Dossier de premsa 'MCBTH'

  • Published on
    01-Apr-2016

  • View
    226

  • Download
    11

DESCRIPTION

direcci: lex Rigola Sala Petita, TNC; 2012

Transcript

MCBTH (Macbeth) William Shakespeare Versi lliure dlex Rigola MCBTH (Macbeth) William Shakespeare Versi lliure d'lex Rigola 2MCBTH (Macbeth) Estrena a Temporada Alta 2012 El Canal (Coma Cros) Centre dArts Escniques Salt/Girona 4, 5 i 6 doctubre, 21 h Teatre Nacional de Catalunya Sala Petita De l11 doctubre al 18 de novembre Posterior gira per Catalunya, Estat Espanyol i Europa. Tot all que s bell i just pot ser tamb lleig i fastigs. I tot all que s lleig i fastigs pot ser tamb bell i just. MCBTH (Macbeth) William Shakespeare Versi lliure d'lex Rigola 3Ambici i poder Tres bruixes misterioses i fosques anuncien al general Macbeth que arribar a ser rei dEsccia i que el seu company, Banquo, ser pare de reis. Lauguri desperta lambici de Macbeth, per especialment de la seva esposa, amb qui planeja i consuma lassassinat del bon rei Duncan per ocupar el seu tron. Tot el que semblava un pla fantstic es veur trencat per les conseqncies dels actes. Res s el que semblava. Res s el que sembla. Ho diuen les bruixes a linici: Tot all que s bell i just pot ser tamb lleig i fastigs. I tot all que s lleig i fastigs pot ser tamb bell i just. A comenament del segle XVII, probablement entre 1605 i 1606, William Shakespeare va escriure una de les seves peces ms fosques i misterioses, Macbeth. Obra maleda (dins el mn del teatre es diu que esmentar-ne el ttol provoca malastrugana), genial, sagnant, crptica... est considerada un dels textos cabdals de la histria del teatre. Lobra, adaptada i dirigida per lex Rigola en aquest MCBTH (Macbeth), ens obre les portes de lessncia de la tragdia, amb una acurada traducci a crrec de Salvador Oliva, uns personatges interpretats per un repartiment magnfic de sis actors i actrius, i una certesa: res ser igual desprs de cometre una falta conscientment, res ser igual desprs de matar. MCBTH (Macbeth) William Shakespeare Versi lliure d'lex Rigola 4MCBTH (Macbeth) William Shakespeare Versi lliure d'lex Rigola Traducci ...................................................................................... Salvador Oliva Direcci ............................................................................................. lex Rigola Escenografia ...................................................................................Max Glaenzel Vestuari .......................................................................................BRAIN&BEAST Illuminaci .............................................................................August Viladomat So .........................................................................................................Igor Pinto Ajudanta de direcci ....................................................................Georgina Oliva Amb: Duncan ...............................................................................................Llus Marco Malcolm ........................................................................................... Oriol Guinart Macbeth ...........................................................................................Joan Carreras Banquo ........................................................................................ Marc Rodrguez Macduff .............................................................................................Mriam Iscla Lady Macbeth Aparicions ...........................................................................................Alcia Prez Producci: Teatre Nacional de Catalunya i EL CANAL-Centre dArts Escniques Salt/Girona MCBTH (Macbeth) William Shakespeare Versi lliure d'lex Rigola 5 BANQUO Pel rellotge, podem dir que s de dia i, tanmateix, la foscor tapa el fanal viatger. MACDUFF s el domini de la nit, o el torbament del dia que fa que les tenebres colguin el rostre de la terra, quan, de fet, la llum viva lhauria de besar? MALCOM Una naturalesa que s bona i virtuosa es pot vinclar. BRUIXES El que s bonic s lleig i el que s lleig s bonic. DUNCAN Si jo fos el porter del dimoni, no donaria labast a fer girar la clau. LADY MACBETH El que est fet no es pot desfer. MACBETH Els fets contra natura engendren desgavells contra natura. L'TICA, com a doctrina, s una branca de la filosofia que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte. L'tica general estableix els criteris per jutjar si una acci s bona o dolenta i per jutjar els motius i les conseqncies d'un acte. No es tracta de guanyar-se