Dossier de premsa 2010

  • Published on
    16-Mar-2016

  • View
    232

  • Download
    9

DESCRIPTION

Recull de notcies publicades a la premsa sobre Cabrera de Mar

Transcript

0 Ajuntament de Cabrera de Mar CABRERA DE MAR DOSSIER DE PREMSA 2010 BIBLIOTECA ILTURO Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 1 DATA TTOL DE L'ARTICLE AUTOR DIARI Pg. 06/01/2010 Els contraris a l'N-II estudien fer accions conjuntes amb altres entitats en defensa del Maresme Gerard Ario El Punt Maresme 10-11 07/01/2010 Cabrera es queda sense metge de famlia a la tarda i els vens han d'anar fins a Vilassar de Mar E.F. El Punt Maresme 12 08/01/2010 El consultori del Pla de l'Avell tindr metge de famlia tres tardes Elena Ferran El Punt Maresme 13 09/01/2010 El Maresme sucumbe a la fuerza del viento Marta Pedrico La Vanguardia 14 10/01/2010 Y la Urbana? Francesc Casaus La Vanguardia 15 12/01/2010 L'ltima regeneraci de platges del Baix Maresme no ha servit per a res T. Mrquez- E. Ferran El Punt Maresme 16-17 12/01/2010 El temporal de viento y lluvia deja de nuevo sin arena las playas del sur del Maresme EFE La Vanguardia 18 19/01/2010 Els TAV entre Barcelona i Madrid amb parades reduiran fins a 8 minuts el temps del viatge El Punt El Punt Maresme 19 04/02/2010 L'atur continua creixent al Maresme i suma 1.438 persones ms al gener T. Mrquez El Punt Maresme 20-21 14/02/2010 El Calipso de Cabrera de Mar continua tancat Llus Martnez El Punt Maresme 22 19/02/2010 El jutge investigar si l'Ajuntament de Cabrera ha deixat fer una casa on no toca Elena Ferran El Punt Maresme 23 24/02/2010 Un jutge autoritza l'activitat del prostbul Calipso de Cabrera, que es va precintar Elena Ferran El Punt Maresme 24-25 25/02/2010 El ex alcalde de Cabrera, imputado por denegar un prostbulo Santiago Tarn La Vanguardia 26 25/02/2010 Prostbulos legales La Vanguardia 27 26/02/2010 L'exalcalde de Cabrera, imputat per prevaricaci pel tancament del Calipso Elena Ferran El Punt Maresme 28-29 26/02/2010 FE DE ERRORES La Vanguardia 30 27/02/2010 Els vens de Cabrera poden triar quina obra prioritzen per fer ms accessibles els carrers i les places Elena Ferran El Punt Maresme 31 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 2 DATA TTOL DE L'ARTICLE AUTOR DIARI Pg. 01/03/2010 Dones Interdependents Tribuna Maresme 32 02/03/2010 Cabrera de Mar va millorar l'any passat la recollida selectiva i va reciclar fins a un 48% dels residus Elena Ferran El Punt Maresme 33 03/03/2010 El nombre de desocupats continua augmentant al febrer al Maresme, per a un ritme ms moderat Teresa Mrquez El Punt Maresme 34 04/03/2010 Cabrera proposa fer cinc espigons a la platja per l'Estat respon que se n'oblidi Elena Ferran El Punt Maresme 35 06/03/2010 Denncia contra el Consorcio Port Matar Fede Ced El Peridico 36 06/03/2010 La biblioteca t una mitjana de visitants diria de 100 persones i ja disposa de 500 socis Elena Ferran El Punt Maresme 37 10/03/2010 El fort temporal s'end les platges del Maresme i afecta la via del tren El Punt El Punt Barcelona 38-39 10/03/2010 El temporal de viento deja sin arena las playas del Maresme EFE La Vanguardia 40 11/03/2010 El refor de l'escullera Teresa Mrquez El Punt Maresme 41 17/03/2010 Adif diu que ja est treballant amb Costes per evitar que les onades tornin a afectar la via del Maresme Elena Ferran El Punt Maresme 42 24/03/2010 Cabrera accepta la sorra del port de Matar, per no li retirar la demanda Elena Ferran El Punt Maresme 43 26/03/2010 El anlisis de bolsa La Vanguardia 44 29/03/2010 Siete detenidos en una operacin contra una banda de atracadores El Pais.com 45 29/03/2010 Cae una banda que cometi setenta robos en Catalunya y Levante Europa Pres La Vanguardia 46 30/03/2010 Detenen la banda de lladres responsable de l'onada de robatoris al Maresme Nria Puyuelo El Punt Maresme 47-48 01/04/2010 Roses, llibres i autors de la Comarca per celebrar una nova edici de Sant Jordi Tribuna Maresme 49-50 01/04/2010 L'arqueologia a Cabrera, una opci de futur Tribuna Maresme 51-52 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 3 DATA TTOL DE L'ARTICLE AUTOR DIARI Pg. 01/04/2010 La prdida de arena en el Maresme M. Pedrico La Vanguardia 53 06/04/2010 "El caballo te ensea a ser un buen lder"... Edgar Guerrero Victor.M Amela La Vanguardia 54-55 10/04/2010 Joan Maluquer coordinador de la plataforma Cabrera decideix Elena Ferran El Punt Maresme 56-57 14/04/2010 Un edifici complex T.M./E.F. El Punt Maresme 58 18/04/2010 Trenquen les pancartes de la consulta sobre la independncia El Punt Maresme 59 23/04/2010 Sant Jordi obre la biblioteca de Premi. El Punt El Punt Maresme 60-61 24/04/2010 Cabrera destina part del fons estatal a netejar les pintades que van fer a l'estiu al castell de Burriac Elena Ferran El Punt Maresme 62 24/04/2010 Les biblioteques conviden a passejar T.M. El Punt Maresme 63 24/04/2010 Una empresa d'estampats de Cabrera de Mar deixa vint treballadors al carrer Elena Ferran El Punt Maresme 64 25/04/2010 El nord de la comarca busca la complicitat de la ciutadania a les urnes i aposta per fer de la jornada una festa de la democrcia Teresa Mrquez El Punt Maresme 65 26/04/2010 El s arrasa en un Maresme que torna a topar amb el mur infranquejable del 20% Teresa Mrquez El Punt Barcelona 66-67 26/04/2010 Els resultats de la Consulta per la Independncia a Cabrera de Mar El Punt El Punt Maresme 68 27/04/2010 Cabrera tindr una pista de patinatge darrere l'ajuntament Elena Ferran El Punt Maresme 69 27/04/2010 El macip dins l'almorratxa Elena Ferran El Punt Maresme 70-71 01/05/2010 El llegat dels nostres avantpassats, presents a la XV Fira Iberoromana de Cabrera de Mar Tribuna Maresme 72-74 01/05/2010 Rquiem por las palmeras Sara Sans La Vanguardia 75 02/05/2010 Como una pareja de baile A frediani M. Martn La Vanguardia 76 05/05/2010 La Fundaci Burriac i l'Ajuntament signen un conveni El Punt El Punt Maresme 77 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 4 DATA TTOL DE L'ARTICLE AUTOR DIARI Pg. 07/05/2010 Xavier Sala i Martin. Economista Eduard Batlle El Punt Maresme 78-79 08/05/2010 L'atur baixa al Maresme per primer cop en nou mesos grcies a l'inici de la temporada turstica Teresa Mrquez El Punt Maresme 80-81 09/05/2010 Cabrera avalua els danys a la platja per saber quant pot reclamar al port de Matar Elena Ferran El Punt Barcelona 82-83 12/05/2010 El mosquito tigre pica en 120 municipios catalanes El Pais.com 84 15/05/2010 Costes reomplir altre cop les platges del Maresme dragant el fons mar Elena Ferran El Punt Maresme 85-86 18/05/2010 Universitaris precaris Nora Viladomiu Cus El Punt Barcelona 87 18/05/2010 Rebuig perqu l'Estat malgasti diners pblics tornant a regenerar les platges E.F. I Gerard Ario El Punt Maresme 88-89 19/05/2010 Ilturo de fira Elena Ferran El Punt Maresme 90-91 21/05/2010 XV Fira Iberoromana M. Jos Rodriguez El Punt. Sortim 92 24/05/2010 Les operadores de telecomunicacions Joan Botta El Punt Barcelona 93 27/05/2010 L'Estat no regenerar aquest estiu cap de les platges del Baix Maresme. Gerard Ario El Punt Maresme 94-95 28/05/2010 Pulso ciudadano E.Pres La Vanguardia 96 29/05/2010 El diner no t ptria ni color El Punt 97-99 01/06/2010 Joaquim Llibre, promotor urbanstic A. Calls Tribuna Maresme 100-102 01/06/2010 Porto 30 anys alimentant nens. I ara nou repte: la gent gran Tribuna Maresme 103-104 03/06/2010 Un grup d'escoles diu que no far sortides si no es restableix la jornada intensiva Gerard Ario El Punt Maresme 105-106 04/06/2010 L'atur baixa al Maresme per segon mes consecutiu i 1.500 persones troben feina Matar El Punt Maresme 107-108 07/06/2010 TV3 desenterra la histria des d'avui a Sota terra, un espai que vol combinar rigor amb diversi El Punt El Punt Barcelona 109-110 08/06/2010 Pares del CEIP de Cabrera alerten que cau pedra de la faana de l'escola Elena Ferran El Punt Maresme 111 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 5 DATA TTOL DE L'ARTICLE AUTOR DIARI Pg. 12/06/2010 Cabrera de Mar donar la llicncia d'obres perqu el Calipso pugui tornar a obrir Elena Ferran El Punt Maresme 112 12/06/2010 Trasllat del tennis del Pla de l'Avell per fer-hi pisos Elena Ferran El Punt Maresme 113 12/06/2010 La faana martima Elena Ferran El Punt Maresme 114 13/06/2010 Vilassar de Mar reduir l'espai del Summer Festival per tal d'evitar una altra multa de Costes 115-116 15/06/2010 Estudien que la draga regeneri les platges del Baix Maresme i no les d'Arenys de Mar Elena Ferran i Gerard Ari El Punt Maresme 117-118 16/06/2010 Ports diu que posar la sorra a la platja de Cabrera, tot i que encara no t data Elena Ferran El Punt Maresme 119 01/07/2010 "Sorra.a.Cabrera" Tamb es virtual Tribuna Maresme 121 02/07/2010 La costa torrejada M. Jos Rodriguez Sortim Catalunya 122-123 07/07/2010 Premi renuncia a abocar sorra a tota la platja per no molestar els banyistes Gerard Ari El Punt Maresme 124-125 08/07/2010 Comena la cinquena regeneraci de les platges al Baix Maresme en sis anys Gerard Ari El Punt Maresme 126-127 09/07/2010 El vaixell draga aboca les primeres tones de sorra a la platja de Cabrera de Mar Gerard Ari El Punt Maresme 128 09/07/2010 Malestar por la regeneracin de las playas M. Pedrico La Vanguardia 129 17/07/2010 Platges d'un sol s Gerard Ari El Punt Maresme 130-131 23/07/2010 Els vens del Pla de l'Avell no volen pisos als terrenys del tennis Elena Ferran El Punt Maresme 132 31/07/2010 L'Estat aprova l'aportaci a la draga Gerard Ari El Punt Maresme 133 01/08/2010 Els tomquets del Maresme reinvindiquen el seu lloc a la cuina Tribuna Maresme 134 09/08/2010 Incautan a un mono de contrabando enjaulado dentro de un coche en Barcelona Europa Press El Pas.com 135 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 6 DATA TTOL DE L'ARTICLE AUTOR DIARI Pg. 09/08/2010 Detectan a un mono de contrabando enjaulado dentro de un coche en Cabrera de Mar E.Pres La Vanguardia 136 10/08/2010 Amb un mico al cotxe El Punt Barcelona 137 10/08/2010 Incautado en Cabrera un mono de contrabando E.Pres La Vanguardia 138 15/08/2010 L'engany de les aparences David Marca El Punt 139 17/08/2010 Adif comena les obres de millora de l'estaci Teresa Mrquez El Punt Maresme 140 24/08/2010 Cal establir un dileg de tu a tu amb els territoris Ma Angels Martinez El Punt Barcelona 141-142 30/08/2010 Concierto inaugural del XII curso de rgano del Maresme La Vanguardia 143 01/09/2010 Entrevista a la periodista ngels Barcel Tribuna Maresme 144-150 01/09/2010 La Spam es llena en el comer solidari per ajudar els animals abandonats i les persones ms desfavorides Tribuna Maresme 151 04/09/2010 Maresme viene de mar Xavi Sancho El Pas.com 152-153 06/09/2010 Doneu corda al catal Sebastia Alzamora Avui 154 07/09/2010 Les escoles, en peu de guerra per l'avanament del curs Elena Ferran El Punt Maresme 155-156 10/09/2010 Entrevista al Coordinador de lrea de Comer de la Diputaci de Barcelona, Carles Rocabert Albert Calls Tribuna Maresme 157-159 13/09/2010 Decisin "soberana" Jos R. Villaverde La Vanguardia 160 13/09/2010 Un bar de Calella pagar a la SGAE por la msica del televisor EFE (Barcelona) La Vanguardia 161 14/09/2010 Dues condemnes al Maresme per no pagar drets d'autor Elena Ferran El Punt Maresme 162 21/09/2010 Convenis transparents Joan Vil i Carbonell La Vanguardia 163 22/09/2010 Queixes al Sndic pel conveni amb La Genera Elena Ferran El Punt Maresme 164 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 7 DATA TTOL DE L'ARTICLE AUTOR DIARI Pg. 23/09/2010 La Generalitat ofrece actividades para la Semana Blanca con coste de hasta 355 euros EFE (Barcelona) La Vanguardia 165 25/09/2010 Dil lusi a desengany La Vanguardia 166 29/09/2010 La ronda del Maresme permitir convertir la N-II en va urbana Redaccin La Vanguardia 167 30/09/2010 Josep Linuesa, un actor cercano invitado en mesa ajena Josep Sandoval La Vanguardia 168 01/10/2010 Contencis de l'Ajuntament amb els vens per un conveni urbanistic de cessi de sl pblic a un tennis privat Tribuna Maresme 169-170 03/10/2010 La N-II estar hoy cortada al trfico de El Masnou a Calella Redaccin La Vanguardia 171 04/10/2010 El Vilabalreix no pot amb el bsquet interior del Cabrera El 9 El 9 esportiu 172 04/10/2010 Tallen set hores la C-58 per installar l'estructura d'un pont J. R. El Punt Barcelona 173 11/10/2010 El temporal mantiene media Catalunya en vilo Redaccin La Vanguardia 174-175 12/10/2010 Sense platges, un altre cop Mar Vicente Gerardo Avi Avui 176-177 12/10/2010 La primera llevantada s'end la sorra de les platges Gerard Ari El Punt Maresme 178 13/10/2010 Proteccin Civil desactiva la alerta de inundaciones en el Baix Empord R. Carranco El Pas.com 179 13/10/2010 El proyecto de ronda del Maresme no pone de acuerdo a todos los sectores Marta Pedrico La Vanguardia 180 13/10/2010 Playas sin arena, rboles cados y trenes sin servicio Redaccin La Vanguardia 181 14/10/2010 Cabrera de Mar denunciar a la Generalitat por la prdida de arena de su playa El Pas 182 14/10/2010 Falta de lideratge al Maresme per resoldre la prdua de sorra E.F.- LL.M.-LL.A. El Punt Maresme 183 14/10/2010 El temporal arrasa 2,2 millones recin gastados en las playas Oriol Margalef, Slvia Oller y Marta Pedrico La Vanguardia 184 15/10/2010 Playas que salen muy caras La Vanguardia 185 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 8 DATA TTOL DE L'ARTICLE AUTOR DIARI Pg. 15/10/2010 Veintitrs millones al fondo del mar Marta Pedrico La Vanguardia 186 24/10/2010 Senyalitzaci a El Masnou i a Montgat Pre Perez Alonso La Vanguardia 187 25/10/2010 Diques semisumergidos para Cabrera de Mar M. Pedrico La Vanguardia 188 26/10/2010 Trinxant el Baix Maresme Carles Pujol Galofr El Punt Barcelona 189 26/10/2010 Pacte en temps de crisi. Llua Arcal El Punt Maresme 190 27/10/2010 Per un Estat catal M. Puigmart Borrell La Vanguardia 191 29/10/2010 Caldr tirar a terra nou habitatges i vuit naus. Gerar Ari El Punt Maresme 192 29/10/2010 Histries sense guard Llus Martnez El Punt Maresme 193 01/11/2010 Responent la plataforma dels espais pblics de Cabrera de Mar sobre el conveni amb el tennis La Genera Tribuna Maresme 194-195 04/11/2010 Circular pel Maresme Carles Pujol Galofr La Vanguardia 196 05/11/2010 Rodalies escurar el temps de viatge Matar-Barcelona Llus Martnez El Punt Maresme 197 12/11/2010 Cabrera denuncia l'Estat i la Generalitat perqu ha quedat sense platja Llus Arcal El Punt Maresme 198-199 12/11/2010 Manel Nadal: Aquesta denncia est fora de lloc El Punt Maresme 200 13/11/2010 Nou centres reben el distintiu d'Escola Verda El Punt Maresme 201 16/11/2010 Premi de Dalt recull 400 al.legacions contra la ronda Gerard Ari El Punt Maresme 202 19/11/2010 Cabrera de Mar s'afegeix als detractors de la futura ronda del Maresme Llus Arcal El Punt Maresme 203 20/11/2010 La suma de Premi de Dalt El Punt 204 24/11/2010 Cabrera preveu tenir canalitzada la riera al seu pas pel poble a final d'any Llus Arcal El Punt Maresme 205 24/11/2010 Uns 2.000 alumnes ja han anat a La Massa G.A. El Punt Maresme 206 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 9 DATA TTOL DE L'ARTICLE AUTOR DIARI Pg. 25/11/2010 Vilassar de Mar i Cabrera suspenen la connexi de bus ja que no reben subvencions Gerard Ari El Punt Maresme 207 27/11/2010 Bosses de pa ecolgiques Llus Arcal El Punt Maresme 208-209 27/11/2010 Victoria Baras, experta en "antioaging" Victor.M Amela La Vanguardia 210-212 29/11/2010 Els resultats de les eleccions al Parlament a Cabrera de Mar El Punt El Punt Maresme 213-214 30/11/2010 Convergncia arrasa a tots els pobles del Maresme El Punt El Punt Maresme 215-216 01/12/2010 Una nova via desdoblada a la Comarca? Tribuna Maresme 217 01/12/2010 CiU reafirma el suport a la ronda del Maresme, per vol dileg G.Ari/G.Marquez El Punt Maresme 218-219 02/12/2010 Cabrera autoritza la reabertura provisional del bordell Calipso El Punt 220 03/12/2010 Els ports han de posar sorra a les platges abans del juny Elena Ferran El Punt Maresme 221 05/12/2010 El govern rechaza ahora que se drague arena del Maresme El Periodico 222-223 08/12/2010 Tots els ajuntaments afectats fan allegacions a la ronda Gerard Ari El Punt Maresme 224 19/12/2010 Els jardins de l'antiguitat Llus Martnez El Punt Maresme 225 27/12/2010 Cal Conde ja s del poble Llus Arcal El Punt Maresme 226-227 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 10 Els contraris a l'N-II estudien fer accions conjuntes amb altres entitats en defensa del Maresme S'oposen frontalment a la construcci d'una carretera parallela a la C-32 GERARD ARIO Un dels talls que s'han fet per reclamar la conversi de la carretera en un passeig.Foto: O.D. La consigna s defensar el territori. La Coordinadora de Plataformes No-N-II del Maresme ha mostrat el seu rebuig frontal a la construcci d'una carretera, parallela a l'autopista C-32, per descongestionar el trnsit del litoral i que malmeti encara ms el territori. Per aix, t previst trobar punts de contacte amb altres plataformes maresmenques, com ara les que promouen les consultes sobre la independncia, per fer un front com i evitar que la comarca estigui castigada de cares a la paret. El portaveu de la coordinadora, Antoni Esteban, va explicar ahir que la pacificaci de l'N-II no ha d'anar lligada en cap cas a la densificaci de la comarca, ja per ella mateixa est molt trinxada per altres infraestructures de transport com ara la via del tren, la carretera N-II i l'autopista. En aquest sentit, l'agrupaci de plataformes maresmenques recelen dels estudis de mobilitat fets per la Generalitat i es mostren partidaris de la conversi de l'autopista en una via lliure de peatge. Segons apunta Esteban, noms caldrien 300 milions d'euros per rescatar el peatge ms antic de l'Estat, els sobrarien 100 milions per altres actuacions. Esteban fa referncia als 400 milions d'euros que, segons l'acord Estat-Generalitat, es transfereixen juntament amb la titularitat de l'N-II. A ms, els membres de la coordinadora recorden que el peatge t una data de caducitat fixada al 2021, i que si ara es fa una carretera en una dcada hi haur un excs d'oferta lliure. Una mala notcia Pels collectius contraris a l'N-II, la signatura del protocol de trasps de les competncies no s ni de bon tros una bona notcia. Per aix ja han comenat a estudiar altres actuacions de protesta. En aquest sentit, apunten que una de les prioritats ara s unir esforos amb altres entitats de la comarca que defensin el territori. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 11 En aquest sentit, Esteban destaca que les plataformes ciutadanes que promouen el dret a decidir o el grup de defensa de les platges de Cabrera de Mar sn alguns dels grups amb els quals hi ha interessos comuns i amb qui es podrien compartir actuacions reivindicatives. A ms, els responsables de les entitats maresmenques tenen previst intensificar els seus contactes dins de la Uni de Plataformes, de la qual ja en formen part, per buscar suports tamb ms enll de la comarca. En resum, la intenci s fer un gir cap a la defensa del territori, sense deixar de banda la petici originria: que l'actual carretera N-II al seu pas pel Maresme deixi de tenir el trnsit de vehicles que suporta en l'actualitat. En els propers mesos no hi ha prevista, per, cap manifestaci a l'N-II. Tot i aix, Esteban explica que si les coses no canvien es podria reprendre un calendari de mobilitzacions a curt termini. A ms, va fer una advertncia en aquest sentit: Cada cop sn ms els partidaris d'accions radicals i cada cop ens costa ms convncer-los que la via cvica s la ms assenyada; cada vegada els nims estan ms encesos, conclou. El Punt Maresme, 6 de Gener 2010. Pg. 3 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 12 Cabrera es queda sense metge de famlia a la tarda i els vens han d'anar fins a Vilassar de Mar CABRERA DE MAR E.F La decisi de l'Institut Catal de la Salut de suspendre el servei de metge de famlia temporalment a la tarda ha generat molt malestar als vens de Cabrera de Mar. La situaci s'arrossega des del 16 de desembre passat, quan arran d'una baixa no es va cobrir aquesta plaa i es va suspendre el servei desviant els pacients a Vilassar de Mar. El metge de famlia atenia els pacients a la tarda al consultori del centre del poble i al consultori del venat del Pla de l'Avell, que ha quedat desats en aquest servei tant al mat com a la tarda. Des de l'Ajuntament es van fer les gestions per reclamar a la Conselleria de Salut que es mantingus el servei al municipi, i evitar que els vens s'hagin de traslladar al poble ve. La regidora de Sanitat, Elisabeth Cus, va reclamar el dret a l'assistncia que tenen els cabrerencs i va lamentar que el problema s'estigui demorant. En un primer moment, l'ICS va anunciar que la suspensi s'allargaria fins a finals de gener. El responsable dels centres de primria de la zona, Ricard Peris, va assegurar desprs que la plaa es cobriria aquesta mateixa setmana, per a l'hora de la veritat no ha estat aix. La regidora va afirmar que li consta que des de l'administraci competent s'est fent un esfor per trobar suplent, tot i que el problema s que no hi ha personal. Les mares amb nens petits i la gent gran no tenen un transport fcil per traslladar-se fins a Vilassar, lamentava. Davant aquesta situaci que s'est allargant, la regidora ha mantingut converses amb els responsables d'atenci primria de la zona per mirar de reforar l'atenci al CAP de Vilassar de Mar. Tot i que es deriven els usuaris de Cabrera fins al poble ve, aquest no s'ha reforat amb ms personal i aix provoca una acumulaci de les visites. El Punt Maresme, 7 de Gener 2010. Pg.2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 13 El consultori del Pla de l'Avell tindr metge de famlia tres tardes E.F Arran de les queixes per la suspensi temporal del servei de metge de famlia als consultoris de Cabrera, ahir l'Ajuntament va rebre la confirmaci que l'atenci es reprendr tres tardes al consultori del venat del Pla de l'Avell. Segons va explicar la regidora de Salut, Elisabeth Cus, ser els dimarts, dimecres i divendres fins a finals de mes, en qu es reincorporar la doctora. Al consultori del nucli del poble es mant l'atenci nicament a les tardes, i si no s'han de traslladar a Vilassar de Mar. El Punt MAresme, 8 de Gener 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 14 El Maresme sucumbe a la fuerza del viento Cabrera, Vilassar de Mar, Premi de Mar y El Masnou amanecieron ayer sin apenas playas MARTA PEDRICO Parte de la cubierta del pabelln de Sant Andreu de Llavaneres sale volando, aunque no causa heridos La fuerza del viento impidi a muchos conciliar el sueo la noche del jueves. Esta escena se repiti con ms frecuencia en el Maresme, donde las rfagas alcanzaron los 109 km/ h arrastrando a su paso rboles, contenedores, mobiliario urbano, seales de trfico e incluso trozos de muros y edificaciones. Los bomberos realizaron en la comarca 140 salidas desde la tarde del jueves hasta ayer a medioda. De todas ellas, unas setenta en Matar, donde la resaca del temporal se dejar notar an ms a lo largo del fin de semana, por ejemplo, con el cierre del recinto del parque Central. Este espacio verde ha resultado uno de los ms perjudicados por el viento, que ha derribado un cedro incluido en el catlogo de arboles y arboledas ejemplares y un eucaliptos que acab cayendo sobre el centro municipal para la tercera edad que hay en el recinto. En el resto de la comarca, los equipamientos deportivos han estado los grandes perjudicados. En Sant Andreu de Llavaneres, el viento arranc una sexta parte del techo del pabelln municipal hacindolo volar hasta una calle y un parking cercanos sin causar heridos. Los desperfectos han obligado a suspender las actividades durante el fin de semana. Tambin se han suspendido las actividades en el pabelln de Sant Iscle de Vallalta, que se levant el viernes con daos en parte de sus instalaciones. En Vilassar de Dalt, la piscina municipal ha quedado afectada y aunque el viento arranc 14 de las 20 placas de policarbonato de un lateral de la cubierta, no ha sido necesario cerrar todas las instalaciones. As, mientras ha quedado prohibido el paso a la piscina, los usuarios s que pueden acceder al gimnasio. Por su parte, Sant Vicen de Montalt tampoco ha conseguido librarse de los efectos del viento. La principal vctima ha sido una carpa que se haba habilitado para alojar los actos de la fiesta mayor. En cuatro de los municipios costeros, la fuerza del viento ya presagiaba lo que iba a pasar y de nuevo Cabrera, Vilassar de Mar, Premi de Mar y El Masnou amanecieron el viernes sin apenas playa. Como ya viene siendo habitual cuando el viento sopla ms de lo normal, y apenas un ao despus de el temporal que dej a estos mismos pueblos sin arena, la historia se ha vuelto a repetir. Por eso el alcalde de Premi de Mar, Miquel Buch, asegur ayer que "llenar la playa de arena a inicios de verano no es la solucin" e inst a las autoridades a ponerse de acuerdo en una "solucin consensuada y definitiva" como la reconstruccin de espigones ms largos o sumergidos que ayuden a la regeneracin natural de las playas que la construccin de los puertos ha eliminado. La Vanguardia, 9 de Gener 2010. Pg. 7 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 15 Y la Urbana? FRANCESC CASAUS - Cabrera de Mar Lunes 4/ I/ 2010, doce de la noche, Palau Sant Jordi. Tras asistir al magnfico espectculo Saltimbanco del Cirque du Soleil, pudimos disfrutar de otro espectculo, patrocinado por la Guardia Urbana de Barcelona, gracias a su inexistente presencia: miles de coches atrapados en un monumental atasco desde Montjuch hasta el paseo de la Zona Franca, donde s funcionaban los semforos, regulados con un criterio ms que discutible. Ni un solo guardia, ni uno. Si alguien en el Ayuntamiento se pregunta por qu se les critica tanto, que se den un paseo esta noche por Montjuc. La Vanguardia, 10 de Gener 2010. Pg. 25 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 16 L'ltima regeneraci de platges del Baix Maresme no ha servit per a res El temporal s'empassa els milers de metres cbics de sorra de Premi de Mar i de Vilassar de Mar TERESA MRQUEZ / T. MRQUEZ / E. FERRAN La platja de Vilassar de Mar, o el que queda d'ella, ahir a la tarda. Foto: E.FERRAN. El primer temporal de l'any 2010 al Baix Maresme ha engolit la major part dels 350.000 m que l'estiu passat el Ministeri de Medi Ambient va abocar en aquesta zona per garantir precisament l'estabilitat de les platges. Els Ajuntaments afectats, principalment Premi de Mar i Vilassar de Mar, demanen un cop ms una soluci definitiva a una situaci que es repeteix cada any. Ms enll de la decepci, els representants poltics parlen d'incertesa per la impossibilitat a dia d'avui que l'administraci competent els garanteixi que hi haur platja a l'estiu. Els municipis afectats parlen d'unir-se en un front com. Fa quatre mesos que es van invertir nou milions d'euros al Baix Maresme per abocar prop de 35.000 m de sorra a les platges. Avui, a la majoria ja no en queda ni un pam. L'alcalde de Premi de Mar, Miquel Buch (CiU), es lamentava ahir de tornar a reviure un episodi que fa prop de vint anys que es repeteix a la zona sud de la comarca. Buch reclama tant un front com entre tots els alcaldes afectats com una resposta definitiva i efica a crrec de les administracions a les quals correspongui. Com a ciutad em resulta incomprensible que cada any es llencin al mar milers d'euros, perqu la sorra torna al fons del mar cada principi d'any, comenta, i assenyala que la soluci dels espigons cal que es revisi, i que ho facin els tcnics, que en poden demostrar l'efectivitat. Per la seva banda, l'alcalde de Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer (CiU), explica que el temporal de dijous no va ser dels ms forts, per que tot i aix la regeneraci de la platja no ha servit per a res. No ens podem queixar de la resposta del Ministeri, que va ser rpida, per els resultats evidencien que no era la millor, defensa. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 17 En aquest sentit, Ferrer recorda que a dia d'avui no hi ha cap garantia per escrit que tinguem platja a l'estiu i noms l'amenaa que pot afectar la via del tren pot provocar que s'hi actu amb ms o menys celeritat. Per l'alcalde s imprescindible fer un estudi seris sobre quines solucions es poden aplicar al litoral, perqu n'hi ha d'haver de menys efmeres que la reposici de la sorra. Cabrera de Mar, a tocar del port de Matar, va ser el primer de denunciar, amb les llevantades de final d'any, que s'havia quedat sense platja. Ahir el regidor de Medi ambient, Jordi Mir (CiU), defensava que amb les ltimes ventades, ms de gregal, no s'ha notat que empitjors la faana, potser perqu en aquest cas quedava ms protegida pel mateix port, que es queixen que frena la sorra. En el cas del Masnou, fonts de l'Ajuntament van assegurar que la platja del municipi s'havia mantingut estable tot i el temporal. Els quatre alcaldes es van reunir poc abans de Nadal amb representants de les administracions amb competncies en el litoral per intentar trobar una resposta a la desaparici de les platges. Les conseqncies del temporal poden haver agilitat la recerca de solucions, tot i que de moment no hi ha cap projecte clar sobre la taula. EL CONTRAPUNT Els diners que s'end el mar La regeneraci de les platges del Baix Maresme s'ha convertit en una qesti de comarca. Igual que la mobilitat ha aconseguit superar entrebancs i es busquen solucions conjuntes, la desaparici anual del litoral del sud del Maresme reclama un lideratge clar que no s'acontenti amb pegats i bones intencions. Diuen els que hi van ser que els representants del Ministeri de Medi Ambient, en la reuni que es va fer, van argumentar l'abocament de sorra en detriment de la construcci d'espigons adduint, entre altres raons, que aquest ltim era un mtode massa car. I diuen tamb que els poltics de Madrid van rubricar-ho assenyalant que l'actuaci a les platges del Maresme tamb la paga el contribuent de Burgos. Doncs s lcit preguntar-se ara qu pensar el contribuent de Burgos quan llegeixi que dels milers de metres cbics que es van abocar al Baix Maresme en queda noms el record. Potser tamb ser ell qui reclamar a l'Estat que amb el seus diners s'executin projectes amb una duraci ms llarga. El Punt Maresme, 12 de Gener 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 18 El temporal de viento y lluvia deja de nuevo sin arena las playas del sur del Maresme Premi de Mar, Vilassar de Mar y Cabrera de Mar se han quedado de nuevo sin arena en sus playas, a pesar de los trabajos de regeneracin que se llevaron a cabo el pasado verano Premi de Mar (Barcelona). (EFE).