Dossier de premsa 2015

  • Published on
    04-Aug-2016

  • View
    266

  • Download
    22

DESCRIPTION

Recull de les aparicions dArrels Fundaci en els mitjans de comunicaci durant el 2015. Recopilacin de las apariciones de Arrels Fundaci en los medios de comunicacin durante 2015.

Transcript

-1--2-DOSSIER DE PREMSA 2015Un grup de voluntaris del recompte de persones que dormen als carrers de Barcelona que va realitzar Arrels al maig de 2015.Recull de les aparicions dArrels Fundaci en els mitjans de comunicaci durant el 2015. Recopilacin de las apariciones de Arrels Fundaci en los medios de comunicacin durante 2015.Ms informaci:Departament de ComunicaciResponsable: Olga Garcia Guixcomunicacio@arrelsfundacio.orgTel. 93 441 29 90www.arrelsfundacio.orgwww.facebook.com/arrelsfundaciowww.twitter.com/arrelsfundacio-3-DOSSIER DE PREMSA 2015Foto: dOriol BernadEls articles contenen un enlla a la font de la notcia. En alguns casos, modificacions en el lloc web de la font poden deixar aquests hipervincles sense funcionalitat.Los artculos contienen un enlace a la fuente de la noticia. En algunos casos, modificaciones en el sitio web de la fuente pueden dejar estos hipervnculos sin funcionalidad.-4-Durant lany 2015 nombrosos mitjans de comunicaci shan fet ress dinformacions gene-rades des de la nostra entitat. Quasi 250 notcies amb suport digital, premsa escrita, rdio i televisi a nivell local, autonmic, estatal i incls internacional han recollit notcies sobre denncies de situacions injustes, nous projectes, accions i campanyes. La sensibilitzaci, una de les missions dArrels, es veu recolzada amb la difusi de la nos-tra tasca als mitjans per tal que arribi al major nmero de gent possible. La notcia ms rellevant daquest any ha estat el recompte que va organitzar Arrels el 26 de maig seguit de la campanya 1miliodegracies on el repte era aconseguir 1 mili deuros per allotjar 125 persones ms durant lany 2016. Moltes grcies a tots els professionals que shan interessat per la problemtica de les perso-nes sense llar i que amb la seva tasca de difusi ens ajuden a no defallir per aconseguir que a Barcelona fem possible #ningudormintalcarrer.250 altaveus per difondre #ningudormintalcarrerDOSSIER DE PREMSA 2015-5-DOSSIER DE PREMSA 2015 Programa de TV3 El Convidat Paper - DigitalRdio - Televisi Campanya 1miliodegracies.org Paper - DigitalRdio - Televisi LHivern per a les persones sense sostrePaper - DigitalRdio - Televisi Acci Vdeo viral Paper - DigitalRdio - Televisi Altres Notcies Paper - DigitalRdio - Televisi Miquel Fuster, il.lustrador i persona atesa per ArrelsPaper - DigitalRdio - Televisi Recompte de persones sense sostre a Barcelona Paper - DigitalRdio - Televisi Agressions a persones sense sostre Paper - DigitalRdio - TelevisiEn aquest dossier de premsa trobareu notcies publicades sobre lentitat durant lany 2015. Els temes ms destacats sn els segents. Paper - DigitalRdio - Televisi Projecte HomelessFonts.org Mobiliari Curro Claret Paper - DigitalRdio - TelevisiDOSSIER DE PREMSA 2015ndex cronolgic daparicions en premsa de paper-6-............................................................................................................................................................v Ada Colau se suma al recuento de personas sin techo que duermen en las calles de BarcelonaEl Mundo (27/05/2015) 39....................................................38....................................................Abc (27/05/2015)v Ada Colau pasa la noche contabilizando a los sin techo de Barcelona para una ONG37....................................................Ara (27/05/2015)v La Fundaci Arrels comptabilitza gaireb 900 persones dormint al carrer a Barcelona35El Pas (27/05/2015)v Gaireb 900 persones dormen al carrer a Barcelona33El Peridico (27/05/2015)v Ada Colau se suma al recuento de sintecho de Barcelona32El Punt Avui (27/05/2015)v Arrels compta 892 persones dormint al carrer a Barcelona31....................................................La Vanguardia (21/05/2015)v Recompte de les persones sense sostrev El govern far un cens de les persones sense sostre o que viuen en llocs inadequatsEl Punt Avui (08/05/2015) 30....................................................v Catalunya far un recompte del nombre de sense sostreEl Pas (08/05/2015) 29....................................................v Quantes persones viuen al carrer a Catalunya?Ara (07/05/2015) 27....................................................25....................................................El Punt Avui (05/03/2015)v Ancorats a la vida al carrer24....................................................Ara (08/02/2015)v La Fundaci Arrels comptabilitza gaireb 900 persones dormint al carrer a BarcelonaDOSSIER DE PREMSA 2015..... .................................................... .................................................... ...............................................-7-v Ada Colau se suma als recomptes de sense sostre de BarcelonaEl Peridico (28/05/2015) 48v Ada Colau se suma al recuento de personas sin techo que duermen en las calles de Barcelona.El Mundo (28/05/2015) 51........................................................................................................v 892 somnis trencatsCatalunya Cristiana (14/06/2015)v Dormir al carrerLa Vanguardia (01/09/2015) 54........................................................................................................ 52v Las personas sin hogar en Barcelona ascienden a 2.800El Pas (15/12/2015) 55....................................................v Benestar Social tindr al febrer el resultat dun estudi sobre persones sense llar a CatalunyaEl Punt Avui (16/12/2015) 57v Un milln de euros para que 125 personas no duerman en la calleEl Peridico (08/12/2015) 59........................................................................................................v Els carrers de Barcelona acullen cada nit gaireb mil persones.I els que estem a punt dacabar al carrer?La Vanguardia (28/05/2015) 49....................................................v Un recompte nocturn xifra en quasi 900 els sense sostre de BarcelonaEl Peridico (28/05/2015) 46....................................................45....................................................El Peridico (27/01/2012)v Ms de 700 voluntaris pentinen la ciutat per conixer la xifra real de sense sostre de Barcelona43El Punt Avui (28/05/2015)v 892 sense sostre a Barcelona42El Punt Avui (28/05/2015)v Destapar les vergonyes40El Pas (28/05/2015)v Con el cielo por techoDOSSIER DE PREMSA 2015-8-v Arrels busca un mili deuros per ajudar persones sense sostreEl Peridico (21/12/2015) 61v Publicitat de HomelessfontsCamera Austria (21/07/2015) 63v Fundacin Arrels & Carlota OlcinaMia (30/09/2015) 64v Pegar al sin techo ya no sale gratisEl Pas (03/06/2015) 67v Vecinos de Horta denuncian otras agresiones de la banda de los niatosEl Pas (09/06/2015) 69v Malviure al carrer amb la por al cosAra (20/12/2015) 70v El creador que recicla personasEl Pas (31/05/2015) 76............................................................................................................. .................................................... .................................................... .................................................... .................................................... ...............................................v El creador que recicla personasEl Pas (18/06/2015)v El vdeo viral ms aburrido del mundoEl Mundo (16/06/2015) 81........................................................................................................ 78v Mestimo ms dormir al carrer, protegit pels amicsLa Vanguardia (05/02/2015) 83....................................................v La veu del carrerLa Vanguardia (06/01/2015) 85v Entitats catalanes reben 31 milions dels ajuts de lIRPFv Ferran Busquets director Arrels FundaciEl Punt Avui (06/01/20125)El Punt Avui (16/01/2015)8687............................................................................................................................................................v Valor aadidoLa Vanguardia (11/01/2015) 75....................................................DOSSIER DE PREMSA 2015-9-v La renda mnima cobreix el 20% menys que fa 3 anys amb els mateixos dinersEl Pas (10/01/2012) 88v Arrels busca 60 voluntarios para acompaar a las personas sin techoLa Vanguardia (12/03/2015) 89v Sense sostre i sense carrerEl Peridico (03/05/2015) 90v Del carrer a lequip directiuLa Vanguardia (07/05/2015) 93v Vull una Barcelona que digui que la pobresa s inadmissibleEl Peridico (13/05/2015) 95v Es busquen 22.500 euros per donar llar als sensesostreAra (03/06/2015) 97v Casual day al sal de CentLa Vanguardia (14/06/20154) 100............................................................................................................. .................................................... .................................................... .................................................... .................................................... ...............................................v Sense sostresEl Temps (15/06/2015)v Pis Zero, 10 projectes.El Peridico (04/07/2015) 103........................................................................................................102v Apoyo a los sin techo desde las antpodasLa Vanguardia (17/07/2015) 104....................................................v Qu comen los que no comen?El Pas (23/09/2015) 105v LEstat prepara un decret per tallar laixeta a les entitats socials catalanesv Un muro de piedras para alejar a los sintecho en BarcelonaAra (24/09/2015)La Vanguardia (30/09/2015)107109............................................................................................................................................................v Esperando la llamada de ColauEl Pas (12/06/2015) 98....................................................DOSSIER DE PREMSA 2015-10-v Barraquisme a MontjucLa Vanguardia (26/10/2015) 111v No quiero morir en la montaaLa Vanguardia (20/11/2015) 113v Arquitectura urbana disuasoriaLa Vanguardia (29/11/2015) 115v Directius amb valorsEl Punt Avui /09/12/2015) 117v De dormir al ras a dalt de lescenariAra (18/12/2015) 119v A Barcelona continuen dormint al carrerAra (22/12/2015) 120......................................................... .................................................... .................................................... .................................................... .................................................... ...............................................DOSSIER DE PREMSA 2015ndex cronolgic daparicions en premsa digital -11-v Vdeo sobre voluntariadoAjuntament BCN (20/01/2015) 123v Arrels Fundaci busca 60 persones voluntriesA lAbast (04/03/2015) 124v Crida per trobar 60 nous voluntaris per a la Fundaci ArrelsSocial.cat (07/03/2015) 125v Arrels Fundaci busca 60 persones voluntriesXarxanet.org (09/03/2015) 126v Arrels busca a 60 nuevos voluntarios para acompaar a personas sin techoEuropa Press (12/03/2015) 127v Arrels busca voluntaris per una nitXarxanet (24/04/2015) 128v Catalunya far un recompte del nombre de sense sostreTaula del 3r Sector (20/05/2015) 130......................................................... ...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................v Ms de 700 voluntarios contarn esta noche las personas que duermen en la calle en BarcelonaLa Vanguardia (25/05/2015)v Contabilizan 892 personas durmiendo en la calle en BarcelonaEuropaPress (27/05/2015) 132........................................................................................................131v Arrels comptabilitza 892 persones dormint al ras a BarcelonaSocial.cat (27/05/2015) 133....................................................v La Fundaci Arrels comptabilitza gaireb 900 persones dormint al carrer a BarcelonaAra.cat (27/05/2015) 134....................................................v Durmiendo sin techo y con froEl Peridico (12/05/2015) 129....................................................DOSSIER DE PREMSA 2015-12-v 892 personas durmiendo en la calle en Barcelona, contadas una a unaEldiario.es (27/05/2015) 137v Arrels Fundaci busca 400 voluntaris que ensobrin regalsEcas (01/12/2015) 139v La Fundaci Arrels reclama un recompte anual per saber el nombre exacte de persones que dormen al carrerDirecte.cat (15/12/2015) 140v La Fundaci Arrels denuncia la falta de xifres actualitzades de gent que viu al carrer a CatalunyaTV3 - 324 (15/12/2015) 141v 1 mili deuros per oferir un sostre a 125 persones sense llarXarxanet (16/11/2015) 143v Arrels Fundaci vol recaptar 1 mili deuros per allotjar persones sense sostreAldia.cat (17/11/2015) 146............................................................................................................. .................................................... .................................................... .................................................... ...............................................v Arrels Fundaci t un objectiu: aconseguir 1 mili deurosValors (18/11/2015)v Arrels Fundaci vol garantir un allotjament estable a 125 persones sense llarEldigital.com (19/11/2015) 148........................................................................................................147v Les persones sense sostre, el problema invisibleFans news club (23/11/2015) 149....................................................v Arrels busca 400 voluntaris per la campanya #1milidegrciesXarxanet (26/11/2015) 151v Arrels Fundaci busca 400 voluntaris que ensobrin regalsECAS (01/12/2015) 152........................................................................................................v Arrels busca un milln de euros para ayudar a personas sin techoEl Peridico (17/11/2015) 145....................................................v 700 voluntaris recorren Barcelona i quantifiquen 892 persones dormint al carrerXarxanet.org (27/05/2015) 135....................................................DOSSIER DE PREMSA 2015-13-v Herois a la penombraAra.cat (19/12/2015) 153v Arrels saldr a las calles de Barcelona el martes en favor de los sintechoEl Peridico (20/12/2015) 155v Tipografas Homeless Fonts y anlisis social media de Vichy en Instagram.Community.es (20/02/2015) 157v Homelessfonts, iniciativas ticasLamomomagazine (18/03/2015) 158v Hay quien cree que la RSC es una herramienta econmica pero la mayora de veces no es asCorresponsables.com (06/05/2015) 160v Comprar tipografia per remodelar pisosXarxanet.org (06/11/2015) 162v La calle mata: delitos de odio contra las personas sin hogar en EspaaVice news (04/12/2015) 165............................................................................................................. .................................................... .................................................... .................................................... ...................................................................................................v Presentaci i taller creatiu solidari amb Curro ClaretXarxanet (24/03/2015)v Miquel Fuster: El fred s horrible, set posa dins i et torna boig. Noms t una peculiaritat: Que et treu la porXarxanet (06/05/2015) 171........................................................................................................169v Miquel Fuster: Ho has perdut tot, thas perdut a tu mateix, i lalcoholisme no et fa oblidarFans news club (23/11/2015) 176....................................................v Un youtuber per als sense sostreEl Pas (09/06/2015) 179v El vdeo ms avorrit de MnCadena Ser (11/06/2015) 180........................................................................................................v #LessHomelessBCNDixit (17/09/2015) 163....................................................DOSSIER DE PREMSA 2015-14-v Mira el vdeo viral ms avorrit del mn i ajuda a Arrels FundaciXarxanet.org (11/06/2015) 181v El vdeo viral ms aburrido para concienciar sobre los sintecho20 Minutos (11/06/2015) 182v Arrels Fundaci ha editat el vdeo viral ms avorrit del mnEcas (11/06/2015) 183v La Fundaci Arrels presenta el vdeo viral ms aburrido del mundoEl Peridico (11/06/2015) 184v Esta semana nos ha gustado en InternetEl Plural (12/06/2015) 185v El vdeo viral ms avorrit del mn TV3 (14/06/2015) 186v VDEO El viral ms aburrido del mundo, creado por la agencia de publicidad The Cyranos McCannPrnoticias (16/06/2015) 188............................................................................................................. .................................................... .................................................... .................................................... .................................................... ...............................................v Campaa de McCann para Arrels Fundaci: El viral ms aburrido del mundoEldebate.es (16/06/2015)v Y bien, cul es tu excusa ahora?1000friends.es (18/06/2015) 190........................................................................................................189v Mira el vdeo viral ms avorrit del mn i ajuda a Arrels FundaciXarxanet (18/06/2015) 192....................................................v This Alleges To Be The Most Boring Viral Video Ever9gag.com (18/06/2015) 193v El viral ms avorrit del mn, per el ms tilForum.and (19/06/2015) 194........................................................................................................v Vido. Sans-abris : cette vido virale ennuyeuse vise rcolter des fonds pour leur venir en aideHuffingtonpost (15/06/2015) 187....................................................DOSSIER DE PREMSA 2015-15-v Lavorriment com a argument viralCOMeIN (20/06/2015) 195v El vdeo viral ms avorrit del mnPasdigital.com (24/06/2015) 196v Quan vius al carrer, ets invisible: Jaume Mars en 15 frases, a El ConvidatAra.cat (26/01/2015) 198v Arrels incorpora a su equipo directivo a dos personas que vivan en la calleLa Vanguardia (05/01/2015) 201v Lhabitatge, primer, nova vacuna per la malaltia de no tenir llarEldiario.es (10/01/2015) 203v Arrels incorpora a lequip directiu dos usuaris dels seus serveisXarxanet.org (12/01/2015) 206v Nuevo look en el MacbaEl Mundo (04/03/2015) 210............................................................................................................. .................................................... .................................................... .................................................... .................................................... ...............................................v Nadie termina en la calle porque le da la ganaLa Rambla (13/03/2015)v Arrels entra en campanya El Diario.es (22/05/2015) 220........................................................................................................212v Buscas piso?CCCB (10/08/2015) 221....................................................v Sensellarisme: la necessitat de retornar la veu als qui el pateixenSocial.cat (19/09/2015) 222v Programa, programa, programa!v Piulada a favor de les persones que dormen al carrerEl Triangle.com (22/09/2015)Xarxanet (22/09/2015)224225............................................................................................................................................................v Un esmorzar amb ArrelsLa Vanguardia (01/03/2015) 207....................................................DOSSIER DE PREMSA 2015-16-v La Fundaci Arrels i lAssociaci Carmel Amunt, premi Barcelona AssociacionsBarcelona.cat (20/03/2015) 226v Arrels Fundaci rep el premi dAssociacions de BarcelonaXarxanet (07/04/2015) 227v Palmars espaol completo de FIAP 2015: 58 soles y una Copa Iberoamrica en Innovacin en mediosPrnoticias (27/04/2015) 228v Impuls social...El Peridico (20/09/2015) 231v Repunte de los entierros de beneficencia de Barcelona en 2014La Vanguardia (31/10/2015) 233v Lltim critValors (04/12/2015) 235v Una campaa de Arrels busca un milln de euros para sacar de la calle a 125 sintechoLa Vanguardia (09/12/2015) 238............................................................................................................. .................................................... .................................................... .................................................... .................................................... ...............................................v Unos 2.800 barceloneses no tienen hogar y la cifra va en aumentoLa Vanguardia (14/12/2015)v Arrels organitza una trobada per coordinar les entitats datenci als sense sostreAldia.cat (14/12/2015) 241........................................................................................................240v Lltim critBTV.cat (15/12/2015) 242....................................................v Un Nadal especial per als que viuen al carrerXarxanet (18/12/2015) 243v Llus Grau: La tranquillitat s tenir un lloc per dormirNacidigital (23/12/2015) 244........................................................................................................v La fiscalia porta al jutge ls dels sense sostre per a estafes fiscalsEl Punt Avui (08/12/2015) 236....................................................DOSSIER DE PREMSA 2015-17-v Housing first, una alternativa per als sense llarNacidigital (29/12/2015) 247....................................................DOSSIER DE PREMSA 2015ndex cronolgic daparicions en rdio-18-v SolidarisCatalunya Rdio (17/01/2015) 250v Les Carnets du MondeEurope 1 (24/01/2015) 250v El mn a RAC1Rac 1 (27/01/2015) 250v Ens patina lembragueRdio Salt (05/02/2015) 250v El mat a Rdio 4Rdio 4 (06/02/2015) 250v El matCope (16/03/2015) 251v Als voluntaris de la Fundaci ArrelsCadena Ser Rdio Barcelona (21/03/2015) ............................................................................................ ......................................................................................................................................................................................................................................................................v Obrint CaminsRdio Molins (01/04/2015)v A la cartaRadio 5 (14/05/2015) 252......................................................... ...............................................251v EntrevistaCadena Ser (18/05/2015) 252....................................................v EntrevistaCope (26/05/2015) 252v Hoy por hoyCadena Ser (27/05/2015) 252......................................................... ...............................................v Rub al diaRdio Rub (19/03/2015) 251....................................................251DOSSIER DE PREMSA 2015-19-v Sicom.catRdio Terrassa (27/05/2015) 252v Paraules de vidaCatalunya Rdio (31/05/2015) 253v EntrevistaLa Xarxa (02/06/2015) 253v Hola BarcelonaCadena Ser (08/07/2015) 253v La nit dels ignorantsCatalunya rdio (31/08/2015) 253v El mat a Rdio 4Rdio 4 (08/09/2015) 254v Formula EstelRdio Estel (11/11/2015) 254............................................................................................................. .................................................... .................................................... .................................................... .................................................... ...............................................v NotciesCadena Ser (17/11/2015)v Estar informadoCope (25/11/2015) 255........................................................................................................254v EntrevistaRdio Sant Feliu (24/11/2015) 255....................................................v Lltim critCadenaSer (10/12/2015) 255....................................................v El mat de Catalunya rdioCatalunya Rdio (22/10/2015) 254....................................................DOSSIER DE PREMSA 2015ndex cronolgic daparicions en televisi-20-v Informatiu8 al dia (06/01/2015) 257v El ConvidatTV3 (25/01/2015) 257v LIlla de RobinsonEl Punt Avui (03/02/2015) 257v El MatBTV (09/02/2015) 258v Connexi BarcelonaBTV (12/02/2015) 258v La MaanaTV (24/04/2015) 258v NotciesBTV (18/05/2015) 259............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................v Els matinsTV3 (27/05/2015)v InformativosTele 5 (27/05/2015) 260.................................................. .................................................... ..259v Notcies324 TV (27/05/2015) 260....................................................v NotciesBTV (28/05/2015) 260v NotciesBTV (28/05/2015) 261........................................................................................................v Els matinsTV3 (05/05/2015) 259....................................................DOSSIER DE PREMSA 2015-21-v LIlla de RobinsonEl Punt Avui (08/07/2015) 261v Connexi BarcelonaBTV (21/07/2015) 261v NotciesBTV (05/08/2015) 262v NotciesBTV (20/10/2015) 262v NotciesBTV (22/11/2015) 262v NotciesBTV (23/11/2015) 263......................................................... .................................................... .................................................... .................................................... .................................................... ...............................................DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paper-22--23- Recompte de persones sense sostre a BarcelonaDOSSIER DE PREMSA 2015Premsa paper - Rdio - TV - Digital-24-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperMs de 700 voluntaris coordinats per la Fundaci Arrels han pentinat aquesta matinada els carrers de Barcelona. Dividits en grups de 3 i 4 persones shan repartit la ciutat en 160 zones. Lobjectiu ha estat comptabilitzar sense molestar les persones que dormen al ras. A linterior de seus bancries, sota els ponts, en bancs de parcs pblics o a la rodalia de les estacions. Amb aquesta metodologia, contrastada i fiable, lONG aconsegueix saber peridicament la mesura exacta del fenomen a la capital catalana.En total shan comptabilitzat 832 persones dormint al carrer, que s el nombre mnim de persones que hi dormen, segons la Fundaci. La tasca es realitza des de la distncia, sense despertar o molestar els sense sostre.La candidata de Barcelona en com a lalcaldia de Barcelona, Ada Colau, ha participat en el recompte i ha agrat al seu compte de Twitter la tasca impres-cindible que porta a terme Arrels.Des de la ONG se subratlla que la metodologia es fa servir arreu del mn i sha demostrat que es tracta de lnica mesura fiable per conixer la incidncia real daquest fenomen. Una informaci vital per poder decidir desprs la quantitat de recursos que cal desti-nar-hi.La Fundaci Arrels du a terme peridicament aquesta iniciativa des del 2008.Recentment, el Parlament va aprovar per unanimitat una moci dICV-EUiA que insta al Govern a impul-sar de forma immediata un cens de totes aquelles persones sense sostre a Catalunya o que visquin en un habitatge insegur o inadequat. Aquest cens, que sactualitzar cada dos anys, haur delaborar-se en coordinaci amb els ajuntaments i les entitats espe-cialitzades de la societat civil, i podr proporcionar dades sobre les persones afectades, ja sigui sobre lorigen de la problemtica o dels recursos amb els que sn ateses.Ara (08/02/2015)RedacciLa candidata de Bcom a lalcaldia de Barcelona, Ada Colau, ha participat en el re-compte i ha agrat al seu perfil de Twitter la tasca imprescindible que duu a terme lorganitzaciLa Fundaci Arrels comptabilitza gaireb 900 per-sones dormint al carrer a BarcelonaEnlla: http://www.ara.cat/societat/Mes-voluntaris-pentinen-coneixer-Barcelona_0_1364863603.htmlDos sense sostre dormint molt a prop de lestaci de Sants, al parc de lEspanya Industrial/ACN-25-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperAls carrers de Barcelona hi dormen cada nit ms de 700 persones, segons lAjuntament, i gaireb 900, se-gons algunes entitats socials. El collectiu est dismi-nuint lleugerament, segons el balan municipal, per la Fundaci Arrels al cor del Raval mant que no tenen aquesta sensaci i des del Centre Obert Asss a Sant Gervasi asseguren que cada dia tenen ms gent que els truca a la porta. En el que s que coinci-deixen Ajuntament i entitats s que hi ha ms mitjans perqu aquestes persones puguin sortir del carrer, on cal continuar augmentant-los i aplicant opcions in-novadores, com ara el Housing First, que consisteix a situar en un pis directament una persona que viu al carrer.Veiem una tendncia lleugerament a la baixa. Per hi ha molta feina a fer, i sabent que el carrer s garan-tia de deteriorament molt rpid, treballem tant des de lAjuntament com des de les entitats per donar-los opcions de sortida, sempre amb llibertat, insis-teix el gerent de lrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de lAjuntament de Barcelona, ngel Miret. El balan municipal, elaborat a partir de la feina dels equips de carrer del Servei dInserci Social (SIS), as-senyala que 736 persones lany passat vivien al carrer menys que les 752 del 2013 i les 830 del 2012. El que no varia s que Ciutat Vella, Sant Mart i Sants sn els districtes on nhi ha ms, mentre que a Grcia s on nhi ha menys.El Centre Obert Asss va tancar lany passat amb 1.468 persones ateses, davant les 1.300 del 2013. Els serveis bsics, s a dir, lesmorzar i les dutxes, el te-nim al mxim, amb unes 150 persones al dia, explica el director, Jess Ruiz, que assegura que no deixen de rebre noves peticions. Sense oblidar aquesta atenci bsica, ni les trenta places en pisos dinclusi, Asss comena lany amb un objectiu clar: potenciar les ac-tivitats ocupacionals i de formaci perqu els seus usuaris puguin guanyar autonomia.Entitats de trinxeraSense nim dentrar en cap guerra de xifres, el direc-tor de la Fundaci Arrels, Ferran Busquets, defensa que no es pot dir que el nombre de persones sense sostre hagi disminut. Lentitat ha optat per tenir les seves prpies xifres, i dos cops a lany organitza tot un muntatge amb voluntaris per comptar la gent que dorm al ras. El novembre passat, per exemple, en van comptar 156 entre el Raval, Fort Pienc, Sants i el Po-blenou. Pel que fa a la seva activitat, laugment s evi-dent: Arrels va atendre lany passat 1.600 persones, i 1.364 el 2013, lluny de les 1.101 del 2010.Com Asss, Arrels tamb aposta per reforar les eines que millorin la capacitat laboral i ocupacio-nal dels seus usuaris; intentar augmentar les places dhabitatge i alhora ampliar els equips de carrer per arribar a ms gent. Busquets valora positivament lexperincia daquest hivern que el centre obert ha tingut activitat mat i tarda, i avana que si leconomia ho permet, es mantindr aix tamb a lestiu. Veient les nostres dades objectives, la situaci de les perso-nes sense llar ha empitjorat, indica el director de El Punt Avui (05/03/2015)Sonia PauLAjuntament calcula en 730 les persones sense sostre a Barcelona, tot i que les ONG diuen que sn ms. Amb els serveis dpats i pisos collapsats, saposta per la formaci.Ancorats a la vida al carrer-26-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperSant Joan de Du Serveis Social, Joan Uribe. Enti-tats i Ajuntament tenim ms places dhabitatge, per no arribem a tot, insisteix. Aix, Sant Joan de Du, que el 2011 va atendre 292 persones en centres re-sidencials i serveis laborals, lany passat va arribar a 495. Cada vegada atenem ms persones que vnen duna vida absolutament normalitzada alerta Uribe i ms treballadors pobres, s a dir, que tenen un sou que no els permet ni tan sols pagar una habitaci.El socileg Albert Sales, autor de Diagnosi 2013 Per-sones sense llar a Barcelona, entre molts altres treballs sobre exclusi social, adverteix que ms que un incre-ment de persones al carrer, Barcelona sha convertit en una ciutat amb una gran precarietat dhabitatge. Amuntegament de molta gent en un pis, famlies en habitacions de relloguer, infrahabitatge... s difcil de quantificar, per cada cop s ms habitual, explica Sales. I pel que fa als sense sostre, destaca que hi ha gent ms jove i tamb ms dones.Enlla: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/829019-ancorats-a-la-vida-al-carrer.html-27-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperAquest dijous es votar al Parlament una moci so-bre les persones que viuen al carrer. Malauradament, la importncia en lopini pblica que sest donant a aquesta qesti s molt poc rellevant. Una de les raons pot ser que, almenys quan parlem de pobresa, necessitem solucions fcils dentendre i que donin resposta a curt termini. Per la realitat s que hi ha problemes que noms tindran soluci si es fan plante-jaments a llarg termini. Mentre insistim en solucions immediates noms tindrem frustracions i arguments per culpabilitzar els qui pateixen.La moci demana fer un recompte de persones sense llar a Catalunya. A partir de lanlisi daquestes dades caldr determinar el segent pas. Que hi hagi gent vivint al carrer s molt greu. Perqu viure al carrer redueix en 20 anys la vida respecte a la resta de la poblaci. Perqu viure al carrer significa que sest vulnerant el dret a lhabitatge, a la intimitat, a la se-guretat, a la salut, entre daltres. Perqu viure al ca-rrer significa haver arribat al punt en qu noms et queda per perdre la vida, la roba i quatre coses que pots dur amb tu. Perqu viure al carrer vol dir que rebrs agressions verbals i fsiques. Tal com diu en Miquel, que ho ha patit durant 15 anys, viure al carrer s lhorror.A Catalunya, quantes persones com en Miquel estan patint aquest horror? No ho sabem. No tenim da-des quan resulta que determinar el nombre de perso-nes que dormen al carrer es pot fer amb poc marge derror. s lnica pobresa que s visible. No hi ha cap altra pobresa que es pugui quantificar amb tan-ta precisi. A Anglaterra, les ms de 300 autoritats locals fan recomptes anuals. Al Pas Basc es fan re-comptes a les tres capitals. Tamb es fan a Madrid, Sevilla, Saragossa, Seattle, Dubln, Mont-real, entre daltres. Lany vinent es far un recompte a tot el Ca-nad, que s un dels pasos que ms seriosament tre-balla perqu no hagi ning dormint al carrer.El nombre de persones que viuen al carrer s un in-dicador de la qualitat duna societat. Ara mateix po-dem estar orgullosos que no hi ha cap menor que dormi al carrer, per lobjectiu ha de ser arribar al moment que no hi hagi ning dormint al carrer. Amb tota seguretat hi ha una relaci entre la quantitat de persones que pateixen una pobresa que s visible i la que no es veu. Hi ha moltes persones que fan mala-barismes per no arribar al carrer. Un dia vam rebre una trucada de la Maria plorant desesperada. Vivia al pis dun amic i estava farta dhaver de pagar-li sense diners. Quantes persones hi ha en una situa-ci semblant?Amb dades concretes i contrastables tamb tindrem ms eines per contrarestar arguments culpabilit-zadors. Qui no associa alg que viu al carrer amb lalcohol? Qui no associa aquest alcohol amb la causa destar al carrer? Lalcohol de vegades s una causa per arribar al carrer, per no sempre. Com diu en Jaume, lalcohol et treu el fred, et treu la sensaci de gana i fa que no pensis en com s que has arribat al carrer. Tard o dhora lalcohol ser una eina prc-ticament impossible devitar per poder tirar enda-vant, en Josep ho descriu dient que si no tenganxes a lalcohol tacabes tirant al metro, perqu viure al carrer s insuportable. En Josep afegeix que amb lalcohol, quan reps una agressi, no pateixes tant.No s fcil sortir del carrer. Les persones que viuen al carrer necessiten solucions molt pacients i enfocades al llarg termini. Viure al carrer fa perdre la confiana amb tothom, prcticament s impossible no acabar Quantes persones viuen al carrer a Catalunya?Ara (07/05/2015)Ferran Busquets-28-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperalcoholitzat, es perden hbits molt bsics, la higiene s cada cop ms complicada i es t por, molta por. En alguns enterraments molts cops no hi ha ning, o noms membres dentitats socials. Saber que aix pot passar fa de la soledat una llosa enorme.Un cop fet un pas endavant, continua sent compli-cat. En Mart va viure al carrer uns 10 anys i quan va entrar en un pis va dormir durant fora temps a terra abans de tornar a dormir sobre un matals. Si un hbit aparentment tan senzill com dormir en un matals requereix el seu temps, imaginem el munt de passos que cal fer per tornar a recuperar tot el que sha perdut estant al carrer.Organitzar un recompte a tot Catalunya, analitzar b el problema i plantejar solucions s un indici que la pobresa ms severa importa. s un pas necessari. I no hi ha excuses perqu el pressupost que requereix s fora baix. Cal donar solucions a tots els ciutadans. A tots. Als que fan soroll i als que no.Enlla: http://www.ara.cat/opinio/Quantes-persones-viuen-carrer-Catalunya_0_1352864765.html-29-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperUna pregunta per a la vergonya: Catalunya, el 2015, no ha fet mai un recompte de persones sense llar? David Fernndez, diputat de les CUP, va posar aix ahir el dit a la llaga dun problema al que, pel que sem-bla, fins ara havia passat desapercebut. El Parlament va aprovar per unanimitat una moci dIniciativa per instar la Generalitat a fer per primera vegada un cm-put del nombre total de sense sostre i de persones que viuen en habitatges inhabitables abans que acabi el 2015. La proposta originalment sorgeix dArrels Fundaci, que ja participa en el recompte que es fa a Barcelona des del 2008.Per resoldre un problema, primer cal quantificar-lo i conixer-ne levoluci. Estem parlant de lnica po-bresa que es pot quantificar amb un mnim derror, asseguren des dArrels. Es tracta duna mesura que t tot el sentit si va acompanyada dels recursos econ-mics per fer front a les situacions demergncia, va demanar la diputada del PP Marisa Xandri. Fernndez va recordar a PSC, CiU i ERC que van aprovar una ordenana de civisme que multava els sense sostre.Noms Barcelona i Lleida han fet recomptes per conixer labast de la problemtica en els seus muni-cipis. Els de la capital catalana es van dur a terme el 2008 i el 2011, i nhi ha un de programat per al 24 de maig. Lltim va llanar una xifra de 2.791 persones sense llar a Barcelona.La idea s que el recompte es faci de manera bianual i el primer sigui abans que acabi el 2015, va expli-car la diputada ecosocialista Laura Massana. La mo-ci tamb demana que es cre una plataforma que coordini totes les activitats. El Pas Basc s lnica comunitat que du a terme de manera sincronitzada un recompte en tot el seu territori.El Parlament aprova per unanimitat fer el cmput indit abans que acabi el 2015.Aguirre vol treure els sense sostre del carrer per impulsar el turisme.Catalunya far un recompte del nombre de sense sostreEnlla: http://cat.elpais.com/cat/2015/05/07/catalunya/1431032808_430227.htmlEl Pas (08/05/2015)Camilo Baquero Un sense sostre dormint a un banc de Barcelona. Consuelo Bautista-30-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperEl Punt Avui (08/05/2015)Snia PauEl Parlament va aprovar ahir per unanimitat reclamar al govern que es faci un recompte de les persones que no tenen cap sostre per viure i tamb de les que, tot i tenir-lo, no el tenen en condicions per viure-hi dig-nament. Segons la moci presentada per ICV-EUiA i aprovada ahir, el recompte ser dmbit catal, es far aquest 2015 i sactualitzar cada dos anys. La inicia-tiva recull leterna reivindicaci de les entitats socials que acompanyen persones sense llar, com ara Arrels Fundaci de Barcelona, de tenir dades fiables per tre-ballar millor. Perqu sigui viable, es proposa que es faci en coordinaci amb entitats i ajuntaments.El director dArrels Fundaci, Ferran Busquets, es va mostrar satisfet ahir del pas endavant del Parla-ment, tot i que va subratllar que caldr anar molt ms enll per solucionar un problema seris i va plantejar que per garantir que ning dormi al carrer cal que les administracions hi destinin ms pressu-post. Ara, la idea s que en aquest recompte impulsat per Arrels shi impliquin el mxim dentitats possi-bles i que, tal com diu la moci, es faci tamb un estudi sobre el perfil de les persones afectades i dels recursos amb els quals sn ateses.Busquets va recordar que a Anglaterra, Seattle, Du-bln i Montreal ja es fan recomptes de persones sense sostre. A Barcelona sen van fer el 2008 i el 2011, i a Lleida, el 2008. Lactual Ajuntament barcelon ha deixat de fer-ne perqu diu que ja t les dades dels equips de carrer del Servei dInserci Social (EIS). Arrels, per, s que organitza recomptes parcials i busca voluntaris per fer-ne un la nit del 26 al 27 de maig. Els collaboradors faran diferents itineraris en-tre les onze de la nit i les dues de la matinada per mirar dabastar el mxim de zones de la ciutat.Arrels busca voluntaris per fer un recompte el 26 a la nit pels carrers de Barcelona.El govern far un cens de les persones sense sos-tre o que viuen en llocs inadequatsEnlla: http://www.elpuntavui.cat/article/2-societat/5-societat/851957-el-govern-fara-un-cens-de-les-persones-sense-sostre-o-que-viuen-en-llocs-inadequats.htmlLAjuntament de Barcelona calcula que 730 persones dormen al ras a la ciutat, i les entitats diuen que nhi ha ms Foto: J.Ramos.-31-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperAl voltant de 650 voluntaris han respost a la crida que ha dut a terme la Fundaci Arrels per participar, dimarts vinent, en el recompte de les persones que dormen al carrer a la ciutat de Barcelona. Dacord amb lltimestudi elaborat pel Servei dInserci Social (SIS) de Barcelona, el nombre selevava lany 2013 a 870 persones, un 54,8% ms que el 2008. Per la xi-fra de persones sense llar a la ciutat se situa al voltant de les 3.000, de les quals 1.468 sallotgen en recursos residencials de la Xarxa dAtenci a Persones sense Llar (XAPSLL) i 595 en diferents assentaments, se-gons aquesta investigacide lany 2013. Aquesta s la primera vegada que la FundaciArrels emprn un recompte que vol incloure 160 zones de Barcelona, segons confirma ahir el seu di-rector, Ferran Busquets. Els 650 voluntaris que shi han apuntat sortiran en grups de tres o quatre, entre les onze de la nit i les dues de lamatinada, i la seva feina consistir a apuntar la gent que dormal carrer, explica Busquets.El 90% dels sensesostre sn homes; la seva esperana de vida es limita als 58 anys dedat; el 50% t fills, i el 44,5% suma ms de tres anys sense casa prpia. A Barcelona ms del 79% t trastorns fsics o mentals i el 50% ha estat vctima dalgun delicte o agressi, segons indica Arrels.El ple del Parlament de Catalunya va aprovar fa dues setmanes una moci presentada pel grup dICV-EU iA per impulsar un recompte a Catalunya de les per-sones que no disposin dun espai per viure o, en elcas que en tinguin, que no reuneixi les condicions ne-cessries per desenvolupar les activitats normals de la vida privada.Busquets apunta que ara el Govern ha de concretar quins passos emprendr per materialitzar aquesta proposta i tenir peridicament dades actualitzades de les persones sense sostre.La Vanguardia (21/05/2015)Rosa M.BoschRecompte de les persones sense sostreEnlla: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2015/05/21/pagina-31/95434538/pdf.html-32-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperEl resultat del recompte de gent que dormen al carrer a Barcelona s, segons ha fet pblic aques-ta matinada la Fundaci Arrels , de 892 persones. Lentitat ha remarcat que aquesta xifra s el mnim de sense sostre que hi ha als carrers de la ciutat, ja que els ms de 700 voluntaris que han participat en aquesta iniciativa no han pogut arribar a tots els racons de la ciutat.Des de les dotze de la mitjanit daquest dimecres i fins a les dues de la matinada, ms de 700 volun-taris repartits en 160 grups coordinats per Arrels shan dividit la ciutat per zones i han comptabilitzat aquestes 892 persones dormint al ras. Entre els vo-luntaris que han pentinat els carrers del Raval Sud hi havia la futura alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.La missi ha estat anotar quants eren , per ho fan des de lluny, sense despertar-los.Des dArrels se subratlla que la metodologia es fa servir arreu del mn i sha demostrat que es tracta de lnica mesura fiable per conixer la incidncia real daquest fenomen. Una informaci vital per po-der decidir desprs la quantitat de recursos que cal destinar-hi.De fet, tal com va publicar aquest diari el mes de mar passat, lajuntament va calcular que hi havia 730 persones dormint al carrer , una xifra que ja en aquella ocasi des de les entitats socials van remar-car que era suprior.El Punt Avui (27/05/2015)RedacciLa Fundaci remarca que s el mnim de persones que passen la nit al ras a la ciutat, ja que els ms no sha pogut pentinar tots els racons.Arrels compta 892 persones dormint al carrer a BarcelonaEnlla: http://www.elpuntavui.cat/article/2-societat/5-societat/860140-arrels-compta-892-persones-dormint-al-carrer-a-barce-lona.html?piwik_campaign=twitter&piwik_kwd=canals&utm_source=twitter&utm_medium=canals&utm_campaign=autorUna persona dormint al carrer a Barcelona Foto: Oriol Duran.-33-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperLa ganadora de las elecciones municipales de Bar-celona y futura alcaldesa de la ciudad, Ada Colau, se sum ayer a la iniciativa de la Fundaci Arrels de pei-nar la ciudad para contar las personas que duermen en la calle. Colau particip con ms de 700 volunta-rios en esta labor que lleva a cabo peridicamente esta oeneg. Segn datos de la entidad, los volunta-rios contabilizaron a 892 personas.Divididos en grupos de 3 y 4 personas han repartido la ciudad en 160 zonas. Colau fue destinada al Raval Sur.El objetivo ha sido contabilizar a las personas que duermen al raso. En el interior de oficinas bancarias, bajo los puentes, en bancos de parques pblicos o en las cercanas de las estaciones. Con esta metodologa, contrastada y fiable, la oeneg consigue saber peridicamente la medida exacta del fenmeno en la capital catalana. .Desde medianoche y hasta las dos de la madruga-da, ms de 700 voluntarios repartidos en 160 grupos han dividido la ciudad por zonas y han contabilizado cuntas personas duermen al raso cada da en Barce-lona. La misin era anotar cuntos son, pero lo han hecho desde lejos, sin despertarlos.Desde esta oeneg se subraya que la metodologa se utiliza en todo el mundo y se ha demostrado que se trata de la nica medida fiable para conocer la inci-dencia real de este fenmeno. Una informacin vital para poder decidir despus los recursos que hay que destinar en su apoyo.La SndicaTras conocer el aumento de personas que duermen en la calle, la defensora municipal del ciudadano, Ma-ria Assumpci Vil, ha pedido que el ayuntamiento implante un modelo de atencin individualizada y un modelo de alojamiento diversificado en funcin de las necesidades de los afectadosSegn Vil, el abordaje en Barcelona de las personas sin hogar necesita de un plan especfico, con un pre-supuesto concreto, que debe pasar inicialmente por hacer una radiografa completa del perfil y las nece-sidades de los afectados y buscar alternativas adecua-das a su situacin.La sndica ha defendido que en ningn caso se pue-de abandonar la idea de conseguir que no haya perso-nas durmiendo en las calles de la ciudad, un objetivo europeo que se haba fijado para el 2015.Vil ha reconocido el esfuerzo realizado por el ayuntamiento para atender a las personas sin hogar, con nuevos centros residenciales y pisos de inclusin, pero el hecho de que todava haya cerca de 900 per-El Peridico (27/05/2015)RedaccinLa futura alcaldesa particip anoche con otros 700 voluntarios en la iniciativa de la Fundaci Arrels. Contabilizaron a 892 personas.Ada Colau se suma al recuento de sintecho de BarcelonaVoluntarios de Arrels se despliegan por el barrio de Sants-34-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de papersonas durmiendo al raso demuestra que hay que in-crementar el presupuesto y las polticas sociales des-tinadas a estas personas.La defensora ciudadana ha valorado positivamente que se haya iniciado en la ciudad el Housing First, siguiendo la experiencia del modelo que ya est en funcionamiento en otras ciudades europeas.El Housing First consiste en proporcionar a las per-sonas sin hogar ante todo un alojamiento individual, con un equipo de apoyo, y luego profundizar en su intervencin social y laboral.Los ltimos datos cifraban en 3.000 las personas sin hogar, pero la mayora de ellas duermen en los alber-gues municipales, y pisos y pensiones proporciona-dos por los servicios sociales del ayuntamiento. Pese a ello, hay casi 900 que pernoctan en la calle.Enlla: http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/mas-700-voluntarios-peinan-bcn-para-conocer-cifra-real-los-sinte-cho-4222677-35-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperEn Xavier sapropa amb sigil a les parets envidrades del caixer automtic, situat en un dels xamfrans del carrer de Valncia, a lEixample Esquerre de Bar-celona. Entre els cartrons, es pot veure un home adormit. T uns 40 anys i porta uns texans i una samarreta de quadres, molt usada. El sense sostre t la cara tapada amb una m, tamb bruta, perqu la llum del banc no li impedeixi el son. Una metfora dels temps que corren: la pobresa mxima arraulida als peus dels totpoderosos diners.En Xavier sallunya del caixer amb la mateixa cautela amb qu shi ha apropat. Amb la seva dona busquen ladrea exacta a la faana i lapunten en un full. I marquen la ubicaci a la fotocpia dun mapa de lrea equivalent a vuit illes de cases de lEixample. Tots dos sn dos dels 700 voluntaris que, sota la coordinaci dArrels Fundaci, han recorregut la matinada de dimecres els carrers de Barcelona per comptabilitzar el nombre persones que dormen al ras. El resultat: 892 vens, com a mnim, que no te-nen un lloc on dormir i ho fan al carrer.La parella de voluntaris sn vens daquesta zona de lEixample. Sn velles guineus de lesquerra. Es van assabentar de la convocatria dArrels a travs de lassociaci de vens a la qual pertanyen i van decidir dedicar-hi el seu temps. En aquest barri s que hi ha pobresa. El problema s que el que en un altre lloc s motiu de lluita, aqu ho s de vergonya, reflexiona en Xavier.Arrels ha dividit la ciutat en 100 zones i hi ha enviat els equips de voluntaris, alguns, en procs de sortir del carrer. Nhi ha molts que ja fa mesos que van fer un buit a la seva agenda entre les dotze i les dues de la matinada. Uns altres es van apuntar a ltima hora al carro, com la ms que possible futura alcaldessa, Ada Colau.La idea s comptar la gent quan dorm i no moles-tar-los. El dahir s noms un exercici quantitatiu, un altre dia sen far un amb entrevistes. No pots dissenyar poltiques si no coneixes la dimensi de la problemtica, explica Ferran Busquets, director dArrels. A Barcelona ja shan fet altres recomptes semblants. Els va fer la Xarxa dAtenci a Persones sense Llar, a la qual pertany lAjuntament i altres en-titats. En aquest cas es computen tant les persones que dormen al carrer com les que ho fan als albergs i serveis dissenyats per a ells. El 2011, dormien al ras 838 persones. En equipaments, 1.258.LEixample s el districte on, segons els clculs dArrels, hi ha ms sense sostre: un total de 242. Des-prs hi ha Ciutat Vella, amb 27. A laltre extrem de la llista hi ha Horta-Guinard (19) i Sarri-Sant Gervasi (36). Busquets aclareix que zones com el parc de la Ciutadella o el de Montjuc no es compten, tot i que se sap que hi pernocten moltes persones. Tampoc es busca a Pedralbes. Lexplicaci s que en ocasions anteriors no se nhan detectat casos.En Xavier i la seva companya troben dos homes ms sense llar. Un dorm al vestbul dun supermercat i laltre, envoltat descombraries, davant de la Model. Colau, Camats i Herrera participen en un recorregut nocturn amb la Fundaci Arrels per fer una diagnosi dels sense sostreGaireb 900 persones dormen al carrer a BarcelonaEl Pas (27/05/2015)Camilo S. BaqueroVoluntaris fent el recompte de persones sense sostre. Massimiliano Minocri-36-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperSapropen per veurels amb el mateix sigil que amb el primer i registren la seva presncia als fulls. s im-possible veurels les cares. Els llocs on dormen, mal-grat aix, semblen acuradament estudiats. I s que costa trobar un lloc cmode per dormir. O almenys un que no sigui com lentrada dun edifici del carrer de Vilamar en el qual semiesferes platejades de for-mig a lentrada de limmoble dissuadeixen tothom qui gosi descansar all. s el que anomenen urbanis-me preventiu. O una ciutat que espera, per que no obre les portes als desesperats, com alguna vegada va descriure el seu natal Cali lescriptor colombi An-drs Caicedo.No els oferim el que necessitenFerran Busquets, president dArrels Fundaci, s contundent. Si alg est al carrer s perqu no li oferim la soluci que necessita. LAjuntament de Barcelona i altres entitats tenen recursos perqu les persones que no tenen una llar puguin dormir sota un sostre. En moltes ocasions, malgrat tot, aix im-plica haver de deixar les seves mascotes. s renun-ciar a una cosa que pot ser tot el que tenen, apunta Busquets. Per aquest motiu, en el recompte que sha fet la matinada de dimecres sha demanat que es de-talli si hi havia animals de companyia. Des dArrels esperen que la Generalitat compleixi la promesa de fer un recompte de sense sostre a tot Catalunya.Enlla: http://cat.elpais.com/cat/2015/05/27/catalunya/1432720293_776758.html-37-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperMs de 700 voluntaris coordinats per la Fundaci Arrels han pentinat aquesta matinada els carrers de Barcelona. Dividits en grups de 3 i 4 persones shan repartit la ciutat en 160 zones. Lobjectiu ha estat comptabilitzar sense molestar les persones que dormen al ras. A linterior de seus bancries, sota els ponts, en bancs de parcs pblics o a la rodalia de les estacions. Amb aquesta metodologia, contrastada i fiable, lONG aconsegueix saber peridicament la mesura exacta del fenomen a la capital catalana.En total shan comptabilitzat 832 persones dormint al carrer, que s el nombre mnim de persones que hi dormen, segons la Fundaci. La tasca es realitza des de la distncia, sense despertar o molestar els sense sostre.La candidata de Barcelona en com a lalcaldia de Barcelona, Ada Colau, ha participat en el recompte i ha agrat al seu compte de Twitter la tasca impres-cindible que porta a terme Arrels.Des de la ONG se subratlla que la metodologia es fa servir arreu del mn i sha demostrat que es tracta de lnica mesura fiable per conixer la incidncia real daquest fenomen. Una informaci vital per poder decidir desprs la quantitat de recursos que cal desti-nar-hi.La Fundaci Arrels du a terme peridicament aquesta iniciativa des del 2008.Recentment, el Parlament va aprovar per unanimitat una moci dICV-EUiA que insta al Govern a impul-sar de forma immediata un cens de totes aquelles persones sense sostre a Catalunya o que visquin en un habitatge insegur o inadequat. Aquest cens, que sactualitzar cada dos anys, haur delaborar-se en coordinaci amb els ajuntaments i les entitats espe-cialitzades de la societat civil, i podr proporcionar dades sobre les persones afectades, ja sigui sobre lorigen de la problemtica o dels recursos amb els que sn ateses.La candidata de Bcom a lalcaldia de Barcelona, Ada Colau, ha participat en el re-compte i ha agrat al seu perfil de Twitter la tasca imprescindible que duu a terme lorganitzaciLa Fundaci Arrels comptabilitza gaireb 900 persones dormint al carrer a BarcelonaAra (27/05/2015)Agncies BarcelonaEnlla: http://www.ara.cat/societat/Mes-voluntaris-pentinen-coneixer-Barcelona_0_1364863603.htmlDos sense sostre dormint molt a prop de lestaci de Sants, al parc de lEspanya Industrial/ACN-38-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperLa ganadora de las elecciones en Barcelona y que se perfila como alcaldesa de la ciudad, Ada Colau, ha participado esta madrugada como voluntaria de la Fundacin Arrels en el recuento de las personas que duermen en la calle en Barcelona.Segn ha confirmado la propia Colau, ella y otros miembros de su candidatura participaron desde las 23 horas de ayer hasta las dos de la madrugada de hoy en el recuento de personas que duermen al raso en la capital catalana, contabilizando al menos 892 personas.Colau ha explicado en una multitudinaria compare-cencia ante los medios de comunicacin en la plaza de Sant Jaume que posiblemente son ms las perso-nas que duermen en la calle, quiz ms de mil, y ha insistido en que la prioridad de sus polticas sern las personas en situacin ms vulnerable.En el recuento de las personas sin hogar que duer-men en la calle llevado a cabo esta madrugada por la Fundacin Arrels han participado ms de 700 volun-tarios, que han peinado todos los barrios de la ciudad para detectar las personas que dorman al raso.El recuento ha dado como resultado que han crecido un 25% la presencia de personas durmiendo en la calle con respecto al ao pasado y en ms de un 35% desde que se inici la crisis en 2008.Ada Colau pasa la noche contabilizando a los sin techo de Barcelona para una ONGElla y otros miembros de su candidatura participaron desde las 23 horas hasta las dos de la madrugada en el recuento del nmero de personas que duermen al raso en la capital catalanaAbc (27/05/2015)EfeEnlla: http://www.abc.es/catalunya/20150527/abci-colau-mendigos-barcelona-201505271302.htmlAda Colau, con su equipo de gobierno-39-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperMs de 700 voluntarios coordinados por la Funda-cin Arrels han realizado la madrugada de este mir-coles un recuento de gente que duerme en la calle en Barcelona y han contabilizado un total de 892 per-sonas.Segn ha informado la fundacin, la cifra de 892 per-sonas representa el nmero mnimo de personas que duermen cada noche en las calles de Barcelona.La entidad cree que el recuento permitir conocer el estado actual de esta realidad y trazar nuevas medidas para afrontarla, y para actualizar los realizados ante-riormente.La candidata de BCom a la Alcalda de Barcelona, Ada Colau, ha participado en el recuento y en un apunte en su perfil de Twitter ha agradecido la labor imprescindible de la fundacin.ParlamentRecientemente, el Parlament aprob por unanimi-dad una mocin de ICV-EUiA que insta al Govern a impulsar de forma inmediata un censo de todas aquellas personas sin techo en Catalua o que vivan en una vivienda insegura o inadecuada.Este censo, que se actualizar cada dos aos, deber elaborarse en coordinacin con los ayuntamientos y las entidades especializadas de la sociedad civil, y po-dr influir datos sobre las persones afectadas, ya sea sobre el origen de la problemtica o de los recursos con los que son atendidas.El Mundo (27/05/2015)Europa PressLa Fundacin Arrels contabiliza 892 personas durmiendo en la calle en BarcelonaAda Colau se suma al recuento de personas sin techo que duermen en las calles de BarcelonaEnlla: http://www.elmundo.es/cataluna/2015/05/27/55658cc4268e3e4d068b4575.html-40-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperUn grupo de 700 voluntarios, coordinados por Arrels Fundaci, peina las calles de Barcelona para contar las personas (892) que duermen al raso.Con el cielo por techoCamilo S. Baquero. Barcelona Xavier se acerca con sigilo a las paredes acristaladas del cajero automtico, ubicado en uno de los chaflanes de la calle de Valen-cia en el Eixample Izquierdo de Barcelona. Entre los cartones, se puede ver a un hombre dormido. Tiene unos 40 aos y viste unos vaqueros y una camiseta a cua dros, muy curtida. El sin techo tie ne la cara tapada con una mano.tambin sucia, para impedir que la luz del banco le impida el sue o. Una metfora de los tiempos que corren: la pobreza mxima acurrucada a los pies del todopo deroso dinero.Xavier se aleja del cajero con el mismo ciudado con el que se acerc. Con su mujer buscan la direccin exacta en la fachada y la apuntan en una hoja. Y sea-lan la ubicacin en la fotocopiade un mapa que mues-tra el rea equivalente a ocho manzanas del Eixam-ple. Ambos son dos de los 700 voluntarios que, bajo la coor dinacin de Arrels Fundado, re corrieron en la madrugada del mircoles las calles de Barcelona para contabilizar el nmero per sonas que duermen al raso. El re sultado: 892 vecinos, como mni mo, que no tie-nen un lugar don de dormir y lo hacen en la calle.No les ofrecemos lo que necesitanFerrari Busquets. presidente de Arrels Fundaci, es contun dente. Si alguien est en la calle es porque no le ofrece mos la solucin que necesi ta. El Ayuntamiento de Barce-lona y otras entidades poseen recursos para que las perso nas que no tienen un hogar puedan dormir bajo un techo. En muchas ocasiones, sin embargo, esto implica tener que dejar a sus mascotas. Es renun-ciar a ago que puede ser todo lo que tienen, apun ta Busquets. De ah que en el recuento que se realiz en la madrugada del mircoles se pidi detallar si haba anima les de compaa. Desde Arrels esperan que la General! - tat cumpla con su promesa de hacer un recuento de sin techo en toda Catalua.La pareja de voluntarios son vecinos de ese lado del Eixample. Son viejos zorros de la izquierda. Se enteraron de la convocatoria de Arrels a travs de la asocia cin de vecinos a la que pertene cen y deci-dieron prestar su tiem po. En este barrio s que hay po breza. El problema es que lo que en otro sitio es motivo de lucha, aqu lo es de vergenza, reflexio na Xavier.Arrels dividi la ciudad en 100 zonas y all envi los equipos de voluntarios, algunos de ellos, en proceso de salir de la calle. Mu chos hace ya meses que haban hecho un hueco en su agenda en tre las 12 y las dos de la maana. Otros se apuntaron a ltima hora al carro, como la masque posible futura alcaldesa, Ada Colau.La idea es contar a la gente cuando duerme y no molestar los. El de ayer es solo un ejercicio cuanti-tativo, otro da se har unocon entrevistas. No pue-des dise ar polticas si no conoces la di mensin de la problemtica, ex plica Ferran Busquets, director de Arrels. En Barcelona ya se han realizado otros con-teos simila res. Los hizo la Xarxa dAtenci a Perso-nes sense Llar, a la que per tenece el Ayuntamiento y El Pas (28/05/2015)Camilo Baquero Un equipo de voluntarios durante el recuento de sin tech del mircoles por la noche. / Mssimiliano minocri-41-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperotras entidades. En este caso se compu tan tanto las personas que duer men en la calle como las que lo ha-cen en los albergues y servi cios diseados para ellos. En 2011, dorman al raso 838 perso nas. En equipa-mientos, 1258.El Eixample es el distrito don de segn los clculos de Arrels, hay ms sin techo: un total de 242. Despus est Ciutat Vella, con 27. Al otro lado de la lista es-tn Horta Guinard (19) y Sarria Sant Gen/asi (36). Bus quets aclara que zonas como el parque de la Ciu-tadella o el Mont- juc no se cuentan, aunque se sa be de que all pernoctan muchas personas. Tampoco se busca en Pedralbes. La explicacin es que en ocasio-nes anteriores no se han detectado.Xavier y su compaera en cuentran otros dos hom-bres sin hogar. Uno duerme en el zagun de un su-permercado y el otro, ro deado de basura, frente a la Mo delo. Se acercan para verlos con el mismo sigilo que con el prime ro y registran su presencia en las hojas. Es imposible verles las ca ras. Los sitios don-de duermen, sin embargo, parecen cuidadosa mente estudiados. Y es que cues ta encontrar un sitio cmo-do pa ra dormir. O al menos uno que no sea como la entrada de un edi ficio de la calle de Villamart en el que semiesferas plateadas de hor mign en la entrada del inmue ble disuaden al que ose a descan sar all. Lo que llaman el urbanis mo preventivo. O una ciudad que espera, pero no le abre las puertas a los deses-perados, co mo alguna vez describi su natal Cali el escritor colombiano An drs Caicedo.