Dossier Fiq 4t Eso

  • Published on
    24-Oct-2014

  • View
    418

  • Download
    12

Embed Size (px)

Transcript

GOVERN DE LES ILLES BALEARS

Departament de Fsica i Qumica

Conselleria dEducaci i Cultura I. E. S. LLOREN GARCAS I FONT

DOSSIER DEXERCICIS DE FSICA I QUMICA

4t ESO

Nom alumne ......................................................................................................

IES Lloren Garcias i Font

Dep. Fsica i Qumica

INDEX

QUMICAUNITAT 1 : FORMULACI INORGNICA ............................................... 3 UNITAT 2 : ENLLA QUMIC .................................................................... 19 UNITAT 3 : REACCIONS QUMIQUES...................................................... 25

FSICAUNITAT 4 : EL MOVIMENT ........................................................................ 31 UNITAT 5 : LES FORCES............................................................................. 42 UNITAT 6 : TREBALL I ENERGIA ............................................................. 48 UNITAT 7 : HIDROSTTICA ...................................................................... 54 UNITAT 8 : CALOR I TEMPERATURA ..................................................... 57

DOSSIER FiQ 4t ESO

2

IES Lloren Garcias i Font

Dep. Fsica i Qumica

UNITAT 1 : FORMULACI INORGNICA

DOSSIER FiQ 4t ESO

3

IES Lloren Garcias i Font

Dep. Fsica i Qumica

VALNCIESMetalls Liti Sodi Potassi Rubidi Cesi Franci Plata +1 Li Na K Rb Cs Fr Ag Berilli Magnesi Calci Estronci Bari Radi Zinc Cadmi +2, +3 Ferro Cobalt Nquel Fe Co Ni +2 Be Mg Ca Sr Ba Ra Zn Cd +3 Alumini Al

+1, +2 Coure Cu Mercuri Hg Crom Mangans No metalls Bor Nitrogen Fsfor Arsnic Antimoni Bismut Carboni Silici Hidrogen B N P As Sb Bi C Si H

+2, +4 Estany Sn Plom Pb Plat Pt

+1, +3 Or Au

Cr 2, 3 (6 oxocids i oxosals) Mn 2, 4 (6 i 7 oxocids i oxosals)

3 -3, 3, 5 -3, 3, 5 -3, 3, 5 -3, 3, 5 3, 5 2, -4, 4 2, -4, 4 +1, -1

Oxigen Sofre Seleni Telluri

O S Se Te

-2 -2, 2, 4, 6 -2, 2, 4, 6 -2, 2, 4, 6

Fluor Clor Brom Iode

F Cl Br I

-1 -1, 1, 3, 5, 7 -1, 1, 3, 5, 7 -1, 1, 3, 5, 7

DOSSIER FiQ 4t ESO

4

IES Lloren Garcias i Font

Dep. Fsica i Qumica

COMPOSTOS BINARIS :XIDS Sn compostos formats per O (que actua amb valncia 2) i un metall o no metall que actua amb la valncia positiva que sindiqui. La frmula general s : X2Ov on X indica lelement i v la seva valncia

Per formular-los en la nomenclatura de Stock i tradicional, sintercanvien les valncies i si s possible se simplifica. En la nomenclatura sistemtica, simplement, sescriuen els toms de cada element que sindiquen. Nomenclatura de Stock Sanomenen : xid de Exemples : xid de cobalt (III) : xid de mercuri (I) : xid dalumini : xid de carboni (IV) : xid de nitrogen (V) : xid de clor (VII) : . nom element ( ) ( ) Indica la valncia de lelement, en n romans, en el cas que tingui ms duna.

Nomenclatura sistemtica Sanomenen : prefix

. prefix nom element

xid de

indica el nombre dO que hi ha Exemples : Trixid de dinquel : Dixid de plat :

indica el nombre dtoms de lelement que hi ha

DOSSIER FiQ 4t ESO

5

IES Lloren Garcias i Font

Dep. Fsica i Qumica

Nomenclatura tradicional

.