- El temporal de fuerte viento y lluvia registrado los pasados das ha dejado de nuevo sin arena las playas de varios municipios del sur de la comarca del Maresme, han informado los ayuntamiento de algunas de las localidades afectadas. Premi de Mar, Vilassar de Mar y Cabrera de Mar se han quedado de nuevo sin arena en sus playas, a pesar de los trabajos de regeneracin que se llevaron a cabo el pasado verano. As, igual que a finales del 2008, el temporal de estos ltimos das ha perjudicado de nuevo la costa sur del Maresme, llevndose la mayor parte de los 350.000 metros cbicos de arena que durante el verano del pasado ao el Ministerio de Medio Ambiente aboc en la zona para garantizar la estabilidad de las playas. El alcalde de Premi de Mar, Miquel Buch (CiU), ha manifestado que se han invertido muchos millones de euros en la regeneracin de las playas tan solo hace cuatro meses y ahora "no queda nada". Buch ha sealado incluso la posibilidad de hacer un frente comn entre todos los municipios afectados ante las administraciones superiores. Por su parte, el ayuntamiento de Vilassar de Mar tambin coincide en que la regeneracin de la playa no ha servido para nada y destaca que a da de hoy no hay ninguna garanta por escrito de que el municipio tenga playa el prximo verano. Para el consistorio, es imprescindible hacer un estudio sobre qu soluciones se pueden aplicar al litoral. Los responsables de estos dos municipios, junto con el de Cabrera de Mar y El Masnou, se reunieron antes de las fiestas de Navidad con representantes de las administraciones con competencias en el litoral para encontrar una solucin a la desaparicin de las playas. La Vanguardia, 12 de Gener 2010 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 19 Els TAV entre Barcelona i Madrid amb parades reduiran fins a 8 minuts el temps del viatge A partir de l'1 de febrer, els TAV que enllacen l'estaci de Sants amb la d'Atocha i que paren a Tarragona, Lleida i Saragossa reduiran el temps del viatge entre 5 i 8 minuts, segons informava ahir el Ministeri de Foment. El temps del viatge dels trens directes entre Barcelona i Madrid, per, continuar sent de 2 hores i 38 minuts. L'Adif, l'ens gestor que s'ocupa del manteniment de la infraestructura ferroviria, va explicar que la reducci del temps de viatge dels TAV entre Barcelona i Madrid amb parades est derivada de l'optimitzaci de la infraestructura ferroviria. L'Administrador d'Infraestructures va afegir-hi que s com el rodatge d'un cotxe. s a dir, obeeix als ajustaments regulars que es van realitzant en els recorreguts dels trens dos anys desprs de l'inici de les circulacions comercials. Mentrestant, Adif continua fent proves per a l'homologaci i posterior posada en marxa del sistema de senyalitzaci RTMS 2. Aquest nou sistema de senyalitzaci, a banda de dotar de ms fiabilitat el trajecte, tamb hauria de permetre incrementar la velocitat per sobre dels 300 km/h, que s la mxima velocitat a la qual ara poden anar els TAV. Ms trens A banda d'aquesta millora del trajecte de fins a 8 minuts per als TAV amb parades, el Ministeri de Foment tamb va anunciar que hi hauria dues freqncies de pas ms dels trens d'alta velocitat a primera hora del mat dels dies laborables. En sentit Barcelona-Madrid, el primer tren sortir de Barcelona a les 6.40h, parar a Saragossa a les 8.09h, i arribar a Madrid a les 9.32h. En sentit contrari, Madrid-Barcelona, la sortida d'Atocha ser a les 8.15h, arribar a Saragossa a les 9.34h i finalment parar a l'estaci de Sants a les 9.34h. Dues incidncies provoquen retards de 25 minuts a la C4 i de 20 a la C1 Els trens de la lnia C4 de rodalies, que enllaa Sant Vicen de Calders i Manresa i viceversa, van registrar ahir al mat retards de fins a 25 minuts com a conseqncia d'una avaria d'un tren de mercaderies. El tren es va espatllar a l'estaci de Sabadell Sud, cosa que va provocar que els combois circulessin per via nica des d'aquesta estaci fins a la de Cerdanyola. Un cop retirat el tren avariat, aquesta lnia va recuperar la normalitat. A la tarda, com a conseqncia d'un atropellament prop de l'estaci de Cabrera de Mar, els trens de la C1, que uneix Molins de Rei amb Maanet i viceversa, tamb van haver de circular per via nica entre Vilassar i Matar. La incidncia va provocar retards de 20 minuts en aquesta lnia des de les 2 del migdia fins a les 4 de la tarda, quan els trens van anar recuperant la seva freqncia. El Punt Maresme, 19 de Gener 2010. Pg. 5 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 20 L'atur continua creixent al Maresme i suma 1.438 persones ms al gener La comarca ja arriba als 36.546 desocupats, prop de 8.000 ms que ara fa un any T. MRQUEZ Foto: J.RAMOS. El nombre de persones en atur al Maresme continua creixent al 2010. Les xifres de l'atur a la comarca del Maresme continuen mantenint un ndex creixent que sembla no tenir fi. Segons les dades facilitades pel Departament de Treball de la Generalitat, el gener del 2010 es va tancar amb 36.546 desocupats, 1.438 persones ms que al desembre passat i prop de 8.000 ms que al gener del 2009. Percentualment, el municipi ms afectat continua sent Pineda de Mar on al gener van perdre la feina 109 persones i se situa ja en el 21,3 % de taxa d'atur i Tordera, amb 1.618 persones, assoleix el temut 20%. Matar va augmentar en 553 desocupats ms i se situa en 12.942 persones sense feina. El 2010 comena molt negre per a l'activitat econmica del Maresme. L'ndex d'atur ha mantingut un important nivell de creixement, deixant enrere les lleus esperances d'anivellar un novembre fora benvol amb les xifres d'aturats. Si al desembre tan sols s'havien quedat sense feina a la comarca 127 persones ms respecte al novembre, al gener sn 1.438 les que han perdut el lloc de treball en relaci amb l'ltim mes del 2009. Per municipis, el que surt ms malparat percentualment continua sent Pineda de Mar, que amb 2.990 aturats comptabilitzats a les llistes del Departament de Treball eleva fins al 21,3% la taxa d'atur. El segueixen a poca distncia Tordera, que arriba al 20% de desocupats, Malgrat de Mar amb 1.846 persones i un 18,9% i Palafolls amb 860 desocupats i un 18,32%. De fet, la zona de l'Alt Maresme continua capitalitzant la major part dels aturats en funci, sobretot, de l'estacionalitat dels seus principals motors econmics, com pot ser el turisme. Pel que fa a la capital, Matar passa de les 12.389 persones sense feina al desembre a sumar 12.942 el mes de gener. L'nica bona notcia davant un panorama tan devastador correspon a Alella, l'nic municipi que ha aconseguit reduir el seu nombre d'aturats, de 432 a 428. Per una altra banda, Cabrera de Mar amb 193, rrius amb 42 i Santa Susanna amb 229 han mantingut els mateixos nivells. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 21 En un comunicat ems ahir pel sindicat UGT de la zona del Maresme i del Valls, es destaca la tendncia negativa de les dades de desocupaci a la comarca, ja que les expectatives que arriben des del govern parlen d'un alentiment i una suau pujada, per les dades de moment son tan alarmats com les que hi ha hagut durant l'any 2009. El sector ms afectat continua sent serveis, passat el parntesi del Nadal, seguit de la construcci. LES XIFRES Maresme 36.546 persones en situaci d'atur (15,6%) Pineda de Mar 2.990 (21,3%) Tordera 1.618 (20,2%) Matar 12.942 (19,8%) Malgrat de Mar 1.846 (18,9%) Palafolls 860 (18,32%) Calella 1.791 (17,8%) Canet de Mar 1.221 (17,3%) Premi de Mar 2.271 (15,3%) Dosrius 415 (14,9%) Arenys de Munt 636 (14,8%) Arenys de Mar 1.095 (14,6%) Santa Susanna 229 (13,73%) El Punt Maresme, 4 de Febrer 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 22 El Calipso de Cabrera de Mar continua tancat L'Ajuntament de Cabrera de Mar va tancar ara fa cinc anys el club Calipso de Cabrera de Mar, un dels prostbuls ms coneguts de la comarca, juntament amb els que hi ha a la zona de Tordera, i que es trobava a poca distncia del polgon de Matar, on ara s'hi volen construir dos bordells ms. L'alcalde d'aleshores, Carles Rocabert (ERC), va decretar una ordre de tancament allegant que el local incomplia un seguit de mesures de seguretat com ara les installacions contra incendis o l'aforament del local. Des de llavors, el local continua tancat. Les dimensions dels dos prostbuls de Matar podrien acabar convertint el polgon de Les Hortes del Cam Ral com un dels emplaaments ms importants quant a oferta d'aquest tipus de serveis. A ms, tamb podrien rivalitzar amb d'altres negocis com ara el macroprostbul de la Jonquera, amb 60 habitacions, i que encara est en construcci, o els que fins fa un temps funcionaven a Castelldefels: el Riviere i el Saratoga. Dos establiments molt populars i que continuen tancats cautelarment per odre judicial. El Punt Maresme, 14 de Febrer 2010. Pg. 6 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 23 El jutge investigar si l'Ajuntament de Cabrera ha deixat fer una casa on no toca E.FERRAN . Foto: E.F. La casa de Cabrera que s motiu de la denncia. El jutjat d'instrucci nmero 1 de Matar ha adms a trmit una querella d'una vena de Cabrera contra l'Ajuntament per un suposat delicte de prevaricaci i contra l'ordenaci territorial. La demandant, Carmen Manresa, ha denunciat el consistori perqu, tot i que sempre li havia manifestat que al solar que t davant de casa seva no s'hi podia construir perqu no complia amb la normativa, i finalment s'hi ha deixat fer una casa unifamiliar. Segons explica ella s la principal afectada, ja que viu a la planta baixa del bloc de pisos que hi ha al darrera i ha quedat tapada pel mur de la nova construcci. La querella deixa constncia que segons el certificat que va emetre l'Ajuntament el 2006 per construir al solar la parcella hauria de tenir una faana de com a mnim 15 metres i una superfcie de 500, i la distncia amb els vials hauria de ser de 6 metres. En canvi, segons denuncien, la casa que s'est fent noms fa 338 m, t una faana de 10,50 i la distncia respecte als vials s de 3 metres. El regidor d'Urbanisme, Jaume Borrs (CiU), diu que es va concedir la llicncia d'obres amb els informes favorables. Borrs diu que la parcella, al carrer Trafalgar, va haver de cedir un tros per fer el carrer de la riera dels Vinyals i per aix hi ha menys metres. Defensa que la volumetria de la casa s'ha ajustat a les dimensions de la parcella i que el jutge haur de pronunciar-se al respecte. El Punt Maresme, 19 de febrer 2010. Pg. 3 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 24 Un jutge autoritza l'activitat del prostbul Calipso de Cabrera, que es va precintar Diu que no s'havia d'haver denegat la llicncia, que est en suspens fins que es facin les reformes ELENA FERRAN Imatge de la faana del Capiso precintat a peu de la carretera N-II. Foto: EL PUNT. Una sentncia del Tribunal Superior de Justcia tomba l'acord municipal pel qual es va denegar el 2005 la llicncia d'activitats i d'obres al prostbul Calipso de Cabrera. Aix, el jutge autoritza l'activitat del local perqu considera que l'Ajuntament la hi havia reconegut anteriorment i creu que s'hauria d'haver susps i no denegat la llicncia d'obres, perqu es va tramitar malament. Segons diu el jutge, els propietaris haurien d'haver demanat una llicncia provisional per l'afectaci urbanstica que t el sector. Fonts de l'Ajuntament asseguren que aquesta nova llicncia ja s'ha demanat i que es remetr a la Generalitat perqu es pronunci. La resoluci del jutge anulla la junta de govern local que va tenir lloc el maig del 2005, segons la qual l'Ajuntament denegava una llicncia d'obres menors als propietaris del prostbul de Cabrera i tamb la llicncia d'activitats. En dues sentncies diferents els magistrats del Tribunal Superior de Justcia donen part de ra als propietaris, ja que consideren que l'Ajuntament no els podia denegar la llicncia d'activitats desprs que anteriorment s'hagus reconegut que la tenien, segons un document de l'alcaldia del 2004. En la sentncia tamb es considera que la llicncia d'obres no s'hauria d'haver denegat sin susps, ja que havia estat mal tramitada pels afectats. Com s'apunta en la resoluci, s'hauria d'haver sollicitat una llicncia de carcter provisional, ja que aquest sector est afectat urbansticament tant pel planejament municipal que s'est revisant com pel pla director costaner, a ms de l'afectaci per la proximitat amb la carretera. Segons va explicar el regidor d'Urbanisme, Jaume Borrs (CiU), els propietaris ja han fet la tramitaci de la nova llicncia d'obres amb la intenci de portar a terme totes les reformes que se sollicitaven al seu moment per adaptar el local a la normativa de locals on s'exerceix la prostituci. Aquesta documentaci s'ha tramitat al Departament d'Urbanisme de la Generalitat, que s qui t les competncies en llicncies de Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 25 carcter provisional afectades urbansticament, com s el cas. Ser Urbanisme qui autoritzar o no, o ho far a precari, l'autoritzaci de les obres que permetria a l'establiment tornar a obrir les portes. El prostbul, situat a peu de la carretera Nacional II, va funcionar fins al 2005. A petici de l'Ajuntament, l'any 2003 es va requerir a la societat Hoteles Restaurantes Garmn que adapts la seva llicncia a la nova normativa. El tancament es feia efectiu desprs de comprovar que s'havia portat a terme una part de les obres sense perms. L'exalcalde de Cabrera Carles Rocabert, (ERC) que va fer precintar el local, manifestava ahir la necessitat d'obrir un debat sobre la regulaci dels prostbuls. En aquest sentit, posava sobre la taula la proposta que ha fet Matar, arran del projecte dels dos macroprostbuls, de fer un pla especial urbanstic per fixar les condicions i els llocs on s'han de construir. Rocabert explica que una sentncia tamb va donar la ra a l'Ajuntament sobre l'ordre de tancament per la falta de mesures de seguretat. El Punt Maresme, 24 de Febrer 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 26 El ex alcalde de Cabrera de Mar, imputado por denegar un prostbulo El TSJC tambin ha fallado contra el Consistorio por la licencia del prostbulo Santiago Tarn La juez de Matar considera que la revocacin del permiso para un prostbulo es "arbitraria y contraria a derecho" El ex alcalde de Cabrera de Mar y el secretario del Consistorio estn a un paso del banquillo de los acusados por la denegacin de la licencia para un prostbulo. La titular del juzgado de instruccin nmero 2 de Matar los ha imputado por un delito de prevaricacin (dictar una resolucin a sabiendas de que es injusta) por haber impedido que el local continuara abierto adaptndose a la reglamentacin de la Generalitat sobre la materia. Desde el ao 1983, en el punto kilomtrico 649 de la Nacional II a su paso por Cabrera de Mar, est el hotel Calypso, que abri como restaurante, hostal-pensin y cafetera. En 1990, el Consistorio autoriz la trasmisin de la licencia a la entidad Hoteles y Restaurantes Garmn. En el Calypso, entonces, se practicaba la prostitucin y el 24 de noviembre del 2003 el Ayuntamiento requiri a la sociedad para que adaptara su licencia al decreto de la Generalitat que regulaba este tipo de locales. La empresa llev a cabo el trmite y la autorizacin se dio por silencio administrativo, aunque el 31 de mayo del 2005 un acuerdo de la junta de gobierno local acord denegarles el permiso municipal ambiental, que llev aparejado el cierre del prostbulo que an contina vigente. Este acto municipal ha dado lugar a varios pleitos. Uno, la querella criminal presentada por el letrado lex Garber, quien no ha querido hacer declaraciones sobre el caso, en nombre de Hoteles y Restaurantes Garmn, que dio lugar a un procedimiento en el juzgado de instruccin nmero 2 de Matar. Ahora, la juez ha dictado un auto donde imputa por prevaricacin al ex alcalde de la poblacin y actual lder de la oposicin, Carles Rocabert, as como al secretario del Ayuntamiento, debido a que la negacin del permiso medioambiental "para la actividad de bar musical y hotel adaptado", es decir, prostbulo, era "arbitraria y contraria a derecho" porque "se opona frontalmente a lo acordado anteriormente por el mismo alcalde" en relacin con el silencio administrativo para la licencia. La juez tambin ha dado diez das a las partes para que presenten sus escritos de calificacin. En el auto de la juez de Matar se hace referencia a una sentencia contenciosa del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya (TSJC) que tambin es contraria al Ayuntamiento, y donde se explicita que la licencia para adecuarse a la normativa de la Generalitat sobre locales de pblica concurrencia donde se ejerce la prostitucin haba sido otorgada por silencio administrativo en una providencia del alcalde de 8 de noviembre del 2004. Y an es ms crtica la sentencia con el Ayuntamiento, puesto que resume el problema explicando que la empresa pretendi adecuar su licencia a la norma y "se le respondi denegndole un permiso municipal ambiental que no haba solicitado, lo que ya de por s denota lo desacertado del acto municipal". Adems, los magistrados condenan en costas al Consistorio porque "vista la contradiccin del Ayuntamiento con sus propios actos anteriores, se aprecia temeridad en el mantenimiento de su postura procesal en este pleito". En el fallo, contra el cual no cabe ya recurso, el TSJC declar nulo el acuerdo de la junta de gobierno local y declaraba que el Calypso poda considerar que su licencia haba sido adaptada a la normativa sobre prostbulos emanada de la Generalitat; una ley que, segn el tribunal, se dict para subsanar una situacin donde se operaba con "licencias evidentemente eufemsticas, dada la hipocresa social y poltica sobre el tema". La Vanguardia, 25 de Febrer 2010 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 27 Prostbulos legales El alcalde de Cabrera de Mar est a un paso del banquillo de los acusados por denegar la licencia para un prostbulo. Una juez de Matar lo imputa por un delito de prevaricacin por haber impedido que el local continuara abierto adaptndose a la reglamentacin de la Generalitat sobre la materia. La Vanguardia, 25 de Febrero 2010 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 28 L'exalcalde de Cabrera, imputat per prevaricaci pel tancament del Calipso Si els propietaris del prostbul o la fiscalia solliciten el judici haur de asseure's al banc dels acusats ELENA FERRAN Una imatge del prostbul Calipso a peu de l'N-II, precintat des del 2005. Foto: EL PUNT. El jutjat d'instrucci nmero 2 de Matar considera que hi ha suficients indicis per acusar d'un presumpte delicte de prevaricaci l'exalcalde de Cabrera, Carles Rocabert, i el secretari municipal de l'Ajuntament perqu considera que van incomplir la llei denegant les llicncies d'obres i d'activitats i fent tancar el prostbul Calipso l'any 2005. La jutgessa descarta en canvi que es produs cap delicte en falsedat documental tal com denunciaven els propietaris del prostbul en la querella criminal. El procs d'investigaci s'ha tancat i ara si els demandants o el ministeri fiscal els acusen se celebrar el judici. La magistrada del jutjat d'instrucci nmero 2 de Matar ha acabat la investigaci sobre el tancament del prostbul Calipso. El procs judicial arran de la querella criminal per prevaricaci presentada pels propietaris del local es va iniciar fa tres anys. Ara, la jutgessa considera que hi ha prou indicis per pensar que tant l'exalcalde, Carles Rocabert, com el secretari de l'Ajuntament tenien coneixement que l'acord que signaven era arbitrari i contrari a dret. Queda provat, segons la magistrada que el que s'acordava en aquest document s'oposava frontalment al que havia dit el mateix alcalde uns mesos abans, quan reconeixia la concessi del perms mediambiental del local per exercir-hi la prostituci. A ms, l'auto tamb recull que no es podia justificar aquest canvi de criteris en els informes tcnics desfavorables. En els arguments, la jutgessa tamb descarta que aquests fets representessin un delicte de falsedat documental, tal com denunciaven els propietaris del local. Arran de la decisi judicial, tant el ministeri fiscal com l'acusaci particular poden acusar o decidir que s'arxivi el cas. Aix ltim s el que demana l'advocat de la defensa dels dos imputats, allegant que la discussi sobre la legalitat de l'acord ja es va tractar pel contencis administratiu i no cal per via penal. El recurs presentat assenyala tamb que tots dos imputats van declarar ja davant la jutge, i que van actuar creient que s'ajustaven a la legalitat. L'advocat de la defensa apunta tamb, tal com recull de la darrera sentncia del TSJC, la complexitat jurdica de la matria per la diversitat de normatives que existeixen sobre l'exercici de la prostituci en locals pblics de lliure concurrncia. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 29 El procs d'instrucci arriba al punt i final desprs que el TSJC s'hagi pronunciat sobre la denegaci de les llicncies, sense donar ntegrament la ra a cap de les dues parts. EL PROTAGONISTA CARLES ROCABERT El Calipso no complia amb la normativa i no podia estar obert. Vam actuar correctament El Calipso no podia estar obert L'exalcalde de Cabrera de Mar, Carles Rocabert, manifestava ahir la seva sorpresa desprs de conixer a travs de la premsa l'auto en qu se l'imputa per un presumpte delicte de prevaricaci. L'advocat tant de Carles Rocabert com tamb del secretari municipal s'afanyava ahir mateix a presentar el seguit d'allegacions per demanar a la jutgessa que s'arxivi la causa presentada, arran de la querella criminal presentada pels propietaris del prostbul. Al mateix temps, l'exalcalde de Cabrera de Mart defensava l'actuaci que l'any 2005 el va portar a ordenar el tancament del prostbul. El Calipso no complia amb la normativa vigent i no podia estar obert de cap manera. Hi havia riscos per a la gent que hi treballava i s clar que vam actuar correctament convenuts que seguem all que marca la llei, afirmava recordant que una de les sentncies del contencis administratiu els s favorable en aquest sentit. Ara s l'acord que va signar el mateix alcalde el que ha portat a la jutgessa a trobar-hi indicis de delicte i a imputar-lo per un presumpte delicte de prevaricaci. La decisi de la jutgessa arriba un mes desprs que el Tribunal Superior de Justcia es pronuncis sobre uns altres dos contenciosos administratius que tenen el local Calipso com a protagonista. Un s en contra de la denegaci de la llicncia d'activitats i l'altre pel perms d'obres que demanaven els propietaris per fer reformes al local. Mentre es reconeix que l'Ajuntament no ho ha fet del tot b denegant la llicncia d'activitats, ja que anteriorment el mateix alcalde ho havia reconegut, tamb es diu que no s'havia demanat b el perms d'obres. El Punt Maresme, 26 de Febrer 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 30 FE DE ERRORES. Carles Rocabert, imputado por prevaricacin en relacin con la denegacin de la licencia a un prostbulo, no es alcalde de Cabrera de Mar, como se deca ayer en la pgina 7 de Vivir, sino que lo fue hasta el pasado mandato. Hoy el alcalde es Joan Vila, que no es citado en el auto. La Vanguardia, 26 de Febrero 2010 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 31 Els vens de Cabrera poden triar quina obra prioritzen per fer ms accessibles els carrers i les places E. FERRAN Les voreres estretes de l'entorn de la plaa del poble. Foto: E.F. Els vens de Cabrera de mar poden votar fins el 12 de mar per escollir quin dels quatre projectes presentats per l'Ajuntament consideren prioritari i voldrien que s'executs abans. Els quatre projectes tenen en com que formen part del pla de mobilitat, que s'ha elaborat amb l'objectiu d'anar millorant l'accs dels carrers i les places per donar prioritat als vianants davant del cotxe. El regidor d'Obres, Jordi Mir, explica que el pla s molt ambicis i exhaustiu analitzant l'amplada de les voreres, el pendent dels carrers, els elements urbans i el mobiliari. La intervenci es planteja fer a llarg termini, en els cinc anys vinents, tenint en compte la important inversi que representa, uns 4 milions d'euros. El primer pas per aquest 2010 s destinar uns 150.000 euros en el pressupost per iniciar alguna de les actuacions. D'entre les opcions que els vens han d'ordenar per la prioritat que li donarien, hi ha projectes importants com la remodelaci de l'entorn de la plaa del Poble. A tocar de l'esglsia, la plaa l'ocupen els vehicles i els entorns tenen les voreres massa estretes. La millora de la plaa Nova s una altra de les propostes per millorar tamb els accessos per a persones amb mobilitat reduda. Els vens tamb poden escollir la reurbanitzaci dels entorns de l'escola bressol, al carrer Agust Vendrell. Tot i ser un sector bastant nou, les voreres tamb sn massa estretes i caldria resituar el mobiliari urb. Per ltim, una de les actuacions presentades per l'Ajuntament est localitzada al barri del Pla de l'Avell, per millorar el tram final de la rambla de Vinyals. La proposta s allargar el carril bici, asfaltar la vorera i posar passamans al pas subterrani que condueix als vianants per sota l'N-II i la via del tren a la platja. La voluntat del govern municipal s poder adjudicar l'obra que surti ms votada pels vens dins aquest mateix any. El Punt Maresme, 27 de Febrer 2010. Pg. 3 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 32 DONES INTERDEPENDENTS Les dones representen ms de la meitat de la poblaci, sn un collectiu heterogeni en tots els punts de vista. Malgrat aquesta gran diversitat hi ha, per, elements que suneixen com poden ser la situaci de vulneritat davant la violncia masclista i la desigualtat en diferents mbits socials. Creiem que la millor manera de combatre aquestes situacions negatives s unint-nos i compartint coneixements. I comencem, no de zero, si no amb uns coneixements molt importants. Aix ho sabem molt b les dones, que hem aprs el saber de les nostres mares, vies, etc. Ja des de lany 2005, un 25 doctubre, concretament, ens vam reunir unes quantes associacions de dones del Maresme per compartir idees i maneres de fer. Tenim objectius que ens son comuns i daltres que cada associaci t per seu costat i que fa qie totes siguem diferents. Aix ens enriqueix. El que pretenem, des de la Federaci, es crear interdependncia. Aquest concepte es diferencia molt de la dependncia, ja que la relaci interdepndent implica que totes les participants siguin independents. La independncia s quan ms duna persona, sinflueixen mtuament en les seves vides personals, emocions i conductes. La federaci pretn ser capa daprendre, transformar-se, i de contribuir a la transformaci de la realitat. Ara per ara la formen deu entitats de dones del Maresme, i esperem que vagin augmentant: Associaci Dones per la Igualtat dArenys de Mar Associaci Dona x la Dona de Llavaneres Associaci dones de Cabrera de Mar Dones de Dalt de Premi de Dalt Associaci Dones Solidries dAlella Associaci de Dones Montserrat Roig dAlella Associaci Viladona de Vilassar de Mar Associaci Dones de Valldalta de Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol i Sant Cebri de Vallalta Associaci ADELFA de Matar Associaci Donaviva dArenys de Munt La uni fa la fora i la societat s lluny daquesta igualtat que totes esperem i desitgem. Carme Riera i Roure Presidenta de la Federaci dassociacions I grups de dones del Maresme Tribuna Maresme, Mar 2010 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 33 Cabrera de Mar va millorar l'any passat la recollida selectiva i va reciclar fins a un 48% dels residus E.F La recollida selectiva va registrar l'any passat un augment significatiu a Cabrera, ja que va passar d'un 44,5% a un 48,3% del total de residus generats pels seus 4.400 habitants. Aquest augment, segons explica el regidor de Medi Ambient, Jordi Mir, situa Cabrera de Mar molt a prop del nivell de reciclatge dels pasos ms avanats del centre i nord d'Europa, i molt per sobre de la mitjana de Catalunya, que se situa prop del 35%. Segons el balan del 2009, cal destacar que les famlies del municipi generen un total de 2.816 tones de residus a l'any; s a dir 640 quilos per habitant a l'any i 1,75 quilos per habitant al dia. Aquestes xifres han experimentat una reducci l'any 2009, i la quantitat total de residus generats ha baixat un 0,8%, i un 2,8% la quantitat per habitant, principalment a causa del descens de la fracci de rebuig. L'Ajuntament va dur a terme una ampliaci del 25% del nombre de punts de recollida selectiva durant l'any 2008 i ha intensificat la vigilncia i el control de l'abocament de residus fora dels contenidors; tamb ha imposat 30 sancions per valor de 5.000 euros el 2009. Al municipi, on hi ha amplis sectors d'habitatges amb jard, es genera molta brossa orgnica de les podes i la gespa, que en alguns casos es detecta que no es porta a la deixalleria i, com indica el regidor, es troba repartida pels contenidors. La recollida de trastos vells continua sent un problema, ja que encara se'n troben fora de lloc al costat dels contenidors, fet que obliga a fer ms serveis de recollida amb l'encariment que representa el servei. El Punt Maresme, 2 de Mar 2010. Pg. 9 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 34 El nombre de desocupats continua augmentant al febrer al