-42-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperEl Punt Avui (28/05/2015)RedacciEn el recompte nocturn fet per 700 voluntaris i coor-dinat per la Fundaci Arrels shan arribat a censar 892 sense sostre que dormen al ras a Barcelona. Sn ms, perqu no sha pogut accedir a parcs tancats i zones amagades o allunyades, per la xifra ja destapa una de les malalties de la societat que cal combatre.Destapar les vergonyesFerran BusquestDirector de la Fundaci Arrels-43-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperDimarts a la nit almenys 892 persones van dormir als carrers de Barcelona. Les zones on sen concentren ms sn lEixample (242), Ciutat Vella (217) i Sants-Montjuc (164), i on nhi ha menys, Sant Andreu (22) i Horta Guinard (19). Aquest s el balan del re-compte nocturn organitzat per Arrels Fundaci, que va mobilitzar ms de 700 voluntaris, entre els quals hi havia persones ateses per lentitat que han viscut o que encara viuen al carrer. I aix vol dir en caixers, portals, bancs, places i parcs.El balan s aproximat, perqu no es va poder acce-dir als parcs que tanquen a la nit o a Montjuc, per ja s ms alt que les 838 persones que es van comp-tabilitzar en lltim recompte nocturn organitzat per lAjuntament lany 2011. I encara ms est ms allun-yat de les 700 que va donar per bones el consistori el desembre passat, segons dades internes del Servei dInserci Social (SIS) . Des dArrels, que lany pas-sat va atendre 1.600 persones sense llar, el seu di-rector, Ferran Busquets, insisteix en la importncia de quantificar el problema per resoldrel. Lentitat allotja cada nit 180 persones en pisos. Tenim expe-rincies que demostren que facilitar un habitatge a una persona que viu al carrer funciona, si els dones unes certes garanties destabilitat, insisteix Busquets, ferm defensor que donar un sostre s gaireb sempre el principi duna recuperaci vital i social per a molts.A nosaltres ens van oferir un pis i ens hi vam tirar de cap, per no tinc tan clar que tothom sigui com no-saltres, comenten, en canvi, en Francesc, en Miguel i en Felipe. Tot i que ara viuen en habitatges dArrels, saben qu s fer-ho al ras. En tots tres casos la prdua de la feina amb qestions afegides, com ara la falta de xarxa familiar, els va abocar al carrer. En Fran-cesc i en Miguel es van conixer precisament durant lpoca que dormien al voltant de lEstaci del Nord.Tranquillitat del parcVan ser voluntaris al recompte i es van convertir en guies experts dels grups que van pentinar la zona de Fort Pienc, a la dreta de lEixample. Al parc de lEstaci segur que hi ha gent. Acabes trobant la ma-nera dentrar-hi per estar tranquil i ms segur, diu en Francesc. Curiosament dimarts, a quarts duna de la matinada, encara estava obert. Com que funcionaven els aspersors per a la gespa, els sense sostre shavien concentrat a la part dels bancs i a sota del pont de Marina. Els voluntaris nhi van comptar divuit. En Francesc hi va identificar alguns dels que durant uns mesos van ser companys seus. Companys de carrer. No els van molestar perqu ja estaven dormint.A ms del parc obert, una altra sorpresa: ja al recin-te de lEstaci del Nord, al costat de la comissaria de la Gurdia Urbana, no hi ha ning dormint. En Francesc i en Felipe ho van trobar estrany. Tots dos hi havien passat moltes nits, sobretot a lhivern, per-qu shi est arrecerat. A dins de lestaci, tampoc. La sospita que ja no es permet a ning que hi dormi es va fer evident. Un dels agents de seguretat privada va saludar en Francesc amistosament i li ho va confir-mar. Lagent va venir a dir que els responsables del El Punt Avui (28/05/2015)Snia PauLEixample i Ciutat Vella s on es concentren ms persones dormint al ras. Alguns ciutadans amb experincia al carrer fan de voluntaris en el recompte organitzat dimarts a la nit per la Fundaci Arrels.892 sense sostre a BarcelonaFelipe i Francesc dos dels voluntaris fent el recompte a lEstaci del Nord, on ells mateixos van dormir durant un temps oriol duran-44-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperrecinte consideren que els turistes que arriben a Bar-celona en autobs no es poden trobar gent dormint. Ell fa la seva feina el va justificar en Francesc. El problema sn un parell de persones que provoquen aldarulls i rebem tots.Noms hi havia una parella mig amagada i tapada amb mantes a prop del prquing. Els voluntaris van localitzar la resta dhabituals de lestaci al parc i als caixers dels voltants. Tamb a la plaa, davant de la biblioteca. Estar en grup dna una certa seguretat quan sobrevius al carrer. Em van obrir la bossa i sen van endur una rdio i un braalet de cuir. No era res, per per a mi era molt important, va recordar en Francesc. En Miguel, que va arribar lany passat buscant feina desprs de treballar en la verema a La Rioja, detalla com sho muntava per tapar-se amb dos sacs per no passar fred. El que encara no em puc treure del cap afegeix s el soroll de les rodes del meu carret. Amunt i avall tot el dia.Tots dos van entrar en contacte amb Arrels perqu els van dir que shi podien anar a dutxar. Qui mhavia de dir que acabaria fent roses de paper?, diu en Mi-guel. I recorden amb la Lola, la coordinadora de les 22 persones que van pentinar la zona entre el passeig de Sant Joan i els Encants, que tamb s voluntria del centre obert, lxit de les roses de Sant Jordi fetes a partir del cartr de rotlles de paper higinic. Van descobrir la seva faceta artstica.Enlla: http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/860479-892-sense-sostre-a-barcelona.html-45-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperMs de 700 voluntaris coordinats per la Fundaci Arrels han pentinat aquesta matinada els carrers de Barcelona. Dividits en grups de 3 i 4 persones shan repartit la ciutat en 160 zones. Lobjectiu ha estat comptabilitzar -sense molestar- les persones que dormen al ras. A linterior de seus bancries, sota els ponts, en bancs de parcs pblics o a les rodalies de les estacions. Amb aquesta metodologia, contrastada i fiable, lONG aconsegueix saber peridicament la mesura exacte del fenomen a la capital catalana. Gent com la Marta i la Susanna, dues dones que han volgut collaborar desinteressadament, ho han fet possible.Des de les dotze de la mitjanit i fins a les dues de la matinada, ms de 700 voluntaris repartits en 160 grups coordinats per la Fundaci Arrels shan dividit la ciutat per zones i han comptabilitzat quantes per-sones dormen al ras cada dia a Barcelona. La missi s anotar quants sn, per ho fan des de lluny, sense despertar-los.Des daquesta ONG se subratlla que la metodologia es fa servir arreu del mn i sha demostrat que es tracta de lnica mesura fiable per conixer la inci-dncia real daquest fenomen. Una informaci vital per poder decidir desprs la quantitat de recursos que cal destinar-hi.Per aix la Marta i la Susana, dues de les voluntries del grup de quatre persones que ha acompanyat lACN aquesta nit, han decidit participar-hi. La Fun-daci Arrels duu a terme peridicament aquesta ini-ciativa des de 2008.El Punt Avui (28/05/2015ACNEnlla: http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/860137-mes-de-700-voluntaris-pentinen-la-ciutat-per-coneixer-la-xifra-real-de-sense-sostre-de-barcelona.htmlMs de 700 voluntaris pentinen la ciutat per coni-xer la xifra real de sense sostre de BarcelonaUna persona dormint al carrer a Sants Foto: ACN.-46-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperEl Peridico (28/05/2015)Mauricio BernalEls indigents sen van a dormir cap a la mitjanit, com les Ventafocs, i per aix a la cantonada dUrgel l i Rossell es fa temps, la gent parla, espera que les agu-lles del rellotge sajuntin al capdamunt. Arrels Funda-ci ha escollit aquest dimarts, aquesta nit, per portar a terme el recompte que fa peridicament dels sense sostre de Barcelona, i els voluntaris responsables de comptar a lEsquerra de lEixample maten el temps coneixent-se, fumant, parlant una mica de tot. A ms a ms, encara en falten uns quants per arribar. s veritat, tu, pensa-ho. Totes les bones pellcules que shan fet al cinema tornen sempre sobre els mateixostemes, lamor prohibit, lestranger, el personatge que torna a la seva ptria, se sent. Converses ocioses. Lespera, la mitjanit com a punt de partida, limperatiu de comptarlos dormint, tot t un sentit: que els sense sostre estiguin en un lloc i que no es moguin dall. El rigor del recompte perillaria si es fes quan encara circulen pel carrer.Recordeu-ho, es tracta noms de comptar. Quique Costas s el coordinador de la cllula, i quan el grupest complet 22 voluntaris en total comena a do-nar consignes. Noms comptar. No hi anem a fer cap mena dintervenci, ni parlarem amb ells. No-ms comptar. La zona 216-217 en la nomenclatura dArrels est subdividida en quatre quadrcules, de manera que el grup es divideix en el mateix nombre de cllules, cada una amb el mapa de la ciutat i una plantilla per anotarhi la informaci que es pugui re-collir: si s home o dona, si hi ha menors, si estan en un caixer o dormen en un banc. Tot el que es pugui saber dells sense molestar-los, sense despertar- los.La sort dels altres La tasca de reclutament dArrels ha sigut un xit, i a tota la ciutat i a aquesta mateixa hora hi ha ms de 700 voluntaris disposats a pentinar la ciutat, repartitsde manera estratgica, gaireb com una tropa, a punt per actuar amb la sincronia que requereix lacci. Elplnol de la ciutat ha sigut trossejat en 130 zones, de manera que per tot arreu es veuran aquestes dimi-nutes famlies, una mica enigmtiques si no se sap a qu es dediquen, de qu van i per on. Quantificar i conixer la ubicaci de les persones sense llar s important de cara a les propostes que es puguin fer per millorar els seus problemes, explicar lendemel president de la fundaci, Ferran Busquets. Aqu tothom ns conscient, i amb la illusi daportares posen finalment en marxa. El rellotge marca les 12, en efecte, i s lhora de marxar. Ens falta la candApatrullando la ciudad, se sent, mentre els grups sallunyen.Aquestes persones, les ms de 700 en total, les 22 de la quadrcula en qesti, aquesta gent que podria ser a casa seva, a sota de les mantes, al davant del tele-visor, amb un bon llibre a les mans, no responen a cap patr, no segueixen cap pauta, no des de lmbit sociolgic, si ms no, per el nexe que els uneix s poders: sn aqu perqu sha de donar un cop de m. Hi ha mestres descola, professors de filosofia, professores dtica, universitries, advocades, inte-rioristes, gent a latur, jubilats i prejubilats. Al grup de lEsquerra de lEixample ledat dels voluntaris oscilla entre els 19 i els 62 anys, per la pirmide sengreixa de manera notable en la franja dels que estan a la trentena. Socioeconmicament tamb hi ha de tot, fins i tot un el discurs del qual s que la Arrels Fundaci treu al carrer ms de 700 voluntaris per actualitzar la dada dindigents.s important de cara a les propostes per solucionar els seus problemes, explica loenag.Un recompte nocturn xifra en quasi 900 els sense sostre de Barcelona-47-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de papervida lha tractat b, que ha tingut molta sort, que no tothom en t i que ns plenament conscient, i per aix ha vingut a ajudar.No van tan esparracats Qu es trobaran, ara que ha arribat el moment de la dispersi, el de la veritat, si es vol? Alg com Vicen Prncep, que durant sis anys ha exercit de voluntari a la fundaci, avana una idea en aquest sentit. El perfil de la persona sense llar a Barcelona ha canviatmolt els ltims anys, ja no s lhome gran, amb barba, esparracat, brut, afamat, que en un temps estvem acostumats a veure. Ara s alg ms com vost i com jo, no es diferencien tant, no sembla que siguin indi-gents. No tenen gaireb problemes amb les drogues, per en canvi beuen molt, sobretot vi, cartrons de vi. Sn ms joves i hi ha ms immigrants. I sn un mi-rall, perqu qualsevol pot acabar en la seva situaci. Jo veig molta gent de la meva edat que sha separat, que ha perdut la feina i ha acabat al carrer. Prncep, prejubilat del sector de la banca, t 58 anys.Els grups es dispersen i escombren les seves respec-tives zones dacord amb els procediments que pac-ten entre si, de vegades propiciant ms subdivisions. Troben indigents en caixers, en bancs, en parcs, a les boques dels estacionaments, sempre amb les mantes, els cartrons, els carrets danar a comprar, tota la seva parafernlia trista. Uns ho fan ms de pressa i altres no tan, per cap a les dues de la matinada tots es reuneixen en un bar i entreguen la feina feta. Arrels suma lendem la tasca de tots i dna la xifra de 892 sense sostre, que suposa un lleu augment respecte de lestadstica de lltim recompte de lany 2013: 870. Potser s una mica aproximat, diu Busquets, el nombre mnim de persones que dormen cada nit als carrers de Barcelona, ja que alguns, en llocs de difcil accs, no han pogut ser comptats. Fantasmes, mar-ginals entre els marginals, els ms invisibles de tots.Enlla: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/recompte-nocturn-xifra-quasi-900-els-sense-sostre-barcelo-na-4225469-48-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperEl Peridico (28/05/2015)Mauricio BernalLa guanyadora de les eleccions municipals de Bar-celona i futura alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, es va sumar ahir a la iniciativa de la Fundaci Arrels de pentinar la ciutat per comptar les persones que dormen al carrer. Colau va participar amb ms de 700 voluntaris en aquesta iniciativa que porta a ter-me peridicament aquesta oenag. Segons dades de lentitat, els voluntaris van comptabilitzar 892 perso-nes.Dividits en grups de 3 i 4 persones han repartit la ciu-tat en 160 zones. Colau va ser destinada al Raval Sud.Lobjectiu ha sigut comptabilitzar les persones que dormen al ras. A linterior doficines bancries, sota els ponts, en bancs de parcs pblics o a prop de les estacions. Amb aquesta metodologia, contrastada i fiable, loenag aconsegueix saber peridicament les dimensions exactes del fenomen a la capital cata-lana.Des de mitjanit fins a les dues de la matinada, ms de 700 voluntaris repartits en 160 grups han dividit la ciutat per zones i han comptat quantes persones dormen al ras cada dia a Barcelona. La missi era anotar quants sn, per ho han fet des de lluny, sense despertar-los.Des daquesta oenag se subratlla que la metodologia sutilitza a tot el mn i sha demostrat que s lnica manera fiable per conixer la incidncia real daquest fenomen. Una informaci vital per poder decidir desprs la quantitat de recursos que cal destinar-hi.La futura alcaldessa va participar ahir a la nit amb altres 700 voluntaris en la iniciativa de la Fundaci Arrels, que va comptabilitzar 892 personesAda Colau se suma als recomptes de sense sostre de BarcelonaEnlla: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/mes-700-voluntaris-pentinen-bcn-per-coneixer-xifra-real-dels-sense-sostre-4222677Voluntaris dArrels es despleguen pel barri de Sants.-49-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperEts dArrels?,pregunta una noia asseguda en un banc a una parella que sacosta a lentrada del me-tro de plaa Universitat. Aquest s elpunt de trobada dels 14voluntaris que ahir a la matinada van pentinar 30 illes de lEsquerra de lEixample per comptar les persones que dormen al carrer. La Fundaci Arrels va reunir prop de 750 voluntaris que entre les dotze i les dues van pentinar els deu districtes de Barcelona i van detectar un total de 892 sensesostre.Des dArrels, entitat que des del 1987 lluita perqu ning no dormi a la intemprie, consideren que el nombre real s superior, ja que van quedar zones apartades de Montjuc, les Planes i parcs, com el de la Ciutadella tancat de nit, a les quals no es va accedir. En tot cas, subratllaFerranBusquets,director dArrels, aquesta xifra s ms elevada que els 838 sensesos-tre registrats en el recompte fet el 2011 per la Xarxa dAtenci a Persones sense Llar.El 2013 es van esti-mar 870 persones.A poca poc vanarribantala pla a Universitat els 14 voluntaris que pentinaran la zona delimitada pels ca-rrers Arag i GranVia i Balmes i Rocafort. La cita s a les onze del vespre per organitzar els grups de dues o tres persones i seguir les instruccions de Slvia Torral-ba, dArrels. Quan vegem alg no labordarem, ens mantindrem a una certa distncia per no molestar- lo, apuntarem el sexe, si s en un caixer, en una marque-sina, a lentrada dun garatge, en un jard... i ladrea. Tamb si va acompanyat dalguna mascota i si va en cadira de rodes, explica Torralba a un auditori aco-modat a la terrassa del bar Estudiantil.Ledat dels voluntaris oscilla entre els vint i tants anys i la seixantena. Alguns sn socis o vells collaboradors dArrels; daltres shan assabentat a travs damics o de les xarxes socials daquesta iniciativa. I tamb hi ha qui ha viscut personalment el drama del carrer.s elcas den Sestere, de61 anys, que va arribar a finals del segle passat a Barcelona des de Romania i, sense fei-na, va sobreviure vuit anys a la intemprie, el mateix perode de temps que fa que viu en pisos dArrels. Passava la nit en un caixer del carrer Crsega, em guanyava la vida recollint ferralla. Ara ajudo a Arrels en el que puc, ells tamb mhan donat suport a mi, diu en Sestere.En Nico, llicenciat en Histria de 37 anys, apunta que tots podem acabar al carrer. Jo noms tinc feina quatre hores al dia, a la biblioteca de la UB daqu, de pla a Universitat,iacabodeteniruna filla. Ens hem dajudar els uns als altres. He conegut gent que dorm al carrer, dos amics blgars van estar vivint a casa meva un mes, ara se nhan anat a Dinamarca a buscar feina.La Vanguardia (28/05/2015)Rosa M.BoschProp de 750 voluntaris van pentinar ahir a la matinada els deu barris de la ciutatEls carrers de Barcelona acullen cada nit gaireb mil persones.I els que estem a punt d acabar al carrer?El recompte. La Laura i la Charlotte, dues voluntries, anoten les dades dun home que dorm, al costat de la cadira de rodes, al carrer Urgell.-50-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperEn Nico, que ja va participar en recomptes anteriors a Barcelona, fa parella aquesta nit amb Ins Marco, economista que fa el doctorat a la UB alhora que tre-ballaen un estudi qualitatiu per a lAjuntament de Barcelona sobre els recursos pblics per a les perso-nes sense sostre.La majoria de voluntaris daquest grup no sn aliens a la situaci dels ciutadans que ho han perdut tot, feina, famlia i casa. Jos Sols, director de la ctedra dtica i Pensament Cristi de lInstitut Qumic de Sarri, acompanya cada any els seus alumnes de lassignatura dtica empresarial al centre de dia dArrels, al Raval.Una vegada repartides fitxes i plnols de la zona a re-crrer, tots emprenen la marxa. La Vanguardia acom-panya la parella integrada per Laura Bernad, de 32 anys, i la seva amiga Charlotte, una francesa resident a Viena que dedica lltima nit de les seves vacances a Barcelona a sumar se ala iniciativa dArrels.Totes dues sn enginyeres de telecomunicacions i, desprs duna etapa en un centre de recerca a la capital austraca, han enfocat les seves vides cap a rees amb gran im-pacte social: la Laura, a Metges sense Fronteres, i la Charlotte com a mestra de matemtiques de nens i adolescents. La primera part de la ruta comena a la Gran Via, cantonada amb Villarroel, i inclou nou illes. Els caixers estan buits i tancats. Tranquillitat. Aqu hi ha alg, xiuxiueja la Laura observant linterior del recinte de lEspai Germanetes, un solar dautogesti venal. La Charlotte diu, en angls: S, hi ha un ma-tals i es veuen els peus dun home.Anoten a la fitxa les dades requerides: Home, a lEspai Germanetes, carrer Viladomat.... Ms endavant pugen a un bancper comprovar si alpatide laCasa Golferichs hi des-cansa alg. Ning, per a prop, a la cantonada del ca-rrer Urgell amb Diputaci,jeua terra un home al cos-tat de la cadira de rodes i un carret de supermercatamb les seves pertinences. Una manta li cobreix la cara, per t les cames al descobert. Sembla no immutar se tot i el molest soroll dels aparells de cli-matitzaci dunhotelve.Nolipodeubuscar algun lloc per dormir?, pregunta el vigilant del prquing que hi ha al costat del grup de voluntries.Quan arriben al nmero 170 de Consell de Cent, unes espai amb una marquesina ofereix sostre a quatre persones. Un cinqu matals espera que alg locupi.Litinerari cobert per la Laura i la Charlotte acaba amb un registre de sis persones. Aquesta s lltima nit de la Charlotte a Barcelona, a primera hora del mat agafava el vol per tornarViena.A les dues de la matinada, els diferents grups se citen de nou a la plaa Universitat per al recompte final. En total shan detectat 23 sensesostre. No gaire lluny, la futura alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, acompan-yada daltres integrants de la seva candidatura, entre les quals Laia Ortiz, han pentinat el Raval Sud.Al seu equip hi havia Roger Roca, de 14 anys, que ha com-provat en primera persona la cara ms crua de la crisi i de la marginalitat.La seva experi ncia la plasmar en un treball de tercer dESO. El nombre de ciutadansque pernocta al ras s un indicador de la qualitat de la societati s lnica pobresa que es pot quantificar amb un mnim marge derror, afirma Busquets.LEixample s el districte en qu shan detectat ms persones a la intemprie, 242. En total, els prop de 750 voluntaris han recorregut 130 zones. Ins Marcodestacaelmissatgequelihatransms la Mnica, una dona transsexual de 62 anys que est a punt de quedar se sense la prestaci de prop de 450 euros mensuals: A ms de les persones que ja dormen al ras, shaurien de tenir en compte les que estem a puntdacabar al carrer.Enlla: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2015/05/28/pagina-1/95448101/pdf.html?search=ferran%20busquetsAlgunes de les persones que van recrrer una part de lEsquerra de lEixample atenent les explicacions de Slvia Torralba, dArrels.-51-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperMs de 700 voluntarios coordinados por la Funda-cin Arrels han realizado la madrugada de este mir-coles un recuento de gente que duerme en la calle en Barcelona y han contabilizado un total de 892 per-sonas.Segn ha informado la fundacin, la cifra de 892 per-sonas representa el nmero mnimo de personas que duermen cada noche en las calles de Barcelona.La entidad cree que el recuento permitir conocer el estado actual de esta realidad y trazar nuevas medidas para afrontarla, y para actualizar los realizados ante-riormente.La candidata de BCom a la Alcalda de Barcelona, Ada Colau, ha participado en el recuento y en un apunte en su perfil de Twitter ha agradecido la labor imprescindible de la fundacin.ParlamentRecientemente, el Parlament aprob por unanimi-dad una mocin de ICV-EUiA que insta al Govern a impulsar de forma inmediata un censo de todas aquellas personas sin techo en Catalua o que vivan en una vivienda insegura o inadecuada.Este censo, que se actualizar cada dos aos, deber elaborarse en coordinacin con los ayuntamientos y las entidades especializadas de la sociedad civil, y po-dr influir datos sobre las persones afectadas, ya sea sobre el origen de la problemtica o de los recursos con los que son atendidas.La Fundacin Arrels contabiliza 892 personas durmiendo en la calle en BarcelonaAda Colau se suma al recuento de personas sin techo que duermen en las calles de Barcelona.El Mundo (28/05/2015)Europa PressEnlla: http://www.elmundo.es/cataluna/2015/05/27/55658cc4268e3e4d068b4575.html-52-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperSom-hi! No compteu gaire! Aix ens acomiadvem les quatre parelles de voluntaris el dimarts passat a les dotze de la nit al carrer dEntena cantonada amb Travessera de les Corts. Participvem al recompte or-ganitzat per Arrels Fundaci que tenia com a objec-tiu comptar quantes persones dormen als carrers de Barcelona. En aquell encreuament comenava el re-compte de les dues zones que ens corresponien dun total de 130 en qu estava dividida tot Barcelona.Lemoci, la illusi i les ganes es feien evidents als nostres rostres. rem un petit granet de sorra duntotal de 700 voluntaris i compartem la sensaci destar formant part de quelcom important i neces-sari que tindria molt de ress. rem conscients que la nostra responsabilitat era molt gran: comptabilit-zar correctament quantes persones dormien al carrer dins del perme tre que ens havia estat assignat.No ens importava el temps que hi hagussim dinvertir, hi dedicarem les hores necessries per tal de fer la feina ben feta.Aix doncs, un mapa per parella per saber el recorre-gut a seguir. Podem trobar persones a qualsevollloc: a les entrades de prquings, portals, contenidors, bancs, jardins i parcs per sobretot caixers. Lamajoria delles les trobvem dins de caixers, sovint en grups de dues o tres persones per una necessitatlgica i comprensible de protecci, seguretat i com-panyia. Cada cop que localitzvem una persona ensfeia un sotrac el cor i mil preguntes i reflexions ens venien al cap. Algunes les verbalitzvem i intentvem trobar-hi alguna resposta, altres simplement les guar-dvem per a nosaltres mateixos: no tenienresposta. Apuntvem de seguida la situaci al mapa i al full de registre hi anotvem tota la informaci possible que podem percebre.El ms important s que aquestes persones deixin de trobar-se al marge de la societat, que se sentin tils i capaces de tirar endavant per si soles i per aix cal tractar-les com un germ ms.Catalunya Cristiana (14/06/2015)Meritxell PradosGaireb 900 persones dormen cada dia al ras als carrers de barcelona.892 somnis trencats-53-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperPer qu? Com? Sembla impossible perdre-ho tot... Silenci. Per...tho imagines? Costa de creure Silen-ci. s que no tenen a ning: ni una llar, ni una m on agafar-se, ni el so dunes paraules dolces... Es deuen sentir tan sols i desemparats... Silenci i la pell de ga-llina. Inevitablement ens sorgien molts dubtesque intentvem resoldre sense xit: Com deu ser un dia al carrer? Hi deu haver rangs entre ells? Comtiren endavant? La nostra voluntat dempatitzar era mxima.892: aquest s el resultat del recompte organitzat per Arrels Fundaci, la xifra aproximada de persones que dormen als carrers de Barcelona. 892 persones amb noms i cognoms, amb un passat i un futur, amb una infncia, amb somnis trencats i perduts, amb records i sentiments, amb pors i necessitats. 892 ssers hu-mans com tu. Per, i la gran pregunta:com ho solucionem? Impulsar la creaci de ms es-pais pblics per acollir les persones sense llar amb professionals que proporcionin un suport emocional i social seria una bona opci. El ms important s que aquestes persones deixin de trobar-se al marge de la societat, que se sentin tils i capaces de tirarendavant per si soles i per aix cal tractar-les com un germ ms.Ara b, tot plegat no sembla fcil perqu com en moltes de les problemtiques socials s necessria una gran inversi de recursos per, sobretot, una vo-luntat poltica que, a vegades, sembla inexistent.Enlla: http://www.radioestel.com/fotos/actualitat/2745_cat.pdf-54-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperAfinals de maig, 750 voluntaris de la Fundaci Arrels van escombrar Barcelona per comptar el nombre de persones que dormien al carrer. El recompte, que no va afectar algunes zones apartades de Montjuc, Collserola, les Planes o el parc de la Ciutadella, entre daltres, va arribar a les 890 persones. Els voluntaris, entre els quals hi havia Ada Colau i Joan Herrera, es van repartir pels diferents districtes de Barcelona en 130 equips i es van dedicar a rastrejar caixers, portals, solars i altres espais on solen passar la nit els sense-sostre.Ms enll de lenunciat de la notcia, darrere les xifres colpidores probablement shi amaguen moltes hores dangoixa, solitud, neguit, desesperaci, incomoditat, malalties i tota mena dinclemncies meteorolgiques (fred, glaades, ruixats, ventades, calor i xafogor...). A lhivern, els ciutadans que vivim sota un sostre siguem pobres o rics com a mnim tenim calefac-ci, dormim sobre un matals, abrigats amb llenols, mantes i edredons, i reposem el cap en la suavitat dels coixins. Sem fa molt difcil dimaginar com es pot dormir a terra, sobre un cartr humit, tapat amb un plstic o un parell de sacs foradats.La gent que dorm o intenta dormir al carrer (sense somnfers) no acostuma a disposar de determinats elements que la majoria de mortals associem al des-cans nocturn i a les circumstncies que lenvolten: un vas daigua, pijama, bat, sabatilles, tauleta de nit, ca-tifa, cadira, penjadors, armari... Si no tenen un orinal o una tassa de vter, com solucionen a mitja nit les seves necessitats fisiolgiques? Tenen paper higinic i bidet? Com es renten les dents, si s que en tenen? Com maten el mal de queixal? Amb ibuprofn de 600 milligrams? Com safaiten, els homes? Quina intimi-tat tenen sense portes? Com suporten el soroll dels cotxes i les motos? El seu despertador s el motor del cami de les escombraries o la sirenade la policia?Comsuperen la por de lassetjament dels psicpates?Abanda de tenir relacions amoroses al llit, molts dels ciutadans considerats normals disposen daltres ele-ments que els fan companyia: un llibre, una revista,el transistor, la televisi, el llum... I si abans de dormir els ve una mica de gana, poden anar a la nevera a pi-car alguna cosa o escalfar un vas de llet al microones per beuresela amb quatre galetes. La gent que dorm al carrer, en canvi, difcilment poden gaudir de totes aquestes comoditats.I ms interrogants: com sho fan per dutxarse? O per rentar i canviarse la roba? On guarden les poques pertinences que tenen? Van tot el dia carregatsamb la maleta o el fardell, com els cargols? Tenen famlia i amics? Utilitzen internet? Tenen un compte a Facebook o a Twitter? Disposen dun ventilador quan vnen les onades de calor? Com paguen el pri-mer caf amb llet del dia?.Dormir al carrerEl seu despertador s el motor del cami de les escombraries o la sirena de la policia?Enlla: http://canal.fundesplai.org/repositori/file/00-2015/09-Setembre/20150901/20150901-coromina-la-vang.pdfLa Vanguardia (01/09/2015)Toni Corominas-55-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperCasi 700 vecinos duermen a la intemperie en la ciudadSon, al menos, 2799 las personas sin hogar que vi-ven en Barcelona. La Red de Atencin a personas sin hogar (XAPSLL) ha constatado en un estudio diag-nstico realizado a pie de calle en la ciudad que el nmero de sin techo se mantiene estable durante los ltimos aos pero con una ligera tendencia al alza (en 2014 eran 2.700). Con todo, los expertos han alerta-do de que hay algo que escapa e intuyen que, ante la situacin de emergencia habitacional que hay en Barcelona, la cifra de personas sin hogar es ms alta.No hay un perfil de persona sin hogar y tampoco se engloban en este colectivo exclusivamente las perso-nas que viven en la calle. Tambin la gente que habita en asentamientos con malas condiciones habitacio-nales (solares, naves, etc.) o las que estn viviendo en pisos de acogida y albergues entran dentro del con-junto de personas sin hogar. Los expertos han aler-tado, en cambio, que las series estadsticas excluyen de la radiografa otras situaciones vinculadas directa-mente a la emergencia habitacional, como las per-sonas que padecen infravivienda, las que viven bajo amenaza de desahucio o en una vivienda masificada.De todos los sin techos registrados este ao por la XAPSLL a partir de los recuentos que hace el Ser-vicio de Insercin Social (SIS), 693 duermen a la in-temperie. Esta cifra es inferior a la registrada por la fotografa fija realizada por la Fundacin Arrels el pa-sado mayo, cuando cont 892 vecinos que no tenan donde vivir y dorman en la calle. El investigador Al-bert Sales, coordinador del informe de la XAPSLL, ha aducido esta diferencia a las distintas formas para contar los casos. Son metodologas distintas. Arrels hace una foto fija de una noche concreta y el SIS hace un trabajo de seguimiento. En el recuento del SIS no entran, por ejemplo, personas que estn de paso por la ciudad, ha apuntado. El experto ha asegura-do que, muy probablemente, la cifra de personas que duermen en la calle ronde las 900 personas.El informe de la XAPSLL tambin recoge que son 434 las personas que viven en asentamientos (equi-pamientos o estructuras no adecuadas) y 1.672 los sin techo realojados en recursos asistenciales de la XAPSLL. Esta ltima cifra pone de manifiesto un in-cremento de los recursos sociales para atender a este colectivo porque en 2014 eran unas 100 personas menos las que utilizaban alguno de estos servicios. El Ayuntamiento dispone actualmente de 14 pisos de titularidad municipal y 10 cofinanciados con la Fun-dacin Rais.La segunda teniente de alcalde y responsable de la cartera de derechos sociales, Laia Ortiz y el mismo Sales han insistido en que las polticas de vivienda no pueden dar la espalda a las polticas para asistir a las personas sin hogar. Son dos caras de la misma moneda. La asistencia a gente sin hogar no puede estar alejada de las polticas para combatir la emer-gencia habitacional, ha indicado Ortiz. La regidora ha avanzado que el Ayuntamiento prev aumentar el presupuesto en estas partidas para 2016 (500.000 eu-ros) y poner en funcionamiento medio centenar ms Las personas sin hogar en Barcelona ascienden a 2.800El Pas (15/12/2015)Jessica Mouzo QuintnsPersonas sin hogar en una calle de Barcelona. Gianluca Battista-56-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperde pisos de acogida para ampliar la red de asistencia. Adems, el consistorio ha pedido a la XAPSLL que detecte personas para formar un comit de expertos para asesorar las polticas municipales.Mujeres sin hogarLa XAPSLL dedica una mencin especial a las mu-jeres sin hogar por la gravsima situacin de exclu-sin social y el deterioro de salud que padecen. Pese a que son muchas menos mujeres que hombres las que estn en la calle (slo el 10%) y tambin las que usan los recursos asistenciales (un 20%), el informe alerta de que estn en una situacin de mayor vul-nerabilidad y riesgo para su integridad fsica. De las 56 personas sin hogar que entrevistamos, slo dos eran mujeres. Ellas presentan un deterioro psicol-gico muy alto y viven unas circunstancias ms duras por el miedo a las agresiones y la presin social que sufren, ha advertido Sales.El investigador ha indicado que, aunque ellas son menos en la calle, son ms entre el colectivo global de personas sin hogar. La proporcin de mujeres en exclusin habitacional se eleva segn el recurso asis-tencial al que acceden: son el 10% en la calle, el 14% en centros de primera acogida, el 20% en recursos residencial de media o larga estancia, el 23% en pisos de inclusin y el 31% en pisos o viviendas de alquiler financiadas por entidades o servicios sociales. Sales sostiene que la representacin femenina es mucho mayor en las situaciones de exclusin residencial so-bre las cuales no se dispone de ningn conocimiento estadstico exacto.Enlla: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/12/14/catalunya/1450093207_363331.html-57-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperLa consellera de Benestar Social, Neus Munt, va ex-plicar ahir que el seu departament treballa amb les 104 rees de serveis socials bsics i amb lAgncia Catalana de lHabitatge per recollir dades sobre lanomenada poblaci mal allotjada. Un cop es tinguin les dades, al febrer, es treballar amb ajuntaments i entitats per radiografiar qui s, on s i quina necessitat t la poblaci mal allotjada. Ser un primer pas per detectar les necessitats i veu-re com cal atendre-les, va indicar Munt en la jor-nada #DormirAlCarrer, de la Fundaci Arrels, on es va reiterar la necessitat de fer un recompte de sense llar a tot el pas.El Punt Avui (16/12/2015)S.PauBenestar Social tindr al febrer el resultat dun es-tudi sobre persones sense llar a CatalunyaEnlla: http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/923943-benestar-social-tindra-al-febrer-el-resultat-d-un-estudi-sobre-persones-sense-llar-a-catalunya.html-58- Campanya 1miliodegracies.orgDOSSIER DE PREMSA 2015Premsa paper - Rdio - TV - Digital-59-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperEl Peridico (08/12/2015)Rosa M. SanzLa oeneg barcelonesa Arrels ha puesto en marcha una ambiciosa campaa de reco-gida de fondos para facilitar un alojamiento estable y acompaamiento profesional a personas que llevan aos sin un techoUn milln de euros para que 125 personas no duer-man en la calleJos Antonio, Miquel, Manuel y Gema ya no pasan el miedo que les haca estar muchas noches alerta, ni sienten el desprecio ajeno, ni el fro, el calor, el ham-bre, el hasto que les haba llegado a quitar por mo-mentos, por muchos momentos, las ganas de seguir ah. Ahora tienen donde asearse, donde comer, don-de dormir. Y alicientes, como continuar hacia ade-lante. Tienen un techo y saben que no lo perdern. Han dejado de malvivir en la calle con el apoyo de la oeneg Arrels. Son cuatro de los protagonistas de la campaa viral que ha puesto en marcha esta entidad barcelonesa para recaudar un milln de euros, lo que cuesta el alojamiento con el apoyo de profesionales para 125 personas durante un ao. O sea, a 22 euros diarios, frente a los 60 que como mnimo supone una plaza nocturna en un albergue, compara Ferran Bus-quets, director de la entidad.Necesitamos una inyeccin econmica. Si quere-mos que nadie duerma en la calle, solo con las ad-ministraciones no lo lograremos. Es muy duro, pero es as, dice tajante Busquets sobre el porqu de la campaa 1 milln de gracias. Arrels funciona con un 60% de ingresos privados, fundamentales, apunta, para trabajar con independencia. Tenemos derecho al dinero pblico porque es de los ciudadanos, pero las subvenciones son un arma poltica, aade. Por eso, ante la poca decisin que parece haber fuera de las entidades para actuar de forma tajante contra el sinhogarismo, Arrels se lanza a pedir ayuda con el objetivo de aumentar la labor que lleva haciendo des-de 1987, tiempo durante el cual ha atendido a 9.500 personas. La meta es que todo el mundo tenga un techo (#nadiedurmiendoenlacalle / #ningudormin-talcarrer).Vecinos, Empresas Y EscuelasLo hace dirigindose a ciudadanos, empresas, escue-las Queremos que nos utilicen. Si alguien ve a una persona durmiendo en la calle y no sabe qu hacer que nos utilice, que nos haga una aportacin econ-mica, que sea voluntario, que organice micromece-nazgos, o que haga pedagoga para sensibilizar a los dems sobre esta problemtica... Lo que queremos es que apuesten por la causa, no por Arrels, explica. Y lamenta que el drama de los desahucios haya re-legado, a su parecer, a aquellos que ni han padecido la crisis porque ya no tenan nada ms que perder. La fuerza de los movimientos sociales en favor de la vivienda es de aplaudir con fuerza, pero los nuestros siguen siendo los ltimos. Si no priorizamos no llega-remos nunca, comenta sobre la falta de una poltica decisiva en ese campo desde el Govern y desde el Ayuntamiento de Barcelona.Las Claves De La Noticia80% es el porcentaje de las personas que viven en la calle y padecen trastornos fsicos o mentales. El 20% de los sintecho carece de tarjeta sanitaria.58 aos es la edad de esperanza de vida de quien vive en la calle. El 90% es un hombre con una media de edad de 42,7 aos. El 54% de ellos son espaoles900 son las personas que duermen en las calles de Barcelona. Otras 1.500 estn en recursos pblicos y privados, segn los ltimos datos. En Catalunya son 14.600.Hemos de ver a una persona que duerme en la ca-lle como un igual. Se merecen, como cualquiera de nosotros, vivir en un piso. Por qu se han de con-formar con dormir en una pensin o un albergue? -60-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperSi no quieres esa vida para ti no la desees para otro, afirma. Por no hablar, contina, de las dificultades que tienen en la capital catalana las personas sin ho-gar para acceder a un comedor social, ya que los des-plazamientos en transporte pblico son costosos y deben colarse; la problemtica para ducharse por la falta de oferta; para cambiarse de ropa o para recibir una carta. En Arrels, donde existen estos servicios, han abierto desde hace un ao tambin por las maa-nas las instalaciones del Raval para ampliar una oferta que cuentan con numerosos usuarios.OportunidadHay mucha gente que piensa que las personas que duermen en la calle no quieren nada, no quieren ayu-da. Es cierto que algunos la rechazan porque ya no confan en nada ni en nadie. Pero no hay gente que no quiera nada, es que no sabemos darles lo que quie-ren o lo que necesitan. Siempre hay algo, hemos de probar y no dejar de intentarlo, asegura el director de la entidad, confiado en que lograrn su objetivo, un milln de euros. Por lo pronto, preparan una re-cogida extraordinaria a pie de calle. Voluntarios de la entidad saldrn con vasos de plstico a pedir dinero para ayudar a que 125 personas tengan la oportuni-dad de tener una vida.Enlla: http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/arrels-pide-millon-para-que-personas-duerman-calle-4732287La Zapatera De Arrels. Una voluntaria, en el cuarto donde la entidad barcelonesa guarda calzado para entregar a personas que duermen en la calle.La Lavandera. Un espacio de Arrels destinado a lavar y ordenar ropa de las personas sin techo a las que atiende.-61-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperEnlla: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/arrels-busca-milio-deuros-per-ajudar-persones-sense-sostre-4678818Cada nit 900 persones dormen als carrers de Bar-celona i 1.500 ho fan en centres datenci pblics i privats. Loenag Arrels ha llanat una nova cam-panya que t com a objectiu recaptar ms dun mi-li deuros per garantir 45.454 nits dallotjament a persones sense sostre. O el que s el mateix, oferir allotjament estable i suport social i educatiu a 125 persones sense llar. Segons xifres de lentitat, el cost dallotjar una persona una nit, amb el seguiment so-cial necessari, s de 22 euros.La campanya, anomenada 1 mili de grcies, tamb vol sensibilitzar sobre la problemtica de les perso-nes sense sostre i conscienciar sobre les condicions en qu viuen aquestes persones. El repte s clar: #ningdormintalcarrer. Les persones que viuen al carrer no poden esperar, per aix hem de fer un salt i garantir un allotjament estable a 125 persones, afirma Ferran Busquets, director de lentitat, que veu inacceptable que hi hagi gent que es quedi al carrer noms per qestions econmiques.Un Got Com A SmbolLa iniciativa t com a smbol un got que pretn crear un moviment de solidaritat. Un got, expliquen des de loenag, s un element quotidi que a moltes persones sense sostre els serveix per subsistir.La campanya compta amb la pgina web 1milio-degracies.org on. En un mur virtual es mostren les imatges de les persones individuals, grups damics, famlies, empreses, institucions i escoles que es mo-bilitzen i posen el seu gra de sorra. Aquest portal ofereix la possibilitat de collaborar individualment o fent campanyes de micromecenatge.La iniciativa se suma a la proposada fa uns dies per Asss, una altra de les entitats de referncia a la ca-pital catalana en latenci a persones sense sostre: #404HomelessNotFound. Els objectius sn co-muns: ajudar i sensibilitzar.El Peridico (21/12/2015)Rosa M. SanzAmb aquesta xifra garantiria suport estable a 125 personesArrels busca un mili deuros per ajudar persones sense sostreArrels Fundaci, mitjanant aquest vdeo, vol aconseguir 1 mi-li deuros per oferir 45.454 nits dallotjament a persones sense sostre.-62- Projecte HomelessFonts.orgDOSSIER DE PREMSA 2015Premsa paper - Rdio - TV - Digital-63-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperPublicitat de HomelessfontsCamera Austria (21/07/2015)Redacci-64-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperMia (30/09/2015)Raquel MulasAntes de interpretar a Petra en la serie Seis Herma-nas, que actualmente emite TVE, y a Teresa en Amar en tiempos revueltos, el papel en el que se dio a co-nocer ante el gran pblico, Carlota Olcina ya haba pisado muchos escenarios (debut a los 14 aos). Con el tiempo ha demostrado que lo que empez como un juego se ha convertido en una larga carrera profesional: Julieta & Romeo y Nuestra Clase, en teatro; El corazn de la ciudad y Los misterios de Laura, en televisin, o Salvador (Puig Antich), en el cine. Y la lista contina: este otoo comienza a gra-bar una serie para TV3, Nit i Dia, y en enero le es-pera la funcin Danza de Agosto, del insigne autor teatral Brian Friel. Carlota, &el a sus races (naci en Sabadell en 1983), ha aceptado ser la madrina de la Fundacin Arrels que trabaja por la gente sin hogar de Barcelona.Cmo conociste la Fundacin Arrels?Los conoca de Barcelona. Viv muchos aos en el Raval, el barrio en el que tienen los diferentes cen-tros. Tambin por dos amigas: Laia Vila, directora de la residencia Pere Barns (para personas afectadas por haber vivido en la calle) y la actriz Ivana Mio, una de mis mejores amigas, que est preparando una funcin de teatro con los usuarios de Arrels. Ivana me dijo que si quera colaborar en la obra justo antes de comprometerme a ser madrina de Homelessfonts.Quise, sobre todo, conocer a las personas, que es lo que ms me interesa.Y as ha sido, qu has sentido al hablar con ellos?De pronto se te abre un mundo. Descubres una rea-lidad que est aqu pero de la que tenemos muy poca informacin.Crees que se conoce poco la realidad de los sin techo?No tenemos idea de lo que realmente es. A mi me sorprendi. Tuve muchos sentimientos encontrados pero fue maravilloso conocerles. Muchos ya viven en pisos gracias a Arrels, otros siguen viviendo en la ca-lle pero pueden utilizar los servicios de la fundacin como son duchas, ropero, comida o camas. Precisa-mente el proyecto Homelessont ayuda a hacer visible un problema al que no le podemos dar la espalda.Te contaron sus historias personales?Muchos s. Uno de ellos me dijo que nunca te ima-ginas terminar as en la calle y acaba sucediendo por circunstancias.El proyecto adems de ser muy original y creati-vo digni(ica mucho a las personas.Cmo lo explicaras?Parte de la caligrafa de las personas que vivenen la calle, de los mensajes que escriben en un cartn para pedir ayuda. Esas letras se digitalizan y se venden como tipografa a empresas o particulares para ob-tener dinero y que siga en funcionamiento la cadena de ayuda de Arrels.Es poner en valor cosas que en principio parece que no lo tienen.Como podra ser una caligrafa? S. Expresa mucho de las personas. De alguna manera estos hombres y mujeres ponen su alma en estas letras.Ahora cuando ves a alguien en la calle con un cartel lo miras de otra manera?S, se te mueven cosas por dentro. Para mi se ha hecho ms consciente, ms visible. Del dolor que provoca esta realidad puedes llegar a no querer verla porque Con Homessfont.org, un portal que comerciliza las tipogra$as realizadas a partir de la letra de las personas sin techo, esta organizacin financia su objetivo; que nadieduerma en la calle. La actriz catalana nos cuenta por qu hay que apoyar este proyec-to que opta al Premio Cuida de Ti, organizado por Ma y Garnier.Fundacin Arrels & Carlota Olcina-65-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperno sabes muy bien qu hacer, cmo ayudar. Pero esto ha cambiado. Ahora s que hay una manera de ayudar y es hablar con ellos y decirles ah esta la fundacin, all te pueden brindar confanza y apoyo. La gente de Arrels hace que estas personas que viven en la calle se sientan acompaadas, que vean que no estn solos en el camino. Les ayudan a volver a confiar en la vida, en el ser humano.Por qu tendra que ganar este proyecto?Principalmente porque una vivienda digna es un de-recho esencial del ser humano, porque se tiene que hacer visible esta realidad y sobre todo porque a na-die le gusta estar solo en esta vida. Es muy dura la soledad, muy cruel. Para mi es muy importante por-que tenemos una misin en este mundo que es cuidar y ser cuidados. Vivimos en sociedad y nos tenemos que ayudar.Carlota junto a Loraine, cuya tipografa ha sido utilizada para las etiquetas de una mar-ca de aceite. Nunca pens que mi letra pudiera tener al-gn valor, dice.-66- Agressions a persones sense sostreDOSSIER DE PREMSA 2015Premsa paper - Rdio - TV - Digital-67-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperUn joven de 23 aos y su pareja, una chica de 19, apalearon hace un mes a una persona sin hogar que pernoctaba en un cajero de la calle Gran de Grcia, en Barcelona. La vctima, un hombre de 58 aos, no result herido de gravedad y los agresores ni siquiera han sido imputados por un delito de lesiones, sino solo por una falta. El pago de una multa, en prin-cipio, sera suficiente para que la pareja saldara sus deudas con la justicia. Hasta hace poco, esta violen-cia gratuita hacia sin techo se instrua como una falta cuando las lesiones no eran graves. Pero las cosas han cambiado, explican fuentes de la Fiscala.Si se demuestra que cometieron la agresin algu-nos testigos del suceso ya han declarado en su con-tra la pareja no va a esquivar fcilmente una pena de prisin: adems de la falta de lesiones, el titular del juzgado de instruccin nmero 17 de Barcelona les ha imputado por torturas. El Cdigo Penal castiga los delitos contra la integridad moral infligir a al-guien un trato degradante con penas que van de los seis meses a los dos aos de crcel.El ataque ocurri en un cajero de Caixabank muy cercano a los Jardinets de Grcia. Se trata de un espa-cio amplio hay hasta cuatro cajeros automticos que por la noche suele acoger a personas sin hogar. El pasado 21 de abril, Rafael (el nombre es ficticio) estaba all. Dos jvenes se le acercaron y le agredie-ron. Los Mossos dEsquadra les detuvieron y remi-tieron las diligencias a la fiscala de delitos de odio de Barcelona, que persigue con especial celo esta clase de incidentes para que no queden impunes o casti-gados con la imposicin de una sancin econmica.A peticin del fiscal Miguel ngel Aguilar, la polica autonmica examina ahora si los dos jvenes perte-necen a algn grupo organizado o xenfobo. Los de-litos de odio se cometen por un prejuicio hacia un grupo o colectivo social, seala el informe Los deli-tos de odio contra las personas sin hogar, del Obser-vatorio Hatento, que agrupa a entidades de Catalua, Madrid y el Pas Vasco. Da igual que sean Pedro, Sal o Manuela, lo que les hace el blanco de la violen-cia es ser personas sin hogar, agrega el documento, que denuncia la vulnerabilidad de un colectivo que aglutina, segn la Comisin Europea, a unas 410.000 personas en el continente. La semana pasada, volun-tarios de la Fundaci Arrels contabilizaron, solo en Barcelona, a 892 personas viviendo en la calle.Entidades como Hatento o Arrels, y la misma Fis-cala, luchan por abrir paso a un concepto que con-temple la discriminacin especfica a las personas sin hogar: la aporofobia, trmino acuado por la cate-drtica Adela Cortina hace nueve aos. La aporofobia describe un sentimiento difuso de rechazo al pobre, al desamparado, al que carece de salidas, de medios o recursos, recoge el documento. Las instituciones pretenden que sea una circunstancia agravante del delito, al mismo nivel que el racismo.El Pas (03/06/2015)RedaccinImputados por torturas dos jvenes que apalearon a una persona sin hogar en un ca-jero del centro de Barcelona; las entidades batallan por incluir la aporofobia como agravantePegar al sin techo ya no sale gratisCajero donde se produjo la agresin. Massimiliano Minocri-68-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperLas agresiones a personas sin hogar suelen produ-cirse de noche, sin testigos, lo que redunda en su impunidad. Los empleados de las tiendas cercanas a la sucursal donde fue agredido Rafael apenas han odo hablar del suceso: No est bien que les peguen, pero... El viernes saqu dinero y haba un hombre durmiendo. Aunque pareca buena gente, nunca sa-bes si te puede robar, explicaba ayer la trabajadora de una zapatera. Si pensamos que las personas sin hogar replica el informe de Hatento nos van a robar o agredir, qu grado de verosimilitud le da-remos a su testimonio como vctima?La persecucin judicial a los agresores de sin techo por delitos ms graves empieza a hacerse hueco. Hace poco menos de un ao, un juez de Barcelona conden por un delito contra la integridad moral a un hombre de 30 aos que agredi a Francisco Ja-vier M. , de 47, en un cajero del BBVA en la plaza de Llucmajor. La pena fue de dos aos y ocho me-ses porque inclua otros delitos (amenazas, robo con violencia) a pesar de que la paliza como tal (falta de lesiones) se sancion con una multa 270 euros.Los hechos ocurrieron a principios de 2014. El agre-sor admiti que entr con una mujer y un Pitbull en un cajero donde Francisco Javier dorma desde haca poco. El hombre le increp sin motivo al tiempo que le daba patadas y le deca que cogiera sus cosas y saliera de all, recoge la sentencia. El agresor puso un cuchillo en el cuello de la vctima: O sales o te rajo aqu mismo. Francisco Javier volvi a dormirse cuando se fue el agresor. ste, sin embargo, volvi para pegarle otra vez y robarle un pequeo radioca-sete y unos cuantos euros.Las agresiones a las personas sin hogar892 sin techo. Segn el ltimo recuento de la Fundaci Arrels, 892 personas viven en la calle en Barcelona. Eixample es el distrito que acumula ms personas sin hogar (242), seguido de Ciutat Vella (217); el que menos, Horta-Guinard (19).11 delitos en Espaa. En 2014, los cuerpos policiales contabilizaron 11 de-litos de odio motivados por aporofobia, lo que su-pone un aumento del 175% en relacin con el ao anterior, segn los datos recogidos en el informe de Hatento.50% discriminados. La mitad de los sin techo afirman haberse sentido discriminados en al menos una ocasin, segn una encuesta a personas sin hogar elaborada en 2012 por el Instituto Nacional de Estadstica.51% vctimas. Ms de la mitad de las personas sin hogar afirman ha-ber sido vctimas de alguna agresin, segn la misma encuesta. Al 20% le han pegado en alguna ocasin; al 30% le han robado alguna vez sus pertenencias o su documentacin.De 45 a 64 aos. Es la franja de edad en la que se producen la mayora de agresiones.Enlla: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/06/02/catalunya/1433269130_469897.html-69-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperLos seis menores de edad que la madrugada del do-mingo agredieron a un indigente en el barrio de Hor-ta de Barcelona son conocidos en el vecindario por las continuas gamberradas y agresiones que la banda lleva perpetrando desde hace meses en la zona. Un grupo de adolescentes provenientes en buena parte de familias desestructuradas y cuyas acciones carece-ran de motivacin racista o ideolgica.Los agentes de los Mossos dEsquadra han traslada-do esta tarde a cuatro de los seis menores detenidos, dos de ellos son inimputables y quedaron bajo la tu-tela de sus tutores legales, hasta el lugar donde tuvo lugar la agresin. All, supervisados por la Fiscala de menores realizaron la reconstruccin de la agresin al indigente en la que lanzaron varias botellas a la vc-tima.Van con unos aires que no se puede aguantar y no les da miedo absolutamente nadie, alerta Antonio, un joven parado que luce un gran crucifijo en el pe-cho. Antonio y sus compaeros se renen diariamen-te en una tasca situada a escasos 30 metros de la con-fluencia entre la calle Lisboa y el pasaje Tossa, el lugar donde duerme el mendigo que fue agredido por la banda. Antonio y sus compaeros son un grupo de jvenes del barrio que tambin han sufrido el lati-gazo de la crisis econmica y que ven pasar los das sin encontrar una solucin laboral. Desde hace unos meses han topado con un nuevo problema: tienen miedo de la banda de niatos.Algunos de estos chicos viven juntos en un piso y van pegando a la gente porque s, alerta un compa-ero de Antonio. Al principio cuando nos entera-mos el domingo que haban pegado a un vagabundo pensbamos que era nuestro Juan, recuerda en refe-rencia a otro sin techo con el mismo nombre que el agredido que sobrevive en una plaza cercana. Juan, con una cerveza en la mano, asegura que tambin ha tenido algn problema con los adolescentes: Lo que pasa es que yo me voy y no les digo nada, asegura el sin techo, que no se ha ido de la zona pese a las agresiones.Los vecinos de Horta hablan de pedradas, algn robo y mil y una gamberradas pero nunca, que se sepa, ha-ban llegado a agredir a un indigente y grabar con un mvil la paliza. Estos niatos no van a escarmentar hasta que no hagan mucho dao a alguien, asegura un amigo de Antonio. El barrio de Horta regresaba esta maana a la normalidad. La banda no ha apare-cido, de momento, dos de los jvenes son menores de 14 aos y por tanto son inimputables, los otros cuatro continan a la espera de que la Fiscala de Me-nores tome las medidas que considere oportunas.El grupo de menores que atac a un indigente es bien conocido en el barrio.Vecinos de Horta denuncian otras agresiones de la banda de los niatosEl Pas (09/06/2015)Camilo Baquero Enlla: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/06/08/catalunya/1433764458_738420.html-70-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperEl Manuel Passa Por cada nit. Aquesta sensaci tan desagradable lobliga a estar despert i atent a qual-sevol moviment o soroll fins que cap a les 2 de la matinada el seu cos safluixa pel cansament i els ulls se li tanquen. Mhan robat cinc cops la motxilla. Una vegada me la vaig lligar al bra i em van tallar la nansa. Qui roba a un pobre? En un caixer tampoc et sents segur perqu ve sempre el tpic desgraciat que et vol robar, i dorms mig despert. De vegades simplement els volen molestar: Laltre dia va passar un noi clavant cops de casc al vidre, es va aixecar un company, va sortir i va aconseguir que marxs. Per tu trobes que s normal que hi hagi gent aix?, es pregunta aquest home menut amb la cara vermella i tallada pel fred.A dins de la motxilla noms hi porta una pinta per als cabells, una bufanda, paper de vter i una pomada per a les pessigades de les xinxes. Laltre dia vaig agafar un cartr i nestava tot ple, i ara tinc picor a tot arreu, diu, mentre no para de rascar-se. Desprs es posa la m al coll i estira una creu de fusta i assegura que els lladres que no el deixen descansar acabaran caient. Sn un grup petit que van en bicicleta: Vigi-len quan agafem el son per robar-nos, diu.El Manuel t 45 anys, s de les Terres de lEbre i en fa dos que malviu sense sostre. Els meus pares van morir, vaig agafar una depressi i vaig acabar al carrer. En lltim robatori li van prendre el DNI i ara lha danar a renovar si vol cobrar la pensi de 426 euros que rep al mes. Hi ha detalls que per a qualsevol persona no tindrien cap valor per que per als sensesostre sn vitals: s molt diferent dormir dins dun sac de cuc que en un que porti cremallera, perqu amb el primer si tagredeixen no pots ni reac-cionar perqu costa ms de sortir-ne. Hi ha tamb una altra sensaci desagradable: el menyspreu de la gent. Es pensen que ets una porqueria, els hi veig als ulls, i aleshores ja ni saludo, ni dic bon dia, fora! Tamb hi ha bona gent. Mhe aixecat, per exemple, amb 20 euros al costat.El Manuel va acompanyat de lEnric. Sn insepara-bles. Al carrer si no dorms amb dues o tres persones al caixer ests perdut, ens vigilem els uns als altres i sempre hi ha alg despert. El seu amic t 56 anys i li explica acudits per fer-lo riure i aix junts intenten ca-valcar el dia i la nit amb una certa esperana. LEnric tamb ha rebut amenaces, insults... He viscut en 10 caixers automtics. Noms dormo 4 hores i per sort tinc un son molt lleuger, i si alg sacosta em desper-to de seguida, explica aquest home, que porta uns dos anys sense recursos. Va estar quasi 9 anys a la pres per trfic de drogues i des que va sortir de la cella no ha pogut refer la seva vida. Hi ha gent que entra a treure diners al caixer i et mira malament. I no et pots tancar per dins perqu alguns truquen al telfon datenci al client, es queixen i aleshores v-nen els guardes de seguretat privada i et fan marxar, explica amb impotncia. Aquest home, castigat pels seus errors i per altres problemes, havia tingut una bona vida. Havia treballat de matre en bons restau-rants i a la construcci, i havia tingut bars a Eivissa i Formentera, recorda amb una certa enyorana.Ara (20/12/2015)Anna PunsMalviure al carrer amb la por al cos-71-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperTots els sensesostre viuen amb por. I les dones ho passen pitjor: Per a elles encara s ms dur. Algunes pateixen violacions, per no daltres indigents, eh! Nosaltres les respectem com un company ms. En conec una que s brasilera i es diu Deisi per que es fa dir Mario i va amb una gorra i el cabell recollit per semblar un home i no tenir problemes.El Miquel Fuster dibuixa cmics. Va arribar a tre-ballar per a Norma Editorial als anys 80 per els excessos, lalcohol i la mala fortuna [se li va incendiar la casa] van fer que acabs al carrer, explica la seva biografia. s popular. Les seves vinyetes tenen molta fora. Descriuen amb precisi i dolor els seus pitjors anys a la intemprie, quan la beguda era la seva prin-cipal enemiga per tamb lnic consol davant la des-esperaci. Per alg addicte a lalcohol una ampolla s com per al malalt un medicament. Quan Arrels em va recollir fa 12 anys estava mig mort. Va arribar a pesar 42 quilos.En el seu primer cmic, titulat Miguel, 15 aos en la calle, descriu lagressi que va patir quan feia uns dos anys que dormia en bancs i parcs. Veus aquesta cicatriu que tinc al nas? Uns nois em van tirar una llamborda i van marxar rient. Els seus dibuixos, fets amb traos simples, com gargots, expliquen aquella dolorosa nit en qu dos nois el van agredir i humi-liar. Eren dos joves duns 20 anys, ben vestits, amb elegncia. Vaig dir-los que era un pintor bohemi i els vaig ensenyar alguns dels meus olis. El seu ros-tre mostrava en algun moment una insensibilitat de pedra i la seva mirada es perdia en el buit. Vaig notar que el cor se maccelerava i quan ja marxaven un dels nois, el ros, va fer un somriure lent i em va llanar una llamborda a la cara. Desprs van fugir corrent i rient. La metge em va dir que em podrien haver deixat cec, explica Fuster, que 12 anys desprs enca-ra recorda aquell episodi amb pnic i rbia.Desprs daquella mala experincia va decidir marxar a viure en un bosc de les Planes, a Sant Cugat del Valls. Mhavia criat all fins als 10 anys, i desprs daquell episodi vaig pensar que estaria ms segur que a la ciutat. A Barcelona et sents exposat com en un aparador. Els caixers no sn segurs. Al bosc passes por, tamb, perqu de nit se senten molts sorolls. Ve-nien senglars o gossos perillosos i amb un crit acon-seguia espantar-los. El pitjor, diu, s viure sempre en gurdia, s terrible esperar sempre que potser pas-sar alguna cosa. Noms el fred glaat aconseguia treure-li la por. Perqu era tan dur aguantar les baixes temperatures que el cap se li paralitzava i no podia pensar en res.Precisament quan el mercuri apunta avall molts dels indigents que es mouen pel centre de Barcelona es refugien mat i tarda a la seu de la Fundaci Arrels, al barri del Raval. Alguns shan convertit en voluntaris i altres encara necessiten aquest suport per anar tram-pejant la duresa del dia a dia. El Juan Carlos s un dels collaboradors del centre. Coneix perfectament les seqeles que deixen tants anys dincomprensi i por. Desprs de passar 17 anys deambulant va deci-dir demanar ajut seriosament desprs de ser vctima duna agressi. Minsultaven sovint i un dia va venir un noi duns 25 anys dient que no volia veure gent al carrer perqu la seva filla aniria a linstitut del cos-tat, cosa que era mentida perqu all no hi havia cap centre, i tampoc quadrava que fos pare duna noia de 16 anys amb ledat que ell tenia. Va passar molta por perqu aquest individu no en va tenir prou amb les amenaces: Va intentar trencar la porta del banc on jo em refugiava i quan fugia dall em va clavar puntades de peu.El Juan Carlos, com el Miquel, es va anar acostumant a la inseguretat: Al principi no dormia gens, desprs tenia sempre un ull obert, per al final ja mera igual perqu mhavia acostumat ms o menys a la situa-ci. El Miquel ho confirma 12 anys desprs dhaver deixat el carrer: Tacabes acostumant a viure amb la por al cos, per aix dia rere dia desgasta molt. Els caps de setmana eren el pitjor malson del Juan Carlos. Els divendres i els dissabtes a la nit apareixien per la porta grups de joves que venien de festa i calia anar ms amb compte.Denncies ExcepcionalsUn estudi de lObservatori Hatento, nascut per posar el focus en aquests casos, detalla precisament que un 60% dels incidents i delictes dodi contra els pobres -72-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperels cometen joves que surten de nit. En una investi-gaci recent van entrevistar 261 persones sense llar a Barcelona, Bilbao, Madrid, Sant Sebasti, Mrcia i Sevilla, i un 47,1% van explicar que havien rebut al-guna agressi o amenaa pel fet de ser indigents. El ms alarmant s que noms 15 de les 114 persones vctimes dun incident havien presentat denncia.Les dades oficials ho corroboren i els Mossos dEsquadra afirmen que les denncies per atacs als indigents sn excepcionals. La policia no t cap pla especial per atendre els sensesostre perqu creuen que s una qesti dels serveis socials, igual que la Gurdia Urbana de Barcelona. Els ms pobres, per, agrairien que la policia els tingus ms en compte. El cas s que els Mossos van firmar lany 2010 un pro-tocol amb la fiscalia especialitzada en delictes dodi i discriminaci de Barcelona per fer-li arribar les de-nncies relacionades amb aquests casos.El fiscal que rep aquests informes de la policia s Miguel ngel Aguilar, que fa pocs dies va fer una xe-rrada a treballadors, voluntaris i usuaris dArrels per explicar-los la importncia de denunciar. El Codi Pe-nal, fins i tot amb la seva reforma recent, sha oblidat un cop ms daquest atac als ms vulnerables. Amb tot, la fiscalia ha buscat escletxes per agreujar la peti-ci de pena per als que sense cap valor hum decidei-xen atacar els ms dbils de la societat. Quan tenim clar que alg ataca una persona pel fet de ser pobre el que fem s imputar als autors un delicte de lesions, i els acusem tamb dun delicte contra la integritat moral. s el mateix que fan amb els atacs homfobs o racistes, que en aquest cas s que estan recollits en el Codi Penal.Aguilar fa una crida als ciutadans perqu presentin denncia i donin tots els detalls possibles per iden-tificar-ne els autors. Ho ha aconseguit recentment. Demana 2 anys de pres per a un individu que el 21 dabril a les 20.30 va entrar en una sucursal de La Caixa del carrer Gran de Grcia nmero 18 de Barce-lona per treure diners i amb menyspreu i de manera absolutament gratuta va clavar un cop de puny a la boca dun indigent que hi havia al caixer mentre li deia Guarros, aqu no se mea . No en va tenir prou amb els punys. Segons lescrit de la fiscalia, va fer servir els seus coneixements darts marcials per clavar una coa a la vctima que la va fer caure a terra, i va seguir clavant-li puntades de peu a la boca de lestmac i al costat. La dona que neteja el caixer, la Mara del Carmen, va entrar en aquell moment i no va dubtar. Va recriminar-li que estigus pegant una persona indefensa i com que no parava va sortir al ca-rrer a demanar ajut. Lindividu va fugir en moto amb la seva parella, que lesperava fora, per la Gurdia Urbana el va detenir una estona desprs a partir de la descripci de diversos testimonis.Lincansable fiscal Aguilar ha redactat amb alguns collegues de professi un manual de 400 pgines so-bre els delictes dodi, editat pel Centre dEstudis Jur-dics, que repartir entre altres membres del ministeri pblic i tamb a jutges.Aguilar explica que les persones desemparades no denuncien perqu no tenen un suport slid al cos-tat, i en el pitjor dels casos perqu pensen que el que els passa s normal tenint en compte la seva margi-nalitat.En aquest sentit, Arrels facilita als seus usuaris que sempadronin al local de lONG al carrer Riereta per-qu si han de presentar alguna denncia sigui ms fcil que els envin qualsevol possible citaci judicial. El director dArrels, Ferran Busquets, coneix a la majoria dindigents pel nom i satura a parlar-hi pels passadissos entre reuni i reuni. Cal ensenyar a les escoles que es pot eradicar la pobresa, s una qesti de voluntat i de respecte. I cal tenir en compte que en el fons ens pot passar a tots, recorda.Per intentar posar llum sobre les agressions als ms desfavorits, lentitat t previst fer al maig un cens de les persones que viuen al carrer amb unes enquestes amb noms i cognoms, si s possible, i amb pregun-tes sobre si han rebut agressions. Segons Busquets s important, perqu actualment no sabem qui hi ha al carrer, qu els ha passat, i volem tenir-ne una radiografia tan acurada com sigui possible per apor-tar solucions ms encertades. En lltim recompte, el maig passat, van trobar 900 persones dormint en caixers, portals i parcs a Barcelona.