un saber per si mateix, sin d'actuar amb la conscincia d'una acci social responsable. lex Rigola MCBTH (Macbeth) William Shakespeare Versi lliure d'lex Rigola 6Sinopsi Els generals escocesos Macbeth i Banquo tornen victoriosos d'una batalla contra les tropes noruegues. En un erm es troben amb tres bruixes que profetizen que Macbeth ser Senyor de Cawdor i Rei d'Esccia i que l'estirp de Banquo regnar a Esccia. El Rei d'Esccia, Duncan executa al Senyor de Cawdor per traci i el lliura el senyoriu a Macbeth. Macbeth veient que el dest anunciat per les bruixes es va complint i animat per la seva esposa, assassina Duncan quan aquest s'allotja al seu castell. Els fills del Rei, Malcolm i Donalbain fugen espantats cap a Anglaterra i Irlanda respectivament pel que la sospita del regicidi recau en ells. Macbeth, com a parent ms prxim, s nomenat Rei d'Esccia. Perqu no es compleixi la profecia de les bruixes respecte a Banquo, Macbeth envia sicaris per matar Banquo i el seu fill Fleance. Banquo mor, per el noi aconsegueix escapar. Macbeth t cada vegada ms allucinacions i el fantasma de Banquo se li apareix. Espantat, consulta les bruixes i aquestes li diuen que es guardi de Macduff, Senyor de Fife; que cap home parit per dona podr mai vncer a Macbeth; i que el seu poder es mantindr fins que el bosc de Birnam entri a Dunsinane. Macbeth fa assassinar la dona i els fills de Macduff. Aquest mentrestant ha partit cap a Anglaterra per a unir-se a Malcom, legtim hereu de la corona escocesa, i han reclutat un exrcit de 10.000 homes per entrar a Esccia. El sentiment de culpabilitat torna boja Lady Macbeth que acaba traient-se la vida. L'exrcit de Malcom talla arbres del bosc de Birnam i escudats rera d'ells, els homes entren a Dunsinane. Macduff, que havia estat tret del ventre de la seva mare abans d'hora, acaba amb la vida de Macbeth. Malcom s proclamat Rei d'Esccia. MCBTH (Macbeth) William Shakespeare Versi lliure d'lex Rigola 7Introducci a Macbeth Fragment del prleg a ledici de Macbeth. Barcelona, Vicens Vives, 1988. Macbeth s una de les tragdies ms famoses i representades de totes les que va escriure Shakespeare. La histria s coneguda de tothom, fins i tot daquells que mai no han vist ni llegit lobra. Se nhan fet diverses pellcules, aix com filmacions que parteixen de determinats muntatges. Destaquen, sobretot, les dirigides per Orson Welles, Roman Polansky i Trevor Nun, aquesta ltima protagonitzada per Ian McKellen i Judy Dench. Akira Kurosava tamb en va fer una adaptaci magistral, Tron de sang, tot i que sempre hi trobarem a faltar el text de Shakespeare, perqu, si b el gui segueix la histria, les paraules se naparten molt. I, finalment, caldria esmentar la versi de The BBC TV Shakespeare, dirigida per Jack Gold. Macbeth s una obra negra i misteriosa: cont molts elements que apareixen sovint a les pellcules de terror: tempestes, aparicions de bruixes, tradors, assassinats dhomes justos, duna dona i de dos nens. Hi ha dues guerres, una lluita final cos a cos i, sobretot, molta sang. Per sovint no sinterpreta com una obra de terror, sin com un estudi sobre lambici humana o sobre el fracs daquesta ambici. Ara b, per poca atenci que posem al text, ens adonarem que, si la interpretem daquesta manera, nobtenim una lectura bastant reduccionista. Si el tema principal de Macbeth fos el de lambici, quin paper hi tindrien les bruixes? Si lambici ja s una passi connatural a la naturalesa humana, Shakespeare no tenia cap necessitat de donar un paper tan important a les bruixes. I sn elles que ocupen lescena inicial del primer acte: situades en una esplanada dEsccia, diuen unes paraules a primera vista incomprensibles, desprs pronuncien un encanteri i, finalment, desapareixen diluint-se en laire. Quina necessitat hi hauria del recurs daquests elements ultraterrenals per tractar el tema de lambici? Certament que lambici apareix tan bon punt entra Lady Macbeth a escena, i tamb en un dels primer soliloquis del protagonista. Per, tot i aix, no la podem considerar com el motor de lobra. Les bruixes, en canvi, s. Parem-hi una mica datenci. Les bruixes, anomenades tamb germanes del fat, parlen en vers, en el mateix metre de les canons infantils, el tetrmetre trocaic o b, per a nosaltres, lheptasllab, que aqu tamb s el metre dels encanteris. A les paraules que diuen aquestes dones, hi ha diverses paradoxes. Diuen que es tornaran a trobar: quan ja sigui perdut i guanyat el combat. Ara b, un combat no pot ser perdut i guanyat alhora. Si ho interpretem de manera que el combat que uns perdran ser considerat per