Maresme, per a un ritme ms moderat El mes passat van quedar sense feina 741 persones, la meitat que al gener TERESA MRQUEZ El Maresme va arribar al febrer als 37.263 desocupats, segons dades facilitades ahir pel Departament de Treball de la Generalitat. Tot i que aix suposa un augment, s significativament ms moderat que el registrat al gener. Aix, s'ha passat de les 1.438 persones que es van quedar sense feina el primer mes d'aquest any a 741 el mes passat. Percentualment, Pineda de Mar es mant al capdavant de l'ndex d'atur amb un 21,6% i Matar arriba al 20% de persones sense feina. La comarca del Maresme continua sumant desocupats al febrer, per segons les dades facilitades pel Departament de Treball, ho fa a un ritme menor, fet que comporta un cert alleugeriment en les llistes de l'atur. En concret, es van quedar sense feina 741 persones, xifra que representa gaireb la meitat dels desocupats al gener, que van ser 1.438. En qualsevol cas, el nombre total de desocupats se situa en els 37.263, un 16,5%. La situaci per municipis no varia i Pineda de Mar continua al capdavant de la llista amb un 21,6%, seguit a poca distncia de Tordera, amb un 20,8%, Malgrat de Mar, amb un 19,1%, i Palafolls, amb un 18,6%. Matar ja arriba al 20% Pel que fa a la capital de la comarca, Matar, va registrar 13.213 persones ms a l'atur, 271 ms que al gener, i ja arriba al 20,2% de desocupats. Les niques notcies positives en un panorama tan gris corresponen, d'una banda, a Calella, que s l'nic municipi on es redueix el nombre de desocupats per primera vegada en molts mesos (de 1.791 a 1.788) i, de l'altra, a Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta, que mantenen el nombre de desocupats en 174 i 92 respectivament. Pel que fa als municipis amb un ndex de desocupats ms baix, es mantenen al capdavant Cabrera de Mar (8,3%), Alella (9%), Cabrils (8,89%) i Tiana (9%). El mes de febrer es va mantenir la tendncia, per menys marcada, a l'augment de l'atur entre les dones ms que no pas entre els homes i, per sectors, el de serveis va absorbir un cop ms el major nombre de persones sense feina, seguit de la indstria, la construcci i l'agricultura. (Ms informaci a la secci d'Economia). Baixa la sinistralitat L'Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha donat a conixer les dades de sinistralitat a la comarca del 2009. L'any passat no es va produir cap mort per accident laboral i l'ndex de sinistres al lloc de feina es va reduir d'un 17,53%, tot i que n'hi va haver 4.412. Es tracta d'un percentatge similar al registrat al conjunt de Catalunya, que va baixar un 18%. Es tracta d'un valor fora positiu que, amb diferent percentatge, es veu reflectit a tota la tipologia de baixes. El descens dels accidents mortals va ser del 100%; el dels ferits greus, del 36,48%, i el dels lleus, del 17,33%. Per sectors, a la indstria va baixar un 23,35%; a la construcci, un 12,62%, i al sector serveis, un 11,59%. En canvi, es va disparar en un 142,12% en el sector primari. El Punt Maresme, 3 de Mar 2010. Pg. 3 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 35 Cabrera proposa fer cinc espigons a la platja per l'Estat respon que se n'oblidi E. FERRAN La platja de Cabrera amb la fbrica Procter al fons. Foto: E.F. Els representants poltics de Cabrera de Mar que, acompanyats del diputat Josep Llus Snchez Llibre, van ser dimarts al Ministeri de Medi Ambient han retornat decebuts. El motiu de la trobada amb la directora general de Medi Mar, Alicia Paz Antoln, i amb el subdirector general, Miguel Velasco, era reclamar que s'executs la partida de 500.000 euros que, grcies a una esmena presentada per CiU, es va incloure en el pressupost de l'Estat per invertir en la platja de Cabrera. Aix, els representants municipals van defensar el projecte de fer cinc espigons que serveixin per retenir la sorra de la platja. Segons va explicar ahir el regidor de Medi Ambient, el Ministeri va assegurar que portar a terme aquesta actuaci a l'estiu era del tot inviable per qesti de trmits. Mir va reconixer que l'Estat no s partidari de fer els espigons soterrats perqu asseguren que no serien eficaos per l'orientaci del litoral. El municipi reclama solucions definitives i no fer ms abocaments de sorra que desapareix quan hi ha un altre temporal. Per aquest motiu, i per no deixar perdre la partida pressupostria, es va acordar que l'Ajuntament iniciaria el projecte executiu i l'Estat es compromet a abocar sorra per l'import de 500.000 euros pressupostats. Aquesta actuaci, per, estar condicionada al fet que el port de Matar faci l'aportaci dels 100.000 m a qu es va comprometre desprs de l'estiu. L'Ajuntament, per, encara espera que el port concreti les dates, el lloc i la quantitat de sorra que aportar. El Punt Maresme, 4 de Mar 2010. Pg. 10 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 36 MARESME | DENUNCIA CONTRA EL CONSORCIO PORT MATAR Cabrera acude al juez para salvar la arena de la playa El consistorio exige que se cumpla el convenio para la regeneracin costera FEDE CED CABRERA DE MAR El alcalde de Cabrera de Mar, Joan Vil, ha anunciado que el ayuntamiento denunciar ante el tribunal contencioso administrativo al consorcio Port Matar, que integran la Generalitat y el Ayuntamiento de Matar, por los reiterados incumplimientos del convenio que les obliga a transvasar anualmente ms de 100.000 m2 de arena para regenerar las playas del municipio. La reaccin del alcalde surge tras la visita del pasado martes al Ministerio de Medio Ambiente para reclamar a la directora general del Medio Marino, Alicia Paz, una solucin definitiva a la regresin del litoral. Un encuentro que Vil resume como decepcionante y sorprendente por las crticas que Paz dirigi a la Generalitat, a la que responsabiliza de la regresin marina. Preguntada sobre los 500.000 euros comprometidos en una enmienda a los presupuestos generales para construir espigones sumergidos, Paz anunci a la delegacin catalana, conducida por Josep Snchez Llibre, que el Estado no es partidario de tales instalaciones porque seran ineficaces debido a la orientacin caracterstica del litoral. URGENTE / El gerente de Port Matar, Joan Bellavista, entiende la reivindicacin de Cabrera y admite la urgencia para establecer mecanismos que mantengan la alimentacin de arena en las playas mientras se elabora el estudio sobre las escolleras submarinas, y anuncia que la Generalitat est a punto de concluir los trmites para el transvase de 200.000 m2 de arena para paliar provisionalmente la erosin. Toda actuacin provisional, para el alcalde Vil, es tirar el dinero de los contribuyentes. Por ello acude a los tribunales, para dejar en evidencia los reiterados errores polticos, acusacin que dirige a todos los partidos que han gobernado la Generalitat y que, dice, han tenido ocasiones para solucionar el problema. En poco ms de 15 aos las playas de Cabrera han pasado de 2.975 metros de largo y 50 de ancho a los 700 actuales. El ltimo transvase de arena se hizo en julio del 2009, cost 2,7 millones y verti 170.000 m2 de arena, que el mar ya ha engullido. El Periodico, 6 de Mar 2010, Pg. 37 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 37 La biblioteca t una mitjana de visitants diria de 100 persones i ja disposa de 500 socis E.F Quan encara no fa un any que s'ha inaugurat la biblioteca Ilturo de Cabrera s'han donat a conixer les primeres xifres amb una mitjana de cent persones que fan servir diriament les installacions. A ms, ja sn 500 els socis que s'hi han inscrit i que han pogut fer algun dels 9.000 serveis de prstecs. El balan d'aquest primer mig any de funcionament, des que va obrir les portes al juny, sn les sessions de l'hora del conte, per on han passat unes 200 persones. Tamb s'han fet tres tertlies literries i dues visites escolars. La biblioteca va obrir amb l'oferta de serveis bsics com ara el prstec, la consulta a internet i l's d'eines ofimtiques, per l'objectiu s anar ampliant l'oferta en l's de les noves tecnologies, l'hora del conte i disposar d'espais i eines adients per a la formaci i l'autoaprenentatge. El Punt Maresme, 6 de mar 2010. Pg. 3 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 38 El fort temporal s'end les platges del Maresme i afecta la via del tren Desapareix la sorra a molts punts de la costa i a Cabrera les onades xoquen amb els combois EL PUNT La platja de la Musclera a ponent del port d'Arenys de Mar va desaparixer engolida per les onades. Foto: E. FERRAN. El temporal de llevant va fer desaparixer durant el dia d'ahir bona part de les platges del Maresme. A alguns punts com ara la zona de la Musclera d'Arenys de Mar i la platja de Sant Sim de Matar, les onades van engolir la sorra i van malmetre serveis com ara dutxes i canonades. El fort onatge va afectar tamb Cabrera de Mar, on l'aigua impactava violentament contra la via del tren, fet pel qual es va suspendre el pas de combois, i quan es va restablir es va fer lentament per una nica via. A Barcelona, en canvi, les platges van aguantar amb solvncia les envestides de la llevantada i els danys al litoral barcelon van ser escassos. La llevantada va endur-se la sorra de bona part de les platges de la comarca. En alguns punts, per, van desaparixer del tot. s el cas de la platja nudista de la Musclera, d'Arenys de Mar, on ahir eren visibles les dutxes surant al mig de les onades, que arrossegaven tamb els serveis de canonades. Un escenari semblant es repetia a la platja de llevant de Matar, a la zona de Sant Sim, on no quedava sorra i les onades picaven a prop de la via del tren. Mentre que en aquest punt la xarxa ferroviria no patia cap contratemps, a Cabrera de Mar les onades s'enfilaven per sobre la via i xocaven amb els combois, un fet que va obligar a suspendre el pas dels trens des de la una del migdia i fins a les tres de la tarda. Tot i restablir-se la circulaci, a partir d'aquesta hora, els trens circulaven nicament per una de les dues vies i passaven molt lentament. Aquest s un punt crtic a la xarxa ferroviria, ja que Cabrera no t gaireb platja, tot i que es va regenerar aquest estiu i des d'aleshores s'hi estan fent obres per reforar l'escullera que protegeixi la via del tren. L'alcalde del municipi, Joan Vil, va recordar un cop ms com d'urgent s, abans no passi una desgrcia, resoldre el problema de la falta de sorra, que atribueixen a l'impacte que representa el port ve de Matar. A ms de la platja i la via del tren, el temporal va fer desaparixer el passeig que hi ha just davant de les urbanitzacions de Costamar i Voramar, deixant impracticables els accessos a la platja. La virulncia de les onades de les ltimes hores tamb va afectar el litoral de Vilassar de Mar, Premi de Mar i el Masnou, i els ajuntaments van fer ahir crides perqu ning s'apropi als passeigs martims. Pel que a l'Alt Maresme, la costa dels municipis de Pineda i Santa Susanna van ser les que van sortir ms perjudicades. A Pineda, tots els accessos es van tancar al trnsit i, a Santa Susanna, les onades es van menjar fora sorra de la platja de les Palmeres. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 39 A Barcelona, resisteixen A diferncia del que passava fins fa pocs anys, les platges de Barcelona van aguantar amb solvncia les envestides de la llevantada. Tot i que tant ahir com dilluns la fora de les ones va ser intimidant, els danys que va patir el litoral van ser escassos. Noms a la platja de la Barceloneta, tradicionalment la ms castigada quan hi ha mal temps, es va poder apreciar que el temporal havia englotit part de la sorra. La regidora de Medi Ambient, Imma Mayol, va assegurar ahir que encara s d'hora per fer una avaluaci dels possibles danys que ha viscut la costa de la capital catalana, i que caldr esperar uns dies per veure si ser necessari fer una aportaci de sorra amb vista a la temporada d'estiu. De fet, el consistori confia que el mateix corrent natural mar acabi restaurant part de la que s'ha perdut. El factor clau que explica per qu les platges barcelonines han resistit aquest envit es troba en el pla d'estabilitzaci que s'est aplicant de manera conjunta amb el Ministeri de Medi Ambient. El Punt Maresme, 10 de Mar 2010. Pg. 10 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 40 El temporal de viento deja sin arena las playas del Maresme En Vilassar de Mar, las olas llegaron ayer hasta el paseo martimo que ha quedado casi por completo descalzado Vilassar de Mar (Barcelona).(EFE).- El temporal de viento registrado en Catalunya ha afectado especialmente en la zona del Maresme, donde ha dejado casi sin arena las playas de varios municipios. De todos los municipios afectados, la zona ms peligrosa es la de Vilassar de Mar, donde las olas llegaron ayer hasta el paseo martimo que ha quedado casi por completo descalzado. El alcalde de Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer, ha manifestado que un ao ms "se ha vuelto a cometer el mismo error y ahora si se busca alguna solucin volver a ser de emergencia y no de larga duracin como se pide desde hace tiempo". Una de las propuestas que ms veces se ha puesto encima la mesa es la construccin de espigones paralelos en la costa, un proyecto que desde Madrid por ahora rechazan. Premi de Mar conserva la mitad de su litoral y su alcalde, Miquel Buch, tambin cree que "se ha vuelto a llegar tarde para buscar una solucin cuando menos paliativa". Buch seala que no sabe cundo volvern a tener playa porque no hay ningn documento que obligue a la Generalitat o el Ministerio de Medio Ambiente a regenerar las playas. Otra playa que tambin ha desaparecido por completo por los efectos del vendaval ha sido la de la Musclera en Arenys de Mar. El alcalde de Arenys de Mar, Ramon Vinyes, tambin se muestra pesimista en poder recuperar la arena pronto, ya que adems, el municipio tiene otras dos playas que tambin se han visto afectadas, aunque por suerte en menor medida. Un escenario parecido est en la playa de Llevant de Matar, en la zona de Sant Sim, dnde no queda casi arena y las fuerte olas de oleadas picaban cerca de la va del tren. Mientras que en este punto la red ferroviaria no sufra ningn percance, en Cabrera de Mar las fuertes olas pasaban por encima de la va y chocaban con los vagones de los trenes. Cabrera de Mar no tiene tampoco casi arena en la playa, a pesar de que sta se regener el pasado verano y desde entonces se estn haciendo obras para reforzar el rompeolas que protege la va del tren. Precisamente, fuentes municipales han confirmado esta maana que el alcalde de Matar, Joan Antoni Baron, ha enviado cartas a los ministros de Fomento y Medio Ambiente para pedir una actuacin para garantizar la circulacin de trenes de la lnea R1 de Cercanas cuando haya temporales. Las olas impiden la circulacin de Rodalies M. Pedrico El Maresme sigui ayer bajo alerta de temporal martimo, con olas que llegaron a alcanzar los 3,5 metros de altura y que provocaron el cierre de vas cercanas al mar. La lnia R1 de Rodalies realiz, durante parte del da, el servicio entre Vilassar de Mar y Matar por carretera. Una flota de autobuses trasladaba a los pasajeros que tuvieron que bajar del tren debido a la proximidad de las fuertes olas. En este tramo del recorrido no hay playa, igual que en Cabrera, Masnou y Vilassar y Premi de Mar, que con cada temporal pierden su costa. La Vanguardia, 10 de Mar 2010 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 41 El refor de l'escullera L'alcalde, Joan Antoni Baron (PSC), va reclamar ahir a l'Estat que reforci l'escullera que protegeix la via del tren, entre Matar i Cabrera de Mar, perqu cap ms temporal no obligui a tallar el transit ferroviari en aquest punt. Baron, que ahir va enviar dues cartes als ministres de Medi Ambient i de Foment, va lamentar que a aquestes altures encara hi hagi aquest problema. No podem estar sempre amb l'ai al cor cada vegada que hi ha temporal i que el servei ferroviari deixi de funcionar amb les conseqncies que aix provoca, tant per a Matar com per a la resta de la comarca, va afegir-hi. Baron considera que mentre que no es resolt definitivament el trasllat de la via cap a l'interior de la comarca, com a mnim que es prenguin les mesures que es creguin que sn ms oportunes per evitar els talls repetitius i recurrents en la circulaci de trens. El Punt Maresme, 11 de Mar 2010. Pg. 9 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 42 Adif diu que ja est treballant amb Costes per evitar que les onades tornin a afectar la via del Maresme Les obres de les estacions d'Arenys, Malgrat i el Masnou comenaran al juny ELENA FERRAN El delegat del Govern, l'alcalde d'Arenys de Mar i el president d'Adif, a l'acte d'ahir. Foto: E.F. El president d'Adif, Antonio Gonzlez, va assegurar que ja estan treballant amb el Departament de Costes per evitar que es tornin a produir episodis com el del darrer temporal, quan les onades van afectar el pas de combois a l'alada de Cabrera de Mar. No va donar detalls per va assegurar que s'hi est a sobre. Ahir va ser a la comarca per presentar les millores a les installacions d'Arenys de Mar i Malgrat de Mar. Tamb es faran actuacions a Premi de Mar, on tira endavant el projecte del baixador. Sense concretar de quines actuacions es tracta, el president d'Adif, Antonio Gonzlez, va destacar que ja s'hi est treballant per evitar que es tornin a repetir els incidents de la llevantada, quan va ser necessari tallar el pas dels trens per l'impacte de les onades al tram de Cabrera de Mar. De fet, en aquest punt ja fa mesos que es treballa per reforar l'escullera que protegeix la via del tren, per de poc va servir en l'ltim temporal. Ara, segons va explicar ahir el president de l'empresa ferroviria, es tracta de prendre mesures conjuntament amb el Departament de Costes. Ahir el president d'Adif va ser a Arenys de Mar per presentar el projecte de remodelaci de l'estaci. Les obres han de servir per millorar els accessos a les vies amb la construcci d'un nou pas inferior que tindr ascensors. El projecte, per, no preveu un pas de vianants directe a la platja tal com els vens de la zona reclamaven. Tot i aix, el delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel, va deixar clar que el projecte no impedeix aquesta futura actuaci, que portaria a terme l'empresa pblica Gisa. L'actuaci, amb un cost de 2,4 milions d'euros, comenar al juny i durar 10 mesos. Tamb es far la remodelaci a l'estaci del Masnou, on es millorar el pas inferior amb una inversi de 3,2 milions d'euros. La visita del president d'Adif va acabar a Malgrat de Mar, on es destinaran cap a 3,5 milions d'euros per eliminar barreres arquitectniques i construir un pas amb ascensors, a ms de millorar les andanes. El Punt Maresme, 17 de Mar 2010. Pg. 3 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 43 Cabrera accepta la sorra del port de Matar, per no li retirar la demanda L'Ajuntament far un estudi ambiental per reclamar els danys ocasionats ELENA FERRAN Treballs per protegir la via del tren amb el port al fons. Foto: E.F. El port de Matar complir els deures aquest estiu. Per primera vegada el consorci del port, del qual s accionista majoritria la Generalitat, far el transvasament de sorra per reduir l'impacte que genera al litoral i abocar 100.000 m de sorra a la platja de Cabrera. Tot i el comproms, que ahir va reiterar el gerent del consorci, la Generalitat t pendent la tramitaci del projecte. L'Ajuntament de Cabrera, per, tira endavant la demanda contra el port pels perjudicis ocasionats tots aquests anys. Per ara noms hi ha un projecte elaborat per la direcci general de Ports sobre com s'ha de fer el transvasament de sorra a la platja de Cabrera aquest estiu. Segons va explicar l'alcalde del municipi, Joan Vil, encara no hi ha cap data i tampoc s clar d'on sortiran el prop d'1 mili d'euros que costar posar uns 100.000 m de sorra davant dels pisos del Costamar. Vil va deixar clar a la reuni que ahir va mantenir amb el gerent del port, Joan Bellavista, que l'Ajuntament tira endavant la demanda contra el port pels perjudicis ocasionats tots aquests anys. Est tot embastat, no volem ms promeses i que ens tirin sorra per desaparixer al cap d'uns dies, criticava Vil. Noms si les administracions competents es posen a treballar per una proposta seriosa l'Ajuntament aturaria el contencis contra el port. Aquesta soluci definitiva que reclama el consistori de Cabrera seria la construcci d'espigons que ajudin a retenir la sorra. No volem anar en contra de ning, per s clar que no s'han fet les inversions que tocaven durant molt anys, tant el port com ara Adif, afegeix l'alcalde. Per aix el consistori far un estudi ambiental per reclamar els danys ocasionats tots aquests anys. Per la seva part, el gerent del port va dir ahir que compliran amb la seva obligaci aquest estiu tot i reconixer que s'han de buscar altres alternatives definitives. Per fer-ho, per, va dir que convindria fer un grup de treball entre les administracions competents i es va posar a disposici dels alcaldes del territori per treballar plegats. Nosaltres no tenim les competncies per fer espigons, s l'Estat. Com a mnim si s'ha d'estudiar anem tots a l'una, va dir. L'alcalde t pendent divendres una reuni amb el delegat del govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel. El Punt Maresme, 24 de Mar 2010. Pg. 3 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 44 El anlisis de bolsa FRANCESC CASAUS - Suscriptor Cabrera de Mar Me dirijo al seor Jos Manuel Garayoa, tantas veces admirado por su atinado anlisis y por su fina irona. Su comentario del 25/ III/ 2010, en su seccin de anlisis de los mercados financieros, acerca de las noticias que rodean a la Iglesia y los abusos a menores, es todo un despropsito. Importa, y mucho, saber que hubo quienes abusaron de su posicin, sobre todo con los menores, ahora o hace 40 aos. La Vanguardia, 26 de Mar 2010. Pg. 20 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 45 Siete detenidos en una operacin contra una banda de atracadores El grupo desvalij unos 70 pisos y empresas en Barcelona y Levante Una operacin conjunta entre los Mossos d'Esquadra y la Guardia Civil ha permitido la detencin en Barcelona de siete presuntos integrantes de una banda a la que se atribuye la comisin de unos 70 robos y asaltos con violencia en domicilios y empresas de varias localidades barcelonesas y de la costa levantina. Los detenidos, originarios de pases del Este, estaban divididos en dos grupos, asentados en Barcelona y Alicante. Los agentes han localizado y registrado tres zulos, uno de ellos en Badalona (Barcelona) y dos en Alicante, adems de intervenir documentos de identidad falsos, 120.000 euros, 20 coches de gama alta, gran cantidad de joyas y aparatos electrnicos robados, as como equipos de comunicacin y material para cometer los delitos, entre ellos una tuneladora. En algunos de los robos, cometidos en Valencia, Barcelona, Alicante, Castelln, Mlaga, Sevilla, Crdoba y Granada, los detenidos llegaron a golpear y a lesionar a sus vctimas para hacerse con el botn. ste es el caso del asalto a una nave industrial de Monforte de Cid (Alicante), donde result lesionado un vigilante de seguridad, o en Cabrera de Mar (Barcelona), donde los detenidos agredieron a la empleada de la limpieza. En Catalua, los robos se produjeron mayoritariamente en la comarca barcelonesa del Maresme, en la zona comprendida entre Sant Vicen de Montalt y Tiana, aunque tambin cometieron asaltos en puntos del Valls Oriental y el Valls Occidental. La vida tranquila que aparentaban seguir en sus lugares de residencia contrastaba con sus actividades delictivas, que desarrollaban siempre lejos de su vecindario. Usaban los zulos para cambiarse de ropa y recoger herramientas. Tras cometer el robo o el atraco, regresaban al escondite, donde guardaban los objetos sustrados, a la espera de un buen momento para venderlos en el mercado negro. Estos objetos eran vendidos en Espaa a clientes habituales y, en otras ocasiones, eran enviados a sus pases de origen, donde familiares o colaboradores se encargaban de comercializarlos. Entre los efectos que ha intervenido la polica, destacan 120.000 euros en metlico, veinte vehculos de gama alta, gran cantidad de joyas, material electrnico (televisores, ordenadores, videojuegos, cmaras de vdeo y fotografas), as como equipos de comunicaciones porttiles. El Pais, 29 de Marzo 2010 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 46 Cae una banda que cometi setenta robos en Catalunya y Levante El grupo habra cometido los delitos de robo y hurto de uso de vehculo, falsificacin documental, blanqueo de capital y asociacin ilcita Barcelona (EUROPA PRESS). - Los Mossos d'Esquadra y la Guardia Civil han detenido a siete integrantes de una banda de ladrones especializada en robos silenciosos y con violencia que habra asaltado unas setenta viviendas, empresas y entidades bancarias en Catalunya y la costa levantina, segn informaron hoy fuentes policiales. La investigacin de la polica catalana se inici a finales del ao pasado tras producirse asaltos en localidades del Maresme, y en diciembre los agentes detuvieron en Sant Cugat del Valls a uno de los supuestos miembros de la organizacin, cuando se preparaba para cometer un robo en una vivienda con un vehculo robado en Godella (Valencia). Los investigadores determinaron que formara parte de un grupo muy activo y con gran movilidad por la costa catalana y levantina, lo que impuls la creacin de un grupo conjunto entre los Mossos y la Guardia Civil, que tambin haba detectado un incremento de robos en domicilios, empresas y entidades bancarias con el mtodo del butrn. Situaron a los integrantes de la banda en las provincias de Barcelona y Alicante, divididos en dos grupos y con conexiones entre ellos que, supuestamente, se intercambiaban personal y medios para la comisin de algunos delitos que requeran cierta especializacin. Actuaban de una forma muy organizada, con un reparto de tareas muy determinado: una parte del grupo se dedicaba a la vigilancia para proteger a los autores materiales del robo, una segunda perpetraba el asalto y, una ltima, se encargaba de facilitar la huda. Los miembros del grupo pasaban desapercibidos como trabajadores en el barrio donde residan y, cuando salan a cometer robos, se trasladaban a descampados situados en lugares alejados de sus domicilios y en zulos preparados se cambiaban de ropa y recogan las herramientas que utilizaban en el asalto. Tras los robos, volvan a los zulos para esconder las herramientas, la vestimenta y el botn conseguido antes de darle salida en el mercado ilegal. Los agentes localizaron y registraron tres de los zulos, uno en Badalona y dos en Alicante, adems de cinco pisos pertenecientes al grupo en San Juan de Alicante, Benidorm y Barcelona. En ocasiones, los robos derivaban en acciones violentas, como en una nave industrial de Monforte de Cid (Alicante), donde lesionaron al vigilante de seguridad, o en una vivienda de Cabrera de Mar (Barcelona), donde agredieron a la mujer de la limpieza. El material robado era vendido a receptadores y, en ocasiones, lo habran enviado a Europa del este para que sus familiares los vendiesen, donde tambin enviaban parte del dinero conseguido en los asaltos. Los agentes intervinieron documentos de identidad falsificados, 120.000 euros, 20 vehculos de gama alta, gran cantidad de joyas, material electrnico, inhibidores de frecuencia, porttiles y herramientas para la comisin de robos, entre ellas una tuneladora. Los Mossos atribuyen al grupo delictivo una cuarentena de robos en Catalunya, en poblaciones como L'Ametlla del Valls, Bigues i Riells, Bellaterra, Palafolls, Sant Vicen de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Premi de Dalt, Cabrera de Mar, Cabrils, Alella y Tiana, a los que se suman la treintena que les imputa la Guardia Civil en las provincias de Alicante, Castelln, Mlaga, Sevilla, Crdoba y Granada. El grupo, adems, habra cometido los delitos de robo y hurto de uso de vehculo, falsificacin documental, blanqueo de capital y asociacin ilcita. La operacin contina abierta y no se descartan ms detenciones, as como su relacin con otros hechos delictivos. La Vanguardia, 29 de Mar 2010 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 47 Detenen la banda de lladres responsable de l'onada de robatoris al Maresme Els delinqents estan acusats d'una quarantena d'assalts a cases, alguns dels quals silenciosos NRIA PUYUELO Dos dels detinguts en l'escorcoll a casa seva. Foto: CME. Els Mossos d'Esquadra i la Gurdia Civil han detingut a Barcelona la banda de lladres que havien protagonitzat una onada de robatoris a cases del sud del Maresme. La banda, d'origen albans i romans, esta acusada d'una quarantena de robatoris, alguns dels quals al Valls Oriental i Occidental. Els lladres entraven a les cases al vespre o a la nit, fins i tot quan els propietaris estaven dormint. En un dels casos, a Cabrera de Mar, els arrestats van agredir una dona de fer feines per aconseguir el bot. Els lladres, que han estat empresonats, tenien un amagatall a Badalona per guardar-hi el material robat. La policia feia mesos que els seguia la pista. Havien actuat al sud del Maresme i al Valls, per tamb a Valncia, Alacant, Castell, Mlaga, Sevilla, Crdova i Granada. En total es calcula que els lladres haurien coms una setantena de robatoris, dels quals una quarantena serien a Catalunya. La gran mobilitat i l'especialitzaci de la banda va complicar la investigaci dels Mossos i la Gurdia Civil. Una ramificaci de la banda, d'origen albans i romans, estava installada a Alacant i l'altra, a Barcelona, on els Mossos van detenir set dels lladres, entre els quals hi havia dos dels caps de l'organitzaci delictiva. Els Mossos els acusen d'haver entrat al Maresme a cases i empreses de Palafolls, Sant Vicen de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Premi de Dalt, Cabrera de Mar, Cabrils, Alella i Tiana. Al Valls Oriental, a