legalmment consituda, creada a la vila dArgentona amb la finali-tat de millorar la qualitat de vida dels gats sense llar. Ells, com nosaltres sn ssers amb necessitats bsiques dalimentaci, amor, salut, etc.Sovint es troven abandonats aliena-ment a la seva voluntat. Desprotegits, molts moren malalts, enverinats. Sn vc-times de la irresponsabilitat duna part de la societat que caldra educar des de la infncia vers la tolerncia, empatia i res-pecte cap als animals.Quan un animal s abandonat, i ha de lluitar per la seva supervivncia, experi-menta un fort estat destrs i no comprn qu est succeint al voltant seu.Senfronta al perill de contraure ma-lalties per les baralles entre mascles, so-bretot si no est esterilitzat, pot contraure la immunodeficincia felina o la leucmia si daquesta no est vacunat, com el cas del Nino, que vam trobar abandonat, vam acollir-lo i busca adoptant.El fet destar castrat redueix les pos-sibilitats descapar-se, de caure des de les altures i evita el molest marcatge amb orina.Les gates que no han estat esterilit-zades tamb tenen el risc de contraure aquestes dues malalties vriques, la immu-nodeficincia felina i la leucmia per con-tacte sexual, tamb poden patir complica-cions greus durant lembars, com el cas de la Carey, embarassada dun nic cadell que desprs destar ingressada durant cinc dies amb pronstic greu va poder so-breviure a una septicmia tot i que no es va poder salvar el seu cadell. Per sort, la Carey, ara Flora, ja s feli a la seva nova llar. Grcies a que va poder ser hospitalit-zada i acolllida, va poder sobreviure. Li ha canviat la vida.Lesterilitzaci de les gates evita el zel i redueix tamb les possibilitats de desen-volupar tumors de mama, ovaris i ter.Actualment estan naixent molts ca-dellets que hauran dintentar sobreviure en un mode hostil essent ms vulnerables que els gats adults al medi urb. El seu sistema immunolgic i digestiu encara no est format completament i es deshidra-ten amb facilitat pel que han de menjar sovint per evitar el risc dhipoglucmia.El pinso amb qu shan dalimentar sha dadaptar a les seves necessitats nu-tricionals, ha de contenir ms quantitat de protenes per a un desenvolupament p-tim i no pot incloure algunes substncies presents en el pinso dadults encara no assimilables per ells.s important no alimentar els gats de les colnies urbanes de la vila, a excepci dels voluntaris degudament autoritzats per lAjuntament que han dalimentar-los nicament amb pinso o llaunetes felines.Alimentar-los de manera errnia, encara que aparentment inofensiva pot produir-los complicacions de salut greus, com anmia entre daltres.Hem de prendre conscincia de la importncia de desparasitar els nostres gats, tan internament com externament, de manera adequada i amb la freqncia necessria. Els gats poden crrer perill de contraure una anmia greu per Hemabartonella transmesa per una picada de pua. Aquesta va ser diagnosticada al Morri-nyos, trobat dbil, al lmit de necessitar transfussi de sang. Va estar en una casa dacollida i va fer un tractament llarg per controlar lanmia.Els gats, a ms de desparasitar-se externament de puces, cars i paparres, tamb han de ser desparasitats de mane-ra interna per evitar vmits, diarrees que poden fins i tot ser sanguinolentes, cas del Nino, Carey i Morrinyos.Tots els gats de casa i de les colnies a ser possible haurien de ser desparasitats interna i externament.El Somni dels gats vol ajudar els gats sense llar a poder conixer una familia, do-nant-los la possibilitat duna vida ms dig-na, per per aix necessitem lajut de tots.En nom dells et donem els grcies.Helena Escoda CasasEls Somni dels GatsAjuda a salvar videsEl Somni dels GatsCOM PUC CONtRiBUiR?Pots contribuir amb pinso i llaunes de cadell de gat, pinso i llaunes renal, Fortekor 5 mg, Flagyl, Doxiciclina, Panacur, frontline spray, Stronghold, tobrex, netejadors orelles, suero