altres com una victria, podem extreuren una mica de sentit; per, tot i aix, no queda explcit quins sn els uns i quins els altres, ni si la victria i la derrota afecta un mateix bndol. La paradoxa segent s prcticament impossible de traduir en tots els seus sentits. Loriginal diu: Fair is foul and foul is fair, on veiem un parallelisme, un quiasme i una qudruple alliteraci defes inicials; per sn els conceptes que fan que aquesta frase sigui MCBTH (Macbeth) William Shakespeare Versi lliure d'lex Rigola 8 prcticament introduble, i no pas els elements fontics. Fair s la substantivaci dun adjectiu que significa coses diverses, per bsicament dues: bell i just. I foul a ms a ms de lleig significa fastigs en sentit literal i tamb en un sentit figurat que apunta cap a la reprovaci moral. La frase, doncs, amb una impressionant economia de mitjans, proposa justament la tergiversaci de lordre moral. Tot all que s bell i just s tamb lleig i fastigs. I viceversa: tot all que s lleig i fastigs s tamb bell i just. Aix, doncs, la naturalesa de les paradoxes, les tergiversacions, les invocacions i el fet que les bruixes es reuneixin quan hi hagi pluja, llamps i trons, sn indicis inequvocs de la presncia del mal. No s cap sobreinterpretaci, em sembla, si partim de la base que aquests personatges que apareixen a lescena inicial de lobra, sn la personificaci del mal. I, a ms a ms, prestem atenci al fet que elles diguin que es trobaran amb Macbeth, podem arribar a la conclusi que sn elles, doncs, que decideixen la captura. I sn elles tamb les que intervenen en la seva vida anunciant-li les profecies que li anuncien. I sn aquestes profecies que, juntament amb la seva dona, lempenyeran cap a lassassinat del rei. s per aix que deia ms amunt que les bruixes i no pas lambici sn el veritable motor de lobra. Com interv, doncs, el mal, a Macbeth? Podrem dir que el mal, personificat amb les tres bruixes, entra en el mn per posseir Macbeth, per destruir lordre establert i, finalment, per destruir-lo a ell mateix. I encara que el mal, al final, no resulti vencedor; ja haur estat capa de provocar sofriment, devastacions i mort, que no tan sols afectaran unes poques persones, sin tamb tot un pas. Lobra ja comena i acaba amb una de les follies ms recurrents de la histria de la humanitat: la guerra. Al comenament s una guerra entre Noruega i Esccia. I al final, entre Anglaterra i Esccia. Salvador Oliva Podeu llegir larticle secer aqu: http://www.tnc.cat/ca/mesinfo-article-introduccio-a-macbeth-salvador-oliva MCBTH (Macbeth) William Shakespeare Versi lliure d'lex Rigola 9Dins el cap de Macbeth Macbeth s una de les obres ms breus i difcils de Shakespeare. La brevetat de Macbeth s indestriable de la seva fora dirradiaci, diu Mark Van Doren. El fet que en aquesta obra sometin les escenes llegendries de guerres escoceses ms aviat va a favor de lobra. Aqu menys s ms. Diu Van Doren que Macbeth, lheroi daquesta tragdia, s menys valus com a persona que Hamlet, Otello o Lear; i que Antoni, Coriol o Tim dAtenes. Potser no ens alegrarem de la seva caiguda, com deia el Dr. Johnson que havem de fer, per tampoc sabem prou coses sobre ell i hem trobat ben poques virtuts per experimentar a la seva mort aquella trgica sensaci de prdua, feta necessria per ironies del dest que depassen la nostra comprensi. s ben cert que Macbeth ja ha lliurat la seva nima abans de comenar lobra. Quan el veiem per primera vegada en escena, ja est immers en un pou de pors, les pors que finalment lempenyeran al desfici fins a convertir-lo en una figura abominable. Unes pors que tamb el convertiran, als nostres ulls, en un gran poeta. El que s bonic s lleig i el que s lleig s bonic, diuen les bruixes de Macbeth al principi de la funci. Amb aquesta sentncia, Shakespeare savana a les formulacions esttiques que faria Friedrich Nietzsche tres-cents anys desprs. lex Rigola ha transfigurat enginyosament les bruixes amb tres caretes de Mickey Mouse. s un dels recursos del director, recodificar el vestuari per acostar-nos els personatges a referents contemporanis. Luniforme de lexrcit del rei dEsccia, per exemple, s la samarreta del Celtic de Glasgow. I el bosc dArden, una collecci davets de Nadal, que han estat collocats amb intenci sobre lespai escnic per Max Glaenzel. Disney, futbol, kitsch nadalenc sn tres ingredients daquesta lletjor que contamina les nostres vides sense que ni ens nadonem: El que s bonic s lleig i el que s lleig s bonic. El MCBTH (Macbeth) que ens proposa Rigola flueix entre monlegs. Aqu el dileg no est posat mecnicament al servei