domicilis de l'Ametlla del Valls i Bigues i Riells, i al Valls Occidental, a Sant Cugat del Valls i Cerdanyola del Valls. Precisament va ser en aquest ltim municipi on els Mossos van detenir un primer membre de la banda, al desembre, quan va ser sorprs abans de cometre un robatori. Aquesta detenci va posar la policia sobre la pista per desmantellar l'organitzaci. Agressi a Cabrera Els lladres entraven a les cases al vespre o a la nit forant les portes i les finestres o b despenjant-se per la faana. En alguns casos, si sabien del cert que hi trobarien un bot important, no dubtaven a entrar quan els propietaris estaven dormint, va explicar ahir l'inspector Toni Rodrguez, cap de la divisi d'investigaci de la regi metropolitana nord dels Mossos. Fins i tot en un dels casos van agafar les joies a la mateixa habitaci on dormien els amos. Si els enxampaven, preferien fugir, tot i que en un dels casos, a Cabrera de Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 48 Mar, els lladres van colpejar una dona de fer feines perqu els mostrs on guardaven els propietaris les joies i els diners. Amagatall a Badalona Els lladres feien una vida aparentment normal. Vivien al barri del Poblenou i d'Horta de Barcelona sense gaires ostentacions. Per fer els assalts es traslladaven fins a un amagatall que tenien en una zona boscosa de Badalona. All hi guardaven des de la roba fosca i els passamuntanyes que feien servir en els robatoris, fins a les eines per accedir als habitatges o a les empreses, on entraven fent forats al sostre o a les parets amb radials i tuneladores. A l'amagatall tamb hi guardaven part del material robat fins que el venien o l'enviaven als seus pasos d'origen, perqu els seus familiars el venguessin all. En els escorcolls a l'amagatall de Badalona i als dos pisos de Barcelona, els Mossos han comissat 120.000 euros; gran quantitat de joies; 20 cotxes de gamma alta, amb els quals es desplaaven per l'Estat espanyol; sofisticats inhibidors de freqncia, per desactivar les alarmes dels domicilis i les empreses; televisors, ordinadors, videojocs, cmeres, i walkie-talkie, per comunicar-se durant el robatori. Els Mossos encara estan analitzant el material recuperat i no descarten responsabilitzar la banda d'altres robatoris, com ara l'assalt que hi va haver a casa del president de l'Espanyol, Daniel Snchez Llibre, a final de gener. La investigaci policial continua oberta i est previst que en els prxims dies es produeixin ms detencions. El Punt Maresme, 30 de Mar 2010. Pg. 20 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 49 ROSES, LLIBRES I AUTORS DE LA COMARCA PER CELEBRAR UNA NOVA EDICI DE SANT JORDI Torna Sant Jordi un any ms amb les parades de llibres i roses i un ampli programa dactivitats culturals carregat de tota mena de propostes al voltant dels escriptors i la lectura. En aquest article, recollim algunes de les principals novetats editorials dautors de la comarca que estan a labast dels lectors aquests dies, destaquem limportant sector al voltant de les roses que des del Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya es projecta per la diada i ledici dun festival de Poetes del Maresme, a Alella, dins el cicle Espais de Poesia. Tamb, en aquest mateix nmero de Tribuna Maresme, es publica una agenda amb els actes que es faran a la comarca. NARRATIVA. Loferta narrativa del Maresme per a aquest Sant Jordi s altament qualitativa, com no es veia des de fa anys. Comenant per la novel-la Los Muertos (Mondadori), nova proposta de la literatura sempre de risc i innovadora de lautor maraton Jorge Carrin. Daltra banda, lescriptor de Vilassar de Mar Dami del Clot va obtenir el Premi Fiter i Rossell de novel-la amb Absolut taronja (Columna), una proposta sobre els clarobscur de loci dels estudiants universitaris a Barcelona que ens acosta a uns personatges i uns temps ben actuals. Per agafar-se la vida b i riures per no plorar de les conseqncies del pas del temps, cal llegir el nou llibre de lescriptor i periodista premianenc Rafael Vallbona, Lencant de fer 50 anys. Crnica optimista i sense manies (Edicions 62). Ms literatura actual i amb ganes de trobar nous camins: El Rus. La mort del pronom feble (Alrevs), de lautor de Tiana Roger Tartera. Compte, tamb, amb lobra del mataron Pere Cabra, que amb la seva novel-la Oh si! Oh si! (Crnica de la maldat). Publicada per Serzevents, mostra una bona dosi de talent literari. Finalment, per tancar aquest apartat, loferta narrativa de dues autores: una s La veu del roure, de lescriptora de Cabrera de Mar Slvia Tarrag, novel-la centrada en les llegendes del Baix Maresme. Laltra, Tho puc explicar, els relats de lautora del Masnou Gemma Karn. POESIA. Pel que fa a poesia els lectors del Maresme tenen diverses propostes al seu abast, com lobra de Vicen Llorca, autor vinculat al Masnou de qui leditorial microm acaba de publicar un volum que aplega tota la seva potica editada fins el moment. Sota el titol Les places dUlisses. Poesia reunida (1984-2009), el lector pot accedir als vuit titols que Llorca ha fet al llarg de 25 anys i tamb recuperar els seus primers Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 50 poemes. Una altra proposta s Trionf, (Premi Miquel de Palol, editat per leditorial Columna), de lautora de Calella Laia Noguera. Des del Masnou, lescriptora Snia Hernndez publica Los nombres del tiempo, en la prestigiosa editorial DVD Ediciones. Tamb, Edicions Saragossa recupera una obra emblemtica duna escriptora vinculada amb la comarca, Entre llenols. Poemes per a la tauleta de nit, la poesia ertica de Carme Rovira. I per acabar, cal tenir en compte el recull de dos autors vinculats a Matar, Eva Bass i Pau Fleta: Poemes a dues veus. PER A INFANTS I JOVES. Per a un pblic infantil i juvenil, aquest Sant jordi es podran trobar les novetats editorials de lautora mataronia Care Santos, que treu la versi catalana de Se vende mam, amb el titol Em venc la mare (Crulla), per a lectors de 8 a 11 anys. De la mateixa escriptora, tamb, una col.lecci de tres ttols per a nens, El geni Ifigeni (MacMillan). I una altra autora ben coneguda a Matar, Lola Casas, presenta aquests dies el seu nou llibre, plenament lligat amb la diada, Visca Sant Jordi! (Baula), il.lustrat per Carmen Queralt. ASSAIG. Dins el camp de lassaig aquest 23 dabril es podran trobar obres com Geografia literria dels Pasos Catalans. Comarques barcelonines (Prtic), primer volum dun ampli i ambicis projecte a crrec del professor i escriptor argenton Lloren Soldevila. De lhistoriador del Masnou Joan Muray, el llibre Pirata i negrer (Katelani 2000), treball centrat en la trajectria del capit Joan Maristany, genocidi de lIlla de Pasqua. Tamb, lobra Front dAlliberament Catal (Editorial Base), del periodista mataron Blai Mant, se centra en aquest moviment de la lluita clandestina a Catalunya i aporta llum a uns temps claus de la nostra histria ms contempornia. Finalment, pel que fa a aquest apartat, lAjuntament de Premi de Mar i leditorial El Clavell publiquen El Quadern dAlbert Calls, llibre darticles, pensaments i reflexions sobre la comarca, la poltica i la cultura, recollits en el bloc del mateix nom del periodista i escriptor maresmenc Albert Calls. ALTRES PROPOSTES. I per concloure la nostra propsta, ds suggeriments vinculats amb el Maresme que tamb poden ser un bon regal per aquest Sant Jordi. Una s la novel.la Retrum (Estrella Polar), de lautor barcelon Francesc Miralles, una histria de misteri per a joves i grans ambientada al Baix Maresme. Laltra, per a qui no vulgui comprar un llibre, s lopci dadquirir un CD. En aquest cas suggerim La voz del alma (Rosazul), amb les balades romntiques del premianenc Marc Muria, recentment presentat a la comarca. ALELLA ENS ACOSTA ALS POETES DEL MARESME LAjuntament dAlella organitza durant aquest abril un ampli ventall de propostes literries, vehiculades a travs del programa Espais de Poesia. Un dels actes, Poemes del Maresme, aposta per mostrar una panormica dalgunes de les veus potiques destacades de la comarca en format de festival en directe, que es far el dia 17 dabril, a les vuit del vespre, a Can Many. Poetes del Maresme comptar amb la presncia de Juan Antonio Masoliver Rdenas (El Masnou), JM Calleja (Matar), Teresa dArenys (Arenys de Mar), Vicen Llorca (El Masnou), Silvia Tarrag (Cabrea de Mar), Snia Hernndez (El Masnou) i Laia Noguera (Calella). Sn ser escriptors ben diferents, tots amb una trajectria slida i representativa de diversos estils i formes dafrontar la creaci potica. Tribuna Maresme, abril 2010. Pg. 8 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 51 LARQUEOLOGIA A CABRERA, UNA OPCI DE FUTUR QUE CAL FER AMB EL MONUMENTAL PATRIMONI ARQUEOLGIC DE CABRERA DE MAR? En diversos moments Cabrera de Mar ha tingut un paper histric important: capital poltica i administrativa de la Laietnia en temps dels ibers, compta amb una ciutat romana Ilturo- que les recents excavacions estan traient a la llum amb les termes pbliques ms antigues que es coneixen a Hispnia. Ilturo, Empries i Trraco, van ser les tres localitats clau des don es van iniciar la romanitzaci del territori catal. Excepcional s tamb el conjunt arqueolgic de Can Modolell. Ja en poca medieval, bona part de lactual Maresme estava sota el jou del senyor del Castell de Burriac que, avui enrunat, encara domina tota la vall i plana costanera. PER COM SHA DE GESTIONAR AQUEST PATRIMONI? Primer sha de protegir, desprs sha dexcavar i investigat perqu finalment sigui divulgat. Aquest procs de treball estaria definit en un Pla Director del Patrimoni de Cabrera que ens ha de portar finalment a veure aquests jaciments ben musetzats i oberts al pblic. PROTECCI. Per a tal fi Cabrera compta amb un experimentat arqueleg (Albert Martn) i el Pla Especial del Patrimoni Arquitectnic, Arqueolgic i Histric. s lloable la labor de Joan Carles Alay (SCA) de seguiment i denncia del furtivisme que es produeix al poblat ibric. Cal declarar B Cultural dInters Nacional (BCIN) el poblat Ibric que t incomprensiblement la declaraci de BCIN incoada des de lany 1983 i tamb caldria declarar BCIN la Ilturo romana. Una mesura complementria fora installar videocmeres als jaciments com a elements de vigilncia i dissuasi. EXCAVACI. Cal realitzar excavacions programades. El poblat Ibric i la ciutat romana, per la seva complexitat, noms poden ser excavats de forma programada i gestionats des duna instituci cientfica (Universitat, Museu Arqueolgic de Catalunya, ICAC, etc.). Poblacions amb problemtiques semblants com Olrdola, Ullastret, Tornabous, Tivissa, Guissona, Castell dEmpries, tenen al darrere una instituci cientfica reconeguda. INVESTIGACI. Pen entendre les restes arqueolgiques s fonamental fer recerca. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 52 DIFUSI. Sha de fer difusi cientfica, educaci formal, turisme cultural, divulgaci amb tots els mitjans de comunicaci, publicitat. Darrerament ha vist la llum la pgina web Cabrera de Mar: arqueologia i patrimoni (www.cabrerademarpatrimoni.cat), que t per objectiu divulgar al gran pblic, per sobretot als estudiants, larqueologia i el patrimoni de Cabrera. CONCLUSIONS. La primera tasca seria cercar una instituci cintfica capacitada per a la redacci dun Pla Director del Patrimoni de Cabrera i la creaci paral.lela dun Patronat Municipal o Consell assessor del Patrimoni de Cabrera, daquesta manera comptarem amb els millors tcnics i especialistes treballant de forma coordimada. Aquest s el cam a seguir; noms amb un projecte seris podrem obtenir els recursos humans i econmics necessatis. Per acabar, voldria recordar que sn els nostres representants a lAjuntament de Cabrera qui tenen la facultat i la responsabilitat diniciar aquest procs, altra cosa ser marejar la perdiu. Tribuna Maresme, Abril 2010. Pg. 23 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 53 LA PRDIDA DE ARENA EN EL MARESME Los alcaldes piden soluciones definitivas M. Pedrico Con la llegada de las vacaciones de Semana Santa, son muchos los que desean poder disfrutar del buen tiempo en la playa. En el Maresme, los habitantes de Cabrera, Premi de Mar, Vilassar de Mar y El Masnou tendrn ms dificultades para hacerlo que en el resto de la comarca, y para algunos incluso resultar imposible. Y es que el temporal se llev gran parte de la arena de las playas de estos cuatro municipios. El caso de Cabrera es quizs el ms grave, puesto que este ltimo temporal ya no tena arena que llevarse. En los ltimos aos, de los casi tres kilmetros de costa que tena el pueblo, se han conservado poco ms de 500 metros. El alcalde, Joan Vil, igual que sus otros tres homlogos, reclama desde hace mucho tiempo una solucin definitiva para sus playas. De momento, deben conformarse con la regeneracin, pero el sistema no es efectivo. En cambio, su apuesta es la construccin de espigones enterrados. Por ahora, el consorcio del puerto de Matar se ha comprometido a repartir este verano 100.000 m3de arena entre las playas de estos pueblos, ya que esta instalacin es una de las causas que impiden la regeneracin natural. A pesar de todo, el Ayuntamiento de Cabrera ha iniciado un estudio medioambiental que adjuntar a una denuncia contra el puerto de Matar por los perjuicios que les ha generado durante los aos que no ha cumplido con la regeneracin acordada. La Vanguardia, 1 dAbril 2010. Pg. 4 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 54 Edgar Guerrero, susurrador de caballos y pionero del horse coaching en Espaa "El caballo te ensea a ser un buen lder" VCTOR-M. AMELA Tengo 62 aos. Nac en Cali (Colombia) y vivo en Cabrera de Mar. Imparto cursos de liderazgo con ayuda de caballos. Estoy casado y tengo tres hijos, Aleix (33), Toni (31) y Laia (29). Nuestros polticos no son lderes ni de ellos mismos. Soy catlico. Un caballo es un espejo Susurra usted a los caballos? Eso decan en el siglo XVIII de un tal Sullivan: serenaba caballos hablndoles al odo... Verdad o mentira? Los caballos tienen un odo hipersensible: es verdad que los tonos de voz bajos y alargados les serenan. Les habla usted as? S, pero se trata de un modo integral de tratar con caballos. Practico la doma natural. En qu consiste? Establezco una relacin con el caballo que hace innecesaria la fuerza: el caballo me sigue dcilmente. Cmo es posible? Es muy natural: el caballo quiere un lder. Y si te siente como lder, te sigue. Cmo puedo ser lder para un caballo? No lo ser siendo el ms fuerte, sino el ms servicial: en una manada de caballos, es lder el que se sacrifica vigilando para que los dems puedan agacharse tranquilos a comer hierba sin preocuparse Mis polticos no vigilan y me culpan. An no entienden que liderazgo es servicio. El incendio de Horta, la nevada No entienden que deben responder de la seguridad y eficacia del grupo. Al buscarse excusas, dejan de ser lderes! Ya no lo son. Qu nos atrae tanto de los caballos? Vemos en ellos fuerza, valor, nobleza, elegancia, poder, confianza, armona, libertad: todo lo que querramos para nosotros! Se me pegar algo si me acerco a uno? Primero aprende a acercarte a un caballo. Nunca de frente, nunca rpido, nunca directamente, nunca bruscamente, nunca mirndole a los ojos. Por qu? Presa de carnvoros, el caballo tiene el impulso gentico de huir: el miedo ha preservado sus genes. As que acrcate con suavidad, ladeado, en lento zigzagueo, cabeza gacha, con humildad... Primera leccin! Cul? La humildad! Si vas con humildad, el caballo enseguida te tomar confianza. Y luego? Si le transmites calma y resolucin, seguridad, l te seguir: sers su lder. Es un animal jerrquico, busca Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 55 sentirse tranquilo, necesita alguien de quien fiarse! Y aqu llega la segunda leccin para la vida en grupo. Cul? Por mucho cargo que ostentes, si no infundes confianza, carecers de autoridad: no habr equipo. Sers lder natural slo si los miembros del grupo confan en ti. Quin viene a aprender liderazgo? Ejecutivos: el contacto con los caballos les ensea muchsimo sobre s mismos, y as aprenden a corregir y mejorar aspectos... Cunteme algn caso. Coloqu a un director general en el centro de la arena, encerrado junto a un caballo. El caballo entr en pnico, empez a correr como un loco, buscando una salida! Por qu? La hipersensibilidad del caballo detecta tu nimo interior, tu energa, tu modo de estar: es tu espejo! El caballo capt la energa agresiva de aquella persona y as reaccion. Y qu sucedi con el directivo? "Baja la cabeza", le indiqu. La baj. El caballo segua asustado. "Hazte pequeo. Agchate. Encgete...", fui sugirindole. El hombre acab enroscado sobre s mismo, en el centro, y slo as el caballo fue calmndose. Qu aprendi el tipo? "Me paso la mitad del tiempo pidiendo disculpas por mis malas formas!", me reconoci luego aquel arrollador directivo. "Esta misma maana he hecho llorar a mi hijo", confes triste. Era un tipo muy vlido... que provocaba estropicios emocionales: un caballo le ense a ejercitar la empata! Hoy practica un yoga relajante, le va muy bien. Cunteme otro caso. Lleg una directiva muy refractaria: "Ni me gustan los animales ni yo les gusto a ellos". Acab abrazada al cuello del caballo... Qu beneficio profesional obtendr? Cuando conectas con el caballo, sientes que tienes poder natural! Es tan gratificante que sales de aqu muy seguro de ti mismo, con confianza y autoestima. A quin cree que le sera ms til un cursillo as? A una mujer maltratada, un desempleado... Estn viviendo el terror primigenio del ser humano: haber perdido tu lugar, haber sido expulsado del clan. Gracias a los caballos, por una va emocional, descubres que atesoras recursos, y recuperas posicin, poder. Acabamos con un ltimo caso? Me vino un grupito de empresa (incluida una joven becaria extranjera en prcticas, a la que nadie haca caso), y en los retos con caballos que planteo al grupo - conducir al animal desde un punto A hasta un punto B, por ejemplo-,aquella chica casi invisible, con tacto, capacidad de anlisis y resolucin, acab liderando al equipo! A la vuelta del cursillo, por cierto, la contrataron. Cunteme otro ejercicio con caballos. El caballo te sigue en cuanto siente que t sabes adnde vas. As, si saltas un listn, l saltar detrs. Un da el listn estaba cado, pero una chica lo salt como si estuviese en su sitio. Y el caballo, tras ella, salt como si el listn estuviese alto! Ella, pues, transmita seguridad, confianza: era lder. Qu tres cualidades debera reunir para ser un buen lder? Visin clara de adnde vas. Capacidad de empata. Capacidad de comunicar. La Vanguardia, 6 dAbril 2010. Pg. 56 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 56 JOAN MALUQUER COORDINADOR DE LA PLATAFORMA CABRERA DECIDEIX S'ha descriminalitzat la independncia ELENA FERRAN Joan Maluquer, coordinador de la plataforma Cabrera Decideix Foto: E.F. Maluquer s gerent de la Universitat Catalana d'Estiu. A la primera reuni que van fer els grups municipals per impulsar la plataforma es va incorporar al grup de treball. Amb Pere Rodrguez, un membre actiu del teatre local, van ser nomenats coordinadors de la consulta. Du n'hi do per ser un poble petit, no? Heu comptat amb l'Heribert Barrera. S, va ser un encert i la veritat s que va ser molt interessant i molt respectus. El seu discurs va ser molt aclaridor i tamb s veritat que era el primer acte de les consultes en qu participava. Un privilegi. S'ha tradut en una bona assistncia? La veritat s que tant l'acte de l'Heribert Barrera com el de la Patrcia Gabancho van anar molt b. Suposo que hi ajuda el conferenciant. Cabrera t unes bones caracterstiques per tenir un bon resultat de participaci. Per qu? Pocs dies desprs que es fessin les consultes del febrer ens vam trobar amb tots els municipis que les havien fet per saber com els havia anat i conixer les seves experincies. Sant Andreu de Llavaneres, era interessant per nosaltres ja que t urbanitzacions i un nucli dispers, com a Cabrera. Aqu la iniciativa de la plataforma sorgeix de tres grups municipals. La primera reuni es va fer amb regidors de Gent x Cabrera, ERC i CiU, que van animar els vens a muntar la plataforma. Ells van ser qui van aprovar la moci de suport, per desprs calia buscar la gent per tirar endavant la consulta. I va sortir all mateix? S, els grups poltics volien que sortissin els voluntaris i desprs desvincular-se'n. Aix vam comenar a treballar en comissions i a fer reunions setmanals per ser ms operatius. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 57 Quants voluntaris caldran per a la consulta? Comptem que per la comesa serem ms d'un centenar. Les votacions es faran a la mesa que hi haur a l'Ajuntament i al centre cvic del Pla de l'Avell. I vot anticipat, en fareu? Dem comencem amb les meses mbils que posarem durant el mat. Tamb es podr votar durant els actes ms festius que hem organitzat, com ara la botifarrada o l'arrossada i la diada de Sant Jordi. Teniu el suport del mossn del poble. S, aix constata l'honorabilitat i normalitat d'aquest procs i s una prova que es pot decidir el que volem per al pas sense extremismes, ni nerviosismes. Histricament hem tingut un rector amb un concepte molt clar sobre la idea de pas. Aquesta ja ser la tercera consulta, la quarta si comptem la d'Arenys de Munt. Aix els juga en contra? Tenim esperances que la gent es mogui, per s una incgnita. s cert que hi ha qui es qestiona cap on portar tot aix i si servir de res. I cap on portar? Els poltics sn conscients de la influncia i la pressi que t aquest moviment ciutad tan potent. s un fenomen com el que va passar desprs de la Guerra Civil, en qu es mobilitzaven noves generacions. La mitjana del 25% que s'ha manifestat fins ara no s poc. Si els poltics es fan el sord, llavors que no es queixin de la desafecci i que els votants els mirin com a extraterrestres. Aix, augura canvis. El ms important s que s'ha descriminalitzat la possibilitat de ser independent. s un aven important, perqu t'adones que no s a ttol individual sin que hi ha un clima general que indica que en qualsevol moment es pot produir un canvi. I quan aix passi, quan sigui, s'ha d'estar preparat per, com a mnim, poder decidir-ho. En sortir algun, no? Esperem que s, perqu aix es demostra la democrcia i ens aportar dades de la realitat que tenim. El Punt Maresme, 6 dAbril 2010. Pg. 40 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 58 Un edifici complex El president del Consell Comarcal, Josep Jo (PSC), va trencar ahir una llana a favor de posar fi a la superstici que els dimarts i 13 porten mala sort. Avui s dimarts i 13 i a la comarca estem posant les bases de la millora de la mobilitat, va apuntar. Jo va estar acompanyat dels dos vicepresidents de l'ens, Joan Baliarda (CiU), alcalde de Premi de Dalt, i Andreu Francisco (ERC), alcalde d'Alella. A l'acte tamb hi van assistir majoritriament alcaldes socialistes, aix com la diputada del PSC Consol Prados i el secretari de Mobilitat, Manel Nadal. El conseller Joaquim Nadal va destacar que la signatura del document representava actuar d'una manera global en un mbit difcil. Parlem d'un edifici complex, que demana resoldre problemes tant en la xarxa viria com en el transport pblic per carretera i en el ferroviari, va puntualitzar. En aquest sentit, Nadal va avanar que l'Estat havia adjudicat millores en tres noves estacions del Maresme: Cabrera, Vilassar de Mar i Ocata. El Punt del Maresme, 14 dAbril 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 59 Trenquen les pancartes de la consulta sobre la independncia EL PUNT La plataforma Cabrera Decideix va denunciar divendres els actes de vandalisme que van malmetre les pancartes en qu s'anunciava la consulta sobre la independncia. Dues de les pancartes que estaven penjades al giratori de l'entrada del poble, a la carretera d'Argentona; una altra a l'entrada al venat d'Agell, i una altra a la plaa del Poble van aparixer destrossades. Aquesta mostra d'intransigncia d'algunes persones no aturar el nostre ritme d'activitats i demostra que hi ha qui no accepta el joc de la democrcia i el dret a exercir-lo pacficament, va assegurar el coordinador, Joan Maluquer. La plataforma est recollint el vot anticipat per a la consulta del 25 d'abril. El Punt Maresme, 18 dAbril 2010. Pg. 11 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 60 Sant Jordi obre la biblioteca de Premi El Maresme s'omplir avui d'actes festius al carrer per celebrar la tradicional diada de la rosa i dels llibres EL PUNT Una parada de roses de la Riera de Matar./ Foto: LL.M. A Premi de Mar, la festa de Sant Jordi d'enguany es relaciona doblement amb els llibres, ja que dem a la tarda s'inaugurar la biblioteca Mart Rossell, situada al barri de Can Farrerons. D'altra banda, el Maresme s'omplir avui d'actes festius com ara els concerts d'Alella i de Tei, en qu actuaran la cantant Mirna i els grups De Improvisto i Kumbes del Mambo respectivament. A ms, les roses inundaran els carrers, especialment al Masnou, on dem es cobriran les principals places del municipi amb diverses catifes florals elaborades pels vens del municipi. A Premi de Dalt aposten pel teatre amb la representaci d'El fantasma de Can Franquesa, al pati de Sant Jaume, i a Cabrils es podr assistir a una classe mestra de sardanes a la plaa de la Bodega. Sant Jordi s sinnim de carrers plens de llibres i roses, i de riuades de gent entregada i disposada a regalar, a passejar i a fullejar llibres, per tamb s sinnim de cultura. A Matar, com ja s tradicional, l'Ajuntament far la jornada de portes obertes, i la Riera i la plaa Santa Anna s'ompliran de parades. Per no ser fins a la tarda quan es faran els actes ms potents. No hi faltar la trobada de gegants, que comenar a la plaa Fivaller, i des d'all s'anir en cercavila fins a l'ajuntament. Mentrestant, davant de l'edifici consistorial hi haur l'actuaci castellera dels Capgrossos de Matar. Per a qui encara tingui ganes de gresca toca Fogonada, l'acte de foc en qu el drac de Matar s el protagonista i en qu s'escenifica la llegenda de sant Jordi. A Llavaneres, aprofitaran la diada per inaugurar oficialment el parc de Can Rivire, un pulm verd i una zona de lleure al centre del poble, i a Sant Vicen de Montalt els llibres i les roses tornaran a compartir protagonisme amb la presentaci del conte que anualment edita l'Ajuntament. Escrit per Amrico J. Carles i illustrat per Gina Prtera, El retorn dels bbuls i les margaridasses explica la histria de dos petits Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 61 santvicentins, el Teo i la Mar, i de com a travs dels records de la seva via coneixeran uns personatges, una festa i unes tradicions estretament lligades a la vida del poble. Els actes de Sant Jordi que es feien sempre a la plaa de l'Esglsia d'Arenys de Mar s'han hagut de traslladar al Calisay per les obres que s'estan fent a la riera. Les entitats hi muntaran les parades i la biblioteca organitza una activitat en qu petits i grans llegiran textos d'escriptors arenyencs. Per motius de seguretat, el correfoc no es far, ja que no es podia garantir el dispositiu necessari. Arenys de Munt tamb se suma a la diada amb l'elaboraci del Llibre Gros, que durant el mat de diumenge es far amb la participaci de tothom que ho vulgui. El diputat d'ERC al Congrs Joan Tard inaugura avui, a les set de la tarda, l'exposici Llus Companys. Poltic fins a la mort, que es podr visitar fins al 6 de maig a la sala d'exposicions municipal. A Caldes d'Estrac es presentar dem el primer volum de la collecci Geografia Literria dels Pasos Catalans a la Fundaci Palau, a crrec del seu autor, Lloren Soldevila. I diumenge, tamb a la fundaci, s'inaugurar l'exposici temporal Pau Oller, polidric. A la biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar es presenta avui el llibre Passejades pel Maresme, a crrec de David Farell, i hi tindr lloc una xerrada sobre el parc de la Serralada Litoral. Pel que fa a l'Alt Maresme, que tamb viur amb intensitat la diada, destaquen la celebraci, diumenge, dels 40 anys de l'escola municipal Sant Jordi de Pineda de Mar, on tamb avui signaran llibres autors locals. A Canet de Mar es rebr les escoles a l'ajuntament i a Calella s'installaran parades a la plaa de l'Esglsia amb un marcat protagonisme de la consulta popular, igual que a Malgrat de Mar. El Punt Maresme, 23 dAbril 2010. Pg. 9 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 62 Cabrera destina part del fons estatal a netejar les pintades que van fer a l'estiu al castell de Burriac E. FERRAN Imatge de les pintades que hi ha a les parets del castell. Foto: E.F. Les pintades que uns brtols van fer a les parets del castell de Burriac desapareixeran aviat. Una empresa especialitzada en conservaci i restauraci, Abac, ser l'encarregada de portar a terme aquests treballs per netejar els grafits sense malmetre les pedres del castell. Va ser l'estiu passat quan es van detectar les pintades, que estan fetes amb esprais i s'hi poden llegir frases com ara El islam vencer o Catalanes pobres diablos. L'Ajuntament va comunicar els fets a la Generalitat, que va obligar que fos una empresa especialitzada que es fes crrec de la neteja per no malmetre les pedres originals. s per aix que l'Ajuntament ha decidit destinar 40.000 euros que havia sollicitat dins els ajuts estatals d'ocupaci a la neteja dels grafits i la restauraci d'una part del mur que es va malmetre amb una tempesta de llamps que tamb va tenir lloc l'agost passat. Segons va explicar el regidor d'Urbanisme, arran de l'impacte dels llamps es va esquerdar part del sostre de la capella de Sant Vicen, que est situada a l'interior del castell i que tamb s'arreglar. Els treballs ja estan adjudicats i desprs d'alguns retards tcnics est previst que comencin la setmana vinent, tant la neteja com la reparaci del mur i les esquerdes del sostre. Uns mesos abans que es trobessin les pintades, la Fundaci Burriac, que organitza cada any la pujada al castell, va denunciar l'abandonament i la brutcia