-73-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperAporofbia: Odi o Por Al Pobre?La filsofa Adela Cortina va comenar a fer servir el terme aporofbia als anys 90 en diverses publica-cions per diferenciar lodi als pobres de la xenofbia. Per avui alguns experts es neguen a adoptar aquest terme per definir una suposada por a la pobresa. No s fbia. s odi per ignorncia, detalla la psicloga i prit forense Elena Garrido. Garrido, experta en per-fils criminals, considera que aquesta definici respon ms a un comportament social general de menyspreu als pobres. Hi ha gent que pensa: si aquest s aqu al carrer s perqu la seva famlia no el vol i vs a saber qu deu haver fet... El desconeixement provoca que satribueixin connotacions negatives als sensesostre. Les societats capitalistes ho fomenten per pot pas-sar a totes les classes socials.Per els que cometen els atacs formen part, a parer de Garrido, dun altre captol: individus violents an-tisocials que no tenen capacitat dempatia i fan mal a collectius que consideren inferiors, i sovint justi-fiquen les seves actuacions basant-se en la suposada actitud de laltre, explica. De vegades a la consulta em diuen: s que em va mirar malament. Sn mane-res de justificar un atac violent. El que pensen s que ning es preocupa per aquests collectius vulnerables i que, per tant, no els passar res si els agredeixen o insulten perqu ning socupar de buscar-los.Aquestes persones comencen a passar la ratlla ver-mella quan arriben a letapa de ladolescncia: s el moment dexplorar, i la majoria de joves busquen els lmits. Per els que tenen una patologia antisocial ne-cessiten escalar fins a un gra superior. I de vegades posen al mateix nivell trencar retrovisors de cotxes i agredir un indigent. I aix s molt greu. Sn in-dividus que lideren un grup i amb aquestes accions pretenen demostrar la seva superioritat i enginy, i per aix tamb enregistren lacci amb el mbil. Els prits forenses com lElena Garrido els fan exmens i elaboren informes on proposen si aquests subjectes necessiten suport psicolgic o b una condemna.Per al psiquiatre forense Luis Borrs, alguns daquests violents sn tamb narcisistes i persones educades en el materialisme, per als quals qui no t diners no val res. Darrere dels atacs hi ha de vegades persones dideologia neonazi que fomenten lodi al pobre, als gais o als immigrants.Un caixer de La Caixa al carrer Guillem Tell de Bar-celona va ser escenari el desembre del 2005, ara ha fet deu anys, del pitjor atac que ha patit un indigent a Ca-talunya. Dos joves majors dedat i un noi menor van cremar viva Mara del Rosario Endrinal Petit, de 51 anys. Els agressors van explicar en el judici que no-ms pretenien molestar-la perqu sorts del caixer... com una mosca que set posa sobre el nas. Ning ha oblidat aquella brutalitat. Per probablement pocs recorden que cada nit desenes de persones sense casa malviuen amb la por al cos.Enlla: http://m.ara.cat/suplements/diumenge/Malviure-al-carrer-por-cos_0_1489051088.html-74- Mobiliari Curro ClaretDOSSIER DE PREMSA 2015Premsa paper - Rdio - TV - Digital-75-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperLa Vanguardia (11/01/2015)Begoa CorzoEstas lmparas son un buen diseo en s mismas y no precisan de nada ms, pero lo cierto es que tienen un valor aadido: son fruto de un proyecto que implica en su fabricacin a personas en riesgo de exclusin que han vivido en la calle. Son un diseo de Curro Claret y la Fundaci Arrels. Las fabricar la fundacin madrilea San Martn de Porres y llegarn a las mejores tiendas. Hechas con cordones de zapatos camper de curro claret para metalarte.Valor aadido-76-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperCurro Claret, exponente espaol del diseo social y sostenible, trabaja con indigentesrescatados de la calle desde hace un lustro. Juntos disean muebles, lmparas e inte-riores de comercios que idean a base de materiales desechados.El creador que recicla personasPara Valerio el diseo es la parte que no se ve de las cosas que vemos. Lo ha aprendido construyendomuebles que reciclan materiales. Fue durante un cur-so impartido por el diseador Curro Claret (Barcelo-na, 1968), al que accedi tras pasar parte de su exis-tencia viviendo en la calle.Claret no es la cara humilde del diseo espaol, es la ms ambiciosa. Ms all de reutilizar desechos y res-catar oficios, lleva casi un lustro volcado en la recupe-racin de las personas. No necesita un sello, pero deja marca. Admite que los creadores de su generacin crean tener las respuestas y luego han visto que no. Uno de esos compaeros, Oscar Guayabero, ha con-tado en el libro Retrato imperfecto de Curro Claret su experiencia al disear junto a quien lo ha perdido todo. Valerio, con cuyas declaraciones comienza este texto, es uno de ellos. Cuenta que, cuando viva en la calle, durmi cerca de la tienda que ahora ha ayudado a disear. Las nuevas zapateras Camper en Madrid y Barcelona estn hechas a partir de las habilidades de un dibujante, un carpintero y otros operarios que, por circunstancias, haban acabado convertidos en sin techo.Claret los ha coordinado. Comenz diseando la nica pieza que no se ve, pero que, sin embargo, es capaz de unir las partes de una mesa, un taburete o un perchero. Esa fue la aportacin de este diseador antimercado que tiene en su historial productoscomo el banco Por el Amor de Dios -que propone convertir los bancos de los templos en camas para re-cuperar la idea de la iglesia como edificio que ofrece proteccin- o estanteras como la Cajonera Cartela, que transforma cajas de fruta en estantes. Los dise-os de este creador no proporcionan royalties. Vive con poco. Aunque con trampa: no tengo hijos, vivo en casa de mi compaera, no tengo coche ni moto. Tampoco tiene la sensacin de haber renunciado a nada.Sus referentes son de andar por casa, pero sirven para cambiar el mundo. Su madre, enfermera, arre-glaba las cosas para que durasen. Estir la economa familiar para criar a cinco hijos, de los que Curro es el pequeo. Creci en el barrio de Les Corts. Mis pa-dres todava viven en ese bloque. Antes estaba en un descampado, ahora ya no. Pero no tuvo una niez de escasez. Aunque soy un privilegiado y he tenido oportunidades como estudiar en Londres, mi barrio era de gente normal, explica. Su padre es ingeniero. Todos sus hermanos estudiaron. Hay una mdica, un economista y un arquitecto. De dnde sale entonces esa preocupacin por los dems? Tuve una forma-cin bastante catlica, pero abierta, progresista. Hace aos que no voy a misa ni tengo claro lo que pasa despus de morir, pero algunas ideas me debieron tocar.Estudi diseo porque le gustaban los libros de su hermano mayor, el arquitecto, y se pregunt cmo poda ser til inventando mientras era voluntario en la Cruz Roja. Tambin ley un libro del pionero deldiseo social, Vctor Papanek, que impacta: Diseo para un mundo real. Por lo dems, mis padres siem-pre han llevado una vida sin excesos ni caprichos.Para la Fundaci Arrels, la colaboracin con Claret es una herramienta para avisar de que hay gente en la calle con valores tiles para aportar a la sociedad.El mundo es cada vez ms injusto. La diferencia entre ricos y pobres crece y se agotan los recursos. Quin puede defender un mundo as? Si acaso, los El Pas (31/05/2015)Redacci-77-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperde arriba, sostiene Claret. El diseo ha estado al servicio de los intereses de ese poder y, de manera menos visible, del resto de las personas. Tenemos la oportunidad de cambiar y ponernos a favor de la gente. Ya no puedes hacer como que no lo ves, dice.Y pregunta de qu forma la transparencia de los pro-cesos de produccin cambiara nuestros hbitos de consumo.Creo que el xito para ellos es disfrutar con lo que hacen, vivir de manera justa y sencilla.Esa justicia la intenta trasladar Claret a su profesin. Llevaba aos trabajando con personas acogidas en las fundaciones Arrels y San Martn de Porres cuan-do le lleg una propuesta de Camper para disear susnuevas tiendas. La nica condicin que consider, aunque no hizo falta ni decirlo, es que se les remu-nerara.Algunos de los taburetes que ha construido con per-sonas como Valerio o Nicolai se han vendido en gale-ras de arte. l habla de tender un puente entre gen-te sofisticada (o rica) y gente de la calle. La galera Estrany de la Mota de Barcelona los vendi por 50 euros. Ahora los comercializan las fundaciones. Los operarios cobran por hora trabajada tambin al fabri-car las lmparas que produce otra empresa espaola, Metalarte, con la misma plantilla de artesanos.-78-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperPara Valerio el diseo es la parte que no se ve de las cosas que vemos. Lo ha aprendido construyen-do muebles que reciclan materiales. Fue durante un curso impartido por el diseador Curro Claret (Bar-celona, 1968), al que accedi tras pasar parte de su existencia viviendo en la calle.Claret no es la cara humilde del diseo espaol, es la ms ambiciosa. Ms all de reutilizar desechos y res-catar oficios, lleva casi un lustro volcado en la recupe-racin de las personas. No necesita un sello, pero deja marca. Admite que los creadores de su generacin crean tener las respuestas y luego han visto que no. Uno de esos compaeros, Oscar Guayabero, ha con-tado en el libro Retrato imperfecto de Curro Claret su experiencia al disear junto a quien lo ha perdido todo. Valerio, con cuyas declaraciones comienza este texto, es uno de ellos. Cuenta que, cuando viva en la calle, durmi cerca de la tienda que ahora ha ayudado a disear. Las nuevas zapateras Camper en Madrid y Barcelona estn hechas a partir de las habilidades de un dibujante, un carpintero y otros operarios que, por circunstancias, haban acabado convertidos en sin techo.Claret los ha coordinado. Comenz diseando la nica pieza que no se ve, pero que, sin embargo, es capaz de unir las partes de una mesa, un taburete o un perchero. Esa fue la aportacin de este disea-dor antimercado que tiene en su historial productos como el banco Por el Amor de Dios que propone convertir los bancos de los templos en camas para re-cuperar la idea de la iglesia como edificio que ofrece proteccin o estanteras como la Cajonera Cartela, que transforma cajas de fruta en estantes.Los diseos de este creador no proporcionan royal-ties. Vive con poco. Aunque con trampa: no tengo hijos, vivo en casa de mi compaera, no tengo coche ni moto. Tampoco tiene la sensacin de haber re-nunciado a nada.Sus referentes son de andar por casa, pero sirven para cambiar el mundo. Su madre, enfermera, arre-glaba las cosas para que durasen. Estir la economa familiar para criar a cinco hijos, de los que Curro es el pequeo. Creci en el barrio de Les Corts. Mis pa-dres todava viven en ese bloque. Antes estaba en un descampado, ahora ya no. Pero no tuvo una niez de escasez.Aunque soy un privilegiado y he tenido oportunidades como estudiar en Londres, mi barrio era de gente normal, explica. Su padre es ingeniero. Todos sus hermanos estudiaron. Hay una mdica, un economista y un arquitecto. De dnde sale entonces esa preocupacin por los dems? Tuve una forma-cin bastante catlica, pero abierta, progresista. Hace aos que no voy a misa ni tengo claro lo que pasa despus de morir, pero algunas ideas me debieron tocar.El Pas (18/06/2015)Anatxu ZabalbeascoaCurro Claret trabaja con indigentes rescatados de la calle desde hace un lustro. Juntos disean muebles, lmparas e interiores que idean a base de materiales desechados.El creador que recicla personasSillas de la exposicin More than thisLa tienda de Camper en Barcelona, diseada por Claret.-79-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperEstudi diseo porque le gustaban los libros de su hermano mayor, el arquitecto, y se pregunt cmo poda ser til inventando mientras era voluntario en la Cruz Roja. Tambin ley un libro del pionero del diseo social, Victor Papanek, que impacta: Diseo para un mundo real. Por lo dems, mis padres siem-pre han llevado una vida sin excesos ni caprichos. Ninguno de mis hermanos tiene demasiada fascina-cin por acumular dinero o cargos de poder. Creo que el xito para ellos es disfrutar con lo que hacen, vivir de manera justa y sencilla.Esa justicia la intenta trasladar Claret a su profesin. Llevaba aos trabajando con personas acogidas en las fundaciones Arrels y San Martn de Porres cuan-do le lleg una propuesta de Camper para disear sus nuevas tiendas. La nica condicin que consider, aunque no hizo falta ni decirlo, es que se les remu-nerara.Algunos de los taburetes que ha construido con per-sonas como Valerio o Nicolai se han vendido en gale-ras de arte. l habla de tender un puente entre gen-te sofisticada (o rica) y gente de la calle. La galera Estrany de la Mota de Barcelona los vendi por 50 euros. Ahora los comercializan las fundaciones. Los operarios cobran por hora trabajada tambin al fabri-car las lmparas que produce otra empresa espaola, Metalarte, con la misma plantilla de artesanos.Para la Fundaci Arrels, la colaboracin con Claret es una herramienta para avisar de que hay gente en la calle con valores tiles para aportar a la sociedad.El mundo es cada vez ms injusto. La diferencia entre ricos y pobres crece y se agotan los recursos. Quin puede defender un mundo as? Si acaso, los de arriba, sostiene Claret. El diseo ha estado al servicio de los intereses de ese poder y, de manera menos visible, del resto de las personas. Tenemos la oportunidad de cambiar y ponernos a favor de la gente. Ya no puedes hacer como que no lo ves, dice. Y pregunta de qu forma la transparencia de los pro-cesos de produccin cambiara nuestros hbitos de consumo.Enlla: http://elpais.com/elpais/2015/06/18/eps/1434640105_491620.htmlCurro Claret, con diseos de la marca.-80- Acci Vdeo viralDOSSIER DE PREMSA 2015Premsa paper - Rdio - TV - Digital-81-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperNo, no soy un gatito que hace monadas ni un beb riendo ni un grupo de chicos ensayando el baile del verano. No, soy alguien que hasta hace poco viva en la calle y este es el vdeo viral ms aburrido del mundo. As arranca el vdeo que ha lanzado la Fun-dacin Arrels en Youtube con el fin recaudar fondos para las personas sin hogar.El vdeo pretende utilizar para sus objetivos el siste-ma de publicidad de Youtube que consiste en que los anunciantes colocan unas palabras claves asociadas a su publicidad, lo mismo que hacen las personas que cuelgan vdeos en Youtube, que tambin escriben un texto y unas etiquetas sobre su material.Cuando un vdeo alcanza un elevado nmero de vi-sitas se activa la publicidad. Entonces, el software identifica las palabras clave y enva los anuncios a los vdeos que utilizan las mismas etiquetas.Por este motivo, el protagonista del vdeo emplea los trminos que utilizan las grandes marcas para anunciarse como hogar, xito, lujos, amigos, coche, familia, amor y alegra, es decir, todo lo que pierdes cuando vives en la calle, segn explica el narrador de la historia.De esta forma, si el vdeo se convierte en viral y logra numerosas visitas, cada vez que pinches en el vdeo, parte de los ingresos de la publicidad irn a parar a la Fundacin Arrels, aunque los anunciantes ni siquiera lo sepan. Esta ONG trabaja en Barcelona para sacar de la calle a las 3.000 personas sin hogar que viven en la Ciudad Condal.Una causa invisibleEl gran reto de la campaa es lograr viralizar una cau-sa invisible. El problema de las personas sin hogar no se encuentra en el top ten de las causas solidarias. Queramos hacer una accin que no exigiese mucho esfuerzo en un momento en el que pedir dinero a la gente es complicado. Tan slo pedimos que vean un vdeo, explica David Fernndez, uno de los creati-vos de la agencia The Cyranos McCann, autora de la campaa.El anuncio tambin contiene una cierta crtica hacia la frivolidad de los vdeos que la gente ve masivamen-te y pretende hacer una llamada de atencin hacia causas realmente importantes que parecen no impor-tar a nadie: gente que lo ha perdido todo y tiene que vivir en la calle.Para concienciar a la poblacin, David Fernndez lanza el siguiente mensaje: Viraliza algo que real-mente es importante.El Mundo (16/06/2015)Ana del BarrioCampaa para recaudar fondos para las personas sin hogarEl vdeo viral ms aburrido del mundoEnlla: http://www.elmundo.es/solidaridad/2015/06/12/557ac8a9ca4741e37d8b4579.html-82- LHivern per a les persones sense sostreDOSSIER DE PREMSA 2015Premsa paper - Rdio - TV - Digital-83-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperEnlla: http://canal.fundesplai.org/repositori/file/00-2015/02-Febrer/20150205/20150205creurojaLV.pdf?utm_source=Recull%20Premsa%20Taula&utm_medium=butlleti&utm_campaign=Recull%20Premsa%20Taula%201346%2005%2002%202015Ahir a la nit estava dormint a lEstaci delNord, com sempre, amb els meus dos amics.Ens protegim.Cap a la una de lamatinada van venir voluntaris de Creu Roja per veure si volem anar a un alberg. Vam dir que no. Per qu? Anar-hi a la una i haver-ne de sortir a les vuit? No val la pena. En Francesc, barcelon de 47 anys, s una de les persones que va-declinar lapropostade dormir sota sostre. De les 123 persones sense sostre amb qui van contactar els equips dEmergncies Socials de lAjuntamentde Barcelona, en el marc de loperaci fred, noms 33 van accedir a passar la nit de dimarts a dimecres al Centre dEstades Breus del Centre dUrgncies i Emergncies Socials (CUES) del carrer Llacuna.En Francesc, que est al carrer des del setembre des-prs de perdre la feina, ahir almat va anar al centre obert de la fundaci Arrels del Raval per prendres un esmorzar calent. Avui tamb dormir al carrer, al ma-teix lloc de sempre, dins del meu sac dormir. No vull anar a un alberg envoltat de desconeguts, no magrada, hauria destar alerta perqu no em robin el poc que tinc, afegeix en Francesc mentre escura el caf. En Paulo, brasiler de 41 anys, tamb ha anat a esmor-zar a Arrels, per, a diferncia den Francesc, s que ha passat la nit sota sostre. Jo habitualment dormoen una rotonda de la ronda de Dalt, al Tibidabo, per avui [per ahir] mhe estimat ms anar al centre del ca-rrer Llacuna.He deixat les coses, el sac i una manta,amagats, darrere duns matolls, explica amb presses, perqu ha aconseguit una feina de repartidor de revis-tes, tres dies al mes.Quan pari lonada de fred, en Paulo tornar al Tibida-bo, les seves ocupacions espordiques no arriben per pagar una habitaci. Ara comeno un curs dajudantde cuina. Amb 41 anys crec que encara tinc possibi-litats, no? Estic b de salut, no tinc addiccions..., co-menta enPaulo, que al seu Brasil natal va fer de tot, de policia, gurdia de seguretat, dagent immobiliari...Va arribar a Espanya el 2008 i la crisi va frustrar les se-ves expectatives. A partir de les 9.30, Arrels s el punt de reuni duna cinquantena de persones sense recur-sos. Nhi ha que dormen al carrer, daltres en albergs o residncies.LAjuntament de Barcelona va activar el nivell 2 de loperaci fred dimarts a les 19.30 hores quan les temperatures baixen a 0 graus, cosa que implica quesurten al carrer equips de 46 persones, entre personal del CUES i de la Creu Roja, per oferir als ciutadans que dormen a la intemprie la possibilitat de passar la nit a cobert. Del total de 108 places noms sen van ocupar 33.A aquesta oferta municipal shi afegeix la del Centre dAcolliment Nocturn dEmergncies, del districte de Sant Mart, amb capacitat per a 75 usuaris i a la qual dimarts van recrrer 62 persones.Tot i les temperatures glides, aquestes crides tenen poca resposta. En Francesc comenta que mentre el cos aguanti sestima ms la incomoditat del ciment,per al costat de vells coneguts que li donen unamica de se-guretat.La Vanguardia (05/02/2015)Rosa M. BoschEl primer dia de loperaci fred, noms 33 persones de les 123 ateses van voler passar la nit sota sostre.Mestimo ms dormir al carrer, protegit pels amicsA la dreta, amb la cara coberta per una caputxa, Paulo, de 41 anys-84- Altres NotciesDOSSIER DE PREMSA 2015Premsa paper - Rdio - TV - Digital-85-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperEnlla: http://canal.fundesplai.org/repositori/file/00-2015/01-Gener/20150107/20150106arrelsLV.pdf?utmsource=Recull%20Premsa%20Taula&utm_medium=butlleti&utm_campaign=Recull%20Premsa%20Taula%201324%2007%2001%202015Tenia uns 40 anys, va perdre la feina en una gestoria i va decidir deixar la seva ciutat natal i provar sort a Barcelona. La fortuna no va arribar i els estalvis es van acabar. Tot i que aconseguia treballs temporals de tota mena, de socorrista de piscina en un conegut gimns, netejador de vidres o temporeraLleida, els di-ners que guanyava no arribaven per pagar el lloguer dun pis. Va acabar al carrer. Igual que ella, una dona que ara ronda els 60 anys, duna famlia benestant i amb estudis universitaris de Magisteri.En aquest cas, lalcohol li va truncar la vida i va acabar sense res. Aquestes dues persones, que han c negut en primera persona el que s la indigncia, passaran a formar part aquest mes de gener de lequip directiu de la Fundaci Arrels de Barcelona, que vol dissenyar les seves actuacions tenint en compte lopini de les persones sense sostre, els seus usuaris.Arrels va nixer el 1987 amb lobjectiu daconseguir algun dia que ning no dormi al carrer: durant el 2014 va proporcionar allotjament als seus pisos, a la seva residncia o en pensions de Barcelona a 228 ciutadans. Les dues persones citades anteriorment, que ara ja ronden els 60 anys, utilitzen els serveis daquesta fundaci. Durant vuit anys, ell va com-binar les seves estades al carrer amb temporades en algun pis dArrels i, des den fa dos, ocupa una casa que li va proporcionar el Patronat Municipal de lHabitatge. Ella, que suma dos anys sense tastar lalcohol, comparteix juntament amb una altra dona un pis daquesta entitat. Tots dos formaran part del grup de deu persones, entre personal dArrels (6) i voluntaris (2),que integren lequip directiu. Creiem que poden aportar moltes idees, volem que lentitat funcioni millor i la seva visi i experincia seran molt importants, diu Ferran Busquets, director dArrels. Hi havia deu candidats a representar en aquest con-sell les persones que han viscut al carreri han estat seleccionats dos; tenir esperit crtic era una condici.Actualment, tots dos els seus noms encara no shan fet pblics sn voluntaris a Arrels. Ell fa tasques administratives cada mat i ella s a lrea de sensi-bilitzaci per explicar la seva histria als grups que visiten lentitat, indica Ester Snchez, responsable del departament de Suport a la Persona dArrels. Ell va recrrer a Arrels fa deu anys i ella en fa dos i mig, desprs dhaver passat 18 mesos en la indigncia i tocar fons. Laddicci ho va envair tot. s una dona molt carismtica, una gran lectora, que va ocupar un crrec de responsabilitat en una empresa del sector qumic. Quan va arribar a nosaltres la vam derivar a un centre on va estar ingressada un any i va aconse-guir deixar lalcohol, afegeix Snchez.Una altra de les novetats que ha posat en marxa Arrels s lobertura, el desembre passat, del seu cen-tre del carrer Riereta del Raval, tamb als matins, du-rant els mesos dhivern, en principi fins al mar. A la tarda ja passen entre 100 i 120 persones i aquestes primeres setmanes nest acollint al mat unes 30, que comencen el dia protegits del fred i assaborint una tassa de caf.La Vanguardia (06/01/2015)Rosa M. BoschArrels incorpora a la seva direcci dues persones que havien estat indigents.El centre del Raval ja obre tamb als matins per atendre les persones sense habitatge.La veu del carrerUna voluntria i un usuaridArrels al centre del Raval-86-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperEnlla: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/810094-entitats-catalanes-reben-31-milions-dels-ajuts-de-lirpf.htmlLes entitats socials catalanes rebran aquest any una mica ms de 31 milions deuros en subvencions a c-rrec de lIRPF, s a dir, dels diners dels contribuents que van marcar la casella destinada a fins socials a lhora de fer la declaraci de la renda el 2014. El Ministeri de Sanitat i Serveis Socials, que s respon-sable de la distribuci dels diners, tot i que fa anys que la Generalitat reclama aquesta potestat perqu t competncies plenes en serveis socials, ha prioritzat aquest any els programes per combatre la pobresa, i sobretot la pobresa infantil.En les subvencions de lany passat , les entitats ca-talanes van rebre 29,7 milions deuros, tot i que la recaptaci del 0,7% de lIRPF per a fins socials entre els contribuents catalans havia superat els 52 milions. Catalunya s cada any la comunitat ms solidria i acaba recuperant en forma de finanament social poc ms de la meitat del que aporta.En aquest ltim repartiment de subvencions, Creu Roja Catalunya, Centres Sociosanitaris Catlics de Catalunya i Critas sn less entitats ms beneficia-des, amb 4,9; 3,5 i 2,8 milions deuros. Tamb rebran ajuts programes de la Fundaci Catalana de lEsplai, la federaci ECOM, la fundaci Juan Ciudad, la fun-daci Trinijove, la Federaci dAssociacions Gitanes de Catalunya, la Federaci dEntitats dAssistncia a la Tercera Edat, Arrels Fundaci i Esplais Catalans. Latenci a persones grans i amb discapacitat s el segon gran apartat de projectes amb subvenci.El Punt Avui (06/01/20125)Sonia PauEl Ministeri de Sanitat i Serveis Socials prioritza els programes per combatre la po-bresa, sobretot la infantilEntitats catalanes reben 31 milions dels ajuts de lIRPFLa Fundaci Privada Trinijove, que s una de les entitats sub-vencionades amb els diners del 0.7% de lIRPF t programes de formaci i inserci per a joves Foto: El Punt Avui.-87-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEls escenaris deleccions generen incertesa. Els re-sultats determinaran com seran les poltiques socialsa partir del dia desprs i fins que no arribi el dia de les urnes pot passar que les decisions de govern resultin afectades. Hi ha el risc que molts esforos sorientin al procs electoral o que es consideri que s un mal moment per prendre algunes decisions. Em sembla que hi ha qestions que requereixen una resposta ur-gent i no hi pot haver cap excusa o situaci poltica que ho ajorni. Qu fem amb tants pisos buits i tanta necessitat dhabitatge? Com es resoldr el tema de la gesti de la renda mnima dinserci (RMI)? En quin estat que-da la ILP per una renda garantida de ciutadania? I els pagaments pendents a les entitats?Hi ha qestions que requereixen una resposta urgent i no hi pot haver excuses que ho ajorninFerran Busquets director Arrels FundaciEl Punt Avui (16/01/2015)Sonia Pau-88-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperEnlla: http://arxiu.elperiodico.cat/ed/20150120/pag_026.htmlFerran Busquets, dArrels, afirma que en casos com el de la seva entitat lajuda suposava uns 12.000 euros anuals, i assegura que per a moltes entitats petites la retallada ser un problema greu. La carta de Benestar recordava que durant els anys 2012, 2013 i 2014 va seguir donant subvencions per a alguns projectes directament relacionats amb la renda mnima d?inserci malgrat que la prestaci ja havia passat a Empresa i Ocupaci. Us informem que el 2015 no es podran demanar ajudes per a cap programa nicament relacionat amb la gesti i la tramitaci d?expedients de la RMI, co-municava.El 2011, amb 170 milions, es va arribar a 33.000 titulars; el 2014, amb 173, a prop de 27.000La renda mnima cobreix el 20% menys que fa 3 anys amb els mateixos dinersEl Peridico (20/01/2015)Redacci-89-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperEnlla: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2010/08/08/pagina-7/95131924/pdf.html?search=fundacio%20arrelsIgnasi y Teresa son dos voluntarios de largo recorri-do. Llevan aos patendose Barcelona para mantener el contacto con las personas que viven en la calle. Lespreguntan cmo estn, si necesitan algo y les hacen compaa. La Fundaci Arrels busca 30 personas como Ignasi y Teresa, dispuestas a dedicar tres o cua-tro horas a la semana a visitar a aquellos ciudadanos que se han quedado sin techo. Tambin necesitan otros 30 voluntarios para realizar tareas de conser-jera en la residencia Pere Barns, donde cada noche duermen 30 indigentes.Hoy por hoy la Fundaci Arrels cuenta con 340 vo-luntarios, 35 de ellos en el equipo de calle. En el 2014 contactaron con 611 personas. Queremos llegar a ms distritos, a toda la ciudad, actualmente estamos en Ciutat Vella, Eixample, Grcia, Sants-Montjuc y Sant Mart. Necesitamos voluntarios con un com-promiso a medio o largo plazo, el trabajo es lento y requiere paciencia y dedicacin, explican Miquel Ju-li, coordinador del equipo de calle.Arrels busca per-sonas mayores de 25 aos, con flexibilidad horaria. El perfil ideal es el de prejubilado. Ahora la media de permanencia de los voluntarios es de unos ochoaos, aade Juli.Los seleccionados debern pasar un periodo de for-macin de seis meses durante los cuales acompaa-rn a voluntarios veteranos en sus rutas por la ciudad.La pareja integrada por Ignasi y Teresa atiende a vie-jos conocidos y a otras personas que han acabado re-cientemente en la calle. Charlan con ellos, les pregun-tan si necesitan algo, si quieren acercarse al centro de Arrels en el Raval para darse una ducha o tomar un caf... Lo que pretendemos es apoyarlos, crear vn-culos, que tengan alguien a quien agarrarse. Estamos all para cuando lo necesiten, pero no pretendemos ayudar a quien no lo quiere, precisa Juli.En el 2014, quince consiguieron techo en alguno de los alojamientos gestionados por Arrels. Pero son cifras engaosas, pues hay otras que volvieron a la calle, indica Juli.Arrels tambin busca otros 30 ciudadanos para la re-sidencia Pere Barns, donde viven 30 personas sin casa y con una salud frgil. En este caso se pide que compartan un rato con los residentes tras la cena y que se ocupen de la conserjera, entre las 21.15 y las7.30 del da siguiente.Una nueva iniciativa que Arrels quiere poner en prac-tica prximamente es el piso de calle. Una vivienda sin reglas para las personas que no han podido con-vivir con otras en pisos o en residencias. Es el lti-mo intento para que duerman a cubierto. En este in-mueble, cedido por el Ayuntamiento en Ciutat Vella, no se obligar a que sus ocupantes sigan las normas impuestas en otros alojamientos: ducharse, no con-sumir alcohol... La prioridad es que tengan un techo.La fundacin del Raval abrir un piso sin normas y quiere llegar a las personas de toda la ciudad que duermen en la calle.Arrels busca 60 voluntarios para acompaar a las personas sin techoLa Vanguardia (12/03/2015)Rosa M. BoschIgnasi y Teresa, dos voluntarios de Arrels, charlando con una persona que vive en la calle.-90-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de papers un exercici dobservaci tan senzill com sortir alcarrer a qualsevol ciutat espanyola i fixar-se en els es-pais pblics. Cadires individuals, bancs sense respat-ller, superfcies inclinades, pedres, peces punxegudes, ciment i formig a les jardineres, ferro al voltant de les fonts, places sense ombres, forges als aparadors, malles als edi icis. A la madrilenya plaa de Juan Pu-jol, a tres minuts caminant del carrer on viu Esperan-za Aguirre, cinc cadires pbliques sobreviuen entre algunes desenes de seients privats: els de les terrasses de pagament que omplen aquesta diminuta plaa al cor del barri de Malasaa, un barri al qual, segons la seva vena ms polmica, els grafits donen imatge de gueto.Lexpresidenta de la comunitat de Madrid i candidata a lalcaldia pel PP ha tornat a provocar una muntanya dindignaci amb les seves declaracions aquesta set-mana. Hi ha persones que dormen al carrer per se les apanyen per viure molt b. s un fenomen que sha deradicar de Madrid perqu foragita els turistes, va deixar anar en un acte amb empresaris turstics.A ms a ms de prohibir que es dormi al carrer, vol restringir les manifestacions al carrer i multar els gra-fiters. Perqu tot aix perjudica el turisme. Al cap de dos dies de fer aquestes declaracions va prometre ms albergs i pisos per a les persones sense sostre, per no es va disculpar per haver proposat una inicia-tiva expulsar del carrer les persones sense casa que s, senzillament, illegal. No entra a la Constituci perqu no es pot limitar la llibertat de circulaci.Aix que la muntanya dindignaci almenys serveix per denunciar que els espais pblics sn cada vegada menys pblics i ms hostils.I a ms a ms recordar la problemtica dels sense sostre: brutal, descoratjadora.El primer assumpte va omplir les pgines de la prem-sa britnica i les espanyoles el mes de juny passat, quan un vianant va pujar a internet la foto de les peces metlliques punxegudes que els vens van collocar en un portal londinenc per fer-ne fora una persona sense casa. A les xarxes es van publicar centenars dexemples darquitectura defensiva, dissuasria.Estem perdent lespai pblic perqu sha privatit-zat amb les terrasses i amb aquesta imatge perfec-ta vinculada al turisme. En els plecs de condicions, els ajuntaments hi posen requisits per impedir que la gent pugui dormir o estirar-se al damunt dels bancs, assenyala Oriol Martori, arquitecte urbanista. Pablo Molina, president de lAssociaci Espanyola de Tcnics Urbanistes, recorda que abans dels anys 60 ja es van crear espais urbans des de la perspectiva esttica, sense tenir-ne en compte ls, que van resul-tar inhspits.Lauge de lurbanisme hostilSense sostre i sense carrerEl Peridico (03/05/2015)Noelia SastreEsperanza Aguirre es proposa ex-pulsar de la via pblica les perso-nessense casa perqu foragiten els turistes. La mesura com a tal s illegal,per fa temps que les grans ciutats aposten per un urbanisme agressiu amb els sense sostre i amb ls no comercial de lespai pblic.-91-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperTamb hi ha els elements de mobiliari urb incmo-des per als ciutadans, com les cadires individuals o les jardineres de la plaa de Catalunya de Barcelona, on abans de fer-les inclinades shi podia jugar a escacs.Les peces en forma de punxa, diu Molina, sn un cas extrem derivat dun mal disseny. En lloc de posar- les shan de redissenyar, perqu lurbanisme sha de pensar des de les relacions socials, reflexiona. Elsurbanistes hem destudiar els fluxos socials. s millor protegir el teixit social que dissenyar sobre el paper. Iels ajuntaments han de preguntar-se: eliminant les conseqncies eliminarem la causa? Fer antiptic lespai pblic per als sense sostre sense pensar en al-ternatives no soluciona res.Sha danar a la causa, insisteix. Jul io Alguacil re-corda com shan mercantilitzat les ciutats els ltims 30 anys. I com, amb aquest model, els centres ur-bans shan endurit amb aquests racons desequilibrats desequilibrats, defensius i molt poc habitables. Els espais pblics es conceben per als negocis i no per a la trobada entre ciutadans. Perden el seu sentit ge-nu i es transformen en espais suport al servei de la mercantilitzaci extrema, explica aquest professor de Sociologia de la Universitat Carles III de Madrid.La ciutat mercantil separa espais i grups socials; bus-ca lexpulsi del conflicte i dels conflictius. El seu a-llament, separaci i segregaci s la forma docultar la desigualtat i acabar amb la convivncia. No s ciutat,no s lloc; es cultiva la desconfiana i la por a laltre, subratlla Alguacil, descrivint la crua realitat de la xe-nofbia (por i rebuig als diferents), aporofbia (por i rebuig als pobres) i agorafbia (por i rebuig als es-pais oberts). I afegeix: A la ciutat mercantil els es-pais pblics es reformulen de manera que no invitin a lestada, a la conversa, a la socialitzaci. Places dures, sense arbrat, sense mobiliari que en faciliti ls i satu-rats dobjectes publicitaris sn mesures encaminades a evitar la reuni, la festa i la creativitat.Participaci ciutadanaPer aquest socileg, les declaracions dAguirre sn menyspreables i inhumanes, orientades a ocultar la pobresa i a garantir la funci merament mercantil de la ciutat. Aguacil aposta per la reocupaci dels espais pblics a travs de processos de participaci ciutadana. En el pla urbanstic, recorda, les mesures han danar encaminades a eradicar lexclusi residen-cial. Els pisos dacollida o els albergs sn poltiques urgents de xoc, per sense una poltica de vivenda pblica que garanteixi el dret constitucional a una vi-venda digna no es podr resoldre el problema de les persones sense casa.Segons les oenags, a Espanya hi ha entre 30.000 i 40.000 sense sostre (23.000 dormen en albergs). Se-gons lltima enquesta de lINE, el 80,33% sn ho-mes, i el 19,67%, dones. Les persones sense casa representen el fracs del nostre sistema de garantia social. En ells es donen totes les problemtiques so-cials juntes, i la situaci al carrer ho retroalimenta, explica Jess Andn, responsable datenci a les -92-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperpersones sense casa de Solidaris per al Desenvolupa-ment. Tenen entre 45 i 50 anys, arriben a aquest punt desprs dun llarg procs vital i moren aviat (amb 20 anys menys desperana de vida). Lalcohol en molts casos arriba a la seva vida com a anestsia per poder dormir al carrer. El vi s la beguda ms barata. I la majoria sn homes perqu el carrer s un reflex de la societat: igual que el masclisme estructural dna el poder als homes als llocs de treball, les situacions extremes tamb els afecten ms a ells.La societat ajuda una dona amb fills. Lhome, no obstant, es percep com un fracassat, i ell mateix se navergonyeix. Tamb salta pels aires tota la seva xar-xa social i familiar de suport. Una cosa molt comunas que acumulen successos vitals traumtics: denn-cies per violncia domstica, la mort dun familiarTamb fracassa el sistema de garanties socials: els ju-tjats o lInem haurien dactuar per parar el cop, perno ho fan, assenyala Andn, recordant que la gent se sent millor pensant que els sense sostre volen estar al carrer, culpant-los aix de la seva situaci.Accs a la vivendaHan desaparegut les fonts per beure aigua i els banys pblics; i els albergs no sn recursos adequats perqu no substitueixen una casa. Els usen al principi i al final, quan ja no poden ms. Per a les oenags, la so-luci passa per treballar en la prevenci i donar accs a la vivenda. Les declaracions dAguirre reflecteixenun desconeixement inacceptable en alg que ha tin-gut responsabilitats de govern i aspira a governar, a ms a ms dabordar-ho des del punt de vista de la neteja i plantejar-ho com un problema esttic perqu afecta el turisme, diu Andn. Qu passaria si di-gus una cosa aix sobre els menors, els gais o la gent gran?.Enlla:http://canal.fundesplai.org/repositori/file/00-2015/05-Maig/20150504/sensesostresensecarrer.pdf?utm_source=Recull%20Premsa%20Taula&utm_medium=butlleti&utm_campaign=Recull%20Premsa%20Taula%201405%2004%2005%202015Els exemples.En quina mena de societat vivim que el problema delssense sostre es resol amb punxes?, diu el cartell dunhome sense casa britnic. A la foto del mig, una donainstalla la seva vida en un banc del carrer de Crsega,entre el passeig de Grcia i la Rambla de Catalunya. I a la dreta, les peces punxegudes que al Regne Unit han desta-pat la polmica de lurbanisme hostil.-93-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperGemma Culla i Llus Serra deixen enrere la indigncia i formen part dun consell assessor de la Fundaci Arrels que atn personessense sostre.El carrer s molt, molt dur... Has daguantar el menys-preu de la gent, que et diguin borratxo, puta... Ensmiren com si fssim escombraries,i hauriendeser conscientsque tothom pot acabar aix. Gemma Culla va deixar lalcohol i la indigncia fa dos anys, i des de fa set mesos comparteix un pis dArrels a CiutatVella.Una altra de les novetats s que al gener va passar a formar part de lequip directiu daquesta fundaci del Raval. Amb la incorporaci de Culla i deLlus Serra, tots dos de 62 anys, a aquest rgan de deu membres, Arrels pretn donar veu a les personesque viuen al carrer.Ahir hi va haver reuni de lequipdirectiu,iesva abor-dar revisar les quantitats que paguen les persones que viuen en pisos de lentitat i que oscillen entre els 150 i els 200 euros, explica el director de la fundaci, Ferran Busquets. En alguns casos aquesta xifra es considera massa elevada perqu els usuaris dArrels puguin gaudir duna certa independncia econmica.Culla i Serra, per diferents motius, ho van perdre tot i van acabar sobrevivint al ras. Serra, cinc anys, i Culla, quatre mesos durssims, tot i que ja sumava una llarga etapa dun centre de rehabilitaci a un altre, dalberg en alberg... Fins que en un em van donar un ulti-mtum: O deixes lalcohol o al carrer. I vaig decidir viure, explica Culla, a qui tants anys de precarietat li han deixat empremta. Es mou en una cadira de rodesmotoritzada,t diabetis i als40 va tenir un aneurisma cerebral.Culla explica amb tota naturalitat la seva agitada vida: Vaig nixer rebel i he pres moltes males decisions, em vaig casar als 20 anys amb el primer noi que em va dir Testimoper fugir del control patern. La cosa no va funcionar i als 21 es va separar.Tamb va deixarels estudis de Biologia a tercer curs. Explica que als 24 va anar a viure amb un nvio alcohlic i va comenara beure. He perdut mil feines i nhe tro-bat uns mil ms, per quan sadonaven de la meva addicci macomiadaven educadament. Ha treballat de traductora de francs, de correctora de textos, de comercial, de secretria de direcci, de recepcionista en una coneguda emissora de rdio... Fins i tot va invertir els diners de lacomiadament duna editorial en una botiga de llaminadures a Grcia, per no va funcionar i va haver de tancar. Em vaig quedar sen-se diners i el poc que tenia mho gastava en alcohol i tabac, anava una vegada a la setmana a la parrquia a buscar menjar i, grcies a Du,no emvan prendre la nena.La meva filla va crixer amb una mare alcohlica, es va criar amb cangurs iala guarderia. He tingut mil recaigudes, fins fa dos anys, quan ho vaig deixar. Vaperdre el contacte amb la seva filla, que ara t 29 anys, desprs de ser desnonades. Vaig estar dos anys sense saber ne res,li vaig enviarmissatges via Facebook,perno volia veurem.Ara ja hitorno a tenir relaci.Del carrer a lequip directiuLa Vanguardia (07/05/2015)Rosa M.BoschGemma Culla xerrant amb Llus Serra, que sestima ms no sortir a la foto, davant de la Fundaci Arrels, al carrer Riereta del Raval-94-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperSerra va arribar a Barcelonades dAlacant amb el boom olmpic. Va fer de tot: de conserge, netejador de vidres... El 1994 es va quedar sense feina i quan es va acabar latur noms tenia el carrer. Al principi ho portes molt malament, desprs aprens a sobreviure,sapsonpots anar amenjar, diu. Des del 2012 viu en un pis del Patronat Municipal de lHabitatge i al mat ajuda com a voluntari a Arrels. A les reunionsde lequipdedirecci afegeix, cada 15 dies dono la meva opini sobre temes prctics, com el funcionament de les dutxes, lhorari del centre obert.... Tots dos coincideixen que el ms important s la flexibilitat, darrere de cada persona que viu al carrer hi ha histries molt complexesEnlla: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2015/05/07/pagina-4/95388992/pdf.html-95-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperLa fundaci que dirigeix, Arrels, atn en aquests temps magres 1.600 persones sense casa, encara que la poblaci estable que dorm als carrers de Barcelona ronda les 900. Gent sense drets ni autoestima. La po-bresa ms cronificada de la ciutat. La que Esperanza Aguirre vol amagar sota lalfombra perqu noespanti els turistes a Madrid.Cap candidat barcelon arriba al nivell de laspirant Aguirre, oi?Em sorprendria que algun dels candidats de Barce-lona fes un comentari similar. Per tampoc en sento cap que es proposi donar una soluci a la proble-mtica.Intueix que els sense sostre tamb fan nosa a la Barcelona de postal?Ja ho crec! Per no noms a lajuntament, tamb al ciutad. Quan els vens no paren de trucar a la Gur-dia Urbana perqu hi ha alg dormint al seu portal, o installen unes punxes al prquing perqu no shi puguin ajeure, no s cosa dels poltics.Alguna vegada sha queixat que ning munta una V per la pobresa.I aix que sc independentista, eh? Ho vaig dir per aquest aspecte cultural. Si et trobes un accidentat a la carretera i no lajudes s un delicte domissi del deu-re dauxili, i a ms ning es pregunta si anava molt r-pid o havia begut. A la gent que s al carrer, que veu com la vida se li va reduint cada dia, no els dirigeixen la paraula i tothom dna per fet que sn alcohlics o no s qu.A ells, als que no tenen casa, qu s el que no els cap al cap?s gent que ha perdut tota la confiana en el siste-ma. No s el ciutad que sha quedat sense feina, est perdent el pis i es mobilitza. Ells no es mouen perqu tenen la sensaci que no es mereixen res. O sn invi-sibles o els tenen por.Sn ciutadans amb drets.A la salut, a la vivenda, a la intimitat. I no se me nacut cap que no es vulneri. Viuen 20 anys menys i reben moltes agressions al llarg de la seva vida, per no sels t en compte. Mai.No voten.Ni voten, ni tenen veu.Vost s la seva veu.Ens agrada influir en les administracions, per no en campanya.Trenqui la regla per una vegada. s necessari saber quanta gent est dormint al carrer. Sha de quantificar la pobresa de forma transparent i pblica. Arrels ho fa en zones concretes per saber si el problema va en augment o no. Per cal fer un recompte oficial, que a Anglaterraes fa per llei.Vull una Barcelona que digui que la pobresa s inadmissibleEl Peridico (13/05/2015)Nria NavarroFerran Busquets director dArrels, fundaci pels sense sostre-96-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperLajuntament evita aquest cens?Almenys no ha transcendit de manera oficial. I la xi-fra s important per poder plantejar mesures i perqu hi ha una relaci directa entre els que avui dormen al carrer i els que estan a punt darribar-hi. Qu farem daqu uns anys amb la gent que avui t zero ingres-sos?Hi arribaran molts ms, al carrer?Sense comptar no es pot saber. Tampoc veig que els problemes se solucionin a curt termini perqu s di-fcil innovar en lespai pblic. Sha darriscar i veure qu passa, arriscar i veure qu passa... Amb molta pacincia. La pobresa t soluci a 10 o 15 anys vista, i els poltics busquen pedaos en funci duna legis-latura.Alguns no en busquen tants?No crec en bons i dolents, per hi ha partits que re-peteixen largument que els pobres ho sn perquvolen. Potser hi ha un 1% que ho vol. Per si fos aix, hi ha un 99% que li toca pagar per aquest 1%. La pobresa s un tema dinjustcia.Hi ha sigles noves que prometen apuntar-se al combat. Sels creu?Tant si sn noves com antigues, el que minteressa s el com, no el qu. He tingut contactes amb tots els partits i noto que la sensibilitat existeix, per vull sentir propostes concretes. Amb voluntat poltica espot acabar amb la gent que dorm al carrer.Donils una empenteta.Necessitem locals i vivendes. Per comenar, convin-dria buscar cinc o sis espais a peu de carrer, distri-buts per la ciutat, amb accs a dutxes i consignes, on es puguin rentar i relacionar, i que permetin als equips dajuda fer el contacte. A partir daqu, sha de comenar a treballar per anar als pisos.I don sortirien aquests pisos?s el que em pregunten els atesos i jo els responc que, sincerament, no ho s. Per s que la majoria de les persones sense casa volen sentir que no tornaran ms al carrer. I hem comprovat que el housing first facilitar vivendes amb carcter permanent funciona en el 90% dels casos. Tenim 35 pisos i donem allotja-ment a 230 persones. Augmentar aquesta xifra a 500 seria molt fcil.Quants diners haurien de sortir de les arques municipals?El cost de lallotjament amb suport s de 22 euros per persona i nit. Allotjar els ms cronificats pujariaa uns 10 milions a lany. Per, hi insisteixo, mentre els poltics pensin a quatre anys vista, no hi veig capsoluci.Els aniria b passar una nit entre cartrons?Nhi hauria prou que compartissin un dinar amb la gent que dorm al carrer. Aprendrien unes quantes llions de realitat. Tenen moltes coses a dir. -97-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperHabilitar i moblar deu pisos per als prop de 900 sen-sesostre que cada nit dormen als carrers de Barcelo-na, segons lltim recompte fet per 700 voluntaris de la Fundaci Arrels la setmana passada pels carrers de la ciutat, s lobjectiu de la campanya #LessHo-melessBCN. Es tracta duna iniciativa que pretn aconseguir la participaci de 78 empreses o 1.180 persones de manera individual abans del desembre del 2015 per recaptar 22.500 euros.Els diners es destinaran a la Fundaci Arrels, que ser qui habilitar els deu pisos per allotjar de ma-nera permanent les persones sense sostre que lorganitzaci atn a Barcelona. Linstrument a travs del qual sintentar assolir lobjectiu s el portal web HomelessFonts.org, on sha allotjat una collecci de nou tipografies dall ms originals: han estat creades a partir de la calligrafia de nou persones que viuen al carrer. Les diferents fonts les poden adquirir tant persones a ttol individual com petites i grans empre-ses. Companyies com Amazon, Panasonic i Uber ja hi han participat, a banda dalguns particulars com la youtuber YellowMellow, que ha difs el projecte entre els seus ms de 680.000 subscriptors. Fins ara shan recaptat 2.838 euros, un 13% del total.A un cost de 19 eurosPer formar part de la campanya benfica cal comprar una de les tipografies a la pgina web del projecte. La llicncia professional t un cost de 290 euros, mentre que la personal en costa 19. A ms, es pot anunciar la participaci a les xarxes socials utilitzant letiqueta oficial de la campanya a la xarxa social Twitter, #Les-sHomelessBCN. La campanya lha iniciada AUssie-YouTOO, un grup de suport online que ofereix as-sessorament a joves interessats a emigrar a Austrlia.Ara (03/06/2015)RedacciEs busquen 22.500 euros per donar llar als sense-sostreEnlla: http://www.ara.cat/societat/busquen-euros-donar-llar-sensesostre_0_1369063146.htmlProp de 900 persones dormen i fan vida cada dia als carrers de la capital catalana. Francesc Melcion-98-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperLas entidades sociales resaltan que sus reivindicaciones coinciden con Barcelona en Comn pero le piden acompasar el discurso poltico con la gestin del da a da.Esperando la llamada de ColauLa agenda de un alcalde electo est siempre bajo la lupa. La de Ada Colau ha incluido reuniones con vecinos y tcnicos de Telefnica, por ejemplo. La lder de Barcelona en Com (BEC) tambin partici-p en el recuento de sin techo de Arrels Fundaci. Colau fue de incgnito, aunque despus su entorno publicit el gesto. A pesar del guio, no ha habidoningn contacto formal con las entidades sociales despus de las elecciones, lo cual ha generado cierta perplejidad dentro del tercer sector. Media decena de organizaciones consultadas, sin embargo, no du-dan en darle su voto de confianza.El primer da le enviamos una carta solicitndole una reunin, pero no tenemos respuesta, explica ngels Guiteras, presidenta de la Mesa del Tercer Sector. A la espera deque la futura alcaldesa coja el telfono, las entidades reconocen que hay sincrona entre los temassociales de su programa y las demandas de las en-tidades. Pero le advierten de la complejidad del daa da y de la necesidad de cintura con los pactos. El punto de partida es similar. Estamos a la espe-ra de ver los acuerdos que permitan vehicular sus propuestas, dice Salvador Busquets, director de Critas.A veces el discurso poltico va por un lado y el ge-rencial por otro. Hay que ver cmo se puede hacer permeable la estructura. Un alcalde no puede estar pendiente de una subvencin, opina Ferran Bus-quets, director de Arrels. La tarea es compleja. El equipo que capitanearn Laia Ortiz como teniente de alcalde y Merc Massa como gerente se enfrentar a dirigir las labores de, por ejemplo, los 690 empleados que tiene el Instituto Municipal de Servicios Sociales y un presupuesto que este ao asciende a 243 millo-nes de euros. El equipo tendr que afrontar el tras-paso total de la competencias en Servicios Sociales por parte de la Generalitat, recuerda Sonia Martnez, presidenta de Fedaia, la federacin que agrupa a las entidades de infancia.El discurso social de Trias era potente. Pero esto se dilua en la parte gerencial, explica Guiteras. La lucha contra las desigualdades es una carrera de fon-do, recuerda Rosa Balaguer, directora del Casals dels Infants, que ve con expectativa la promesa de una renta municipal complementaria para las familias bajo el umbral de la pobreza.El programa electoral de BEC incluye puntos am-biciosos, que han sido peticiones de las entidades. Adems de dicha renta, est asegurar el derecho al ocio de los menores de edad, garantizando un m-nimo de salidas y de colonias a precios asequibles. Este es uno de los mayores factores de desigualdad en la infancia, dice Carles Barba, vicepresidente de Fundesplai, que pide una mayor transversalidad en las polticas de infancia. En campaa, Colau tambin prometi acabar con la pobreza energtica en me-nos de un ao y acabar con los desahucios por mo-tivos econmicos.El Pas (12/06/2015)Camilo S.BaqueroAda Colau y El Gran Wyoming en un mitin la pasada campaa electoral. /Albert Garcia-99-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperEl discurso social de Trias era potente. Pero esto se dilua en la parte gerencial, afirma Gui-terasTeresa Crespo, que preside Entidades Catalanas de Accin Social, dice que en muchas ocasiones a la hora de realizar las propuestas electorales no se sin-cronizan con la realidad de la maquinaria adminis-trativa. El voto es de confianza. Pero por descon-tado que habr fracasos y seguro que en ocasiones protestaremos, confiesa Crespo, que tambin pide transparencia en la gestin: explicar por qu se hace una cosa o no.Las entidades tambin concuerdan en que es ne-cesario construir sobre lo existente. No se puede cambiarlo todo por cambiarlo, alerta Crespo. Desde Trinijove, Ignasi Parody pone como ejemplo la im-plantacin de clusulas sociales en la contratacin pblica, algo abordado tanto por PSC como por CiU. Dentro de su idea de territorializar los servicios, tam-bin debera bajar a esa escala de distrito el Acuer-do Ciudadano por una Barcelona Inclusiva, agrega Martnez.Guiteras propone la creacin de una oficina de su-pervisin de la contratacin para evitar, por ejem-plo, que se hagan subastas y se prioricen los criterios tcnicos. La Mesa del Tercer Sector tambin es un lobby y alerta sobre las consecuencias de prescindir de las entidades. Encargar a un funcionario el servi-cio de atencin a las personas no es eficiente. Somos referentes en Europa en la colaboracin pblico pri-vada, advierte Guiteras.Enlla: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/06/11/catalunya/1434052150_626049.html-100-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperQue les coses han canviat, i de quina manera, a lAjuntament s una veritat com una casa de pags. Ahir el s que es pot va sonar amb molta ms fora, dins i fora de la Casa Gran, que Els segadors,que noms alguns, molt pocs, dels assistents a la ceri-mnia dentronitzaci dAda Colau com a alcaldessa van cantar a pulm al sal de Cent. El ritual es mant, encara que ahir molts dels nous regidors no van voler saber res de la banda que els acredita com a represen-tants dels barcelonins, malgrat que amb prou feines es van veure vestits i corbates i que la majoria dels assistents, fent cas de lordre que la nova alcaldessa havia donat als seus escortes, es vanprendre aquest dissabte histric com un casual day qualsevol i es van posar roba informal, molta sama-rreta, pantalons desport i vestits estiuencs que per-metien contemplar els ms vistosos tatuatges. Cosa mai vista al quilmetre zero de Barcelona.Alhistric sal medieval hi va haver ball de cadires respecte al que fins ahir manava la tradici. La majo-ria dels representants dels poders econmics i de les institucions ciutadanes van dedicar la tarda a altres coses, i els pocs que van tenir la curiositat dassistir a lacte van ser relegats a les ltimes files. En canvi, el nou protocol va reservar llocs preferents a entitats com Sos Racisme, la Fundaci Arrels, la Plataforma Barcelona 03, la PAH(per descomptat) i el comitde vaga dels treballadors de Movistar.Tamb,adiferncia del que va passar en les investidu-res de Jordi Hereu o Xavier Trias, la sessi constitu-tiva del nou consell plenari no va ser una desfilada de consellers i alts crrecs de la Generalitat, representa-da ahir gaireb exclusivament per la vicepresidenta Joana Ortega. Es nota que, com passava en els llargs anys del pujolisme, a banda i banda de Sant Jaume tornen amanar partits oposats.La distribuci de les autoritats va formar estranyes parelles. Duna banda, la cap de llista de la CUP, Mara Jos Lecha, amb el tinent general Ricardo lvarez Es-pejo. De laltra, separats per tot just un metre, el lder del PP, Alberto Fernndez, al costat de Llus Franco Rabell, president de la Federaci dAssociacions de Vens de Barcelona, convertida en els ltims mesos en una de les principals forces de xoc i propulsores dAda Colau en el salt cap a lalcaldia. I al primer banc, Adri Alemany, el company de lalcaldessa, re-bent la molt barcelonina felicitaci en aquesta ciutat encara es guarden les formes amb la dona de Xavier Trias, Puri Arraut.En un sal de Cent tan ple com cada quatre anys, ni rastre de la delegada del Govern espanyol, Mara de los Llanos de Luna, que divendres havia excusat la seva absncia, i una presncia discretssima dels re-presentants de les diferents confessions religioses(larquebisbe tampoc no hi va assistir), totes al mateix nivell i ocupant una de les files posteriors. I ni artis-tes ni gent de la farndula, excepci feta del regidor Juanjo Puigcorb, el millor lluint la banda vermella.La Vanguardia (14/06/20154)Ramon SuLescassa presncia de representants dels sectors econmics va ser un tret diferencial de la sessi.Casual day al sal de CentArtur Mas va rebre cordialment Ada Colau, investida alcaldessa, al Palau de la Generalitat-101-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperLa novetat era a la guarderia del pati de carruatges i, sobretot, a la plaa, on es van viure escenes de crits i ovacions a lequip de casa (BCom) i descridassada i insults als rivals (tots els altres, presents i esmen-tats) com no sen veien al frum barcelon des que un blgar esbojarrat va fer botar tot un president al balc de Palau. Que aquesta cessi de poder al ca-rrer en realitat a una part del carrer acabi derivant en fanatisme poltic s una de les moltes proves que lalcaldessa haur de vncer en la seva complicada tasca de governar per a 1,6 milions de barcelonins, tal com va prometre ahir quan va acceptar el crrec.Desprs dun altre bany de masses si aquest tipus de gestos tenen efectes teraputics, de ben segur que lalcaldessa tindr una salut excellent, Colau va co-menar a gaudir dels privilegis de la seva nova con-dici. Al despatx que fins ahir era de Trias, va firmar els seus primers decrets i va ratificar els components de les estructures poltica i gerencial amb les quals iniciar mandat.Enlla: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2015/06/14/pagina-19/95509845/pdf.html?search=arrels%20fundacio-102-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperLa prioritat de qualsevol consistori hauria de ser que ning dormi al carrer a Barcelona. Buscar alter-natives perqu no hi hagi gent dormint al carrer. Ara es fan bastants coses, els diferents ajuntaments han anat tirant endavant diverses iniciatives, com el hou-sing first, per queda molt cam per recrrer i caldria apostar per accions ms contundents. Cal que es facin habitatges individuals per a la gent que dorm al carrer, sobretot per a les persones que es troben en una situaci ms cronificada, que fa molt temps que sn al carrer. Aquest molt temps s difcil de quantificar, per volem dir aquells casos en qu la reversibilitat es fa cada cop ms complicada. Lalberg pot ser una situaci per a persones que estan en un espai menys cronificat.Si alg de nosaltres dem ens quedem al carrer, nosal-tres tindrem molta facilitat per trobar algun suport i molt probablement ens en sortirem rpidament, per quan aquesta situaci sallarga molt de temps, s cada vegada ms complicat.Hem de partir del punt que ning no vol dormir al carrer. Est molt estesa la creena que hi ha gent que vol dormir al carrer, per la veritat s que la gent que est al carrer s perqu no t altres opcions. Els habitatges individuals per a homeless sn un canvi de paradigma a nivell mundial. s el que sanomena housing first. LAjuntament s el punt de partida per donar una soluci a la gent que est al carrer i desprs, quan ocupa lhabitatge, se li posen tres condicions: que, si t uns ingressos, els aporti per la despesa que suposa el pis; la segona s que la persona accepti la visita dun equip de suport de manera regular; i la tercera, que la persona no provoqui conflictes amb els vens. Es tracta de donar-li suport perqu tingui les eines per evitar que la situaci el torni a abocar al carrer. En total, cal que es facin, primer, uns 400 o 500 habitatges. Quan una persona est al carrer, fins que t prou confiana per anar a un habitatge, el temps que pot passar s molt llarg. Mentrestant, cal fer diferents es-pais on la gent pugui anar a dormir i no noms a dormir: un espai daixopluc. El problema duna ciutat gran com Barcelona s que aquesta gent no t faci-litats en la mobilitat. Si han de venir a menjar aqu, anar a dutxar-se a laltra punta de Barcelona i no s qu ms a una altra punta, tot es fa molt costa amunt per a alg que no t ni ttol de transport. Abans de les eleccions, nosaltres vam fer unes pro-postes a tots els partits poltics que haurien de ser tamb les prioritats: duna banda, saber quantes persones viuen al carrer; lesmentada qesti de lhabitatge i els espais daixopluc per a les persones que sn al carrer.Ja sha comenat a fer lanomenat housing first, que implica que lAjuntament garanteix que lhabitatge on sinstalla aquella persona que ve del carrer sigui coherent. Per ltim, cal tenir una visi ms mplia i menys local de Barcelona, perqu, per ser coherent, sha de do-nar una resposta al problema a nivell metropolit o a nivell de Catalunya. Si no, des daltres municipis po-den pensar que la soluci s enviar les persones sense sostre cap a Barcelona i aix tampoc tindria sentit.El Temps (15/06/2015)lex MillnFerran Busquets, director de la Fundaci ArrelsSense sostresEnlla: http://www.eltemps.cat/ca/notices/2015/06/cartes-a-l-ada-10336.php-103-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperUna selecci de les 42 propostes que presenta lexposici pis pilot.Pis Zero, 10 projectes.El Peridico (04/07/2015)Redacci-104-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperEnlla: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2015/04/24/pagina-5/95645964/pdf.html?search=arrels%20fundacioMarta Caparrs, consciente de que su nivel de ingls era un escollo en su carrera profesional, march a Australia en 2009, a los 25 aos. All hizo de todo para ganarse la vida, trabaj en granjas recogiendo fruta y cocinando, tambin limpiando casas hasta que mont su propia empresa. Ahoralascosaslevanbien-ytras conocer la labor de la Fundaci Arrels decidi emprender una campaa para conseguir un total de 22.500 euros, la cifra necesaria para remodelar y amueblar diez pisos de Barcelona destinados apersonas queduermenen la calle.Somos once jvenes catalanes y espaoles que vi-vimos en Australia que hemos creado la plataforma#LessHomelessBCN para apoyar el proyecto de Arrels HomelessFonts, una iniciativa para vender tipografas creadas por personas sin techo, explica Caparrs, que est estos das en El Masnou, donde vive su familia.Caparrs cuenta que atravs de Twitter, y tambin-personalmente gracias a sus contactos en Australia, invita a personas a ttulo personal y a empresas a comprar las tipografas por 19 o 290 euros. Hastaayer, haban recaudado 3.646 euros de los 22.500 ne-cesarios. La campaa finaliza el prximo enero.Me fui a Australia por cuatro meses y ya llevo seis aos, ahora acabo de conseguir la residencia. Aqu tenia un empleo en una consultora de comunicacin, pero, comola mayora de los jvenes espaoles, no saba ingls y por eso me march, cuenta Caparrs, licenciada en Publicidad y Relaciones Pblicas con un posgrado en Marketing Estratgico y un mster en Comunicacin. Hice un cambio radical: en Aus-tralia estudiaba ingls y me ganaba la vida recogiendo macadamias y pltanos, limpiando cuadrasengranjas, luego ayudando en las tareas domsticas. Como me manejo bien en las redes sociales propuse un pro-yecto a la familia para la quetrabajaba, que tiene una empresa de diseo. As, y a medida que mejoraba mi ingls, dej de limpiar la casa y cuidar a los nios para estar en la oficina de esta firma, aade Caparrs.Su incursin en las antpodas empezaba a dar sus fru-tos mientras en Espaa la crisis econmica se recru-deca. No era un buen momento para volvera Cata-lunya y se qued en la localidad costera de Byron Bay Esta familia, los Fisher, me tramitaron los papeles y conseguunvisadodetrabajo para cuatro aos. Me di cuenta de que ayudar a las personas que venan a Australia a estudiar poda ser un negocio y mont AUssie You TOO, una asesora para los espaoles que desembarcan en Australia. Empezamos en 2013 con 50 estudiantes y ahora tenemos 500, relata Ca-parrs, que ya ha puesto un pie en Colombia, Chile y Mxico para aumentar su radio de accin.Aunque estmuylejos, dice que le haca ilusin cola-borar en una causa solidaria en Catalunya.Una joven de El Masnou que ha creado una empresa en Australia lanza una campaa para remodelar diez pisos de la Fundaci Arrels.Apoyo a los sin techo desde las antpodasLa Vanguardia (17/07/2015)Rosa M. BoschMarta Caparrs, de 31 aos, en uno de los pisos de Arrels des-tinados a personas que viven en la calle.