monodosis, gases, Blaestoestimulina. Envians un mail a somnidelsgats@hotmail.com i passem a recollir-tho.Acollint, adoptant, fent-nos difusi o fent-nos arribar un donatiu al compte BBVA IBAN ES69 0182 0495 1902 0154 2073O fent-te del nostre teaming colaborant per noms 1 al meswww.teaming.es/elsomnidelsgatsC/ Badalona, 5 08310 ARGENTONA Tel. 93 756 11 08ESTANC 2AL DOS - 2Exp. N 002Bona Festa Major! Bona Festa Major!el banc de la plaa 11Nm. 46 | Juliol 2015 CollaboraciLes eleccions del 27SEl primer que es planteja molta gent quan parla de les properes eleccions al Parlament de Catalunya s si tenen o no el carcter de plebiscitries.Com en la majoria de situacions de la vida podem trobar defensors del s i defensors del no. Sembla clar qui con-vocar les eleccions, el president Mas, ho far donant-li aquest sentit i ho fa basant-se en el fet que tindran un ca-rcter ms poltic, ja que una srie de partits portaran un punt principal del programa, el que anomenen el full de ruta.Per altra part altres partits li volen restar aquest possible carcter plebisci-tari basant-se sobre tot en la presumpta illegalitat del full de ruta.Fins avui hem escoltat moltes opi-nions a favor i en contra, i en els pro-pers mesos el soroll sobre aquest tema anir creixent.Estiguem a favor o en contra del ca-rcter plebiscitari de les properes elec-cions, el que crec que no podr negar ning s que el seu resultat ser decisiu per al futur de la nostra naci, per al-guns la catalana i per altres lespanyola.El segon punt que trobo important s la discussi, que fa temps que dura, sobre si primer ha dsser leix nacional, o leix social.Ahir vespre donava voltes al cap de com enfocar aquest tema i aquest mat, noms obrir el diari, el Bondia dAntoni Bassas em donava la primera empenta.Les darreres eleccions municipals sembla que han donat un gir social a molts dels ajuntaments catalans. Pen-so que aix s bo per al procs ja que daquesta manera molts ajuntaments tindran ms present aquest eix i no es-taran tant pendents de si leix nacional es ms de dretes o no tant desquerres.Per altra part quan comencin a veure que els diners que poden dedi-car a qestions socials sn molt limi-tats, bsicament perqu les despeses ordinries es mengen la majoria del pressupost, i aquesta limitaci es pro-dueix en molta part per la manca del fi-nanament correcte per part del Estat, potser aquestes forces que posen leix social com a prioritari reaccionaran i donaran ms pes a leix nacional. Com diu en Bassas: Demanar als que tenen menys que sesperin a un canvi de go-vern a Espanya s ignorar la urgncia dels seus problemes.I el tercer punt s la decisi final, el vot.Tal com shan desenvolupat els es-deveniments en els darrers anys est clar que dins de lestat espanyol, gover-ni qui governi, el futur de Catalunya, fins i tot el dels Pasos Catalans (perme-tim lexpressi), est molt limitat per una mentalitat que malgrat la transici sembla que no ha evolucionat, noms cal llegir a Silvia Marimon, Del minis-teri franquista a lelit democrtica, en els bancs, les universitats, els rgans ju-dicials, les grans empreses, etc, hi tenim multitud dexemples.Culturalment els atacs a la nostra llengua sn continus, el ministre Wert s el millor exemple, per no s noms a les escoles, ho s en molts mbits. Per a la majoria dels espanyols, en bona part per culpa dels mitjans de comunicaci sembla que el catal vulgui fer desapa-rixer el castell, quan els que vivim a Catalunya sabem quina s la dura reali-tat del nostre idioma a casa nostra.Econmicament el maltractament a Catalunya, o millor dit a larc mediter-rani, s ms que evident. Per posar un exemple Catalunya, el Pas Valenci i les Illes suposen el voltant del 30% de la poblaci i del PIB, i en els pressupostos daquest any lEstat ha previst inver-tir-hi menys del 18%. A ms, per culpa del mal finanament que fins i tot han detectat els homes del FMI, la despesa social