Aquesta nomenclatura utilitza una srie de sufixos i prefixos, que depenen del nombre de valncies que t un element: Elements amb una sola valncia: xid de nom de lelement o xid nom element acabat en -ic Per exemple Na2O xid de sodi o xid sdic Elements amb dues valncies: -ic (valncia major) cap a dalt augmenta la valncia -s (valncia menor) Per exemple el ferro te dues valncies (2 i 3), quan actua amb la 2 es diu ferrs i quan actua amb la 3 es diu frric: FeO xid ferrs; Fe2O3 xid frric El mercuri te les valncies 1 i 2, quan actua amb la 1 es diu mercuris i quan actua amb la 2 es diu mercric: Hg2O xid mercuris; HgO xid mercric Elements amb tres valncies -ic (valncia major) -s (valncia intermitja) hipo- -s (valncia menor) Per exemple el sofre te tres valncies (2, 4 i 6), quan actua amb la 2 se diu hiposulfurs, amb la 4 sulfurs i amb la 6 sulfric: SO xid hiposulfurs; SO2 xid sulfurs; SO3 xid sulfric. Elements amb quatre valncies per-ic -s hipo- -s Per exemple el clor te quatre valncies (1, 3, 5 i 7), quan actua amb la 1 es diu hipoclors, amb la 3 clors, amb la 5 clric i amb la 7 perclric. Cl2O xid hipoclors, Cl2O3 xid clors, Cl2O5 xid clric, Cl2O7 xid perclric cap a dalt augmenta la valncia -ic cap a dalt augmenta la valncia

DOSSIER FiQ 4t ESO

6

IES Lloren Garcias i Font

Dep. Fsica i Qumica

Exemples : xid potssic : xid alumnic : xid cpric : xid cobalts : xid carbnic : xid carbons : xid ntric : xid perbrmic : xid iods :

Per anomenar els xids en les nomenclatures de Stock i tradicional, hem de conixer amb quina valncia actua lelement. Per saber quina s, ens hem dassegurar que lxid no shagi simplificat. HIDRURS METLLICS Sn compostos formats per H (que actua amb valncia 1) i un metall que actua amb la valncia positiva que sindiqui. La frmula general s : MHv on M indica el metall i v la seva valncia

Sanomenen amb les tres nomenclatures Stock, sistemtica i tradicional, de la mateixa forma que els xids, noms canviant la paraula xid per hidrur. Exemples : Hidrur dalumini : Hidrur cuprs : Hidrur de potassi : Hidrur frric : Dihidrur de coure : Hidrur de cobalt (III) : Tetrahidrur de plom :

DOSSIER FiQ 4t ESO

7

IES Lloren Garcias i Font

Dep. Fsica i Qumica

HIDRURS NO METLLICS Sn compostos formats per H (que actua amb valncia +1) i un no metall que actua amb la valncia negativa. Podem diferenciar dos grups de no metalls a lhora de formular aquests composts : 1r GRUP Bor Nitrogen Fsfor Arsnic Antimoni Carboni Silici Nomenclatura tradicional Bor Amonac Fosfina Arsina Estibina Met Sil Nomenclatura sistemtica Trihidrur de bor Trihidrur de nitrogen Trihidrur de fsfor Trihidrur darsnic Trihidrur dantimoni Tetrahidrur de carboni Tetrahidrur de silici Frmula BH3 NH3 PH3 AsH3 SbH3 CH4 SiH4

La frmula general s : XHv 2n GRUP Sofre Seleni Tellur Fluor Clor Brom Iode

on X indica el no metall i v la seva valncia negativa. Nomenclatura sistemtica Sulfur dhidrogen Selenur dhidrogen Tellurur dhidrogen Fluorur dhidrogen Clorur dhidrogen Bromur dhidrogen Iodur dhidrogen Frmula H2S H2Se H2Te HF HCl HBr HI

Nomenclatura tradicional cid sulfhdric cid selenhdric cid tellurhdric cid fluorhdric cid clorhdric cid bromhdric cid iodhdric

La frmula general s : HvX SALS BINRIES

on X indica el no metall i v la seva valncia negativa.

Sn compostos formats per un metall (que actua amb la valncia + que sindiqui) i un no metall que actua amb la valncia negativa. Sescriu el no metall ms a la dreta i amb la terminaci ur. Sutilitzen les tres nomenclatures de la mateixa forma que en els xids. Exemples : Clorur dor (I) : Sulfur de plat (IV) : Difluorur de calci : Triselenur de diferro : Clorur sdic : Iodur niquels :8

DOSSIER FiQ 4t ESO

IES Lloren Garcias i Font

Dep. Fsica i Qumica

COMBINACIONS ENTRE NO METALLS Sn compostos formats per dos no metalls, un dells actua amb la valncia negativa (s el que sescriu ms a la dreta i duu la terminaci ur) i laltre actua amb la valncia positiva que sindiqui. Sutilitzen les tres nomenclatures de la mateixa forma que per les sals binries. Exemples : Clorur de iode (I) : Sulfur de bor : Trifluorur de brom : Triselenur de dirsenic : Clorur hipoiods : Fluorur broms :

DOSSIER FiQ 4t ESO

9

IES Lloren Garcias i Font

Dep. Fsica i Qumica

COMPOSTOS TERNARIS :HIDRXIDS Sn compostos formats pel grup hidroxil OH (que actua amb valncia 1) i un metall que actua amb la valncia positiva que sindiqui. La frmula general s : M(OH)v Nomenclatura tradicional . -s -c on M indica el metall i v la seva valncia

Sanomenen : Hidrxid nom metall Exemples : Hidrxid sdic : Hidrxid ferrs : Hidrxid estnnic : Hidrxid argntic : . nom metall

Nomenclatura de Stock Sanomenen : Hidrxid de

( ) Indica la valncia del metall, en n romans, en el cas que tingui ms duna

Exemples : Hidrxid de cobalt (III) : Hidrxid de mercuri (I) : Hidrxid dalumini : Hidrxid de plat (IV) : .