dun argument, sin que s per obra de la paraula que ens imaginem lacci. Hi ha un estatisme deliberat en lactitud displicent amb qu, per exemple, Alcia Prez diu el monleg de Lady Macbeth, asseguda en una butaca, cosint frases plenes de ressentiment i mala llet, perversament inaudibles. Rigola ha redut el repartiment a sis actors, que es distribueixen bona part de la trentena de personatges que Shakespeare va fer encabir en aquesta obra. El director ha demanat als actors que es lliurin a la poesia del text. No hi ha assassinats espectaculars ni escenes de gran truculncia. Queda lluny el Rigola de Santa Joana dels Escorxadors o Glenngary Glenrose, muntatges en qu el director semblava ms interessat a integrar en un sol espectacle llenguatges de diferents disciplines artstiques (dansa, vdeo, msica en directe, etc.), que a servir un text de manera reverencial. s cert, per, que el concepte MCBTH (Macbeth) William Shakespeare Versi lliure d'lex Rigola 10 escenogrfic daquesta producci flirteja amb les arts visuals. Es podria dir que lespai escnic dissenyat per Max Glaenzel s com una installaci, afirma lex Rigola, una installaci que et podries trobar en un museu dart contemporani, no tant per la qualitat sin per la tipologia. Les referncies a Disney o al Celtic de Glasgow (rival del Bara a la Champions aquesta temporada) es poden entendre tamb com a recursos de distanciament que ens arriben a sobtar. Amb tot, s el discurs qui mana aqu. Potser s a partir de 2666 que Rigola descobreix la fora que pot tenir la discursivitat. Aquest MCBTH (Macbeth) ens presenta el text nu, pelat i laminat fins a lessncia, i uns actors que el diuen sense declamar, en la intimitat de la Sala Petita. Uns actors que canvien de personatge sense moures del sof. En tenen prou de posar-se un casc o treures una careta per passar a encarnar una altra veu. Rigola ens adverteix que la segona part de lespectacle, que s molt curta, demana una certa obertura mental a lespectador, perqu ens llana a un espai que no est del tot definit. No sabem si ens hem ficat en terra de ning o en el cap del mateix Macbeth, diu Rigola. En aquesta segona part, els personatges apareixen sobre una superfcie blanca, amb una gran taca de sang. Lespectador haur de fer servir la imaginaci per treuren les seves prpies conclusions. Per a Rigola, Macbeth s una obra que parla de la relaci entre el desig i ltica, de la tensi entre el que voldrem fer i el que hem de fer. Plantegem quina lnia estem disposats a creuar per aconseguir el que volem, i qu ens passa per dins quan travessem aquesta lnia, diu Rigola. El director ens convida a entrar dins el cap de Macbeth en el moment que consuma aquesta transgressi. En el moment en qu has creuat segons quines lnies tiques i has tancat rere teu segons quines portes, et trobes com Macbeth, a qui de sobte se li presenta una nova perspectiva de vida. Sap que sha equivocat, per tampoc es pensa deixar matar, ha de continuar endavant, amb una mirada sobre els altres en la qual no hi ha grans passions. Al final daquesta segona part, que a penes dura vint minuts, podrem dir que Macbeth es mira les bruixes fins i tot amb una certa benevolncia, explica Rigola. Al capdavall, de qui parlem quan parlem de Macbeth? Sembla que ltica hagi desaparegut dels nostres caps i de qui ens governa. No es veu en la vida poltica cap preocupaci per haver mentit, sin que acumulem una fallcia rere laltra. No queda cap rastre dtica en persones que tericament escullen aquesta professi per fer el mn una mica millor. Bernat Puigtobella MCBTH (Macbeth) William Shakespeare Versi lliure d'lex Rigola 11lex Rigola Direcci Neix a Barcelona el 1969. Des del maig del 2010 s el director de la secci de teatre de la Biennal de Vencia i director resident a EL CANAL, Centre dArts Escniques Salt/Girona. Ha estat director del Teatre Lliure entre el 2003 i el 2011. Durant el perode 2003-2010, els muntatges dlex Rigola han girat per Frana, Itlia, Alemanya, Portugal, Espanya, Rssia, Bsnia Herzegovina, Polnia, Romania, Xile, Veneuela, Colmbia, Taiwan i Austrlia. Dramatrgia i direccions: Coriol. Dir. lex Rigola. El Canal-Centre dArts Escniques Salt/Girona i Teatre Lliure. 2012; Labcanal Havanera: Argels sur mer. Director. Temporada Alta i El Canal. 2011; Tragdia. Director. Festival Grec 2011. Bit Produccions i lex Rigola. 2011; The end. Director. Teatre Lliure. 2011; Gata sobre teulada de zinc calenta de Tennessee Williams. Director. Teatre Lliure i Centro Dramtico Nacional. 2010; Nixon-Frost de Peter Morgan. Director. Teatre Lliure. 