daquestes regions no arriba als 6.000 , mentre la mitjana estatal supera els 6.350 .Hem arribat a un situaci en la que sembla que la posici ms assenyada s donar suport als partits que defensaran una Catalunya fora dEspanya.Per acabar demanaria una reflexi tranquilla als que tenen vincles fami-liars fora de Catalunya. De fet crec que la majoria dels catalans els tenim. s possible, de fet ja est passant, que du-rant una temporada hi hagi certes ten-sions. s inevitable quan es produeixen canvis i en aquest cas daquesta magni-tud, per el temps deixar les coses en el seu lloc i segur que les relacions fins i tot acabaran per reforar-se.Argentona per la Independncia-ANCNoms ens podem estimar si som lliuresCarta oberta als poltics espanyols: des dels revolucionaris desquerres als lli-berals i democristians.No s quin nom tindr el document que acabaran signant els representants dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i els representants dels de Castella, Anda-lusia, Galcia, el Pas Basc, les Canries i la resta de pobles ibrics. En direm cons-tituci federal o tractat de cooperaci in-ternacional, no s si ser al 2017, al 2020 o al 2050, per el que no dubto s que el signaran per deixar constncia de la voluntat de la ciutadania dac, dall i de ms enll, de tenir unes relacions que els facin sentir ms lliures i ms rics, s a dir, millors.Per a que aix passi, a partir de loctu-bre de 2015, els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya comenaran el primer pas: definiran els drets poltics que volen te-nir reconeguts i el marc de relaci pblica on els volen desenvolupar, crearan la seva REPBLICA.Quan shagin manifestat que volen ser, comenaran a pactar unes relacions enriquidores amb la resta de vens.Aix s com entenem la llibertat i volem exercir la responsabilitat de ser humans en aquests dies que ens ha to-cat viure.Noms us demano que deixeu de fer-nos xantatge emocional, econmic i militar.No trencarem els vincles familiars, emocionals, econmics ni ecolgics.Per no ens podeu exigir que per poder-los mantenir hem de renunci-ar a ser plenament responsables dels nostres drets i deures poltics.Pagarem conjuntament el deute his-trics dels errors comuns, gestionarem plegats infraestructures feixugues com lAVE deficitari que continuarem compar-tint, gestionarem plegats laigua de lEbre a profit de tots, i el corredor mediterrani que ens enriquir a tots.Tot aix s el que passar, espero ms aviat que tard, perqu en democr-cia noms ens lliga la voluntat no la intimidaci dels tancs que vetllen per la unitat ni les sentncies del Tribunal Cons-titucional.Fem-nos dignes del respecte mutu i via fora: noms podem si volem.Xavier Peguera i MarvCiutad de Catalunya.el banc de la plaaNm. 46 | Juliol 201512 Coses que passenCoses que passen04/04/2015. Process de Setmana Santa (foto de Pep Padrs). 18/04/2015. Assemblea anual ordinria de lAAVV dArgentona.07/06/2015. Diada de la flor, catifa del carrer Anselm Clav.16/04/2015. Presentaci del llibre La font picant dArgentona, den Pep Padrs, Premi Burriac 2015. Presenta Jordi Torres.Fotodepilacin 2 generacin indoloraFotorrejuvenecimientoBona Festa Major!Bona Festa Major!el banc de la plaa 13Nm. 46 | Juliol 2015 Coses que passen12/06/2015. Presentaci del pacte de govern municipal.13/06/2015. Proclamaci del nou batlle dArgentona.Juny de 2015. El pi centenari del Sant Crist (MOPU). Qui tha vist i qui et veu. La vida t aix.Qu est passant a la piscina-Font de Sant Domingo? s un niu de mosquits tigres?937 560 367Carrer Gran, 16 ArgentonaA Can Cachi portem des de 1990 fent-te els entrepans amb el mateix carinyoFem entrepans per emportarBuscans al FacebookCan BellatriuArgentonAPlaa de Vendretel. 658 93 32 47Productes de collita prpiaBona Festa Major!Bona Festa Major!el banc de la plaaNm. 