Nomenclatura sistemtica Sanomenen : prefix

hidrxid de nom metall

indica el nombre dOH que hi ha Exemples : Trihidrxid de nquel : Tetrahidrxid de plat :

DOSSIER FiQ 4t ESO

10

IES Lloren Garcias i Font

Dep. Fsica i Qumica

OXOCIDS Sn combinacions dhidrogen, oxigen i un no metall.(De vegades tamb pot haver un metall de transici com el crom o el mangans). La frmula general s : HxNmyOz Nomenclatura tradicional Sanomenen : . hipocid Nom no metall peron sindica la valncia amb que actua el no metall amb les terminacions : hipo- ... s -s -ic per- ... ic quan noms t 1 valncia si t dues valncies si t tres valncies si t 4 valncies -s -s -ic -ic on Nm representa el no metall.

Per a formular-los se fa lxid corresponent, se simplifica si s possible i se li suma aigua. El resultat final se simplifica sempre que sigui possible. Exemples : cid perclric : 1/ Se fa lxid corresponent : xid perclric : Cl2O7 2/ Se simplifica si s possible : No se pot simplificar, se deixa aix. 3/ Se li suma aigua a lxid obtingut : Cl2O7 + H2O = H2Cl2O8 4/ Se simplifica lcid obtingut : HClO4 1/ 2/ 3/ 4/ Se fa lxid corresponent : Se simplifica si s possible : Se li suma aigua a lxid obtingut : Se simplifica lcid obtingut, si s possible :

cid sulfurs :

cid carbnic :

cid hipobroms :

cid ntric :11

DOSSIER FiQ 4t ESO

IES Lloren Garcias i Font

Dep. Fsica i Qumica

Nomenclatura funcional (o de Stock)

.

No s necessari fer lxid i sumar-li aigua. Sobt directament la frmula final de lcid, noms cal recordar que lhidrogen actua amb valncia +1, loxigen amb valncia 2 i el no metall amb la valncia que sindiqui (valncia positiva). Sanomenen : cid prefix . oxo prefix . - nom no metall - ic ( ) Valencia del no metall en n romans. Si noms en t una, no cal indicar-la

Indica quants toms doxigen hi ha a lcid

Indica quants metall hi ha noms hi ha no metall el somiteix

toms del no a lcid. Si un tom del prefix mono

Per obtenir quants dtoms dhidrogen hi ha a lcid sha de fer una senzilla equaci, amb les valncies, tenint en compte que lcid final ha de ser neutre. Exemples : cid tetraoxosulfric (VI) : 1/ Se colloquen els elements : HSO

2/ Se posen els toms doxigen i del no metall : HxSO4 3/ Sobt el n x que indica els toms dhidrogen de lcid.

Valncia del no metall Valncia de lHPer a obtenir x fem :

Valncia de loxigen

x 1 + 1 6 + 4 (-2) = 0 ; x = 2

Aix, tindrem : H2SO4

N dH

N dO N dtoms del no metall

cid trioxosilcic (IV) :

cid dioxobrmic (III) :

DOSSIER FiQ 4t ESO

12

IES Lloren Garcias i Font

Dep. Fsica i Qumica

Nomenclatura Sistemtica s molt semblant a la funcional. Sanomenen : prefix . oxo

.

prefix . - nom no metall - at ( ) dhidrogen toms del no a lcid. Si un tom del prefix mono Valencia del no metall en n romans. Si noms en t una, no cal indicar-la

Indica quants toms doxigen hi ha a lcid Exemples :

Indica quants metall hi ha noms hi ha no metall el somiteix

Dioxoclorat (III) dhidrogen :

Tetraoxomanganat (VII) dhidrogen :

Monoxoclorat (I) dhidrogen :

OXOSALS Sn les sals dels oxocids. Sobtenen daquests per substituci dels hidrgens per un metall. La frmula general s : Mx(NmyOz)v on M representa el metall , v la seva valncia i Nm representa el no metall. Nomenclatura tradicional Sanomenen : hipoper. -it -it -at -at Nom metall -s -ic