que acumulava l'entorn. L'Ajuntament va reconixer aleshores el mal estat en qu es trobava i ho va comunicar al Parc de la Serralada Litoral, que se'n va fer crrec. Cabrera de Mar disposava de 374.000 euros corresponents a les obres del fons estatal per a l'ocupaci i la sostenibilitat local. Aquests ajuts han perms portar a terme fins a tretze projectes, la majoria dels quals s'han executat recentment o estan a punt d'acabar-se. El Punt Maresme, 24 dAbril 2010. Pg. 10 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 63 Les biblioteques conviden a passejar T.M Portada de la nova publicaci de les biblioteques municipals del Maresme Foto: t.m.. Les biblioteques municipals del Maresme participen activament en la celebraci de Sant Jordi i, a banda d'organitzar activitats per fomentar la lectura, cada any editen un treball conjunt amb l'objectiu d'aprofundir en determinats aspectes de la comarca. En aquesta ocasi, el motiu triat sn els itineraris, les rutes i les passejades que es poden fer al territori. Cada municipi ha buscat les propostes que ms s'adiuen amb la seva riquesa patrimonial i paisatgstica. Aix es descobreixen rutes arquitectniques, artstiques, literries, naturals, histriques i culturals. Cada passejada, ordenada alfabticament, inclou un plnol amb els indrets que conformen el recorregut i una imatge representativa, a banda d'una breu explicaci del perqu de l'itinerari realitzat per gent destacada de la poblaci. Hi ha opcions de tota mena, algunes tan conegudes com ara la de Sinera d'Arenys de Mar, la del castell de Burriac de Cabrera de Mar, la del llegat agrcola de Malgrat de Mar i la de les torres de guaita de Santa Susanna. I d'altres que han buscat aquell punt que es vol potenciar tant entre els ciutadans com entre els visitants que no l'han descobert encara. Trobem, doncs, un recorregut pels rellotges de sol de Cabrils, una ruta renaixentista de Calella, les masies de Matar i les de Montgat, i un itinerari potic per Pineda de Mar. En les ltimes planes de la guia, que es repartir entre els usuaris de les biblioteques, s'afegeix un recull bibliogrfic sobre caminades i excursions que serveixen per ampliar la informaci recollida i, alhora, per planejar recorreguts alternatius en una comarca que t molt per oferir. El Punt Maresme, 24 dAbril 2010. Pg. 9 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 64 Una empresa d'estampats de Cabrera de Mar deixa vint treballadors al carrer E. FERRAN Els empleats a la porta de l'empresa dijous a la tarda. Foto: E.F. Els treballadors de l'empresa Estampados Cabrera estan sense feina des de fa dos mesos. El mateix temps que fa que no cobren el sou, a ms de l'endarreriment de la paga extra de Nadal. L'empresa va presentar concurs de creditors al febrer desprs que Inspecci de Treball li denegus l'expedient de regulaci d'ocupaci que havia presentat perqu va considerar que l'empresa era viable. Aix s el que defensen els empleats, que asseguren que l'empresa no estava per tancar perqu tenien feina. L'advocada dels treballadors del Collectiu Ronda, Sandra Zahonero, explica que el tancament t a veure amb l'entramat d'empreses del propietari Antoni Mans, que ara far un any ja va tancar Estampados Continental, tamb situada al polgon de Cabrera. All els treballadors tamb van estar cinc mesos sense cobrar. Per afrontar els deutes de la primera empresa es van embargar les quatre naus que ocupa Estampados Cabrera. Ha pogut tancar les dues fbriques a cost cero i ens ha tingut enganyats que no volem aprovar-li l'expedient de regulaci. Aleshores ens ho oferia tot, perqu sabia que res era seu i que ho tenia embargat, es lamentava un dels empleats. L'advocada dels treballadors ja ha presentat la demanada per extinci de contractes al jutjat social nmero 1 de Matar, que ha fixat el dia 5 de juliol perqu tingui lloc el judici. El Punt Maresme, 24 dAbril 2010. Pg. 29 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 65 El nord de la comarca busca la complicitat de la ciutadania a les urnes i aposta per fer de la jornada una festa de la democrcia T.M Fins a vuit municipis del nord del Maresme han triat aquest diumenge per celebrar la consulta popular sobre la independncia. La proximitat de Sant Jordi i la catalanitat que es respira sn dos dels criteris que han fet decidir les diverses plataformes a posar avui les urnes a disposici dels vens perqu manifestin el seu parer. Tamb estan cridats a les urnes els ciutadans de Cabrera de Mar i Sant Vicen de Montalt, al Maresme Central, i Tei, al Baix Maresme. En qualsevol cas, s la cita ms nombrosa a la comarca des que es va encetar el cam dels referndums. Les poblacions ms grans, com ara Calella, Pineda i Malgrat, han complementat la jornada amb un programa ple d'activitats ldiques que inclouen des de passejades pel patrimoni urb fins a jocs infantils, concerts, tabalades i cercaviles de gegants. Tots defensen que el clima ldic s bsic per viure la diada com si es tracts d'una autntica festa de la democrcia. L'emplaament de les taules es mantindr majoritriament en locals tancats, per a Pineda es far en dues places cntriques. El Punt Maresme, 25 dAbril 2010. Pg. 5 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 66 El s arrasa en un Maresme que torna a topar amb el mur infranquejable del 20% Tei supera en solitari el 30% i pobles petits com Sant Iscle de Vallalta i Cabrera sn a punt d'arribar-hi TERESA MRQUEZ Votacions a Sant Iscle de Vallalta Foto: T.M. La tercera onada de consultes populars sobre la independncia de Catalunya va obtenir uns resultats molts semblants als del 28 de febrer. La participaci global es va mantenir un cop ms per sota del 20%, 15,7% tot i que hi va haver tres casos molt aclamats per les diferents plataformes: Tei, amb un 30,8%, el poble ms petit, Sant Iscle de Vallalta, que va arribar al 28,3%, i Cabrera de Mar, amb un 27,3%. En la resta de municipis, la participaci va oscillar entre el 9,85% de Tordera i el 18,92% de Calella. El sentiment, per, en lloc de ser de decepci va ser de franca satisfacci per als organitzadors, que van destacar, en tots els casos, la normalitat i l'ambient de festa amb qu s'havia viscut la jornada. El s es va imposar un cop ms amb ms d'un 93%. Hi va haver satisfacci per la feina ben feta, per amb un cert regust de derrota perqu el nivell simblic del 20% no es va poder superar. Ahir el Maresme tamb va participar en la tercera jornada de les consultes populars sobre la independncia de Catalunya i, per segon cop, no va poder superar el percentatge global del 20% igual que li va passar el 28 de febrer passat. En qualsevol cas, a la comarca es va arribar al 15,7% dels votants majors de 16 anys que havien estat cridats a les urnes. A ms, a l'hora de tancar aquesta edici, les dades facilitades des de la Plataforma Calella Decideix eren provisionals, perqu problemes amb el servidor de Decidim.cat els havien impedit afegir els vots anticipats al recompte total. Segons va explicar l'entitat, deu minuts abans de les vuit del vespre, l'hora de tancar els collegis electorals, el servidor informtic va fallar a causa d'un atac informtic. Aquest incident va provocar que el recompte de les dades s'alents ms del compte en un centenar de municipis, entre els quals Calella. Va ser precisament aquest mateix servidor que tamb va jugar una mala passada tot just obrir les urnes, ja que es va collapsar i va obligar les plataformes de Calella i Pineda a comenar a agafar les paperetes com si es tractessin de vots anticipats. El problema es va resoldre poc desprs, i les dades es van introduir sense problemes al llarg de tota la jornada. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 67 Tot i aquest 15,7%, hi va haver tres municipis que van poder mostrar amb orgull unes dades entre dotze i quinze punts ms que la mitjana. Tei va assolir el 30,8%, Sant Iscle de Vallalta, el 28,3% i Cabrera de Mar, el 27,3%. Un s sense fissures Els votants del Maresme no van tenir cap mena de dubte a l'hora d'optar pel s en la votaci que, en tots els casos, va superar sense problemes el 90%. Pel que fa als vots del no, no van superar el 5% en cap dels 11 municipis. Durant la jornada, es van multiplicar les activitats adreades a tota la famlia. Membres de la plataforma que va organitzar el ja histric referndum d'Arenys de Munt es van passejar per la comarca amb l'objectiu de donar nims als membres de les diverses plataformes. Aix, es va poder veure l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Mra (AM2000), el regidor d'Arenys de Munt Josep Manuel Ximenis (CUP) i el diputat i exalcalde de Pineda, Joan Morell, entre d'altres. Pel que fa a la participaci internacional, a Calella van fer estada Bustiano Compusto, president de SNI (Sardigna Nazione Indipendente) i Estibaliz Ibaez de Gauna, regidora de Legitanoko (EA-Eusko Alkartasuna). Tots dos van qualificar la jornada d'exemple de democrcia El Punt Maresme, 26 dAbril 2009. Pg. 6 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 68 Els resultats de la Consulta per la Independncia a Cabrera de Mar Escrutat: 100.00% S 93% No 4% Resultats escrutats de la Consulta per la Independncia celebrada a Cabrera de Mar el dia 25 d'abril del 2010: Padr 3.745 Vots 1.025 (27,37%) Nuls 0 (0,00%) Blancs 28 (2,73%) S 954 (93,07%) No 43 (4,20%) Escrutat: 100.00% Podeu consultar els resultats de tots els pobles al Canal de les Consultes per la Independncia El Punt Maresme, 26 dAbril 2010. Pg. 16 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 69 Cabrera tindr una pista de patinatge darrere l'ajuntament E.F Els joves de Cabrera de Mar disposaran d'una pista de patinatge al centre del poble. L'Ajuntament ha incls en els ajuts del pla estatal per fomentar l'ocupaci aquest projecte. La pista es vol construir just al darrere de l'edifici de l'ajuntament, on ja hi ha una pista. El recinte perqu els joves practiquin amb el monopat es far al costat que queda lliure, a tocar de la riera. Amb aquest projecte, que suposar una inversi de 45.000 euros, es vol evitar que els joves s'hagin de desplaar a Vilassar de Mar per practicar aquest esport. Tamb s'ha buscat un lloc que no quedi gaire allunyat del centre urb. El regidor d'Obres, Jordi Mir, va explicar que est previst que els treballs comencin aquest estiu, entre el juny i el juliol. El Punt Maresme, 27 dAbril 2010. Pg. 9 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 70 El macip dins l'almorratxa Volen que la tradici arenyenca de ruixar per Sant Roc amb aigua perfumada sigui d'inters nacional ELENA FERRAN El vidrier Eduard Garot al seu taller fent l'almorratxa i al fons l'Aitor Sampere. Foto: E.F. Almorratxa de disseny. La inventiva i destresa del vidrier Eduard Garot, que t patentats objectes com decantadors de vi incorporats a les ampolles, ha perms soldar a dins l'almorratxa un macip de vidre. La idea s d'un dels macips, Aitor Sampere, al fons de la imatge. Visca sant Roc gloris! Amb aquest crit, els macips recorren els carrers d'Arenys de Mar cada 16 d'agost per ruixar tothom que es troben pel mig amb aigua perfumada. Aix es mant viu el vot de vila pel qual els arenyencs agraeixen a aquest sant que els allibers d'una epidmia de pesta el 1607. Aix s el que diu la llegenda, per els macips mantenen que ja hi ha documents que demostren que a finals del segle XVI ja existia una confraria de l'entitat. Per aix ara volen esbrinar els orgens amb un estudi histric i recuperar elements que s'havien perdut de la festa com la ruixada a les autoritats quan van a l'ofici, que ja van fer l'estiu passat, o la cantada dels Goigs. Des del patronat tamb s'est promovent la inclusi del Vot de Vila de Sant Roc en el Catleg del patrimoni festiu de Catalunya, a crrec del Centre de Promoci de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Aquest s un primer pas per a una posterior declaraci de festa tradicional d'inters nacional o cultural. Els macips, guarnits amb faixa vermella, picarols a les cames i espardenyes de veta sn els encarregats de remullar sacsejant a l'aire les almorratxes, el recipient de vidre de quatre brocs, per on brolla l'aigua prodigiosa que segons la tradici purificar de tot mal a qui quedi remullat. Per mantenir la tradici s'han hagut d'espavilar per restaurar les almorratxes malmeses amb tantes anades i vingudes. Aquest s un objecte que com explica un dels membres del patronat, Aitor Sampere, ha caigut en dess. Antigament era l'ambientador a les cases, per ara ja s un objecte de decoraci, explica. Pensant en aquesta nova utilitat han encarregat a un vidrier de Cabrera de Mar que faci la primera almorratxa dels macips com a objecte de regal i que ja es pot trobar en alguns establiments del poble. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 71 El vidrier que les ha fet, Eduard Garot, confessa que s una pea delicada i que soldar els brocs i el peu porta ms d'una hora de feina. S'ha fet amb un tipus de vidre, el mateix usat pel material de laboratori, que s ms resistent i aguanta els canvis de temperatura. L'originalitat d'aquesta almorratxa s que porta un macip de vidre incorporat a l'interior. Un disseny d'Aitor Sampere en veure alguns dels treballs del mestre artes. Els macips han aprofitat l'ocasi per renovar l'instrumental. Li han encarregat almorratxes noves per sortir per Sant Roc. Com explica Sampere, feia temps que buscaven de fer-les ms lleugeres per poder-les manegar millor. No noms n'han comprat de noves sin que han pogut restaurar algunes de les trenta almorratxes que ja tenia el patronat. Una feina que est fent la professora de la Universitat de Barcelona Nria Flos, que ha accedit a treballar amb els alumnes a les classes, per reconstruir amb una mena de resina els brocs per on s'acostumen a trencar les almorratxes. Amb les almorratxes noves de trinca i les que estaran restaurades, els macips tenen l'xit assegurat. El proper Sant Roc l'aigua anir a raig. El Punt Maresme, 27 dAbril 2010. Pg. 40 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 72 EL LLEGAT DELS NOSTRES AVANTPASSATS, PRESENT A LA XV FIRA IBEROROMANA DE CABRERA DE MAR La localitat de Cabrera de Mar torna a celebrar una nova edici de la fira Ibero-Romana, tot un referent que convoca cada any nombroses persones de la comarca i daltres indrets de Catalunya. El programa denguany comptar en lacte inaugural amb la presncia de la coneguda xef del Restaurant Sant Pau, de Sant Pol de Mar, Carme Ruscalleda. Daltra banda, la programaci inclou nombroses propostes vinculades a la tradici, el patrimoni i la gastronomia. DISSABTE 22 DE MAIG A les 18:00 H. A Can Bartomeu Inauguraci de lexposici Vox ossum Aquesta mostra tracta sobre la importncia de lantropologia humana com a cincia accessria de la investigaci en arqueologia. Est estructurada en diferents apartats com el treball de camp i el tractament del difunt en el mn antic, on es pot veure la manera de treballar dels antroplegs sobre el terreny i els diferents tipus i problemtiques que es troben aquests investigadors segons, tamb, lpoca a la qual corresponen els diversos enterraments. Tot seguit, soferir un refrigeri. La exposici es podr visitar del 23 de maig fins al 23 de juny. DIUMENGE 23 DE MAIG 10:00 h. Obertura de la XV Fira De les 9:00 a les 13:oo h. A la Plaa Nova Campionat 3x3 Organitza Club Bsquet Cabrera Des de les 10:00 i durant tot el dia Projecci a la Sala Nova dels audiovisuals: Cabrera en 3D i El Forn de ca lArnau: una terrisseria romana a Cabrera de Mar, imatges del web www.cabrerademarpatrimoni.cat, de Josep Maria Rovira i Ferran Bays. A les 10:00 i a les 12:15 h. a Can Modolell Els misteris de Mitra Visita guiada teatralitzada. Durant tot el mat, els ms petits podran transformar-se en artistes laietans i romans, decorant un kalathos ibric o composant un mosaic rom. A ms, coneixerem el jaciment de la m de dos personatges romans i un arqueleg que ens descobriran tots els secrets del culte a Mitra..., i per acabar no deixarem marxar els visitants sense degustar un petit refrigeri rom! Desprs de cada visita guiada, soferir als visitants un petit tastet rom. 10:00 a 14:00 h. Tallers mn iberorom Decoraci cermica Ibrica i opus tessellatum (Mosaics) 11:00 h. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 73 Inauguraci oficial A crrec de la coneguda xef del restaurant Sant Pau, de Sant Pol de Mar, Carme Ruscalleda. Tot seguit Els armats de Matar Demanen perms per entrar a la XV Fira Iberoromana de Cabrera de Mar. 18:00 h. Exposici Vox ossum Visita guiada a Can Bartomeu 18:00 h. A lestand del Club Bsquet Cabrera Entrega duna placa commemorativa a una persona en agrament a la seva tasca envers el bsquet de Cabrera. 19:00 h. Publicaci dels veredictes Del concurs del cartell de la XVI Fira Iberoromana de lany 2011 i lliurament de premis. 20:30 h. Sorteig de productes agrcoles Ofert per la Cooperativa Agrcola El Sindicat. 21:30 h. Tallada dels porcs i sopar dambientaci iberoromana a lEnvelat municipal. DURANT TOT EL DIUMENGE . Exposici de productes agrcoles de Cabrera de Mar, . Tallers dartesania i reconstrucci duna rplica de larc del jaciment de Can Modolell. . Representaci dentitats i associacions. . Exposici i venda de productes artesans. . Cocci dels porcs al costat de la Pista Vella, a crrec de Jos Moreno. . Tastets gastronmics de la cuina iberoromana. . Exposici dels cartells participants al concurs de la setzena edici de la Fira de lany 2011, a la Sala Nova. . Projecci dels audiovisuals: Cabrera en 3D i El forn de ca lArnau: una terrissera romana a Cabrera de Mar. COLLECCI PECES DARQUEOLOGIA: Per aquesta XV Fira de Cabrera de Mar, comptarem amb un nou plat uqe copia un tipus de vaixella que es va trobar el 1998, durant les excavacions que es van fer al voltant del forn de ca lArnau. Originalment es tractava de peces envernissades en negre, de tendncia plana i una vora que anaven fent cada cop ms alta amv el pas del temps. Daquesta manera tenim que dels ms antics que anomenem Lamboglia 5, es passa al tipus Lamboglia 7, amb la vora alta i carena a la part exterior, i desprs sarriba ja al tipus que presentem, amb la vora ms alta i conegut amb el nom de Conspectus 1, que ja t un aspecte de plat fondo i seria, a ms, un dels darrers elaborats amb verns negre, ja que els segents es faran tots amb verns vermell. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 74 TASTETS CUINA IBEROMANA: Tots els visitants que ho desitgin podran adquirir asos (moneda ibera) per degustar tasts individuals (un plat a escollir). Conixer el passat pot ser una feina avorrida o, ben al revs, un viatge meravells per la imaginaci i els sentits. Et convidem a passejar per aquest mn desaparegut, per que pot reviure en els fustos i les olors actuals mitjanant les receptes i els ingredients recuperats per la histria i larqueologia. En relaci al que soferir per cada as en el tastes s: Moretum, Edpytirum, Carn de brou assecada i fumada, Panis, Cervesa sense llpol, Mulsum, Mel amb llavors de rosella. Els tastets se serviran de 12:00 a 15:00 h. Els asos (moneda ibera) es podran adquirir el mateix dia de la Fira. Tribuna Maresme, Maig 2010. Pg. 32 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 75 La plaga del picudo rojo, que sigue extendindose, ha exterminado en Catalunya 5.200 ejemplares en cuatro aos Rquiem por las palmeras SARA SANS - Tarragona - 01/05/2010 La plaga no tiene freno y el tratamiento para cada palmera afectada cuesta unos mil euros al ao En diciembre del 2005 se detect la presencia del picudo rojo en Catalunya. Estos escarabajos rojizos de entre dos y cinco centmetros provocaron entonces la muerte de una decena de palmeras en El Vendrell. Un ao despus, ya se haban "comido" 400 ejemplares, especialmente en la zona del Baix Peneds y el Maresme. Actualmente la cifra supera las 5.200 palmeras y se ha extendido ya a ms de cien municipios catalanes. La plaga no tiene freno y el Servei de Sanitat Vegetal del Departament dAgricultura y los Ayuntamientos afectados han impulsado varias medidas para controlar, hasta ahora con poco xito, la propagacin del "asesino" de las palmeras, que crece bien escondido en su interior. Entre las medidas, la tala y correcta retirada de los rboles muertos. En algunos municipios, como Torredembarra, con unas 150 palmeras afectadas, algunas de ellas centenarias, se ha establecido un servicio semanal para retirar los rboles muertos. Tirarlos a cualquier otra parte puede suponer una sancin de entre 300 y 1.200 euros. "Esto se est convirtiendo en un problema muy serio, tenemos muchas palmeras en el municipio, el picudo rojo se propaga con mucha facilidad y los tratamientos son carsimos", dice Juan Prez, concejal de Servicios y Obra Pblica. El Ayuntamiento ha editado 2.000 nuevos folletos (en noviembre ya distribuy otros 2.000) informando a los vecinos - muchos de segunda residencia que se encuentran, por sorpresa, las palmeras muertas en dos semanas-sobre la enfermedad y su tratamiento. Torredembarra es uno de los municipios donde el picudo rojo - que arrasa la palmera canaria, la de tronco ancho-ha campado a sus anchas durante los ltimos meses, aunque no es el ms afectado. En el pueblo vecino, Creixell, ya van 248 palmeras muertas. En El Vendrell, donde se detectaron los primeros casos, la cuenta asciende a 311 y en Calafell, 394. El otro gran foco de la plaga en Catalunya se sita en el Maresme: En Pineda de Mar han muerto 438 palmeras; 367 en Santa Susanna, 245 en Vilassar o 200 en Cabrera de Mar. El escarabajo se ha extendido a Girona, donde Lloret (90), Maanet (67) y Blanes (63) son los pueblos ms afectados. "El picudo rojo est acabando con la palmera canaria, desde Tarragona hasta Tossa; pensbamos que no pasara de ah pero ya hemos detectado un caso en Figueres y estamos intentando que no baje ms all de Cambrils, pero es complicado", reconoce Jordi Gin, responsable del Servei de Sanitat Vegetal. Aunque es originario de sudeste asitico, el picudo rojo lleg a Espaa cuando el boom urbanstico en Almera y Valencia provoc la entrada masiva de palmeras datileras infectadas que, importadas desde Egipto, se plantaron en urbanizaciones y campos de golf. "Esa palmera era ms resistente, pero al llegar aqu, el picudo rojo encontr en la palmera canaria un hbitat ideal", explica Gin. Adems de Valencia y Catalunya, el picudo rojo ha "conquistado" Andaluca, la Costa Azul, Italia y Grecia. El escarabajo es capaz de oler la savia de la palmera a diez kilmetros, especialmente en verano. Por eso la principal recomendacin es podarlas entre noviembre y febrero y regarlas mucho durante el esto. El tratamiento para "recuperar" una palmera afectada - hasta ahora el ms efectivo es la endoterapia (inyectar los productos directamente al tronco)-no es barato. Depende del grado de afectacin y su tamao: "Limpiar y recuperar puede costar unos 400 euros y luego el tratamiento, cada mes y medio, entre 90 y 100", dice Gin. En Barcelona, se ha llevado a cabo una intensa campaa para tratar ms de 300 palmeras afectadas. "El tratamiento es cuantioso pero hemos podido recuperarlas todas, slo han muerto cuatro palmeras en el Parc de la Ciutadella", aade. La Vanguardia, 1 de Maig 2010. Pg. 5 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 76 COMO UNA PAREJA DE BAILE A. FREDIANI/ M. MARTN - 02/05/2010 Arturo Frediani y Merc Martn demuestran lo ventajoso de una buena compenetracin entre el arquitecto y el aparejador. Desde el ao 2000, en que empezaron a trabajar juntos, han sido tndem en distintos proyectos y todos ellos exitosos, a juzgar por el nmero de reconocimientos que han cosechado por su labor. Destaca especialmente la casa Garriga-Poch, en Lles de Cerdanya, que granje a Frediani su segundo premio FAD de Arquitectura. Uno de los ltimos proyectos en los que se han embarcado es la construccin de la casa Rods, en Cabrera de Mar. "Es algo parecido a bailar: a m me toca llevar, pero para hacerlo son necesarias dos personas", ilustra Frediani sobre las sinergias entre ambos profesionales. La Vanguardia, 2 de Maig 2010. Pg. 34 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 77 La Fundaci Burriac i l'Ajuntament signen un conveni EL PUNT La Fundaci Burriac i l'Ajuntament de Cabrera han signat un conveni per dirigir conjuntament el jaciment arqueolgic de Can Modolell i convertir-lo en un atractiu turstic. La Fundaci Burriac ha promocionat aquest jaciment, amb publicacions, organitzant exposicions i oferint activitats en totes les fires iberoromanes celebrades a Cabrera des de l'any 1996. Fins ara, la fundaci s'ha ocupat de les tasques de vigilncia i de difusi mitjanant l'encrrec de les visites guiades dels primers diumenges de mes. Amb el conveni signat amb l'Ajuntament, la Fundaci Burriac espera dotar el jaciment de millors installacions i serveis expositius, a part de mantenir el suport a la recerca cientfica que encara queda per completar. El Punt Maresme, 5 de Maig 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 78 XAVIER SALA I MARTN ECONOMISTA Ara ha d'arribar el tsunami financer EDUARD BATLLE Foto: ANDREU PUIG Sost que per resoldre la crisi no es poden baixar salaris per tornar a ser pobres, per reivindica ms productivitat, amb ms innovaci, eficincia i mobilitat. Reivindica l'esperit emprenedor nord-americ i critica la mentalitat d'Operacin Triunfo, que s l'anttesi del que inculca el Bara als joves del planter. La clau de futur s innovar, com fan els pasos rics, per demana una estructura social molt ms preparada Parlant sobre el Bara de futbol, acaba per sentenciar. Si tu tens un mtode, i aix s un aspecte que tamb s molt important per a l'empresa, s molt ms fcil prendre decisions. En el cas del Bara? Una junta directiva ha de prendre moltes decisions cada dia, per d'importants, importants, n'hi ha poques: quin entrenador tries, si fitxes o no grans estrelles, etctera. Per, sobretot, ha d'estar b la filosofia, ja que s ms fcil prendre decisions. Un exemple? La decisi del Guardiola, que tothom pensava que era molt arriscada, en realitat era gaireb automtica si es tenia en compte el model: no hi havia ning ms! Una persona que fos Dream Team, que entengus el Bara, la filosofia del club, educat, amb projecci... Noms podia ser ell. Cap altre. Ni Mourinho, ni Scolari... Per tant... Aquesta s una lli important per al pas. Hem de decidir qu volem ser! Si no sabem qu volem ser, anirem prenent decisions a ventades. Doncs, com a pas, tinc la sensaci que no ho sabem. s que no ho sabem. A vegades, quan faig conferncies sobre lideratge, poso molt mfasi en la paraula model i filosofia: el lder ha de saber a qu juga. Si tu no saps a qu jugues, no pots transmetre, als teus seguidors, treballadors o ciutadans, seguretat de cap a on vas. I ara, al Bara, tots sabem cap a on a anem i tots els equips, des dels ms petits, juguen igual. Quin problema tenim? Doncs ens falta aquesta confiana com a naci catalana. I un dels problemes que tenim s que els nostres joves estan desesperats. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 79 Expliqui's. Un jove que avui fa una carrera, t dos msters, es forma a l'estranger, torna a casa i acaba cobrant mil euros. Aix s desesperant. I pensen: I jo per qu haig d'estudiar?'