46 | Juliol 201514 Coses que passenCoses que passenRevetlla popular per Sant Joan a Can DoroE l passat dissabte 6 de juny finalitz la competici es-portiva que, durant quatre dissabtes, ha aplegat a una quarantena de nois i noies de les escoles dArgentona en la prctica dels escacs. La competici per equips de 4 jugadors es completa amb un gran xit de participaci i amb una gran satisfacci per a pares i alumnes. La classificaci final revela la victria de lequip de lEscola Argentona per davant dels equips representants de les escoles Les Fonts i Bernat de Riudemeia i de lInstitut. La competici va estar organitzada per la secci dEscacs del Centre Parroquial i compt amb la collaboraci de les AMPA i dels mestres. El seu carcter itinerant entre els centres educatius dArgentona va servir, a ms, per fer difusi dels valors educadors i formatius del joc dels escacs. Esperem que aquesta experincia es repeteixi els propers anys.1r Campionat interescolar descacs dArgentonaActe pblic al Sal de Pedrael banc de la plaa 15Nm. 46 | Juliol 2015 CollaboraciGORA(Projecte dAula dExtensi Universitria dArgentona)gora; espai o centre cultural, que serveix per parlar, intercanviar, aprendre...Dins de lespai cultural gora dArgen-tona situat al Carrer Matar 5, ens trobem un grup de convilatans que es-tem treballant per a portar a terme lAula dExtensi Universitria dArgentona.Una iniciativa que ens agradaria poder dur a terme perqu creiem que som moltes les persones del nostre poble que podrem gaudir duna formaci permanent.Una iniciativa oberta a les persones que estiguin interessades en la Cultura i en ladquisici de nous coneixements.La Formaci i la Cultura no t edat, s per tant que el projecte de lAula dExten-si Universitria d Argentona tindr una formaci permanent; xerrades de temes actuals per conixer les noves realitats en un mn canviant com s el nostre.El 4 de juny vam fer una exitosa jor-nada de portes obertes on vam explicar el nostre projecte, per la qual volem aprofi-tar i agrair-vos a tots el vostre suport. A la jornada vam poder comentar, preguntar i aportar possibles demandes i/o alternati-ves.Les activitats que promouen les Aules dExtensi Universitria tenen la finalitat de contribuir a divulgar la cultura, la cin-cia, les arts i els coneixement com a base del progrs social. Aquestes activitats sn impartides per professors universitaris o experts en les matries tractades.Us tindrem informats de les properes activitats.En nom de la Junta.M Rosa Mas Nogueras(Presidenta de lAula)Conferncies primer trimestre 2015OCtUBREDia 1: El vot de la dona a travs de la histriaA crrec de Josep Maria Sol i Sabater, s un historiador catal, especialitzat en la Guerra civil espanyola i la seva postguerra.Dia 15: La previsi del temps: del frare meteorolgic al Meteosat de segona generaciEn aquesta xerrada explicarem com es confecciona un pronstic meteorolgic. No noms entendre els mapes del temps ms moderns, sin que aprendrem a fixar-nos en petits detalls de la natura que popularment s'han considerat indicadors del temps que far.A crrec dEloi Cordom, meteorleg i presentador de lespai dEl Temps a TV3.Dia 29: tema a concretarA crrec de Roser Bellido, del departament de Benestar Social i Famlia de la Genera-litat de Catalunya, estretament vinculada amb lmbit de protecci de dades.NOVEMBREDia 12: Histria del joc de la pilota al llarg de la histriaRecorregut histric del joc de la pilota, partint de les formes ancestrals de joc amb pilota fins arribar al futbol que es practica ara.A crrec de Ferran Vital, professor d'histria i collaborador al Diari ARA i la revista Spiens.Dia 26: Secrets del VaticUn recorregut per un Estat desconegut i per una instituci que mant el seu carcter millenari en base a claus que cal entendre, mitges paraules, certeses, dogmes i hermetisme informatiu. Un reps dels ltims escndols de lEsglsia Catlica fins arribar a Vatileaks.A crrec de Vicens Lozano, periodista, enviat especial de TV3.DESEMBREDia 10: Antonio Vivaldi, el gran