Nom NO metall

Ens indiquen amb quina valncia actua el NO metallDOSSIER FiQ 4t ESO

Ens indiquen amb quina valncia actua el metall13

IES Lloren Garcias i Font

Dep. Fsica i Qumica

Per a formular-los : 1/ Se fa lcid corresponent, que sobt canviant la terminaci

-it per -s -at per -ic

2/ Una vegada obtingut lcid i simplificat si s possible, se substitueixen els hidrgens pel metall i se posa la valncia del metall al conjunt Nometall O 3/ Si s possible se simplifica la valncia del metall amb el nombre dhidrgens. Exemples : Perbromat frric : 1/ Se fa lcid corresponent : 2/ Se substitueixen els hidrgens pel metall, en aquest cas ferro, que actua amb la valncia 3: Hipoclorit sdic :

Sulfat bric :

Carbonat clcic : Nomenclatura de Stock .

Sanomenen com en la nomenclatura tradicional, per indicant la valncia del metall entre parntesis i en n romans. Els exemples anteriors serien : Perbromat de ferro (III) : Hipoclorit de sodi : Sulfat de bari : Carbonat de calci : Nitrit dor (I) :

DOSSIER FiQ 4t ESO

14

IES Lloren Garcias i Font

Dep. Fsica i Qumica

Nomenclatura sistemtica Sanomenen : prefix . oxo

.

prefix . - nom no metall - at ( ) de nom metall .

( )

Indica quants toms doxigen hi ha. Exemples :

Indica quants metall hi ha noms hi ha no metall el somiteix

toms del no a lcid. Si un tom del prefix mono

Valencia del no metall en n romans. Si noms en t una, no cal indicar-la

Valencia del metall

Trioxonitrat (V) dor (III) : 1/ Fem trioxonitrat (V) dhidrogen :

2/ Desprs substitum els hidrogens pel metall, en aquest cas, or que acta amb valncia III :

Monoxoclorat (I) de nquel (II) :

Trioxosulfat (IV) de ferro (II) :

DOSSIER FiQ 4t ESO

15

IES Lloren Garcias i Font

Dep. Fsica i Qumica

FORMULACI INORGNICA A. Formula els segents compostos binaris : 1. xid platnic 2. xid de nquel (III) 3. Pentaxid de dinitrogen 4. cid fluorhdric 5. Clorur de nquel (III) 6. Sulfur dhidrogen 7. Sil 8. Carbur frric 9. Monxid de carboni 10. xid ferrs 11. Hidrur de bor 12. cid clorhdric 13. Tetrahidrur de carboni 14. Hidrur destany (II) 15. Bromur uric 16. Trixid de sofre 17. Tetranitrur de trisilici 18. Monosulfur de carboni 19. Clorur sdic 20. Sulfur dalumini

DOSSIER FiQ 4t ESO

16

IES Lloren Garcias i Font

Dep. Fsica i Qumica

B. Anomena els segents compostos binaris, en totes les nomenclatures donades : Nom. Tradicional Nom. Stock Nom. sistemtica 21. CO2 22. BaH2 23. FeCl2 24. PCl5 25. Cr2O3 26. CuS 27. P2O3 28. As2O5 29. H2S 30. NaBr C. Formula els segents compostos ternaris : 1. cid clric 2. Hidrxid cpric 3. Dioxonitrat (III) dhidrogen 4. Trioxonitrat (V) de calci 5. cid heptaoxodisulfric (VI) 6. Arseniat de zinc 7. Trioxosulfat (IV) de cadmi 8. Hidrxid de rubidi 9. cid fosfric 10. Tetraoxoarseniat (V) dhidrogen 11. cid trioxontric (V) 12. Hidrxid de liti 13. Clorit dor (III) 14. Silicat dalumini 15. Dihidrxid de mercuri

DOSSIER FiQ 4t ESO

17

IES Lloren Garcias i Font

Dep. Fsica i Qumica

. Anomena els segents compostos ternaris en les nomenclatures donades : Nom. Tradicional 16. HIO 17. Ca(OH)2 18. FeSO4 19. HMnO4 20. Hg2CrO4 21. KOH 22. Fe2(CO3)3 23. HBO2 24. Be(OH)2 25. Li2SO3E. Formula els segents compostos: 1. xid de cadmi 5. Dixid de seleni 9. xid hipoclors 13. Hidrur de potassi 17. Sil 21. cid clorhdric 25. cid bromhdric 29. Clorur de bari 33. Bromur cpric 37. Clorur de brom (I) 41. Monoclorur de brom 45. Hidrxid de zin 49. Dihidrxid de calci 53. cid carbnic 57. cid hipobroms 61. cid clric 65. Clorit de calci 69. C...