2009; Das mejores de Richard Dresser. Teatro de La Abada. 2008; RocknRoll de Tom Stoppard. Teatre Lliure. 2008; El buuelo de Hamlet de Luis Buuel i Pepn Bello. Expo Zaragoza 2008. 2008; 2666 de Roberto Bolao. Director. Teatre Lliure. 2007; Lholands errant de R. Wagner. Gran Teatre del Liceu i Teatro Real. 2007; Nit just abans dels boscos de B-M. Kolts. Temporada Alta i Teatre Lliure. 2006; Arbhust de Paco Zarzoso. Teatre MCBTH (Macbeth) William Shakespeare Versi lliure d'lex Rigola 12 Lliure Festival de Barcelona Grec 2006. 2006; Largo viaje hacia la noche dEugene ONeill. Teatro de La Abada 2006; European House (prleg dun Hamlet sense paraules). Festival Temporada Alta. 2005; Ricard III, de William Shakespeare. Festival de Teatro Clsico de Almagro i Teatre Lliure. 2005; Santa Joana dels Escorxadors de Bertolt Brecht. Festival Grec 2004 i Teatre Lliure. 2004; Glengarry Glen Ross de David Mamet. Teatre Lliure. 2003; Cancionero de Palacio del s- XVII. Direcci musical de Carles Magraner. Festival Castell de Peralada. 2003; Juli Csar de W. Shakespeare. Teatre Lliure. 2002; Ub dAlfred Jarry. Teatro de la Abada. 2002; Woyzeck de G. Bchner. Festival Grec i Teatre Romea. 2001; Titus Andrnic de W. Shakespeare. Festival Grec i Temporada Teatre Lliure. 2001; Suzuki I i II dAlexei Chipenko. Teatre Lliure. 2001; Les variacions Goldberg de George Tabori. Teatre Nacional de Catalunya (Sala Tallers). 2001; Un cop baix de Richard Dresser. Sitges Teatre Internacional (STI) i Sala Beckett. 2000. Premi de la Crtica a la Millor Direcci; Troianes dEurpides. STI. 1998; Kafka: El procs de Franz Kafka. STI i Teatre Adri Gual. 1997; Cam de Wolokolamsk de Heiner Mller a lhomenatge a Heiner Mller fet al Teatre Artenbrut. 1996 Premis i mencions: Premi Max al Millor Espectacle Teatral i a la Millor Escenografia per 2666. 2009; Premi Internacional Terenci Moix de las Arts Escniques 2008 per 2666. 2008; Premi Qwerty 2008 a la Millor Adaptaci duna novella a un altre format per 2666. 2008; Premi de la Crtica al Millor Espectacle Teatral, Millor Dramatrgia i Millor Escenografia per 2666. 2007; Premi Notodo al Millor Muntatge dArts Escniques per Largo viaje hacia la noche. 2006; Premi Enderrock al Millor Espectacle Musical per Canons damor i droga. 2003; Premi Jos Luis Alonso per a joves directors de lADE (Asociacin de Directores de Escena). 2001; Premi Butaca 2001 al Millor Director de Teatre i al Millor Muntatge Teatral; premi de la Crtica a la Millor Direcci per Titus Andrnic; Premi de la Crtica a la Millor Direcci per Un cop baix. 2000; Premi de la Crtica a la Millor Direcci per La mquina daigua. 1999. Max Glaenzel Escenografia Es va formar a lescola La Massana de Barcelona i va comenar la seva activitat com a escengraf el 1997, amb directors com ara lex Rigola, Sergi Belbel o David Selvas. Teatre: Macbeth de Shakespeare. Dir. lex Rigola. TNC Sala Petita. 2012; Cyrano de Bergerac dEdmond Rostand. Dir. Oriol Broggi. Biblioteca de Catalunya. 2012; Lhabitaci blava de David Hare. Dir. David Selvas. Teatre Romea. 2012; Rei i senyor de Josep Pous i Pags. Dir. Toni Casares. TNC Sala Petita. 2012; Coriol de Shakespeare. Dir. lex Rigola. Teatre Lliure. 2012; Hedda Gabler dIbsen. Dir. David Selvas. Teatre Lliure. 2012; Agosto de Tracy Letts. Dir. Gerardo Vera. Centro Dramtico Nacional de Madrid. 2011; Una vella, coneguda olor de Josep M. Benet i Jornet. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala MCBTH (Macbeth) William Shakespeare Versi lliure d'lex Rigola 13 Petita. 2011; Tragdia. Dir. lex Rigola. Grec 2011; Pedra de tartera de Maria Barbal. Dir. Lurdes Barba. TNC Sala Petita. 2011; Les tres germanes de Txkhov. Dir. Carlota Subirs. Teatre Lliure. 2011; Larquitecte de David Greig. Dir. Julio Manrique. Teatre Lliure. 2011; Agost de Tracy Letts. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Gran. 2010; Gata sobre teulada de zinc calenta de Tennessee Williams. Dir. lex Rigola. Teatre Lliure. 2010; La Gavina de Txkhov. Versi de Martin Crimp. Dir. David Selvas. La Villarroel. Grec 2010; The Hamlets circus de Toni Martn. Dir. Toni Martn. CAER. Teatre Romea. 2010; Escenes dun matrimoni / Sarabanda dIngmar Bergman. Dir. Marta Angelat. TNC Sala Petita. 2010; El ball dIrne Nmirovsky. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Tallers. 2009. Premi Butaca 2010 a la millor escenografia; Alcia de Lewis Carroll. Dir. Carlota Subirs. Teatre Lliure. 2009; Nixon-Frost i Nixon-Frost (unplugged scenic) de Peter Morgan. Dir. lex Rigola. Teatre Lliure. 2009; Linspector de Nikolai Ggol. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Gran. 2009; Das Mejores de Richard Dresser. Dir. lex Rigola. Festival Temporada Alta, Teatro de La Abada, CAER. 2008; Jugar amb un tigre de Doris Lessing. Dir. Carlota Subirs. Teatre Lliure. 2008; Rocknroll de Tom Stoppard. Dir. lex Rigola. Teatre Lliure. 2008; Rodoreda, retrat imaginari. Dir. Carlota Subirs. Mercat de les Flors. Grec 2008; Aprs moi, le dluge de Llusa Cunill. Dir. Carlota Subirs. Teatre Lliure. 2008; Goldberg de Ferran Carvajal. Mercat de les Flors. 2008; A la Toscana de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Petita. 2007; 2666 de Roberto Bolao. Dir. lex Rigola. Teatre Lliure. Grec 2007; Viatges a la felicitat. Projecte T6-dansa. TNC Sala Tallers. 2007; Tornar a casa de Harold Pinter. Dir. Ferran Madico. CAER de Reus. TNC Sala Petita. 2007; Unes veus de Joe Penhall. Dir. Marta Angelat. Villarroel Teatre. 2007; En Plvora dngel Guimer. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Gran. 2006; Otello de Shakespeare. Dir. Carlota Subirs. Teatre Lliure. 2006; Els estiuejants de Mxim Gorki. Dir. Carlota Subirs. Teatre Lliure. 2006; Les falses confidncies de Pierre de Marivaux. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Gran. 2005; Rmul El Gran de Friedrich Drrenmatt. Dir. Carles Alfaro. TNC Sala Petita. 2005; El beso de la mujer araa de Manuel Puig. Dir. Manuel Dueso. Teatro Muoz Seca de Madrid. 2004; Forasters de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Petita. 2004; Barcelona mapa dombres de Llusa Cunill. Dir. Lurdes Barba. Sala Beckett. 2004; Primera plana de B. Hecht i C. MacArthur. Dir. S. Belbel. TNC Sala Gran. 2003; Il viaggio a Reims de Gioachino Rossini. Dir. Sergi Belbel. Dir. musical Jess Lpez Cobos. Gran Teatre del Liceu. 2003; Lhabitaci del nen de J.M. Benet i Jornet. Dir. S. Belbel. Teatre Lliure. 2003; El cas Gaspard Meyer de Jean-Yves Picq. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. 2002; Dissabte, diumenge i dilluns dEduardo De Filippo. Dir. Sergi Belbel. TNC. Sala Gran. 2002; El club de la corbata de Fabrice-Roger Lacan. Dir. Pep Anton Gmez. Teatre Romea. 2002; Moll Oest de Bernard-Marie Kolts. Dir. Sergi Belbel. 2002; Vindr alg de Jon Fosse. Dir. Antonio Simn. Sala Beckett. 2002; El perro del hortelano de Lope de Vega. Dir. Magi Mira. Vnia Produccions. 2002; La dona i el detectiu de Merc Srrias. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. 2001; Mort accidental dun anarquista de Dario Fo. Dir. P. Planella. Teatre de calaix. 2001; Madre (el drama padre) dEnrique Jardiel Poncela. Dir. Sergi Belbel. Centro Dramtico Nacional. 2001; MCBTH (Macbeth) William Shakespeare Versi lliure d'lex Rigola 14 La dona incompleta de David Plana. Dir. Sergi Belbel. Sala Beckett. 2001; Eso a un hijo no se le hace de J.M. Benet i Jornet. Dir. Tamzin Townsend. Euro Escena. 2001; Excuses de Jordi Snchez i Joel Joan. Dir. Pep Anton Gmez. Teatre Romea. 2001; Suite de Carles Batlle. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. 2001; Estiu dEdward Bond. Dir. Manel Dueso. TNC. Sala Petita. 2001; Histries damor de Toni Cabr. Dir. Toni Casares. TNC. Sala Tallers. 2000; El temps de Planck de Sergi Belbel i scar Roig. Dir. Sergi Belbel. Teatre Romea. 2000; La mort dAugust de Romain Weingarten. Dir. Vctor lvaro. Centre Dramtic del Valls i xtv: 2000; Taurons de David Mamet. Dir. Ferran Madico. Villarroel Teatre. 2000; Fragments duna carta de comiat llegits per gelegs de Normand Chaurette. Dir. Sergi Belbel. Sala Beckett. 2000; Penjats de Tim Firth. Direcci: Tamzin Townsend. Villarroel Teatre. 1999; La sang de Sergi Belbel i El gos del tinent de Josep Maria Benet i Jornet. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. 1999; Aix guixa de Joan Oliver. Dir. Pere Planella. Zitznia Teatre. 1999; Rumors de Neil Simon. Dir. Sergi Belbel. Vnia Produccions. 1999; frica 30 de Merc Srrias. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. 1998; Sc Lletja de Jordi Snchez i Sergi Belbel. Dir. S. Belbel. Cia. Krmpac. 1997; krmpack de Jordi Snchez. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre de lidiota. 1994; Yvonne, princesa de Borgonya de Witold Gombrowicz. Direcci: Josep Maria Mestres. Cia. Receca de Winter. 1993. MCBTH (Macbeth) William Shakespeare Versi lliure d'lex Rigola 15August Viladomat Illuminaci Treballs dilluminaci: Petits crims conjugals. Dir. Xicu Mas. 2011; Mi Alma en otra parte. Dir. Xicu Mas. 2011; El Somni del Crepuscle. Dir. Joan Solana. 2010; Lectures a 4 Bandes. Associaci Dramaturgs de Girona, 8 obres. 2010; Nada nuevo que contar, Pocapuc Teatre. 2010; Concert tempestiu. Cor de teatre. 