retratista sonor de la naturaFill dun modest violinista tamb pelroig de Sant Marc, Antonio Vivaldi s lautor duna obra personal, virtuosstica, extravertida, sempre plena datractives harmonies, ritmes electritzants i de clars obscurs expressius, que sha consolidat al panorama musical trobant en els contrastos, en una hbil teatralitat expressiva i en una fascinadora capacitat de retratar la natura la seva frmula dxit.A crrec de Joan Vives, s flautista de bec, professor d'histria de la msica i divulga-dor musical catal.Plaa de Vendre nm. 5 - Tel. 93 797 02 59 - ARGENTONACarrer Roser, 24 - Tel. 93 797 02 57 - ARGENTONAMercat de Cerdanyola - Tel. 93 799 64 55 - MATARCRIANAMATANAI ELABORACIPRPIABona Festa Major!Bona Festa Major!el banc de la plaaNm. 46 | Juliol 201516 CollaboraciConsells als lladregotsEm permeto aconsellar als lladres es-pecialitzats a buidar moneders i bosses a les dones que van a comprar. El puc exem-plaritzar en un cas concret: Una dama porta al moneder un bitllet de 50 i un al-tre de 20. El lladregot sels emporta tots dos. Si lautor de la malifeta hagus tingut una mica de seny, hauria agafat el de 50 i hauria deixat el de 20.Analitzem el comportament de la se-nyora, quan posa la m al moneder i troba que lhan robat. La perjudicada es posa a cridar posant en estat dalerta a tot el per-sonal que era al seu entorn amb la conse-gent delaci a la policia.Analitzem si el lladregot noms sos-treu el de 50 i deixa el de 20. La dama reflexiona i repassa les despeses que ha fet aquella jornada. No sen sap ave-nir. Potser en una botiga mhan donat el canvi malament? Cada dia necessito ms diners i: he sortit de casa amb 70 i entre una cosa i laltre ja se nhan anat 50. Quina mena de govern tenim! Ells s, bons cotxes i etc. Continua pensant: Potser tamb que tot just sortint de casa he notat que mhavia deixat el mocador i he tornat a entrar, dipositant el moneder sobre una cadira. Encara he trobat el ma-rit que voltava per casa. I si hagus estat ell el que mha agafat els 50? La senyo-ra comena a fer cabdells: que si ahir el vaig veure molt atent llegint les pgines de relax. La dama dna una llambregada al peridic que estava llegint el marit i troba una oferta duna viciosa tarifada precisament en 50.Per tant aconsello als lladregots que no facin i limpia i si veieu que noms hi ha un bitllet, rasqueu-vos la butxaca i po-seu-nhi un altre de menys valor. Ser un b per la tranquillitat social. I que en lloc de proferir crits de que mhan robat, es substitueixin per reflexionar de com est de cara la vida amb la conseqent crtica als governs. La policia no caldria que om-plissin papers i podrien prendre tranquil-lament el carajillo tan curatiu.Rafel Bigorra i Riusfusteria poucuines baranesinteriorismedes de 1960C/Gran, 10308310 ArgentonaMbil 667 402 695Mbil 667 402 694E-mail: fusteriapou@terra.esWeb: http://www.terra.es/personal3/fusteriapouTel.: 93 797 04 11 - 93 756 03 06Av. Puig i Cadafalch, 20 - ARGENTONAmarcimarcimarciCarrer Gran, 32 - Tel. 93 797 09 85 - 08310 ArgentonaPERRUQUERIA - ESTTICANovetat mundial patentada a preus increblesIncls el pl blancFotoDepilaciel banc de la plaaR e v i s t a d e l A s s o c i a c i d e Ve n s d A r g e n t o n aPer assabentar-te de qu passa a Argentona i dir-ne la teva.Envians un correu a revistaelbanc@gmail.com si vols collaborar-hi o publicar-hi la teva opini sobre els temes que ens afecten a tots.Bona Festa Major!Bona Festa Major!Bona Festa Major!Bona Festa Major!el banc de la plaa 17Nm. 46 | Juliol 2015 CollaboraciEL RAC DE LA LiNAAra no que no tinc la Natura,el remei del meu cor, si est trist;ja no veig cap ocell quan pastura,des daqu ja mai ms no lhe vist.Ara miro carrers i faanes,molta gent, poca gent o ning;i balcons sense flors ni persianes,i pardals amb el ventre dej.No magrada el que veig i ho canvia,el meu seny per all que voldria,i de cop se men van tots els mals,perqu