-105-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperSi esta fuera la crnica de una comida en un restau-rante, yo no dejara ttere con cabeza, pero no lo es. Los platos que comemos arroz tres delicias, mer-luza a la marinera y ciruelas me saben a gloria, y tambin a la mujer que est sentada frente a m. Se llama Ana Mara y celebra cada bocado con un est buensimo!. Ella, como el resto de comensales sal-vo yo, ha vivido mucho tiempo en la calle, y sabe qu es pasar hambre sin estar a dieta.Se calcula que en Espaa hay 40.000 personas sin hogar. En Barcelona viven unas 3.000, y aproxima-damente 900 duermen al raso, en la calle. Tampoco tienen dinero para comprar comida ni medios para cocinar. A pesar de que existe un perfil mayoritario, si rascas las estadsticas ves que el colectivo es muy heterogneo, dice Albert Garca. Albert es el direc-tor del equipo de deteccin del servicio de insercin social: el jefe de los trabajadores sociales que se pa-tean la calle derivando a la gente a centros de aten-cin. l me cuenta que la mayora de personas sin techo son hombres de 40 a 50 aos de nacionalidad espaola, muchos con problemas de alcoholismo (aunque duda si el alcohol es la causa o la consecuen-cia de su vida en la calle).Ferran Busquets director de Arrels Fundaci, una de las entidades ms veteranas de la Ciudad Condal dice que una persona que est en la calle, a la larga, termina consumiendo alcohol. Lo hacen para evadir-se pero tambin para llenar la barriga. Tanto que desde la fundacin les tienen que despertar de nuevo el inters por la comida.Albert Garca y Ferran Busquets coinciden al de-cir que en Barcelona existe un tejido formado por ciertas entidades y la administracin que impide que nadie muera de hambre. Ejemplos prcticos: Mari-bel Balufo es auxiliar de enfermera de la Llar Pere Barns de Arrels Fundaci, donde comparto men con Ana Mara la mujer que celebraba los platos hace unos prrafos, Cristbal y Juan. Mientras me ensea las instalaciones, Maribel se detiene ante una cmara frigorfica en la que veo cajas con el rtulo de la fundacin Banc dels Aliments, que el ao pasado distribuy 16.191 toneladas de alimentos. Pudimos hacer la cmara con la donacin de una empresa. La solidaridad alimenta.Maribel me presentar despus a Pepi, cocinera de la Llar. Ella elabora el tpico men de colectividad, una dieta variada. Se quejan cundo hay mucha verdura. Lo que les gusta ms es comer de cuchara y caliente. No se por qu. Creo que se entiende mucho mejor cuando le llaman comfort food, pero no estamos en la misma liga.Paco Soto lleva tres aos durmiendo bajo techo, es un hombre simptico y carioso que presume de ves-tir impoluto cuando viva en la calle. l, que se lavaba y lavaba su ropa en los baos de la Estacin de Sants, admite que coma lo que encontraba en las basuras. Pas mucha hambre. Lo mismo que Cristbal. Igual que Manuel. Y, a la fuerza ahorcan, todos terminaron hacindose una ruta de comedores sociales donde coman bocadillos o mens parecidos a los de la Llar.Pasan hambre, rebuscan en las basuras y recorren los comedores sociales para llenar el estmago. Qu comen las personas sin techo en Espaa?Qu comen los que no comen?El Pas (23/09/2015)Jordi Luque-106-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperLa ruta incluye entidades repartidas por toda Bar-celona. Los das y horarios son difciles de cuadrar y memorizar. Anna Titos, coordinadora del centro abierto de Arrels, explica que tienen que recorrer la ciudad para organizarse las comidas y las cosas ms bsicas. Anna aade que es cierto que no pasan hambre, pero no comen bien o comen slo una vez al da. Debera haber ms comedores sociales p-blicos. Y es que en Barcelona, para atender a estos 3.000 hombres y mujeres, slo hay 3.Albert Garca cuenta que en los comedores munici-pales se da la comida de medioda. Las cenas quedan cubiertas por los 3 albergues de acceso directo donde se cena, duerme y desayuna.A pesar de los esfuerzos de la administracin, la si-tuacin no est bien resuelta y genera algunos pro-blemas. Uno de los comedores ms populares es el de las Misioneras de la Caridad de la Plaza de Sant Agust. El acceso es absolutamente libre, cualquier persona que haga cola comer. Eso, que esencial-mente es bueno, causa que parte de los usuarios se queden por las calles aledaas, algo que genera ten-siones con los vecinos.No es el nico conflicto provocado por el acceso a la alimentacin. En la calle K de la Zona Franca sobrevive un asentamiento de personas que desem-pea trabajos precarios relacionados con Mercabar-na. Muchos descargan camiones y recogen piezas de fruta y verduras en mal estado, no aptas para la venta pero s para el consumo, actividad que les ha enfren-tado puntualmente con algunos trabajadores del gran mercado mayorista de Barcelona.Es paradjico que, frente a uno de los mayores mer-cados de alimentos de Europa, comer sea un lujo. No hay que olvidar que el acceso a la vivienda y la comida son un derecho recogido en el artculo 25 de la Declaracin Universal de los Derechos Humanos. O, bueno, si no queremos ponernos tan pomposos, podemos citar a Wolfgang Striebinger, impulsor de El Chiringuito de Dios, un comedor social de la calle Espalter del Raval barcelons en el que los usuarios participan de las tareas diarias. El Alemn, como le llaman los sin techo, resume el artculo 25 en tres palabras: pan y dignidad.Antes de irme de la Llar Pere Barns le pregunto a Manu y a Paco qu les parece que haya restaurantes donde se paga 200 300 euros por comer. Manu lo tiene claro, es un derroche de dinero para una cosa que es una necesidad. Paco no es capaz de procesar la cifra: Pero si con eso como yo un ao!. No se equivoca por mucho: el men que hemos comido en la Llar cuesta entre 2,5 y 3 euros. Y yo vuelvo a casa pensando que ese arroz pasado, la merluza seca y las humildes ciruelas, son lo mejor que he comido en mucho, mucho tiempo.Enlla: http://elcomidista.elpais.com/elcomidista/2015/09/23/articulo/1443043451_551067.html-107-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperQuan un catal marqui la casella de la declaraci de la renda per cedir el 0,7% dels seus diners a fins so-cials -tamb pot donar-los a lEsglsia, o a totes dues coses- aquests diners ja no aniran destinats a les en-titats socials catalanes, com la Fundaci Arrels o el Casal dels Infants del Raval. Aix passar si lEstat acaba aprovant un reial decret llei per crear una nova prestaci de la Seguretat Social. LARA ha tingut accs a lesborrany amb el qual treballa el ministeri dOcupaci de Ftima Bez, on diu clarament que noms tindran accs al repartiment daquests di-ners les entitats socials dmbit estatal. s a dir, si aquest decret saprova, les 61 entitats socials que noms actuen en territori catal deixarien de rebre els quasi 13 milions deuros que shan repartit aquest 2015. Aquestes 61 entitats suposen el 42% del total de les que fan acci social a Catalunya, que anualment reben diners dels impostos voluntaris dels contri-buents. Catalunya s la comunitat que t ms entitats socials que no tenen matriu espanyola ni pertanyen a cap federaci estatal (61), mentre que a les altres comunitats nhi ha, entre totes, 70. s a dir, si lany passat 469 entitats de tot lEstat van rebre diners a travs del 0,7% de lIRPF, amb el nou decret 131 en quedarien excloses. El govern espanyol t pressa per aprovar aquest reial decret llei -tal com sexpressa en el redactat de lesborrany-, i fins i tot podria fer-ho al consell de ministres de dem.Competncies autonmiquesEl reial decret que prepara el ministeri dOcupaci i Seguretat Social t lobjectiu desquivar una llarga llista de sentncies del Tribunal Constitucional i del Suprem que recorden a lEstat que les competncies dassistncia social sn exclusives de les comunitats autnomes -article 148.1.20 de la Constituci- que les hagin assumides al seu estatut dautonomia. LEstatut catal ho recull a larticle 166. A pesar daix, des que el 1988 el govern espanyol va crear la casella dels fins socials a la declaraci de la renda -primer shi desti-nava el 0,53% i des del 2007 el 0,7%-, al costat de la de lEsglsia, sempre ha repartit els diners recaptats entre les entitats socials a la seva discreci, tant amb governs socialistes com populars. La Generalitat ha reclamat aquesta competncia fins a 12 vegades amb recursos als alts tribunals -una vegada ho va fer tam-b la Junta de Galcia-, i totes les vegades li han donat la ra: lEstat no s competent per gestionar i dis-tribuir aquestes subvencions. Malgrat aix, el govern espanyol ha fet el sord cada vegada. El 2013, per, va intentar burlar les sentncies fent un canvi en les bases del reglament de les convocatries de subven-cions amb el reial decret 535/2013. El Govern va tornar a presentar un recurs contencis administra-tiu al Tribunal Suprem, que va resoldre -el maig del 2015- altre cop a favor dels interessos catalans, i va anullar el reial decret pel fet de no ser conforme a lordenament jurdic, ja que havia creat la figura de lentitat collaboradora, que no va ser acceptada. En aquell reial decret, per primer cop, introduen la instrucci que noms podrien rebre aquestes sub-vencions les entitats que actuessin a tot lEstat. En els dos anys que van passar entre la publicaci del decret i lanullaci del Suprem, la Generalitat va aconseguir que no sapliqus aquesta discriminaci a les entitats socials no estatals amb dileg amb el ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, responsable de les ajudes, fins ara.El govern espanyol, per, no sha donat per venut, i malgrat lopini reiterada dels jutges, ha buscat la manera per seguir amb el seu pla: convertir aquestes subvencions en una nova prestaci de la Seguretat Social -que depn del ministeri dOcupaci-, a travs de convenis amb les entitats socials, noms dmbit estatal.Segons lesborrany, noms subvencionar organitzacions dmbit estatal amb el 0,7% de lIRPFLEstat prepara un decret per tallar laixeta a les entitats socials catalanesAra (24/09/2015)Albert Sol-108-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperUn de les 23 peticions de MasEl 30 de juliol del 2014 el president del Govern, Ar-tur Mas, es va reunir a la Moncloa durant dues ho-res amb el president espanyol, Mariano Rajoy, per demanar-li altre cop un referndum acordat sobre la independncia de Catalunya. Mas tamb va dur sota el bra una llista de 23 peticions per negociar amb el govern espanyol, una de les quals era, precisament, posar fi a aquesta disputa de competncies amb les subvencions del 0,75% de lIRPF. Fins ara, noms una daquestes 23 queixes ha sigut resolta: el tren llanadora a la T1 de laeroport del Prat.Els catalans, els ms solidarisSi sacaba aprovant aquest reial decret llei es pot pro-duir la paradoxa que, tot i que Catalunya s la co-munitat que ms marca la casella dels fins socials a la renda, aquests diners no arribin a les entitats ca-talanes que ho necessiten. Un de cada quatre euros recaptats per Hisenda per a fins socials laporten els contribuents catalans (26%). De fet, la meitat dels ciutadans de Catalunya que fan la declaraci marquen aquesta casella, el 32% no en marquen cap, el 10% marquen la de lEsglsia i un altre 10% les marquen totes dues. Amb tot, sense aquest decret, que suposa-ria una retallada molt important en els pressupostos de 61 entitats catalanes afectades, Catalunya siste-mticament ja rep menys diners dels que aporta a la bossa comuna. Cap novetat.En els pressupostos de lEstat del 2015 hi ha una partida de 221 milions deuros per repartir entre les entitats que ho han sollicitat (469). Daquests 221 milions, els contribuents catalans nhan aportat 57,6, tot i que les entitats catalanes noms en rebran 31,1, el 14%. Malgrat que els criteris per repartir els diners no sn territorials ni de solidaritat, Catalunya rep in-defectiblement entre el 12% i el 14% del total. Les ajudes satorguen als programes dacci social que presenten les entitats -sen pot presentar ms dun per entitat-, i saccepten o no en funci de si complei-xen uns requisits solidaris i dinclusi social que vagin dirigits a situacions de pobresa, discapacitat, infncia, addiccions o malalties crniques, entre daltres. Mal-grat aix, el sostre de les entitats catalanes s aquest 14%.Lesborrany del reial decret llei de la nova prestaci de la Seguretat Social diu que shaur de crear una co-missi rectora, que ser lencarregada de valorar to-tes les peticions de subvencions amb aquests diners de lIRPF. La comissi estar formada pel director general de lInstitut Nacional de la Seguretat Social (INSS), un representant del ministeri dOcupaci i dos representants del ministeri de Sanitat.Enlla: http://www.ara.cat/societat/LEstat-prepara-laixeta-entitats-catalanes_0_1436856355.html-109-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperLa Vanguardia (30/09/2015)Rosa M. BoschCada da un grupo de personas sin techo mata las horas en el parque de los jardines Hortes de Sant Bertran, en la calle Carrera del Poble Sec. Junto a carritos llenos con sus pertenencias, charlan, dor-mitan y beben tetrabrics de vino barato. Si el alco-hol no te lleva a la calle, la calle te lleva al alcohol, comenta Jordi Baqus, voluntario de la Fundaci Arrels que cada martes acompaa y presta su apo-yo a estos ciudadanos que malviven a la intemperie. Desde hace unos meses, grandes bloques de piedra intentan impedir que los indigentes se cobijen de noche o cuando llueve bajo los voladizos del edi-ficio que da a los jardines, una medida que adopt el Ayuntamiento ante las quejas de los vecinos por los problemas de convivencia que ocasiona este co-lectivo.La solucin no pasa por poner barreras. Con las piedras lo nico que se consigue es contentar mo-mentneamente a los vecinos o trasladar el conflicto a otra zona. Es necesario que el Ayuntamiento rea-lice un trabajo intensivo con estas personas porque estn en una situacin muy crnica. Este caso evi-dencia que la pobreza nos molesta y entiendo que a nadie le hace gracia tener al lado de casa a alguien borracho y chillando, comenta Ferran Busquets, director de Arrels, entidad del Raval que trabaja para que nadie duerma en la calle.Cada da se concentran ocho o diez personas sin techo, beben, se pelean y de noche hacen mucho ruido y molestan a los residentes. Los nios ya no juegan en el parque, explica Israel Rodrguez, ca-marero en el restaurante Paradas, en los bajos del edificio donde han colocado las piedras.Una portavoz del Ayuntamiento de Barcelona con-firm ayer que el anterior gobierno municipal, en marzo o abril, orden la actuacin tras las reiteradas protestas vecinales por la presencia de este colecti-vo, con el cual se han intentado sin xito diversas intervenciones por parte del Servei dInserci So-cial (SIS), de la Guardia Urbana y de los tcnicos del distrito. Las mismas fuentes indican que un equipo del SIS realiza un mnimo de tres visitas semana-les a esta zona. A todas las personas contactadas -cuya principal problemtica son las adicciones- se les ofrecen los recursos para cubrir sus necesidades bsicas (alimentacin, duchas y alojamiento), pero pocos veces los utilizan, aadenBusquets insiste en que la solucin es el trabajo diario y a largo plazo con las personas en peor si-tuacin; la nica manera de dar un paso adelante es ofrecindoles viviendas. A final de ao, Arrels pre-v abrir un piso destinado a los casos ms extremos, en el que no se exigir el cumplimiento de normas. La nica solucin es el trabajo diario y a largo plazo con las personas en peor situacin, y ofrecerles una vivienda - La Fundaci Arrels reclama al Ayuntamiento polticas ms decididas para integrar a las personas que duermen en la calle,y censura poner barrerasUn muro de piedras para alejar a los sintecho en BarcelonaLas piedras se colocaron delante del edificio que hay junto al parque de los jardines Hortes de Sant Bertran. (Kim Manresa - Propias)-110-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperSlo pedimos que no haya violencia. Actualmen-te, y segn el ltimo recuento realizado por Arrels, cerca de 900 personas pasan la noche al raso. Otras 2.000 pernoctan en alojamientos municipales o de entidades sociales.Arrels considera que ahora lo mas urgente es dis-poner de viviendas para las 300 personas cuya si-tuacin es ms extrema. El modelo que defiende es el denominado housing first, consistente en ceder un piso a los indigentes que llevan aos en la calle y que sufren una enfermedad mental o una adiccin. Esta frmula funciona en el 80% de los casos. Slo pedimos a los beneficiarios -ahora tenemos 40- que aporten entre el 20% y el 30% de sus ingresos en concepto de alquiler, que tengan buenas relaciones con los vecinos y que acepten recibir una vez a la semana la visita de una persona de apoyo, detalla Busquets subrayando que la solucin no pasa por levantar muros de exclusin.Enlla: http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20150930/54436922943/muro-piedras-alejar-sintecho-barcelona.html-111-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperJo vaig nixer a la muntanya fa 50 anys i vaig crixer aqu, en una barraca de canyes que va construirel meu pare, sota el far. Jo i els meus deu germans vam venir al mn a Montjuc. La majoria han mort, em sembla que en queden tres de vius, per fa temps que no s res dells, explica en Rafael, una de les desenes de persones que viuaMontjuc, en una barra-ca de plstic minscula que comparteix amb la seva parella. Quan les coses li van malament es refugia a lamuntanya. Diu que al bosc se sent segur, millor que installat en un banc de Ciutat Vella o de lEixample.Les ltimes barraques de Montjuc van ser demolides el 1987 amb les obres de lAnella Olmpica, recorda lhistoriador Oriol Granados, president delCentre dEstudis de Montjuc. Per entrat el segle XXIun grapat de cabanes, tendes de campanya i al-guna cova allotgen els nous habitants de la muntanya, en paratges ocults per a quatre passes dun hotel luxs i de restaurants de moda. I amb vista alscreuers mastodntics del port de Barcelona.En Rafael coneix molt b aquest mbit de Montjuc, al costat de la ronda del Litoral. Avana amb agili-tat per un bosc molt, molt brut. Davant de la que s casa seva des de fa dos anys i mig sala un al-tre habitatge de plstic ocupat perunpareiel seufill arribats dHongria. Un gat i una gossa, Sara, sn la resta docupants daquest assentament. Una bici, una tomaquera, una porta de fusta, galledes amb aigua per rentar els estris i la roba, i molts altres trastos que en Rafael va recollint per la ciutat samunteguen a lentrada del seu territori. Jo cuino, no acostumo a anar als menjadors socials, explica mostrant una llauna de conserva de tomquet on cou els aliments, en un foc improvisat a terra. A linterior daquesta cabana, la seva parella, que prefereix mantenirse en lanonimat, llegeix un llibre. Discreta i poc xerraire, la dona, asseguda en un matals, es concentra en les pgines dAutoterapia emocional.Seguint una ruta que discorre gaireb parallela a la ronda del Litoral, en Rafael mostra un altre campa-ment petit, amb matalassos, una cadira, roba estesa, mantes... Passem de llarg. Si veuen que fem fotos senfadaran, adverteix deixant clar que un no sha de ficar en els dominis dels altres.En Rafael comparteix xerrades i passejos amb en Luis, un gallec que habita una cova una mica ms enda-vant, a la qual saccedeix pujant una pujada costeruda i relliscosa. Tamb amb vista a dos creuersdeGrimal-di. Magradael misteri, confessa als visitants que entren a la seva gruta. s un espai ms ampli presidit per un matals envoltat dun cartr i amb diverses piles de llibres i revistes. Tamb un gibrell on renta la roba i es renta ell, tres parells de sabates amb molts quilmetres, una guitarra... Jo em vaig installar aqu fa uns dotze anys, abans hi havia un alemany. Quan guanyava un sou vivia en un estudi a la ciutat. Vaig deixar Galcia fa 26 anys i vaig veniraBarcelona, des-La Vanguardia (26/10/2015)Rosa M.BoschDesenes de persones dormen a lamuntanyaencabanes, tendes de campanya i alguna covaBarraquisme a MontjucUna vida a la intemprie. En Rafael va nixer a lamuntanya i ara viu protegit sota uns plstics en una zona boscosa-112-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperprs vaig estar una temporada a les Canries, tam-b vaig treballar en un vaixell, a les obres de la Vila Olmpica, de vigilant, al port de Barcelona..., relata. Els mosquits i la tenebrositat de lescenari convide-naemprendre el cam de tornada tan aviat com es pu-gui. Per en Luis reiteraqueshi sentagust, afirmaci que segurament deixaria estupefactes els habitants de les coves daquesta zona, del Polvor, de fa cent anys. Al llibre Una hereva de Barcelona, lescriptor i pe-riodista Sergio Vila San jun fa referncia al submn que tamb poblava aquesta altra Barcelona als anys vint del segle passat.En Luis i en Rafael comparteixen una infantesa dra-mtica, en la ms absoluta misria. En Rafael no va anar mai a lescola ja que com que era el ms gran dels nois era el que havia dajudar el pare en les seves ocu-pacions fora de la llei. Nos llegir ni escriure, per sc llestimespavilo. He treballat de tot, delectricista, lampista, cuiner, vigilant..., diu amb picar dia mentre fa fotos amb el seu telfon mbil. En Luis s que va poder anar a classe, per ell, i els seus 17 germans, patia les llargues absncies del pare, enrolat en un vai-xell. La meva mare ho passava molt malament, amb 18 fills i sense tenir recursos per donarnos menjar, recorda.Arrels, fundaci que ajuda les persones que dormen al carrer, est tramitant la concessi dun pis per a enRafael, que cobra una pensi de poc ms de 400 euros. En Luis, que no t cap ingrs, assegura que t gaireb tot el que necessita a la seva cova i que a curt termini no es planteja demanar cap habitatge. Diu que sapanya amb els esmorzars que li ofereixen al lo-cal del Raval dArrels, on aprofita el wifi per descarre-garse vdeos; els dinars, al menjador de les germanes de Teresa de Calcuta, i el suport dun vell amic del carrer que ara t una habitaci a lEixample. Cada diumenge el visito i em dna alguna moneda. Grcies a ell vaig poder comprar aquesta tauleta. Mhe baixat 3.000 vdeos, molts de msica clssica, de Chopin, Bach, Schumann, i de flamenc... Tamb mencanten les sries Bonanza o La casa de la pradera.En Rafael exerceix de guia per la muntanya i mostra racons on altres persones shan acomodat per passar setmanes, mesos o anys allotjats en construccions deplstic fragilssimes. A prop de lavinguda de Mira-mar, en un entorn on creixen algunes figueres de moro i destaca el groc de lherba de Sant Joan, shi veu una tenda de campanya, roba penjada duna cor-da eixugantse al soliun tronc darbre que fa de banc. Les gavines grallen i arriba el so dels vaixells entrant a port. Una estampa que podria recordar una acampa-da agradable en un entorn natural. Per els ocupantsdaquest espai no sn excursionistes de cap de setma-na, sin ciutadans sense sostre.Arrels calcula que prop dun centenar de persones podrien viure a la intemprieaMontjuc, encara que s una zona, igual que Collserola, que no sha explo-rat a fons. En el recompte fet per Arrels la nit del 26 de maig passat, grcies a la collaboraci de 750 voluntaris, es van comptabilitzar un total de 892 in-digents als deu districtes de la ciutat, encara que per motius de seguretat no es va poder rastrejar Montjuc ni Collserola.Vicky Aira, cap dIntervenci Social i Espai Pblic de Barcelona, indica que lAjuntament ha localitzat, al llarg del 2015, 25 personesaMontjuc, de les qualsnouhanacceptat lajuda de serveis socials. Noms comptem amb qui hem contactat diverses vegades, no les que hi sn de passada. A Montjuc, com que s una zona forestal i de difcil accs, apliquem una metodologia diferent: cada dos o tres mesos fem una prospecci amb la Gurdia Urbana, la gestora de la muntanya, BSM, i amb la secretria de prevenci del districte Sants Montjuc.Enlla: http://hemeroteca.lavanguardia.com/search.html?q=viure+al+bosc+urba&bd=26&bm=10&by=2015&ed=26&em=10&ey=2015&keywords=viure+al+bosc+urba&__checkbox_home=true&edition=&exclude=&x=52&y=13&excludeAds=true&sortBy=&order=-113-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperYa hace dos semanas que no estoy en la montaa. Una noche llovi mucho, cay el techo de plstico de la chabola, quedamos totalmente empapados y dije basta, cuenta nervioso Rafael Montserrat, mientras sorbe un caf con leche en una cafetera de la Ram-bla del Raval. Este hombre de 50 aos duerme por primera vez desde hace mucho tiempo en una cama, en una pensin de Ciutat Vella, gracias al apoyo de la fundacin Arrels.Rafael y sus diez hermanos nacieron en la monta-a de Montjuc, donde sus padres se instalaron en los aos 50 procedentes de Andaluca, y hasta hace unos 15 das era una de las decenas de personas que malviven en barracas o en tiendas de campaa ocul-tas entre los rboles. Su testimonio qued reflejado en un reportaje publicado, el pasado 26 de octubre, en estas pginas. La Vanguardia seguir la evolucin de Rafael en los prximos meses durante los cuales espera afrontar cambios importantes en su vida: de la pensin pasar a ocupar un piso gestionado por Arrels.Ahora empieza un proceso de adaptacin que, segn cuenta Ferran Busquets, director de Arrels, puede ser ms complicado de lo que parece. Me preocupa la sensacin que tienen muchos indigentes que al con-seguir una habitacin o un piso no se acaban de creer que es para siempre, tienen miedo de volver a acabar a la intemperie.Rafael se levanta cada da pronto, a las ocho ya ha salido de la pensin. De hecho duerme mal, muy mal, apenas unas dos o tres horas seguidas. Todava no se ha sacado del cuerpo esa sensacin de tener que estar en estado de alerta que le ha acompaado durante la mayor parte de su vida. Hace unos aos, una pareja de indigentes, supuestamente amigos, lo cosieron a pualadas mientras dorma dentro de su saco en los jardines Mossn Costa i Llobera de Montjuc. Pen-saban que llevaba encima los 400 euros que haba co-brado ese da de la pensin, pero los tena en el ban-co. Me clavaron ocho navajazos, pas una temporada en el hospital. En esos mismos jardines encontraron hace unas dos semanas el cadver de un hombre, si-gue contando. Por eso, porque deba estar vigilante, nunca me haba tomado somnferos, pero ahora la doctora me los ha recetado.Rafael est satisfecho por el paso que ha dado, pero a la vez se siente inquieto y est muy preocupado por su pareja, de la que no sabe nada desde hace unos das, tras distanciarse por una pelea. Se me murie-ron tres parejas anteriores y sufro mucho por lo que pueda pasarle a ella, dice ca bizbajo.Su rutina diaria empieza en un bar del Parallel. A cambio del caf con leche ayudo al propietario a lle-nar la nevera. Luego voy a la chabola, a dar de comer a mi gata, Rateta. La encontr de chiquita, abando-nada, con un ojo medio hundido. La cur con man-zanilla y ahora est muy maja; piensa que yo trabaj La Vanguardia (20/11/2015)Rosa M. BoschRafael Montserrat ha dejado su chabola en Montjuc y se ha instalado en una pen-sin, paso previo para empezar una nueva vida en un piso de ArrelsNo quiero morir en la montaaRafael, de 50 aos, fotografiado el pasado lunes por la tarde camino de su pensin desde Montjuc (Jordi Play)-114-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperdos aos de voluntario en Creu Roja. Despus bajo a comer a la Llar Pere Barns, de Arrels, donde tam-bin ceno, relata mientras calma su nerviosismo con un pitillo.Comenta que tanto tiempo en la montaa, donde creci junto a sus hermanos, al menos le han servido para afinar los sentidos, especialmente el odo, el ol-fato y la vista, aunque ahora ya no ve demasiado bien. En cambio, en la ciudad los pierdes. A m y a mis hermanos nos conocan como los nios lobo, apos-tilla.En estos momentos, lo ms importante es trasla-darme a un piso, creo que ser entre finales de ao y principios del que viene, y centrarme para poder ha-cer lo que ms me gusta, reparar electrodomsticos, hacer soldaduras... Tambin colaborar como volunta-rio en Arrels, mostrar a la gente cmo viven las per-sonas sin techo. Lo que tengo claro es que no quiero morir en la montaa.Enlla: http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20151120/30273846347/no-quiero-morir-montan.html-115-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperLas ciudades se debaten entre poner dificultades o no a determinados usos del mo-biliario callejeroLa Vanguardia (29/11/2015)Albert MolinsLas ciudades pueden ser lugares inhspitos, sobre todo si uno tiene su hogar directamenteen sus calles.De un tiempo a esta parte, en muchas urbes se ha abierto el debate sobre si hay que tomar medidas, ycules deben ser, para evitar que gente sin hogar use elementos del mobiliario urbano como bancos, so-portales, huecos de escaleras y hasta espacios libres debajo de los puentes para tumbarse, dormir y hasta instalarse de forma ms o menos permanente, o si, por el contrario, hay que tomar otro tipo de medidas y mientras, permitir que estas personas puedan hacer el uso que necesiten del espacio ciudadano.Los argumentos de los que estn a favor de poner dificultades a los que usan el espacio pblico como si fuera el saln de su casa van desde las quejas por los problemasn higinicos, pasando por los perjuicios comerciales, el dao al turismo e incluso la seguridad,que es el argumento que usan algunas entidades ban-carias para cerrar el acceso a sus cajeros durante la noche. Ferran Busquets, director de la Fundaci Arrels, re-cuerda que hasta la fecha ha habido ms casos de indigentes agredidos que no al revs, yque hay que entender que, obviamente, sera muy deseable que no hubiera gente viviendo en la calle, pero la realidad es muy distintay para estas personas la calle es su casa y lo que hay que hacer es adoptar otro tipo de me-didas para estas personas que estn en situacin de extrema vulnerabilidad y que ven vulnerados mu-chos de sus derechos. Busquets se lamenta, adems,de que muchas veces este tipo de soluciones se adop-ten ms por la presin de la ciudadana que por iniciativa propia de las administraciones.Ya hay ciudades que cuentan con estos elementos de arquitectura defensiva o disuasoria, cuya funcin, de formamsomenos disimulada no es slo evitar determinadas actitudes (tambin para el incivismo), mediante barreras fsicas sino, segn Busquets, in-visibilizar a este tipo de personas y expulsarlas delcentro de las ciudades.No tendramos que esconder nuestras vergenzas como sociedad y que haya gente durmiendo en la ca-lle, es una de ellas, opina el director de Arrels.En junio del 2014, en Londres aparecieron unos pinchos metlicos en el suelo del portal de un edi-ficio de la calle Southwark Bridge. El alcalde de la capital britnica, Boris Johnson, estuvo entre los que mostraron su repulsa ante la iniciativa, atribuida a los promotores inmobiliarios del edificio, que calific en Twitter de fea, contra sus propios intereses y est-pida. Esto no quita que Londres cuente con varios modelos de bancos con apoyabrazos que impiden que nadie se pueda tumbar en ellos, o que en Oxfordexistan tambin este tipo de bancos y con el asiento curvo.En Montreal (Canad), en algunas paradas de auto-bs, se han instalado taburetes a distintas alturas, en Tokio hay bancos tubulares y sillas onduladas de me-tacrilato y en la ciudad china de Cantn se han ins-talado pinchos de cemento de 20 centmetros debajo de varios puentes frecuentadas por los sintecho.En Espaa sucede msomenos lo mismo. En Ma-drid, no hace ni un ao que la entonces alcaldesa, Ana Botella, instal bancos antimendigos, que ahora Manuela Carmena estudia retirar. En Alicante, duran-te el ao pasado, tambin se generaliz la instalacinde este tipo de mobiliario urbano por todo su casco urbano.Arquitectura urbana disuasoria-116-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperEn 2009 el Ayuntamiento de Barcelona llev a cabo una accin urbanstica preventiva en la plaza George Orwell y en las cercanas del Macba, que se consideraban las zonas ms degradadas de Ciutat Vella,yque consisti en instalar bancos con apoyabra-zos intermedios, adems de esquinas terminadas enrampa para evitar que la gente orine en la calle.Segn Ferran Busquets, el mobiliario urbano debe servir para hacer la vida ms fcil a la gente, no ms complicada y cree que la solucin no pasa por gas-tar dinero en bancos y sillas, sino en ayudar a las per-sonas.Enlla: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2015/11/29/pagina-43/96215005/pdf.htmlCantn. Pas de cemento de 20 centmetros debajo de un puente que solan frecuentar los sintecho.Tokio. Un banco formado por tres asientosindependientes y con formas onduladas.Montreal. Taburetes a diferentes al-turas en una parada de autobs de esta ciudad canadiense.En junio del 2014, aparecieron estos pinchos en el portal de un edificio de viviendas de lujo en Londres que gene-raron una protesta a la que se sum el alcalde de la ciudad, Boris Johnson.-117-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa paperLa Gemma Culla no t cap problema a reconixer els seus fracassos del passat, perqu se sent orgullosa dels xits del present. s per aix que no sorprn que, juntament amb en Llus Serra, hagi protagonit-zat un pas endavant molt important a la Fundaci Arrels , que acompanya persones sense llar a Barce-lona. La Gemma i en Llus van arribar a Arrels com a usuaris fa anys, per en els ltims mesos hi han tingut un altre paper, perqu han format part de lequip di-rectiu. Feia temps que els responsables daquesta fun-daci amb seu al Raval sho rumiaven i van decidir fer el pas: incorporar a lequip de direcci persones que haguessin viscut en primera persona el fet destar sense llar. O, dit duna altra manera, donar veu a les persones que en algun moment han trucat a la porta per demanar ajuda.La Gemma i en Llushi participen de bon grat i aclareixen que no s perqu sentin que tenen cap deuteNi la Gemma ni en Llus creuen que shagi de donar gran rellevncia al seu paper. Sobretot hem escoltat i quan ens ha semblat que hi podem aportar algu-na cosa ho hem fet, resumeix en Llus. En el seu cas, explica que del temps que va estar-se al carrer quatre anys a mitjan anys noranta, desprs del final del boom olmpic que el va deixar sense feina en la construcci recorda molt i molt la importncia de poder-se dutxar i de canviar-se de roba, sobretot a lestiu. s per aix que va proposar obrir ms temps les dutxes del centre obert dArrels. I ho va aconse-guir. De qestions ms tcniques de la fundaci no en puc dir res, per de com ns dimportant dutxar-se per a alg que dorm al carrer en puc parlar amb coneixement de causa, diu aquest home de 62 anys que en fa ms de dos que viu en un pis del Patronat Municipal de lHabitatge i al mat fa de voluntari a ladministraci de la fundaci.La Gemma s una dona rebel que va aconseguir deixar lalcohol i comparteix un pis dArrels. Es mou amb una cadira de rodes motoritzada que es va comprar amb els estalvis que li van fer fer en un al-berg. Relata amb tot detall com va marxar de casa per casar-se amb 19 anys (vaig confondre la llibertat amb el llibertinatge, resumeix); va deixar a mitges la carrera de biologia, perqu el que li agradava era la psicologia; anys de dependncia de lalcohol; acomia-daments de feines, desnonaments; sis anys dalberg en alberg, quatre mesos durssims al carrer... Fins que un dia recorda va arribar un ngel protector, en Miguel ngel, un treballador social dArrels. Hi ha gent que es creu superior als altres reflexiona en veu alta, superior a nosaltres, per tothom pot aca-bar al carrer. Per aix ara s humil i t gravat a la memria el 29 de maig del 2013, quan va entrar al pis.Ho dec tot a Arrels i a la seva gent. Hi ha molt damor repeteix la Gemma. Intento collaborar donant el meu parer en el que puc. s un honor participar per millorar les maneres i trobar eines per Gemma Culla i Llus Serra aporten des de fa uns mesos la seva experincia dhaver viscut al carrer a lequip directiu de la Fundaci ArrelsDirectius amb valorsEl Punt Avui /09/12/2015)Snia PauGemma Culla, que va viure durant anys dalberg en alberg, al centre obert de la Fundaci Arrels on participa en diferents ac-tivitats, a ms de formar part de lequip directiu Foto: Josep Losada.-118-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa paperajudar els companys que encara sn al carrer, diu. Tant la Gemma com en Llus asseguren que ho fan de bon grat i no pas perqu sentin que tenen un deu-te. Quan ho necessitvem ens van ajudar i ara inten-tem fer-ho nosaltres, argumenten.Aviat far un any que la Gemma i en Llus es van incorporar al consell directiu. s un pas ms que ha fet Arrels per incentivar la participaci de les per-sones ateses. Participaci que es promou tamb en altres mbits, com ara per decidir com sha de moblar un pis en el qual entren a viure o rebre les visites descolars per explicar-los la seva experincia.Un debat obert a CritasA Critas tamb experimenten la manera dinvolucrar les persones beneficiries que es mostren disposades a fer voluntariat. Un dels casos que funcionen s el den Jaume Valls, que rep suport de lentitat en dife-rents mbits i participa en accions com ara la recolli-da de joguines per Reis o la de medicaments: Ning mhi obliga, per no em s estar parat i dono un cop de m quan puc. El responsable de lrea social de Critas Diocesana de Barcelona, Eduard Sala, expli-ca que aquesta participaci dels usuaris s un debat obert. Sc partidari de valorar-ho molt b cas per cas, perqu mai hi ha dhaver un emmirallament que pot ser perjudicial, adverteix. Sense dubtar del com-proms que pugui tenir la persona, Sala considera que el millor s que no collaborin en el mateix servei del qual sn o han estat usuaris.Enlla: http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/921870-directius-amb-valors.html?cca=1-119-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperDe dormir al ras a dalt de lescenariEnlla: http://m.ara.cat/societat/dormir-al-ras-lescenari_0_1488451231.htmlEn una nau industrial de la Sagrera hi ha el Centre Cultural Espronceda, un espai ampli i difan dedi-cat a les exposicions dart. Dimarts passat al vespre es va omplir de cadires, escenografia i projector per convertir-se en escenari de teatre. Lltim crit s el ttol duna proposta bastant especial, amb un argu-ment policac rocambolesc que recorda els vells re-lats dAgatha Christie, salpebrada dhumor absurd, sornegueria i rpliques inesperades. Explica el miste-ris cas duna noia que desapareix de la nit al dia en estranyes circumstncies i no triguen a aparixer un ventall de personatges del barri, sospitosos de tenir-hi alguna cosa a veure. Un inspector veter i descre-gut ser lencarregat dintentar treuren lentrellat.Si alguna cosa destaca a Lltim crit per sobre de tot s que est injectada de fora de voluntat i esperit de superaci. Es tracta de la primera iniciativa tea-tral impulsada des dArrels Fundaci, que lluita dia a dia perqu cap sensesostre dormi al ras sota la nit de Barcelona. Sis dels actors que intervenen al mun-tatge sn usuaris dArrels que feliment ja no dor-men al carrer sin que ocupen pisos de la fundaci. Tamb hi actuen tres voluntaris, dos treballadors, tres actors professionals, un msic i un ciutad que shan volgut afegir a la iniciativa. Tots sota la batuta i lapassionament dIvana Mio. Lactriu -a qui podem veure al capdavant de Catalunya Experience a TV3- explica que feia anys que li rondava pel cap fer un voluntariat i que la circumstncia vital de les persones que dormen al carrer suposava un estmul interessant per vehicular la seva inquietud personal i artstica. Va comenar amb uns tallers de teatre a Arrels, que van anar evolucionant de manera natural cap a la repre-sentaci del muntatge.Reconeguts i valoratsDesprs dun procs de csting, coneixena mtua, progressiva escriptura de lobra i assajos, el resultat s un muntatge amb dues parts. La primera s un curtmetratge en qu sexplica el punt de partida -la desaparici de la noia- i els primers interrogatoris de linspector; i la segona s la representaci teatral amb qu es desferma la trama i el seu entrellat. La Ivana est molt satisfeta amb la progressiva i decidida im-plicaci de tothom i amb el fet que durant el procs de creaci ning ha abandonat el barco: s molt gratificant veure com aquestes persones que ho han passat tan malament es veuen reconegudes i valo-rades, com entomen amb molta illusi les rialles i els aplaudiments del pblic.Lltim crit ha sigut una experincia bstia de conei-xement i superaci -un viatge molt intens- encar-nada en un moment francament especial: el dia de la representaci un dels actors es va retrobar amb el seu germ gran, a qui feia deu anys que no veia, un ins-tant molt emotiu del qual tots els implicats van gau-dir al mxim. Desprs de ladrenalina de lestrena, el muntatge t previstos uns bolos a la primavera en un teatre del Raval. La fora del teatre no pot aturar-se.Ara (18/12/2015)Toni Vall-120-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa de paperQualsevol que circuli pel centre de Barcelona com-provar la quantitat de gent que continua dormint al carrer, i ms aquest any que la tardor no ha sigut gaire crua. Als caixers, contra les persianes de les botigues, a un pas de les crulles ms transitades, Barcelona continua sent un dormitori al ras. Sovint la Fundaci Arrels ens ha explicat que treure una persona del carrer demana temps i, tot i aix, quan veig segons quins panorames em pregunto com s possible que a la Barcelona que ara barreja laparador turstic i la sensibilitat social duna alcaldessa com Colau no hgim trobat la manera de fer que tothom dormi en condicions dignes. Hi ha objectius socials ms difcils dassolir que aquest. Hem donat la ba-talla per perduda? No s una prioritat?Ara (22/12/2015)Toni BassasA Barcelona continuen dormint al carrerEnlla: http://www.ara.cat/opinio/Barcelona-continuen-dormint-al-carrer_0_1490850926.htmlDOSSIER DE PREMSA 2015Premsa Digital-121--122- Recompte de persones sense sostre a BarcelonaDOSSIER DE PREMSA 2015Premsa paper - Rdio - TV - Digital-123-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEnlla: https://www.youtube.com/watch?v=bHfBL8EPtLYAjuntament BCN (20/01/2015)RedacciVdeo sobre voluntariado-124-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEnlla: http://xarxanet.org/comunitari/noticies/arrels-fundacio-busca-60-persones-voluntariesLequip de carrer i la llar Pere Barns dArrels necessiten 60 voluntaris per tal de se-guir donant suport a les persones sense llar que viuen als carrers de Barcelona.Arrels Fundaci busca 60 persones voluntriesNing dormint al carrer s el leitmotiv dArrels Fundaci. Des de 1987 ha acompanyat ms de 8.600 persones sense llar en el seu cam cap a lautonomia. Des de lentitat afirmen que aix no hagus estat pos-sible sense la collaboraci de persones voluntries que dediquen part del seu temps a donar un cop de m en algun dels projectes daquesta entitat.Arrels necessita aquest suport durant tot lany i en tasques i projectes molt diversos. Actualment, fa una crida per aconseguir 30 persones voluntries per a lequip de carrer i altres 30 per a la llar Pere Barns. Lobjectiu s doble: duna banda, poder sortir al ca-rrer amb ms freqncia i a ms punts de Barcelo-na per arribar a ms persones que viuen al carrer, i, daltra banda, comptar amb un equip estable que cobreixi totes les nits a la llar de lentitat.30 voluntaris per visitar persones sense llarEl voluntariat al carrer consisteix en sortir amb al-tres companys de lequip en una zona determinada de Barcelona per visitar persones que fa temps que viuen al carrer. Les persones que sincorporin faran formaci i prctiques amb altres companys amb ex-perincia.El voluntariat es podr realitzar en horari de mat, de tarda o de nit, durant 3 o 4 hores. Es demana un comproms setmanal, ms una reuni de seguiment al mes i una reuni bimensual de seguiment.30 voluntaris per fer torns a la llar dArrelsEl voluntariat nocturn a la llar Pere Barns consisteix en realitzar tasques de consergeria a la llar, on viu una trentena de persones sense llar amb una salut frgil. Tamb es busca compartir amb els residents lestona desprs de sopar. Lhorari ser de 21.15 a 7.30 hores i es demana un comproms duna o dues nits al mes.Les persones que estiguin interessades en alguna daquestes oportunitats de voluntariat poden adrear-se al correu electrnic.A lAbast (04/03/2015)RedacciArrels Fundaci busca 60 persones voluntries. Font: Arrels Fundaci (Twitter)Arrels compta amb espais dacollida per a persones sense llar. Font: Arrels-125-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalArrels Fundaci busca 60 voluntaris per realitzar no-ves tasques i projectes de suport a persones sense llar. Ning dormint al carrer s el lema de la funda-ci que, des del 1987, treballa per ajudar a persones que viuen al carrer. La fundaci necessita 30 persones pel voluntariat al carrer que dna suport a diferents persones sense llar de determinades zones de Barcelona. Les perso-nes que formin part daquest grup de treball rebran una formaci i tindran loportunitat de fer prctiques amb altres companys. Daltra banda, les altres 30 persones collaboraran en el voluntariat nocturn a la llar Pere Barns, on realit-zaran feines de consergeria. En aquesta llar hi viuen actualment prop de 30 persones sense sostre.Treballaran en diferents projectes de suport a persones sense llar.Crida per trobar 60 nous voluntaris per a la Fun-daci ArrelsEnlla: http://www.social.cat/noticia/crida-per-trobar-60-nous-voluntaris-per-a-la-fundacio-arrelsSocial.cat (07/03/2015)Redacci-126-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEnlla: http://xarxanet.org/comunitari/noticies/arrels-fundacio-busca-60-persones-voluntariesNing dormint al carrer s el leitmotiv dArrels Fundaci. Des de 1987 ha acompanyat ms de 8.600 persones sense llar en el seu cam cap a lautonomia. Des de lentitat afirmen que aix no hagus estat pos-sible sense la collaboraci de persones voluntries que dediquen part del seu temps a donar un cop de m en algun dels projectes daquesta entitat.Arrels necessita aquest suport durant tot lany i en tasques i projectes molt diversos. Actualment, fa una crida per aconseguir 30 persones voluntries per a lequip de carrer i altres 30 per a la llar Pere Barns. Lobjectiu s doble: duna banda, poder sortir al ca-rrer amb ms freqncia i a ms punts de Barcelo-na per arribar a ms persones que viuen al carrer, i, daltra banda, comptar amb un equip estable que cobreixi totes les nits a la llar de lentitat.30 voluntaris per visitar persones sense llarEl voluntariat al carrer consisteix en sortir amb al-tres companys de lequip en una zona determinada de Barcelona per visitar persones que fa temps que viuen al carrer. Les persones que sincorporin faran formaci i prctiques amb altres companys amb ex-perincia.El voluntariat es podr realitzar en horari de mat, de tarda o de nit, durant 3 o 4 hores. Es demana un comproms setmanal, ms una reuni de seguiment al mes i una reuni bimensual de seguiment.30 voluntaris per fer torns a la llar dArrelsEl voluntariat nocturn a la llar Pere Barns consisteix en realitzar tasques de consergeria a la llar, on viu una trentena de persones sense llar amb una salut frgil. Tamb es busca compartir amb els residents lestona desprs de sopar. Lhorari ser de 21.15 a 7.30 hores i es demana un comproms duna o dues nits al mes.Les persones que estiguin interessades en alguna daquestes oportunitats de voluntariat poden adrear-se al correu electrnicArrels Fundaci busca 60 persones voluntriesLequip de carrer i la llar Pere Barns dArrels necessiten 60 voluntaris per tal de se-guir donant suport a les persones sense llar que viuen als carrers de Barcelona.Xarxanet.org (09/03/2015)RedacciArrels Fundaci busca 60 persones voluntries. Font: Arrels Fundaci (Twitter)Arrels compta amb espais dacollida per a persones sense llar. Font: Arrels-127-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEuropa Press (12/03/2015)RedacciLa Fundaci Arrels, que trabaja para la inclusin de personas sin techo, busca a 60 voluntarios para formar parte de su equipo de calle y para reforzar el acompaamiento nocturno en la residencia Pere Barns, han confirmado fuentes de la entidad a Eu-ropa PressLa entidad quiere destinar la mitad de estos nue-vos voluntarios al equipo de calle, que actualmente est formado por 35 personas, con el fin de ampliar la frecuencia de atencin y cubrir toda la ciudad, puesto que hasta ahora trabajan en Ciutat Vella, Eixample, Sant Mart, Grcia, Sant Andreu y Sants-Montjuc, ha informado este jueves La Vanguardia.La otra treinta se destinar a la residencia Pere Bar-ns, que tiene 70 voluntarios, para dar apoyo a estas personas despus de cenar y acompaarles con acti-vidades antes de ir a dormir.La mediada busca dar una atencin ms precisa y lle-gar ms lejos, y no responde tanto a la variacin del nmero de personas sin hogar en Barcelona, donde en la actualidad hay alrededor de 900 indigentes, han asegurado las mismas fuentes, que niegan que haya bajado el nmero como defiende el Ayuntamiento.Los voluntarios del equipo de calle recibirn una for-macin durante seis meses, aunque desde el principio saldrn a trabajar con mucho cuidado y respetando no invadir su espacio: No queremos ser paternalis-tas ni salvadores de nadie, sino estar all por si un da necesitan ducharse o alojamiento.Enlla: http://www.europapress.es/catalunya/noticia-arrels-busca-60-nuevos-voluntarios-acompanar-personas-techo-20150312123721.htmlArrels busca a 60 nuevos voluntarios para acom-paar a personas sin techoFoto: Europa Press-128-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalDes de fa 26 anys lequip de carrer dArrels Fundaci surt al carrer de forma continuada per relacionar-se amb les persones sense sostre i oferir-los la possibi-litat de millorar la seva situaci. Darrerament ha rea-litzat recomptes parcials de persones que dormen al ras a tres barris de Barcelona i ara es planteja un repte ms ampli: realitzar el recompte a tota la ciutat. Ja t data per fer-ho, la nit del 26 al 27 de maig. Ara queda trobar persones que vulguin ser voluntries durant una nit.El recompte nocturn es far entre les 23.00 i les 2.00 hores. Els voluntaris i voluntries sorganitzaran en petits grups o en parelles i recorreran diferents iti-neraris per poder abastar tota la ciutat. Les persones que hi vulguin participar es poden inscriure emple-nant aquest formulari. Un cop inscrites, rebran ms informaci.Des dArrels expliquen que organitzar recomptes de manera peridica vol ser una eina ms per arri-bar ms enll en la seva tasca. De fet, assenyalen que a diverses ciutats europees la informaci que sobt daquest tipus de recomptes serveix per veure si lacci i les poltiques socials van pel bon cam.Per a ms informaci, et pots adrea a recompte@arrelsfundacio.org.Quantes persones dormen al ras a Barcelona? Com evoluciona aquesta realitat? Arrels Fundaci buscar respostes a aquestes preguntes la nit del 26 al 27 de maig. Necessi-tar comptar amb un gran grup de persones voluntries. Thi apuntes?.Arrels busca voluntaris per una nitXarxanet (24/04/2015)RavalnetEnlla: http://xarxanet.org/social/noticies/arrels-busca-voluntaris-una-nitLequip de carrer dArrels Fundaci. Font: Plana web dArrels-129-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalContar la miseria, por Josep Maria FonallerasContar significa agrupar y crear conjuntos para que, homogneos, puedan ser valorados en su totalidad. Contar es una operacin sencilla que se limita a de-jar constancia del presente, sin pensar en el antes o el despus. No encontramos en el recuento criterios morales ni existe comparacin con otras magnitudes que, a su vez, fueron establecidas en un momento an-terior. Se trata solo de observar y ser capaz de sumar sin otra obsesin que la de ser preciso. Pero resulta que no hay operaciones ni sencillas ni aspticas, por-que no es lo mismo dedicarse a coleccionar tarjetas negras o a establecer complicadas ingenieras conta-bles, que salir a la calle y enumerar personas, esos desamparados que siguen siendo personas, aunque algunos lo olviden, y que duermen en el vestbulo de un banco o tirados sobre las aceras.El seor que cuenta parece que no interviene en la tragedia del que est echado bajo la luz de nen. Solo certifica que se trata de uno ms. Anota sus pertenen-cias, agrupadas en una bolsa de plstico o esparcidas en la intemperie, puede que calcule su edad y luego le otorga un nmero. Pertrechado, sin embargo, con las armas de un lpiz y un trozo de papel, lucha por la dignidad del durmiente, a quien no estorba ni des-pierta ni inquiere en la noche sin alma. Solo cuenta. Pero en ese recuento se descubre la piedad del que, contando, participa tambin de la miseria. Para ven-cerla.Perderlo Todo, Por Emma RiverolaSoy un nmero. Soy viento. Soy lluvia. Soy asfalto y banco y fro y miedo. Siempre miedo. Soy lo que no quieres ver. Soy el hombre invisible que camina si-guiendo el rastro de tu sombra, tratando de recobrar unos pasos que perd, buscndome en el reflejo de lo que fui. Pasars junto a m y ordenars a tus ojos desviar la mirada. No te lo reprocho. Es este maldi-to muro que nos separa. Ni te imaginas lo fcil que es traspasarlo para venir conmigo. Pero despus se torna ms duro que el odio de un nio, ms grueso que el cerrojo de quien ya no te quiere. Y solo queda escapar. Huir de todo lo que fuiste.Soy el hombre que vuela. El que dej en tierra un trabajo, una familia, un sof, una cama y unos sue-os. Nunca nadie imagina esto. Nadie fantasea con estar aqu, tumbado en un portal, mientras alguien te cuenta para saber la cifra de habitantes del otro lado del muro.Soy el hombre que repta. La mirada pegada al sue-lo. Siempre humillada, siembre mirando a los dems desde unos palmos por debajo. Con la suciedad in-crustada en la piel y la humedad en los huesos. Re-cuerdas qu divertido era de nio mirar el mundo desde el suelo? Para m, el juego acab. Soy el hom-bre de hierro que se golpea contra un muro. Soy el hombre murcilago que vuela. El hombre araa que se arrastra.En realidad, soy un super hroe. Solo que perd mis poderes.Enlla: http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/durmiendo-sin-techo-con-frio-4424313El 27 de mayo, voluntarios de Arrels Fundaci se dedicaron a dejar constancia de las personas sin techo que duermen en la calle en Barcelona. La cifra ascendi a casi 900 individuos.Durmiendo sin techo y con froEl Peridico (12/05/2015)Josep Maria Fonalleras / Emma Riverola-130-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEnlla: http://www.tercersector.cat/noticies/catalunya-fara-un-recompte-del-nombre-de-sense-sostreCatalunya far un recompte del nombre de sense sostreEl passat 6 de maig, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat una moci del Grup ICV-EUiA per instar la Generalitat a fer per primera ve-gada un cmput del nombre total de sense sostre i de persones que viuen en habitatges inhabitables abans que acabi el 2015. La proposta originalment sorgeix dArrels Fundaci, que ja participa en el recompte que es fa a Barcelona des del 2008.Per resoldre un problema, primer cal quantificar-lo i conixer-ne levoluci. Estem parlant de lnica po-bresa que es pot quantificar amb un mnim derror, asseguren des dArrels.La idea s que el recompte es faci de manera bianual i el primer sigui abans que acabi el 2015, va expli-car la diputada ecosocialista Laura Massana. La mo-ci tamb demana que es cre una plataforma que coordini totes les activitats. El Pas Basc s lnica comunitat que du a terme de manera sincronitzada un recompte en tot el seu territoriNoms Barcelona i Lleida han fet recomptes per conixer labast de la problemtica en els seus mu-nicipis. Els de la capital catalana es van dur a terme el 2008 i el 2011, i nhi ha un de programat per al 26 de maig pel qual Arrels Fundaci busca voluntaris. Lltim va llanar una xifra de 2.791 persones sense llar a Barcelona.El recompte nocturn es far entre les 23.00 i les 2.00 hores. Els voluntaris i voluntries sorganitzaran en petits grups o en parelles i recorreran diferents iti-neraris per poder abastar tota la ciutat de Barcelona.Des dArrels expliquen que organitzar recomptes de manera peridica vol ser una eina ms per arri-bar ms enll en la seva tasca. De fet, assenyalen que a diverses ciutats europees la informaci que sobt daquest tipus de recomptes serveix per veure si lacci i les poltiques socials van pel bon cam.Taula del 3r Sector (20/05/2015)RedacciEl Parlament insta el Govern a fer-lo cada dos anys. El primer caldria fer-lo abans que acabi el 2015. Fins ara noms sha fet a les ciutats de Barcelona i Lleida.