2010; Tot. Mentidera teatre. 2010; L'home dels coixins. Dir. Xicu Mas. 2009; Lectures Dramatitzades. Catalan Days Festival, New York. Dir. Carlota Subirs. 2009; Ulls de Bruixa. Dir. Joan Solana. 2009; Alaska i altres deserts. Dir. Xicu Mas. Illuminaci nominada als premis Butaca. 2009; Tots soms Pops. Dir. Albert Olivas. Premi Caixa Manlleu. 2009; Novembres. Dir. Pere Puig. 2009; L'home perseguit. Dir. Xavier Pujolrs. 2008; Iety. Dir. Slvia Escuder. 2008; El despatx. Dir. Xavier Pujolrs. 2008; Pet pblic. Mentidera Teatre. Dir. Rosa Maria Sard. 2008; Lltima habitaci. Dir. Xavier Pujolrs. 2007; Tres versions de la vida. Dir. Xicu Mas. 2007; LAigua. Producci IMCET, Terrassa. Dir. Xicu Mas. 2007; Fum, Fum, Fum. Teatrebrik. Dir. Miquel Torrent. 2007; Bondat. La Planeta. Dir. Pere Puig. 2007; El Somni duna nit destiu. Dir. Xavier Ausell. 2006; La Strada. Producci IMCET, Terrassa. Dir. Xicu Mas. 2006; Temps Mort. Ironeia Produccions. Dir. Joan Solana. 2006; True West. La Troca Produccions. Dir. David Selvas. 2006; Lcid. La Planeta i Sala La Becket. Dir. Rafael Spegelburd. 2006; Radiografia. Babaus Teatre. 2005; Els ltims 5 anys. Dir. Cristina Cervi. 2005; Cuina selecta. Dir. Jordi Coromina. 2005; Les conquestes de lAlbert. Teatre Municipal de Banyoles. 2005; Sr. Klein. La Planeta. Dir. Xavier Pujolrs. 2005; Backroom. 4 Produccions. Dir. Xavier Pujolrs. 2004; John & Joe. Aloges Teatre. Direcci: Miquel Torrent. 2004; Despertar-se. Teatrebrik. Dir. Jordi Sala. Premi Visionat de la Diputaci de Girona. 2004; Sota el bosc lctic. Atot. Dir. Cristina Cervi. 2004; Deserts. Dir. Miquel Torrent. 2004; Trobada entre ngels Margarit i Andrs Corchero. 2004; Persistncia de la memria. Joan Carles Martnez. 2004; Rient cap a la foscor. Atot. Dir. Slvia Ferrandis. 2003; Sota el tiller. Centre Dramtic del Valls. Dir. Xicu Mas. 2003; Pervertimento. Diguem-ne Teatre. Dir. Xicu Mas. Segon Premi Concurs de Teatre Amateur de Manlleu. 2003; Desprs de la pluja. Teatrebrik. Dir. Jaume Ribera. Premi Visionat de la Diputaci de Girona. 2003; Songs de Cabaret. Cor de Teatre. Dir. Xicu Mas i David Costa. Illuminaci i tcnic. 2003; Palestina. Pocapuc Teatre. Dir. Joan Solana. Illuminaci i tcnic. 2002; Ull clnic. Teatre dArt de Banyoles. Dir. Miquel Torrent. Illuminaci i tcnic. 2001; Festa de lesperit destiu. Goc i Magog. Espectacle de carrer. Illuminaci i tcnic. 2001. Illuminador de companyia. Entre 2003 i 2011, coordinador tcnic, illuminador i tcnic de llums amb la Companyia de dansa Mal Pelo pels segents espectacles: Cain&Cain, com a illuminador i cap tcnic; Todos los nombres, com a illuminador i programador de seqncies; Swimming Horse, retrospectiva dels 20 anys de la companyia, com a illuminador. Centre dArt Santa Mnica, Barcelona; He visto Caballos, illuminador formant equip amb Ramon Rey; Testimoni de Llops, illuminador formant equip amb Ramon Rey; MCBTH (Macbeth) William Shakespeare Versi lliure d'lex Rigola 16 Atlas (antes de llegar a barataria) i Bach, estrenats a lEspai Lliure. Gira per Espanya, Europa, Orient Mitj i Canad; On remplac les cops, illuminador. Estrenat al Frum Barcelona 2004; El llenguatge secret de les dones. Espectacle inaugural de les Jornades del Frum de les Dones dins el Frum Barcelona 2004; Trobada entre Fustin i Malpelo. Illuminador. Estrenat al Teatre de Salt dins el Festival Temporada Alta 2004; Testimoni de Llops, illuminador. Gira per Espanya i Europa; Atrs los ojos, Bach. Gira per Espanya, Frana i Itlia; An (el silenci). Mercat de les Flors. Grec 2003. Illuminaci formant equip amb Ramon Rey. Gira per Espanya, Frana, Anglaterra i Itlia; Lanimal a lesquena. Gira per Espanya i Itlia. El 2009 fuda lempresa Punt de Fuga. Logstica tcnica d'espectacles S.L., juntament amb Marc Paneque, Llus Robirola i Llus Nadal. Elaboraci destudis tcnics per a projectes dequipaments teatrals: Auditori Ateneu de Banyoles. Estudi tcnic en collaboraci amb Guillermo Gngora (espai escnic) i R. Ros i G. Mas (so). 2007; La Factoria de Banyoles. Avantprojecte tcnic en collaboraci amb Jordi Soler. Relacions entre Ajuntament i empreses externes, des de compres fins a la installaci dequips; Sala Polivalent de Cass de la Selva. Avantprojecte tcnic en collaboraci amb Jordi Soler. BRAIN&BEAST Vestuari Csar Olivar, desprs duna trajectria de 30 anys en el disseny de vestuari escnic i amb treballs destacats a lantic Teatre Lliure, el desaparegut Centre Dramtic de la Generalitat i el Teatre Nacional de Catalunya (entre daltres teatres i companyies, sassocia amb ngel Vilda, dissenyador de moda amb la seva prpia marca comercialitzada i amb presncia continuada a les Passarelles Gaud i Circuit (Barcelona), Espacio Cibeles (Madrid) i Saln Redez-vous (Pars). Com a tndem professional en el mn del teatre han dissenyat els vestuaris de: De repente el ltimo verano de Tennessee Williams. Dir. Jos Lus Siz. Centro Dramtico Nacional. Madrid. 