al meu, de balc, cada dia,sento un tpic xerrar dalegriaquan atipo la fam dels pardals.ArA NoLa senyora de lambaixadorMhan nomenat ambaixador a Pars! digu un jove elegant, fosc de pell, amb els cabells arrissats i una tnica amb motius propis dun pas afric.El jove estava molt content. Se sentia afortunat. Era el seu primer dest i lhavia esperat molts anys. No volia deixar-se em-portar per la covardia ni per inquietud danar a un pas descone-gut, lluny dels seus. La carrera diplomtica comportava despla-aments obligatoris moltes vegades en poc temps. Ara aniria a treballar cinc anys al despatx que li havien preparat a la vora del Quai dOrsay.La seva esposa no demostr ni alegria ni tristesa. Ms aviat desconcert. Sabia que havia dacompanyar el seu marit, tal com feien els matrimonis casats. Deixava enrere la famlia que potser un dia aniria a visitar-los a la ville lumire.Era ms jove que ell i no sabia realment el qu lesperava. Ser molt diferent del qu faig ara? es preguntava. Comenava una nova vida, brillants, vestits de set, pentinats de perruqueria i sabates de tal per ser tan chic com les altres dones dels am-baixadors. Envoltada de diplomtics, homes de negocis, poltics, soires, cocktails i desfilades de models, pensava que potser no shi acostumaria mai.En el Palace era costum reservar per als ambaixadors una suite de gran luxe: dues habitacions, una sala destar amb unes lmpades de llgrima estil art nouveau, una tauleta de fusta i uns sofs confortables. A la cantonada un moble-nevera ple de begu-des refrescants que descobririen a larribar. Mai no havien tingut tants capricis! El bany era una meravella: de marbre el terra i les parets i dues grans banyeres, una jacuzzi i laltra preparada per fer massatges. Un lavabo amb tot tipus de perfums per homme i per femme. Sabons dloe, de perles del desert i de t negre.Ella va quedar encantada, a ms va rebre un ram dorqudies de part del director de lhotel que an a saludar-la i present per-sonalment el seu respecte al senyor ambaixador. Tot estava apunt quan van arribar els personatges illustres.Per la jove ambaixadora tenia fred. El Palace estava molt cal-dejat. Un foc de xemeneia a cada habitaci amb altes flamarades que fugien cap el cel, escalfaven la sala destar i la resta de la suite. Malgrat tot, ella continuava sentint fred. Era un hivern cru i la neu reposava a les baranes dels balcons. Va recrrer tota les-tncia, esperant trobar un rac una mica ms clid. Per en va!Mentrestant el senyor ambaixador parlava amb el seu secre-tari i sinformava del qu havia de fer lendem. Una agenda molt atapeda sense descans ja que era el seu primer dia com a diplo-mtic. Shavia de presentar al Ministre dAffaires Extrieures per presentar les credencials i entrevistar-se amb el ministre.Tot est preparat, senyor, digu ella, inclinant-se.No va dir res al seu esps del fred que la paralitzava i que li penetrava fins els ossos. Tampoc no li va dir res de com de trista se sentia en un lloc desconegut i destinada a acompanyar-lo a tots els actes oficials. Li semblava que no tenia dret a queixar-se.Soparen al costat del foc i demanaren pltans a la brasa i un t verd. Compartien uns moments dintimitat i damor. Desplegaren una catifa i es posaren a dormir, cansats del primer dia a un pas europeu, a la vora del Sena.Lexcellentssima senyora va ser feli deu o quinze minuts, o potser cinquanta, durant els quals somi amb la seva cabana de Nakobo, a la selva de Tambaga, al costat del Nger. A la jove repblica de Karumba.Saixec, abra el seu marit i es pos a plorarMariona Bigorra Gualba Productes tosanitaris Servei de tractor Adobs, llavors, plantes Parada Mercabarna Menjar per a animals, palla i farratges Servei de carret hidrulic Mquina de trillar llegumsC/ Gran, 44 Tel. 93 797 00 59 08310 ArgentonaBona Festa Major!Bona Festa Major!el banc de la plaaNm. 