-131-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEnlla: http://www.lavanguardia.com/vida/20150526/54431871974/mas-de-700-voluntarios-contaran-esta-noche-las-personas-que-duermen-en-la-calle-en-barcelona.htmlEl ltimo recuento, de 2013, apunta que 870 personas pernoctan al rasoMs de 700 voluntarios contarn esta noche las personas que duermen en la calle en BarcelonaMs de 700 personas saldrn esta medianoche a re-correr al menos 160 zonas de Barcelona para contar las personas que duermen en la calle, en una inicia-tiva coordinada por la Fundaci Arrels. El ltimo estudio realizado en 2013 por el Servei dInserci Social (SIS)) de Barcelona elevaba a 870 el nmero de personas que pasa la noche al raso, un 54,8% ms que en 2008. A esta cifra hay que sumar las 1.468 que pernoctan en centros residenciales de la Xarxa dAtenci a Persones sense Llar (XAPSLL) y las 595 que lo hacen en diferentes asentamientos de la ciudad. En total, segn estos datos, el nmero de ciudadanos sin vivienda se elevaba en 2013 a 3.000.Esta medianoche, los citados 700 voluntarios sal-drn en grupos de cinco a ocho miembros para re-correr els barrio asignado hasta las dos de la madru-gada. Una vez en el barrio se dividirn en parejas. Cada equipo tiene un coordinador que est en con-tacto por telfono con Arrels. Se contarn las per-sonas que estn durmiendo o que por su aspecto no haya ninguna duda de que duermen en la calle, tanto si es en la va pblica como en interior de cajeros, entradas de parkings, portales, escaleras de acceso al metro, explican los organizadores. Los volunta-rios debern hacer constar en una ficha la direccin, el nmero de personas y el sexo de los sin techo detectados.El pleno del Parlament aprob hace dos semanas una mocin presentada por el grupo de ICV-EUiA para impulsar un recuento anual en Catalu nya de las personas que no disponen de un espacio para vivir o, en el caso de que lo tengan, no rena las con-diciones necesarias para desarrollar las actividades normales de la vida privada.La Vanguardia (25/05/2015)Rosa M. BoschPersonas que viven en la calle tomando un tentempi en la Fun-daci Arrels. (Marc Arias - Propias)-132-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEnlla: http://www.europapress.es/catalunya/noticia-contabilizan-892-personas-durmiendo-calle-barcelona-20150527105120.htmlContabilizan 892 personas durmiendo en la calle en BarcelonaMs de 700 voluntarios coordinados por la Fun-dacin Arrels han realizado la madrugada de este mircoles un recuento de gente que duerme en la calle en Barcelona y han contabilizado un total de 892 personas.En un comunicado, el director de Arrels, Ferran Busquets, ha asegurado que la cifra de 892 personas es el nmero mnimo que duermen cada noche en la calle, ya que existen muchos lugares donde la entidad sabe que pernoctan personas pero no han podido acceder.Ha considerado que el nmero de personas que duermen en la calle es indicador de la calidad de la sociedad en la que se vive y la nica pobreza que se puede cuantificar con un mnimo margen de error, y que contarlas y conocer su evolucin es impres-cindible para plantear soluciones.El recuento ha cubierto todos los distritos de Barce-lona --repartidos en 130 zonas--, pero no ha podido acceder a parques de la ciudad que cierran durante la noche, como el de Ciutadella, y zonas ms escon-didas y alejadas como Montjuc y Collserola, donde tambin pernoctan personas al raso.Ciutat Vella, Eixample y Sants-Montjuc han sido los distritos con mayor concentracin de personas dur-miendo a la intemperie detectadas por el recuento.La candidata de BCom a la Alcalda de Barcelona, Ada Colau, ha participado en el recuento y en un apunte en su perfil de Twitter ha agradecido la labor imprescindible de la fundacin.En Barcelona se han realizado dos recuentos noctur-nos a nivel de ciudad en 2008 y 2011, de la mano de la Xarxa dAtenci a Persones sense Llar, de la que Arrels forma parte junto a una treintena de entidades y el Ayuntamiento.En 2011 se contabilizaron 838 personas durmiendo en la calle y 1.258 ms pernoctando en equipamien-tos pblicos y privados de Barcelona que se dirigen a los sin techo.Dos aos despus, la Xarxa present nuevas cifras que no se basaban en recuentos nocturnos, sino en datos aportados por los equipos del Ayuntamiento, y que hablaban de 870 personas durmiendo en la calle y 1.451 en centros pblicos y privados; unas cifras a las que Arrels suma las 600 que se calcula que viven en la ciudad en asentamientos irregulares.ParlamentRecientemente, el Parlament aprob por unanimidad una mocin de ICV-EUiA que insta al Govern a im-pulsar de forma inmediata un censo de todas aque-llas personas sin techo en Catalunya o que vivan en una vivienda insegura o inadecuada.Este censo, que se actualizar cada dos aos, deber elaborarse en coordinacin con los ayuntamientos y las entidades especializadas de la sociedad civil, y po-dr influir datos sobre las persones afectadas, ya sea sobre el origen de la problemtica o de los recursos con los que son atendidas.EuropaPress (27/05/2015)Redaccin-133-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalLa Fundaci Arrels, que treballa amb persones sense llar, ha pentinat aquesta matinada els carrers de Bar-celona per comptabilitzar les persones que dormen al ras. 700 voluntaris, dividits en grups dentre tres i quatre membres, shan repartit la ciutat en 160 zones. En total nhan comptabilitzat 892.La xifra de persones que dormen a linterior dentitats bancries, sota els ponts o en bancs i parcs pblics ha augmentat un 6,44% respecte de lltim registre de 2011, quan nhi havia 838.Des de la fundaci sha posat de manifest que aquesta metodologia de recompte es fa servir arreu del mn, ja que es traca de lnica mesura fiable per conixer la incidncia real del sensallarisme i poder dur a terme accions concretes per resoldre el fenomen.Ada Colau ha estat una de les persones voluntries aquesta matinada. La futura alcaldessa de la capital catalana ha piulat al seu compte de twitter la tasca que ha realitzat amb un grup de voluntaris a lrea del Raval Sud.Ms de 700 voluntaris han pentinat aquesta nit els carrers de la ciutat.Arrels comptabilitza 892 persones dormint al ras a BarcelonaSocial.cat (27/05/2015)RedacciEnlla: http://www.social.cat/noticia/5248/%20arrels-comptabilitza-892-persones-dormint-al-ras-a-barcelona-134-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalMs de 700 voluntaris coordinats per la Fundaci Arrels han pentinat aquesta matinada els carrers de Barcelona. Dividits en grups de 3 i 4 persones shan repartit la ciutat en 160 zones. Lobjectiu ha estat comptabilitzar sense molestar les persones que dormen al ras. A linterior de seus bancries, sota els ponts, en bancs de parcs pblics o a la rodalia de les estacions. Amb aquesta metodologia, contrastada i fiable, lONG aconsegueix saber peridicament la mesura exacta del fenomen a la capital catalana.En total shan comptabilitzat 832 persones dormint al carrer, que s el nombre mnim de persones que hi dormen, segons la Fundaci. La tasca es rea-litza des de la distncia, sense despertar o molestar els sense sostre.La candidata de Barcelona en com a lalcaldia de Barcelona, Ada Colau, ha participat en el recompte i ha agrat al seu compte de Twitter la tasca impres-cindible que porta a terme Arrels.Des de la ONG se subratlla que la metodologia es fa servir arreu del mn i sha demostrat que es trac-ta de lnica mesura fiable per conixer la incidncia real daquest fenomen. Una informaci vital per po-der decidir desprs la quantitat de recursos que cal destinar-hi.La Fundaci Arrels du a terme peridi-cament aquesta iniciativa des del 2008.Recentment, el Parlament va aprovar per unanimitat una moci dICV-EUiA que insta al Govern a im-pulsar de forma immediata un cens de totes aque-lles persones sense sostre a Catalunya o que visquin en un habitatge insegur o inadequat. Aquest cens, que sactualitzar cada dos anys, haur delaborar-se en coordinaci amb els ajuntaments i les entitats especialitzades de la societat civil, i podr propor-cionar dades sobre les persones afectades, ja sigui sobre lorigen de la problemtica o dels recursos amb els que sn ateses.Ara.cat (27/05/2015)RedacciLa candidata de Bcom a lalcaldia de Barcelona, Ada Colau, ha participat en el re-compte i ha agrat al seu perfil de Twitter la tasca imprescindible que duu a terme lorganitzaci.La Fundaci Arrels comptabilitza gaireb 900 per-sones dormint al carrer a BarcelonaEnlla: http://www.ara.cat/societat/Mes-voluntaris-pentinen-coneixer-Barcelona_0_1364863603.html-135-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalXarxanet.org (27/05/2015)RedacciCollaboren aix amb el recompte dArrels Fundaci, que assenyala que la xifra s el mnim de persones que passen la nit al ras, ja que s impossible pentinar tots els racons de la ciutat.700 voluntaris recorren Barcelona i quantifiquen 892 persones dormint al carrerPer resoldre un problema cal quantificar-lo primer, coneixent la xifra i la seva evoluci. Amb aquesta convicci, Arrels Fundaci ha realitzat la matinada del 26 al 27 de maig un recompte de les persones sen-se llar que dormen al carrer a la capital catalana. Des de lentitat asseguren que es tracta de lnica meto-dologia contrastada i fiable per saber peridica-ment la mesura exacta del fenomen, per tal dadaptar lacci i les poltiques socials a levoluci daquesta realitat.Des de les dotze de la mitjanit fins a les dues de la matinada, shan comptabilitzat 892 persones dormint a linterior dentitats bancries, en bancs i parcs p-blics, als portals, etc. La xifra ha augmentat un 6,44% respecte de lltim registre, realitzat lany 2011, quan nhi havia 838.A ms, des dArrels ens recorden que aquesta s la xifra mnima de persones que poden estar dormint al carrer: Encara que el recompte va arribar als 10 dis-trictes de la ciutat, van quedar zones sense pentinar, com ara, parcs tancats, Collserola, Montjuc...El recompte no seria possible sense la collaboraci de les ms de 700 persones que han respost a la crida de voluntariat de lentitat. Organitzades en grups de tres i quatre persones, shan repartit la ciutat en 160 zones i han anat anotant el lloc, el nombre i el sexe de les persones que shan trobat dormint al carrer, als caixers, als portals, a accessos a prquings i parades de metro, etc.Lobjectiu en aquesta ocasi no era parlar amb les persones que sanessin trobant, sin quantificar-les sense molestar-les. En altres accions que realitzar lentitat, el seu equip de carrer s que estableix vincles de confiana amb les persones sense llar. De fet, cada setmana recorren diferents zones de la ciutat per anar a trobar aquestes persones i conixer les seves neces-sitats. Aix, al 2014 va atendre 611 persones, visitant-les i acompanyant-les al metge, a tramitar la seva do-cumentaci i en qestions jurdiques i a la xarxa de salut mental.Arrels aposta per realitzar el recompte cada anyAquesta metodologia sha emprat tamb en altres ciutats de lestat com Bilbao, Madrid, Sevilla i Sara-gossa, aix com a altres parts del mn, com ara Seatt--136-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalle, Montreal i Dublin. A Anglaterra, ms de 300 au-toritats locals es coordinen cada any per comptar les persones que dormen als carrers dels seus municipis. Es tracta, doncs, duna metodologia contrastada i fiable que sest aplicant arreu.A Barcelona aquest ha estat el tercer recompte que sha fet a nivell de tota la ciutat. Els altres dos es van realitzar els anys 2008 i 2011. A Lleida tamb sen va fer un el 2008.Arrels es planteja ara lobjectiu de comenar a fer-ho cada any, per tal de poder anar contrastant les xifres i avaluant-ne levoluci. En aquest sentit, el ple del Parlament de Catalunya va aprovar a finals dabril una moci presentada pel grup dIniciativa per Catalunya Verds per impulsar un recompte anual a Catalun-ya. Arrels dna suport a aquesta mesura com a eina imprescindible per obtenir informaci quantitativa i qualitativa, i de manera continuada, sobre les perso-nes sense llar.El problema no es limita als que passen la nit al carrerEncara que el resultat del recompte daquesta nit ofe-reixi la xifra de 892 persones sense sostre, Arrels cal-cula que la quantitat de persones sense llar que viuen a Barcelona ascendeix a gaireb 3.000. Ens recorda que el nombre de persones que dormen al carrer s un indicador de la qualitat de la societat i que a dia davui no sabem quantes persones en situaci de po-bresa extrema hi ha a Catalunya, ja que, no totes dor-men al carrer.Arrels treballa des de lany 1987 acompanyant a les persones sense llar en el seu cam cap a lautonomia, oferint allotjament, alimentaci i atenci social i sani-tria. Durant la seva trajectria, ha ats ms de 9.000 persones. Lany passat en van ser 1.600 i el 2013 1.364, lluny de les 1.101 persones ateses el 2010.Enlla: http://xarxanet.org/comunitari/noticies/700-voluntaris-recorren-barcelona-i-quantifiquen-892-persones-dormint-al-carrer-137-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEldiario.es (27/05/2015)Siscu Baiges Arrels Fundaci ha movilizado setecientos voluntarios para contar cuanta gente duer-me en la calle en Barcelona. Han encontrado 892 en la noche del 26 al 26 de mayo. Son ms.892 personas durmiendo en la calle en Barcelona, contadas una a una Unos setecientos ciudadanos con conciencia social se han dedicado, la noche del martes al mircoles, a hacer un recuento discreto de las personas que duer-men en la calle, en Barcelona. Se han dividido en un centenar de grupos y han recibido las instrucciones de los colaboradores de Arrels para hacer este tra-bajo.Sobre las 23 horas, una veintena de personas, la ma-yora mujeres jvenes se han dado cita, al pie de la Sagrada Familia, para rastrear una de las zonas en que se ha dividido la ciudad para hacer este recuento. Cora y Ernest les han dado las instrucciones bsicas: Discrecin, no estorbar a las personas que duermen, evitar riesgos, ser lo mximo de exhaustivos posible en el repaso de portales, oficinas bancarias, accesos a aparcamientos o parques y comunicar a la sede cen-tral de Arrels si encuentran algn menor durmiendo en la calle.La discrecin a menudo conlleva la imposibilidad de descifrar si bajo la manta duerme un hombre o una mujer. Imposible tambin, claro, intentar esatblecer un perfil de la nacionalidad, origen o razones por las que esa persona est pasando la noche al raso.Cora y Ernest encabezan los grupos de unas 8 o 10 personas que se ponen en marcha a las 12 de la no-che, bajo la iglesia iluminada de Gaud, subdivididos en grupos de cuatro o cinco miembros. El objetivo, terminar el trabajo a las dos de la madrugada. A esa hora ya se puede hacer una primera aproximacin al dato buscado: En la zona estudiada de Barcelona duermen casi 900 personas. Hace tres aos cuando se hizo el anterior estudio se localizaron 838. Son ms. Hay espacios de la ciudad donde es demasiado difcil saber si hay gente durmiendo: los parques ce-rrados, como el de la Ciudadela, Montjuc o Collsero-la. Ciutat Vella, Eixample y Sants-Montjuc han sido los distritos con mayor concentracin de personas durmiendo a la intemperie detectadas.Arrels Fundacin bastante hace movilizando sete-cientos voluntarios para hacer el recuento. Eviden-temente, esta tarea corresponde a la Administracin pblica. El pasado da 6 de mayo, el Parlamento de Catalunya aprob por unanimidad una mocin de ICV-EUiA, instigada por Arrels Fundaci, para que este recuento se haga a nivel de toda Catalunya antes de que termine 2015. Se har? Muchos activistas lo dudan vista la apata administrativa demostrada hasta ahora.En la calle, tecleando el ordenadorAlgunos de los voluntarios conocen la zona por don-de buscan sin techo. Abundan las educadoras socia-les, sensibilizadas lgicamente por esta problemtica. Una de ellas, al ver a un hombre durmiendo explica que ha llegado hace unos meses al portal donde aho-ra est, cubierto por una manta ajada. Le acompaan un gato y un perro que tambin duermen. Utiliza Una voluntaria contabilitza una persona sin techo durmiendo garaje -Enric Catal-138-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalun porttil, dice la educadora social para sorpresa de todos. Lo ves pidiendo dinero mientras con una mano teclea el ordenador, explica. Y est encendi-do!, insiste ante la incredulidad de los miembros del grupo que lo acompaan.A lo largo de la hora y media con que han cubierto su zona, el grupo de Cora ha localizado nueve sin techo. Adems de la educadora social en activo, hay estu-diants de esta especialidad, un estudiante de Psicolo-ga, una terapeuta ocupacional y una maestra jubila-da. Uno de los grupos ha encontrado una especie de local abandonado, donde hay gente durmiendo. Son sin techo? No los incluyen en el recuento pero es evi-dente que su techo es muy precario. Mucha gente no duerme en la calle pero lo hace en estas condiciones.Los locales que estn cerrados son las oficinas elec-torales de los candidatos a alcalde Alfred Bosch y Ada Colau. Justo al lado del candidato de ERC-Ms duerme una persona. Dentro de un cajero hay una mujer (o quizs es un hombre), con una brecha en la cabeza. Quien quiera sacar dinero esta noche, ten-dr que pasar por encima suyo. Los colaboradores de Arrels se preguntan si el nuevo consistorio, dirigido por Barcelona en Com podr resolver un proble-ma que se arrastra desde siempre y que muchos dan por insoluble. El nmero de personas que duermen en la calle es un indicador de la calidad de la sociedad en la que vi-vimos y la nica pobreza que se puede cuantificar con un mnimo margen de error. Cuantificar la realidad de los sin techo en Barcelona y conocer su evolucin es imprescindible para plantear soluciones, explica el director de Arrels, Ferran Busquets.Cora entr en contacto con esta problemtica por-que le dedicaba su tesis universitaria. Particip en el primer recuento hace tres aos. Entre los setecientos voluntarios hay de todo. Muchas personas vinculadas a asociaciones del tercer sector, una conductora de ambulancias de la Cruz Roja, trabajadoras de residen-cias de ancianos o discapacitados mentales o una tra-bajadora de ESADE. Muchos de ellos son volunta-rios que estn a disposicin si el Banco de Alimentos organiza una recolecta o si hay que echar una mano a Amics de la Gent Gran.Todos los voluntarios han aguantado bien el esfuerzo. Consideran que ha valido la pena. La pelota est, una vez ms, en el tejado de los polticos. Arrels agradece su ayuda a los voluntarios con una nota que termina diciendo: Seguimos gritando!. Confan en que no sea en el desierto.Enlla: http://www.eldiario.es/catalunya/techo-Barcelona-contados_0_392311162.htmlVoluntarias repasan la zona que les ha tocado peinar - Enric Catal-139-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalDel 4 de desembre al 5 de gener Arrels Fundaci t loportunitat destar als cinc centres que lFNAC t a Barcelona per donar a conixer la campanya #1milidegrcies, que vol aconseguir fons per oferir 45.000 nits dallotjament a persones sense llar. Per fer-ho possible necessiten 400 persones voluntries que les donin un cop de m, apuntat-hi en aquest formulari online! Cada centre de lFNAC a Barcelo-na comptar amb un estand en qu Arrels Fundaci oferir a tothom que passi ensobrar els regals que comprin durant aquestes dates. Poden participar-hi com a voluntaris i voluntries, persones de ms de 16 anys que vulguin collaborar-hi un mat, tarda o vespre (els torns sn de quatre hores). La inscripci tamb est oberta enviant un correu electrnic a amics@arrelsfundacio.org (indicant nom i cognoms, mail, telfon de contacte i dispo-nibilitat).Ecas (01/12/2015)RedacciArrels Fundaci busca 400 voluntaris que enso-brin regalsEnlla: http://acciosocial.org/les-entitats-informen/arrels-fundacio-busca-400-voluntaris-que-ensobrin-regals/-140-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalLa Fundaci Arrels reuneix aquest dimarts ms de 200 persones dentitats pbliques i privades que tre-ballen en ms de 36 municipis catalans, per buscar coordinaci a lhora dimpulsar accions per a les per-sones que dormen al carrer. Un dels principals es-culls que ha denunciat Ferran Busquets, director, s la manca dun recompte real que permeti saber exac-tament quantes persones pernocten al ras a Catalun-ya, ja que actualment es treballa amb xifres aproxima-des, de 14.000 sense llar i 3.000 dormint al carrer. Per aix, la jornada, vol aconseguir mobilitzar el mxim dentitats possibles perqu se sumin al recompte del mes de maig dArrels i reclamar a ladministraci, el comproms en aquest sentit.El director de la Fundaci Arrels, una de les entitats ms grans que treballa amb el collectiu de perso-nes sense llars que es veuen obligades a pernoctar al carrer, destaca que les dades aproximades amb les quals es treballa sn molt pobres i fetes a ull, per la qual cosa, no es pot afrontar el problema amb les mesures que requereix. Els darrers anys, amb la situaci econmica que ha viscut el pas, tot fa pen-sar que el fenomen ha augmentat, per per Busquets noms hi ha dades dels centres datenci de manera que sobvia tota la gent que no va als centres i per tant, no s real. Busquets lamenta que a Catalunya sembli que el problema no hagi crescut mentre que si que ho ha fet arreu dEuropa. Per aix, i a travs duna jornada de treball amb 200 persones dentitats de tot el territori que treballen en uns 36 municipis catalans, la Fundaci Arrels busca la complicitat per tirar endavant un recompte real al mes de maig, si-milar al que ells mateixos van fer la primavera passa-da a Barcelona. Ferran Busquets per, reclama que sigui ladministraci qui capitanegi aquest recompte oficial, recordant el comproms que va adquirir el Govern, desprs que duna resoluci al Parlament. Per Busquets, el treball en xarxa i amb coordinaci amb diferents agents, facilitaria latenci a aquestes persones, i en aquest sentit, la jornada compta amb lexemple del Homeless link de Gran Bretanya, una entitat impulsada pel govern angls que aplega dife-rents entitats per poder fer, com a mnim, la diagnosi del problema. Des de la Fundaci Arrels, es recor-da que a les persones que es veuen obligades a pas-sar la nit al carrer sels vulnera el dret a lhabitatge, a la salut, i a la intimitat i que hi ha solucions que donen bons resultats que caldria donar ms impuls a Catalunya, com s el cas del Housing First, una mesura que permet oferir allotjament individual als sense sostre sense gaireb compromisos. Els bene-ficiaris noms han dacceptar oferir un percentatge dels seus ingressos, acceptar les visites dequips de suport i un bon venatge. Aquestes visites de suport els ha de permetre avanar en els passos perqu la persona pugui recuperar la seva qualitat de vida. Busquets recorda que els albergs que sofereixen, de manera gaireb sempre temporal, a ciutats com Bar-celona, costa 60 euros i en canvi, en el Housing first poden suposar noms 22 euros que a ms, en ser in-dividuals, seviten els conflictes de convivncia que es donen en pisos compartits i que requereixen molt sovint latenci dels professionals.Directe.cat (15/12/2015)RedacciActualment es treballa amb unes xifres aproximades de 14.000 individus sense llar i 3.000 que passen la nit al carrerEnlla: http://www.directe.cat/acn/697606/la-fundacio-arrels-reclama-un-recompte-anual-per-saber-el-nombre-exacte-de-persones-que-doLa Fundaci Arrels reclama un recompte anual per saber el nombre exacte de persones que dor-men al carrer-141-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalTV3 - 324 (15/12/2015)RedacciLa Fundaci Arrels ha reclamat que es faci un re-compte exhaustiu de gent sense sostre a tot Cata-lunya. Les ltimes dades, del 2010, parlen de 14.000 persones sense llar, 3.000 de les quals dormen al ca-rrer. De tota manera, el director de lentitat, Ferran Busquets, assegura que sn dades elaboradesa ull i que s molt possible que hagin augmentat tenint en compte que estem immersos en una crisi econmica.De fet, el Parlament ha aprovat aquest any una moci que obliga el govern a fer un cens de la gent que viu al carrer. I aquesta s una de les reclamacions que sha fet en una jornada al Born Centre Cultural, on representants de 200 entitats i institucions han bus-cat maneres de coordinar-se i afrontar millor aquest problema.Barcelona fa el recompte cada dos anys aquest di-lluns va xifrar en 2.799 els ciutadans sense llar, dels quals 693 viuen al carrer-, per Arrels vol que les da-des sactualitzin a tot el pas al maig que ve:De Catalunya, en tenim xifres febles, per aix neces-sitem fer un recompte al maig del 2016, i fer-ho junts, amb ms municipis, i amb un nou concepte, amb en-questes a persones que viuen al carrer, com ja fan entitats dAnglaterra, la Repblica Txeca o Finlndia, per aprofundir i fer un cens a nivell catal.Busquets ha alertat que noms es tenen en comp-te les dades dels centres oficials, motiu pel qual les xifres no serien realistes. Tot i que la llei obliga els municipis de ms de 20.000 habitants i els consells comarcals a donar resposta a les persones que viuen al carrer, moltes vegades aquesta gent sacaba deri-vant a Barcelona.Les dades del 2010 indiquen que hi ha ms de 14.000 persones sense llar a tot el pas, 3.000 de les quals dormen al carrerLa Fundaci Arrels denuncia la falta de xifres ac-tualitzades de gent que viu al carrer a CatalunyaEnlla: http://www.ccma.cat/324/la-fundacio-arrels-denuncia-la-falta-de-xifres-actualitzades-de-gent-que-viu-al-carrer-a-cata-lunya/noticia/2702866/La Fundaci Arrels reclama que al 2016 es faci un cens de tota la gent sense llar a Catalunya-142- Campanya 1miliodegracies.orgDOSSIER DE PREMSA 2015Premsa paper - Rdio - TV - Digital-143-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalXarxanet (16/11/2015)F Pere TarrsActualment a Barcelona hi ha prop de 3.000 persones sense llar i 900 persones dormen cada dia als carrers duna ciutat de 1.609.833 habitants. Partint daquesta realitat Arrels Fundaci busca la implicaci de tota la ciutadania, dempreses, dinstitucions, descoles i de mitjans de comunicaci per revertir aquesta situaci.Per aquest motiu ha engegat la campanya 1 mili de grcies on, per avanat, dna les grcies a totes aquelles persones que collaborin posant el seu gra de sorra per aconseguir 1 mili deuros.Per qu 1 mili deuros?Amb la recaptaci d1 mili deuros ser possible aconseguir allotjament estable i fer un seguiment so-cial i educatiu a 125 persones sense llar fent aix un pas ms en la persecuci de lobjectiu de #ningudor-mintalcarrer. Amb 22 = 1 nit dallotjament amb seguiment social.Amb 1.000 = 45 nits dallotjament amb seguiment social.Amb 1.000.000 = Allotjament i seguiment social per a 125 persones durant un any.Un got, smbol de la campanyaLa campanya #1miliodegracies t com a smbol un got que pretn crear un moviment de solidaritat.Un got s un element quotidi unificador que sutilitza per beure i brindar, per posar els llapis de colors, per recollir monedes, perqu els infants cons-trueixin un telfon... s un instrument que tothom utilitza diriament i que a moltes persones sense sos-tre els serveix per subsistir.Com collaborar-hi?Si ets una persona individual:- A travs del web 1miliodegracies.org- Trucant al telfon 934 412 990.- Fer-ne difusi per les xarxes socials amb letiqueta #1miliodegracies. Si ets una empresa, escola o instituci:- Organitza un esdeveniment per recaptar fons.- Ajuda a recollir diners per a la causa a travs dels materials sofereixen.- Ajuda a sensibilitzar sobre la problemtica i difon-dre la campanya a travs de les xarxes socials.La campanya 1 mili de grcies, impulsada per Arrels Fundaci, vol aconseguir 1 mili deuros per oferir un allotjament estable a 125 persones sense sostre i ajudar a fer possible #ningudormintalcarrer.1 mili deuros per oferir un sostre a 125 persones sense llar-144-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digital1 mili de grciesWeb de la campanyaNing dormint al carrer - Font: arrelsfundacio.orgNing dormint al carrer - Font: arrelsfundacio.orgEnlla: http://xarxanet.org/projectes/noticies/1-milio-deuros-oferir-un-allotjament-estable-125-persones-sense-llar-145-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEnlla: http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/arrels-busca-millon-euros-para-ayudar-personas-sin-techo-4678818Cada noche 900 personas duermen en las calles de Barcelona y 1.500 lo hacen en centros de atencin pblicos y privados. La oeneg Arrels ha lanzado una nueva campaa que tiene como objetivo recaudar ms de un milln de euros para garantizar 45.454 no-ches de alojamiento a personas sin hogar. O lo que es lo mismo, ofrecer alojamiento estable y apoyo social y educativo a 125 personas sin hogar. Segn cifras de la entidad, el coste de alojar una persona una noche, con el seguimiento social necesario, es de 22 euros.La campaa, denominada 1 mili de grcies, tambin quiere sensibilizar sobre la problemtica de las perso-nas sin techo y concienciar sobre las condiciones en que viven estas personas. El reto es claro: #ning-dormintalcarrer. Las personas que viven en la calle no pueden esperar, por eso tenemos que hacer un salto y garantizar un alojamiento estable a 125 perso-nas, afirma Ferran Busquets, director de la entidad, que ve inaceptable que haya gente que se quede en la calle solo por cuestiones econmicas.Un vaso como smboloLa iniciativa tiene como smbolo un vaso que preten-de crear un movimiento de solidaridad. Un vaso, ex-plican desde la oeneg, es un elemento cotidiano que a muchas personas sin techo les sirve para subsistir.La campaa cuenta con la pgina web 1miliodegra-cies.org donde, en un muro virtual, se muestran las imgenes de las personas individuales, grupos de amigos, familias, empresas, instituciones y escuelas que se movilizan y ponen su grano de arena. Este portal ofrece la posibilidad de colaborar individual-mente o haciendo campaas de micromecenazgo.La iniciativa se suma a la propuesta hace unos das de Asss, otra de las entidades de referencia en la capital catalana en la atencin a personas sin hogar: #404HomelessNotFound. Los objetivos son comu-nes: ayudar y sensibilizar.El Peridico (17/11/2015)Rosa Mari SanzCon esta cifra garantizara apoyo estable para 125 personasArrels busca un milln de euros para ayudar a per-sonas sin techoArrels Fundaci busca, mediante este vdeo, su campaa para conseguir 1 milln de euros para ofrecer 45.454 noches de alo-jamiento a personas sin hogar.-146-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEnlla: http://www.aldia.cat/gent/noticia-arrels-fundacio-vol-recaptar-milio-deuros-per-allotjar-persones-sense-sostre-20151117155321.htmlAldia.cat (17/11/2015)Europa PressEn un comunicat aquest dimarts, lentitat ha expli-cat que vol sensibilitzar sobre la problemtica de les persones sense llar, ms de 14.600 persones a Catalunya segons les ltimes dades del 2010, han descrit, i han afegit que a Barcelona 900 persones dormen al carrer i 1.500 ho fan a centres datenci pblics i privats.Arrels ha descrit que, amb la xifra que shan mar-cat com a objectiu, podran pagar 45.454 nits dallotjament, ja que costa 22 euros allotjar una per-sona una nit, amb el seguiment social necessari.Arrels Fundaci ha impulsat la campanya 1 mili de grcies per recaptar ms dun mili deuros que dedicar a oferir allotjament estable i suport social i educatiu a 125 persones sense sostre.Arrels Fundaci vol recaptar 1 mili deuros per allotjar persones sense sostreFerran Busquest director de Arrels Fundaci-147-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEnlla: http://www.valors.org/%EF%BB%BFarrels-fundacio-te-un-objectiu-aconseguir-1-milio-deuros/Arrels Fundaci t un objectiu: aconseguir 1 mili deurosUn got serveix per a moltes coses: beure, brindar, posar colors, jugar al telfon Per, amb un got, la gent que viu al carrer tamb demana ajuda. Per aix, Arrels Fundaci ha decidit convertir aquest objecte quotidi en el smbol de la campanya #ningudormin-talcarrer.Per aconseguir aquesta meta, lobjectiu de lentitat s recaptar ms dun mili deuros per garantir 45.454 nits dallotjament a persones sense llar o, el que s el mateix, oferir allotjament estable i suport social i educatiu a 125 persones sense llar.Per aconseguir aquest repte Arrels Fundaci demana la collaboraci dempreses, centres educatius, mit-jans de comunicaci i ciutadans en general. Lajuda pot ser gran o petita. Noms aportant 22 euros una persona pot passar una nit allotjada a un centre amb seguiment social.A ms, la campanya compta amb la pgina web 1mi-liodegracies.org on, en un mur virtual, es mostren les imatges de les persones i institucions que participen i ofereix la possibilitat de collaborar individualment o fent campanyes de micromecenatge.Actualment unes 900 persones dormen cada nit als carrers de Barcelona i 1.500 ho fan en albergs i re-cursos pblics i privats. Si no dormissin en aquests espais tamb serien al carrer. A Catalunya, la xifra arriba fins a les 14.600 persones, segons les dades ms recents de lany 2010.Valors (18/11/2015)Redacci-148-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalAmb aquest objectiu neix la campanya 1 mili de grcies, a travs de la qual Arrels Fundaci vol recaptar 1 mili deuros per atendre els ms necessitats i perqu Barce-lona sigui una ciutat on ning no hagi de dormir al carrer.Arrels Fundaci vol garantir un allotjament esta-ble a 125 persones sense llarAquest s precisament lobjectiu que Arrels Fundaci ha traspassat a les xarxes socials a travs de letiqueta #ningdormintalcarrer per acompanyar la campanya 1 mili de grcies, amb la qual es vol aconseguir 1 mili deuros mitjanant donacions. Amb aquests diners es podrien garantir 45.454 nits dallotjament estable i suport integral, com alimentaci i atenci social, a 125 persones de la ciutat.Arrels Fundaci vol que aquesta tasca sigui una res-ponsabilitat conjunta de tots els vens de Barcelona, i per aix dna les grcies per avanat, tal com ho indi-ca el lema de la campanya, a tots els barcelonins amb la idea que tothom que pugui ajudi les 900 persones que dormen cada dia al carrer.Per seguir levoluci de la campanya, sha activat una pgina web especfica, des de la qual es podr com-provar quants diners shan recaptat, conixer algunes experincies i penjar i veure fotografies de totes les persones que participin en la campanya.Ms de 1.600 ateses en un anyDurant el 2015 Arrels Fundaci ha ats ms de 1.600 persones que vivien al carrer i nha allotjat 217. Lobjectiu daquesta campanya s assistir 125 perso-nes ms mitjanant el lloguer dhabitatges individuals.Eldigital.com (19/11/2015)Max LedoEnlla: http://eldigital.barcelona.cat/la-fundacio-arrels-vol-garantir-allotjament-estable-per-a-125-persones-sense-llar_267070.html-149-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalSembla que amb la crisi la societat sha acostumat a veure persones sense sostre dormint al carrer, per moltes ja hi eren en poca de bonana econmica, com s el cas del dibuixant Miquel Fuster. Nhi ha molts, ni han notat la crisi perqu ja vivien al carrer, assegura el director de la Fundaci Arrels, Ferran Busquets. Sn persones invisibles; de fet, prctica-ment no hi ha xifres oficials i aquesta s una de les principals queixes de lentitat, perqu cal saber quan-tes nhi ha, les seves necessitats i problemtiques per poder donar-los resposta.Al maig vam comptabilitzar 892 persones dormint als carrers de Barcelona per hi ha molt poca infor-maci sobre qu passa a Catalunya, explica a la xar-xa social de notcies FAN News Club el director de lentitat, Ferran Busquets. Daqu a mig any repeti-ran lexperincia, que noms va ser possible grcies a lajut de 700 voluntaris, per saber si nhi ha ms o menys i per conixer els motius que els van dur al carrer.Els sense sostre veuen vulnerat el seu dret a lhabitatge i els cal un pis, s una preocupaci constant, cal garantir-los que no tornaran al ca-rrer. Ferran BusquetsEsperem que altres municipis tamb facin recomp-tes. A Anglaterra, per exemple, a partir dun cert nombre dhabitants, estan obligats a fer-ne, afegeix. I s que, tant en lmbit catal com en lestatal, hi ha molt poca informaci. LINE t dades de 2007 i 2012 sobre persones que van passar per centres datenci, per hi ha molta gent que no hi va i hi ha comuni-tats autnomes que en tenen molt pocs. Seguint aquesta lgica, si es tanquen els centres, no hi haur sense sostre, ironitza Busquets.Fa poc ms dun mes, el Ministeri de Sanitat, Ser-veis Socials i Igualtat i les comunitats autnomes van aprovar la primera estratgia nacional integral per a persones sense llar. Un dels avenos s que prioritza el housing first, s a dir, procurar-los un allotjament per poder recuperar-se. Els sense sostre veuen vul-nerat el seu dret a lhabitatge i els cal un pis, s una preocupaci constant, cal garantir-los que no torna-ran al carrer, explica Busquets. Al seu entendre, el pis ha de ser el punt de partida i no el dest final.Lalcohol no ns sempre la causa, per sempre s una conseqncia de viure al carrer. Ferran BusquetsAra, per, sexigeix que deixin de beure i s que la taxa dalcoholisme entre els sense sostre s altssim. Lalcohol no ns sempre la causa, per sempre s una conseqncia de viure al carrer, afirma Bus-quets. El director dArrels entn que hi hagi gent que no doni diners a les persones sense sostre perqu sels gastaran en alcohol, per recorda que quan es pateix alcoholisme, beure s una necessitat perqu, si no, es pateix la sndrome dabstinncia. A ms, cal que la persona vulgui rehabilitar-se: no deixes de fumar perqu la gent tho digui, ho deixes perqu vols tu, recorda.Fans news club (23/11/2015)Marta ParsLes persones sense sostre, el problema invisibleUn jove sense llar.-150-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalA la recerca de recursos per a sense sostreEn qualsevol cas, lestratgia nacional, que tamb se centra en la sensibilitzaci, no especifica don sorti-ran els recursos. Tot apunta que dependr de lIRPF (de la casella 0,7%) i, per tant, dependr de les co-titzacions, avisa. Els recursos sn fonamentals, per aix Arrels sha proposat recollir un mili deuros amb la campanya Un mili de grcies, per garantir a 125 persones de Barcelona 45.454 nits dallotjament estable i suport integral, com alimentaci i atenci social.Noms lany passat van passar 1.600 persones pel centre dArrels, algunes de les quals noms hi van anar a dutxar-se una vegada, per altres hi van cada dia (170), i 180 sallotgen als pisos. Enguany ja hem arribat a aquesta xifra de 1.600 persones, sexclama el director dArrels, entitat que fa prop de trenta anys que treballa amb persones sense llar.Ning dormint al carrer s possible, noms cal voluntat poltica i exigncia de la ciutadania. Ferran BusquetsEl 60% dels nostres ingressos, 1,4 milions deuros, provenen de persones, unes 4.000, que no ens fan preguntes, i la resta (800.000), de ladministraci, que ens demana una justificaci excessiva de les despeses. Calculem que cada any ens gastem 20.000 euros en sous per fer-ho, es lamenta. Per Arrels no vol cari-tat: No volem que la gent ens ajudi, volem que ens utilitzi per ajudar les persones que dormen al carrer. Ning dormint al carrer s possible, noms cal vo-luntat poltica i exigncia de la ciutadania, conclou.Enlla: http://www.fannewsclub.cat/les-persones-sense-sostre-el-problema-invisible/-151-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEn concret, Arrels tindr un estand a cada centre de lFNAC a Barcelona i oferir a tothom que passi per all ensobrar els regals que comprin durant aquestes dates. Lobjectiu s aprofitar el contacte amb la gent per explicar la feina de lentitat amb les persones sense sostre i la nova campanya 1miliodegracies.org.Qu es necessita? Persones a partir de 16 anys que vulguin involucrar-se un mat, tarda o vespre en el repte #ningdormintalcarrer.Qu es far? Ensobrar els regals que comprin els clients de lFNAC i aprofitar per explicar la feina dArrels.Quan ser? Del 4 de desembre al 5 de gener. Es fa-ran torns de 4 hores al mat, tarda i vespre.Com et pots inscriure? Omple aquest formulari amb les teves dades, el torn que et va millor i el centre FNAC que prefereixes. Tamb pots escriure a Snia Martnez, de la fundaci Arrels, a smartinezarias@arrelsfundacio.org.Aconseguir que ning dormi al carrer s possible, apuntat a donar un cop de m!Xarxanet (26/11/2015)RedacciArrels busca 400 voluntaris per la campanya #1milidegrciesOferir ms allotjament a persones que viuen al carrer s el repte de la nova campanya dArrels.Enlla: http://xarxanet.org/social/noticies/arrels-busca-400-voluntaris-la-campanya-1miliodegracies-152-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalDel 4 de desembre al 5 de gener Arrels Fundaci t loportunitat destar als cinc centres que lFNAC t a Barcelona per donar a conixer la campanya #1milidegrcies, que vol aconseguir fons per ofe-rir 45.000 nits dallotjament a persones sense llar. Per fer-ho possible necessiten 400 persones volun-tries que les donin un cop de m, apuntat-hi en aquest formulari online! Cada centre de lFNAC a Barcelona comptar amb un estand en qu Arrels Fundaci oferir a tothom que passi ensobrar els regals que comprin durant aquestes dates. Poden participar-hi com a voluntaris i voluntries, persones de ms de 16 anys que vulguin collaborar-hi un mat, tarda o vespre (els torns sn de quatre hores). La inscripci tamb est oberta enviant un correu electrnic a amics@arrelsfundacio.org (indicant nom i cognoms, mail, telfon de contacte i dispo-nibilitat).ECAS (01/12/2015)RedacciArrels Fundaci busca 400 voluntaris que enso-brin regalsEnlla: http://acciosocial.org/arrels-fundacio-busca-400-voluntaris-que-ensobrin-regals/-153-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digital#1miliodegrciesCada vespre, quan es fa fosc, 900 persones apleguen cartrons i mantes i dormen als carrers de Barcelona. Una fotografia que ja fa temps que ens hem acostu-mat a veure quan agafem el cam de tornada cap a casa. Allotjar una persona durant una nit, amb el se-guiment social necessari, costa 22 euros, i la Fundaci Arrels sha marcat com a objectiu recaptar ms dun mili deuros per garantir 45.454 nits dallotjament per a persones sens llar, o oferir allotjament estable i suport social i educatiu a 125 persones sense llar.Per aconseguir-ho ha engegat la campanya #1mi-liodegrcies, que alhora vol conscienciar sobre les condicions en qu viuen aquestes persones. Volem aconseguir lefecte de taca doli: si cada habitant de la ciutat fes una petita donaci hi arribarem de segui-da, expliquen. Necessiten la implicaci dempreses, centre educatius, mitjans de comunicaci i ciutadans darreu per aconseguir-ho. Les persones que viuen al carrer no poden esperar: hem de fer un salt.www.unmiliodegracies.orgwww.arrrelsfundacio.orgLa millor manera de denunciar s fer-hoCada dia, a les nou del mat, una desena de vens del barri de Bess preparen el dinar que donaran a 250 persones. Compten amb els ingredients que van reco-llir el dia anterior de part de vens, parades del mercat i del que va sobrar a Mercabarna, per si encara falta menjar agafen la furgoneta i van a buscar-lo. Aquest projecte el va comenar la Merche fa tres anys, quan es va quedar a latur: Recordo anar passejant amb la meva germana i veure com coneguts de tota la vida recollien menjar de la brossa per donar-lo als seus fills i vam pensar que la millor manera de denunciar-ho era fer alguna cosa. Vam comenar donant menjar a 50 persones, i tres anys ms tard ja nhan passat 2.500. Fins ara hem comptat amb una petita ajuda de lAjuntament, que ens ha perms pagar el gas i lelectricitat, per l1 de gener sacosta i no sabem si ens renovaran lacord. Teniu web? No hem tingut temps de fer-la, si alg sofereix ser benvingut. ( comedorsolidariogregal@gmail.com )Hi ha persones amb feina, famlia i amics que deci-deixen invertir el temps lliure en gent que necessita ajuda. Els testimonis davui parlen amb una veu forta i alegre, i coincideixen en veritats com no s fcil i encara hi ha molt per fer, per tamb cada vegada som ms. Us hi apunteu?Gent del barriParlo amb lEsperana, que dedica el 100% del seu temps al projecte De ve a ve, i em diu que t pocs minuts per dedicar-me: Aqu hi ha una feinada que no ens lacabem. El projecte va nixer a finals del 2012 amb la mateixa fotografia detonant que han comenat tants altres projectes a la ciutat: una fam-lia de tota la vida buscant menjar a les escombraries per donar-ne als seus fills. Aquesta va ser la guspira Herois a la penombraAra.cat (19/12/2015)Regina Rodrguez-154-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalque va encendre tot un barri que no pot estar ms implicat: comeros i vens de totes les edats passen pel local per llegir i ajudar amb el que est escrit a la pissarra. Falta llet, bolquers i sab de cos. Aquest dissabte hi ha una escudella solidria per recollir pro-ductes, tothom pot portar el que vulgui. Per ara, el ms emocionant sn els Reis Macos, una campan-ya en qu els nens poden escollir una joguina dun catleg duna botiga del barri, que un ve apadrinar i la joguina estar llesta per al dia de Reis. ( www.deveiavei.org )Sab per a 10.000 famliesAix ho fas perqu tho creus molt, perqu, si no, no thi poses. LEmilia va comenar lassociaci c-vica La Nau ja fa 16 anys, amb la intenci de cobrir els bns de segon nivell que no cobria ning: sa-bons per rentar la roba, productes dhigiene personal, roba, etc. Si vols aconseguir una feina has danar-hi net i amb roba presentable, aquest s el primer pas de tots, i aix s el que pretenem, explica. Serveixen a les persones del quart mn, que sn les que pertan-yen a mns prspers per es troben excloses. Vens, com tu i com jo, concreta.Quan vam comenar explicant el projecte a porta freda, va costar arrencar perqu les empreses tenien por que fssim un mal s dels diners, per desprs de 16 anys hem demostrat que ho sabem fer b, diu. Ara La Nau somple de palets, carros i voluntaris que sescampen per tot arreu. Al cap de lany reben 2.500 palets amb 1.800 tones de productes dhigiene, 140.000 peces de vestir i 10.000 parells de sabates, i La Nau es converteix en un pont entre qui vol donar i qui necessita rebre.Grcies al voluntariat i a les entitats i els vens que hi collaboren, distribueixen els productes a 135 en-titats socials, que sn lesgla final i els lliuren a qui ho necessita. En total sen beneficien una mitjana de 10.000 famlies, que sn unes 45.000 persones.Durant tot lany fan una selecci especial dels pro-ductes ms bons per quan arriba Nadal i ara, en vi-glia de festes, treuen larsenal per omplir les bosses dautoestima que reparteixen juntament amb jogui-nes per a 8.000 nens i regals per a 18.000 avis. Aten-ci a la quantitat de zeros de les seves xifres.Enlla: http://www.ara.cat/suplements/arabcn/Herois-penombra_0_1488451191.html-155-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEl Peridico (20/12/2015)Rosa M. SanzVoluntarios y usuarios de la oeneg Arrels tienen pre-visto salir este martes a las calles de Barcelona para agradecer a los vecinos de la ciudad que se preocu-pen por las personas sin hogar, difundir la campaa 1 milln de gracias y animar a la ciudadana a sumarse al reto #ningdormintalcarrer, segun ha hecho saber la entidad. La iniciativa, a la que puede sumarse todo aquel que lo desee, partir a las 17.00 horas desde la sede de la entidad en el Raval, en la calle de Riereta, 24, y transcurrir hasta las 19.30 horas. Los partici-pantes llevarn enormes cartones con forma de co-razn y repartirn otros ms pequeos.Este acto se enmarca en la campaa 1 milln de gra-cias, que se ha puesto como meta ecaudar un milln de euros para ofrecer alojamiento estable y apoyo social durante un ao a 125 personas que viven en la calle o en lugares inadecuados, como albergues o pensiones. La campaa invita a realizar donativos y acciones de crowdfunding y, de momento, ha con-seguido ms de 200.000 euros o, lo que es lo mismo, 9.200 noches de alojamiento, segn Arrels.La oeneg agradecer a la ciudadana su apoyo y divulgar su ltima campaa, con la que pretende lograr un milln de eurosArrels saldr a las calles de Barcelona el martes en favor de los sintechoEnlla: http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/arrels-saldra-calles-barcelona-martes-favor-sintecho-4766719Arrels Fundaci busca, mediante este vdeo, su campaa para conseguir 1 milln de euros para ofrecer 45.454 noches de alo-jamiento a personas sin hogar-156- Projecte HomelessFonts.orgDOSSIER DE PREMSA 2015Premsa paper - Rdio - TV - Digital-157-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEnlla: http://www.community.es/noticias/tipografias-homeless-fonts-y-laboratorios-vichy-en-instagram-podcast/Las fuentes y tipografas de 10 personas sin hogar de Barcelona triunfan en el panorama creativo interna-cional gracias al impulso de la Fundacin Arrels de Barcelona.Olga Garca, responsable de comunicacin de Arrels nos desvela, en una entrevista exclusiva al Podcast Redes Sociales y Empresa, las caractersticas, proyec-cin y fondo de un proyecto pionero cuyo objetivo es ayudar a los sin techo a salir de la calle a partir de la comercializacin de la caligrafa de sus carteles.Tambin, en este episodio analizamos la gestin del canal de Instagram de los Laboratorios Vichy.Qu tipografa de Arrels te gusta ms?Comparte tu opinin en la parte de comentarios de este post o a travs de twitter citando la cuenta @esj y con el hashtag #rsepodcast, as todos podremos participar de las aportaciones.Community.es (20/02/2015)Enrique San JuanTipografas Homeless Fonts y anlisis social me-dia de Vichy en Instagram.-158-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalHomelessfonts, iniciativas ticasLa Fundacin Arrels, nacida con la intencin de ayu-dar a personas sin techo que desde 1987 ha hecho una labor social imprescindible, lanza ahora otra ini-ciativa en colaboracin con The Cyranos McCann. Homelessfonts.org ser la primera pgina web que da la oportunidad de comprar tipografas realizadas por personas sin hogar en diversos talleres que los ayudan a aprender cosas nuevas y a integrarse. Con ello se pretende concienciar sobre un problema que, lejos de disminuir, afecta cada da a ms perso-nas. Con este proyecto, personas a ttulo individual o bien empresas podrn adquirir las tipografas para trabajar sus marcas, identidades corporativas, redes, etc. Sea dnde sea, el objetivo es fomentar la sensibi-lizacin, adems de ayudar a personas que se encuen-tran en esta compleja situacin. Por otro lado, se recogen las historias de vida de los creadores de las tipografas, lo cual nos acerca a en-tender cmo se sienten y el coraje que se necesita para sentarte a ocupar una esquina de la calle con un cartelito haciendo saber que tienes hambre, mien-tras la gente pasa indiferente por delante. Esta iniciativa puede promover la vertiente ms so-cial de las empresas, y puede suponer un avance hacia unas prcticas ms ticas. Todos los fondos recauda-dos se destinarn a la labor de la Fundacin Arrels que ayuda a personas sin hogar ofreciendo aloja-miento, alimentacin, cobertura sanitaria y atencin social. Apoyo total. T: Alba Ortega FloresLamomomagazine (18/03/2015)Alba Ortega Flores-159-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEnlla: http://lamonomagazine.com/homelessfonts-iniciativas-eticas/#.VW8tus_tmkp-160-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEl proyecto de Arrels Fundaci empez a gestar-se en 1986 de la mano de una treintena de perso-nas preocupadas por la situacin de las personas sin hogar en Barcelona. En aquellos momentos casi no haba servicios enfocados a esta realidad. El grupo abri en 1987 un centro en el Raval de Barcelona, con una ducha con depsito y un pe-queo ropero y poco a poco se dio cuenta de que no haba que esperar a que las personas se acer-caran al centro, sino que deban salir a la calle para crear lazos y confianza.Por qu la Fundacin decidi enfocar su labor en las personas sin hogar y no en otros colectivosvulnerables?Porque era el colectivo ms vulnerable y visible segn las personas que decidieron empezar Arrels. Otras personas y grupos se preocuparon por otras realida-des pero para las personas que empezaron Arrels les inquietaba ver a tantas personas durmiendo en la ca-lle y que no se hicieranada para solucionarlo.Cmo ayudis a las personas sin hogar?La experiencia y el contacto diario con las personas sin techo ha significado desde el principio nuestra manera de atender a las personas. Buscamos recu-perar la confianza que han perdido acompandoles en el proceso de mejorar la calidad de su vida segn decidan.Una de vuestras ltimas iniciativas es Home-lessfonts. En qu consiste exactamente?HomelessFonts consiste en ofrecer tipografas basa-das en la caligrafa de personas que han vivido en la calle. Con este proyecto se demuestra que las perso-nas que han pasado por la mala experiencia de vivir en la calle tienen mucho valor que aportar y en este caso lo hacen a travs de su letra. Se visualiza que personas que han vivido en la calle se convierten en artistas.Con esta iniciativa, la Fundacin logra ms re-cursos para ayudar a personas sin hogar pero Cmo repercute en las personas sin hogar el hecho de involucrarse en una iniciativa de este tipo?Arrels tiene tres mbitos de actuacin: la atencin a las personas, la sensibilizacin y la incidencia poltica. En este sentido, HomelessFonts es una herramienta de sensibilizacin muy potente. Esta sensibilizacin repercute en la entidad y, por tanto, tambin en las personas que estn vinculadas y atendidas por Arrels.Muchas personas que estn atendidas por Arrels par-ticipan en muchos espacios de Arrels, por ejemplo, impartiendo charlas en escuelas, en tareas de mante-nimiento, etc. Incluso dos personas forman parte del equipo directivo de la Fundacin. En este sentido, HomelessFonts es una manera ms de participar en la entidad.Homelessfonts ha contado con la colaboracin del FAD y de Mazda para darse a conocer den-tro del ciclo Xarxes dOpini con Mazda Rebels. Hay quien cree que la RSC es una herramienta econmica pero la mayora de veces no es asCorresponsables.com (06/05/2015)RedacciFerran Busquets, director de Arrels Fundaci-161-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalCmo es de importante que las empresas se in-volucren en acciones sociales?Es fundamental. La entidades sociales solucionamos problemas concretos de la personas pero hace falta que todos los agentes participen y se relaciones con entidades que trabajan para erradicar la pobreza para que cada vez ms colaborenpara poner fin al origen de las desigualdades.Cul crees que es el papel de la RSC en la rela-cin empresa y tercer sector?El papel de la RSC debe ser orientado a dar pasos para poner fin a la pobreza y a las desigualdades. Para ello es necesario que el tercer sector explique que el principal problema es la vulneracin de derechos y que las personas no tienen dificultades sociales por-que quieren sino porque no han podido evitarlo. Es una obligacin de todos solucionarlo, hace 10 o ms que viven en esta situacin. Ya estaban en la calle antes de la crisis. Todo apunta a que hay personas sin techo que antes pero uno de los problemas es la falta de informacin que hay en este sentido-162-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEnlla: http://xarxanet.org/social/noticies/comprar-tipografia-remodelar-pisosLa campanya LessHomelessBCN busca recaptar 22.500 destinats a la remodelaci de 10 pisos per a persones sense sostre a Barcelona. Per fer-ho pos-sible cal la participaci de 78 empreses o 1.180 par-ticulars, Es tracta duna campanya sense nim de lu-cre impulsada per AUssieYouTOO i ArrelsFundaci que, mitjanant una cadena, pretn aconseguir diners per moblar i remodelar els pisos comprant alguna ti-pografia de HomelessFonts.Participar-hi s molt senzill: En primer lloc, s ne-cessari comprar alguna de les tipografies de Home-lessFonts, pot ser a ttol individual (19) o com a empresa (290). Es tracta de tipografies fetes a partir de la lletra calligrfica de persones que han viscut al carrer i que estan vinculades a la Fundaci Arrels. Tot seguit, un cop adquirida la tipografia sha de reenviar el mail de confirmaci de compra al correu hola@lesshomelessbcn.comFinalment, cal reptar pblicament a travs del twitter a tres persones o tres empreses ms perqu formin part de la cadena de reptes utilitzant el hashtag #Les-sHomelessBCN.Amb aquestes tipografies es poden fer anuncis, car-tells, treballs per a classe, un bloc en la majoria de dissenys, a tots els nivells, susen tipografies.Homelessfonts.org es dirigeix a dos pblics diferents. Duna banda, a persones que desitgen utilitzar les ti-pografies en usos particulars (com documents i in-formes, dissenys i mercadeig amb cpies limitades) i, daltra banda, a professionals que necessitin un s publicitari i empresarial (anuncis, materials corpora-tiva, web, etc).La campanya LessHomelessBCN busca recaptar 22.500 destinats a la remodelaci de 10 pisos per a persones sense sostre a Barcelona.Comprar tipografia per remodelar pisosXarxanet.org (06/11/2015) Maria Antnia Gaza / Voluntaris.catAmb aquestes tipografies es poden fer anuncis, cartells, treballs per a classe, un bloc...-163-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digital#LessHomelessBCN s una campanya impulsada per Arrels Fundaci i AUssieYouTOO que pretn aconseguir diners per reformar 10 pisos per a per-sones sense sostre. Aquestes entitats han impulsat la creaci dun conjunt de tipografies, anomenades #Homelessfonts, a partir de la lletra de persones que viuen (o han viscut) al carrer, per posar-les a la venda. Tant empreses com particulars poden comprar-les per aix collaborar en aquest projecte que t web propi- on la solidaritat i el disseny es donen la m.Per rehabilitar els 10 pisos es necessiten 22.500 eu-ros. En principi pot semblar una xifra elevada per per aconseguir-los noms hi haurien de participar 78 empreses, pagant 290 euros per tipografia, o 1.180 particulars que noms nabonarien 19. La idea s que tant empreses com particulars utilitzin les fonts en el seu mbit, ja sigui a les xarxes socials, o en el disseny dels seus productes: publicitat, papereria, packaging o webs. Les empreses que ho facin rebran un segell de qualitat que mostrar el seu comproms social.Les tipografies de Homelessfonts sn el resultat dun interessant procs creatiu. Mitjanant diversos tallers, els participants van realitzar exercicis tipogrfics que van ser digitalitzats posteriorment i convertits en fonts utilitzables grcies a la collaboraci dexperts en disseny. Aquestes tipografies sn niques perqu tenen una histria humana i reflecteixen el carcter de la persona que hi ha a darrere.Es diu que no hi ha dos tipus de lletra igual i que la nostra escriptura ens fa nics. Per la gent que viu al carrer i escriu demanant ajuda en papers i cartrons no rep mai cap atenci. Amb aquest projecte s pre-tn donar la volta a aquesta situaci. All que els ha-via servit per demanar al carrer, ara els pot ajudar a sortir-ne. Aix ho expliquen al vdeo de promoci de les #homelessfonts. La campanya t recolzament a les xarxes socials i en podeu fer seguiment amb altres etiquetes com #ningudormintalcarrer.Dixit (17/09/2015)Redacci#LessHomelessBCNEnlla: http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/dixit/2015/09/17/lesshomlessbcn/-164- Agressions a persones sense sostreDOSSIER DE PREMSA 2015Premsa paper - Rdio - TV - Digital-165-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalLa calle mata. Cada seis das se cobra la vida de una persona sin hogar en Espaa. Segn datos del Ministe-rio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, el 34 por ciento de estas muertes se debe a un episodio violento y el 23 es consecuencia directa de una agresin fsica.La calle te mata. No slo fsicamente, sino como ser humano, asegura a VICE News Antonio Cortias de 55 aos. Alto y flaco, cabello cano cortado al ras, arete plateado en el lbulo izquierdo y la mirada del que ha estado seis meses durmiendo en cajeros, parques y ca-sas abandonadas.Siempre hace fro. Independientemente de la tempe-ratura. Tienes un miedo crnico a las agresiones. No vives, no duermes. Siempre mirando a tu alrededor. Llegas a tal estado de ansiedad y depresin que si no tienes la cabeza centrada acabas con trastornos men-tales, aade.Cortias termin en la calle tras perder su empleo. Al igual que el 45 por ciento de las personas que se en-cuentran en esta situacin. Tambin como la mayora sufri agresiones fsicas y psicolgicas. O gestuales, como l dice. Una mala mirada, el cruzar la calle para esquivarle, un gesto ofensivo. Esas son las peores, sentencia.Sucedi una noche cuando Cortias buscaba un lugar para echarse a dormir. Los vi venir, como a diez me-tros. Cuatro chicos, con palos. Estaba claro que venan a por m. As que me di media vuelta y ech a correr hacia un cajero, detalla.Logr cerrar la puerta por dentro. Pero me llev an-tes unos cuntos golpes en la cabeza. Si no hubiera sido por la mochila tambin hubiera recibido en la es-palda, explica este ex jefe de equipo de una empresa de seguridad privada. Se quedaron fuera. Gritaban entre ellos. Y a los pocos minutos se fueron; pero a mi se me hizo eterno.La polica de Nueva York se dedica a avergonzar a los vagabundos en las redes sociales. Leer ms aqu. Maribel Ramos, coordinadora del Observatorio Ha-tento, afirma que los delitos de aporofobia, odio al po-bre, son ms que los que marca la estadstica. Eso es slo la punta del iceberg, dice.Los datos se han recopilado a partir de las muertes que han aparecido en medios de comunicacin. As que seguramente haya ms casos; pero hasta ahora es el registro que tenemos, explica a VICE News.La ausencia de un registro oficial es una de las princi-pales demandas de las ONG. Los nicos datos oficia-les hasta ahora son los recogidos por el INE en 2012. stos sealan que en ese ao haba 22.938 personas sin hogar atendidas en centros.Esas cifras no contaban a las personas que seguan en la calle sin atencin alguna. El gobierno espaol, con este hecho en cuenta y reconociendo que la crisis econmica ha agravado el problema, sita la cifra en torno a las 33.000 personas. Las ONG aseguran que son 40.000.El perfil del agresorEl 87 por ciento de los delitos de odio los cometen los hombres, segn el informe de Hatento Los delitos de odio contra las personas sin hogar. En la mayora de los casos, en el 57 por ciento, tienen entre 18 y 35 aos.Vice news (04/12/2015)Ivn M. GarcaLa calle mata: delitos de odio contra las personas sin hogar en Espaa-166-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEl reporte detalla que en el 28,4 por ciento las agre-siones vinieron de parte de jvenes que estaban de fiesta. Un 10,1 por ciento procedieron de la polica y un 7,3 por ciento de grupos nazis.Son delitos que pretenden marcar la desigualdad en-tre quien lo comete y el agredido, apunta la coordina-dora de Hatento. Con la agresin, lanzan el mensaje de que no son parte de esta sociedad, de que no tienen derechos, aade.Ramos denuncia la falta de tolerancia y empata con las personas sin hogar. Se considera que son parte del mobiliario urbano. En lugar de dar patadas a un banco, se las dan al que est ah durmiendo.Ferran Busquets, director de Arrels Fundaci seala a VICE News que es un problema de aceptacin. Del mismo modo que nos parece impensable que haya nios durmiendo en la calle, la sociedad tampoco de-bera aceptar que haya adultos sin hogar.Busquets sostiene que la inseguridad y agresividad, en ocasiones entre ellos mismos, es el principal proble-ma de este colectivo.De eso sabe, y mucho, Jos Lus Garca. Un madrileo de 57 aos que estuvo de los 49 a los 54 en las calles de Barcelona. Dorma en el Parque de la Ciudadela. Pero haba mucho robo. Bandas de extranjeros con perros. Muchas borracheras, explica telegrficamente a VICE News.Espaa vulnera los derechos humanos en materia de vivienda.Y en la parte de arriba se ponan los rumanos y los marroques. All no podas ir ms tarde de las ocho porque te coman, cuenta Garca con desparpajo en una de las salas de Arrels Fundaci, donde hoy este ex militar de la brigada de paracaidistas y ex jefe de cocina de varios restaurantes trabaja como carpintero.El estar en la calle es dormir con un ojo abierto y el otro cerrado. Estrs, tensin. Tienes que vigilar tus cosas. Te obliga a estar en alerta pero al final te duer-mes. Y cuando te duermes te dan el palo y te quitan la mochila y la documentacin.Camino a la reinsercinSegn el informe de Hatento, la ira hacia los agresores es la emocin que refieren de forma mas frecuente las vctimas, afectando al 45 por ciento de ellas. Un 37,70 por ciento experimenta tristeza, el 29,80 indefensin y el 25,40 miedo a que se repita la agresin.La desconfianza, rabia y culpabilidad tambin son el pan de cada da. Una agresin tras otra te anula como persona. Es difcil recuperarse. Te minan por dentro explica Cortias durante una conversacin en su lugar de trabajo, el centro de acogida Asss.Con la agresin, lanzan el mensaje de que no son parte de esta sociedad, de que no tienen de-rechos.La formacin emocional es el primer paso para la reinsercin, segn seala a VICE News el terapeuta de Adama, scar Cass. Hay que ver qu les ha llevado a esa situacin. Los errores y los aciertos. En algn mo-mento han perdido los valores y deben recuperarlos.Por eso no basta con ensearles un oficio. Porque no es un problema que consigan un trabajo, sino mante-nerlo. Hay que formarlos para gestionar esas emocio-nes. Porque si no a los tres meses lo pierden. Se pelean con el jefe o directamente no van a trabajar, aade.El acompaamiento tambin es clave en este proceso. Tanto de los trabajadores sociales como de los propios usuarios de los centros. Lo ms duro de la calle es la soledad, confiesa a VICE News Mariano Torralba, usuario de Arrels Fundaci.Hace aos que vive bajo techo, pero recuerda con de-talle muchos episodios de esa otra poca. Su divorcio, la desintoxicacin de la herona y cmo retom el con-tacto con sus tres hijos.Llegu a Arrels mentalmente muy mal. Los volunta-rios venan a verte y eso me permita entablar conver-sacin, prosigue Torralba.