2006; Arcdia de Tom Stoppard. Dir. Ramon Sim. TNC Sala Petita. 2007; El dia del profeta de Joan Brossa. Dir. Rosa Novell. TNC Sala Petita. 2008; Mort de dama de Lloren Villalonga. Dir. Rafel Durn. Premi Butaca i Premi de la Crtica Teatral al Millor Disseny de Vestuari. 2009; Antlops de Henning Mankell. Dir. Magda Puyo. TNC Sala Petita. 2009; La dona justa de Sndor Mrai. Dir. Fernando Bernus. Teatre Borrs. 2011. Des de 2010, i al costat de Vernica Raposo, creen la firma de moda BRAIN&BEAST, amb presncia a les quatre darrereres edicions de la passarella 080 Barcelona Fashion Week i la voluntat fundacional doferir un producte 100% made in Barcelona. MCBTH (Macbeth) William Shakespeare Versi lliure d'lex Rigola 17Igor Pinto So Dissenyador de so: Coriol. Dir. lex Rigola. EL CANAL-Centre dArts Escniques Salt/Girona i Teatre Lliure. 2012; Quit. Dir. Llus Pasqual. Teatre Lliure. 2012; The End. Dir. lex Rigola. Espai Lliure. 2011; Gata sobre teulada de zinc calenta. Dir. Alex Rigola. Lliure de Grcia. 2010; El buuelo de Hamlet. Dir. lex Rigola. Expo Saragossa. 2009; Rocknroll. Dir. lex Rigola. Teatre Lliure. 2008; Traci. Dir. Carles Alfaro. Teatre Lliure. 2007; Piturrino fa de music. Dir. Carles Santos. Teatre Lliure. 2007; Conte dhivern. Dir. Ferran Madico. Teatre Grec. 2007; La nit just abans dels boscos. Dir. lex Rigola. Teatre Lliure. 2006; Dia de partit. Dir. Rafael Duran. Espai Lliure. 2006; Last Chance. Dir. Carol Lopez. Teatre Bartrina/Espai Lliure. 2006; El bosc de farucrum. Gran Teatre del Liceu/Teatre Lliure. Dir. Jordi Fondevila i Manuel Valdivieso. Teatre Lliure. 2005; V.O.S. Carol Lpez. Espai Lliure. 2005; Un matrimoni de Boston. Dir. Josep Maria Mestres. Espai Lliure. 2005; Esttic paradise. Dir. Carol Lopez. Sala Becket. 2004; Sis personatges en busca dautor. Dir. Joan Oll. Teatre Lliure. 2004; Lear dEduard Bond. Dir. Carme Portaceli. Teatre Grec/Teatre Lliure. 2003; Vermeer. Orquestra de Cambra del Teatre Lliure. Lliure de Grcia. 2003; Jazz a Europa avui. Orquestra de Cambra del Teatre Lliure. 2003; Romeu i Julieta. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre Lliure. 2003; Ellington Stravinsky. Dir. Llus Vidal i Josep Pons. Teatre Lliure. 2003; Juli Csar. Dir. lex Rigola. Lliure de Grcia. 2002; Univers Miles Davis. Dir. Llus Vidal. Teatre Lliure. 2002; Regals. Dir. Quim Lecina. Liceu/Teatre Lliure. 2002; Cendres a les cendres. Dir. Antonio Simn. Espai Lliure. 2002; Vctor o els nens al poder. Dir. Joan Oll. Teatre Lliure. 2002; Suzuki I i II. lex Rigola. Teatre Lliure. 2001; Una joventut europea. Dir. Roger Bernat. General Elctrica. 1999. Tcnic de so i audiovisuals. Des de lany 2002 fins a lactualitat s Cap daudiovisuals al Teatre Lliure. De 2001 a 2002, tcnic de so al Teatre Lliure. Del 1996 a 2001, com a tcnic freelance, treballa en gires, companyies de teatre i empreses de lloguer; entre daltres espectacles destaquen: Tot esperant Godot. Dir. Llus Pasqual. Teatre Lliure; Fashion Feeling Music. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre Lliure; Criatures. T de Teatre; Tricicle 20. El Tricicle; V.O.S. Carol Lpez. Tamb sonoritza concerts, conferncies, actes, recitals, etc. MCBTH (Macbeth) William Shakespeare Versi lliure d'lex Rigola 18MCBTH (Macbeth) William Shakespeare Versi lliure d'lex Rigola 19Qui s qui a MCBTH (Macbeth) Els currculums dels intrprets estan a la vostra disposici al servei de premsa del TNC Joan Carreras Macbeth Alcia Prez Lady Macbeth Llus Marco Duncan Mriam Iscla Macduff Oriol Guinart Malcolm Marc Rodrguez Banquo MCBTH (Macbeth) William Shakespeare Versi lliure d'lex Rigola 20MCBTH (Macbeth) William Shakespeare Versi lliure d'lex Rigola Sala Petita De l11 doctubre al 18 de novembre de 2012 Horaris: Dimecres i divendres, 20 h; dijous 17 h; dissabte, 21.30 h; diumenge, 18 h Dijous 11 doctubre i 1 de novembre, funci a les 20 h Durada: Primera part: 75 minuts Entreacte: 20 minuts Segona part: 20 minuts Preus: 15,69 31,37 Colloqui: divendres 26 doctubre Espectacle recomanat a partir de 16 anys Ms informaci a: www.tnc.cat www.tnc.cat/mesinfo-macbeth Segueix-nos a: www.tnc.cat/facebook www.tnc.cat/twitter @teatrenacional www.tnc.cat/youtube MCBTH (Macbeth) William Shakespeare Versi lliure d'lex Rigola 21