46 | Juliol 201518 CollaboraciProblema nm. 46Juguen negres i guanyenESCACSper Josep A. Capdevila MorellSoluci al PROBLEMA nm. 45Dues respostes, guanyen blanques i daquesta manera. Es tracta dapropar el rei blanc al cant de dama de manera que controli els peons negres de g i h, i puguem desviar el pe negre central per permetre el pas del Rei. El tema es refora amb el fet dels peons blancs da i b a punt de coronar, i que ajudats pel rei poden amena-ar mat. Vegem: 1.Rf4 Rb7 forat; 2. c5+++ (magnfica maniobra que desvia el pe central permetent al rei blanc avanar per la dia gonal h2-b8); c5 obligat; 3.Re5 g6; 4.Rd6 g7; 6.a8=D+ Ra8; 7. Rc7 g8=D; 8. b7+ Ra7; 9. b8=D+ Ra6; 10. Db6++.Soluci i comentaris en el proper nmero.Carrer Sant Ferran, 22-24 Tel. 93 756 14 51 - 669 923 107www.aulamusicargentona.com musicargentona@gmail.comMATRICULA OBERTA CURS 2015-2016MUSIqUEM: Per a nens i nenes de 12 a 36 mesos acompanyats dels seus pares i/o mares.Iniciaci musical a partir de 3 anysRoda d'instruments i classes d'instrument individualLittle band i Banda&bandOrquestraBatukada per a joves i adultsCantLlenguatge musicalLlenguatge modernPreparaci proves a grau mitj i grau superior de clssic i modernExamens amb la Royal School of MusicComboARgEnTOnA BIg BAnd, Un pROjECTE qUE nO dEIxA dE CRIxER I SORpREndREVins, Caves i LicorsDr. Sams, 23 - Tel. 93 797 01 73 - 08310 ArgentonaObrim el diumengeObrim les festesSi vols menjar XURROS casolans i XOCOLATA desfeta, NO T'HO PERDIS!! I si vols salats... tenim cornes, patates...Tesperem al C/Badalona, al costat de la plaa dels Geganters. ArgentonaObert tots els dissabtes, diumenges i festius de 8 del mat a 1 del migdia. "Festes de barri, exhibicions, fires i festes en general"la xurreriaTel. 667 70 70 19c/ General Llauder, 5tel/fax:937970268Argentonawww.ferreterialequip.comBona Festa Major!Bona Festa Major!Bona Festa Major!Bona Festa Major!Bona Festa Major!D 1.7 b e r n at x i m e n e so d o n t l e gc o l l e g i a t n m . 4 7 1 5c. anselm clav, 10 | 08310 | argentona | tel. 93.797.41.88C/ Barcelona, 50ArgentonaTel. 937074988Botiga i taller especialitzatwww.mesqsalut.cominfo@mesqsalut.comTelfon: 930 029 274Centre Mdic i EstticCarreras Candi, 22 Argentona (Bcn)Deixat seduir pels nostres rituals de bellesa, una experincia fsica, mental i energtica.Les nostres tcniques niques i la nostra alta cosmtica 100% natural faran que et vegis i sentis de forma diferentBONS EXCLUSIUS APARATOLOGIAESPECIAL BONS REMODELACITRACTAMENTS CORPORALS, FACIALS, PEUS I MANSentana UniseXEsttica i QuiromassatgeHores convingudes656 934 337argensana@gmail.comc/ dolors Monserd, 38 1rArgentonaMarina GensanaUs desitgem Bona Festa Major!Cuina de mercatEsmorzarsMen diari i de cap de setmana Carrer les Parres 1 Tel. 931430473www.lasalargentona.catVine a conixer la nostra carta i gaudeix de la millor brasa feta amb carb vegetal ecolgicA la venda en diverses botigues d'Argentona i a la mateixa masia trucant al 93 797 04 63CAN PALLAROLASvi arrelat a la nostra terra.EL VI DARGENTONAD.O. ALELLASupermercatscompra saludable )Al nostre supermercAt trobArs el millor Assortiment Al millor preu i productes de proximitAtofertes diries servei a domicili gratut sortegem un carro ple de compraC/ Barcelona, 40 08310 ArgentonaTel. 93 797 05 03 Fax 93 756 06 49distperarnau@terra.comBona Festa Major!Bona Festa Major!Bona Festa Major!Bona Festa Major!Bona Festa Major!Bona Festa Major!Bona Festa Major!Tel. 93 797 05 97elrourebio@hotmail.comC/ Abat Escarr, 3 08310 Argentonaproductes ecolgics i naturalscursos de massatge infantildietista tituladanaturpataostepataespai de degustaciI ARA TAMB REIKIPresentant aquest anunci tindreu descomptes en les vostres compres!!!! plaa nova, 4 - 93 756 11 37bar de la plaaargentona630 422 922 - 608 411 838latevabarra@gmail.comBarres mbils - Festes privades - pats populars - CteringsBona Festa Major!Bona Festa Major!Bona Festa Major!Bona Festa Major!