-167-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalYo abra carpetas en mi cerebro, como si fuera un ordenador. Deca, a ver, problema de drogas, a esta carpeta; problemas familiares, a esta otra. Y as los cla-sificaba y eso me ayudaba, seala.De puertas afuera, la solucin ms efectiva, segn las ONG, es terminar con el sinhogarismo. Sin gente en la calle, no habr ms agresiones, apunta Cass de Adama.Pobreza en Espaa: los que no ven el fin de la crisis. El director de Arrels Fundaci explica que ese trabajo debe hacerse desarrollando tres ejes. Atencin a las personas sin hogar, en primer lugar. La sensibilizacin de la sociedad donde los medios juegan un papel im-portante y la denuncia de las causas del problema, explica.En este sentido, el gobierno aprob a principios de mes la Estrategia nacional integral para las personas sin hogar 2015-2020. El documento propone la pre-vencin, la sensibilizacin, la seguridad, la mejora de la informacin y la restauracin del proyecto de vida. Este ltimo aspecto a travs del Housing first, la con-cesin de la vivienda como primer paso del proceso de reinsercin y no como ltimo.Julia Almansa de la Federacin de entidades de apoyo a las personas sin hogar reconoce que el documento es un paso adelante; pero seala que no hay un prepues-to especfico para su desarrollo.La Federacin tambin denuncia que el Ministerio no ha dado demasiados detalles de cmo se va a materia-lizar la Estrategia. Adems de dejar sin desarrollar m-bitos como la provisin de viviendas para disponer de alojamientos estables.Sobamos con una estrategia para erradicar este problema. Para ello la prevencin es clave y aqu hay poco de prevencin y mucho de una estrategia de emergencia, revela a VICE News.La prevencin pasa por que cualquier persona entien-da que algn da y en este contexto de crisis le puede tocar a ella. Igual que le toc a Jos Lus Garca, el ex paracaidista y ex cocinero, tras su divorcio.Primero sales a buscar trabajo. Crees que con tu cu-rrculum no tendrs problema; pero nada. Llamas a amistades y nada. Luego, el paro y los ahorros se van acabando. Yo haba roto haca aos con mi familia. As que de un da para otro, me vi una noche sentado en el banco de un parque, con cinco maletas y sin saber a dnde ir.Enlla: https://news.vice.com/es/article/calle-mata-delitos-odio-contra-personas-sin-hogar-espana?utm_source=vicenewsestw-168- Mobiliari Curro ClaretDOSSIER DE PREMSA 2015Premsa paper - Rdio - TV - Digital-169-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEnlla: http://xarxanet.org/agenda/presentacio-i-taller-creatiu-solidari-curro-claretEl Nou Macba Store Laie acull el proper 25 de mar un taller creatiu a benefici dArrels Fundaci.Presentaci i taller creatiu solidari amb Curro ClaretEn el marc del projecte Creative Raval, el dimecres 25 de mar, a les 17.30 h, el dissenyador Curro Claret explicar com han nascut algunes de les seves peces realitzades grcies a la collaboraci amb la Fundaci Arrels, que ajuda persones sense llar. Tot seguit es dur a terme un taller de creaci dobjectes sosteni-bles i solidaris a partir de la Pea.ProgramaDimecres 25 de mar de 2015, a les 17.30 hLloc: MACBA Store Laie + Aula 0 MACBA.Presentaci: Curro Claret i Creative RavalIntroducci del projecte de selecci Creative Raval a crrec dels organitzadors.Presentaci per Curro Claret del projecte La Pea, la seva filosofia de treball i la collaboraci amb la Fundaci Arrels.Breu presentaci de lactivitat de la fundaci i del ta-ller La Troballa, a crrec de Fundaci Arrels.Al final de la presentaci, els assistents podran com-prar un dels tamborets realitzats per la Fundaci Arrels en collaboraci amb Curro Claret.Xarxanet (24/03/2015)Redacci-170- Miquel Fuster, il.lustrador i persona atesa per ArrelsDOSSIER DE PREMSA 2015Premsa paper - Rdio - TV - Digital-171-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalLa seu de la Fundaci Arrels, enmig del sorolls, co-lorit i aromtic barri del Raval, era el punt de trobada amb Miquel Fuster. A disgust seu, perqu des daquell moment ja no podria fumar durant tota lentrevista, ens vam asseure a xerrar en una de les sales.La vida de Miquel Fuster s intensa: estudiant de Be-lles Arts, dibuixant de cmic reconegut de Seleccio-nes Ilustradas, fill de rebot als 20 anys amb casament i divorci inclosos, forta ruptura sentimental, incendi del pis en qu vivia, alcohol, alcoholisme, deixar el pis i dormir als carrers de Barcelona i Les Planes. A diferncia de la majoria de persones amb una trajec-tria similar, que com diu ell, han pringat, quan dues voluntries i un treballador de la Fundaci Arrels el recull fet una merda, en les seves paraules, ell decideix deixar de beure i fer-ho sense medicaci. Ara viu en un pis tutelat de lentitat i intenta sortir-sen amb la pensi de jubilaci, collaborant amb pu-blicacions i venent espordicament obres ertiques i romntiques a loli, que s el que li agrada.Parlar amb ell s molt fcil, perqu parla pels des-cosits. Abans de seure a la cadira de la sala ja estava explicant les seves complicacions de salut amb uns implants dentals i amb la vescula biliar. El seu dis-curs va i torna constantment i est carregat de parn-tesis dins dels parntesis. Seguir-lo ja no s tan fcil. La claredat amb qu parla dexperincies que per a la majoria de persones serien traumtiques sacosta a la fredor. Per, al cap i a la fi, s claredat i transparn-cia. Parla sense por a la cruesa de les paraules i de les realitats que expliquen. I al final, conversar-hi s tre-mendament divertit. Sacosta a lhumor negre. Que, sense humor, s el que es plasma en lagressivitat dels seus dibuixos.Miquel Fuster ha aparegut al programa de TV3 Sen-se Ficci, a la contra de la Vanguardia, entrevistat per lImma Sanchs; al Babelia de El Pais i vries ve-gades a BTV. El reportatge narrat dOriol Soler, del collectiu periodstic Som Atents, aprofundeix en la seva trajectria vital sense complexos ni censures.Lobjectiu de la nostra conversa no podia ser parlar del que ell ja havia explicat, sin buscar all que en-cara no hagus mostrat. Al final, la conversa va anar per on dues persones que parlen molt, la van portar.Than entrevistat moltes vegades. Ests cansat dexplicar la teva histria?No... He xerrat durant hores a universitats, laltre dia amb una nana estudiant de periodisme. O ara amb tu. Abans que arribessis, en Juan mensenyava lentrevista amb TV1. Tenen molt de morro, els de la tele! Et co-Xarxanet (06/05/2015)RedacciLa UB acull lexposici duna selecci dobres de Miquel Fuster, conegut per haver viscut 15 anys al carrer, haver-ne sortit i haver publicat una novella grfica que ho recull. Ara parla amb xarxanet.org. Miquel Fuster: El fred s horrible, set posa dins i et torna boig. Noms t una peculiaritat: Que et treu la porMiquel Fuster a la trobada de voluntaris i voluntries de la Fun-daci Arrels (Font: flickr.com)-172-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalbreixen el menjar, el transport i lallotjament per no em donen ni un duro! Diuen que s publicitat... Sem-pre macaben preguntant que quina soluci hi veig, al carrer. I sempre responc el mateix: Que la soluci s difcil quan ja shi ha caigut. Lnic remei s intentar evitar que es caigui al carrer, perqu una vegada hi ets, s molt difcil sortir-ne. I si en surts, ests fora de joc.Tu vas deixar de beure per sortir-neS. Els serveis socials tajuden a que deixis lalcohol i et donen medicaci. Donen un reactiu que, no s que et tregui les ganes de beure, s que si tel prens i beus, et poses vermell com un tomquet, la llengua set fot per dintre i sembla que tinguis dos conills bo-jos saltant al cor. Hi ha gent que shi ha quedat per barrejar-ho... s un dissuasiu que, a ms, et deixa im-potent. Jo vaig decidir que no en volia de medicaci, perqu ja lhavia provada i perqu et deixa impotent psquicament. Vas per la vida com si estiguessis aton-tat. Vaig dir-li al metge que si en sortia, volia fer-ho igual dimbcil i viu com sc jo. Puc anar agilipollat, per ser el meu estat natural, no el de la medicaci. Em llevo a les 6.00 del mat, esmorzo, vaig a buscar el diari... Estic viu! Desprs de la medicaci, no exis-teixes. A ms, si prens una medicaci que saps que s limpediment per fer el que vols, mors. Fas veure que ho prens. Amb medicaci no hi ha el desig de deixar de beure. Com tot, el fons s voler-ho.Per qu volies deixar de beure?Mira... a Catalunya hi ha diversos centres de reha-bilitaci. Jo els he provat tots. All passes els 3 o 4 dies de sndrome dabstinncia. Dies que preferiries no haver nascut. Tremolors, suors, palpitacions... Aquests centres sn gratuts i all pintava, estava a la cuina... per, i quan surts? Surts igual. Amb una m al davant i una al darrere.s fcil tornar-hi?No noms s fcil tornar a beure, sin que s imme-diat.Quants cops vas entrar i sortir de Centres?Buf!...He perdut el compte... Recordo el primer. El Reto, a Igualada. En arribar, em van dir que no shi podia fumar. Cmo ? Que no se puede fumar? Va hombre va! No puedo beber y tamoco fumar?! Yo me voy! Per anava tant borratxo que mhi vaig que-dar. I lendem, amb tota la ressaca, tampoc podia marxar. Mhi vaig quedar 15 dies al centre... Estava fet una merda. Jo ja sabia que els centres no em servi-rien per res. Per a lhivern, al carrer, hi fot molt fred.En tots els intents de deixar de beure i entrada i sortida de centres. Nhi ha un que s definitiu. Qu canvia?Lltima vegada. La dArrels. Quan Arrels em va re-collir jo estava molt futut. Jo normalment peso entre 64 i 68 kg i faig 1m 80cm. Quan Arrels em va recollir pesava 42 kg i feia poc ms de 1m 56cm, de carregar la bossa, els colors, la manta... Quan ests al carrer, all on vas tu va la manta... Els dArrels van passar per all i va ser horrible per arribar fins al local. Les 198 passes per travessar un semfor ms llargues de la meva vida. Portava 15 anys al carrer! La clau que jo sigui avui aqu s la manera de fer les coses. La Charo, la primera que em va ajudar em va dir: Miguel... Nos tenemos que plantear esto de beber.... Jo vaig dir: S. Vam anar a un metge i vaig mantenir-me en qu no volia prendrem medicaci.Acci per la campanya de la Fundaci Arrels perqu ning dor-mi al carrer (Font: flickr.com)Arrossada de la Fundaci Arrels per la campanya Ning dor-mint al carrer (Font: flickr.com)-173-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalDevies estar content de tu mateix quan ho vas aconseguirEstic content en el sentit que si hagus seguit bevent, ja hagus pringat. Ja mhagus mort, mentens?. Del que no puc estar content s que... mhe carregat la meva vida. Aix no mho trec del cap. S que estic content dhaver deixat de beure, s clar. Si torns a beure... Amb tot el que passes al carrer, quedes mar-cat. Si torns a beure... seria una bomba de rellotge-ria. Estic satisfet dhaver deixat de beure, per la vida que mhe carregat ning me la torna.Has explicat altres vegades que el pitjor s el fred i la porLa por s permanent. Per s que el fred s horrible. Set posa dins i et torna boig. Noms t una peculia-ritat. Que et treu la por. s tan horrible que ests tan debilitat, que ts igual tot. I la por... a les agressions. Un dia jo era al Maremgnum. Coneixes el Maremg-num? Dons all era amb els diners que acabava de cobrar per algunes portades que havia dibuixat amb aix em comprava el tabac, el vi i les aspirines, que men fotia unes catorze al dia-. Van venir uns nois molt ben vestits... pijos. Que et donin conversa, no s normal. Digues-me mal pensat... per no. Yo soy pintor, tal y cual, con el dinero me cojo una pen-sin.... Vaig ensenyar-los els dibuixos... Jo ja veia que me lanaven a fotre... Si haguessin volgut robar-me, ho haguessin pogut fer! I quan ja eren a uns 10 me-tres, van agafar una llamborda i me la van tirar. Em van trencar el nas. Quan era a terra, que vaig caure per no vaig perdre el coneixement, jo pensava que mapallissarien... Per no. Vaig sentir els riures i van sortir corrent. No era per robar-me, no volien res... volien fer-me mal i prou. El mal tamb existeix.Com evitaves els problemes i les agressions?Vigilant, no fiant-te de ning... amb un estat de por continu... B, ms que por, prevenci permanent. Per exemple, jo anava a dormir a Les Planes. Per qu? Perqu als caixers has daguantar altres indigents com tu. Potser et toca un tio que test menjant lorella tota la nit...Aleshores tu dius Djame dormir!. I laltre senfada: Joder! Pues si no te lo digo a ti quien se lo voy a decir?!. Veus una persona desesperada. I tadones de dues realitats. Una, daquell home deses-perat. I dues, del teu instint de conservaci. Per aix un dia vaig optar per tornar a Sant Cugat, que era el poble on vaig crixer. Dormir a Les Planes va ser una de les millors decisions que vaig prendre al carrer. All ests sol. I a primera hora me nanava a la Ciu-tadella a pintar.Shi poden fer amics al carrer?S, per s difcil, perqu uns marxen, altres desapa-reixen, sen van a centres, tornen... Hi ha ms aviat relacions de necessitat. No fa gaire va morir el Fe-lipe... era un tros de pa. Amb ell s que rem amics, perqu era tendre i bon home. Per el que sintenta s tenir bones relacions amb tothom perqu no te la clavin per lesquena.Ara conserves la relaci amb alg?Com no vagi al cementiri s difcil! La vida dels in-digents s molt curta. Molts moren per agressions, no noms rebudes per gent de b, sin per indi-gents mateixos. Generalment, si un mata algun altre s perqu li ha fotut el vi... Quan jo vaig ser al carrer encara no havien comenat els desnonaments. En aquell moment, la majoria de persones del carrer, o ja venien alcoholitzades o salcoholitzaven al carrer. Hi ha persones que no ha llegit un llibre en la seva vida, els que noms et parlen de futbol, altres que vnen de cultures diferents... Per aix s un mn on s molt difcil congeniar-hi. A mi, per exemple, de petit, em van ensenyar a dir sisplau, grcies... Aquesta actitud meva, al carrer, la prenien per arrogncia. Fins que em coneixien i sadonaven que compartia el tabac, el vi... a mi el vi no em faltava mai. El millor que pots fer s seguir la corrent. Si jo sc al carrer i em diuen que aquest quadre -assenyalant un quadre quadrat- s rod, jo dir s s, el ms rod que he vist mai.Com s la relaci amb les persones que no viuen al carrer?Quan ja et coneixen normalment es compadeixen de tu i et tracten b. Si vas a un forn, et donen pa (al principi, quan encara menjava). A la Boqueria, talls dembotits i entrepans que no em cobraven. Per quan et veuen en grup... com tot, s la por al des-conegut. La discriminaci al final s aix, la por al desconegut.-174-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalCom s el temps al carrer?Quan vius al carrer, acabes amb molta merda dins. Aix que ara, quan alg mha faltat de veritat el respec-te, he reaccionat malament... Per aix tornar a beure no sem passa pel cap. Primer, per la salut, perqu segurament em moriria. I segon, perqu significaria tornar al carrer. I tornar al carrer seria molt perills... o sem carregaria alg o jo em carregaria alg, per-qu he empassat tant... menyspreu, humiliaci, mi-rades... Encara que aconsegueixis que et rellisqui no deixen de menysprear-te i all de si me miran, que me miren!, una cosa s dir-ho i laltre s fer-ho. s perills... Amb qui comparteixes caixer... tu el sents beures el cartr de vi en dos minuts i li dius: Frena, que la noche es muy larga!. Jo mho mirava aix per no quedar-me mai sense vi i sempre em guardava un euro als calotets o als mitjos per comprar-ne. Millor als calotets. I milers de vegades et tocava aguantar el tio que al mat sho havia fotut tot en una nit i no te-nia un duro i jo mhavia de menjar el seu mono. Per no thi pots enfrontar. Per qu? No pots tenir un en-frontament amb un tio que si et troba et pot clavar una ganivetada per lesquena. I situacions aix, milers.I la nova vida?Una merda.Una merda?No home no! Una merda tampoc! Dic una merda en el sentit que no hi ha manera. Per exemple, vaig guan-yar uns diners de la primera publicaci. 2.800 ! Cap milionada! I ja em van venir a buscar per pagar! Esta-va fent portades per al 20 minutos... doncs ja em van venir a picar a la porta per la incompatibilitat amb la renta mnima de 400 euros... Finalment, he deixat la feina al 20 minutos. Ara em vull dedicar a pintar. Ex-clusivament. Perqu em morir sense saber la meva capacitat de pintar! Al carrer pintava per tenir per tabac i vi. Ara vull pintar professionalment.Quins projectes artstics tens?Ara en marxa hi ha lexposici a la UB. Com a tot arreu hi ha hagut mals entesos, per finalment s en marxa. Ara, a mi magradaria pintar. Tinc contactes, per ltimament es ven molt poc. Pinto a loli temes ertics. Jo era dibuixant dhistries ertiques. I he de retrobar clientela, perqu la situaci est molt mala-ment. El que no vull s viure amb port. Si em treuen els diners que ho facin, per no vull por. Tornar al carrer no em fa grcia, per no em fa por. Em fa ms por... B, por no, la por lhe perduda. No vull estar pendent de si em foten els 400 euros. Que mels treuen? Doncs que ho facin.Jo vaig crixer molt lliure. Per a mi el primordial s la llibertat. Sense llibertat no vull amor, ni cntims ni salut. Amics em van recollir dues o tres vegades del carrer per estar a casa seva... i de tot arreu vaig fotre el camp. Perqu no tenia llibertat. El temps al carrer s una vida de llibertat miserable, per no deixa de ser llibertat. No tens cap comproms. Lnic que tens s que no et falti el vi i el tabac i procurar no barallar-te amb ning. Una merda no s la meva vida... abans he estat massa taxatiu... per veus que ten surts i que tot tu, la teva vida les teves relacions la teva feina esta condicionat per ledat i la situaci... segurament no noms em passa a mi eh! Hi ha moltes persones sen-se feina. I em posa de molt mala llet. I ni acabar amb els poltics, aix ja es va fer a la revoluci francesa.Dient aquesta ltima frase es va anar aixecant de la cadira i posant-se la jaqueta, una caadora negre que, pel que explica, ms dun amic li ha dit que el fa sem-bla igual dindigent que fa uns anys. T pressa. Ha quedat a les 13.30. Qui vulgui acostar-shi, pot visitar les seves obres de manera gratuta a la Facultat de Belles Arts de la UB, fins el 15 de maig.Dos homes sense llar a una ciutat (Font: Flickr.com)-175-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEll, en una firma de llibres (Autor: Juan Lemus)En Miquel, fent un dels seus dibuixos (Autor: Juan Lemus)Illustraci de Miquel Fuster de la novella grfica 15 aos en la calleCartell de lexposici de les obres de Miquel Fuster a la Facultat de Belles Arts de la UB-176-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEn Miquel Fuster s dibuixant i ha viscut 15 anys al carrer, una dura experincia que ha plasmat al seu blog i en un llibre. Per no tots sen poden sortir. De fet, assegura que de la seva generaci s un dels pocs que queda, perqu quan un viu al carrer el dest s la pres o el cementiri.En el seu cas no ha estat aix, grcies a la Fundaci Arrels, que va aconseguir ajudar-lo a deixar la beguda i el carrer fa dotze anys. Ara s tot un exemple de superaci i dna la cara pels que no tenen tanta sort com ell. Sn tan invisibles que noms cal cercar a Google quin s el dia europeu, mundial o internacio-nal de les persones sense sostre per trobar tot de da-tes diferents durant la segona quinzena de novembre.En Miquel era una persona com qualsevol altra, amb parella, un fill i feina per un seguit de circumstncies el van dur al carrer. La relaci amb la seva parella es va acabar i, poc desprs, se li va cremar la casa. Va ser aleshores quan va comenar a beure. Una immo-biliria li va donar diners perqu marxs del pis, de renda antiga i, quan va comenar a buscar pis a Sants, el seu barri de tota la vida, es va adonar que els diners sacabarien rpidament. I aix va ser.Em vaig adonar que mhavia equivocat i, a ms, ja estava alcoholitzat. Encara tenia feina per comenava a reduir-se perqu havia baixat la qualitat dels meus dibuixos i hi havia el boom dels videojocs. Els amics van anar desapareixent i al final vaig acabar al carrer. Miquel FusterI la famlia?La gent creu que quan vius al carrer la famlia fuig i no s aix. No tagrada fer patir la gent que ms testimes i te nallunyes. El meu fill em venia a veure quan encara vivia al pis cremat, per jo men vaig allunyar, perqu veia que patia, per li seguia trucant.Com s la vida al carrer?s un horror. Ho has perdut tot, thas perdut tu, i lalcoholisme no et fa oblidar. No consisteix a estar borratxo tot el dia, sin que no pots deixar de beure perqu aleshores comena la sndrome dabstinncia, les tremolors, el delirium tremens, el coma etlic. I amb les teves angoixes, entres en un mn que no co-neixes per res.Qu s el pitjor de viure al carrer?En el mn de la indigncia pateixes fred, que s el pitjor perqu quan tens fred ts igual que et passi alguna cosa. I tamb tens por, constantment, del des-conegut, que s la pitjor por. Tot aix et va consu-mint per dins. I tamb hi ha les agressions. Els caps de setmana sn horribles, perqu els joves es foten droga. Per aix dormia a les Planes. Per tamb hi ha violncia entre els sense sostre, perqu a ning se li posa igual lalcohol, els problemes que tens, hi ha molta susceptibilitatVas patir alguna agressi?Un dia era al Maremgnum fent temps fins que es fes fosc abans danar a una pensi a passar la nit, perqu havia cobrat uns diners per uns dibuixos. Estava as-segut en un banc amb un calimotxo i van venir uns joves i em van donar conversa i els vaig explicar que era pintor i, quan marxaven, un dells es va treure de Fans news club (23/11/2015)Marta ParsMiquel Fuster: Ho has perdut tot, thas perdut a tu mateix, i lalcoholisme no et fa oblidarEl dibuixant Miquel Fuster. / Foto: Hugo Fernndez-177-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalla jaqueta una llamborda i me la va llanar a la cara i van fotre el camp rient. Em van trencar el nas.Qu senties quan vivies al carrer?Arriba un moment que la sensaci que tens s que tu ja no ets tu. Quan veia el meu reflex en algun apara-dor, no em reconeixia. Al principi fan mal els comen-taris despectius, per el que no et mata et fa ms fort i arriba un moment que ja no els sents.Dormies a Les Planes per passaves el dia a Bar-celona, oi?S, agafava el primer tren i baixava a Barcelona per buscar-me la vida. Pintava la Sagrada Famlia, fla-menques, toros, la catedral Hi havia un parell de llocs on em compraven els dibuixos i desprs els ve-nien. Per he dormit a tots els caixers de Barcelona, s com ser en un aparador. Anant a Les Planes tamb mevitava passar hores en un banc veient com pas-sava gent gran que et recorda els pares, noies que et recorden les xicotes que has tingut Aix tenfonsa en la misria, s ms que deprimir-se, s un dolor molt gran, ets conscient que la teva vida, tot el que te-nies, ho has perdut tot. I penses qu hi faig jo aqu?Com vas fer el pas per sortir-ten?No ho s. La veritat s que ho havia provat diverses vegades, per hi ha protocols per cobrar algun ajut i tenir un sostre, i el primer requisit s deixar de beure. s molt fcil dir-ho per s molt difcil de fer. La medicaci que et donen per deixar de beure no ten treu les ganes, s un reactiu i, si beus, et trobes fatal. s dissuasiu. I tamb et donen sedants i vas tot el dia grogui. Et quedes impotent fsicament i mentalment i jo no volia estar aix. I et fan fer uns cursets de cam-brer, etc., per tenir-te entretingut, per va arribar un moment que jo ja tenia gaireb 60 anys i lnica cosa que sabia fer era pintar. Aix que a lhivern, si estava molt fotut, anava a algun centre de rehabilitaci uns mesos i aix durant anys i anys.Per un dia va arribar Arrels.S. Jo havia tornat a Sants, perqu estava tan mala-ment que no podia agafar el tren per anar a Les Pla-nes. Era la zona on havia passat els primers mesos al carrer. Al carrer ests desorientat, per aix ets als ma-teixos llocs sempre. La primera vegada que van venir i em van dir si volia ajuda, els vaig dir que no, perqu havia viscut tants processos per van insistir-hi i vaig acabar dient que s. Pesava 42 quilos i normal-ment en peso 66, i media 1,76 m, quan, en realitat, faig 1,82.I com vas deixar lalcohol?A mi fer les coses per nassos no magrada, no em volia prendre la medicaci, volia deixar sol lalcohol. El metge mho va permetre, per amb la condici de fer-me anlisis dorina. Ho vaig aconseguir durant dos mesos, per una nit que vaig dormir en una pen-si vaig tenir una recaiguda i vaig beure. Lendem, que em tocava anlisi, ho vaig explicar i el metge em va preguntar si ho volia tornar a intentar i li vaig dir que s. Em vaig posar una data, el 22 dagost, i des daleshores. Per sempre ser un alcohlic en abs-tinncia perqu, si torno a comenar, no parar.I els cursets, qu?Doncs vaig proposar que, a lhora que havia de fer els cursets, aniria a pintar i ho van acceptar. Vaig fer el que havia de fer, per a la meva manera.I daix ja fa dotze anys. Qu li diries ara a un indigent?Em costa apropar-me a parlar-hi, perqu, quan en veig algun, em vnen ganes de plorar. Per si em demanen diners, els en dono i al tren, tamb. No em costa gens posar-me a xerrar amb ells. Per si no mho demanen, no els dono res, perqu et poden fotre un moc. Laltre dia, per exemple, vaig veure un indigent fora ben vestit amb la seva bosseta i vaig deixar el paquet de tabac al costat meu tot i que sem-pre el guardo, per si men volia demanar. Li hauria donat tabac i un parell o tres deuros i li hauria ex-plicat que feia quatre dies jo estava com ell. Per no em va veure; s aix com ests quan ets al carrer, ests tan dins teu que no hi veus. Si no tajudes a tu mateix, no ten sortirs. Em fan molta pena perqu s el que estan passant.Enlla: http://www.fannewsclub.cat/miquel-fuster-ho-has-perdut-tot-t-has-perdut-a-tu-mateix/-178- Acci Vdeo viralDOSSIER DE PREMSA 2015Premsa paper - Rdio - TV - Digital-179-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEnlla: http://cat.elpais.com/cat/2015/06/09/catalunya/1433871339_330859.htmlNo sc un gatet que fa monades, ni un nad rient, ni un grup de nens assajant el ball de lestiu. Sc alg que fins fa poc vivia al carrer i aquest s el vdeo viral ms avorrit del mn. Aix es presenta el protagonis-ta del vdeo que la Fundaci Arrels ha penjat al seu canal de YouTube. Es tracta dun audiovisual nascut amb la intenci de ser viral, per que, precisament, critica aquest tipus de format perqu, segons sugge-reix, est rodejat de certa frivolitat.Desprs de la introducci, el narrador demana als in-ternautes que el continun escoltant, almenys durant trenta segons ms, per descobrir que en el fons el vdeo s el ms til del mn. En aquest punt la Fundaci Arrels ha volgut explicar com els youtubers ingressen diners a travs de la publicitat. YouTube paga els creadors de vdeo per cada visita que reben. B, en realitat, paguen els anunciants que apareixen al costat del vdeo, afirma el protagonista. Afegeix que un programari enllaa directament els anuncis amb les paraules clau de cada document audiovisual.Al final es descobreix que el vdeo t com a objec-tiu recaptar diners per a les persones sense llar. El document est indexat amb paraules com llar, xit, luxe, amics, cotxe, famlia, amor i joia. Sn tot el que perds quan vius al carrer, assegura el narrador. Diu que aquests mots coincideixen amb els que utilitzen les grans marques per identificar els seus continguts a YouTube.Cada vegada que tu o un amic teu veieu aquest vdeo almenys trenta segons, anunciants que tenen molts diners fan, sense saber-ho, un donatiu a la Fundaci Arrels, conclou el protagonista. El vdeo porta acu-mulades ms de 4.000 reproduccions.La Fundaci Arrels publica un vdeo viral que critica aquest tipus de format; el prota-gonista de laudiovisual no s un gat, ni un nen rient ni balla la can de lestiuUn youtuber per als sense sostreEl Pas (09/06/2015)Jordi PueyoFotograma del vdeo de la Fundaci Arrels-180-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEnlla: http://cadenaser.com/emisora/2015/06/11/radio_barcelona/1434020129_066853.htmlLa Fundaci Arrels, dedicada a lajuda de les perso-nes que viuen al carrer, ha llanat a YouTube el vdeo viral ms avorrit del mn, en qu una persona que ha viscut a la intemprie explica que no s un gatet que fa monades, ni un nad rient, ni un grup de joves assajant un ball, que solen ser els vdeos ms vistos.El vdeo, que dura poc ms dun minut, ha sumat ja gaireb 7.000 visites al canal YouTube, on el prota-gonista del vdeo explica en angls, amb subttols en castell, que encara que sigui un vdeo avorrit pot ser el ms til si es difon viralment perqu els anun-ciants pagaran ms als creadors del vdeo.Per aconseguir el mxim de visites, la Fundaci Arrels ha etiquetat el vdeo amb les paraules ms buscades i usades en les xarxes socials, com casa, luxe, amics, amor, famlia xit o alegria.El protagonista del vdeo explica que totes aquestes paraula sn tot el que perds quan vius al carrerLa Fundaci Arrels, dedicada a lajuda de les persones que viuen al carrer, ha llanat a YouTube el vdeo viral ms avorrit del mn, per conscienciar sobre la situaci dels sense sostreEl vdeo ms avorrit de MnCadena Ser (11/06/2015)Redacci-181-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEnlla: http://xarxanet.org/social/noticies/mira-el-video-viral-mes-avorrit-del-mon-i-ajuda-arrels-fundacioNo sc un gatet que fa monades, ni un beb rient, ni un grup de nois assajant el ball de lestiu. Sc alg que fins fa poc vivia al carrer i aquest s el vdeo viral ms avorrit del mn. Aix comena el vdeo viral dArrels Fundaci. Aquests sn normalment els v-deos que aconsegueixen esdevenir virals i tenir milers i fins i tot milions de visualitzacions.Lentitat, que es dedica a acompanyar a les persones sense llar en el seu cam cap a lautonomia, ha volgut fer un vdeo que tamb sigui molt compartit, per amb un missatge social. I sembla que ho est acon-seguint, ja que en menys de 20 dies ha tingut ms de 8.500 visualitzacions i els mitjans de comunicaci se nhan fet ress.El protagonista del vdeo s una persona que va viure al carrer. Parla en angls i explica que quantes ms persones mirin el vdeo, com a mnim durant 30 se-gons, Youtube far un donatiu a la Fundaci Arrels per ajudar les persones sense sostre.Per aconseguir el mxim de visites, Arrels ha eti-quetat el vdeo amb les paraules ms buscades a les xarxes socials, com casa, luxe, amics, amor, famlia, xit o alegria. Ho expliquen al vdeo i afegeixen que precisament s tot el que perds quan vius al carrer.Vols collaborar amb aquesta causa? Mira el vdeo i comparteix-lo a les xarxes socials!Xarxanet.org (11/06/2015)RedacciArrels Fundaci satreveix amb tot. Ara llana el vdeo viral ms avorrit del mn, amb el qual pretn crear conscincia al voltant de les persones que viuen al carrer i aconseguir finanament dels anunciants grcies a les reproduccions.Mira el vdeo viral ms avorrit del mn i ajuda a Arrels FundaciFotograma del vdeo viral ms avorrit del mn dArrels Fundaci.-182-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEnlla: http://www.20minutos.es/noticia/2486324/0/fundacio-arrels/lanza-video/concienciar-sintecho/La Fundacin Arrels, dedicada a la ayuda de las per-sonas que viven en la calle, ha lanzado en Youtube el vdeo viral ms aburrido del mundo, en el que una persona que ha vivido a la intemperie explica que no es un gatito que hace monadas, ni un beb rien-do, ni un grupo de jvenes ensayando un baile, que suelen ser los vdeos ms vistos. Imgenes 1 Foto El vdeo, que dura poco ms de un minuto, ha sumado ya casi 7.000 visitas en el canal Youtube, donde el protagonista del vdeo explica en ingls, con subttulos en castellano, que aunque sea un vdeo aburrido puede ser el ms til si se difun-de viralmente porque los anunciantes pagarn ms a los creadores del vdeo. Para conseguir el mximo de visitas, la Fundacin Arrels ha etiquetado el vdeo con las palabras ms buscadas y usadas en las redes sociales, como casa, lujo, amigos, amor, familia xito o ale-gra. El protagonista del vdeo explica que todas es-tas palabra son todo lo que pierdes cuando vives en la calle.La Fundacin Arrels se dedica a ayudar a las personas que viven en la calle. Por cada visualizacin los anunciantes darn dinero a la entidad.El vdeo viral ms aburrido para concienciar sobre los sintecho20 Minutos (11/06/2015)Redacci-183-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEnlla: http://acciosocial.org/butlleti/infoaccions-num-119/Arrels Fundaci ha editat el vdeo viral ms avorrit del mn amb lobjectiu de captar fons per als seus projectes per a persones sense llar. Cada vegada que alg el visualitzi com a mnim durant 30 segons, els anunciants de Youtube faran un donatiu a lentitat.Arrels Fundaci ha editat el vdeo viral ms avo-rrit del mnEcas (11/06/2015)Redacci-184-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalNo soy un gatito que hace monadas, ni un beb riendo, ni un grupo de chicos ensayando el baile del verano. Soy alguien que hasta hace poco viva en la calle y este es el vdeo viral ms aburrido del mundo. De este modo se presenta el protagonista de la cam-paa que la Fundaci Arrels ha impulsado a travs de su canal de Youtube.El objetivo de la iniciativa es recaudar dinero para las personas sin hogar. Si esperis 30 segundos, [el vdeo] puede ser el ms til, aade el protagonista. Cada vez que alguien lo visualiza al menos duran-te medio minuto, Youtube efecta un donativo a la Fundaci Arrels para ayudar a los sintecho.El audiovisual est asociado a una serie de trminos de bsqueda: hogar, xito, lujo, amigos, familia, amor y alegra. Todo lo que pierdes cuando vives en la calle, asegura el narrador. Solo pido que compar-tis el vdeo, agrega. El audiovisual cuenta con casi 7.000 reproducciones.Enlla: http://www.elperiodico.com/es/noticias/redes/video-viral-aburrido-arrels-4264959La oeneg impulsa una campaa en Youtube para recaudar fondos para los sintechoLa Fundaci Arrels presenta el vdeo viral ms aburrido del mundoEl Peridico (11/06/2015)Redaccin-185-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEl viral ms aburrido del mundoEntre las cosas que ms nos han gustado en Internet esta semana est el vdeo ms aburrido del mundo. S, s, como lo oyes. Es una historia en apenas unminu-to y medio cuya moraleja final te va a sorprender Y no solo eso. Adems de ser el ms aburrido del mundo, tambin puedes obtener una recompensa moral y tica.Enlla: http://www.elplural.com/2015/06/12/esta-semana-nos-ha-gustado-en-internet-6/El vdeo ms aburrido de mundo... con moraleja y lo del Betis no es cosa de suerte es cuestin de... Esta semana nos ha gustado en InternetEl Plural (12/06/2015)Redaccin-186-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEl vdeo viral ms avorrit del mn Enlla: http://blogs.ccma.cat/espaiinternet.php?itemid=55902Els presentem el vdeo viral ms avorrit del mn. No ho diem nosaltres, ho diu el mateix presentador, en angls, tot just comenar. El narrador, que ens diu que fins fa poc vivia al carrer, explica com funcionen els vdeos virals i de quina manera recapten diners per als seus creadors a travs del que YouTube guan-ya en publicitat.El secret sn les paraules clau que descriuen el vdeo i que enllacen amb la publicitat de les grans marques. En aquest cas sn: llar, xit, luxe, amics, cotxe, fam-lia, amor i alegria. Precisament, les coses que ha per-dut una persona que es veu obligada a sobreviure al carrer. Finalment ens explica que cada cop que alg es mira aquest vdeo durant almenys trenta segons, moltes marques amb molts diners fan -sense saber-ho- un donatiu a la Fundaci Arrels, per ajudar les persones sense sostre.Es tracta, doncs, duna impactant campanya interna-cional daquesta ONG catalana, que es va engegar a finals de maig i que realment va pel cam de conver-tir-se en tot un fenomen viral, en aquest cas, per una bona causa.La Fundaci Arrels va nixer a Barcelona lany 1986 amb lobjectiu dajudar les persones que, per diverses circumstncies, han acabat vivint al carrer. A la seva web hi trobaran molta ms informaci sobre les se-ves activitats, i tamb sobre com shi pot collaborar.TV3 (14/06/2015)Redacci-187-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalSOCIT - Fini les chatons et les chiots, les bbs qui rigolent, les blagues et les clbrits qui font des choses folles. Place lennui et la ralit.Cest ce que prne cette vido de presque deux mi-nutes poste sur YouTube le 23 mai, qui se dcrit comme la vido virale la plus ennuyeuse du mon-de. On y voit un homme g, un ancien SDF, expli-quer le systme de montisation de YouTube.Ces images sont luvre de lassociation espagnole Arrels Foundacio. Cre en 1987, elle se bat pour la rinsertion des sans-abris grce des logements, des repas ainsi quune assistance mdicale et sociale toute particulire.Un systme bien rodLe dfi lanc par cet homme? Regarder les images pendant plus de 30 secondes afin quelles deviennent utiles. Le principe est simple. Chaque vido poste sur la plateforme est tague avec des mots-cls qui concident avec les publicits prsentes sur la page. Celle dont il est ici question a t associe aux mots-cls les plus cherchs, savoir argent, famille, luxe, joie, succs, amis, voiture, amour, maison. Ainsi, pour chaque vue (lassociation en comptabilise plus de 227.000 pour le moment), Tou-Tube reverse de largent la Fondation Arrels.Malgr son aspect rbarbatif, lassociation a trouv le moyen idal de collecter de largent grce aux vues des internautes. Regarder une vido Youtube ne tient donc plus uniquement du divertissement, mais de la charit.Huffingtonpost (15/06/2015)Manon BouriaudVido. Sans-abris : cette vido virale ennuyeuse vise rcolter des fonds pour leur venir en aideEnlla: http://www.huffingtonpost.fr/2015/06/15/sans-abris-sdf-video-virale-ennuyeuse_n_7584576.html?utm_hp_ref=tw-188-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEnlla: http://prnoticias.com/marketing/20142185-viral-mas-aburrido-del-mundo-publicidadEl viral ms aburrido del mundo (The most boring viral video) habla de temas que a la gente interesa, desde el lujo y el xito hasta los gatitos tan populares en internet. Aun as, no responde a las preocupacio-nes ms inmediatas quepasan por la cabeza de los usuariosSe trata de un anuncio creado por el hub creativo The Cyranos McCann para Arrels Fundaci, una en-tidad que atiende a personas sin hogar de Barcelona y que para prnoticias destaca a nivel estratgico en cuatro elementos. En primer lugar, en el ttulo, que independientemente del contenido genera expecta-cin y puede que pase a formar parte del Teorema de Thomas o de la profeca autocumplida y conver-tirse as en un viral.Otra aspecto destacable es el lenguaje utilizado y aqu se pueden incluir dos elementos: el uso de la irona, por un lado, al mencionar gatos, bebs y tendencias que importan en un vdeo (y que sirven para etique-tarlo); y la alusin a los propios cdigos y funciona-mientos de publicidad digital y de medios. El cuarto elemento es el duncionamiento por el que este espe-cial anuncio busca obtener rentabilidad: no intenta convencer de nada ms all de la visualizacin o di-vulgacin del propio vdeo.Desde The Cyrannos McCann indican que esta ac-cin est principalmente dirigida a personas a las que les gustara colaborar en acciones solidarias pero su situacin econmica actual no se lo permite. Supone, por tanto, una nueva manera de hacer publicidad, ya que salta el freno del desembolso del ciudadano co-mn y busca otra va de financiacin.El vdeo pretende recaptar fondos para atender a las personas sin techo, convirtiendo las visualizaciones en donaciones. El proceso es simple: YouTube paga a los creadores de los videos (en este caso a Arrels Fundaci) con el dinero que obtiene de los anun-ciantes, los cuales pagan en funcin de la cantidad de veces que se ve el contenido.La pieza indica cada vez que t o algn amigo tuyo vea este vdeo al menos treinta segundos, los anun-ciantes -que tienen mucho dinero-, harn sin saberlo, una donacin a la Fundacin Arrels.Entre el equipo publicitario que ha participado en la accin destacan Leandro Raposo (presidente crea-tivo), Pablo Colonnese (director creativo ejecutivo), Oriol Bomb (director de planificacin estratgica) y Fernanda Pierri (directora de servicios al cliente). En el momento de escribir la pieza lleva 247.730 visua-lizaciones.VDEO El viral ms aburrido del mundo, creado por la agencia de publicidad The Cyranos McCannPrnoticias (16/06/2015)Nahir Vallejos-189-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEnlla: http://www.eldebate.es/noticias/campana-mcccann-arrels-fundacio-viral-mas-aburrido-mundo-16062015-1241Campaa de McCann para Arrels Fundaci: El viral ms aburrido del mundoConscientes de que hoy en da a muchsimas perso-nas les gustara colaborar y participar en acciones solidarias, aunque desafortunadamente su situacin econmica actual no se lo permite, Arrels Fundaci de Barcelona, que vela para que nadie duerma en la calle, ha llevado a cabo una accin tan simple como efectiva: lo nico que las personas tienen que hacer para ayudar es ver en youtube el viral ms aburrido del mundo.El vdeo pretende recaptar fondos para atender a las personas sin techo, convirtiendo las visualizaciones en donaciones. El proceso es muy simple: YouTu-be paga a los creadores de los videos en este caso Arrels- con el dinero que obtiene de los anunciantes, los cuales pagan en funcin de la cantidad de veces que se ve el contenido.Siguiendo esta ecuacin y tal y como se explica en el vdeo, cada vez que t o algn amigo tuyo vea este vdeo al menos treinta segundos, los anuncian-tes -que tienen mucho dinero-, harn sin saberlo, una donacin a la Fundacin Arrels. Hasta el momento, el vdeo creado por la agencia The Cyranos//McCann para Arrels Fundaci, lleva acumuladas ya ms de 200.000 reproducciones.Eldebate.es (16/06/2015)Redaccin-190-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEsta semana se ha estrenado el anuncio/cortometra-je del verano de Estrella Damm, un tpico y tpico que no hace falta comentar, y menos, cuando ves una accin tan brillante por redes.El viral ms aburrido del mundo me ha dejado sin palabras. Las cosas claras y el chocolate espeso, esta es la frase que mejor describe el vdeo que se ha sacado de la manga The Cyranos/McCann para Arrels. La pena ha dejado paso a la obviedad y a la sinceri-dad, un vdeo sencillo que slo pretende sumar visi-tas para que Youtube, o mejor dicho los anunciantes, paguen por su publicidad. Todo esto, sin dejar de ser un vdeo que transmite los valores de la fundacin, que explica una problemtica y una posible solucin donde t no tienes que hacer prcticamente nada. Parece increble como, sentado en tu silln, puedes llegar a contribuir en un cambio social. As que, cul es ahora tu excusa para no ayudar, la falta de tiempo o la falta de dinero? Arrels Fundaci es un proyecto que me tiene enamo-rado, no slo por la problemtica que tratan, la gente sin hogar que duerme en la calle, sino por cmo lo hacen y cmo lo comunican.Personalmente, he trabajado con distintas fundacio-nes, ONGs o asociaciones donde siempre se repite el mismo problema, tienen mucho que explicar y mu-chas veces lo hacen de una manera poco interesante. Sus webs son un claro ejemplo. Arrels se ha preocu-pado en tener una web con una navegacin mucho ms cmoda, con las secciones bien separadas y deli-mitadas, conectadas entre ellas, donde es fcil encon-trar lo que uno busca o le interesa. Parece algo obvio pero no es nada fcil hacerlo bien cuando se trabaja con tanta informacin. Adems, su mensaje es dife-rente, cuentan con infografas que hacen ms atrac-tiva la lectura y maneras de hacer ms cercana una simple y fra donacin, no con un enva un sms o un Dona ahora!Otro ejemplo que demuestra que hacen las cosas bien, es ver cmo se preocupan por los contenidos que se generan en sus redes sociales y en sus cam-paas. Tambin es verdad que es muy sencillo hacer algo interesante: cuentan, por desgracia, con miles de historias reales de gente de la calle que tiene la capa-cidad de enganchar a cualquiera. Y bien, cul es tu excusa ahora?1000friends.es (18/06/2015)Alexis Diaz Garduo -191-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalLa agencia Altraforma supo aprovechar el tirn de sus redes y sus vivencias para hacer una pequea ac-cin va twitter y demostrar cmo de fcil es empati-zar con esta problemtica.Personalmente, creo que es aqu donde radica el xi-to de Arrels. Se dedican a conectar con las personas contando una realidad desde una vertiente muy hu-mana pero sin forzar la pena. No te piden una sim-ple donacin, sino que te ofrecen la oportunidad de participar en su proyecto. Sin excusas de tiempo o de dinero. Y parece que la frmula funciona cuando ves que su red de voluntarios crece cada vez ms y siguen siendo una fundacin independiente. Han sabido ex-plotar su punto fuerte y utilizarlo sin excesos.Pero todo esto no es posible sin un buen mensa-je, un buen hacer y una preocupacin por conectar con las personas, su target. Me alegra ver cmo una fundacin se pone en las manos de las agencias para potenciar su valor como marca, no pensando en ha-cer una campaa de marketing sino en aprovechar la experiencia que tienen dentro del mbito de la comu-nicacin.Y no poda hablar de Arrels sin mencionar una de sus campaas que ms ha dado que hablar: Home-lessfont, otra genialidad de The Cyranos/McCann. Como la letra, uno de los elementos ms diferencia-les de las personas y el mtodo ms comn para pe-dir en la calle, se convierte en un proyecto tipogrfico ambicioso. Una manera de demostrar a la gente de la calle su valor, una experiencia para los tipgrafos que han trabajando con un equipo diferente y una leccin para todos. Abecedarios con historias. Simplemente una accin redonda.Definitivamente, Estrella Damm debera haber uti-lizado una tipografa de Homelessfont para su spot. Esa es la conclusin, Vale?Enlla: http://1000friends.es/magazine/y-bien-cual-es-tu-escusa-ahora/-192-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalNo sc un gatet que fa monades, ni un beb rient, ni un grup de nois assajant el ball de lestiu. Sc alg que fins fa poc vivia al carrer i aquest s el vdeo viral ms avorrit del mn. Aix comena el vdeo viral dArrels Fundaci. Aquests sn normalment els v-deos que aconsegueixen esdevenir virals i tenir milers i fins i tot milions de visualitzacions.Lentitat, que es dedica a acompanyar a les persones sense llar en el seu cam cap a lautonomia, ha volgut fer un vdeo que tamb sigui molt compartit, per amb un missatge social. I sembla que ho est acon-seguint, ja que en menys de 20 dies ha tingut ms de 8.500 visualitzacions i els mitjans de comunicaci se nhan fet ress.El protagonista del vdeo s una persona que va viure al carrer. Parla en angls i explica que quantes ms persones mirin el vdeo, com a mnim durant 30 se-gons, Youtube far un donatiu a la Fundaci Arrels per ajudar les persones sense sostre.Per aconseguir el mxim de visites, Arrels ha eti-quetat el vdeo amb les paraules ms buscades a les xarxes socials, com casa, luxe, amics, amor, famlia, xit o alegria. Ho expliquen al vdeo i afegeixen que precisament s tot el que perds quan vius al carrer.Xarxanet (18/06/2015)RavalnetArrels Fundaci satreveix amb tot. Ara llana el vdeo viral ms avorrit del mn, amb el qual pretn crear conscincia al voltant de les persones que viuen al carrer i aconseguir finanament dels anunciants grcies a les reproduccions.Mira el vdeo viral ms avorrit del mn i ajuda a Arrels FundaciEnlla: http://xarxanet.org/social/noticies/mira-el-video-viral-mes-avorrit-del-mon-i-ajuda-a-arrels-fundacioFotograma del vdeo viral ms avorrit del mn dArrels Fundaci-193-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEnlla: http://9gag.com/tv/p/a5B1jy/the-most-boring-viral-video-el-viral-m%C3%A1s-aburrido-del-mundoThis video may be the most boring viral video ever, but its going viral for the best reason: to help people.9gag.com (18/06/2015)RedaccinThis Alleges To Be The Most Boring Viral Video Ever-194-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEl viral ms avorrit del mn, per el ms tilNo, no es tracta del viral sobre un gat que fa mona-des, ni un nad rient, ni una banda de msica ballant el pas de lestiu. s el viral ms avorrit del mn. Per si esperes 30 segons pot ser el ms til.Aquest vdeo de la fundaci catalana Arrels sha rea-litzat per ajudar a les persones sense llar. Youtube paga per cada visualitzaci als vdeos que la gent veu ms; en realitat, el paguen els anunciants que aparei-xen al costat i que mitjanant un programari vincu-len automticament els seus avisos a les paraules que ms els importa per vendret alguna cosa. Per aix, aquest vdeo est vinculat a paraules com cotxes, as-segurances, assegurances de cotxe, mbils, bosses, vestits, roba i finances; paraules a les que solen vin-cular els seus avisos la majoria de les grans marques i justament les paraules que perds quan et toca viure al carrer.Cada vegada que vegis aquest vdeo fins, mnim, el segon 30, un anunciant far automticament una aportaci a Arrels.Forum.and (19/06/2015)RedacciEnlla: http://forum.ad/2015/06/19/el-viral-mes-avorrit-pero-el-mes-util/-195-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEt passes anys investigant sobre les claus creatives de la viralitat publicitria, poses metafricament sota el microscopi centenars de vdeos, conclous que el detonant dominant per al contagi en la mostra ana-litzada s la diversi i... un dia despertes amb aquest titular: La Fundaci Arrels presenta el vdeo viral ms avorrit del mn. Est clar que si els investiga-dors badallem ser per lefecte de la son o de la gana, no pas per avorriment.Comenaria fent una oda a lexcepci que confirma la regla i bla-bla-bla. Per el vdeo viral que Arrels va difondre fa uns dies no s el primer (i dubto que ser lltim) en fer de lavorriment un ganxo per a la comunicaci viral.El 24 dabril de 2014, la divisi de cmeres fotogr-fiques de la prestigiosa firma alemanya Leica va pu-blicar a YouTube un vdeo amb una pregunta sugge-ridora com a ttol: The most boring ad ever made?Si disposes de gaireb quaranta-cinc minuts i penses que no tavorrir veure durant aquest temps com un tcnic poleix manualment la carcassa dalumini duna cmera, fes clic a lenlla anterior o sobre la imatge segent. Per si prefereixes anar per feina, et recoma-no que no et perdis els tres primers minuts i lltim.Et passes anys investigant sobre les claus creatives de la viralitat publicitria, poses metafricament sota el microscopi centenars de vdeos, conclous que el detonant dominant per al contagi en la mostra ana-litzada s la diversi i... un dia despertes amb aquest titular: La Fundaci Arrels presenta el vdeo viral ms avorrit del mn. Est clar que si els investiga-dors badallem ser per lefecte de la son o de la gana, no pas per avorriment.Comenaria fent una oda a lexcepci que confirma la regla i bla-bla-bla. Per el vdeo viral que Arrels va difondre fa uns dies no s el primer (i dubto que ser lltim) en fer de lavorriment un ganxo per a la comunicaci viral.El 24 dabril de 2014, la divisi de cmeres fotogr-fiques de la prestigiosa firma alemanya Leica va pu-blicar a YouTube un vdeo amb una pregunta sugge-ridora com a ttol: The most boring ad ever made?Si disposes de gaireb quaranta-cinc minuts i penses que no tavorrir veure durant aquest temps com un tcnic poleix manualment la carcassa dalumini duna cmera, fes clic a lenlla anterior o sobre la imatge segent. Per si prefereixes anar per feina, et recoma-no que no et perdis els tres primers minuts i lltim.Malcolm Gladwell, expert en epidemiologia social, t la teoria que tota conducta humana s vrica i pensa que els ssers humans som molt gregaris (tot i que ens costa admetre-ho). Amb el vdeo de la fundaci Arrels serem gregaris per una bona causa.Enlla: http://comein.uoc.edu/divulgacio/comein/ca/numero45/articles/Article-Silvia-Sivera.html#.VZEy4Z47D3U.twitterLavorriment com a argument viralCOMeIN (20/06/2015)Slvia Sivera-196-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalPasdigital.com (24/06/2015)Anna FlotatsNi gatets, ni nadons ni coreografies de grans estre-lles de la msica. En aquest vdeo viral noms hi surt un home mirant a cmera que demana a lespectador que aguanti, almenys, 30 segons. Al darrera hi ha la Fundaci Arrels, que busca activar la publicitat de Youtube per recaptar fons i continuar ajudant a per-sones que viuen al carrer. Com el protagonista del viral, que explica com fer diners penjant un vdeo a la xarxa. I si comencssim a viralitzar les coses impor-tants enlloc de les banals?Enlla: http://pasdigital.net/el-video-viral-mes-avorrit-del-mon/El vdeo viral ms avorrit del mn-197- Programa de TV3 El ConvidatDOSSIER DE PREMSA 2015Premsa paper - Rdio - TV - Digital-198-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalAra.cat (26/01/2015)RedacciFrases del Convidat1. Vaig estudiar periodisme i vaig treballar al Correo Cataln, vaig collaborar amb el Tele/eXprs i amb el Diari de Barcelona, i al final va arribar un moment que em van dir: Diari on treballes tu, diari que tanca. I ja no mhi vaig dedicar ms. Desprs vaig estar uns anys treballant en patents i marques.2. A lEscola Oficial de Periodisme de la Rambla vaig coincidir amb Ferran Monegal, Mrius Carol i Kar-mele Marchante, que aleshores era Carmen, filla dun tinent coronel, que aix va sortir ella, criada de caser-na en caserna.3. Lalcohol et pot portar al carrer, per el que s segur s que el carrer et portar a lalcohol. Qu hi ha avui dia que valgui un euro? Et pots comprar una barra de pa, per no res per posar-thi a dins. En canvi, s que et pots comprar un cartr de vi del ms barat, que et treu el fred i la sensaci de gana i fa que no pensis qu punyeta fas tu al carrer, si has estat jove, has tingut una famlia que vivia b, has tingut dona i fills, thas guanyat la vida b, has fet vacances a la Costa Brava....4. Jo era alcohlic, i la gent es va apartant dels alco-hlics, lgicament. La famlia tajuda, per passa el temps i veuen que si et deixen diners tels gastars en cervesa. La meva ex i el meu fill no ho van arribar a saber mai, com havia acabat, perqu ja ens havem separat.5. La famlia tajuda, per arriba un moment que sen cansa. Una persona pot sacrificar-se per la famlia, per el que no pot ser s que perqu una persona si-gui alcohlica shagi de sacrificar tota la famlia i que aquesta persona no deixi lalcohol.6. De jove mai vaig pensar que acabaria al carrer, pen-ses que no et tocar mai, que aix s cosa dun altre tipus de gent. La gent et veu al carrer, ets un sense-sostre, i no es qestionen don has sortit, i la gent no neix al carrer.7. Quan passes la nit al carrer, dorms si fa bon dia i si ests a prop dalg de confiana. Un dia una colla de nens de casa bona van anar passant per davant meu i em van anar clavant cops un per un, per divertir-se.Quan vius al carrer, ets invisible: Jaume Mars en 15 frases, a El ConvidatUn sensesostre de Barcelona que ara viu en una residncia de la Fundaci Arrels ha estat lultim amfitri dAlbert Om aquesta temporada, al programa ems aquest diu-menge a la nitJaum Mars i Albert Om, a El Convidat / TV3-199-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digital8. Moltes vegades havia pensat daqu ja no surto, perqu estic fet un fstic i no puc ni demanar feina. El ms cmode hauria estat tirar-se al metro, que s la manera que tot sacaba molt rpid. Per ho anava deixant per a quan estigus ms desesperat. No ho vaig arribar a fer i ara nestic satisfet, perqu ara gau-deixo de la vida.9. Quan els dArrels em van oferir ajut, jo els vaig dir que s de seguida. Hi ha gent que al carrer es fa duna manera que els costa acceptar lajuda.10. La vida s com un llibre. Hi ha gent que t una vida montona com una guia de telfons. A mi magrada pensar que la meva vida s com un novella dAgatha Christie, que no timagines al final. Si sabs com sacaba, amb quina illusi seguiria vivint?.11. Les papereres del voltant de les escoles sn com un supermercat per als sensesostre, perqu molts nens llencen els entrepans perqu savorreixen que cada dia sigui el mateix.12. Quan et trobes al carrer i et despertes al mat, el pri-mer que penses s ara qu faig? i a lhora de dinar tindr alguna cosa per menjar?.13. Quan Robinson Crusoe arriba a lilla deserta el pri-mer que pensa s a fer una foguera perqu el vegin. Quan ets al carrer aquesta etapa la passes, ets invisi-ble. Si encens un a foguera, veuran la foguera i no et veuran a tu.14. Restablir els lligams amb els meus germans i el meu fill? Com es fa aix? A la vida tot s resultat dun seguit de coses. Si aix es trenca, desprs ja no es pot continuar. Pots comenar una cosa nova, per no continua la dabans. Si un pont cau, pots construir-ne un altre, per el que ha caigut ja no tornar a existir.15. Si ara torns a tenir 20 anys no faria gens de cas dun tio de 63 anys, i no em serviria per arribar als 63 com estic ara, per s per disfrutar la joventut com ho vaig fer. I saber que almenys he viscut.Enlla: http://www.ara.cat/media/Lalcohol-carrer-Jaume-Marse-Convidat_0_1291071142.html-200- Altres NotciesDOSSIER DE PREMSA 2015Premsa paper - Rdio - TV - Digital-201-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalDos personas que han vivido en la calle y que ac-tualmente residen en pisos de la Fundaci Arrels del Raval barcelons pasarn a formar parte este mes de enero del equipo directivo de esta entidad que, desde 1987, trabaja para que nadie duerma en la calle. Los dos elegidos se integrarn as en un consejo del que tambin formarn parte dos voluntarios y seis traba-jadores de Arrels. Esta es una de principales nove-dades del ao que acaba de empezar con el objetivo de mejorar las condiciones de vida de los ciudadanos que sufren ms exclusin social. Son dos personas que pueden aportar muchas cosas, nos interesa su ex-periencia, que sean crticos y que nos hagan cambiar nuestros puntos de vista para mejorar, comenta Fe-rran Busquets, director de Arrels.Los dos nuevos miembros del equipo directivo son un hombre y una mujer, ambos de unos 60 aos. El, tras perder su empleo, dej su ciudad y vino a Bar-celona para buscar una nueva oportunidad. Durante una etapa de ocho aos vivi en la calle y en aloja-mientos de Arrels. Es muy trabajador, ha hecho de todo, desde limpiador de cristales, socorrista en una piscina o temporero, pero tuvo mala suerte, comen-ta Ester Snchez, jefa del departamento de Apoyo a la Persona de Arrels. Desde hace dos aos disfruta de un piso del Patronat Municipal de lHabitatge y es voluntario en Arrels. Ella, licenciada en Magisterio, tuvo un cargo de responsabilidad en una empresa del sector qumico hasta que acab sin nada por el alco-hol. Vivi un ao y medio en la calle y tras un largo tratamiento consigui dejar su addiccin. Ya suma ms de 24 meses sin beber y disfruta de un piso de Arrels que comparte con otra seora. Tambin co-labora con la entidad en el programa de sensibiliza-cin, explicando su historia a los grupos de escolares y de otros colectivos que visitan Arrels Otra de las novedades es que el el centro abierto de la calle Riereta de Barcelona, por el que cada tar-de pasan entre 100 y 120 personas, ha empezado a abrir sus puertas tambin por la maana, de las 9 a las 13 horas. El objetivo es dar cobijo durante todo el da durante los meses ms fros, de diciembre a marzo. La gente nos lo peda, nos comentaban que por las maanas no tenan ningn sitio a donde ir. Ahora vienen unas 30 personas a las que damos un caf caliente y desayuno. Pero no descartamos seguir abriendo despus de marzo, apunta Busquets. Por la tarde, entre las 16 y las 19,30 horas, este centro ofrece a sus usuarios una ducha caliente, consigna, ropero y servicio de farmacia gracias a un equipo de volunta-rios y de trabajadores sociales.La labor de Arrels se focaliza en las cerca de 900 per-sonas que actualmente viven en las calles de Barce-lona a las que ofrecen cada da, de lunes a sbado, los servicios de su centro abierto. Asimismo, duran-te 2014 proporcionaron cama en sus pisos y en su residencia o en pensiones a 228 personas. Cuando damos vivienda a una persona, ya es para siempre, matiza Busquets. El 90% de los indigentes de Barce-lona son hombres de una media de edad de 42,7 aos y con una esperanza de vida de 58; el 44,5% lleva ms de tres aos sin alojamiento propio.La fundacin del Raval abre tambin por la maana para atender a ms indigentes.Arrels incorpora a su equipo directivo a dos per-sonas que vivan en la calleLa Vanguardia (05/01/2015)Rosa M. BoschUsuarios del centro de da de la Fundaci Arrels.-202-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalDespus de los vaivenes econmicos debido al retra-so en el cobro de subvenciones de la Generalitat, la exitosa campaa que Arrels lanz el ao pasado con-sistente en pedir a sus socios crditos de 3.000 euros sin intereses le dio un respiro y la ansiada liquidez. La iniciativa se tradujo en unos ingresos de 368.000 euros y el ahorro financiero de 20.880 al no tener que recurrir a entidades bancarias. Arrels devolver los prstamos, sin intereses, en un plazo de doce meses. Para el 2015, esta fundacin ha presupuestado 3,1 millones de euros, cifra ligeramente superior a los tres millones del 2014.Enlla: http://www.lavanguardia.com/vida/20150105/54422355914/arrels-personas-calle-directivo.html-203-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalLalcaldessa de Madrid, Ana Botella, va dir, el 23 de desembre, durant una visita al centre San Isidro, un ens municipal que acull a persones sense llar, que no hi ha cap persona a la ciutat que si vol anar a dormir a algun lloc no pugui fer-ho, per hi ha persones que no ho volen fer. Comentava aix les escenes xocants que veiem, aquests dies, a ciutats com Madrid o Bar-celona i a moltes daltres de persones que dormen al terra, malgrat les baixes temperatures.Ja lany 2011, lantecessor de Botella a lalcaldia ma-drilenya, Alberto Ruiz Gallardn va demanar que satorgus a la policia municipal la competncia de retirar per fora de la via pblica a les persones que sentestessin a dormir-hi. No s un problema espan-yol. Des de fa dos anys, els ajuntaments hongaresos poden fixar rees on est prohibit pernoctar-hi sota amenaa de condemnes a pres o a fer treballs co-munitaris.Que hi hagi gent dormint al carrer no s cap novetat. Sempre nhi ha hagut. I sempre hi ha hagut, tamb, la convicci que cal que algun dia ning hagi de fer-ho. Ning dormint al carrer s el lema de la Fundaci Arrels, lassociaci degana en el suport els sense-sos-tre a Catalunya. Els seus treballadors i voluntaris trac-ten directament les persones que dormen als portals, caixers automtics o els bancs de places. Saben que molts no accepten la seva invitaci per passar la nit en un alberg social. Noms el fred ven la resistncia de molts dells a abandonar el terra on descansen.Al deteriorament fsic i psquic shi afegeixen daltres raons que expliquen la seva decisi. El socileg Albert Sales, que ha dedicat moltes hores a contactar amb persones sense sostre, les resumeix aix: La persona que renuncia a dormir en un centre dacolliment pot preferir quedar-se a prop don passa el dia i on la gent el coneix i li ofereix algun ajut, en comptes de cami-nar amb les seves pertinences duna punta a laltra de la ciutat per passar la nit en un lloc que noms s un refugi temporal. Potser no vulgui prescindir de la companyia de les seves mascotes. Potser no vol dormir junt amb daltres cinc persones en les quals no confia i amb les que es veuria obligat a compartir habitaci Tamb pot ser que, desprs de ser ob-jecte de diverses temptatives frustrades dintervenci social, ja no vulgui establir cap relaci amb les insti-tucions assistencials. Veig el 2015 amb esperanaLhabitatge, primer, nova vacuna per la malaltia de no tenir llarEldiario.es (10/01/2015)Siscu Baiges - Enric Catal (fotos)Jos i Esperanza viuen sota un sostre en un dels deu pisos de Housing First a Barcelona / Enric CatalEn el seu pis Jos i Esperanza ja no shan de preocupar per no perdre de vista les seves pertinences i medicaments /Enric Catal-204-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalLaccs a un habitatge propi ha estat, en el tradicional recorregut de millora duna persona que viu al carrer, el resultat final dun procs de superaci dun seguit detapes. Ferran Busquets, director de la Fundaci Arrels, coneix molt b aquest procs: En els models datenci tradicionals el primer que es demana sn una srie desforos complicats per alg que viu al carrer: anar amb regularitat a un centre o alberg, co-menar a fer tal activitat, fer un pla de treball, deixar les addiccions Unes condicions que no entens i que ms aviat sn desmotivadores. Finalment, des-prs dun llargussim cam i de molt de temps, pots accedir a un habitatge. Fins aleshores, hi haur una srie de frustracions tant per part dels professionals com de tu mateix que noms serviran per alimentar el recurrent imaginari de no vol ajuda.Finlndia confia que no hi hagi sense llar, el 2015Fa ms de vint anys, Sam Tsemberis va crear a Nova York Pathways to housing (Camins per tenir casa) i va posar en marxa el programa Housing first (Lhabitatge primer), on el procs sinverteix. Es dna un habitatge a persones sense llar, amb un gran grau de deteriorament per consum de drogues o alcohol o per patir greus discapacitats. I desprs sels atn per les seves addiccions o malalties. Els resultats han estat molt positius. En consonncia amb el seu eslgan Housing first resol la manca dhabitatge. Amb aquest sistema, ms de sis-centes persones han trobat domicili a Nova York. Lexemple sha escam-pat a una quarantena de ciutats dels Estats Units.Finlndia ha estat pionera en aplicar-lo a Europa. La construcci de milers dhabitatges dedicats a aquesta finalitat ha portat els promotors daquesta iniciativa a contemplar la perspectiva dacabar amb la proble-mtica dels sense llar lany que acabem dencetar, el 2015. Si fos cert, hauran guanyat aquesta batalla en noms vuit anys, des que el 2007 el govern fins va apostar pel Housing First. La Comissi Europea ha comenat fa un parell danys a impulsar proves pilot a Amberes, Lisboa, Glasgow, Copenhaguen i Budapest.A Espanya, la RAIS Fundacin ha posat en marxa aquesta via a Barcelona, Madrid i Mlaga. Lha ba-tejat com a projecte Hbitat i compta amb el suport del ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i la Fundaci La Caixa. A Barcelona, on collabora amb la Fundaci Arrels i ha subscrit un conveni amb el govern municipal, ha entregat les claus de deu pisos a persones sense llar a partir de l1 de setembre i confia ampliar el projecte a ms pisos el ms aviat possible.Alejandro Lpez, subdirector general tcnic de la Fundaci Rais i responsable del projecte Hbitat, est satisfet dels primers resultats de la seva implan-taci: Totes les persones que van iniciar el projecte i que van accedir als seus pisos shi mantenen, la qual cosa s el primer objectiu plantejat. Daltra banda, totes les pors que apareixien entorn del seu xit o no hem vist que no sestan confirmant. Les persones que tenen problemes daddiccions no estan consu-mint ms (drogues o alcohol) en tenir un lloc privat on fer-ho sin que han redut el seu consum, i en alguns casos han demanat fins i tot comenar tracta-ments de desintoxicaci.Lpez constata que la majoria mantenen els seus habitatges en unes condicions de neteja i higiniques normalitzades. Hi ha persones que han convidat a les seves noves llars a familiars amb els que no tenien contacte des de feia anys. Tenim constncia, tot i que encara que no sn dades empriques, de la millora de la salut dalgunes persones.Els experts afegeixen que resulta ms barat donar casa a aquestes persones que les despeses socials i sa-nitries que comportava el seu seguiment i tractament anterior. A favor del Housing first shan escoltat veus valuoses com la de la Sndica de Greuges de Esperanza y Jos expliquen la seva experincia a casa seva / Enric Catal-205-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitallAjuntament de Barcelona, Maria Assumpci Vil, o experts com el vocal de pobresa dEntitats Catala-nes dAcci Social i membre del Grup de Recerca en Exclusi i Control Social, Joan Uribe, que aplaudeix laposta municipal per un futur de ms eficcia en la capacitat de donar suport als milers de persones sense llar. Esperem que lesfor i el comproms de Barcelona per millorar, fins i tot arriscar, amb fr-mules dintervenci amb les persones en situaci de sense llar tingui lxit esperat i serveixi de referent i estmul per generar els canvis i les lluites necessries per abordar el problema tamb en un sentit ms am-pli: el de lexclusi residencial, afirma Uribe.Perqu tot i loptimisme de les afirmacions del crea-dor de Housing first i laspiraci de Finlndia que no hi haur cap persona dormint al carrer al seu pas aquest 2015, la veritat s que queda molt cam per re-crrer. A Barcelona, la iniciativa ha comenat amb 10 pisos individuals o de parelles, mentre als seus carrers encara hi dormen cada nit uns 900 ciutadans.Veig el 2015 amb esperanaQuan li demanen a Jos Lpez qu espera de lany que arriba, contesta: Veig el 2015 amb esperana. I desprs riu, perqu sacaba dadonar que la frase t un doble sentit. La seva companya es diu Esperanza i hi conviu des de fa quatre mesos en un dels pisos per persones que no han tingut llar prpia durant molts anys que els ha proporcionat la Fundaci Rais, en el marc del projecte Housing First (Lhabitatge pri-mer) que compta amb el suport de lAjuntament de Barcelona.Durant molts anys, hi havia pocs motius per lesperana en el futur de les vides de Jos Lpez i Mara Esperanza Barrios. Han tingut trajectries di-fcils, que els han portat a viure molt temps al carrer, en pisos compartits o albergs vinculats a serveis so-cials. Per aix, quan li van proposar a Jos ser un dels 10 beneficiaris del projecte pilot de Housing first a Barcelona noms va tenir una pega: Acceptaria si lacompanyava Esperanza, la seva parella des de fa 18 anys, quan es van conixer a Palau de Plegamans.Dit i fet. Des de l1 de setembre ja no han de menjar a lhora que estableixen els serveis socials ni allitar-se quan ho marquen les normes corresponents. Sn autnoms. No tenen horaris imposats. Poden men-jar quan volen i all que volen. Sempre que estigui a labast de les migrades prestacions no contributives que reben.Tenen poc ms de cinquanta anys i la sensaci que, finament, hem sortit del forat on rem. Per prime-ra cop desprs de molt temps no shan de preocupar don es rentaran, que no els robin els medicaments, els cartrons o les pertinences que sempre duien al da-munt. Et preocupes una mica per tu mateix. Quan vius al carrer no pots fer-ho, expliquen. I afegeixen: Al carrer no pots remuntar. Ara tenim una oportu-nitat per fer-ho.Ensenyen la seva llar amb illusi, el petit arbre de Nadal, els productes de neteja o els llibres que ella llegeix. Esperanza exhibeix com a demostraci de la millora de salut que tots dos han experimentat els darrers mesos que des de que sc aqu noms he anat a lhospital un cop i va ser una estoneta. Abans hi anava cada dia.La vida els ha tractat amb duresa. Per tenen cin-quanta-i-pocs anys i, des de que tenen clau de la seva prpia casa, miren el present i el futur amb esperana. Tots dos. Jos i Esperanza.Enlla: http://www.eldiario.es/catalunyaplural/Lhabitatge-primer-vacuna-malaltia-tenir_0_343666262.htmlLarbre de Nadal s un dels pocs detalls a la sala de la parella / Enric Catal-206-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEnlla: http://xarxanet.org/social/noticies/arrels-incorpora-lequip-directiu-dos-usuaris-dels-seus-serveisFins ara lequip directiu de la Fundaci Arrels estava format pel director, Ferran Busquets, els responsa-bles dels diferents departaments i tres persones vo-luntries, per en la renovaci parcial anual prevista daqu uns dies, shi incorporar per primera vegada dues persones que han conegut en primera persona la indigncia i han dormit al carrer.Amb aquesta decisi, la Fundaci Arrels de Barcelo-na vol planificar les seves estratgies de treball tenint present lopini, el coneixement i el punt de vista de les persones usuries dels seus serveis, les persones sense llar, els indigents.Actualment, aquestes dues persones, que ronden la seixantena, han deixat el carrer i viuen en pisos facili-tats pel patronat municipal de lHabitatge; sn volun-tries a Arrels, una fent tasques administratives cada mat i laltra a lrea de sensibilitzaci per explicar les seves vivncies als grups que visiten lentitat.Creiem que poden aportar moltes idees, volem que lentitat funcioni millor i la seva visi i experincia seran molt importants diu Ferran Busquets, director dArrels, en declaracions a La Vanguardia.Des de 1987, la Fundaci Arrels treballa perqu ning dormi al carrer; ha acompanyat ms de 8.600 persones sense llar en el seu cam cap a lautonomia, oferint allotjament, alimentaci i atenci social i sa-nitria. Compten amb el suport de 52 persones con-tractades, ms de 300 persones voluntries i gaireb 4.000 donants que fan possible dur a terme diferents programes dactuaci.Per primera vegada, la Fundaci Arrels de Barcelona incorporar al seu equip directiu dues persones que coneixen de primera m la indigncia i que han dormit al carrer.Arrels incorpora a lequip directiu dos usuaris dels seus serveisXarxanet.org (12/01/2015)FcvsDes de 1987, la Fundaci Arrels treballa perqu ning dormi al carrer;-207-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalAquesta setmana he tingut ocasi de desvirtualitzar finalment al Ferran Busquets, que dirigeix des de fa dos anys la fundaci Arrels, que treballa incansable -i molt b- per a la reinserci de persones sense llar. Ens seguem a Twitter i havem parlat algun cop per la xarxa sobre turisme i Airbnb, per no ens coneixem en persona. Vam quedar per esmorzar a Sants Esta-ci i vam xerrar gaireb una hora sobre moltes coses de Barcelona, algunes de les quals -amb perms seu- magradaria ordenar en paraules en aquest post.Sobre les pensionsFa un temps que em ronda la idea descriure sobre les pensions que queden a Barcelona. S que el boom turstic ha propiciat lencariment i el tancament de moltes de les antigues pensions, sobretot a Ciutat Ve-lla, per jo no mhi he allotjat mai i per tant no en s gaire cosa de primera m. Sabia, per, que Arrels llogava habitacions en pensions com a vivenda provi-sional per als seus usuaris ms recents. I el Ferran em va confirmar aquestes dues tendncies -preus i tan-caments- per em va sorprendre labast dels canvis. Ja noms les usen quan no tenen absolutament cap altra opci, perqu allotjar-hi a un usuari costa, avui per avui, 600 euros al mes. s un preu inassumible per a una entitat social com Arrels, aix que procu-ren evitar les pensions i busquen habitacions en pisos compartits. No s ideal, perqu la convivncia porta discussions, per no els queda altra.Els tancaments tamb sn un fet i venen prece-dits duna progressiva degradaci, tant en el perfil dusuaris com en les condicions materials dels espais. Tu i jo difcilment ens hi allotjarem, massegura. Li insisteixo que he vist hostels molt variats, pel mn, per mho rebat de seguida: Una cosa s fer turisme i una altra s viure-hi. Les pensions havien complert les dues funcions alhora i pot ser que ara no satis-facin del tot cap de les dues. A banda de la compra de llicncies a petites pensions per obrir o ampliar hotels al districte antic, una via de tancament s el trasllat. La llicncia queda en mans del propietari del negoci, que no t perqu coincidir amb el propietari de limmoble.Sobre turismeAix s el que ha passat amb un pis de Ciutat Vella, dedicat durant dcades a pensi i ara buit i sense lli-cncia. Arrels hi havia llogat habitacions feia anys i es coneixien amb el propietari. Aquest, mexposa el Ferran, ha ofert ara lespai a Arrels per tal que obrin un hostal social. I vet aqu que Arrels sho ha rumiat seriosament: Ens arriben moltes idees i propostes, per noms ens les plantegem si lespai ens cau del cel i si veiem que les podrem arrencar sense una enorme inversi prvia. El taller de fusteria de la Fundaci -amb els dissenys espectaculars de Curro Claret- po-dria elaborar tot el mobiliari i els llocs de treball que geners formarien part de loferta dinserci laboral. Hi podrien oferir les rutes que ja fan, guiades per ex sense sostre. El 100% dels ingressos serien taxa tu-rstica, perqu el retorn social seria del 100%, ar-gumenta. Ho vam discutir una bona estona, perqu reconec que no ho vaig veure gaire clar. No magrada gens la idea duna entitat social entrant en el joc tu-rstic, tan ple de contradiccions, ni molt menys que engreixs la ja excessiva oferta turstica de Ciutat Ve-lla. Comprenc que, al mn real, les ONG necessiten ingressos. I que seria una via potent. Per s que hi ha massa pers. El Ferran de seguida desmontava els pocs arguments que jo aconseguia convertir en paraules. Realment no tinc una opini racional al res-pecte, noms una emoci dadversi, de dubte.La Vanguardia/blocs (01/03/2015)Meritxell Martnez i Paun Un esmorzar amb Arrels-208-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalDe totes formes no prosperar, no pateixis. Lajuntament no est gaire predisposat a donar-nos una llicncia i nosaltres dedicarem zero esfor a batallar per aquest projecte. Si hagus prosperat, lhagussim tirat endavant. Sino, doncs no, em va acabar dient. Intueixo que li sap un pl de greu que la major part dels arguments/prejudicis siguin circumstancials. A Collserola hi ha un alberg social, lIn&Out, que fa inserci laboral de discapacitats. I tothom el troba la mar de b. Per ells van obrir abans del boom tu-rstic, clar, assenyalava. I tenia ra. Lopini pblica som aix de voltils i dinfluenciables. Ens movem per emocions i s per aix que el debat sobre les bondats i maldats del turisme est enquistat, perqu avui no es mou en el terreny de la ra i hi ha unes emocions reals dinquietud que no sassosseguen amb xifres docupaci ni de facturaci.Sobre burocrciaDun tema saltvem a un altre i vam acabar parlant de lany horrible que han viscut les finances de lentitat aquest 2014. Van haver daplicar el Pla B, un pla que havien dissenyat amb antelaci per si de cas sesfondraven de sobte els ingressos de lentitat (40% pblics, 60% privats). Una bona prctica que tan de bo sapliqus a totes les entitats socials. El novem-bre de 2013 la Generalitat els ha notificar que reta-llava laportaci prevista i la campanya de Nadal no va proporcionar els donatius habituals per una vaga laboral. Entre una cosa i altra, van entrar al 2014 amb molt mal peu. Grcies al Pla B, van poder estrnyer el cintur uns quants forats i no retallar ni usuaris ni personal, al preu de no poder atendre cap usuari nou, tota una limitaci a lideari de lentitat: Ning dormint al carrer. A Barcelona, per cert, hi ha 3.000 persones sense llar. Per sort uns quants mesos des-prs els va arribar una inesperada herncia, van poder respirar de nou i tornar a atendre nous usuaris.Mindigna que una entitat com Arrels, que fa una tasca tan im-pres-cin-di-ble, hagi de fer aquests ma-labars. s com si un cirurgi cardac hagus de fer nmeros abans de cada bypass en comptes de con-centrar-se en loperaci que ha de fer. I, fins i tot en el mn real, hi ha formes devitar-ho. La ms conegu-da i promesa per partits de tots els colors s canviar subvencions per convenis. Per si no nheu tramitat mai cap, us ho asseguro de primera m: sollicitar i justificar una subvenci s un drama. s una prdua de temps i esfor brutal, en especial per entitats peti-tes i poc burocratitzades. Nosaltres ho hem calculat i tot: Arrels llena cada any 20.000 euros en gestionar la burocrcia, em deia el director. I mho crec total-ment. Recordo que durant la campanya electoral la majoria dalcaldables van prometre que el suport mu-nicipal a les entitats socials ms destacades passaria a ser via conveni, que en teoria dna ms estabilitat pressupostria.I s, lAjuntament de Barcelona sha passat als conve-nis per almenys el que mant amb Arrels s dun sol any. Si sha de renovar cada any no hi guanyem res! s quasi com una subvenci! Busquets assegu-rava que en general est moderadament content amb lajuntament, per que els convenis no donen estabi-litat si no sn almenys de 3 anys. I no sempre es trac-ta de voluntat poltica -el mantra del nostre segle-, de vegades s qesti de quin funcionari et toca. Ui, lAjuntament s enorme, s una multinacional!, reia. Sigui per contrast o per convicci, a Arrels procuren no tenir un organigrama laberntic i fa anys que no tenen crrecs intermitjos. Sn una prdua de diners brutal per les organitzacions, com menys nivells mi-llor!, sostenia.Sobre canviar el mnSi la Coca-cola ens volgus comprar els drets de la nostra tipografia Homelessfonts, li haurem de dir que no perqu no ens agraden algunes coses que fa? O la podem fer venir al nostre terreny?. Al fons de les diferents qestions que van parlar hi havia la con-frontaci entre canvi social a llarg termini i revoluci unidireccional. Ferran Busquets ho t clarssim. Creu que la societat es pot transformar des del tu-a-tu, que la pobresa s al sistema -perqu distribueix mala-ment la riquesa- i per tant hem dinvolucrar a tots els agents del sistema (institucions, escoles per tam-b empreses, turistes) en el canvi social. Amb les paradoxes i la complexitat que aix comporti. Que no serveix apartar-se dels impurs i intentar fer can-vis sense o contra una part del sistema. Per alhora, sense tics assistencialistes i considerant la societat -209-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalcom un tot, corresponsabilitzant. Em va semblar que sintetitzava fora b les tensions clssiques entre re-volucionaris i reformismes, des duna visi tan prag-mtica com radical de la transformaci social.En definitiva, que feu un cop dull a la web dArrels i us formeu la vostra opini. I, si podeu i us conven, collaboreu.Enlla: http://blogs.lavanguardia.com/districte-onze/2015/03/01/un-esmorzar-amb-arrels-64822/-210-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEl Museu dArt Contemporani de Barcelona (Mac-ba) siempre ha sido un white cube en medio del Ra-val. Pero su vestbulo de entrada se ha transformado completamente con la Macba Store Laie, una sofisti-cada tienda diseada por los arquitectos Ivn Poms y Julio Llamazares, que han integrado el espacio den-tro del icnico edificio de Richard Meier, potencian-do curvas arquitectnicas que antes pasaban desaper-cibidas. Y lo han hecho a base de geometra -a partir de la forma circular y radial- y color. Porque han di-seado unos modernos mdulos-estantera con 41 colores, inspirndose en una caja de lpices Pantone que tenan en el estudio. Un sutil cromatismo que aporta una renovada esttica al Macba.El blanco es la sea de identidad del Macba. Que-ramos que la tienda tuviera una imagen personal y propia. Pero qu color ponamos?Rojo?Azul?Si hubisemos optado por un nico color, ste habra competido con el blanco. As que escogimos los 41 colores de la gama Pantone: son como pxeles dentro de la tienda y aparecen difuminados, explica Ivn Poms, cuyo estudio ya despunt con la reforma del mtico Giardinetto, que le vali el premio FADde In-teriorismo.Antes, la tienda del Macba estaba gestionada por La Central, ocupaba un espacio exterior (de cara a la pla-za dels ngels) y su modelo era el de una librera, una herencia de la poca de Manuel Borja-Villel. Ahora, la nueva store se asemeja ms a una boutique de dise-o (se pueden encontrar cermicas de Limoges con cuadros de Magritte) y tiene un aire de lo ms cool, a la espera de estrenar uno de los objetos ms codicia-dos por los skaters de la plaza dels ngels:un skate del Macba que disear Ibrica Skateboards.La concesin de la tienda ha pasado a manos de Laie, que ya gestiona las tiendas del vecino CCCB, Caixa-Forum, CosmoCaixa, Mnac, la Pedrera, Park Gell y Sant Pau. Entendemos la Macba Store Laie como un espacio ms del museo en el que se puede hacer otra lectura de lo que se acaba de ver en las salas, afirma Gemma Romaguera, responsable de Concesiones y Gestin de Espacios del museo. Por su parte, el di-rector Bartomeu Mar destaca que es una manera de acercar el arte a la gente. El futuro de todo el pro-yecto del Macba pasa por ser ms autnomos en la financiacin y no depender tanto de subvenciones, aade Mar.Por fin, el Macba quiere diferenciarse con produc-tos propios y lanza una lnea de merchandising con piezas dela coleccin y el icono que es el edificio de Meier, que llena libretas, psters, bolsas, pulseras, re-glas, etc. El mural contra el SIDA que Keith Harring pint en 1989 abre la lnea de merchandising(adems, parte de los beneficios se destinarn a la investiga-cin contra el Sida), a la que est previsto que sigan el mural de Chillida, una pieza de Lawrence Weiner y fotografas de Xavier Miserachs. Pero los planes no El Mundo (04/03/2015)Vanessa GraellEl museo estrena una moderna tienda diseada por Llamazares-Poms en la que vende productos de artista y merchandising de su coleccin.Nuevo look en el MacbaAspecto de la nueva tienda del Macba.-211-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalacaban ah. Desde la tienda tambin se quieren gene-rar actividades con artistas, como un taller de dise-o de lmparas con cordones reciclados a cargo de Curro Claret, creador profundamente implicado con la asociacin Arrels (a la que irn parte de los benefi-cios de la venta de muebles). Y desde la Macba Store Laie se rescatar una obra antigua de Francesc To-rres: los poemas-objeto de 1968, unas cajas de poesa que el propio artista ya se ha mostrado interesado en recuperar y en ensear a producir al pblico.Otros artistas como Miralda,Sergi Aguilar y Patricia Marcelo disearn productos especficos para vender en la tienda. Y con la Fundaci Brossa ya se est tra-bajando en una lnea de producto, sobre todo pen-sado para los ms pequeos, con puzles y juguetes infantiles. Ms:prximamente se expondrn graba-dos que irn de los 350 a los 800 euros, firmados por Frederic Amat, Carlos Pazos, Joan Fontcuberta y Eullia Valldosera.La reforma del despacho Llamazares-Poms es una artstica pincelada en el lienzo en blanco de Meier. Y se completar con el nuevo bar exterior (que ocupar el espacio de la antigua tienda). Un bar de diseo, acristalado, con una gran barra desde la que se podr ver a la gente leyendo en la tienda. Y viceversa.Enlla: http://www.elmundo.es/cataluna/2015/03/04/54f74bf9ca47414e0f8b456c.html-212-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalLa Rambla (13/03/2015)Cristian JaraNadie termina en la calle porque le da la ganaEsta noche dormirn 180 personas en la Funda-cin Arrels. Ferran Busquets es el director de este lugar de acogida. Segn cuenta cada ao pasan por aqu 1,400 personas. Algunos solo vienen y se duchan, a los ms vulnerables les ofrecemos alojamiento. Implementan tambin modelos que funcionan en otros lugares de Europa como el Housing First: respuesta al problema de la indigencia acorde con el siglo XXI; sin dejar de lado la recuperacin de habilidades y ocu-paciones. La tienda Camper de la calle Pelayo la montamos nosotros, dice enorgullecido y a otra empresa de gafas le hemos hecho carteles que estarn en 2000 tiendas en todo el mundo.Pero qu es quedarse en la calle?Una injusticia en ningn caso justificable. Ningn error que hayamos cometido es para pasar esta tor-tura. Y lo cierto es que mucha gente no ha llegado a la calle debido al soporte familiar, al apoyo de una pareja o a la ayuda de buenos amigos. Si a todos nos fallan estos factores, seguramente habra ms gente afectada. Y el Estado?Falla; porque es una cuestin de voluntad poltica que no haya gente durmiendo en la calle. Segn algu-nos estudios es ms caro tener a la gente en la calle, pues existen costes de prisin, costes de multas, de ingresos en urgencias. El coste de recuperacin de una persona que est en la calle, econmicamente es ms rentable que los servicios que se brindan en al-bergues. Se hacen un montn de albergues que cues-tan un dineral, pero no se llenan. En un lugar donde compartes habitacin con ms personas, hay insegu-ridad por temor a que te roben o molesten. Adems que ests un tiempo limitado. Qu ofrece Arrels a estas personas? Primero que todo, una vivienda. Queremos garanti-zarle a la persona la posibilidad de no tener que vol-ver a la calle. Brindamos el soporte para ello. Hay gente que es ms autnoma, en tanto otros tienen una dependencia ms grande, y, por tanto, necesitan mucho ms soporte. Hablamos de Gente que lleva muchos aos en la calle. Tienen qui-zs adicciones, toxicomanas, han llegado a un cierto deterioro cognitivo, fsicamente de salud no estn bien. Si es gente un poco mayor intentamos que va-yan a residencias. Si lo miramos por franja de edad qu nos en-contramos?Mayormente gente de 50 aos para arriba. A estas personas cada vez les cuesta ms encontrar trabajo o seguir adelante. El 85% son hombres. Es una esta-dstica que se repite en casi toda Europa. Qu es eso del Housing First?Un modelo de atencin a las personas sin hogar. Se trata de una filosofa utilizada en otros pases de Europa, en Estados Unidos y en Canad donde han elaborado un estudio espectacular que tiene como punto de partida la vivienda: A la persona se le propone vivir en un piso individual precisamente para garantizar que si no quiere, no tiene que volver a la calle. Es lo primero. Solo hay 3 condiciones: que aporte un 30 % de sus ingresos en caso de tenerlos, un comportamiento adecuado con los vecinos y, por ltimo, la aceptacin de un equipo de soporte sema-nal. No se le pide ni que deje de beber, ni que deje las toxicomanas. La persona avanza a su ritmo. -213-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalLa libertad en este caso es fundamentalEs lo que permite que la persona cuando est prepa-rada, diga ahora quiero dejar el alcohol. Uno deja de fumar o beber cuando lo tiene claro. Por eso hay que respetar el propio proceso individual, lo contra-rio conduce al fracaso de la persona y del profesio-nal que interviene. Debemos evitar que se alimente el imaginario que dice: las personas que viven en la calle no requieren ayuda. Entonces hay gente que ha conseguido dejar la calle?Nosotros tenemos gente que vive en pisos individua-les en condiciones que ya no corre el riesgo de vol-ver a la calle. En los pisos compartidos se destinan demasiados recursos, por eso, a medida que pode-mos mantener los pisos individuales, preferimos de-jar los pisos compartidos, donde el gasto para gestio-nar conflictos es mayor. Quien haya compartido un piso de estudiante sabe qu significa. Si a una pareja ya le cuesta compartir piso pues con mayor razn a tres personas que comparten sin conocerse. Si acaso uno bebe y el otro quiere dejar de beber, es proba-ble que ninguno de los dos abandone el alcohol. En situaciones as hemos visto gente que ha preferido la calle, para abandonar el alcohol.Pero qu es quedarse en la calle?Una injusticia en ningn caso justificable. Ningn error que hayamos cometido es para pasar esta tor-tura. Y lo cierto es que mucha gente no ha llegado a la calle debido al soporte familiar, al apoyo de una pareja o a la ayuda de buenos amigos. Si a todos nos fallan estos factores, seguramente habra ms gente afectada. Y el Estado?Falla; porque es una cuestin de voluntad poltica que no haya gente durmiendo en la calle. Segn algu-nos estudios es ms caro tener a la gente en la calle, pues existen costes de prisin, costes de multas, de ingresos en urgencias. El coste de recuperacin de una persona que est en la calle, econmicamente es ms rentable que los servicios que se brindan en al-bergues. Se hacen un montn de albergues que cues-tan un dineral, pero no se llenan. En un lugar donde compartes habitacin con ms personas, hay insegu-ridad por temor a que te roben o molesten. Adems que ests un tiempo limitado. Qu ofrece Arrels a estas personas?Primero que todo, una vivienda. Queremos garanti-zarle a la persona la posibilidad de no tener que vol-ver a la calle. Brindamos el soporte para ello. Hay gente que es ms autnoma, en tanto otros tienen una dependencia ms grande, y, por tanto, necesitan mucho ms soporte. Hablamos deGente que lleva muchos aos en la calle. Tienen qui-zs adicciones, toxicomanas, han llegado a un cierto deterioro cognitivo, fsicamente de salud no estn bien. Si es gente un poco mayor intentamos que va-yan a residencias. Si lo miramos por franja de edad qu nos en-contramos?Mayormente gente de 50 aos para arriba. A estas personas cada vez les cuesta ms encontrar trabajo o seguir adelante. El 85% son hombres. Es una esta-dstica que se repite en casi toda Europa. -214-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalQu es eso del Housing First?Un modelo de atencin a las personas sin hogar. Se trata de una filosofa utilizada en otros pases de Europa, en Estados Unidos y en Canad donde han elaborado un estudio espectacular que tiene como punto de partida la vivienda: A la persona se le propone vivir en un piso individual precisamente para garantizar que si no quiere, no tiene que volver a la calle. Es lo primero. Solo hay 3 condiciones: que aporte un 30 % de sus ingresos en caso de tenerlos, un comportamiento adecuado con los vecinos y, por ltimo, la aceptacin de un equipo de soporte sema-nal. No se le pide ni que deje de beber, ni que deje las toxicomanas. La persona avanza a su ritmo. La libertad en este caso es fundamental Es lo que permite que la persona cuando est prepa-rada, diga ahora quiero dejar el alcohol. Uno deja de fumar o beber cuando lo tiene claro. Por eso hay que respetar el propio proceso individual, lo contra-rio conduce al fracaso de la persona y del profesio-nal que interviene. Debemos evitar que se alimente el imaginario que dice: las personas que viven en la calle no requieren ayuda. Entonces hay gente que ha conseguido dejar la calle?Nosotros tenemos gente que vive en pisos individua-les en condiciones que ya no corre el riesgo de vol-ver a la calle. En los pisos compartidos se destinan demasiados recursos, por eso, a medida que pode-mos mantener los pisos individuales, preferimos de-jar los pisos compartidos, donde el gasto para gestio-nar conflictos es mayor. Quien haya compartido un piso de estudiante sabe qu significa. Si a una pareja ya le cuesta compartir piso pues con mayor razn a tres personas que comparten sin conocerse. Si acaso uno bebe y el otro quiere dejar de beber, es proba-ble que ninguno de los dos abandone el alcohol. En situaciones as hemos visto gente que ha preferido la calle, para abandonar el alcohol.Ustedes salen por la noche a hacer rondas para ver si encuentran gente que necesite de un es-pacioS. Tardes, noches. Tenemos 25 voluntarios que en parejas recorrer diversas zonas. Estamos intentando a ampliar los voluntarios porque no llegamos a todos lados. Solo buscan indigentes crnicos? La gente que est ms afectada. Y cmo los identifican?A veces, aunque nadie lo note, estn sentados en ban-cos; o los ves desde hace das hablando solos, en una zona en concreto. Aquella gente de la que no tene-mos ninguna duda es a la que nos acercamos. Y los que no lo son?Cada da decimos a muchos que no, pero eso la gente no lo entiende. Porque si nosotros atendiramos a todos los que estn en la calle esto colapsara y exis-ten otros recursos. Adems la atencin que nosotros damos como el Housing First, es buena para la gente cronificada, pero para aquellos que acaban de llegar a la calle, es demasiado intenso. Un cambio brusco. Lo cierto es que si alguien que no est cronificado se queda en la calle se le tiene que potenciar para que encuentre trabajo. Si atendiramos a gente que acaba de llegar a la calle, haramos ms dao que beneficio. Se ven ms jvenes ahora como consecuencia de la crisis? S que hay gente ms joven, adems lo que se ve ahora es gente menos deteriorada, la gente no est tan mal como antes. Y s que es verdad que hay mucha gente ms capacitada, con estudios, que pasa unas noches y ya est. Pero en la gente ms cronificada hay una re-duccin de la edad. Aunque la crisis ha ayudado a de-mocratizar el fenmeno, an queda mucho recorrido. Yo me acuerdo de pequeo que cuando alguien que se haba quedado sin trabajo, la pregunta era qu ha hecho? En cambio ahora, decimos: te ha tocado. A veces cuesta entender, se ve lejano, suena a mentira pero cualquier persona se puede ver en la calle independientemente de su condicin so-cialComo dice un usuario nuestro: T ests ms cerca de quedarte en la calle que de tener un yate. En ese sentido yo creo que s. Porque si ahora me deja mi mujer y se lleva a los hijos y a m me coge una de-presin y dejo de trabajar, me quedo sin paga. Paso de llamar a mi familia porque me da vergenza, hasta -215-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalque un da me encuentro en la calle. Aunque la verdad es que no hay ninguna necesidad que termi-ne en la calle cuando hay 400 mil pisos vacos. Si en Barcelona se calcula que esta noche habr unas 1000 personas durmiendo en la calle, no tiene ningn sen-tido cuando hay ms de 1000 pisos vacos. Mientras la gente duerme en casa poco se entera de ese otro mundoSe producen robos, peleas. Esto no te pasa en un da, pero si ests 8 aos en la calle, te pasar. Es uno de los problemas ms graves. A ello se debe que no haya tantas mujeres en la calle. Demasiada violencia?S, aunque hay muchas opiniones respecto a este tema. Algunas son ms sociolgicas en el sentido de que la mujer tiene ms recursos, ms posibilidades. El hombre por no tener un trabajo se puede sentir ms frustrado. Pero despus tambin hay otra rea-lidad: una mujer de 30 aos en la calle es carne de can. Yo he sido voluntario de calle y una mujer de la calle, sea joven o no tanto, enseguida est al lado de un hombre, busca proteccin. Tiene otras herra-mientas. Si una mujer llama a tres puertas, segura-mente alguien la dejar pasar, a un hombre no. Sin embargo tambin hay gente que se sabe mo-ver en la calle. Como que ya conocen el terreno que pisanAl final uno se adapta a todo, pero eso no quiere de-cir que la persona afectada est bien. Una de las im-genes que marca la dureza de la calle es el tema del alcohol. Es verdad que hay gente que termina en la calle como consecuencia del alcohol pero no es as para todos. Sin embargo, la gente que vive en la calle y no bebe, termina pasando por el alcohol, porque es tan dura la vida en la calle que uno busca su refugio. As, adems si uno es agredido, el tiempo transcurre ms rpido. Una persona me dijo un da: mira Ferrn si no fuese por el alcohol ya me hubiese arrojado a las vas del metro. Es una vida dura, solitaria y de sufrimiento. Yo creo que la gente que est sola en contra de su voluntad, sufre ms y una cosa que lo refleja es el tema con la muerte, muchas veces vamos a un entierro y solo hay gente de Arrels. Nadie ms. Aun cuando tienen un sistema enfocado a la bsqueda de familiares Hay familias que acaban viniendo a los entierros. Hace unos das el hermano de un fallecido se expre-s as: nos ha hecho sufrir mucho, y aunque yo he estado ah y he hecho lo que he podido, la autntica familia erais vosotros. Eso es algo que me ha costa-do asimilar, pues aunque la familia es nuestro ltimo recurso, para la gente que est en la calle muchas ve-ces este ltimo recurso no existe, porque no te atre-ves a dar ese paso por vergenza de haber terminado en la calle. Crees que en relacin a este tema se ha agu-dizado la falta de sensibilidad por parte de la sociedad?Lo que pasa es que se piensa que la gente est en la calle porque quiere. Y yo no creo que eso sea verdad. Otra cosa es que haya gente que lleve tantos aos en la calle que ya no se atreva a dar ningn paso pero nadie est en la calle, sobre todo en lo que respecta a las primeras temporadas, porque le da la gana. A nadie le gusta pasar por situaciones duras.Qu otros recursos tienen?Aunque hay mucha gente que colabora con nosotros en mantenimiento y voluntariado, contamos con la campaa Homelessfonts: iniciativa que consiste en la creacin de tipografas a partir de la letra de las personas que han vivido en las calles de Barcelona. Puede servir para anuncios, carteles, trabajos para clase, un blog, etc. Esta campaa potencia la sensi-bilizacin, es una frmula para ingresos y, por otra parte, deja claro que aquellas personas por las que na-die dara un duro, tienen cosas que aportar. Muchos compran un producto a partir de ver esto. -216-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalY la verdad que es muy gratificante. He visto que tienen abierta tambin una cuenta de twitter que lo actualiza un tal Plcido MorenoS y va muy bien el trabajo que hace Plcido Moreno, aun cuando cada ao pasan por aqu cerca de 1,500 alumnos de diversos colegios para conocer por parte de los usuarios de Arrels todo tipo de experiencias. Queremos que la gente pregunte ms, participe, se familiarice con el tema de lo que es vivir en la calle. Adems del tema econmico qu consideras que hace falta?Voluntariado, ahora mismo estamos ampliando el equipo de calle, por supuesto el tema econmico es evidente. Muchas personas nos llaman para ofrecer un piso a precio de mercado, pero para eso ya te-nemos el mercado! Es importante que la gente vea y entienda que quedarse en la calle es producto de una injusticia. Cuando vamos por la calle y vemos un accidente de coche y hay un seor o seora que est sangrando, nadie duda en coger el telfono y llamar a la ambulancia. Nadie pregunta ha bebido?, corra demasiado? Ya se lo preguntarn al afectado de aqu a unos das si hace falta. Cuando la gente ve a alguien en la calle me gustara que tuvieran esa misma sensa-cin, porque alguien est en la calle es una persona que est sufriendo. Vivir y morir en la calle Un da Miguel apareci muerto en los alrededores del Maremgnum de Barcelona. Su cuerpo, cuando lo encontraron flotaba por donde suelen asomar las golondrinas. Vicente, que era su amigo, cree que la muerte de Miguel se debi a un ajuste de cuentas. Miguel y Vicente descubrieron lo qu es vivir en la calle, conocan unos cuantos escondrijos para evitar el recio fro del invierno. Celebraban los das buenos, porque hay das mejores para quienes pernoctan en-tre portales y avenidas; en los das peores no haba ms remedio que darse nimo con la cabeza bien en alto. Quiz todava haba ganas de vivir. Pero cerra-ban los ojos ms temprano. As se dejaban seducir por el olvido. Todos los das, avanzada la maana Miguel elega una boca del metro plaza Catalua, Vicente se adueaba de otra, extendan un vaso plstico, a la espera de re-cibir dinero. Lo poco recabado alcanzaba para pan, embutido, aceite, sal y vino de caja. Vicente tiene 52 aos y nunca pas necesidades, sus padres llegaron a ser dueos de 4 pasteleras repar-tidas por Barcelona. Muy jovencito pero con la idea de proyectarse al futuro obtuvo el ttulo de Oficial de Primera de Pastelera, pero cuando muri su madre el futuro se le ech encima hasta quedar atrs. Los siguientes aos de su juventud transcurrieron entre Ceuta, Melilla y Almera; entr al Ejrcito y form parte del Grupo de Fuerzas Regulares, N2. Ade-ms del ttulo que ya tena, mucho tiempo despus se gradu como Vigilante de Seguridad con Licencia de Armas. Se cas, tuvo un hijo, pero al poco tiem-po se separ. Un da de pronto se vio inmerso en la soledad que lo condujo a la nada, como si sus ojos solamente tuvieran al mar quieto y fro delante. Ahora que han transcurrido los aos, aborrece a su padre que ech a perder todas las pasteleras. No lo quiero ni ver, dice, como si en todo momento su padre estuviera frente a l abofetendolo. A su her-mana que est viva le ha cavado una imaginaria tum-ba, y a su otro hermano fallecido a consecuencia de un cncer, si acaso estuviera vivo tampoco lo quisiera ver. Habla de l como si acabaran de discutir. Que se joda, sentencia Vicente, que se ha sentido traicio-nado. La muerte de su hermano: un dolor perpetuo, herida que margina a los vivos y que en este particu-lar caso, solo Vicente es capaz de sentir. En lo referente a Miguel, su vida dio un giro el da que su mujer y su hija encontraron la muerte en un aparatoso accidente de coche; todo se oscureci en su interior, solo escuchaba los ruidos de la carretera: zumbidos de motor con el cielo negro como teln de fondo. Semanas despus de la tragedia abando-n Galicia, se instal en Burgos pero no encontr nada. Convencido de que tena que marchar tambin de ah, una tarde soleada apareci en Barcelona. As es como un da las personas se encuentran en la calle, al margen de su condicin, ms bien producto de las circunstancias, del dolor que los empuja cuando, cu-riosamente ya estn dotados para vivir de las puertas -217-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalpara afuera, porque creen haberlo soportado todo. Y si no, lo que venga vendr. Porque a veces no hay remedio. Miguel conmigo siempre se port bien, recuerda Vicente como si de pronto todo lo relacionado con su amigo se le viniera a la cabeza. Dice que tena la mala costumbre de pedir un cigarro a personas que elega al azar. Se enfadaba mucho si no respondan de manera favorable a su peticin cabrn, hijo puta!, as insultaba, rememora Vicente. Tales insultos comprendan para Miguel un alivio pero tambin un desafo para aquellas personas que le plantaban cara, negndole un insignificante papel cargado de nicotina. Ah, en medio de la desesperacin y el hambre que a determinada hora ya no perdona, trabaron la amistad que los uni hasta la fatdica noche en que Miguel apareci flotando como si la muerte tambin lo hu-biera rechazado. Quiz, si no hubiera venido a Barce-lona habra corrido una suerte mejor. Pero eso nadie lo puede saber. El caso es que en Galicia tambin hay mar, en Galicia existen tambin buenas y malas per-sonas con cigarrillos en la mano. Quizs Miguel vino a Barcelona siguiendo su destino: los pasos de su hija y su mujer que un da en el Maremgnum termin por alcanzar. Mucho antes de que esto sucediera, mientras reposa-ban del da en los alrededores de plaza Catalua, se cruzaron con dos miembros de la Fundacin Arrels. A partir de entonces establecieron un primer contac-to. Vicente recuerda, en nombre suyo y en nombre de Miguel la primera vez que llegaron a la Fundacin Arrels: se ducharon, se cambiaron calcetines y cal-zoncillos; tambin zapatos. Pareca un milagro. A las bromas de mal gusto ya estaban acostumbrados. A los milagros no. Ellos son mi nueva familia, dice Vicente, lo repite como un mantra, es el lugar donde ha encontrado el calor que un da se extrava por los deslucidos rincones del alma. Yo estoy agradecido, aade como si hubiera visto a Dios. Lstima que mi amigo haya tenido que encontrar un final as. A Vicente le duele hablar sobre lo que significa la calle. Si la vida callejera contara para el currculum Vicente tienen 6 aos de experiencia. Lo ha visto todo. Lo sabe todo. Ha llorado demasiado. Ahora se contiene. Sin embargo, tiene clara una cosa muy cier-ta a su juicio, el resto solo lo intuimos, pero l sabe: la calle es jodida, lo dice con la voz baja, como si me hiciera partcipe de un secreto. Nadie est libre de caer como la rama de un rbol. En la selva hay animales, dice como si poetizara el momento, en la calle son personas, es su sabidura la que cuenta las horas en ese laberinto de semforos y coches y gente que mira. Camina. Murmura. Parecen morder cuando pasan a su lado. Hay que saber sobrevivir, seala, porque por la noche te cruzas con personas que si te pueden pegar una pualada te la pegan, para robarte lo que has sacado en un da pidiendo en el metro y sorteando seguratas; te apualan porque les es ms fcil, aun cuando a veces no tienes nada en el instante que consiguen hundir las manos en tus desolados bolsillos; pero te pegan una pualada igual: Por nada. Tal vez porque odian el odio de la sole-dad. Te apualan en vez de llorar. En ocasiones, cuando caa la noche, para despistar la oscuridad Vicente sola bromear con Miguel, que en paz descanse, s, que en paz descanse, claro que s, que en paz descanse, lo dice tres veces como si en adelante el reposo de esa imaginada paz fuera la extensin del nombre de su difunto amigo. El caso es que, adueado de un minsculo suelo, Vicente le deca a Miguel: me voy a hacer una casa en forma de tnel. Acto seguido Vicente organizaba su vida en funcin de esas cajas de cartn recolectadas durante el da en los contenedores y se guareca dentro, esa era la nica forma de que no le robaran. Su rionera se converta en almohada. Tambin la mochila. En cambio otros prefieren atarla al pie. Parece ms se-guro pero no lo es, porque quienes roban por la no-che, ayudndose de una navaja, cortan aquellos nu-dos. Un compaero mientras dorma se qued sin bambas en la estacin del Norte, recuerda. En los alrededores del Arco del Triunfo si te quedas dor-mido te roban hasta los calzoncillos, asegura. Por eso, cuando uno est en la calle es mejor no cargar con nada, dejarlo todo en un lugar escondido. Nadie -218-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalsabe la sorpresa que le espera. Si hay jaleo habr que buscarse otro rincn, porque resulta difcil pronos-ticar si ser una noche de buena o de mala suerte. A Vicente le han robado tantas veces que ya ni se acuer-da. Un da fue la cartera con toda mi documenta-cin. En otra ocasin una persona que dorma a su lado le sustrajo el mvil. Y hace unos meses le hizo frente a una sombra, pele, peg, chill. Sin duda se defendi, pero sali lesionado. Aquella vez no le ro-baron pero le rompieron la rtula, adolorido, entrada la noche apretuj sus cuatro nicas monedas de un euro. Hasta ahora le queda la lesin. A veces el cajero es un refugio porque hay cerrojo, sin embargo en ocasiones la gente avisa a la polica para que nos echen. Ahora bien, aunque es cierto que en la calle la gente se conoce y todos tenemos ms o menos controlado el lugar donde dormir, en ocasiones aparecen personajes nuevos que uno debe estudiar para saber de qu pie cojean, pero lo me-jor es ser prudente, considera, porque la calle se est volviendo peor. Adems las horas transcurren lentas. Y cuando no tienes con quien hablar, cuando ests solo y abandonado, el tiempo lo dedicas a pen-sar. Te comes la cabeza. A los 4 euros que a veces obtiene cuando sube a pedir al metro, le suma la buena suerte de un imn atado a una cuerda, instrumento construido por sus manos; lo usa, cuando gente ilusa arroja monedas a la fuente de la plaza del Rey, es gente que quiz por in-satisfaccin busca un deseo. Vicente ha aprendido a contentarse con poco, su deseo que es algo as como robar los deseos a otros, lo ha obligado a conocer la cautela. Se da una vuelta por los alrededores a la fuente, controla, aguanta el paso, observa y al final se aproxima. Sabe que al mnimo error sus planes se pueden echar a perder, pero igual llega un momento en que engancha clack! las monedas fras en el imn que parece haber cobrado vida, pero como te en-ganche La Urbana o los Mossos dEsquadra ya la has fastidiado, re Vicente como si no le quedara ms remedio que burlarse de s mismo, de su cara gastada y del tabaco que no tiene, nico vicio que lo persi-gue por la carretera de sus pulmones. Una forma de sobrevivir es esta, aade, y, para que me quede la certeza muestra el imn que a continuacin hunde entre ropa vieja que carga en la mochila color tierra que ahora es como su casa. Lamenta que, dado el incremento policial, los fines de semana sean complicados. Adems ahora las perso-nas que viven en la calle ya no cuentan con servicios pblicos. Si te ven meando en una esquina te ponen una multa de 300 euros, a eso tampoco hay derecho, se queja, pues era algo que a todos les vena bien. En qu fall, se pregunta Vicente quiz todo haya sido por haberme casado con esa persona que me jo-di, dice refirindose a la madre de su hijo. Como si hubiera sido posedo por otra persona comenta con los ojos muy abiertos que ahora tiene una nieta de 5 aos que ya va la guardera. Pero de inmediato vuelve a su realidad y explica: todos ellos viven en el Prat de Llobregat, y por un instante pienso en aviones y me da la impresin que sus familiares han cogido un vuelo de larga distancia para alejarse de su lado. Habla en voz alta acerca de DIOS, la muerte y su madre. Y a continuacin refiere que su madre yace enterrada en el cementerio de Badalona, si tiene algo de dinero, le pone flores. Hace unos aos disfrut mucho cuando en altas horas de la noche, acostum-braba saltar la muralla que bordea el camposanto. Lo haca para entrar a dormir al lado de la tumba de su madre. Un muerto no me va a causar dao, un vivo s, dice. En aquel cementerio adems de los hue-sos de su madre, yacen los de sus abuelos, as como tambin los huesos de su hermano, la voz se le agota cuando hace mencin a este ltimo. Si esa paz en la que parece descansar su amigo Miguel tuviera su contraparte, sera la guerra eterna a la que sin duda imagina que ha llegado a caer su hermano. Uno de aquellos saltos a la muralla que separa el mundo de los vivos y los muertos, despert la aten-cin de los guardias de seguridad, corrieron hacia Vicente y a la fuerza lo sacaron del cementerio, de inmediato dieron parte a la polica y se lo llevaron esposado. Vicente explic a los guardias del orden que entenda bien que no eran horas para estar re-volviendo entre muertos, pero tampoco haba hecho nada malo, a menos que sea malo abrazar el cemento que cubra los restos de su madre. Desde esa vez no volvi a saltar por la muralla.-219-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalCuando estudiaba en el gremio de pasteleras, co-noci a una chica, que hace unos meses ha vuelto a ver. Antes acostumbrbamos dar largos paseos por el campo, en cambio ahora vamos al hospital, cada vez que le da un ictus, asegura sorprendido, tanto por los sbitos cambios como por la suerte que pa-rece haberle deparado el destino. Y es que la madre y el padre de aquella ex compaera de estudios al te-ner conocimiento de la situacin en la que Vicente se encontraba le ofrecieron una habitacin para que cmodamente pudiera dormir, a cambio solicitaban su compaa para que su hija pudiera ir tranquila al hospital. Aunque Vicente a veces hace uso de la co-cina de esa casa, entiende que es un lugar ajeno, en-tiende que es incierto el tiempo que aquella familia necesitar su apoyo, sabe por eso que llegado ese da, el da que l no haga falta, probablemente no tendr un lugar para dormir. Por eso los mircoles y jueves se ducha en Arrels, se corta el pelo, hace acto de presencia pues no quisiera perder el vnculo con la fundacin. En todo este tiempo no he cometido delitos, dice enorgullecido, respecto a las drogas si alguna vez pa-saron por su mano fue solo para desecharlas. Cuan-do me junto con colegas de aqu jugamos al domin, al parchs o tomamos un vino de caja, lo dice con tono resignado. Antes Vicente jugaba al futbol sala, nadaba en la piscina o simplemente se entretena con diarias caminatas; es algo que suele apreciar. Pero como ahora tiene el problema de la rtula, como con-secuencia de esa pelea callejera, se desplaza menos, y ya los mdicos le han asegurado que lo tendrn que operar. Cuando es un da negro uno no tiene ganas de nada, admite. Pero hoy es un da de semana por la tarde. Todava no estn oscuras las calles. Antes que le haga una pregunta se adelanta: Hoy parece un da tranquilo, esperemos que siga as.Enlla: http://www.revistarambla.com/v1/sociedad/entrevistas/2810-nadie-termina-en-la-calle-porque-le-da-la-gana-220-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalLa fundaci Arrels est repartint aquesta setmana milers de fulletons perqu els electors avalun si els partits poltics que es presenten a les eleccions a Barcelona tenen en compte la problemtica de les persones sense llar en les seves propostes progra-mtiques. Volem governs que treballin per fer pos-sible #ningdormintalcarrer, i s responsabilitat de tots, assegura Arrels en la seva campanya. I s que segons lONG, unes 3.000 persones no tenen casa a Barcelona, una xifra que en el cas de Catalunya es dispara fins a les 14.600 persones. Si parlem de gent que viu als carrers de la capital catalana, la xifra se situa en unes 900 persones, 300 de les quals estan cronificades.Les instruccions ds sn molt fcils. Noms cal escoltar els missatges poltics referits a aspectes so-cials i comparar-los amb els conceptes ms relle-vants relacionats amb la gent que dorm al carrer que apareixen en una graella que ha confeccionat Arrels i que inclou les set formacions poltiques que es presenten als comicis del 24M. Cada vega-da que els candidats utilitzin en els seus discursos expressions com dret a lhabitatge, exclusi social, habitatge pblic, Housing First, pobresa, recomp-te, renda garantida, sense sostre, treball protegit o viure al carrer, sha de marcar una creu en la casella corresponent.En parallel als programes dels partits i al seu com-proms social, Arrels ha confeccionat les seves pr-pies propostes per a les eleccions municipals amb lobjectiu de situar loblidat drama de la gent sen-se sostre en lagenda poltica. Entre aquestes, des-taquen la creaci despais dacollida de molt baixa exigncia, o el que s el mateix, sense normes r-gides com ara lobligaci de dutxar-se o acomplir uns horaris molt estrictes. Lexemple a seguir s el dEstocolm, on es garanteix un llit abans de mitjanit i es prioritzen els centres de baixa exigncia per a les persones que porten ms temps vivint i dormint al ras.Arrels tamb proposa potenciar lhabitatge social a un preu assequible i facilitar-ne laccs prioritari a la gent que porta ms temps al carrer. Tamb defensa la necessitat destablir una renda mnima de 664 eu-ros al mes al considerar-la la quantitat mnima que permet viure amb dignitat. Mentre que a Catalunya sinverteix el 0,5% del PIB a habitatge, a la resta de la Uni Europea aquest percentatge arriba al 2% de mitjana. Dubln i Munic sn dues de les ciutats que han optat per prioritzar lhabitatge social a llarg termini.Com a tercer eix de propostes, la fundaci desta-ca la necessitat defectuar recomptes anuals per sa-ber quantes persones segueixen vivint al carrer. A Anglaterra ms de 300 governs locals es coordinen cada any per fer els recomptes als seus municipis i a lEstat espanyol tamb existeixen iniciatives sem-blants a Madrid, Sevilla, Saragossa i Euskadi. Preci-sament, Arrels ha organitzat per al prxim dimarts 26 de maig un recompte nocturn i est buscant vo-luntaris.El Diario.es (22/05/2015)Cristina PalomarEnlla: http://www.eldiario.es/catalunyaplural/Arrels-entra-campanya_0_389861745.htmlLa fundaci aconsella votar aquestes eleccions un partit sensible amb les qestions socials i en concret amb els problemes de la gent sense sostre.Arrels entra en campanya -221-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEn las ltimas dcadas, las ciudades han hecho gran-des esfuerzos por embellecer el espacio pblico, pero han abandonado el espacio domstico en manos del mercado. La falta de acceso a un hogar adecuado y bien emplazado no afecta solo a los ms desfavore-cidos, sino que tambin perjudica al conjunto de la sociedad. En el marco de la exposicin Piso Piloto, una decena de ponentes expondrn sus propuestas a los retos de la vivienda, con miradas y acercamientos que complementen y amplen la propia exposicin con un tono distendido y ameno.La sesin tendr un formato PechaKucha (20 x 20), una nueva forma de realizar presentaciones inventa-da en Japn que permite exposiciones muy dinmi-cas. Los ponentes presentan veinte imgenes, y tie-nen solo veinte segundos para explicar cada imagen. El comisario de esta accin ser scar Guayabero.Participantes:Adriana Mas Cucurell (Proyecto de colaboracin en-tre la Fundaci Arrels y la escuela Elisava)Coque Claret (ETSAV)David Jurez (Straddle3)Gustau Gili (Casa Piloto)Ibon Bilbao (Arquitectes de capalera - ETSAB)Joana G. Grenzner (La Borda)Nria Gell (Oficina de Rescat invertit)Ubaldo Menndez Rodrguez y Sara Rodrguez Cos-men (realizador audiovisual y arquitecta urbanista)El PechaKucha especial Piso Piloto se inscribe dentro de la jornada de presentacin de los trabajos finales sobre vivienda de las cinco escuelas de arqui-tectura de Barcelona.20x20 Powered by PechaKucha especial Piso PilotoBuscas piso?CCCB (10/08/2015)RedacciEnlla: http://www.cccb.org/es/actividades/ficha/buscas-piso/217479CCCB Miquel Taverna, 2015-222-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalSocial.cat (19/09/2015)RedacciEntorn a 160 persones, la majoria en situaci de po-bresa, van reunir-se ahir i dijous a Barcelona en el marc del Seminari de participaci Habitatge i Sen-sellarisme, organitzat per la Taula dEntitats del Ter-cer Sector Social de Catalunya i la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i lExclusi Social de lEstat Espanyol (EAPN-ES).Durant els dos dies que ha durat la trobada shan abordat quatre eixos principals en relaci directe amb lhabitatge -la pobresa, la pobresa energtica, les ren-des i el sensellarisme- i sha fomentat la participaci dels ciutadans que viuen en risc dexclusi social. El president dEAPN-ES, Carlos Susas, ha insistit en la necessitat que la UE i el Govern central prenguin en consideraci les propostes que formulen les perso-nes vulnerables, ja que sn veritables experts en les problemtiques que els afecten. Sestima que a Catalunya unes 37.000 persones tenen greus problemes dallotjament, de les quals 11.500 no tenen llar, per encara no hi ha un registre que les comptabilitzi i illustri les dimensions de la situa-ci que cal abordar. El govern haur de fer aquest recompte anualment a partir del 2016, desprs que el 8 de maig saprovs una moci parlamentria que nestablia lobligatorietat. Fins ara lInstitut Nacional dEstadstica publicava un estudi cada any, per es cenyia noms a les persones que pernoctaven en cen-tres residencials. A Barcelona hi ha prop de 3.000 persones sense ha-bitatge. Dacord amb dades de la Xarxa dAtenci a Persones Sense Llar, 900 ciutadans dormen al ras, 600, en assentaments irregulars i la resta depn dels recursos pblics i privats existents per passar la nit.Creix un 6,44% la poblaci que dorm al ras a BarcelonaLa Fundaci Arrels va pentinar la nit del 26 de maig els carres de Barcelona per comptabilitzar les perso-nes que hi pernocten. Entorn a 700 voluntaris van repartir-se la ciutat en 160 zones i van comptar 892 ciutadans dormint a linterior dentitats bancries, sota els ponts o en bancs i parcs pblics, fet que su-posa un increment del 6,44% respecte del 2011, quan nhi havia 838. Reconeixem i aplaudim els avanaments que, en ma-tria dhabitatge, shan produt a Catalunya els ltims anys, per tenim lobligaci de dir que sn encara in-suficients per ampliar el parc dhabitatge de lloguer social, va afirmar el President de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, durant la inauguraci del Seminari. En una de les quatre taules que shi van dur a ter-me, Habitatge i Sensellarisme, es va debatre sobre el sensellarisme i la suficincia i eficincia de les polti-ques per combatrel. Marta Olaria, membre del departament dIncidncia Social i Poltica de la Fundaci Arrels , va insistir en la dificultat de reconstruir un projecte de vida en un alberg i la necessitat de garantir laccs a lhabitatge, 160 persones en situaci de pobresa de tot lEstat shan reunit a Barcelona en un Se-minari de participaci sobre habitatge i sensellarismeSensellarisme: la necessitat de retornar la veu als qui el pateixen-223-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalcom a dret. Olaria va defensar que els recursos exis-tents no sn els adequats, perqu, entre daltres obli-guen a les persones sense llar a explicar les seva tra-jectria constantment i a repetir en qu han fallat. Per altra banda, Jess Ruiz, de la Xarxa dAtenci a Persones Sense Llar, va afirmar que les causes del sensellarisme sn estructurals, ja que no sadapten els recursos existents a les necessitats dels ciutadans. Hem de desculpabilitzar les persones, ning s po-bres perqu vol, va reblar. Housing first, un canvi de paradigma El passat ms de juny Barcelona va posar en marxa el servei Primer la llar (Housing First), una iniciati-va que compta amb 50 pisos procedents del mercat privat que sn gestionats per Sant Joan de Du i Ute Sant Pere Claver Suara Garbet. Aquest pla ofereix un habitatge com a primera mesu-ra per a la reinserci social de les persones sense llar, s a dir, inverteix el procs habitual anomenat model escala, segons va explicar Marta Olaria. En aquest darrer, la persona ha de pujar esglaons, portant-se b, i a dalt de tot hi ha un pis compartit durant 1 any com a recompensa, va apuntar. El model Housing first, en canvi, considera que primer cal facilitar una llar a la persona i partint daquest punt sinicia el procs de recuperaci, autonomia i inserci social. Funciona en un 85% dels casos, ja que les persones mantenen lhabitatge passats dos anys, va dir Olaria. Ambds ponents van coincidir en lafirmaci que Primer la llar s un model ms econmic que lactual i que ha tromfat en daltres llocs com els EUA i Ho-landa: Una nit dalberg val 60 . Un pis entre 20 i 30 i aquest cost ja inclou els serveis datenci, van reblar. Per a Marta Olaria, per, el principal avantatge del Housing First s que retorna la paraula a la persona que pateix el sensellarisme. Els programes de suport passen a ser una eina a disposici del ciutad perqu pugui escollir quan els usa i pugui marcar el ritme dintervenci. La necessitat de tenir en compte la veu dels que requereixen els recursos sembla que s una afirmaci que ning no discuteix.-224-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEl Triangle.com (22/09/2015)Cristina PalomarFa uns dies vaig rebre a la bstia de casa propaganda electoral duna de les candidatures que es presenta a les eleccions del 27-S. Cal reconixer que han fet una bona inversi en mrqueting: el Photoshop ha fet miracles en gaireb tots els candidats i tots fan una saludable cara de felicitat harekrishniana que gai-reb espanta de lenveja que provoca, sobretot tenint en compte tot el patiment acumulat per la societat catalana des de lany 2007.Innocent de mi, intento buscar entre tant lema amb regust de manual dautoajuda sobre un futur mera-vells alguna proposta programtica i no men surto. Enlloc trobo cap referncia a la defensa duna sanitat i una educaci pbliques de qualitat o a les mesures per eradicar els desnonaments, per exemple. Tampoc llegeixo res sobre el drama de les persones sense sos-tre tot i que, segons la fundaci Arrels, a Catalunya hi ha 37.000 persones que tenen greus problemes dallotjament de les quals ms d11.000 dormen al ras directament.Com ja va fer a les eleccions municipals del mes de maig passat, Arrels ha tornat a posar en marxa una iniciativa perqu el ciutad recordi als poltics que viure al carrer no s una cosa normal i que cal pas-sar a lacci per acabar amb un fenomen que no para de crixer en parallel a laugment de les desigualtats socials. Per aix, lentitat facilita als usuaris de les xarxes socials els comptes de Twitter de quasi tots els candidats i els anima a exigir-los respostes amb letiqueta #27Sningudormintalcarrer.Arrels no demana la lluna encara que a molts poltics els molesti que faciliti els seus comptes. s compren-sible que sincomodin perqu en una societat idllica no hi ha lloc ni per a la malaltia ni per a la pobresa. Tanmateix, la fundaci noms proposa fer recomp-tes anuals per calcular quanta gent dorm al carrer, garantir amb recursos lassistncia de les persones que ho necessiten i apostar pel Housing First, una iniciativa que prioritza laccs a un habitatge estable i que est resultant un xit perqu accelera el procs de reinserci social.La manca de respostes mindigna perqu no per ne-gar-se a parlar dinjustcia i discriminaci social, en gran part generades per les poltiques neoliberals apli-cades pels governs dArtur Mas i de Mariano Rajoy, aquestes desapareixen. Ho sento per no funciona aix. s el mateix que passa amb el concepte extraradi que alguns periodistes que estiuegen a la Cerdanya neguen que existeixi. Que preguntin als vens de Ciu-tat Meridiana, un dels barris de Barcelona amb ms desnonaments de lEstat, si no se senten dextraradi i dextratot.I posats a seguir indignada per la falta de respecte que em demostren alguns poltics al pensar-se que sc mig ximple fent veure que la corrupci no va amb ells, tamb memprenya escoltar en un debat te-levisiu dir a un candidat que no en t ni idea quan se li pregunta sobre el model turstic catal. Si les coses van mal dades, ell sexiliar a la seva finca del Senegal, per si s veritat que est en joc el vot de la nostra vida, com a ciutadana demano menys frivolitat per-qu jo no em puc exiliar enlloc lendem del 27S.Programa, programa, programa!Enlla: http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2015/09/programa-programa-programa-41534.php-225-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEnlla: http://xarxanet.org/social/noticies/piulada-a-favor-de-les-persones-que-dormen-al-carrerFundaci Arrels convida la ciutadania a twittejar al llarg de la campanya electoral per reclamar als can-didats al Parlament catal poltiques que solucio-nin aquesta situaci. La campanya es fa difonent letiqueta. #27Sningudormintalcarrer.Les ltimes xifres publicades per la Generalitat sobre persones que estan dormint al carrer sn del 2010. s per aix que en aquests moments no es sap amb certesa quantes sn les persones que es troben en aquesta situaci. El 26 de maig denguany Fundaci Arrels va organitzar un recompte nocturn i va com-pabilitzar 892 persones dormint als carrers.La fundaci demana recursos durgncia per garantir lallotjament estable de les persones i proposa impul-sar el model datenci Housing First. Aquest model prioritza laccs a lhabitatge formant i donant eines a nivell local.Tamb proposa realitzar recomptes anuals a nivell de tot Catalunya (el mes dabril el Parlament va aprovar una moci perqu el Govern els organitzi) i vetllar amb lleis i pressupostos perqu cada municipi pugui atendre al seu territori a les persones sense llar.Per participar a la piulada has de fer el segent:1.- Entrar a la pgina web de la iniciativa.2.- Triar a qui es vol enviar un missatge a la llista dadreces de twitter dels grups poltics candidats.3.- Incloure al missatge letiqueta #27Sningudormin-talcarrer.4.- Enviar el tuit.Xarxanet (22/09/2015)RavalnetLa Fundaci Arrels convoca aquest acte a travs de Twitter el 27 de setembre perqu els poltics tinguin en compte les persones sense llar.Piulada a favor de les persones que dormen al carrerPersona dormint al carrer Membre de la Fundaci Arrels fent un recompte de persones que dormen al carrer.-226-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEl Premi Barcelona Associacions a les Bones Prctiques de Participaci ciutadana i foment de lassociacionisme s una convocatria anual de lAjuntament de Barcelona i del Consell Municipal dAssociacions de Barcelona. Lobjectiu del pre-mi s reconixer les bones prctiques que utilitzen les entitats per incentivar la participaci i enfortir lassociacionisme.Lalcalde de Barcelona, Xavier Trias ha presidit lacte de lliurament dels Premis Barcelona Associacions, que enguany celebren la seva 14a edici, i ha afirmat que Barcelona s una ciutat cohesionada, que ha aconseguit molts dels seus xits grcies a lajut duna societat civil organitzada en entitats i associacions.Treballar amb els sense-sostreEl 1r premi ha estat pel Projecte de participaci de la Fundaci Arrels, com a reconeixement a un treball que busca la participaci de les persones sense llar en el seu procs de recuperaci, participant en la pressa de decisions i formant part dels rgans de govern de la prpia entitat.Salut comunitriaEl 2on premi ha estat pel projecte La Lita i els deter-minants socials de la salut, de lAssociaci Carmel Amunt. La Lita s una vena del barri, protagonista de 7 contes que expliquen, a partir de la histria del barri les principals malalties del territori, i la seva re-laci amb els factors socials que les determinen. El jurat ha valorat el treball en xarxa amb el venat del barri del Carmel per a la realitzaci dun projecte de salut comunitria.Lobjectiu del premi s reconixer les bones prctiques que utilitzen les entitats per incentivar la participaci i lassociacionisme.La Fundaci Arrels i lAssociaci Carmel Amunt, premi Barcelona AssociacionsBarcelona.cat (20/03/2015)Albert BurjachsEnlla: http://eldigital.bcn.cat/la-fundacio-arrels-i-lassociacio-carmel-amunt-guanyadores-dels-premis-barcelona-associa-cions_166445.html-227-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalArrels fundaci ha estat guardonada amb el 1er Pre-mi que atorga anualment lAjuntament de Barcelona i el Consell Municipal dAssociacions de Barcelona (CMAB) i que premia les bones prctiques de les entitats de la ciutat pel que fa a foment de la partici-paci ciutadana i de lassociacionisme. Enguany se centraven en projectes de refor de les estructures de funcionament democrtic de les organitzacions i en limpuls de processos participatius interns.El jurat de la catorzena edici va acordar lliurar el 1er premi a la iniciativa dArrels per la seva contri-buci en lapoderament de les persones sense llar i en el seu procs de recuperaci i per fomentar que siguin protagonistes i responsables del projecte collectiu de la prpia entitat, participant en la presa de decisions i formant part dels rgans de govern de la Fundaci.Des del passat mes de gener, per primera vegada shan incorporat a lequip directiu dues persones que han conegut en primera persona la indigncia i han dormit al carrer. Amb aquesta decisi, la Arrels Fundaci vol planificar les seves estratgies de tre-ball tenint present lopini, el coneixement i el punt de vista de les persones usuries dels seus serveis, les persones sense llar.El segon premi ha estat concedit a lAssociaci Car-mel Amunt, pel seu treball en xarxa amb els vens i venes per la salut comunitriaXarxanet (07/04/2015)FCVSEs reconeix la seva contribuci en lapoderament de les persones sense llar implicant-les en els rgans de govern de lentitat.Arrels Fundaci rep el premi dAssociacions de BarcelonaEnlla: http://xarxanet.org/social/noticies/arrels-rep-el-premi-dassociacions-de-barcelonaEl segon premi ha estat concedit a lAssociaci Carmel Amunt-228-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalLa 46 edicin del FIAP (Festival Iberoamericano de Publicidad) se ha saldado con 59 premios para las agencias publicitarias espaolas: 58 soles y una Copa Iberoamrica en la categora Innovacin en medios gracias a The Cyranos McCann y el trabajo HomelessFonts para Fundaci Arrels.Este ao el FIAP ha otorgado al trabajo publicitario espaol 59 galardones, uno menos que el ao ante-rior, cuando el pas tambin se hizo con un Gran Sol. En 2015 ha registrado 16 oros, 19 platas y 23 bronces. A los nueve premios en la categora de te-levisin (2 oros, 3 platas y 4 bronces) se le suman los siguientes:Copa Iberoamrica en Innovacin en medios por HomelessFonts, de The Cyranos McCann y Funda-ci ArrelsInnovacin en mediosOro (3):-Pay per laugh, de The Cyranos McCann y Teatre Neu en Medios no tradicionales.-Celebracin inversa, de VCCP Spain y Fundacin Liga de Ftbol Profesional y Unicef en Nio/J-venes.-HomelessFonts, de The Cyranos McCann y Fun-daci Arrels en Business to business.Plata (4):-La campaa ms desastrosa de la historia, de Ha-vas Media y Havas SE Espaa y Disney en Medios combinados.-Bus Stop, de The Cyranos McCann y Coca-Cola en Instalaciones en va pblica.-HomelessFonts, de The Cyranos McCann y Fun-daci Arrels en Internet, e-mail y celulares.-Audi Toy Service, de Proximity Barcelona y Volk-swagen Audi Espaa en Nios/Jvenes.Bronce (4):-Broken Bones Records, de VCCP Spain y Vans of Madrid en Advertainment.-Despertador mgico, de VCCP Spain y Pltano de Canarias en Nios/Jvenes.-Green Santa, de The Cyranos McCann y Coca-Cola en Nios/Jvenes.-Casa Batll, de TBWA y Airbnb en Business to business.Campaas Integrales: 0 premiosGrfica (1):Bronce (1):-Hace 25 aos, de McCann Madrid y AFAL (Aso-ciacin Nacional del Alzehimer) en Campaas ser-vicios.Radio: 0 premiosVa pblica: 0 premiosPalmars espaol completo de FIAP 2015: 58 so-les y una Copa Iberoamrica en Innovacin en mediosPrnoticias (27/04/2015)Nahir Vallejos-229-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalInternet: 7 premiosOro (3):-Pay per laugh, de The Cyranos McCann y Teatre-neu en la seccin Beyond the banner-HomelessFonts, de The Cyranos McCann y Fun-daci Arrels en Hot sites-La otra carta, de McCann Madrid e Ikea en Onli-ne movies y producciones independientesPlata (2):-Videojuego Veterans, de The Cyranos McCann y IVAW en Juegos Online-Pay per laugh, de The Cyranos McCann y Teatre-neu en la seccin Campaas interactivasBronce (2):-Retargetting for food, de TBWA Espaa y El Mundo en Banners (espacio fijo)- HomelessFonts, de The Cyranos McCann y Fun-daci Arrels en Campaas interactivasCreatividad efectiva: 3 premiosOro (1):-La otra carta, de McCann Madrid e Ikea en Ima-gen corporativa.Plata (1):-Pay per laugh, de The Cyranos McCann y Teatre Neu en LanzamientosBronce (1):-Singslator, de TBWA Espaa y ANICOLS (Aso-ciacin para la normalizacin del lenguaje de sig-nos) en Bien pblico.Creatividad independiente en redes sociales: 4 pre-miosPlata (2):-#LimpiemosTW, de Proximity Barcelona y Vile-da Ibrica en Realizaciones comerciales.- HomelessFonts, de The Cyranos McCann y Fun-daci Arrels en Realizaciones de bien pblicoBronce (2):-La receta que nunca olvidars, de Tiempo BBDO y La Cocinera (Nestl Espaa) en Realizaciones co-merciales.-El primer tweet sin palabras, de McCann Madrid y Reporteros sin fronteras en Realizaciones de bien pblico.Diseo: 2 premiosOro (1):-Casa Batll, de TBWA Espaa y Airbnb dentro de Diseo ambiental.Plata (1):-Travesa, de la agencia Meaning y Telefnica en Diseo editorial.Prensa y Relaciones Pblicas: 9 premiosOro (1):-Pay per laugh, de The Cyranos McCann y Teatre-neu en la seccin Publicidad institucionalPlata (3):-Videojuego Veterans, de The Cyranos McCann y IVAW en Comunicacin digital-Casa Batll, de TBWA Espaa y Airbnb dentro de Sponsorship y grandes eventos.-Buja, de VCCP Spain y Grupo Liberty en Comu-nicaciones internas.Bronce (5):-Cenizas, de McCann Madrid y Campofro en Gestin de crisis.-Celebracin inversa, de VCCP Spain y Fundacin Liga de Ftbol Profesional en Responsabilidad so-cial empresarial.-HomelessFonts, de The Cyranos McCann y Fun-daci Arrels en Comunicacin digital.-Celebracin inversa, de VCCP Spain y Fundacin Liga de Ftbol Profesional en Sponsorship y gran-des eventos.-230-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digital-Nos esforzamos tanto como vosotros, de Mc-Cann Madrid y Movistar Espaa en Sponsorship y grandes eventos.Promo, Activacin y Marketing direct: 3 premiosOro (2):-HomelessFonts, de The Cyranos McCann y Fun-daci Arrels en Internet, e-mail y celulares (con mencin especial).-Pay per laugh, de The Cyranos McCann y Teatre Neu en Lanzamientos, eventos, auspicios y patro-cinios.Bronce (1):-Bus stop, de The Cyranos McCann y Coca-Cola en Promociones de descuentos, bonificaciones, premios y recompensas.Tcnicas de produccin audiovisual: 9 premiosOro (3):-Buja, de VCCP Spain y Grupo Liberty en Di-recccin de actores.-Happiness is movement, de The Cyranos Mc-Cann y Coca-Cola en Animacin computada.-Day After, de The Cyranos McCann y Coca-Cola en Canciones/ Jingles.Plata (3):-William, el hombre con dos bocas, de VCCP Spain y Madrid Fusin (feria gastronmica) en Di-reccin general.-El mayor premio es compartirlo, de Leo Burnett Madrid y Loteras y Apuestas del Estado en Direc-cin de actores.-La tecnologa avanza para todo siga como siem-pre, de VCCP Spain y Worten en Fotografa.Bronce (3):-El mayor premio es compartirlo, de Leo Burnett Madrid y Loteras y Apuestas del Estado en Direc-cin general.-Padres, de McCann Madrid e Ikea en Direccin general.-El mayor premio es compartirlo, de Leo Burnett Madrid y Loteras y Apuestas del Estado en Foto-grafa. Tcnicas de produccin grfica: 0 premiosEnlla: http://prnoticias.com/marketing/20140757-palmares-espanol-festival-fiap-publicidad-2015-innovacion-premios-231-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEl 13 de juny passat, fa 100 dies, hi havia una gentada a la plaa de Sant Jaume de Barcelona. Els que ocu-paven lespai estaven entregats, eufrics, pletrics. La lder de Barcelona en Com (BC), Ada Colau, acaba-va de convertir-se en alcaldessa. Hi va haver una regi-dora del seu partit que, entre feli i angoixada, va ex-clamar al veure la multitud: Ja podem fer-ho b. Les expectatives sobre la candidatura i ms concretament sobre Colau eren immenses. Tres mesos desprs, a lanalitzar com els ha anat en aquest temps, la majoria dels interlocutors admeten que han aprovat lexamen de laspecte social, per no tant de leconmic.A aquesta asseveraci se sumen mil matisos. Hi ha qui considera (la majoria des de loposici) que no han superat cap prova i altres que aplaudeixen reli-giosament qualsevol moviment. Per, ms enll de la brevetat temporal, amb lestiu pel mig i unes elec-cions diumenge que ve que han embolicat la vida municipal, la veritat s que laterratge dels nous go-vernants municipals ha sigut com a mnim intens.Contra les desigualtats El primer dilluns en el crrec, Colau sen va anar a parar un desnonament a Nou Barris. Era noms un avs respecte a les seves prioritats. No ha passat una setmana en qu, duna manera o duna altra, no hagi aparegut lnima social. La primera comissi de go-vern va servir per ampliar un fons per a alimentaci infantil i reactivar la taula dels desnonaments, fent seure els banquers i incitant-los a moure fitxa.Fins a aquell moment no ens havien deixat participar realment, noms assistir a sentir el que feien, relata Carlos Macas, successor de Colau com a portaveu de la Plataforma dAfectats per la Hipoteca (PAH). Ex-plica que estan satisfets per es nega a formar part de lespectacle si no veu resultats. s crtic amb el pla de construcci de 4.000 vivendes durant el mandat perqu lemergncia habitacional s dara i fer pisos s car i lent, jutja.Governar a cop de tuitMacas reclama que es faci com ms aviat millor un cens de vivendes buides i que les multes que shan anunciat per a les entitats bancries siguin ms quan-tioses que els 5.000 euros inicials. Com ell, Ferran Busquets, director de la Fundaci Arrels, entitat que atn persones que dormen al carrer, considera que els primers gestos han sigut positius per que s ne-cessari aprofundir-hi ms. Volem saber si el nou equip de govern tira o no la tovallola sobre la gent sense casa, seguim a lexpectativa, descriu.Busquets posa sobre la taula una de les crtiques habituals a Colau i els seus: lefectisme, la grandilo-qncia, la gesticulaci. En ells, el que s meditic pesa molt, opina. De fet, el cap de loposici, Xavier Trias, es queixa habitualment que governen a cop de tuit i selfie i que el que els preocupa s la foto, una censura compartida per Ciutadans o el PP.El Peridico (20/09/2015)Cristina BuesaAda Colau compleix 100 dies com la primera dona al capdavant de lAjuntament de Barcelona. Ella i la seva gesti generen reaccions tan apassionades com arades. Les entitats valoren el canvi, els sectors econmics el critiquen.Impuls social...Lalcaldessa puja les escales de lajuntament cap al seu despatx, divendres.-232-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEstar als barrisAls districtes ms desafavorits, com Nou Barris, els seus vens sn ms benvols. Des de la coordinado-ra dentitats, Albert Recio subratlla que sobretot han canviat les formes. A Prosperitat, el seu barri, se-gueix havent-hi desnonaments cada dos per tres per assegura que el districte compta amb ms i ms en-tregats tcnics.Aquest activista venal introdueix la debilitat numri-ca de BC, amb noms 10 regidors per a 10 districtes, una cosa que provoca que, encara que volguessin, els regidors no poden estar a dos llocs a la vegada. Si a ms a ms de la responsabilitat territorial tenen les rees de gesti (urbanisme, economia, drets socials, educaci, etctera), el resultat s el dun govern supe-rat pels esdeveniments i que en aquests 100 dies sha marcat algun gol en prpia porta, com el dia del ple de la pobresa.La seva falta dexperincia poltica va provocar que la retirada del bust de Joan Carles I de la sala de plens eclipss un tema tan transcendental, es queixa la nova presidenta de la Federaci dAssociacions de Vens i Venes de Barcelona (FAVB), Ana Menn-dez. Lentitat, cridada a tenir un paper important en aquest mandat, s crtica amb la pressi policial exer-cida sobre els manters. Menndez demana que BC no es deixi portar per la pressi.Persistncia en el tempss clar que als vens organitzats i a les entitats so-cials sels ha escoltat en aquests temps destrena. Per exemple a Oriol Illa, president de la Taula dEntitats del Tercer Sector, instituci que aglutina unes 3.000 associacions sense nim de lucre. Content per la msica que arriba de la casa consistorial, noms de-mana canvis profunds, persistncia en les bones in-tencions, que laccent social es mantingui, com quan aquesta setmana sha revelat que 96 milions deuros del supervit del 2015 es destinaran a aquests fins.Un altre dels interlocutors ha sigut la Plataforma del Transport Pblic (PTP), satisfeta divendres per lencrrec de lelaboraci dels estudis per connectar el tramvia per la Diagonal. El seu president, Ricard Riol, es fia de les decisions que sentreveuen en el seu negociat, encara que alguna sigui endarrerir la im-plantaci de la nova fase de la xarxa de busos. Qes-ti de fe.Enlla: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/impuls-social-4521838-233-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEn los nueve cementerios de Barcelona, como en la propia ciudad, hay vecinos de toda clase y condicin. Apellidos ilustres en panteones suntuosos, sepulturas esmeradas con flores frescas todo el ao y multitud de nichos corrientes que slo recibirn la visita de rigor por Todos los Santos. Y tambin hay, aunque pocos visitantes reparen en ellos, vecinos que fueron invisibles en vida y siguen sindolo al morir. Son los que recibieron un entierro de beneficencia. Desde la clausura en 2006 de la ltima fosa comn, en Coll-serola, Cementiris de Barcelona les procura un sepe-lio individual en un nicho de difcil comercializacin. Hay unos 2.000 asignados a este uso y suelen estar en las sptimas plantas de los grandes bloques, sin lpida ni nombre. Durante el inicio de la crisis aumentaron estos entierros y llegaron a duplicarse en tres aos. En el ltimo lustro han fluctuado entre los 200 y los 250 anuales, pero en 2014 registraron un repunte y alcanzaron las 307 inhumaciones gratuitas. El ao en curso parece que volvern al cuarto de millar: hasta este 30 de septiembre se haban registrado 208 casos.No es usual que Barcelona supere los 300 entierros de beneficencia en un mismo ao, confirma el director general de Cementiris de Barcelona, Jordi Valmaa. Las cifras son las que son, pero es difcil establecer una causa, asume. El circuito para tramitar este tipo de sepelio no ha cambiado: un asistente social del Ayuntamiento de Barcelona certifica que la persona fallecida careca de recursos para pagar el entierro y que tampoco contaba con allegados que se ofrez-can a sufragarlo. Con este documento, Cementiris de Barcelona les entierra gratis en estos nichos-fosa durante cinco aos, tras los cuales los restos se depo-sitan en los osarios de cada camposanto, usualmente habilitados en espacios huecos, como por ejemplo las esquinas de los largos bloques. Los cinco aos son el mnimo garantizado, pero suele dejarse un poco ms de margen por si aparece algn familiar lejano, ma-tiza el responsable municipal.Cuando se trata de usuarios de entidades como Arrels o Critas Diocesana, una delegacin del personal y a veces algunos beneficiarios acompaan al fretro y le dedican un recordatorio el da del entierro, adems de incluirles en una ceremonia anual de conmemora-cin. Ferran Busquets, director de Arrels, explica que disponen de una comisin especfica que coordina los detalles de este ltimo adis para que no haya di-ferencias entre los usuarios ms veteranos y los ms recientes, que no tuvieron tiempo de establecer vn-culos con la plantilla o los voluntarios.Se llama La Barca de Caronte y entre otras tareas se encarga de comunicar el deceso, realizar los trmites burocrticos, comprar un ramo de flores y confeccio-nar un recordatorio impreso para repartir durante el entierro y colgar en el corcho de la residencia. Ade-ms a finales de noviembre celebrarn, como cada ao, un acto en memoria de todos los que se han La Vanguardia (31/10/2015)Meritxell M. PaunLos nueve cementerios de la capital ofrecieron el pasado ao 307 inhumaciones gra-tuitas para personas sin recursos, un tercio ms que el anteriorRepunte de los entierros de beneficencia de Barcelona en 2014Vista general del Cementerio de Montjuc, en Barcelona (LV / Ana Jimnez - Propias)-234-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalmarchado en los ltimos 12 meses. No hemos no-tado un aumento, entre nuestros usuarios la cifra es bastante estable, alrededor de una veintena al ao, seala Busquets. La tramitacin es bastante gil en Barcelona y cuando ha habido alguna dificultad se ha resuelto, en cambio en otras ciudades de Catalunya cuesta mucho ms, lamenta.Por su parte, Critas acompaa cuando fallecen a sus beneficiarios sin red familiar, sea con la asistencia del trabajador social que llevaba su historial o con la de voluntarios. Para casos menos extremos, tiene conve-nios con Serveis Funeraris y Cementiris de Barcelona para ofrecer descuentos o facilidades a familias con pocos recursos.El alquiler lleg para quedarse Por otro lado, la crisis inici un lento cambio de ten-dencia en la titularidad de las sepulturas. Los nichos en propiedad, que pasaban de padres a hijos, pierden su larga hegemona. Si antes la mayora de contra-tantes optaban por una concesin a largo plazo, de 30 o 50 aos, ahora lo ms habitual es que elijan el alquiler anual o la concesin ms corta, de 15 aos de duracin.Segn los datos de Cementiris de Barcelona, en 2008 los alquileres anuales solo llegaron a los 907, frente a 1.385 concesiones. En cambio, 2014 cerr con 1.853 alquileres y 1.041 concesiones. Y adems la propor-cin de concesiones cortas aumenta frente a las de ms largo plazo, aade Valmaa. De igual forma, seala, las incineraciones suben cada ao en detri-mento de las inhumaciones. La crisis ha influido pero tambin es muy importante el cambio cultural y generacional, reflexiona. Impagos y vaciados Cuando el titular de una sepultura deja de pagar su alquiler anual que es de 60,68 euros actualmente se inicia un lento proceso burocrtico para retirarle la titularidad de ese espacio. Lejos de tratarse de des-ahucios, la mayora de casos son fruto de renuncias voluntarios: familiares o herederos que no desean mantener ese nicho, sea por desinters o por quitarse un gasto de encima. Contactamos personalmente con todos los titulares que impagan, para comprobar que realmente es su voluntad y no un problema de incapacidad econmica, aclara el director general de Cementiris. Aunque seala que el importe no es muy elevado, si se diera el caso de impago por necesidad se buscara una forma de arreglarlo.En 2013 y 2014 hubo un pico de avisos por carta certificada a titulares morosos: 1.571 y 1534 respec-tivamente. Se trata del tercer aviso, el ltimo antes de la retirada de la titularidad y vaciado de la sepultura. En cambio, en 2012 y en lo que llevamos de 2015 no se ha enviado ninguna. Aceleramos el vaciado en funcin de si necesitamos sepulturas libres en ese cementerio, en cambio si pasa como en el Poblenou que tenemos 3.000 disponibles, retiramos la titulari-dad pero no tiene sentido vaciar, agrega Valmaa. Lo importante es tener disponibilidad de nichos en todos los cementerios, subraya.As, atribuye la abultada cifra de vaciados de 2013 un total de 728, ms del doble que en 2012 y 2014 a un momento puntual de escasez de espacio y de ma-yor disponibilidad de recursos humanos: Durante el ao priorizamos las tareas ms urgentes, por lo que las recuperaciones de sepulturas las hacemos cuando tenemos un poco ms de tiempo, as avanzamos tra-bajo. En los prximos meses es posible que lleven a cabo otra tanda. Lo estamos valorando, concluye.Enlla: http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20151031/54437573120/entierros-beneficencia-barcelona-repunte.html-235-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEnlla: http://www.valors.org/ivana-mino-carlota-ocina-i-persones-que-han-viscut-al-carrer-representen-lultim-crit/Lactriu i presentadora de Catalunya Experience, Ivana Mio, presenta el proper 15 de desembre, al Centre Cultural Espronceda de Barcelona, lobra de teatre Ltlim crit.Es tracta dun espectacle representat per lactriu Carlota Olcina (El cor de la ciutat, Amar en tiem-pos revueltos, Seis hermanas) i persones que han viscut al carrer, voluntaris i treballadors de la Fun-daci Arrels.La recaptaci de les entrades daquest espectacle, que shan de reservar prviament, es sumaran a la campanya www.1miliodegracies.org. Lentrada, per, no t un cost fix, sapostar per la guixeta in-versa, s a dir, ser lespectador qui tri quant pagar un cop finalitzada la funci.Lltim crit s un projecte artstic en el qual les dot-ze persones que comparteixen escenari han realitzat un treball individual i grupal amb nivell dexigncia i en el qual shan desdibuixat els rols i shan creat nous vincles des de la igualtat.A travs de la campanya www.1miliodegracies.org la Fundaci Arrels vol oferir allotjament digne i es-table a 125 persones sense llar. La campanya buscar recaptar 1 mili deuros per poder garantir 45.454 nits dallotjament. Fins al moment ja se nhan reco-llit 100.000, que es tradueixen en 4.563 nits.Actualment a Barcelona unes 900 persones dormen cada nit al carrer i 1.500 depenen dels centres p-blics i privats per passar la nit. A Catalunya hi ha 14.600 persones sense llar, segons les dades ms re-cents, que sn de lany 2010.Valors (04/12/2015)RedacciIvana Mio, Carlota Olcina i persones que han viscut al carrer representen Lltim critLltim crit-236-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalEl Punt Avui (08/12/2015)RedacciLs per part dempresaris de persones sense sostre per cometre estafes no ha passat desapercebut als ulls de la justcia: la fiscalia de delictes econmics de Barcelona veu prou indicis en dos dels dotze ca-sos destapats per Arrels Fundaci i ja ha presen-tat als jutjats dues denncies. Es tracta de persones sense llar, i sovint amb problemes de salut mental o addiccions, que havien estat estafades per desco-neguts per tal dutilitzar-les com a administradores dempreses o testaferros i aix estalviar-se de pagar a Hisenda o cometre fraus.Els casos es van destapar quan lAgncia Tributria, la Seguretat Social i altres empreses van comenar a reclamar imports pendents de pagament a aquestes persones sense recursos que vivien al carrer o en allotjaments dentitats socials. Els fets van succeir entre els anys 2007 i 2009, per les vctimes no en van ser conscients fins al 2012. El temps transcorre-gut i les dificultats dels afectats per recordar com va anar tot plegat dificulten la redacci de les denn-cies. Malgrat tot, dos dels casos estan seguint els trmits judicials i nhi ha algun altre que encara est en procs destudi.A ms del fet dhaver estat utilitzades i enganyades, el problema s que aquestes persones poden tenir problemes a lhora de cobrar una prestaci o rebre una ajuda perqu consta que tenen deutes econ-mics. Des dArrels consideren que aquests dotze ca-sos sn noms la punta de liceberg, i fent-ho pblic volen fer visible la vulnerabilitat i la total indefensi de les persones sense llar.Els presumptes estafadors no sn grans empresa-ris, sin propietaris dempreses petites o mitjanes. Segons lACN, dos empresaris del Valls van con-vncer el 2007 un sense sostre perqu figurs com a titular duna empresa de frigorfics, que en realitat controlaven ells dos i a partir de la qual feien mo-viments bancaris que beneficiaven la seva empresa de ctering.Les Xifres40.000 euros s el deute que Hisenda reclama a un dels afectats. Un altre consta com a titular de deu empreses.1.354 persones sense llar va atendre lany passat la Fundaci Arrels, 474 de les quals van arribar-hi per primer cop.Tant si teniu casa com si no, sempre teniu dretsTant si teniu casa com si no, sempre teniu drets. Per si no la denuncieu no hi ha manera de posar fi a la violncia que patiu quan dormiu al carrer. No esteu demanant almoina. Teniu drets com a ciuta-dans que sou. Sn paraules del fiscal coordinador del servei de delictes dodi i discriminaci de la fis-calia provincial de Barcelona, Miguel ngel Aguilar, que dijous passat va visitar el centre obert dArrels En dos casos dels dotze denunciats per Arrels Fundaci, el ministeri pblic creu que hi ha indicis per obrir una investigaci penal. Els empresaris els feien servir de testaferrosLa fiscalia porta al jutge ls dels sense sostre per a estafes fiscals-237-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalFundaci, al Raval de Barcelona, i va parlar amb al-guns dels usuaris per animar-los a defensar els seus drets.Va ser una conversa molt de tu a tu, molt interes-sant, i s important fer arribar a les persones que viuen o han viscut al carrer el missatge de No ho heu dacceptar, va subratllar ahir el director dArrels, Ferran Busquets. Sn poques les persones sense sostre que denuncien les agressions, per l-timament sestan abocant esforos a recollir dades per evidenciar la crueltat daquesta violncia gaireb invisible. Segons l Observatori Hatento , gaireb la meitat de les persones que dormen al ras han patit agressions i intimidacions derivades de la seva situa-ci dexclusi. Teniu poques pertinences i tot i aix us roben. Ho heu de denunciar, va insistir Aguilar.Diferents entitats treballen per fer visible labast dels delictes dodi contra les persones sense llar: el Centre dAcollida Asss, amb seu a Sarri, a Bar-celona, collabora amb lObservatori Hatento per comptabilitzar i visibilitzar les agressions, i Arrels estudia buscar frmules per facilitar que aquestes agressions siguin denunciades.Enlla: http://www.elpuntavui.cat/article/2-societat/5-societat/921672-la-fiscalia-porta-al-jutge-lus-dels-sense-sostre-per-a-estafes-fiscals.html-238-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalLa Vanguardia (09/12/2015)Meritxell M. PaunUn mili de grcies recauda donativos de particulares y entidades a travs de vasos de cartn virtualesUna campaa de Arrels busca un milln de euros para sacar de la calle a 125 sintechoLa fundacin Arrels apunta alto: un milln de euros. La entidad, que cumple 25 aos trabajando para re-vertir el sinhogarismo en Barcelona, ha lanzado este otoo una ambiciosa campaa para proporcionar un alojamiento estable y seguimiento social profesional a 125 de las 900 personas que actualmente duermen en las calles de la capital catalana. 1 mili de grcies responde a la nueva estrategia Housing First, impor-tada de EEUU y que tambin ha asumido el Ayunta-miento de Barcelona, que se centra en proporcionar un techo como primer paso para la integracin en vez de ofrecerlo como premio o incentivo tras me-ses de participacin en programas sociales. De con-seguir la cifra propuesta, Arrels calcula que podra garantizar 45.454 noches de alojamiento.La campaa tiene como smbolo grfico un vaso de cartn. Un muro virtual rene todos los vasos de donativos conseguidos, uno por cada particular, gru-po, empresa, escuela o colectivo benefactor. El vaso es un elemento cotidiano unificador, que usamos para beber y brindar, para lpices de colores, para re-coger monedas Todos lo utilizamos diariamente y a muchos sin techo les sirve para subsistir, seala la organizacin, que ha contado con la colaboracin altruista de una gran multinacional de publicidad con sede en Barcelona para la gestin de la campaa.Segn los clculos de Arrels, por cada 22 euros recau-dados podrn cubrir el alojamiento y el seguimiento social a una persona durante una jornada, mientras que con 1.000 euros llegaran a 45 noches. En para-lelo al muro virtual, la organizacin se abre a recibir propuestas de particulares y colectivos que quieran organizar actos benficos, acciones de difusin y campaas de micromecenazgo. Una de las acciones complementarias a la campaa virtual es el estand de voluntarios que envuelven regalos en los cinco cen-tros FNAC de la ciudad, del 4 de diciembre al 5 de enero. Mientras empaquetan las compras navideas, explican el trabajo de la entidad e invitan a participar en la recolecta. Tambin contribuyen los asistentes a la obra de teatro Lltim Crit, que se representa-r el prximo 15 de diciembre en el Centro Cultural Espronceda. En ella participan actores profesionales -algunos muy televisivos- y usuarios de Arrels que han dejado la calle. Las entradas ya estn agotadas. Tambin una cadena de panaderas de la ciudad ha ideado un pan solidario, cuyas ventas se destinan n-tegramente a la campaa.-239-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalAdems de reunir aportaciones, 1 mili de grcies busca tambin sensibilizar a los barceloneses sobre la problemtica del sinhogarismo y las condiciones de vida que conlleva. Actualmente hay 3.000 personas sin hogar en la ciudad, de los cuales 900 duermen en la va pblica y ms 1.500 pernoctan disconti-nuamente en equipamientos pblicos y privados. En toda Catalunya la cifra de sintecho ha aumentado hasta 14.600 personas, aunque podran ser ms por-que las ltimas cifras son de 2010 y la crisis ha tenido un importante impacto entre los colectivos de mayor riesgo.Encuentro tcnicoEl prximo martes, Arrels organiza en el Born Cen-tre Cultural de Barcelona el primer encuentro tcnico dirigido a profesionales de entidades e instituciones especficas de este campo en toda Catalunya, con 200 asistentes previstos. La jornada, titulada Dormir en la calle en Catalunya, tratar de coordinar a los agen-tes pblicos y privados que atienden a personas sin hogar, con especial nfasis en la situacin fuera de la capital.Tambin asistir un representante de Ho-melessLink, una federacin inglesa de 500 entidades que atienden a sintecho y hacen de lobby poltico. La vicepresidenta y consellera de Bienestar Social y Fa-milia de la Generalitat, Neus Munt, cerrar el acto, recogiendo las propuestas y prioridades marcadas por los asistentes.Enlla: http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20151209/30695875697/arrels-campana-un-millon-sin-techo.html-240-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalBarcelona, 14 dic (EFE).- Un total de 2.799 barce-loneses no tienen hogar, una cifra que va en aumen-to, segn una estimacin del Servicio de Insercin Social del Ayuntamiento de Barcelona.El coordinador del Diagnstico 2015. La situa-cin del sinhogarismo en Barcelona, Albert Sales, ha explicado que 693 de esos sinhogar viven en la calle, 434 en asentamientos y 1.672 estn alojados en recursos residenciales de la Red de atencin de personas sin hogar (XAPSLL).El estudio ha sido presentado hoy por Albert Sa-les, por la teniente de alcalda de Derechos Sociales, Laia Ortiz, y por Jess Ruiz, en representacin de la Red de Atencin a Personas Sin Hogar (XAPSLL), que agrupa a 31 entidades dedicadas a este mbito.El estudio concluye que el esfuerzo de creacin de nuevas plazas residenciales ha tenido un efecto po-sitivo en la contencin de los procesos de exclusin residencial y ha frenado el incremento del nmero de personas durmiendo en la calle.A pesar de ello, alerta de que las series estadsticas excluyen de la radiografa otras situaciones que tam-bin deberan contabilizarse, como las personas que padecen infravivienda, las que viven bajo amenaza de desahucio o en una vivienda masificado.En la rueda de prensa, Laia Ortiz ha anunciado que el Ayuntamiento de Barcelona ha encargado a la XAPSLL que localice a un grupo de personas que vivan o hayan vivido el sinhogarismo para que for-men parte de un Comit de Expertos que colaboren en el diseo de las polticas de atencin al colectivo.Tambin ha sealado que la voluntad del gobierno municipal es mejorar la estabilidad de las perso-nas sin techo y para ello apuesta por fortalecer los programas housing first o repensar los circuitos de atencin actuales para conseguir que sean ms los que consigan reconstruir un hogar.Unos 2.800 barceloneses no tienen hogar y la cifra va en aumentoEnlla: http://www.lavanguardia.com/politica/20151214/30795360916/unos-2-800-barceloneses-no-tienen-hogar-y-la-cifra-va-en-aumento.htmlLa Vanguardia (14/12/2015)Redacci-241-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalAl voltant de 200 professionals dentitats i institu-cions datenci a les persones que dormen al carrer a Catalunya es reuniran el dimarts 15 de desembre en la primera trobada tcnica, organitzada per Arrels Fundaci en el Born Centre Cultural de Barcelona per coordinar el treball i visualitzar la realitat catalana.En un comunicat aquest dijous, Arrels ha explicat que la jornada Dormir al carrer a Catalunya posar una especial atenci a la situaci fora de Barcelona i promour el coneixement de recursos entre actors, per treballar de manera ms coordinada.La jornada tindr professionals de lmbit pblic i de les entitats socials, procedents de les quatre provn-cies catalanes.Tamb assistir un representant de HomelessLink, una federaci anglesa que aglutina ms de 500 en-titats per atendre amb coordinaci a persones sense llar i pressionar els poltics.La vicepresidenta i consellera de Benestar Social i Fa-mlia de la Generalitat, Neus Munt, tancar lacte, recollint les propostes i prioritats marcades pels as-sistents.Aldia.cat (14/12/2015)RedacciArrels organitza una trobada per coordinar les en-titats datenci als sense sostreEnlla: http://www.aldia.cat/gent/noticia-arrels-organitza-trobada-per-coordinar-les-entitats-datencio-als-sense-sos-tre-20151210124523.html-242-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalLltim crit! s una representaci que neix dArrels Fundaci amb un doble objectiu: crear nous vincles entre tots els participants -persones que han viscut al carrer, voluntaris, treballadors de lentitat i actors professionals- i recaptar fons per oferir allotjament digne i estable a 125 persones sense llar. Lnica fun-ci es fa aquest dimarts al centre cultural Espronceda.Lobra sha gestat durant nou mesos sota la direc-ci de lactriu Ivana Mio. Han calgut molts assajos i concentraci, per en cap cas no han faltat la illusi i les ganes. Noms hi participen dos actors professio-nals. La resta sn persones que han viscut al carrer i voluntaris dArrels. Segons explica Ferran Busquets, director dArrels Fundaci, lobra pretn fer veure que les persones que viuen al carrer tenen molt a en-senyar i a aportar.El treball teatral ha estat una primera fita, per lobjectiu de fons de la iniciativa s recaptar diners per oferir allotjament digne i estable a 125 persones sense llar, tant de Barcelona com daltres municipis. La quantitat que saconsegueixi se sumar a la cam-panya www.1miliodegracies.org que Arrels ha encetat aquest desembre amb la idea daconseguir un mili deuros.Segons Busquets, el 60 % dels ingressos dArrels, aproximadament 1.400.000 euros, provenen de fons privats, s a dir, de gent que ens dna suport. I en aquests moments, afegeix, ho necessitem ms que mai perqu hi ha molta gent que est en espera de pi-sos, sens han redut els recursos i no donem labast. Lentitat recorda que el cost duna nit dallotjament, amb el suport social que necessiten les persones que viuen al carrer, s de 22 euros.BTV.cat (15/12/2015)RedacciLltim critArrels Fundaci puja a lescenari per oferir allotjament a 125 persones sense llarEnlla: http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/12/15/fundacio-arrels-teatre-sense-sostre/-243-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalLes primeres nits dormint al carrer sn nits especial-ment complicades. Quan alg arriba al carrer no es pot creure el que li est passant. Dies o mesos enrere no simaginava que podria arribar aquest moment. Un moment en que comena una vida sense descans. De dia, pendent de buscar menjar, roba o un miracle que permeti sortir daquest forat. De nit, intentant dormir en un estat dalerta constant per si passa qual-sevol intent dagressi o robatori. Vint-i-quatre hores al dia sense descans.El passat cada cop est ms lluny perqu cada cop s ms difcil que torni la vida fora del carrer. I el futur tamb est lluny perqu la incertesa s absoluta i costa molt aconseguir la garantia de no haver de tor-nar a patir per on dormir. I encara que saconsegueixi deixar el carrer, la por a que pugui tornar a passar perdura durant molt de temps.Es mant un fort sentiment de prdua i culpabili-tat. Les mirades de les persones pesen molt, perqu en lexpressi daquestes mirades un veu el reflex daquesta distncia tan gran entre la vida dun i la de la resta.Els dies passen. Els mesos tamb. I quan arriben les festes de Nadal es torna tot fora ms complicat. La nostra cultura ha dissenyat el Nadal per a que sigui una poca de felicitat, de retrobament, de regals, una poca especial. Per malauradament tamb s espe-cial per als que viuen al carrer, s una poca trista i fins i tot molt dolorosa.Si alg que est al carrer ja es troba lluny de tothom, els dies de Nadal sn dies que constaten com s de gran la solitud que lacompanya. I aquesta sensaci de solitud s tan gran que encara s mant molt viva fins i tot per als que fa temps que ja no dormen al carrer.Bones Festes a tothom. Per molt especialment als que les passaran dormint al carrer. Aquest Nadal, i qualsevol nit de lany, unes 900 persones a la ciutat de Barcelona.Xarxanet (18/12/2015)Ferran BusquetsUn Nadal especial per als que viuen al carrerEnlla: http://bloc.xarxanet.org/2015/12/un-nadal-especial-per-als-que-viuen-al.html-244-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalUn beneficiari del programa Housing First de la Fundaci Arrels obre el seu habitatge i relata una ex-perincia que ha millorat la seva vidaPer accedir a una llar cal complir tres requisits, ajudar a pagar el lloguer, bona convivncia amb els vens i rebre setmanalment la visita de voluntarisEn Llus Grau t seixanta anys i en portava molts, massa, dormint al carrer. Durant ms de tres anys va passar les nits a lestaci dautobusos de lEstaci del Nord, de Barcelona. Quan el van foragitar dall per problemes amb els de seguretat-, es va passar tres anys ms a la terminal T-1 de lAeroport del Prat, on tamb va acabar sent expulsat. Des daleshores va dormir al ras al parc de lEstaci del Nord fins que ara fa vuit mesos la Fundaci Arrels li va oferir la possibilitat de convertir-se en un dels primers bene-ficiaris del programa housing first daquesta entitat, una iniciativa que situa com a prioritat laccs a una llar per resoldre el problema del sensellarisme.Ara, installat en un pis de lloguer social de lavinguda de la Mare de Deu del Port, al barri de la Marina del Port (Sants-Montjuc), en Llus Grau encn amb calma una cigarreta mentre explica com ha canviat la seva vida des que t, no noms un lloc per anar a dormir, sin una llar que ja pot considerar com a seva. Quan mho van oferir relata a NaciDigi-tal-, dentrada vaig dir que no, perqu em pensava que era una habitaci compartida. Escarmentat dexperincies en albergs don va sortir cagant llets, no en va voler saber gaire ms, per finalment va ac-cedir a fer una visita i tan bon punt va veure uns dels pisos ja vaig dir que em quedava. I aix ho va fer, primer sense mobles dormia amb el sac de dormir a terra, i ja desprs en un llit. El que tenia clar s que si tenia sostre no hi havia cap motiu per tornar a dormir al carrer.La gent no en t ni idea del que s dormir al carrer, assegura amb una certa brillantor als ulls, que li re-corden com aquells temps han quedat enrere. Quan tadorms et treuen la motxilla, encara que estiguis en grup, tho roben tot menys el sac de dormir, perqu hi ets a dins, assegura tot rememorant una situaci que no t cap ganes de repetir, perqu a la insegu-retat de patir robatoris o, pitjor, agressions, se suma lhostilitat o el passotisme dagents de seguretat i forces policials. Dels uniformats, en Llus noms t bon record del personal de Parcs i Jardins, que almenys al parc de lEstaci del Nord els deixaven dormir sense molestar-los.Ara b, el ms important que li dna aquesta llar s la confiana de saber on passar la nit. La tranquillitat s tenir un lloc per dormir, assegura mentre assen-yala la seva nova llar, un habitatge duna nica habita-ci amb cuina incorporada, a ms del bany. Un espai auster amb parets de formig per que inclou mobi-liari bsic llit, tauleta, armari, taula i quatre cadires- i nevera, subministrats per la fundaci. La televisi i qualsevol altra comoditat va a compte del beneficiari. Lnica decoraci s el triangle verd de la Via Lliure del passat Onze de Setembre, quan Llus que s ms Housing first, una alternativa per als sense llarLlus Grau: La tranquillitat s tenir un lloc per dormirNacidigital (23/12/2015)Jordi PalmerLlus Grau, beneficiari del programa Housing First, a la seva nova llar | Adri Costa-245-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalpartidari de la independncia econmica que de la nacional- va assistir a la manifestaci de la Meridia-na al tram de Navas, all on t el menjador social.De fet, el dia a dia den Llus inclou habitualment el desplaament fins al menjador, on dina, per passar la tarda amb els companys en una plaa propera. Quan li ve de gust, torna cap a casa seva, on sopa, habitualment un entrep, perqu assegura que un cop que va provar de cuinar, de poc cremo la cuina. Amb els pocs recursos que t fa la compra en un supermercat proper.Per mantenir el seu habitatge ha de complir tres condicions, i de moment aix ho fa. La primera s collaborar en la mesura de les seves possibilitats en el pagament del lloguer, cosa que actualment amb papers en regla i una petita paga, ja pot satisfer. La segona s no tenir problemes amb el venatge, i en Llus assegura, com tants i tants ciutadans, que amb els vens s limita a dir bon dia, com est? i adu, ni molesto ni em molesten, i amb aix ja nhi ha prou. La tercera s la visita setmanal de voluntaris de la Fundaci Arrels, en el seu cas lEstrella i la Sheila, que sencarreguen de fer el seguiment de quatre per-sones en el bloc dhabitatges on viu en Llus.Vnen a controlar, diu amb certa sorna en Llus davant la presncia de les dues voluntries. Murri com ell sol assegura que vigilen que no em vengui ni destrossi res, per afegir a continuaci, amb cara de bon noi, que tamb vnen a visitar-me. Les dues voluntries, que en cap cas fan funci de cuidado-res, ja que un beneficiari del programa Housing First ha de poder valer-se per si mateix, s que lajuden en qestions administratives, com ara la paperassa per aconseguir lempadronament, lassistncia mdica o la gratutat en el transport pblic, a ms de tenir cura de veure com est, saber si t algun problema o alguna necessitat i dajudar-lo en detalls domstics com ara enfundar un nrdic. Ara b, elles assenyalen que en Llus, com la resta de persones en la mateixa situaci, sn a casa seva, i per tant no sels diu qu poden o no poden fer. En Llus, per exemple, s fumador i a casa seva fuma quan vol, t els plats per fregar de la nit anterior i el llit ms que fet, est estirat, tipus mili, per la casa est prou neta. s ell qui ha dorganitzar-se, reblen.Es calcula que els programes de housing first tenen un xit a lentorn del 85 per cent, i en Llus segura-ment s un exemple daquest resultat positiu, per Llus Grau, a la porta del seu pis, a la Zona Franca. Foto: Adri CostaA la seva nova llar, en Llus Grau posa les seves normes i socupa del seu manteniment i neteja. Foto: Adri CostaEn Llus conversa amb la Sheila, una de les voluntries de la Fundaci Arrels que fa el seguiment del seu cas. Foto: Adri Costa-246-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitaltant ell com les voluntries saben que no tothom est fet per aix. En Llus ho t clar, hi ha gent que ja est feta al carrer, no els pots treure dall. En el seu cas per, compta amb el suport de les volun-tries i amb la seguretat de tenir una llar. Malgrat tot, en Llus no senganya i tot i valorar la nova situaci, reconeix que la vida no li dna gaires motius per te-nir una nova illusi. He guanyat en tranquillitat, la resta, que vols que et digui, assegura amb un cert escepticisme. Almenys sap on dormir aquesta nit, i aix, per alg que ha passat anys dormint al carrer s molt, moltssim.LEstrella, voluntria de la Fundaci Arrels, ajuda en Llus a posar la funda del nrdic. Foto: Adri CostaLlus Grau, al pis de la Zona Franca, un habitatge auster per amb les necessitats bsiques cobertes. Foto: Adri CostaEnlla: http://www.naciodigital.cat/noticia/100420/lluis/grau/tranquillitat/tenir/lloc/dormir-247-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalLaccs prioritari a lhabitatge millora la reintegraci social daquest collectiu.LAjuntament de Barcelona preveu ampliar la seva xarxa en 50 pisos durant el 2016.La Fundaci Arrels acull a 45 persones en pisos individuals.Housing first, una alternativa per als sense llarNacidigital (29/12/2015)Jordi PalmerEl primer problema que cal solucionar per reintegrar a la societat a una persona sense llar s precisament la llar, i aquest fet, encara que sembli una obvietat, no sempre shavia tingut en compte a lhora daplicar mesures destinades a aquest collectiu. De fet, his-tricament al collectiu sense llar sel tractava seguint el model de transici social, un escalat que passava del carrer a un alberg, dall a allotjaments tempo-rals de curta i mitjana estncia, per passar ms tard a lhabitatge social. s a dir, que posava la consecuci duna llar com lobjectiu final per assegurar la reinte-graci social dels formants daquest collectiu.Davant aquesta manera dactuar, a partir dels anys noranta va comenar a prendre forma un nou model que avui en dia ja s considerat com una alternativa amb ms garanties dxit, el housing first, s a dir, lhabitatge primer. Segons explica a NaciDigital Fe-rran Busquets, president de la Fundaci Arrels, la di-ferncia amb altres models es troba en que el housing first posa com a punt de partida el dret a lhabitatge. Es tracta dun canvi de paradigma cada cop ms apli-cat als Estats Units, Canad i bona part dEuropa que a Barcelona es comena a implementar, tant pel que fa a lAjuntament com per part dentitats com Arrels, que ho fa de manera ms autnoma.Per entendre labast daquesta nova manera dactuar, cal distingir entre persones sense sostre, s a dir, aquelles que no tenen aixopluc de cap mena, i perso-nes sense llar, un collectiu ms ampli que engloba les persones sense sostre per hi suma aquelles persones que estan acollides en centres socials com ara albergs i residncies, per que en tot cas no tenen prpia-ment una llar. Per b que els sense sostre sn la baula ms feble, s sobre tot el collectiu que cal actuar, perqu una persona acollida en un alberg continua sense tenir la seva prpia llar.La llar necessria i imprescindibleDe fet, el housing first el que fa s donar la volta a les poltiques socials per combatre el sensellaris-me, de tal manera que tenir una llar garantida esdev necessari i imprescindible, abans de passar a altres poltiques de reintegraci, segons apunta Busquets. Ara b, la Fundaci Arrels detalla que per a que una persona es pugui beneficiar duna llar a de complir tres requisits bsics, aportar un percentatge dels seus ingressos, per migrats que siguin; tenir un bon ve-natge i no generar problemes; i finalment acceptar les visites dun equip especialitzat de suport.Busquets afegeix per, que cal deixar que sigui cada persona la que prengui les seves decisions, donant-los un marge ms laxe que el que es poden trobar en equipaments socials. Per exemple, a un beneficiari duna llar no se li exigeix que busqui feina o deixi lalcohol per accedir a la llar, per si que sels faci-lita que prenguin la decisi de buscar feina o deixar lalcohol.Possibilitat de compartir pisEn el cas de la Fundaci Arrels actualment hi ha 45 persones que viuen en pisos individuals, 35 daquesta fundaci i 10 en pisos del Patronat dHabitatge. Tam-Un home sense llar dormint amb el seu gos, al passeig de Gr-cia. Foto: Adri Costa-248-DOSSIER DE PREMSA 2015Premsa digitalb hi en funcionament 10 pisos ms amb dues per-sones, perqu cal tenir en compte que tot i prioritzar el pis individual, tamb sobre la possibilitat als pisos compartits, ara b, sempre amb lacord de totes les persones, perqu a la llarga, els pisos compartits po-den tenir un cost elevat per la gesti de conflictes.Segons alguns estudis, el housing first t una taxa dxit -ents aquest com la consecuci de la plena independncia del beneficiat, aix com la seva rein-tegraci social- de la vora del 85 per cent, una xifra que per a Busquets demostra que el benefici est molt clar, per en tot cas, si funciona en el 85% de casos ens hem de plantejar qu fem amb la resta. Ara b, Albert Sales, coordinador de lestudi Diagno-si 2015 sobre sensellarisme a Barcelona, va recordar durant la presentaci daquest informe que aquesta xifra dxit semblava exorbitant a partir de les re-ferncies que havia manejat per al seu treball, i per aix recordava que el housing first no funciona per a tothom, defensant que en tot cas, cal modular el housing first a la realitat de cada ciutat, tenint present que hi ha altres modalitats convivencials.Impuls clar de lAjuntament de BarcelonaEn tot cas, lAjuntament de Barcelona t clar que cal impulsar el housing first i de fet, la tinenta dalcalde de drets socials, Laia Ortiz, va aprofitar la presen-taci de linforme sobre sensellarisme per anun-ciar la intenci del comproms del govern municipal dampliar la xarxa actual que mant el consistori en collaboraci amb la Fundaci Rais. Actualment Bar-celona compta amb 14 pisos de titularitat municipal i 10 de la Fundaci Rais finanats per lAjuntament, i la intenci s ampliar la xarxa amb 50 pisos ms a partir duna partida prevista al projecte de pressupos-tos per al 2016.s una lnia clara a ampliar, assegura Ortz, aix com la reserva dhabitatge pblic, perqu el progra-ma housing first dna possibilitats a persones amb perfils molt diversos, alguns dells molt cronificats, i alhora serveix per ampliar el ventall de recursos a traves de la prpia xarxa. De moment hi ha prevista una dotaci inicial de 500.000 euros per poder dur a terme aquest projecte dampliaci.Enlla: http://www.naciodigital.cat/noticia/99574/housing/first/alternativa/sense/llarUn home dormint al carrer, al centre de Barcelona | Adri CostaDOSSIER DE PREMSA 2015Rdio-249--250-DOSSIER DE PREMSA 2015RdioEurope 1 (24/01/2015)Les Carnets du MondeSophie LarmoyerOlga Garcia parla sobre el projecte de Homeless Fonts, un projecte per transformar lescriptura dels sense sostre en tipografies.Enlla: http://www.europe1.fr/mediacenter/emissions/carnets-du-monde/sons/les-car-nets-du-monde-sophie-larmoyer-24-01-15-2353089Catalunya Rdio (17/01/2015)SolidarisRita Marzoa El carrer del canvi: un funeral com tothomSlvia Torralba parla de La Barca de Caront, un grup dArrels que acompanya a les persones sense llar quan es moren. Parla de la importncia que aquestes persones no estiguin soles en el seu funeral i que hi hagi un grup de gent per acomiadar-la.Enlla: http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/Solidaris/El-carrer-del-canvi-un-funeral-com-tothom/audio/865554/Rac 1 (27/01/2015)El mn a RAC1Jordi BastEntrevista a Albert Om on parla del programa El Convidat de Jaume Mars. LAlbert explica la histria den Jaume i apareix la intervenci den Jaume al programa, on explica la seva experincia de viure al carrer i la vinculaci amb Arrels Fundaci. Enlla: http://www.rac1.org/elmon/blog/entrevista-27-01-15-3/Rdio Salt (05/02/2015)Ens patina lembragueMarta Olria del Departament dIncidncia dArrels parla sobre la histria de la Fundaci i explica quina s la seva activitat, com s el seu funcionament i com sestructura.Enlla: http://www.fundaciodrissa.com/wp-content/uploads/2010/05/ens-5-feb-15.mp3Rdio 4 (06/02/2015)El mat a Rdio 4Lus MiguelOlga Garca parla sobre la situaci de les persones sense sostre que pateixen els efectes del fred al carrer i quin paper hi juga Arrels. Esmenta que larribada del fred s una oportunitat de canvi i permet que persones que durant lany insisteixen en seguir vivint al carrer accedeixin als serveis dArrels.-251-DOSSIER DE PREMSA 2015RdioCope (16/03/2015)El matMontse Rodrguez Entrevista a Ferran Busquets.Ferran Busquets parla de la crida dArrels per buscar 60 voluntaris : quina tasca faran, quin perfil han de tenir, quin comproms sels hi demana...Enlla: http://www.cope.es/player/el-mati-16-3-15&id=2015031615310001&activo=10Rdio Rub (19/03/2015)Rub al diaBeln TiernoFerran Busquets parla sobre la cerca de 60 voluntaris (30 per lequip de carrer i 30 per la residncia Pere Barns) : perqu els necessiten, qu faran i on estaran. Tamb parla sobre la tasca que fa Arrels, sobre el perfil de les persones sense llar i els motius que les porten a viure al carrer. Enlla: http://www.radiorubi.fm/index.php/entrevistes/item/8635-1-150-persones-dormen-al-carrer-a-catalunyaCadena Ser Rdio Barcelona (21/03/2015)La Dedicatria als voluntaris de la Fundaci ArrelsCristina GarciaTeresa Salls parla de la seva experincia i les seves vivncies com a voluntria al Centre Obert dArrels i a lEquip de Carrer.Enlla: http://play.cadenaser.com/audio/000WB0684320150321132342/la-dedicatoria-als-voluntaris-de-fundacio-arrels-21-3-15/Rdio Molins (01/04/2015)Obrint CaminsJudith HerreraAnna Rodrguez Titos coordinadora del programa dAcollida dArrels explica qu s la Fun-daci Arrels, la seva histria i la seva tasca. Parla mpliament del treball que fa Arrels als ca-rrers, el suport i lacompanyament a les persones sense sostre i tot el que gira en torn de la gent que dorm al carrer.Enlla: https://enacast.com/iframe/91850/-252-DOSSIER DE PREMSA 2015RdioRadio 5 (14/05/2015)A la cartaMnica MontesManuel tiene 52 aos. Se qued sin hogar en agosto de 2014 tras ms de 30 aos como pa-nadero. Dej el trabajo de forma voluntaria, por jornadas de entre diez y doce horas que le dejaban agotado. Cuenta que en la calle se pasa muy mal, que uno camina sin rumbo para disimular. La desesperacin de los primeros das le llev incluso a pedir a la Guardia Civil que le detuviera. Voluntarios de la Fundaci Arrels le localizaron, la entidad le proporcion servicio de comedor y, poco despus, una habitacin en una pensin. No tiene ingresos, pero aun as se siente afortunado por haber tardado poco en dejar la calle.Enlla: http://www.rtve.es/alacarta/audios/en-la-calle-alguien/calle-alguien-manuel-pedi-detuvieran-para-no-estar-calle-14-05-15/3127137/Cadena Ser (18/05/2015)EntrevistaAnna PunsLa Fundaci Arrels busca 600 voluntaris per comptar quantes persones dormen al ca-rrer a Barcelona. Les ltimes dades sn del 2013 i provenen dun recompte promogut per lAjuntament. Aleshores van detectar 870 persones, un 54% ms que lany 2008.Enlla: http://cadenaser.com/emisora/2015/05/18/radio_barcelona/1431949715_806078.htmlCope (26/05/2015)EntrevistaQuantes persones viuen als carrers a Barcelona? En quines condicions? Ferran Busquets, director de la Fundaci Arrels ens ho ha explicat.Enlla: http://www.cope.es/player/qwedwedwe&id=2015052619560001&activo=10Cadena Ser (27/05/2015)Hoy por hoyFran Pastor Hay mucha gente que se esconde para poder dormir en la calleHablamos con Esther Snchez, de la fundacin Arrels, para saber qu podemos hacer, como ciudadanos, ante la pobreza.Enlla: http://play.cadenaser.com/audio/000WB0923720150527120722/Rdio Terrassa (27/05/2015)Sicom.catSiscu BaigsFerran Busquets (Arrels) a sicom.cat: Tant de bo no hagussim de comptar la gent que dorm al carrerEnlla: http://www.sicom.cat/blog/la-placa-dels-futurs-2752015/-253-DOSSIER DE PREMSA 2015RdioCatalunya Rdio (31/05/2015)Paraules de vidaEmili PachecoEntrevista a Ferran Busquets en motiu del recompte. Seria interessant que els recomptes es fessin a tot Catalunya per tenir una visi general. Enlla: http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/paraules-de-vida/paraules-de-vida/au-dio/883750/#.VWsFfjcJJAJ.twitterLa Xarxa (02/06/2015)Busquets ha assegurat que, amb la problemtica dels sense sostre lAjuntament de Barcelo-na sempre ha tingut molta sensibilitat, fos quin fos el partit de govern. El problema s que ens hem de convncer que s un tema que es pot resoldre. Si ens hi fiquem ho resoldrem, ha afegit. En aquest sentit, el director dArrels considera que el gran repte s potenciar la innovaci i que la relaci entre entitats i administraci pblica vagi ms enll de la relaci purament econmica. Hi ha dhaver una relaci molt ms fluda, a vegades hi ha massa competncia entre entitats i administraci, ha demanat Ferran Busquets.Enlla: http://www.laxarxa.com/actualitat/societat/noticia/ferran-busquets-estem-a-l-expectativa-amb-el-nou-ajuntament-de-barcelonaCadena Ser (08/07/2015)Hola BarcelonaJaume Mas Olga Garca: Potser haurem de comenar a veure la calor com una situaci demergnciaEls termmetres de casa nostra segueixen marcant temperatures molt altes i des de la Fun-daci Arrels asseguren que el nombre de persones que van al seu centre per refrescar-se i dutxar-se ha augmentat. Tenen clar que el fred s una gran problema i ara es plantegen que la calor tamb ho comea a ser.Enlla: http://cadenaser.com/emisora/2015/07/07/radio_barcelona/1436271624_748033.htmlCatalunya rdio (31/08/2015)La nit dels ignorantsLeandro TeruelElisabet Fernndez : voluntaria de la Fundacin Arrels desde hace 4 aos. Su experiencia en Arrels es extraordinaria porque haciendo el voluntariado se acaban creando unos vnculos muy fuertesEnlla: http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/la-nit-dels-ignorants-2-0/la-nit-dels-igno-rants-2-0-1a-hora/audio/891745/-254-DOSSIER DE PREMSA 2015RdioRdio 4 (08/09/2015)El mat a Rdio 4Francesc GrauFerran Busquets : Valoraci de lEstratgia Nacional Integral per persones sense llar aprovada en Consell de Ministres del dia 6 de setembre per al perode 2015-2020. s un pas, per limportant s que hi hagi un pressupost, es distribueixi i sexecuti Enlla: http://www.rtve.es/buscador/?q=ferran%2520busquets%2520arrels%2520fundacioCatalunya Rdio (22/10/2015)El mat de Catalunya rdioEntrevistaDes de dilluns, amb #ControlClaret, ens fixem en la inserci laboral de collectius en risc dexclusi. Avui volem descobrir la realitat daquells que han hagut de passar un temps vivint al carrer... Conversem amb Ferran Busquets, director de la Fundaci Arrels, per saber en quines circumstncies arriben els sense sostre a lentitat i qu cal fer per ajudar-los en la seva reinserci. En paraules de Ferran Busquets, cal molta pacincia perqu hi ha gent que necessita suport per a tota la vidaEnlla: http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/ferran-busquets-fun-dacio-arrels-hi-ha-gent-que-necessita-suport-per-a-tota-la-vida/audio/897545/Rdio Estel (11/11/2015)Formula EstelOriol CasalsEntrevista amb Ferran Busquets per fer una valoraci de lEstratgia Nacional Integral aprovada recentment. El Sr. Busquets destaca que la Federaci dEntitats de persones sense sostre no ha participat i que no existeixen recomptes a nivell nacional. Tamb parla sobre el HousingfirsEnlla: http://www.radioestel.com/audio/20151111-08_00FORMULAESTEL.MP3Cadena Ser (17/11/2015)NotciesAnna Puns Arrels Fundaci, que ajuda persones sense sostre que malviuen pels carrers de Barcelona, vol recaptar un mili deuros per donar allotjament estable i suport a 125 persones que no tenen casa. A les portes de Nadal far una campanya de conscienciaci.Enlla: http://cadenaser.com/emisora/2015/11/17/radio_barcelona/1447763305_415684.html-255-DOSSIER DE PREMSA 2015RdioRdio Sant Feliu (24/11/2015)Entrevista al Ferran Busquets en motiu del dia Mundial de Gent Sense Sostre. Parlen de la situacin actual de les persones sense sostre i comenten el projecte Homelessfonts.Enlla: https://mega.nz/#!cJt0TYwL!cxJz_gAZZwHOzPiXOgzL7G6NnQH7xw6oC-5Ih405dmcCadenaSer (10/12/2015)Lltim crit, teatre interpretat per persones sense sostre dArrels Fundaci i actors professio-nals. Parlem amb el Mart Ruiz, ex-empleat de banca i ara collaborador dArrels i actor de lobra, i Ivana Mio, actriu professional i directora del muntatgeEnlla: http://cadenaser.com/emisora/2015/12/11/radio_barcelona/1449839719_975135.htmlCope (25/11/2015)Estar informadoAngie BustamanteLa fundaci Arrels engega la campanya 1 Mili de Grcies per ajudar als sense sostre. Hem parlat amb el seu director, Ferran Busquets.Enlla: http://www.cope.es/player/La-fundacio-Arrels-engega-la-campanya-1-Mi-lio-de-Gracies-per-ajudar-als-sense-sostre-Hem-parlat-amb-el-seu-director-Ferran-Busquets&id=2015112519360001&activo=10DOSSIER DE PREMSA 2015Televisi-256--257-DOSSIER DE PREMSA 2015TelevisiEnlla: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/Telenoticies-mig-dia/Curro-Claret-i-Arrels/video/4840231/8 al dia (06/01/2015)InformatiuEntrevista a Ferran BusquetsCurro Claret diseador industrial. El reciclaje de mue-bles es la base de su colaboracin con la Fundacin Arrels y que trabaja con personas que estaban en la calle y buscan un camino para salir de la exclusin so-cial. Se les da una segunda oportunidad para sentirse tiles.El diseo es una actitud y una herramienta de trabajo que no distingue de status, glamour ni poder adquisitivo. Claret y el equipo de Arrels trabajaron en el proyecto de interiorismo de una tienda de calzados Camper hecha con material recicladoTV3 (25/01/2015)El ConvidatJaume Mars - M.JuliLltima vegada que vaig de convidat a casa dalg, he triat alg que no t casa. Alg que ha viscut al carrer. Passar dos dies amb Jaume Mars, a la residncia que ara s la seva llar.Enlla: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/El-convidat/Jaume-Marse/video/5440131/Enlla: http://www.elpuntavui.tv/video.html?view=video&video_id=118681070El Punt Avui (03/02/2015)LIlla de RobinsonAnem cap un mn ms injust?Ferran Busquets - Tertlia sobre injustcia socialLa soluci a la pobresa sha de pensar a llarg termi-ni La pobresa que hi ha en un territori determina la qualitat de la societatHi ha un factor cultural de la pobresa molt impor-tant i s necessari que la gent es convenci que quan sarriba al carrer no s perqu es vol, sin perqu sest sofrint una injustciaCom podem resoldre el problema de les persones al carrer si ni tan sols som capaos de quantificar-los? I no s perqu no es pot, sin perqu no es vol-258-DOSSIER DE PREMSA 2015TelevisiEnlla: http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/02/09/ferran-busquets-arrels-fundacio-sense-sostre/BTV (09/02/2015)El MatEntrevista Ferran BusquetsEl Housing first s un canvi de model important i invers a laplicat fins ara. Lhabitatge s el primer pas, el punt de partida. Aquest model est unit a tres condicions. A Barce-lona ja sestan fent proves i integrant aquest model europeu de fidelitzaci. Es parla dun 80-90 % dxit. Encara que sempre hi haur persones que necessitin un altre tipus de models.Es pot dir que una persona que ha refet la seva vida quan ja noms ens criden de tant en tant, encara que sabent que nosaltres estem aqu pel que necessitin.BTV (12/02/2015)Connexi BarcelonaTaller de mobles de la fundaci ArrelsReportatge taller La Troballa recuperaci de mobles vells i reutilitzaci. Testimoniatges de Treball Claret i de collaboradors sobre el procs de producci.Enlla: http://www.btv.cat/alacarta/connexio-barcelo-na/37897/Enlla: http://www.rtve.es/alacarta/videos/la-manana/amigas-conocidas-24-04-15/3104884/TV (24/04/2015)La MaanaAmigas y conocidasReportaje sobre la vida de Miquel Fuster. Entrevista sobre su vida y superacin gracias en parte por la Fundaci Arrels. -259-DOSSIER DE PREMSA 2015TelevisiTV3 (05/05/2015)Els matinsJaume Mars: Quan ests sense sostre no vius, sobreviusJaume Mars, periodista de professi, ha viscut al carrer i s testimoni de la duresa que aix suposa. Lhem convidat per parlar duna iniciativa que sest impulsant a Barcelona perqu el primer pas per so-lucionar els problemes de les persones sense sostre sigui aconseguir un habitatge. s lestratgia de Hou-sing First. Per conixer el projecte compartim una estona amb una persona que ha viscut deu anys al carrer i ara ha accedit a un daquests pisos, i escoltem tamb lexplicaci sobre el projecte que ens han fet el director de la Fundaci Arrels, Ferran Busquets, i ngel Miret, gerent de lrea Qualitat de Vida i Igualtat de lAjuntament de Barcelona.Enlla: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/jaume-marse-quan-estas-sense-sostre-no-vius-sobrevius/vi-deo/5517975/Enlla: http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/05/18/funda-cio-arrels-voluntaris-recompte-sense-sostre/BTV (18/05/2015)NotciesArrels Fundaci busca voluntaris per recomptar les persones que dormen al carrer.Arrels Fundaci vol repetir el recompte de persones que dormen al ras a la ciutat per tenir una radiogra-fia ms acurada daquesta realitat. Per aix, necessita novament un gran volum de voluntaris que puguin pentinar els carrers la nit del 26 al 27 de maig. Lltim registre es va fer el 2011 i llavors es van detectar 700 sense sostre. Enlla: http://www.ccma.cat/324/prop-de-900-persones-dormen-als-carrers-de-barcelona/noticia/2667733/TV3 (27/05/2015)Els matinsProp de 900 persones dormen als carrers de BarcelonaAquesta matinada, uns 800 voluntaris de la Funda-ci Arrels han pentinat Barcelona per fer recomp-te dels sense sostre que hi ha a la ciutat. Nhan comptabilitzat 892. Dividits en grups de 3 i 4 perso-nes shan repartit la ciutat en 160 zones. Lobjectiu ha estat comptabilitzar -sense molestar- les persones que dormen al ras.-260-DOSSIER DE PREMSA 2015TelevisiTele 5 (27/05/2015)InformativosLa Fundaci Arrels atiende a 1.700 sin techo en 2015La Fundaci Arrels, dedicada a la atencin de perso-nas sin hogar en Barcelona, ha asistido este 2015 a un total de 1.700 usuarios --un centenar ms que en 2014--, entre personas que han acudido un da pun-tual y otras que estn alojadas todo el ao.Enlla: http://www.telecinco.es/informativos/sociedad/Fun-dacio-Arrels-atiende-techo_0_2111025347.htmlEnlla: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/noticies-324/ca-nal-324-27052015/video/5527651/324 TV (27/05/2015)NotciesSituaci pobresa a Catalunya800 voluntaris de la Fundaci Arrels han fet aquesta matinada un recompte dels sense sostre que dor-men al carrer a la ciutat de Barcelona. Nhan comp-tabilitzat 892, per es calcula que en sn uns 3.000. La Fundaci Arrels, des del 1987, ajuda i acompanya els sense sostre perqu surtin daquesta situaci. A lentrevista del 3/24 hem volgut donar llum a una realitat que sovint es vol amagar i hem parlat amb un dels voluntaris de lentitat. Enlla: http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/05/28/arrels-fundacio-ferran-busquets-sense-sostre/BTV (28/05/2015)NotciesArrels Fundaci: La societat ha dexigir que s inadmissible que hi hagi gent dormint al carrerEl director dArrels Fundaci, Ferran Busquets, ha afirmat que sha de fer un salt qualitatiu social i entendre que s tant inadmissible que no hi hagi nens al carrer com gent dormint al ras. Desprs del recompte de persones, la fundaci vol elaborar un mapa amb les zones calentes de la ciutat on es con-centren ms sense sostre, i ampliar la informaci amb un estudi del perfil que tenen, cosa que es far aviat. -261-DOSSIER DE PREMSA 2015TelevisiBTV (28/05/2015)NotciesArrels Fundaci surt al carrer de nit i compta 892 persones dormint al ras.Ms de 700 voluntaris dArrels Fundaci, entre els quals hi havia la futura alcaldessa, Ada Colau, han pentinat tota la nit els carrers de la ciutat i han comp-tat 892 persones dormint al carrer. Lltim registre de 2011 va ser de 838 persones. Els voluntaris shan organitzat en grups i shan repartit per unes 160 zo-nes de la ciutat.Enlla: http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/05/27/funda-cio-arrels-ada-colau-sense-sostre-892-persones-dormir-carrer/Enlla: http://www.elpuntavui.tv/video.html?utm_source=Recull%20Premsa%20Taula&utm_medium=butlleti&utm_campaign=Recull%20Premsa%20Taula%201450%2008%2007%202015&view=video&video_id=132856359El Punt Avui (08/07/2015)LIlla de RobinsonQu podem fer per acabar amb lexclusi social?Tertlia amb Ferran Busquets entre uns altres.s necessari un comproms social per comenar a solucionar el problema de lexclusi social. No sinverteix suficient en poltiques socials per comba-tre la pobresaEnlla: http://www.btv.cat/alacarta/connexio-barcelo-na/41210/BTV (21/07/2015)Connexi BarcelonaLa Fundaci Arrels necessita voluntarisEntrevista Ferran BusquetsNecessitat de voluntaris per al mes dagost. Perfil del voluntari Informaci dels serveis que ofereix Arrels-262-DOSSIER DE PREMSA 2015TelevisiBTV (05/08/2015)NotciesArrels Fundaci engega LessHomeLessBarce-lona per aconseguir llar als sense sostre.Arrels Fundaci inicia una campanya per recollir fons per aconseguir llar als sense sostre. Sota el nom LesshomelessBarcelona, lobjectiu s rehabilitar 10 pisos per a aquest collectiu. El projecte ja ha rebut el suport de molts particulars i empreses, tot i que encara falta aconseguir els 22.000 euros necessaris. El termini per recollir-los sacabar el gener de lany vinent. Enlla: http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/08/13/lessho-melessbarcelona-campanya-fundacio-arrels-aconseguir-llar-sense-sostr/Enlla: http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/10/20/una-quinzena-de-persones-sense-sostre-acampen-al-parc-de-lesta-cio-del-nord/BTV (20/10/2015)NotciesUna quinzena de persones sense sostre acam-pen al Parc de lEstaci del NordAl Parc de lEstaci del Nord fa ms dun any que hi van acampar una quinzena de persones sense sostre. Algunes passen el dia a lassentament, per dormen fora perqu a la nit el parc tanca les portes. Enlla: http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/11/22/nova-campanya-fundacio-arrels-centrada-en-donar-habitatge-perso-nes-sense-sostre/BTV (22/11/2015)NotciesLa Fundaci Arrels recull donacions per donar habitatge a les persones sense sostreCoincidint amb larribada del fred, Arrels Fundaci ha endegat una campanya de recollida de fons per facilitar allotjament a persones sense sostre.-263-DOSSIER DE PREMSA 2015TelevisiBTV (23/11/2015)NotciesArrels critica que municipis de lrea metropoli-tana envin els sense sostre a la ciutatArrels Fundaci reclama als municipis de lrea me-tropolitana que simpliquin en les mesures per ajudar les persones sense llar.Enlla: http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/11/23/arrels-critica-que-municipis-de-larea-metropolitana-enviin-els-sense-sostre-a-la-ciutat/