. I tenen ra. No hem creat un mn on el jove veu que si treballa tindr premi. En canvi al Bara s. Els xavals veuen el Bojan, Pedrito, Messi, Busquets, Xavi, Puyol, Piqu, Vctor Valds, Iniesta... Veuen una gran quantitat de gent que ha treballat des de petita, que t molt talent, i pot mostrar el missatge final: Si treballes, acabes triomfant.' Per la directiva s criticada. Aix hauries de preguntar-ho a la gent que ens critica. Doncs ara mateix no puc. Mira! Estic segur que al final la gent veur que a l'poca gloriosa del 2003 al 2010 es van aconseguir coses que mai no s'havien aconseguit abans. Joan Laporta passar a la histria i aquesta minoria de gent, no. No podem oblidar que hi ha gent amb moltes ganes de destruir el Bara i d'aquests tamb n'hi ha molts. Parlant de coses negatives, econmicament ja ha passat el pitjor? No. s a punt d'arribar el tsunami financer. Els bancs i caixes encara no han fet net de la crisi immobiliria i no sabem quines seran les seves prdues. No est comptabilitzat del tot, ni assumit desprs de divuit mesos. Doble crisi. La primera gent que va anar a l'atur comena a deixar de cobrar i, per tant, comencen a deixar de pagar les hipoteques. Ara ja les morositats comencen a disparar-se, a ms, el negoci bancari es redueix, els bancs tenen una por tremenda a deixar prestat i, sense deixar prestat, no hi ha negoci. A ms, aix afecta els altres negocis que no poden continuar sense crdit: molts tanquen, creen atur i aix torna a repercutir en el banc. Per tant, quin impacte tindrem? No s com afrontar tots aquests problemes el sistema bancari, que s un dels sistemes clau de l'economia. Realista o alarmista? Sobre el que est passant ara: realista. Jo no tinc una bola de vidre i, per tant, no faig elucubracions. No tinc ni idea sobre el futur! Una recepta? L'objectiu de tota la poltica econmica ha de ser la productivitat. Tots els problemes de l'economia catalana i espanyola vnen per la falta de productivitat. I per on comencem? Per reformar els sistemes educatiu, laboral i financer i canviar la regulaci per afavorir la gent que vol ser emprenedora. Faria classes a Zapatero? M'han dit que ja ho he fet [riu]. De fet, m'ho va dir ell. Es veu que quan era candidat i no sabia res d'economia, l'assessorava qui ara s ministre d'Indstria, Miguel Sebastin, i el Miguel li va recomanar el meu llibre Economia liberal per a no economistes i no liberals. Per no s si li va servir de gaire [riu]. Catedrtic a Columbia i un dels economistes (Cabrera de Mar, 1963) ms citats del mn. Tresorer del Bara i creador de la Fundaci Umbele, ara publica el llibre Doncs jo ho veig aix. Les americanes llampants delaten un carcter tmid per alhora provocador. El Punt Maresme, 7 de Maig 2010. Pg. 15 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 80 L'atur baixa al Maresme per primer cop en nou mesos grcies a l'inici de la temporada turstica En valors absoluts, la disminuci s de 871 persones respecte al mes de mar TERESA MRQUEZ Usuaris del Servei d'Ocupaci de Catalunya (SOC). Foto: LL.S. L'atur a la comarca del Maresme continua sent molt significatiu 36.539 persones (16,2%), tot i que per primer cop en nou mesos ha experimentat una reducci. L'abril es va tancar amb 871 desocupats menys respecte al mes de mar, segons les dades de l'Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme. L'informe vincula el descens amb l'inici de la temporada turstica, ja que el sector de serveis s el que on ms persones han trobat feina, en concret 471. Bones notcies per a l'economia del Maresme, per en cap cas per llenar coets. El mes d'abril hi va haver la primera baixada del nombre de desocupats a la comarca en nou mesos: 871 persones van trobar feina, ms de la meitat en el sector serveis, i d'aquests, 121 en el sector de l'hostaleria. La lectura, doncs, que l'inici de la temporada turstica ha facilitat la disminuci dels desocupats t prou fonament, i ms quan en aquest descens hi ha inclosos tots els municipis on la seva principal font econmica s el turisme. s el cas de Malgrat de Mar, que ha baixat un 4,34% 150 persones i Calella, un 3,79%; 245 persones. Un ndex del 16,2% En qualsevol cas, l'ndex de desocupaci a la comarca continua sent alt, del 16,2% amb un total de 36.539 persones que no han trobat feina. Malgrat la reducci del mes d'abril, els municipis amb un ndex ms elevat de desocupaci no varia. Pineda ocupa el primer lloc, amb un 20,84% 2.902 persones, seguit de Matar, amb un 20,11% 13.118, i Tordera, que ha baixat per dcimes en el temut 20% i ara se situa en un Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 81 19,95% i 1.633 desocupats. A l'altre costat de la balana es troben Cabrils, amb un 8,42% d'atur 309 persones, Cabrera de Mar, amb un 8,98% 210 persones, i Tei, amb el 9,15% 289 persones. El descens de l'atur el mes d'abril ha beneficiat tant homes com dones, per el collectiu mascul ha estat el ms beneficiat numricament. Un 3,01% 579 homes davant d'un 1,60% 292 dones. Pel que fa a franges d'edat, l'observatori destaca que la reducci s'ha fet notar en totes elles, per especialment en la dels ms joves en qu la intensitat del descens s del 28,23% i la variaci absoluta de 225 desocupats menys. Tot i aix, el descens absolut ms important i significatiu correspon al grup de les persones d'entre 30 i 44 anys, que veuen reduda la seva desocupaci en 312 individus. Xifres interanuals Aquest descens de l'atur en l'ltim mes s'ha detectat en 24 dels 30 municipis de la comarca. Els nics que han vist incrementar el nombre de persones sense feina sn: Cabrera, Caldes, rrius, Sant Iscle, Santa Susanna i Tiana. Comparativament, les dades interanuals continuen sent negatives; l'atur s un 16,23% superior al de l'abril del 2009 i hi ha 5.101 desocupats ms que un any abans. Pel que fa a grups d'edat, els augments majors han estat dels grups de 30-44 anys (+17,51%) i per als majors de 45 anys (+21,38%). El collectiu dels treballadors no qualificats ha estat ms castigat, amb un 20,56% (1.475 desocupats ms). El sector de serveis creix en 2.905 desocupats, per el primari s'end la pitjor part, amb un creixement interanual del 64,58%. La construcci i el comer sn els sectors que ms desocupats acumulen respecte al 2009, un 27% ms. El Punt Maresme, 8 de Maig 2010. Pg. 3 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 82 Cabrera avalua els danys a la platja per saber quant pot reclamar al port de Matar Encarrega a una empresa que faci l'estudi ambiental abans de presentar la demanda judicial ELENA FERRAN La platja de Cabrera aquest hivern era inexistent davant dels pisos Costamar. Foto: E.F. Cabrera de Mar ha decidit tirar pel dret i encarregar a una empresa que faci l'estudi ambiental per avaluar els danys ocasionats tots aquests anys a la platja per l'impacte que suposa la barrera del port de Matar. Aquest s el pas previ per presentar el contencis per l'incompliment amb el transvasament de sorra. Tot i que la Generalitat, major accionista del port, t el comproms de posar per primera vegada sorra a la platja aquest estiu, encara no hi ha cap data. L'Ajuntament noms aturar la demanda si les administracions competents fan alguna proposta ms enll d'anar posant sorra cada estiu, s a dir construir espigons. El govern de Cabrera ha decidit tirar endavant i gastar-se 38.000 euros del pressupost municipal perqu una empresa faci l'estudi ambiental de la platja i determini els danys ocasionats des que es va construir el port de Matar. Sabem que ser llarg, per estem convenuts que s el cam a seguir, afirmava l'alcalde, Joan Vil (GentxCabrera). Aquest estudi permetr presentar la demanda judicial per l'incompliment de transvasar la sorra d'un costat a l'altre del port. L'alcalde reitera que aniran fins al final sempre que no es presenti una proposta per fer la platja ms estable amb la construcci d'espigons. Des de l'Ajuntament es va presentar al Ministeri de Medi Ambient una proposta de fer cinc espigons que es va descartar. Amb els ltims temporals, i els efectes en la via del tren, Adif va anunciar mesures per reforar la via al pas per Cabrera. Segons explica l'alcalde, les converses que s'han reprs entre la Generalitat i els ministeris de Foment i Medi Ambient podrien derivar en un espig de prova davant la platja de Cabrera. Front com, a mitges Els alcaldes del Baix Maresme van fer front com arran de les destrosses dels temporals de l'hivern passat a les seves platges. Tot i que en un primer moment es va dir que farien un estudi d'impacte conjunt de les platges, el cert s que es va deixar sobre la taula. L'alcalde del Masnou, Eduard Gisbert (PSC), reconeix que es va deixar aturat perqu el govern espanyol ja en tenia un de fet i la Generalitat tamb treballava en el Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 83 seu. Esperem conixer ara les solucions ms sostenibles que es presentin, que no siguin portar sorra cada any, explicava Gisbert. L'alcalde de Cabrera, per la seva banda, considera que ha quedat sol i per aix no s'amaga en reconixer que va pel seu compte presentant el contencis. A la vegada, per, recorda que Cabrera, tot i el poc pes poltic, s la ms perjudicada. Moltes promeses per la sorra no arriba Som al mes de maig i moltes promeses per la sorra no arriba. L'alcalde de Cabrera, Joan Vil, tem que el transvasament anunciat per la Generalitat arribi tard i malament, en plena temporada de bany, com ja va passar l'estiu passat quan l'Estat va posar sorra a corre-cuita. En la reuni que la setmana passada va mantenir l'alcalde amb el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, es va confirmar que s'est buscant el vaixell draga per poder fer el transvasament. El gerent del port de Matar, Joan Bellavista, explica que el grup de treball liderat per la direcci general de Ports, negociant amb l'Estat i els alcaldes de la zona, s'encarregar de dir-los com i quan s'ha de fer el transvasament de sorra, el primer que portar a terme el port de Matar. El Punt Barcelona, 9 de Maig 2010. Pg. 9 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 84 El mosquito tigre pica en 120 municipios catalanes La primera plaga se detect en Sant Cugat del Valls en 2004 Lleg de Asia y ya se encuentra en 120 municipios catalanes, 33 ms que el ao pasado. El mosquito tigre (Aedes albopictus), est en expansin segn revela un estudio de la Consejera de Medio Ambiente y Vivienda de la Generalitat. El estudio, el quinto que se elabora desde la deteccin del mosquito por primera vez en Sant Cugat del Valls (Barcelona) en 2004, significa que la expansin ha ido en aumento, y que en los dos ltimos aos el insecto coloniz 65 nuevas localidades. Por comarcas, se sumaron a la lista municipios del Alt Empord, Baix Empord y Anoia, mientras sali fuera el Segri. El estudio incorpor tambin la informacin obtenida por el Consejo Comarcal del Baix Llobregat y por el de la Baha de Roses y Baix Ter (Girona). Los nuevos municipios donde se detect su presencia son Vilafranca del Peneds, Sant Lloren d'Hortons, Olesa de Bonesvalls, Sant Sadurn d'Anoia, Subirats, Piera, Masquefa, Castellbell i el Vilar, Manresa, Sant Fruits de Bages, Canyelles, Arenys de Munt, Cabrera, Alella, Vilassar de Mar, Matar, Creixell, Roda de Bar, Rellinars, Matadepera, Sant Lloren Savall, Parets del Valls, Santa Eullia de Ronana, Vilanova del Valls, La Garriga, Montorns, Santa Maria de Martorelles, Montmel, Lli de Vall, Caldes de Montbui, Vallromanes, L'Escala y Platja d'Aro. La Consejera record que el momento de mxima expansin se registra alrededor de septiembre, cuando la rpida proliferacin del mosquito -que completa su ciclo vital en solo 10 das- llega a su punto lgido tras semanas de unas temperaturas que le son propicias. Medio Ambiente seal asimismo que para frenar su proliferacin lo ms efectivo es evitar la puesta de huevos y el crecimiento de las larvas acuticas, algo que solo se consigue eliminando los puntos de agua donde crecen, habitualmente acumulaciones de agua en recipientes que se dejan a la intemperie. El mosquito tigre tiene una autonoma de vuelo de 400 metros, normalmente solo pasa de los 150, por lo que lo lgico es encontrarlos cerca de su punto de cra -si bien se ha demostrado que algunos ejemplares lograron trasladarse a zonas lejanas utilizando vehculos particulares-. Desde la deteccin de la primera colonia en la Pennsula Ibrica, el insecto se expandi ao tras ao a los 11 municipios en 2005, 27 en 2006, 55 en 2007, y 87 en 2008 hasta llegar a los 120 actuales. El mosquito tigre se distingue del comn por tener sus patas rayadas con franjas de color blanco y, a pesar de que no acta como portador de enfermedades, produce picaduras ms dolorosas y duraderas. Adems, a diferencia del mosquito comn, vuela y ataca a sus vctimas durante todo el da y por la noche se refugia en la vegetacin. El Pais, 12 de Maig 2010 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 85 Costes reomplir altre cop les platges del Maresme dragant el fons mar A partir del 20 de maig un vaixell comenar a extreure sorra davant les costes de Premi i Masnou ELENA FERRAN La platja que es va regenerar a Cabrera de Mar ha desaparegut aquest hivern. Foto: E.F. Les platges del Baix Maresme que s'han quedat sense sorra pels temporals d'hivern es tornaran a regenerar amb sorra del fons mar. Aix ho ha decidit el Ministeri de Medi Ambient, que ha anunciat que a partir del 20 de maig un vaixell draga comenar a treballar davant les costes de Premi i Masnou. La primera actuaci ser per portar sorra a la Barceloneta, per a darrere hi ha el comproms de reomplir les platges del Baix Maresme. Sn les mateixes que es van regenerar l'estiu passat, per que els temporals han fet desaparixer. L'actuaci que es va fer aleshores va costar prop de nou milions d'euros. Un estiu ms es podr veure el vaixell draga fent viatges amunt i avall del litoral del Maresme. La primera actuaci est previst que comenci davant les costes de Premi i el Masnou, d'on l'estiu passat ja es va extreure sorra per portar-la tamb cap a Barcelona. En aquesta ocasi l'abocaran a la platja del Bogatell, per a continuaci es faran extraccions a tocar dels ports de Premi de Mar, el Masnou i Matar per reomplir les platges del Baix Maresme que s'han quedat sense sorra desprs dels temporals d'hivern. Una de les ms afectades s la de Cabrera de Mar, on la Generalitat ja s'havia comproms a abocar-hi prop de 100.000 m abans de l'estiu, complint la normativa de fer els transvasaments d'un costat a l'altre del port, del qual s l'accionista majoritari. En aquest mateix sentit, l'actuaci de Costes preveu que el vaixell es traslladi fins a la bocana del port d'Arenys de Mar, on l'any passat tamb es va extreure sorra per abocar-la a les platges que hi ha a ponent del port, com s la de les roques d'en Lluc. El patr major de la confraria d'Arenys de Mar, Mauricio Pulido, va conixer l'actuaci que es portar a terme els dies vinents en una reuni que va mantenir amb el nou cap de la demarcaci de Costes, Javier Uzcanga. L'actuaci que es va fer l'any passat a les costes del Maresme va representar una inversi de ms de nou milions d'euros per abocar sorra a les platges del Baix Maresme. Aleshores, es van posar 500.000 m de Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 86 sorra a les platges dels municipis de Cabrera, Vilassar de Mar, el Masnou i Montgat que amb els temporals han quedat en no-res. Els alcaldes reclamen espigons Ara fa just un any que el Ministeri de Medi Ambient afirmava que l'nica soluci per estabilitzar les platges del Maresme s abocar-hi cada any ms sorra. Aix es descartava un cop ms la possibilitat de construir-hi espigons, tal com no es cansen de demanar els alcaldes del Baix Maresme, per retenir la sorra que s'aboca cada estiu. Segons afirmava aleshores el subdirector general per a la Sostenibilitat de les Costes, Miguel Velasco, la construcci d'aquestes barreres per estabilitzar el litoral sortia massa cara i tampoc era adequada per les caracterstiques de la costa maresmenca. Des de la demarcaci de Costes es mantenen converses amb la Generalitat i el Ministeri de Medi Ambient per trobar-hi solucions. L'afectaci dels temporals a la costa no noms s'end la sorra que tornen a reposar amb l'extracci del fons mar, sin que afecta tamb l'estabilitat de la lnia de tren. En aquest sentit, el president d'Adif va assegurar que es prendrien mesures perqu la situaci no es repets. Els alcaldes confien que es recuperi la possibilitat de construir-hi espigons. Pescadors indignats En plena crisi i estem llenant el diners. Aix no ho entn ning. El patr major del port d'Arenys de Mar, Mauricio Pulido, lamenta que una vegada ms es llencin els diners pblics per posar sorra que la mar es tornar a endur amb un altre temporal. Un cop ms, el sector pesquer en sortir malparat pel greu impacte que segons els pescadors tenen aquestes extraccions de sorra del fons mar. Per aix, reclamen a Costes que es facin actuacions menys agressives, com estableix la llei, per portar la sorra d'un costat a l'altre dels ports o amb camions o a travs d'un bypass bombejant i duent la sorra amb canonades. El Punt Maresme, 15 de Maig 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 87 Universitaris precaris NORA VILADOMIU CUS. CABRERA DE MAR (MARESME) Finalitzant els estudis universitaris, inicio una nova etapa: la vida laboral. Aquesta nova etapa t excs de demanda i un important dficit d'oferta. Mentre els meus companys i amics que als 16 anys van deixar d'estudiar per fer de m d'obra, funcionaris, camioners, lampistes, etctera, porten anys cobrant i ara es comencen a independitzar, els universitaris no rebem cap ajuda al llarg dels estudis ni desprs. Afegint el fet que els nous llicenciats estan generalment ms mal pagats que els que no tenen cap estudi superior, continuem depenent de l'economia dels pares i vivint amb ells. Mentre l'Estat inverteixi tan poc en els joves universitaris, cada cop hi haur ms treballadors sense estudis, ms aspirants a funcionari i menys gent acadmicament preparada per contribuir a la reducci dels ms de 4 milions d'aturats. El Punt Maresme, 18 de Maig 2010. Pg.14 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 88 Rebuig perqu l'Estat malgasti diners pblics tornant a regenerar les platges Els alcaldes desconeixen a hores d'ara l'actuaci que el ministeri t previst fer una altra vegada al litoral E. FERRAN/ G.ARIO El vaixell draga aquest estiu passat treballant i reomplint de sorra la platja de la Picrdia d'Arenys de Mar. Foto: E.F. Els alcaldes volen sorra a les platges dels seus municipis, per critiquen el malbaratament de diners pblics que es fa amb les regeneracions. Molts d'ells reclamen des de fa temps mesures ms sostenibles, que retinguin la sorra, com sn els espigons submergits. Fins ara, per, l'Estat s'hi ha negat en rod. Tot i que el Ministeri de Medi Ambient va anunciar que aquesta setmana comenaria a treballar una draga a les costes de Premi i Montgat, molts dels alcaldes desconeixen encara els detalls dels treballs, que, igual que l'estiu passat, s'allargaran fins ben entrada la temporada de bany. L'alcalde d'Arenys de Mar, Ramon Vinyes (PSC), pensa enviar una carta al Ministeri de Medi Ambient per mostrar el seu rebuig per la nova regeneraci que es vol fer a les platges de ponent del port arenyenc. Segons les previsions del Ministeri de Medi Ambient, el vaixell que draga la sorra del fons mar actuaria a Arenys de Mar al juny, desprs de fer la regeneraci a les platges del Baix Maresme. Vinyes coincideix amb el sector pesquer a denunciar l'impacte que causa el dragatge al fons mar, i confia que l'actuaci es faci en una zona localitzada, com pot ser la bocana del port. A ms, lamenta que un cop ms els treballs es facin coincidint amb la temporada de bany. Menys contundents es mostren al Baix Maresme, on tots els municipis necessiten sorra. Tot i aix, els alcaldes consultats demanen solucions definitives que no obliguin any rere any a demanar a l'Estat que torni a regenerar les platges. Sempre tenim la incertesa de si acabaran posant sorra, i cada any sembla que la cosa va a pitjor, es lamenta l'alcalde de Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer (CiU). En la mateixa lnia s'expressa el premianenc Miquel Buch (CiU), que demana solucions semidefinitives o definitives. Tots dos alcaldes fan referncia a les actuacions amb la construcci d'espigons que s'han fet al litoral de Barcelona, on les llevantades no causen tants estralls. No som tcnics, per s clar que cal anar cap a una soluci eficient que ofereixi certes garanties a llarg termini, diu Buch. Des de Cabrera de Mar, on la platja ha desaparegut aquest hivern, s'ha insistit en la necessitat de construir aquestes barreres. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 89 CiU recorda els espigons El diputat de CiU al Parlament i regidor d'Arenys de Mar, Benet Maim, recorda que a travs d'una esmena al pressupost general impulsada pels diputats de CiU al Congrs es va aprovar una partida inicial de 500.000 euros per iniciar la construcci dels espigons submergits. Tot i aix, considera capcis que els socialistes acceptin les peticions catalanes per desprs, davant dels alcaldes afectats, negar l'existncia de mesures per consolidar les platges, com sn els espigons. Per a Maim, s tamb molt lamentable que els governs catal i espanyol facin el sord davant les reivindicacions d'un dels sectors ms castigats per la crisi com s el pesquer. No s'entn que l'administraci s'entesti a llenar els milions per poder tenir quatre mesos de platges sense complir amb els compromisos adquirits amb els pescadors, afirma el diputat a travs d'un comunicat. Considera que l'Estat malgastar una altra vegada els diners pblics amb la regeneraci de les platges. El Punt Maresme, 18 de Maig 2010. Pg. 10 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 90 Ilturo de fira La Fira Iberoromana de Cabrera de Mar arriba a la quinzena edici exhibint els jaciments de Can Modolell ELENA FERRAN Els armats de Matar a l'edici de l'any passat tornaran a ocupar la fira Els Armats de Matar envaeixen el poble. Per segon any consecutiu, els Armats de Matar faran acte de presncia en la Fira Iberoromana, i desprs de demanar perms a l'alcalde ocuparan la plaa per fer-hi alguns dels seus quadres i formacions. Ilturo s el nom que tenia el poblat ibric de la muntanya de Burriac. Va ser capital de Laietnia i s, segons els experts, un dels jaciments ms importants de la Pennsula. Amb l'arribada dels romans, l'emplaament va conservar el nom, per es va canviar de lloc, i la nova ciutat va quedar installada al peu de la muntanya, on avui hi ha Cabrera de Mar. Els vens n'estan orgullosos, del seu passat, i ho demostren des de fa quinze anys amb la Fira Iberoromana, en qu retrocedeixen uns quants segles en el temps per rememorar els antics pobladors d'aquestes terres. L'entrada triomfal dels Armats de Matar ambientar aquest diumenge la fira, que vol donar protagonisme a la pagesia, la gastronomia i tamb a les entitats. L'acte inaugural anir a crrec de la xef de Sant Pol Carme Ruscalleda. En la fira, hi participen restauradors del municipi, que ofereixen els tastets a canvi de la moneda de l'poca, els asos, que es podran adquirir a l'estand d'informaci. Tamb hi haur plats de cuina experimental iberoromana a partir de receptes extretes de l'poca. Pel centre del poble es podran visitar parades de productes agrcoles, tallers d'artesania, projeccions audiovisuals i, un any ms, es podr veure com es preparen les brases i les graelles per coure durant hores i hores els porcs que se serviran en el sopar ambientat plenament en l'poca romana. Un dels objectius dels quinze anys de fira s donar a conixer l'important patrimoni arqueolgic que t Cabrera i que ara per ara s difcilment visitable. La fira s una bona excusa per organitzar les visites guiades i teatralitzades que es faran de les restes de Can Modolell, propietat de la Fundaci Burriac. Aquest jaciment ha proporcionat excepcionals testimonis del culte al du Mitra, aix com les restes d'una sumptuosa villa. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 91 El regidor de Festes, Josep Dur, es mostra satisfet de poder exhibir, encara que noms sigui per un dia, aquest jaciment, per d'una manera ms dinmica. Amb les activitats, els tallers i les dues visites que ha organitzat Tanit Difusi, es pretn acostar a un pblic ms familiar tot aquest llegat sota el guiatge d'un arqueleg. En el recorregut s'estrenaran plafons que milloraran les installacions dels jaciments, i en acabar la visita, un petit tastet reconfortar els visitants. Els que s'acostin a la plaa de la Fbrica tamb hi podran veure la reproducci d'una arcada de pedra de can Modolell. I tant sentir a parlar de romans, no cansa? Pel regidor de Festes, la clau s buscar activitats diferents per no fer-la repetitiva. I la prova sn aquestes visites guiades als jaciments i propostes com ara l'exposici Vox ossum, que dissabte s'inaugurar a Can Bartomeu i que mostra la importncia de l'antropologia humana com a cincia accessria de la investigaci en arqueologia. Parlant clar i catal, com a partir dels ossos es poden determinar patologies o les causes de la mort. Una mostra al ms pur estil serial televisiu de moda, amb la doctora forense que protagonitza Bones. El Punt Maresme, 19 de Maig 2010. Pg. 40 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 92 XV FIRA IBEROROMANA Tots vestits de romans M. J. R L'entrada dels Armats s sempre una de les atraccions de la fira. Foto: L.M. Diumenge, Cabrera de Mar es vestir d'poca per rememorar el seu passat iber i rom. Una setantena d'expositors ompliran de parades la plaa de la Fbrica, en una fira que permetr tamb gaudir de la cuina iberoromana, passejar mentre els artesans treballen les seves peces o contemplar diferents espectacles. La moneda oficial de la fira i que permetr als visitants poder fer els tasts als restaurants de la localitat s l'as, que t un valor de 3 euros i que es podr adquirir el mateix dia de la fira a l'estand de l'Ajuntament. Desprs de la inauguraci, que ser a crrec de la cuinera Carme Ruscalleda, els armats de Matar sollicitaran perms per accedir a la fira i posteriorment faran una desfilada pel centre del poble. Visites teatralitzades pel jaciment rom de Can Modolell, recreaci del passat ibric i rom, tallers de decoraci de cermica ibrica i mosaics, projecci a la sala Nova dels audiovisuals Cabrera en 3D i El forn de Ca l'Arnau, una terrisseria romana a Cabrera de Mar, exposicions i altres actes, completaran la programaci d'aquest any. La fira es clour amb un sopar popular, el cost del qual s'abonar posteriorment a les persones que hi acudeixin disfressades de romans o ibers. El Punt Maresme.Sortim, 21 de Maig 2010. Pg. 12 93 Ajuntament de Cabrera de Mar Les operadores de telecomunicacions JOAN BOTTA. CABRERA DE MAR (MARESME) Donar-se d'alta d'un servei bsic d'ADSL ms trucades s francament fcil. Noms cal omplir un senzill formulari amb les dades personals, les de la lnia i afegir-hi el nmero de compte per pagar. Un trmit que es realitza en cinc minuts. Cinc minuts que contrasten amb les hores i hores que cal invertir per fer el pas contrari, per donar-se'n de baixa. Aquesta s la meva particular odissea. Al desembre vaig decidir cancellar un dels tres contractes d'ADSL que tenia amb Ya.com. Al lloc web s'especificava que una de les maneres de donar-se de baixa era enviar un burofax, opci que vaig preferir a trucar a un nmero 902, que s de pagament, i on segurament m'hauria sortit una teleoperadora ben ensinistrada per oferir-me un preu irresistible (en castell). El burofax el vaig enviar al desembre, i immediatament van tallar el servei. Bon senyal, vaig pensar, per, vs per on, van continuar cobrant, de manera que jo vaig trobar just de retornar-los els rebuts. A l'abril, em van informar per carta que o pagava les quotes endarrerides, 46,76 euros, o el titular del contracte figuraria en una llista de morosos. La meva cpia del burofax no va servir de res, ni tampoc l'evidncia d'estar pagant el servei al nou operador des del gener. Vaig optar per pagar i per cancellar els altres dos contractes, que no van servir per fer cap mena de pressi. Si la diligncia de Ya.com a donar de baixa els seus clients es mant, calculo que pel setembre que ve ja no en ser client. El Punt Barcelona, 24 de Maig 2010. Pg. 12 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 94 L'Estat no regenerar aquest estiu cap de les platges del Baix Maresme Noms posar sorra a Arenys de Mar i deixa en mans dels ports posar-ne des del Masnou fins a Cabrera GERARD ARIO El vaixell draga, fotografiat ahir a la tarda davant de la platja d'Ocata, al municipi del Masnou. / Foto: GERARD ARIO. A diferncia de l'any anterior, l'Estat no abocar ni un sol gra de sorra a les platges del Masnou, Premi de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar. Aix ho ha explicat el nou responsable de la demarcaci de Costes, Javier Uzcanga, que explica que el Ministeri de Medi Ambient noms sufragar enguany la regeneraci de les platges d'Arenys de Mar i de Barcelona, on la draga ja ha comenat a treballar aquesta setmana. La negativa estatal deixa en mans dels ports esportius i de la Generalitat la responsabilitat de reomplir les platges del Baix Maresme, que van quedar molt malmeses en les llevantades de la tardor passada. Les platges del Baix Maresme podrien quedar aquest estiu amb menys sorra del que s habitual. Si la direcci general de Ports de la Generalitat i els ports esportius no arriben a un acord en els dies vinents, les platges no es regeneraran perqu qui ho va fer l'any passat, l'Estat, ja ha anunciat que enguany no tornar a pagar el vaixell draga. El nou cap de la demarcaci de Costes de Catalunya, Javier Uzcanga, que des de fa poques setmanes substitueix l'histric Manuel Novoa, ha explicat recentment que els ports esportius sn els responsables de regenerar les platges i sn ells que ho han de fer. L'nica excepci s la d'Arenys, el port ms antic de tots, en els termes de la concessi del qual no figura cap obligaci de fer els transvasaments. s per aix que l'Estat assumir les regeneracions de les platges de la Picrdia i de les Roques d'en Lluc. Els ports esportius no han complert les seves obligacions, fins ara el ministeri ho ha fet per ells, per a partir d'ara les exigncies del ministeri s'han endurit, comenta Uzcanga, que recorda que s la Generalitat qui ha de controlar si els ports compleixen les seves obligacions. De fet, el govern catal s doblement responsable en el cas de la platja de Cabrera. La Generalitat s l'accionista majoritari del port de Matar, que ha de finanar la regeneraci del litoral de Cabrera i Vilassar de Mar. De fet, la direcci general de Ports i Costes de la Generalitat ja es va comprometre l'octubre passat a fer aquest any una aportaci de 20.000 m a les platges de Cabrera. Tot i aix, fonts de la direcci general asseguraven ahir que el Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 95 ministeri tamb ha d'assumir responsabilitats i que, per tant, cal negociar una frmula de collaboraci en el finanament. Aquesta incertesa mant expectants els alcaldes del Baix Maresme, que veuen que la temporada de platja est a punt de comenar i la sorra s prcticament inexistent en alguns punts del litoral. La draga ja es veu al Maresme El vaixell draga ja actua davant de les costes del Maresme. Concretament, aquests dies feineja davant de les costes del Masnou i Premi de Mar. No ho fa, per, per abocar sorra a les platges, sin per captar-ne del fons mar i traslladar-la a les platges de la Barceloneta. Aquesta actuaci, l'ltima que es preveu fer al litoral barcelon, s'acabar pels volts de Sant Joan. Aleshores la draga marxar cap a Arenys de Mar, on encara s'ha de confirmar quin mtode s'emprar per regenerar les platges de la Picrdia i de les Roques d'en Lluc. Els pescadors ja han manifestat de manera reiterada el seu rebuig a una intervenci de la draga i aposten per traslladar la sorra de banda a banda del port per via terrestre. Segons Uzcanga, les actuacions que es duran a terme es faran amb el vistiplau de les confraries. El que encara s'ha de veure s si desprs d'Arenys la draga tornar al Baix Maresme. El Punt Maresme, 27 de maig 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 96 PULSO CIUDADANO Restricciones en el servicio de tren en el Maresme BARCELONA La circulacin ferroviaria entre El Masnou y Matar se interrumpir maana, sbado, con motivo de las obras en el paso inferior de la estacin de Vilassar de Mar, por lo que se habilitar un recorrido alternativo de autobuses. Segn Renfe, las estaciones afectadas son las de El Masnou, Ocata, Premi de Mar, Vilassar de Mar, Cabrera y Matar. El nuevo paso subterrneo conectar la poblacin de Vilassar de Mar con la playa. / E. Press La Vanguardia, 28 de Maig 2010. Pg. 6 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 97 El diner no t ptria ni color Els alcaldes del Maresme lamenten que Caixa Laietana hagi pactat amb una entitat fora de Catalunya, per ho entenen L'aliana entre Caja Madrid i Caixa Laietana ha agafat per sorpresa molts dels alcaldes del Maresme consultats per aquest diari que tenien coll avall una fusi amb alguna altra caixa de Catalunya. La majoria lamenten que l'entitat d'estalvis hagi buscat companyes de viatge fora del territori catal, encara que entenen que, davant d'una situaci com l'actual, el ms important s garantir la continutat. Tot i aix, molts recorden que Laietana haur de fer un gran esfor per mantenir la seva identitat i es mostren fora preocupats per com quedar finalment la vessant social de la caixa maresmenca, l'mbit que ms ha beneficiat les poblacions de la comarca a travs de subvencions o inversions en projectes culturals, esportius i associatius, entre d'altres. Pocs dels alcaldes consultats van manifestar obertament la seva satisfacci davant l'anunci de l'aliana entre caixes tamb hi sn Caja Insular de Canarias, Caja vila, Caja Segovia, Caja de la Rioja que lidera Caja Madrid. La majoria es van mostrar cauts en les respostes i van destacar que la notcia els havia sorprs, perqu esperaven que la fusi es fes amb alguna altra entitat catalana. Tot i aix, la majoria dels alcaldes valoren positivament l'acord, encara que ahir al vespre molts d'ells afirmaven que falten per conixer detalls importants de l'operaci que acabaran determinant els beneficis o perjudicis que obt la caixa mataronina i, per extensi, la comarca. Qualsevol moviment en la direcci de garantir la viabilitat de Caixa Laietana a priori s positiu, explica l'alcalde d'Alella, Andreu Francisco (ERC). El color poltic tamb va condicionar en part les seves paraules, i mentre que els alcaldes socialistes entenien que aquesta era l'nica sortida per a una caixa que havia esgotat fins al lmit les seves possibilitats i que havia de resoldre fos com fos l'amenaa de la intervenci del Banc d'Espanya, els batlles convergents o d'esquerres posaven el dit a la llaga en el fet diferencial. Un fet diferencial que s'interpretava tant en clau catalanista com en clau de presncia al territori. Aix, mentre l'alcalde de Palafolls, Valent Agust (PSC), felicitava Caixa Laietana per fer quest pas intelligent, l'alcalde de Sant Cebri de Vallalta, Jaume Borrell (CiU), es preguntava sobre el futur de les oficines que l'entitat t a cada municipi del Maresme. La ms que possible prdua d'identitat s un dels aspectes que ms inquieten aquests dirigents locals. La implicaci de Caixa Laietana amb el Maresme s'ha tradut durant anys amb desenes de projectes i aportacions de l'obra social al territori. A ms de Matar, municipis com Premi de Dalt, Cabrera de Mar, Dosrius o Caldes d'Estrac tenen equipaments que l'entitat financera va anar obrint en poques anteriors. La prdua de la identitat es lliga sobretot al manteniment de les oficines prpies al territori. s important no perdre el nom per no perdre identitat, destaca l'alcalde de Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer (CiU). En tot cas, els caps de govern local van coincidir a assenyalar que el procs d'uni de les caixes estava irrebatiblement comenat i que la uni de Caixa Laietana amb nous socis era, noms, una qesti de temps. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 98 ELS ALCALDES ANDREU FRANCISCO ALCALDE D'ALELLA (ERC) Qualsevol moviment per garantir la viabilitat de Caixa Laietana s positiu. Cal, per, esperar que el centre de decisi continu estant al Maresme JOAN BALIARDA ALCALDE DE PREMI DE DALT (CIU) Ens agradaria que pogus mantenir la seva personalitat. En aquest sentit, hagus estat millor la uni de dues caixes catalanes CONXITA CAMPOY ALCALDESSA DE MALGRAT DE MAR (PSC) Est en un moment molt inicial per poder opinar amb coneixement de causa, per era de calaix que s'acabaria aliant amb alg LLOREN ARTIGAS ALCALDE DE VILASSAR DE DALT (GEVD) No s una mala notcia. Caixa Laietana quedava despenjada i Caja Madrid est en aquests moments en un procs d'expansi important VALENT AGUST ALCALDE DE PALAFOLLS (PSC) Felicitats per una decisi tan intelligent! Ms enll del fet de la identitat, les caixes han de poder continuar deixant diners als ciutadans JOAQUIM FERRER ALCALDE DE VILASSAR DE MAR (CIU) s important no perdre el nom per no perdre identitat. Si la fusi ha de servir per mantenir la viabilitat de la caixa s una bona notcia XAVIER AMOR ALCALDE DE PINEDA DE MAR (PSC) Segueix la tnica general de reagrupar les caixes, per espero que l'aliana garanteixi que l'obra social de Caixa Laietana no en sortir afectada JOAN ANTONI BARON ALCALDE DE MATAR (PSC) Espero que la caixa mantingui la importncia que t per a l'economia de la ciutat i de la comarca i que la SIP respecti la plantilla JOAN VIL ALCALDE DE CABRERA DE MAR (GXC) S'ha d'esperar a veure si no s el primer pas abans de la seva desaparici. Aleshores no m'agradaria gens aquesta operaci MIQUEL BUCH ALCALDE DE PREMI DE MAR (CIU) Si havien de marxar m'hagus estimat ms que no sortissin de Catalunya, per els beneficis poden ser interessants JOAQUIM COLOMER ALCALDE DE CABRILS (PSC) Segur que perjudicar l'entorn de la caixa. Cal veure qu passa amb els treballadors, alguns dels quals sn de Cabrils Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 99 JAUME BORRELL ALCALDE DE SANT CEBRI DE VALLALTA (CIU) Era previsible tal com est el sector de les caixes. Em preocupa sobretot si aplicaran una reducci de despeses drstica JOSEP M. JUH ALCALDE DE CALELLA (PSC) Espero que no afecti la capacitat d'execuci de projectes a la comarca i que es mantingui com ara una obra social molt beneficiosa El Punt Maresme, 29 de Maig 2010. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 100 JOAQUIM LLIBRE. PROMOTOR URBANSTIC LA GENT QUE GENERA FEINA I RIQUESA S NECESSRIA PER A LA SOCIETAT, NO ELS DOLENTS DE LA PELLCULA. Encetem la secci Empresaris del Maresme amb una entrevista al promotor urbanstic de Cabrera de Mar Joaquim Llibre, que reflexiona sobre la situaci del sector. Llibre va comenar la seva activitat lany 1984 amb Coprocasa SA, va ser soci fundador de FUCA i ara est al capdavant de Maresme Promocions, des don desenvolupa la seva feina a Barcelona, Galcia i Romania, treballant en una lnia dhabitatges de preu mig a baix. Tamb va ser president de DiU de Cabrera (2001 a 2003) i va abandonar per discrepncies amb la direcci del partit. El meu sentiment sidentifica molt amb CiU, tot i que no hi mantinc relacions formals, assegura el promotor, fill duna famlia de pagesos, el qual tamb afirma: Disfruto treballant. Com veu la situaci del sector? La construcci s una activitat necessria que va lligada amb el creixement. Ara se nhauran dabsorbir els excessos. Encara que es digui que sobren vivendes, no a tots els pobles s igual, a Cabrera per exemple no podem pas dir que en sobrin. Crec que de Matar cap a Barcelona ben aviat shaur de tornar a construir. Sha de construir all on fa falta. I es poden transportar els components, per lensamblament sha de fer en el lloc,no ens poden portar les cases fetes de la Xina. Quines errades shan coms perqu hi hagi aquesta davallada? Que sha construt sense tenir en compte la demanda, i que la febre especuladora ha posat els preus fora de ra. Quins han estat els motius de la pujada? Lespeculaci. I qui especulava? Els propietaris dels terrenys que miraven com cada dia els oferien ms diners per les seves propietats, o les administracions locals fent que els promotors acceptessin convenis urbanstics que moltes vegades ratllaven lextorsi, o perqu no parlem dels particulars que donaven una paga i senyal per un pis o una casa, mentre sestava construint, i quan arribava el moment descripturar cedien el contracte darres a un tercer, guanyant moltes vegades ms que el promotor mateix de lobra. I ja se sap, quan es fan excessos, lendem hi ha ressaques. Ara toca que les coses es posin al seu lloc. Les coses sarreglaran? Pot passar ms o menys temps per lactivitat tornar, a mesura que es vagin ocupant els habitatges que hi ha en estoc i els preus daquests siguin assequibles, de compra o de lloguer. Tamb caldr que la banca torni a donar crdits i que es puguin pagar les condicions. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 101 Quina part de culpa hi tenen les administracions? Quan es crea una situaci de dificultat com la que estem passant, hi ha molts responsables, la culpa s de tots. Crec que les administracions han de fer les lleis i posar els mitjans perqu els empresaris i la gent en general trobin la manera de fer que les coses tornin a funcionar. De les grans dificultats en surten les grans solucions, i les administracions han de vetllar perqu les solucions siguin equitatives i beneficin com ms gent millor. Qu caldr fer perqu la gent pugui tornar a comprar? Els habitatges es van posar a un preu que per la majoria no era possible pagar. Caldr que torni a se possible pagar-los, tenint en compte que la compra duna vivenda no ha sigut mai assequible. De fet, els primers humans ja es mataven per una cova. Adquirir un habitatge tornar a ser possible per a una majoria? A mesura que les coses es vagin posant al seu lloc, laccessibilitat a lhabitatge de propietat anir essent cada cop ms possible, encara que hem de tenir en compte que tenir una feina estable ser difcil durant molt de temps perqu la crisi que estem vivint no tan sols s immobiliria sin molt ms amplia i complicar la compra duna vivenda. El suport financer hi tornar a ser a mesura que sigui possible retornar els crdits. I aquesta restricci de crdit que estem passant s la cura pels excessos que shan fet. Tot plegat est fent un canvi que amb els temps superarem o ens adaptarem a noves situacions. Si mirem la histria del mn s plena de cavis, ja des dels egipcis, grecs i romans. La relaci entre poltics i promotors ha comportat molt problems judicials? Qu shauria de canviar? Els problemes judicials vnen quan alguna de les parts vol all que legtimament no li pertoca. Els poltics han de mirar pel b com a travs de lorganisme que representen, els promotors, per les seves empreses. Quan una de les parts o totes dues volen coses que legtimament no els pertoquen, se surt del marc de la legalitat i s quan vnen les situacions confuses que han de ser aclarides als jutjats. Perqu aquestes situacions no es produeixin s necessari que els municipis tinguin bons plantejaments urbanstics. Sn molt pocs els ajuntaments que donen la importncia que t la redacci dun pla general. Tots comences b, per a mesura que els interessos dalguns es veuen afectats, sallarguen ms del compte, fins que arriba un moments que shan daprovar a corre-cuita. I aleshores surt el que surt. Al Maresme sha construt ms del que calia? El Maresme s una comarca que viure-hi s un privilegi, pel clima, per les comunicacions, per la proximitat al mar. I quan una zona s tan bona per viure-hi, tothom busca la manera de trobar-hi un raconet, aix fa que els paratges es vagin omplint de construccions i sovint es degradin. Sobre si sha estirat ms el bra que la mniga, amb els preus no hi ha dubte. En loferta dhabitatges crec que no. Si els que hi ha en estoc es poguessin oferir a preus ms assequibles, els del tram dArenys a Barcelona es vendrien fcilment. A Cabrera, el seu poble, lurbanisme sempre ha estat especial motiu de polmica. Uns defensen construir, daltres preservar lespai... Quan em diu que uns defensen construir i daltres preservar lespai, es deixa els que no sabem qu defensen, per el que s ms greu s que ells segurament que tampoc. Alg fa molt de temps, durant el dinar duna celebraci, ens va llegir un magnfic poema on es definia Cabrera com La Perla del Maresme, i no li faltava ra. Quan un poble sel considera una perla, no cal dubtar que viure-hi ha de ser un privilegi i per poder-hi tenir una vivenda se nhi ha de fer. Aqu s on destapem la caixa de trons. Realment sha de dir que en el tema de preservar els espais no els falta ra, per dins dun ordre. La majoria dels que es Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 102 declaren conservadors dels espais, sn gent nouvinguda (per cert, per mi personalment molt benvinguts), per no tenen en compte que els que ja rem de Cabrera abans que ells, ja estvem b sense ells i en canvi, una mica de generositat en la preservaci dels espais, va permetre que poguessin venir a viure on tan agradablement estem convisquent. Quin sera, doncs per vost, el model urbanstic correcte? A la Cabrera dels ltims 25 anys shan construt ms habitatges de preu mig que no pas popular i molt dels fills del poble han hagut de marxar sense ganes. El model correcte seria aquell que permets que shi poguessin quedar, fent les construccions de manera que malmetessin el paisatge el mnim possible. Cal, dons, una bona planificaci i que shi busqui el mxim equilibri. Aqu, s que entrem en un camp en el qual sn molts els que hi volem dir la seva, on es veuen els vertaders especuladors. I que quedi dit que no sempre sespecula amb finalitats econmiques. En lafer de Cal Conde, una promoci dhabitatges al centre del poble que va portar molt de debat ja amb lanterior govern dERC, vost hi ha estat al mig... Quan es refereix a un afer suposo que vol dir a com shan fet les coses. En relaci a la promoci dhabitatges crec que s molt encertada, lobertura de carrers donar molta mobilitat i permetr que en hores punta de trfic, tinguem vies alternatives. Tamb es podran construir habitatges de VPO (protecci oficial), que sembla que a molts els anirien b, permetr que el poble tingui la casa senyorial i que sobri un espai que tota la vida ens ha estat barrat al pas. Pel que fa a Cal Conde vaig participar en les negociacions de compra a travs de la societat propietria actual, fins que em vaig adonar que era persona non grata per al projecte i vaig vendre les participacions, amb la condici que pogus gestionar la promoci, que s al que em dedico. Quines errades shan coms? Ha estat un problema poltic? Sobre les errades, sempre que sanalitza qualsevol projecte urbanstic, s fcil trobar-ne. El projecte actual, per mi, s fora equilibrat. Possiblement, s que ha estat un problema poltic, per aquesta pregunta crec que s millor que cada persona que el fet li crei inquietud, es fcil la resposta segons cregui. La promoci urbanstica genera recursos per a molts sectors, per en canvi sempre est mal vista. Per qu? Normalment, quan hi ha promocions els paisatges canvien i lentorn s cosa de tots, encara que molts es pensen que s cosa dells i, s clar, aix dna motius per parlar. Tamb es creu que els promotors senriqueixen, que a vegades s cert per no sempre, i aix fa una certa enveja als tipus de socis que sapuntarien a beneficis, per a feina, inversions i responsabilitats no. Tamb, la promoci urbanstica, en fer-se a laire lliure, es veu molt i tothom vol dir-hi la seva. Cal fer una reflexi i mirar-se els promotors, empresaris i tota la gent que generen feina i riquesa, no com els dolents de la pel.lcula, sin com a necessaris per a la societat, que sense ells la cosa no va endavant. Text: Albert Calls Foto: Enric Puche La tribuna Maresme, Juny 2010. Pg. 12 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 103 PORTO 30 ANYS ALIMENTANT NENS. I ARA NOU REPTE: LA GENT GRAN El popular cuiner Justo Ruiz, conegut pel seu Record Guinnes cuinant truites, explica en aquesta entrevista alfines de les clais de la seva trajectria professional, vinculada al Maresme i a lemblemtic restaurant Can Pa amb Tomaquet, de Vilassar de Mar. Justo Ruiz, s un dls cuiners ms populars del Maresme. A banda de regentar des del 1986 un dels restaurants ms coneguts de Vilassar de Mar, el Pa amb Tomquet, el seu carcter participatiu i solidari lha fet prendre part en moltes iniciatives a les quals hi ha aportat el seu mestratge davant els fogons, aconseguint per aquest motiu el reconeixement dels seus vens i de tota la comarca en general. A ms, tamb ha inserit el nom de la localitat al llibre Guinnes pel seu rcord de cuinar truites durant 24 hores de forma ininterrompuda. Per el que ha fet ms popular i estimat a aquest cuiner de Seron, Almeria, s el seu paper als menjadors dels CEIPS Prez Sala, Pla de lAvell i els Alocs, des dels quals ha estat ms de 30 anys alimentat les noves generacions de vilassarencs. Dins la seva tasca professional, ara fa un nou pas en el Centre Cvic de Vilassar de Mar i adrea el seu treball com a cuiner a la Gent Gran... Ja fa anys que coopero amb la Gent Gran, en berenars, sopars, etc. De fet, si fem memria, el diners que vaig aconseguir amb el Rcord Guinnes, els vaig donar als dos centres davis que hi ha a Vilassar de Mar. Daltra banda, referint-se a la meva activitat al Centre Cvic, lAjuntament va fer un concurs pblic que va quedar desert, la junta davis i el consistori van parlar amb mi, vaig dubtar molt per al final vaig accedir-hi. Era un repte. Vaig observar que lactual regidora de Serveis Socials, Roser Valls, va fer un autntic i precis treball de cara a la Gent Gran. Tamb vaig pensar que si la feina es feia b, podria funcionar, es un centre on hi ha un ventall de possibilitats per a la Gent Gran, des de la sala de jocs, de pintures, manualitats, bingo, gimnstica, etc. I un bar on es pot menjar i beure. Aix s un cosa que, com ja he dit abans, s un autntic xit de lequip de la regidora de Serveis Socials. Per tant, ara es dedica a lalimentaci dels nens i de la Gent Gran? Si, ja mhe definit, la meva vida s alimentar nens i jubilats. Alimentant nens porto 30 anys, per et prometo que momple plenament i magrada molt. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 104 Creu que Vilassar de Mar pot ser un referent gastronmic? Jo sempre he apostat per aix, hi ha bons restaurants i ara penso que com ms, millor, aix fa que vingui ms gent. Fins i tot al passeig de Vilassar de Mar, jo dic que hem de viure ms de cara al mar i no despatlles i com ms restaurants hi hagi, millor. Aix podria general ms llocs de treball? Si, en realitat lxit que pugui, o no, tenir, s essencial per al meu personal. Jo sempre dic que has de nixer psicleg i cuida la teva gent, parlar dels seus problemes i saber manar, mai donar ordres, aix s una equivocaci. De qualsevol manera, jo sense la meva gent no seria ning, estic envoltat de bons treballadors i persones que porten molt anys amb mi. I aix sense parlar dImma, la meva dona, que s lalma mater, en 31 anys que portem junts, sempre ha estat el motor dels projectes que he iniciat. La crisi que estem vivint lest afectant? La crisi afecta a tothom, per sortosament nosaltres estem notant un canvi de tendncia dels nostres clients durant la setmana: est augmentat el nombre de clients els dies laborables i continuen tenint molta gent el cap de setmana. On va aprendre el seu ofici? En els meus anys en el monestir de Montserrat, va ser la meva autntica experincia natural amb els monjos i el pare Cassi Just, que daltra banda va ser qui em va ensenyar a jugar als escacs. Va ser una experincia increble, lany 1970, amb el Proceso de Burgos. Tots els candidats i artistes, com el Raimon, Nria Feliu, Joan Manel Serrat, etc. All mhi vaig veure sol, alimentant-los perqu la Guardia Civil havia rodejat la muntanya de Montserrat i no podia pujar-hi ning, ni els treballadors. Aix que per casualitat, si algun dells llegeix aquestes paraules, que spiga que era jo qui els alimentava. Per acabar, com a professional de la gastronomia, a quin restaurant li agrada anar a vost? Com a cuiner amb 45 anys dexperincia vaig a menjar a diversos llocs, per on em trobo a gust pel menjar casol i la seva gent s el Castell de Cabrera, Can Rodon, un restaurant de Cabrera de Mar amb un bon ambient. Tribuna Maresme, Juny 2010. Pg. 25 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 105 Un grup d'escoles diu que no far sortides si no es restableix la jornada intensiva La majoria de directors de centres de primria del Maresme, en contra de fer classe les tardes de juny GERARD ARIO IL'aula buida d'una escola de Premi de Mar durant la ltima vaga de mestres, al 2009. Foto: G.A. La majoria de les escoles pbliques del Maresme estan en peu de guerra. El motiu, l'eliminaci per part del Departament d'Educaci de la jornada intensiva el mes de juny, que obligar els mestres a fer classe a les tardes. Aquesta decisi ha acabat la pacincia a molts directors, alguns dels quals han passat a l'acci. I amb mesures fora expeditives. Una vintena d'escoles han enviat una carta als serveis territorials del Maresme en qu amenacen de suspendre les sortides i les colnies si no es restableix l'horari d'estiu. El Departament d'Educaci ja ha manifestat que no pensa fer marxa enrere en la seva decisi. Dilluns moltes escoles pbliques de Catalunya comencen l'horari intensiu, que fixa el final de la jornada lectiva a la una de la tarda. s, per, l'ltim any que les escoles gaudiran d'aquestes dues setmanes de jornada intensiva, ja que, amb vista al curs vinent, el Departament d'Educaci ha decidit eliminar-les. La mesura ha creat una gran indignaci en els claustres de molts centres i, al Baix Maresme s'ha gestat una resposta unitria i contundent, que ara comena a estendre's en altres centres de comarca, i tamb en alguns de fora. Una vintena d'escoles del Maresme han enviat o estan en vies d'enviar aquests dies una carta als serveis territorials d'Educaci on manifesten la seva intenci de deixar d'organitzar excursions, colnies i activitats extraescolars si no es restableix la jornada intensiva al juny. Entre els motius que esgrimeixen els centres, hi ha l'augment de crrega lectiva, per tamb d'altres com ara l'augment de la temperatura en unes classes que no tenen aire condicionat. Les colnies les fem en hores no retribudes, per fins ara considervem que aix es compensava amb la jornada intensiva, explica el director d'una escola del Baix Maresme, que no vol que es publiqui el seu nom. No ho fem com a amenaa, afegeix. De fet, la mesura de pressi ha estat aprovada pels consells escolars dels centres, on estan representats tamb els pares dels alumnes. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 106 Des del Baix Maresme Segons ha pogut saber erver diari, les escoles que secunden aquesta mesura de pressi sn les del Masnou, Alella, Tei, Premi de alt i quasi totes les de Premi de Mar. Tamb hi estarien a favor el CEIP Sant Andreu de Llavaneres; el CEIP Santa erver; el CEIP Minerva, de Calella; el CEIP Sant Mart, dArenys de Munt; el CEIP Aloc, de Pineda de Mar, i lescola dHortsaviny, a Tordera. Els prxims dies shi afegiran altres escoles del territori, destaca un altre dels impulsors de la mesura, que tampoc no vol que surti publicat el seu nom. Podrem tenir represlies, afegeix. Daltra banda, les escoles de municipis com ara Tiana, Montgat, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Argentona, Cabrils, Cabrera de Mar i Dosrius aposten per altres tipus de mesures, que no tinguin una afectaci directa sobre lalumnat. Tot i aix, alguns directors daquesta zona consultats no descarten secundar una vaga de colnies. Per la seva banda, les escoles de Matar tamb shan queixat als serveis territorials a travs duna carta conjunta. s la gota que fa vessar el got, es lamenten. Mesura xantatgista Per la seva banda, fonts oficials del Departament dEducaci shan mostrat totalment contrries al que consideren una mesura xantatgista. Segons el departament, lopci deliminar les colnies perjudica sobretot als alumnes i, en aquest sentit, els centres han de fer una reflexi seriosa, tot i que admeten que les excursions no sn obligatries i, per tant, s una opci de cada escola decidir si en fa o no. A ms, aquestes mateixes fonts van explicar ahir que no pensen fer marxa enrere sobre la jornada intensiva i que lany vinent any es treballar totes les tardes de juny. Es lliguen a lestiu Tot i que encara queden ms de quatre mesos perqu comenci el curs 2010-2011, les activitats extraescolars es comencen a concretar al juny, quan el ritme lectiu salleugereix i els professors tenen ms temps per dedicar a aquestes gestions. Els impulsors de la protesta asseguren que aquest any no pensen fer cap daquestes gestions, i aix hipotecar, per tant, les futures activitats. De fet, alguns centres ja shaurien posat en contacte amb les empreses de transport i les cases de colnies que els presten servei per manifestar-los la situaci. Fins i tot, alguna escola ha explicat que la mesura tamb els obliga a replantejar el festival de Nadal. El Punt Maresme, 3 de Juny 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 107 L'atur baixa al Maresme per segon mes consecutiu i 1.500 persones troben feina Els nivells de desocupaci a la comarca sn com els que es van registrar el desembre del 2009 EL PUNT El nombre de desocupats ha baixat a la comarca del Maresme per segon mes consecutiu. Foto: MIQUEL RUIZ. La davallada de l'atur al Maresme aquest mes s'ha repetit. Desprs que a l'abril baixs el nombre de desocupats per primera vegada en nou mesos, al maig la tnica no tan sols es va mantenir sin que es va prcticament doblar el nombre de persones que van trobar feina: de 801 a l'abril fins a 1.501 el maig. Amb aquestes dades els nivells de desocupaci a la comarca tornen a situar-se als registrats el desembre del 2009. Igual que fa dos mesos, al sector de serveis la reducci en el volum de desocupats s major 1.061 i en especial, en l'hostaleria i comer. Tots els municipis menys dos han vist redudes les seves llistes d'atur. L'atur ha tornat a baixar un mes ms a la comarca del Maresme. Concretament, el mes de maig s'ha tancat amb 35.038 persones sense feina i una taxa d'atur al Maresme del 15.5%. Continua la tendncia de recuperaci iniciada a la primavera i amb la contractaci de personal del sector serveis i, especialment, de l'hostaleria i el comer. De fet, ja sn 1.501 persones les que van trobar feina el mes de maig, un nombre que representa el 4,11% dels maresmencs en situaci d'atur van aconseguir trobar feina. Aquest percentatge s significativament ms alt que el registrat en el conjunt de la demarcaci de Barcelona 2,89% i del el territori catal 3,19%. D'aquesta tendncia a la baixa se n'han beneficiat tots els municipis maresmencs excepte dos: rrius, que suma dues persones ms en les llistes de l'atur, i Tiana, que es mant amb el mateix nombre del mes d'abril. Tot i aix, hi ha poblacions que sostenen que continuen mantenint un preocupant nivell de desocupaci, com s el cas de Pineda de Mar, amb un 20,05%, tot i que el maig va baixar el nombre de persones sense feina en 110. La capital, Matar, baixa mig punt i se situa en el 19,51% desprs d'haver incorporat al mn laboral 391 ciutadans. En tercer lloc se situa Tordera, que novament s'allunya del 20% i durant el mes de maig ha arribat al 18,57% de taxa d'atur. A l'altre costat de la balana, els municipis que es mantenen per sota del 10% de desocupaci se situen Cabrils (7,94%), Cabrera de Mar (8,47%), Alella (8,97%), Tei (8,99%), Tiana (9,11%), Vilassar de Dalt (9,83%) i Sant Vicen de Montalt (9,89%). Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 108 Els joves, els ms afectats Per grups dedat, latur disminueix en tots els grups dedat menys en el dels ms joves, tradicionalment el sector ms afectat quan no hi ha feina. Tot i aix, les dades interanuals indiquen tot el contrari; latur en lany anterior augmenta en tots els grups menys en el dels ms joves. Per sectors, lhostaleria i el comer acumulen prcticament el 40% del volum de descens de latur, i pel que fa als professionals, els treballadors dels serveis i els no qualificats sn els grups que acumulen els descensos absoluts ms grans. En qualsevol cas, per, respecte al 2009 les dades no sn tan positives. Latur registrat creix un 12,26%, ms entre les dones 12,81% que entre els homes 11,72%. Lincrement ha repercutit de manera negativa en tots els grups professionals i en tots els sectors dactivitat i en totes les seccions econmiques sense excepci. El nombre absolut de desocupats tamb ha augmentat en tots els municipis de la comarca en el el mateix mes dun any abans. El Punt Maresme, 4 de Juny 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 109 TV3 desenterra la histria des d'avui a Sota terra, un espai que vol combinar rigor amb diversi Eudald Carbonell encapala l'equip d'arquelegs i Ferm Fernndez n's el presentador EL PUNT Ferm Fernndez i Eudald Carbonell en un moment del programa. Foto: TVC. TV3 estrena Sota terra (22.25 h), una aposta per l'horari de mxima audincia que vol demostrar que l'arqueologia pot ser entretinguda i que un programa d'histria pot compatibilitzar el rigor amb l'humor, l'aventura i la diversi. Eudald Carbonell encapala l'equip d'arquelegs i Ferm Fernndez s el presentador, la veu de l'espectador poc coneixedor del tema. Es recorreran 13 jaciments, en un viatge per tot el territori i tamb per tots els perodes: des de fa tres milions i mig d'anys fins a l'actualitat. s una aposta valenta de la televisi pblica, per la fem convenuts del programa, dels valors que transmet, i esperem que ens ajudar a interpretar el que ha estat la nostra histria, a donar a conixer els jaciments del pas i a estimular el turisme cientfic, va explicar el cap de programes d'entreteniment de TVC, Oriol Grau, en la presentaci de l'espai. Sota terra s una producci de TV3 amb la collaboraci de Batabat. L'impulsor del projecte i productor executiu, Marc Roma, va assenyalar que s una adaptaci de Time team, que fa la britnica Channel Four des de fa 17 anys, per que la versi catalana incorpora una mica ms de tensi narrativa, d'espectacle i d'humor. Una hiptesi per entrega En cada programa l'equip d'arquelegs de Sota terra tindran tres dies per resoldre un enigma real dins d'un context histric, va explicar el director, Josep Maria Andrs Aranya. Ser una excavaci contra rellotge en qu en alguns casos hi haur la dificultat addicional que representa l'arqueologia experimental. L'espai utilitzar alta tecnologia per fer entenedors els seus continguts. I Ferm Fernndez ser l'encarregat de preguntar als arquelegs els dubtes que podria tenir l'espectador. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 110 Els tretze jaciments Al llarg de cinc mesos de rodatge, s'ha recorregut tota la geografia catalana i tamb la seva histria: del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella) fa 3,5 milions d'anys fins a la Guerra Civil espanyola (Corbera d'Ebre), passant per ibers (els Vilars d'Arbeca), romans (Cabrera de Mar i Empries), la Marca Hispnica (castell d'ger), els primers catalans (Domus del Pi, a Vilanova de Sau), la guerra de Successi (Talamanca) i les colnies industrials del XIX (Can Maral, a Puig-reig), sense oblidar la primera presncia humana al pas, ara fa un mili d'anys (la Boella, a la Canonja) i el rastre del neandertal a l'abric Roman, a Capellades. A ms, en una excavaci a Barcelona, es repassen els darrers vint segles. L'ltim repte permetr esbrinar, aplicant mtodes arqueolgics a l'abocador de Vacarisses, quin ser el nostre llegat per a les generacions del futur. El primer captol que s'emet, avui, s el del castell d'ger i se centrar en la figura del cavaller medieval Arnau Mir de Tost. El Punt Barcelona, 7 de Juny 2010. Pg. 38 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 111 Pares del CEIP de Cabrera alerten que cau pedra de la faana de l'escola E.FERRAN Els pares de l'escola pblica del Pla de l'Avell consideren que les lloses que hi ha en algunes faanes de l'edifici sn un perill perqu es desprenen amb facilitat. Reclamen sense xit des de fa temps que es prenguin mesures. s per aix que l'associaci de pares s'ha adreat al Sndic de Greuges, ja que considera que les reclamacions que han fet, tant a l'Ajuntament com a la Generalitat, no s'han ats de la millor manera. Un portaveu dels pares, Jordi Mitjavila, assegura que han caigut plaques que estan collades a la paret; de fet, explica que amb un xut de pilota cauen fcilment. Per aix reclamen que es retiri l'aplacat exterior, ja que no s l'adequat per a un centre escolar. Des de l'Ajuntament, la regidora d'Educaci, Elisabet Cus, mant que l'informe tcnic de qu disposen garanteix la seguretat de l'edifici. Tot i aix, es va arribar a un acord amb el centre per collocar una xarxa entre el pati i la faana del gimns per reduir l'impacte de les pilotes. La regidora reconeix que el comproms de posar la xarxa s'ha endarrerit. Tot i que el problema amb les plaques de la faana s la principal preocupaci, els pares tenen altres queixes, ja que asseguren que el consistori no fa manteniment del centre. L'escola pblica del Pla de l'Avell s l'nica que hi ha al municipi i va obrir fa set anys. Segons la regidora, hi ha les factures per comprovar que s'hi han fet millores. El Punt Maresme, 8 de Juny 2010. Pg. 3 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 112 Cabrera de Mar donar la llicncia d'obres perqu el Calipso pugui tornar a obrir L'Ajuntament ha fet els trmits a Urbanisme perqu autoritzi l'activitat tal com va dictar el jutge ELENA FERRAN El prostbul tancat des del 2005 est situat davant de mar i a peu de la carretera N-II. Foto: Q.P. L'Ajuntament de Cabrera ha fet els trmits arran de la resoluci del jutge perqu sigui la comissi d'Urbanisme la que autoritzi la llicncia per tornar a obrir el prostbul Calipso. El consistori entn que estan obligats a donar el perms per fer les millores al local i puguin obrir. Ser una llicncia a precari, ja que el prostbul, situat davant de la faana martima i a tocar de l'N-II, est afectat pel pla urbanstic i en un futur hauria d'anar a terra per alliberar les edificacions de primera lnia. Les sentncies judicials determinen que es va incomplir la llei denegant les llicncies d'obres i d'activitats i fent tancar el prostbul Calipso l'any 2005. El regidor d'Urbanisme, Jaume Borrs (CiU), explica que l'autoritzaci d'Urbanisme podria arribar la setmana vinent, desprs que l'Ajuntament hagi requerit esmenes, ja que la notificaci no coincidia amb el que es demanava. La notificaci ha d'autoritzar la llicncia d'activitats a precari del prostbul de Cabrera de Mar i a partir d'aqu el consistori atorgar als propietaris la llicncia perqu facin les obres que es requerien quan se'ls va tancar el local el 2005. Segons les sentncies judicials, es prova que l'Ajuntament no va actuar correctament denegant la llicncia d'activitats, per tampoc els propietaris van sollicitar com calia el perms d'obres. Estem obligats a donar la llicncia d'obres un cop tinguem la notificaci per donar al local els usos encara que sigui a precari i que es pugui adequar, diu el regidor d'Urbanisme. La llicncia que tindran els propietaris del prostbul s a precari per l'afectaci d'aquest sector de faana martima. Renuncien als drets a mantenir-se un cop es vulgui desenvolupar el pla. Els avises que es troben de forma irregular, diu Borrs. Les obres de millora que s'han de fer al local per poder tornar a obrir no sn estructurals. Es tracta d'adaptar l'edifici per a persones amb mobilitat reduda, resumia. La resoluci dels contenciosos per la denegaci de les llicncies es va tancar sense donar ntegrament la ra a cap de les dues parts. D'altra banda, el procs judicial arran de la querella criminal per prevaricaci presentada pels propietaris va acabar imputant el llavors alcalde, Carles Rocabert (ERC), i el secretari municipal. El Punt Maresme, 12 de Juny 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 113 Trasllat del tennis del Pla de l'Avell per fer-hi pisos El ple de dijous va aprovar un conveni que obligaria el consistori a fer canvis en el pla urbanstic que s'est redactant per traslladar les pistes de tennis La Gervera. L'operaci permetria ubicar el tennis amb una concessi per trenta anys a la part del darrera del CEIP, en una parcella destinada a equipaments, i al solar que ara ocupen les pistes fer-hi pisos. El regidor d'Urbanisme, Jaume Borrs (CiU), defensa que aquesta actuaci beneficia la poblaci, ja que dels 74 habitatges que es farien la meitat serien de protecci oficial, un percentatge molt ms elevat del que fixa la llei. Les pistes de tennis ocuparien els 10.000 m on tamb s'hi proposa fer una zona residencial per a esportistes. Des de l'oposici, el portaveu d'ERC, Carles Rocabert, va carregar amb fora perqu entn que aquesta operaci s un hipoteca que deixa el venat sense la zona d'equipament pblic noms per beneficiar a un privat. El PSC tampoc accepta aquests canvis que ara es plantegen independentment del pla urbanstic pendent d'aprovaci. El Punt Maresme, 12 de Juny 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 114 La faana martima Els vens del Pla de l'Avell i els que viuen o tenen negocis a la faana martima, com s el cas del Calipso, tamb segueixen amb atenci la redacci del pla urbanstic. Alguns d'aquests vens dijous tamb van ser al ple per conixer de qu tractava el conveni de l'Ajuntament amb el tennis La Genera, ubicat al Pla de l'Avell. El president de l'associaci venal, Antonio Abel, va qestionar que s'aprovi els canvis ara quan s'est redactant el pla urbanstic i va posar de manifest la preocupaci d'alguns vens per l'edificaci dels habitatges al mig de barri, quan abans es proposava que es fessin als terrenys on ara hi es far el tennis. El Punt Maresme, 12 de Juny 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 115 Vilassar de Mar reduir l'espai del Summer Festival per tal d'evitar una altra multa de Costes El govern local ha recorregut i encara no ha pagat la sanci de 30.000 euros GERARD ARIO La platja de Palomares on, des del 2008, se celebra el Summer Festival. L'Ajuntament de Vilassar de Mar delimitar clarament l'espai de platja que ocupar aquest any el Summer Festival, l'espectacle de msica disco que aplega milers de joves a la platja de Palomares. L'any passat, la demarcaci de Costes va imposar una multa de 30.000 euros al consistori vilassarenc per haver utilitzat ms espai del que li autoritzava el perms. Tot i aix, el govern local va recrrer i l'import ha estat redut a 7.000 euros. L'assumpte continua, per, pendent d'un altre recurs. El recinte d'aquest any ser ms petit i, amb aix, crec que ja quedar resolt el problema, explica l'alcalde de Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer (CiU). Enguany, les tanques que es posen a prop del terme municipal de Cabrera de Mar s'avanaran uns 40 metres. Tot i aix, segons explica el regidor de Joventut, Josep Sol, aquesta franja quedar com a zona de seguretat per evitar, com va succeir l'any passat, el llanament d'objectes de gent que havia accedit al recinte. El motiu de la sanci, per, no va ser aquest sin un cert descontrol en la delimitaci del recinte i el fet que l's suposs un negoci per a un privat. I s que el festival l'organitza la discoteca She, que cobra per entrar i explota les barres de begudes. Segons el consistori, la sanci va ser exagerada. Alguna ra devem tenir si ja ens han rebaixat la sanci de 30.000 a 7.000 euros, assegura Ferrer. El Summer Festival s un dels actes ms multitudinaris de la festa major de Sant Joan. Tot i que noms s'han celebrat dues edicions, a la de l'any passat van participar prop de 4.000 persones. El festival s'est convertint en un referent de la msica disco per a molts joves del Baix Maresme i de Matar. A ms, permet al govern municipal programar un concert de gran format en el cartell de festa major. L'any passat va ser Rosario i enguany hi actuaran Gerard Quintana, Gossos i Smoking Stones. Pel que fa al Summer Festival, que se celebrar el 25 de juny, hi intervindran els discjqueis de la discoteca She, David Oleart i Albert Neve, i els convidats Jordi Veliz, Marsal Ventura i Sergi Domene. Els joves de Vilassar de Mar tenen l'entrada gratuta. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 116 En espera de la sorra Tot i que la celebraci del festival no corre perill, el seu muntatge i el seu desenvolupament est molt pendent de la regeneraci de la platja de Palomares, malmesa per la llevantada de la darrera tardor, tal com passa en moltes platges del Baix Maresme. El govern de Vilassar de Mar est en espera de conixer aquests dies els resultats de les negociacions a tres bandes entre la demarcaci de Costes, la Generalitat i el Port de Matar per dur el vaixell draga al litoral vilassarenc. En cas de confirmar-se aquest fet, les platges de Vilassar, Cabrera, Premi, el Masnou i Montgat es reomplirien de sorra i afrontarien la temporada de platges amb millors condicions. En el cas que la draga arribs a Vilassar de Mar, els treballs no entorpirien la realitzaci dels actes de festa major. El Punt Maresme, 13 de Juny 2010. Pg. 8 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 117 Estudien que la draga regeneri les platges del Baix Maresme i no les d'Arenys de Mar Estat i Generalitat es replantegen la situaci i esperen tenir un nou pla d'actuaci aquesta setmana GERARD ARIO / ELENA FERRAN El vaixell draga recull sorra des de fa unes setmanes davant de la costa del Masnou, per abocar-la a Barcelona. Foto: G.A. Canvi de plans. El vaixell draga que havia de reomplir les platges d'Arenys de Mar en el propers dies podria no anar-hi finalment i, en el seu lloc, comenaria a treballar a les costes del Baix Maresme, on inicialment no estava previst que hi actus. La ferma oposici que s'ha generat a Arenys de Mar, on la setmana passada tots els grups municipals van votar una moci contra la draga, i la necessitat de sorra que tenen en platges com ara les de Cabrera, Vilassar o Premi, han fet reconsiderar la situaci a l'Estat i la Generalitat, que en pocs dies concretaran el nou pla d'actuaci. El nou cap de la demarcaci de Costes, Javier Uzcanga, assegurava a finals de maig que l'Estat pagaria la regeneraci de les platges a Arenys de Mar, on la majoria de la poblaci no vol la draga, i que no posaria ni un sol euro per omplir de sorra les platges del Baix Maresme, on els alcaldes reclamaven una actuaci immediata. Dues setmanes desprs d'aquestes declaracions, sembla que les accions empreses des dels municipis han fet efecte i ara tot apunta que el vaixell draga, que actualment est treballant a les platges de Barcelona, s que actuar a la costa entre Cabrera i Montgat mentre que els treballs a Arenys quedarien suspesos. Les dues administracions amb competncies sobre el litoral, Estat i Generalitat, negocien aquests dies amb els municipis implicats i, tot i que sembla que l'acord s prcticament un fet, faltaria que fos ratificat a les ms altes instncies. Fonts de la direcci general de Ports de la Generalitat van assegurar ahir que les noves mesures pretenen ser ms efectives que no pas les anteriors i que s'han d'acabar concretant aquesta mateixa setmana. Per la seva banda, la sotsdelegada del Govern a Catalunya, Montserrat Garcia, explica que cal encetar una reflexi en profunditat, que permeti trobar una soluci a mig i llarg termini. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 118 Crear una comissi En aquest sentit, diverses fonts consultades asseguren que existeix el comproms de crear una comissi que estudi la implantaci d'altres sistemes, com ara els espigons soterrats, que evitin que cada any una llevantada trinxi el litoral. El Masnou renuncia a la sorra En el cas que s'acabi confirmant la regeneraci de platges del Baix Maresme, el govern municipal del Masnou ja ha comunicat la seva intenci de renunciar a la sorra que els pertocaria. L'alcalde del municipi maresmenc, Eduard Gisbert (PSC), va explicar ahir que les seves platges no es troben en una situaci de tanta necessitat com les de Cabrera, Vilassar o Premi. A ms, Gisbert recorda que, com a molt aviat, la draga comenar a actuar al Baix Maresme el mes de juliol, quan les platges ja estaran plenes de gent. Ens estimem ms que ens ho arreglin amb vista a l'octubre, hi afegeix. I s que, desprs que el vaixell aboqui la sorra, cal comenar la feina de neteja, que, ben segur, causar molsties als banyistes. Tot i aix, el tram de platja que es troba entre el Masnou i Montgat s que hauria de ser regenerada. Els altres municipis consultats tamb coincideixen que el mes de juliol s massa tard per dur a terme aquesta operaci. El Punt Maresme, 15 de Juny 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 119 Ports diu que posar la sorra a la platja de Cabrera, tot i que encara no t data E. FERRAN La platja de Cabrera ha desaparegut aquest hivern. Foto: E.F. El director general de Ports, Oriol Balaguer, es va comprometre ahir en una reuni amb l'alcalde de Cabrera de Mar, Joan Vil, a fer el transvasament de sorra que s'havia comproms a fer aquest hivern. Tot i que la Generalitat assegura que en els propers dies abocar 150.000 m de sorra al mateix lloc on ha desaparegut amb els temporals d'hivern, el cert s que encara no hi ha una data exacta. Segons va explicar l'alcalde, cal determinar quan es podr desplaar fins a Cabrera el vaixell que est fent l'extracci de la sorra davant les costes de Premi. D'aquesta aportaci se n'ha de fer crrec la Generalitat, com a concessionria del port de Matar, que mai en la seva histria ha fet cap transvs de sorra, tal com estan obligats per llei. Joan Vil va explicar que, de la reuni, la Generalitat assumeix el cost de 500.000 euros, per encara no sap d'on sortiran els diners que falten, uns 400.000 ms per fer el dragatge de la sorra. El responsable de Ports tamb va comunicar a l'alcalde que s'est treballant conjuntament amb el Ministeri de Medi Ambient per fer proves d'espigons soterrats a la costa del Maresme. Les converses entre la Generalitat i l'Ajuntament de Cabrera de Mar es mantenen tenses pel que fa a la querella que es vol presentar contra Ports per incomplir la seva obligaci d'aportar sorra. Volem un projecte clar i segur de restauraci de la platja i llavors ens farem enrere, va reiterar ahir l'alcalde. L'Ajuntament espera rebre aviat l'estudi ambiental encarregat per reclamar danys i perjudicis i anar als jutjats. El Punt Maresme, 16 de Juny 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 120 La revista l'Aljamia convoca un certamen literari a travs de les xarxes socials MANEL ALONSO No s dir res de l'altre mn afirmar que les noves tecnologies oferixen alternatives als canals tradicionals de promoci i difusi de la creaci literria en catal. El que s que s nou s que un quadern de creaci literria valenci envide d'una manera decidida, sense abandonar l'edici en paper, per l'edici digital. Aix, des de la comarca de l'Horta Nord, els quaderns de literatura de la revista L'Aljamia (fundada l'any 1991 i que el 2003 va obtindre el XIII Premi a la Difusi Literria atorgat pels escriptors valencians), desprs d'haver creat un grup en el facebook on tenen prop de set-cents seguidors, acaben de posar en marxa, en collaboraci amb el blog El riu. Un espai digital per als microtextos, de l'editor i escriptor del Maresme Albert Calls, el Primer Certamen Literari L'Aljamia de Literatura Breu, un premi que pretenen que es convoque cada dos mesos i que en cada edici estiga dedicat a una modalitat literria diferent: microrelats, poesia, aforismes, etc. Cada participant podr penjar en el mur del grup L'Aljamia els treballs que crega oport sense que superen els 300 carcters amb espais. El guard s un petit lot de llibres d'un autor diferent en cada edici. El nom del guardonat en la primera edici es far pblic el prxim 20 de juliol. Una selecci dels millors textos ser posteriorment publicada en el blog El riu. El Punt Maresme, 27 de Juny 2010 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 121 SORRA.A.CABRERA TAMB S VIRTUAL Cabrera tena platja. Les fotografies ho testimonien. Per el port de Matar ha alterat lequilibri natural. Aquest port desvia el corrent martim i, amb ell, el flux natural de sorra que regenera la nostra platja. Com que els efectes destructius dels ports sn ben coneguts, en la concessi del port de Matar shi estableix lobligaci de fer el transvassament natural que el port obstaculitza. Per lentitat Port de Matar mai no ha fet honor al seu comproms, o i cobrar un cnon als amarristes per aquest concepte. I a ms del disbarat ecolgic, tampoc el port de Matar va funcionar econmicament. Per aix va fer fallida. I va haver de ser rescatat per un consorei, presidit per un director general de la Generalitat. Les regeneracions artificials de sorra fetes fins ara han estat gestionades pel Ministerio i provenen de bona part dels fons europeus de cohesi. Ara b, com que el port segueix desviant artificialment el corrent mar, lerosi continua i la nostra platja desapareix. Uns efectes perversos per a Cabrera, per a lequilibri natural del fons mar i per les formes de vida tradicionals, com la pesca o el lleure. El benefici dalguns potser passa davant de tot, tamb davant dels perjudicis causants a Cabrera, davant de lequilibri natural de les platges, i davant de les obligacions legals. Un model de creixement que la intel.ligncia i lhonestitat del lector pot valorar votant, per exemple, pensant en les responsabilitats poltiques duns i altres, que han emparat (ignorncia? connivncia? Ineptitud en la gesti?) aquells beneficis. Si els mals de la democrcia han de solucionar-se amb ms democrcia, podem enfortir la nostra societat civil fent-nos amics del grup del Facebook sorra.a.cabrera, administrat alhora per lAssociaci de Vens dEl Pla de lAvell i lAssociaci del Venat de la Franja Costanera. Un grup de suport ben nombrs al servei duna bona causa pot fer-se respectar amb els seus vots. Som a sorra.a.cabreramail.com. Tribuna Maresme, Juliol 2010. Pg. 20 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 122 La costa torrejada El litoral del Maresme s ple de torres de guaita, defensa contra pirates i bandolers M. JOS RODRGUEZ Els pirates desembarquen a la platja de Premi de Mar comena la festa major. Foto: QUIM PUIG. Als segles XVI i XVII pirates i corsaris atacaven per la costa, mentre que els bandoles assaltaven els camins. A molts llocs es construen torres de guaita com a talaies de vigilncia i tamb com a elements de defensa. El nombre de torres va arribar a ser tan gran que el litoral del Maresme era conegut com la costa torrejada. Avui dia es mantenen dretes ms de cinquanta torres, algunes de les quals han estat restaurades. Fer un recorregut per les torres i els castells ens tornar a una poca en qu pirates i bandolers tenien atemorida la poblaci. Podem comenar acostant-nos del 7 a l'11 de juliol a Premi de Mar. Amb el desembarcament del pirata d'Omar i la seva tripulaci comena la festa major, coneguda com a Premi Pirata (ms informaci a la pgina 8). Un cop guanyada la batalla (d'aigua i farina), ja podem iniciar una ruta pel Baix Maresme i acostar-nos a deu poblacions que allotgen divuit d'aquests elements de defensa. El Consorci de Promoci Turstica Costa del Maresme ha editat una guia on es recullen les torres de guaita i els castells del Maresme. Dividida en tres blocs Baix Maresme, Maresme central i Alt Maresme, vol facilitar al visitant un recorregut per aquestes construccions, vestigi de l'poca dels pirates. La ruta del Baix Maresme comena a Tiana. Aquest municipi ens ofereix la cartoixa de Montalegre. Est construda, en la seva major part, en un estil gtic senzill i auster i s d'una gran racionalitat i funcionalitat. A Montgat destaca la torre de ca l'Alzina, actualment sotmesa a un projecte de restauraci per tal de recuperar-la com a monument histric de la poblaci. Al sud-oest d'Alella i molt a prop del centre urb, hi ha una torre de guaita que data del segle XIII. s la torre del Bar i est adossada a una masia de construcci posterior d's residencial. Al Masnou es pot visitar, fins i tot accedir-hi a l'interior, can Teixidor, antiga masia amb torre de defensa situada a primera lnia de mar. Al municipi de Tei hi troben dues torres de defensa, can Fiveller (integrada a la casa Bru) i can Pujades (s privada i no es pot visitar) i cal Baster, una masia del segle XV de la qual noms se'n conserva una part. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 123 Una de les localitats que ms construccions de defensa reuneixen s Premi de Dalt. All troben les masies de can Franquesa, can Cisa que data de l'any 900, can Moles i can Werboom. A Vilassar de Mar es pot visitar noms des de fora la torre d'en Nadal, que s l'nica que es conserva de les tres torres de guaita que hi havia al municipi. A Vilassar de Dalt trobem una de les torres de guaita ms importants del Maresme, amb quatre plantes d'altura. Destaquen tamb el Castell i la torre del Ravalet. Cabrils exhibeix la torre de ca n'Amat i la masia de can Vehils. Finalment destaquen les runes del castell de Burriac. Al capdamunt d'un tur de 400 metres d'altura, a 3.500 metres de distncia del mar, resulten emblemtiques per a Cabrera de Mar i per a tot el Maresme. FITXA DE LA RUTA La mobilitat viria a la comarca del Maresme es realitza bsicament per l'autopista del Maresme (C-32) i la carretera N-II Barcelona Matar que discorre parallela a la lnia ferroviria. Aquestes vies serveixen tant per al trnsit de llarg recorregut com al trnsit comarcal i local. Aix, podem arribar a municipis com ara Montgat, el Masnou, Premi de Mar, Vilassar o Cabrera de Mar. Consorci de Promoci Turstica Costa del Maresme. Plaa Miquel Biada, 1. Matar. Tel. 93 741 11 61 http://www.costadebarcelonamaresme.cat/ Ajuntament de Premi de Mar. Plaa de l'Ajuntament, 1. Tel 93 741 74 00 http://www.premiademar.org/ Festa major de Premi de Mar. Del 7 a l'11 de juliol. http://www.premiapirata.org/ Oficina de Turisme del Masnou. Itlia, 50 1a planta. El Masnou. http://www.elmasnou.cat/ Centre d'Acollida al Turista (CAT). Ernest Lluch, 41. Tei. Autopista C-32 sortida 86 Tel. 93 555 99 77 http://www.turismecat.cat/ El Punt Maresme-Sortim- 2 de Juliol 2010. Pg. 4 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 124 Premi renuncia a abocar sorra a tota la platja per no molestar els banyistes La regeneraci del litoral del Baix Maresme se suavitza i la draga comenar a treballar de seguida GERARD ARIO En primer terme, la platja que rebr sorra i, al fons, la platja de l'Os, que es quedar com est, a Premi de Mar. Foto: G.A. El vaixell draga comenar a abocar sorra al litoral del Baix Maresme en els propers dies. Comenar per Cabrera de Mar, on aquests dies els camions ja comencen a treballar preparant el terreny per a l'arribada de la draga. Cabrera s un dels municipis que ms necessita aquesta sorra, per d'altres que en tenen ms limitaran voluntriament l'actuaci prevista per la Generalitat per evitar problemes amb els banyistes. El Masnou ja va anunciar fa unes setmanes que renunciava a la reposici de la sorra, mentre que Premi de Mar ha demanat que noms s'aboqui sorra a les platges ms afectades pel temporal de l'hivern passat. Segons ha pogut saber aquest diari, l'Ajuntament de Premi de Mar ha demanat a la direcci general de Ports que noms s'aboqui sorra a les platges que es troben entre l'estaci del tren i el terme municipal del Masnou. En canvi, d'altres platges que tenen una amplada fora limitada, com ara la platja de l'Os o la de Bellamar, no rebran cap gra de sorra suplementari. El motiu d'aquesta decisi s que en aquests moments del calendari les platges ja sn plenes de banyistes (tant els caps de setmana com els dies feiners) i la regeneraci de la costa amb el vaixell draga implica el tancament de les zones afectades uns quants dies. A ms a ms, un cop s'hi ha fet l'abocament, la sorra resta humida gaireb una setmana i la qualitat que t no s la mateixa que la de la sorra que fa setmanes que s sota el sol. Els vens han fet arribar aquestes queixes al consistori premianenc, que ha decidit limitar de manera voluntria l'acci de la draga. Per la seva banda, Vilassar de Mar, la segona parada de la draga desprs de Cabrera, encara no ha decidit com reparteix la sorra que els pertoca, per s que t clar que ho far de manera ms o menys homognia. El seu alcalde, Joaquim Ferrer (CiU), assegura que tindran en compte les necessitats dels banyistes, per diu que cal que tothom ha de fer un esfor, ja que si no es posa sorra en determinats punts del litoral, els temporals de l'hivern que ve podrien fer estralls al passeig martim. Per acabar, l'alcalde del Masnou, Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 125 Eduard Gisbert (PSC), ja va afirmar en el seu dia que el municipi s'excloa del procs en entendre que no en tenien tanta necessitat. La sorra del port d'Arenys E.F El Ministeri de Medi Ambient no abocar sorra a les platges d'Arenys de Mar tal com pretenia. La mobilitzaci ciutadana ha aturat l'actuaci de la draga que havia de portar sorra a la zona de llevant del port. L'alcalde, Ramon Vinyes (PSC), va manifestar ahir que ara per ara s clar que la regeneraci no es portar a terme a les platges arenyenques, per que encara est per determinar si el vaixell que extreu la sorra del fons mar hi anir a retirar la sorra de la bocana del port. En altres ocasions s'havia demanat de retirar la sorra que s'acumula amb les rierades i dificulta les maniobres d'entrada de les embarcacions. La neteja de la bocana tampoc s'ha de fer cada any i ara per ara no tenim el mateix problema, manifestava l'alcalde. Tot i que el consistori confia que finalment no aparegui la draga, desprs de renunciar a la regeneraci de sorra a les platges de llevant, aquesta actuaci encara est pendent de confirmar. El Punt Maresme, 7 de Juliol 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 126 Comena la cinquena regeneraci de les platges al Baix Maresme en sis anys Noms el 2008 no es va fer i des del 2005 es porten gastats prop de 23 milions d'euros GERARD ARIO La platja de Cabrera ahir, a l'espera de comenar a rebre la sorra avui mateix. Foto: G. ARIO. El vaixell draga comena a regenerar avui les costes del Baix Maresme, amb l'excepci de les del Masnou, que s'ha autoexcls del procs. Ser la cinquena vegada des del 2005 que les administracions faran servir aquest sistema per palliar els efectes dels temporals sobre el litoral maresmenc. En aquesta ocasi, Estat i Generalitat aporten fins a 2,2 milions d'euros per reomplir les platges de Cabrera, Vilassar, Premi i Montgat, i que acumulats sumen prop de 23 milions en sis anys. Es preveu que les feines s'allargaran tot el mes de juliol i, potser, els primers dies d'agost. Aix doncs, el conflicte amb els banyistes est servit. Alguns municipis com el de Premi de Mar ja han optat per concentrar tota la sorra que els pertoca en una sola part del municipi. En aquest cas, el consistori ha demanat a la demarcaci de Costes i a la direcci General de Ports, que aboquin tota la terra a la platja de la Descrrega, entre l'estaci i el terme municipal del Masnou, que tampoc vol conflictes amb els vens i ha optat per no regenerar les platges aquest juliol. Si ho han de fer, ens estimem ms que sigui a la tardor, apuntava recentment l'alcalde del Masnou, Eduard Gisbert (PSC). N'hi posarem noms en aquells punts on sigui estrictament necessari, on ara no tenim espai ni per posar-hi les dutxes, aporta el batlle de Premi de Mar, Miquel Buch (CiU). Tots els responsables poltics de la zona coincideixen a destacar la necessitat de buscar solucions definitives que posin punt final a un historial de regeneracions que ja comena a ser considerable. I s que des del 2005 la draga ja ha fet acte de presncia a la comarca en cinc ocasions. Noms entre els estius del 2007 i el 2008 no es va actuar a les costes del Baix Maresme i, per aquest motiu, la del 2009 va ser la regeneraci ms important quant a cost. Aleshores l'Estat va pagar quasi 12 milions d'euros per abocar prop de 500.000 m 3de sorra en el que es va considerar una actuaci d'emergncia. Enguany, l'aportaci de sorra s menys abundant, i, conseqentment, la despesa tamb baixa. Dels 2,2 milions que costar la draga, 1,3 els pagar el Ministeri de Medi Ambient, 400.000 euros la Generalitat i mig mili el port de Matar, l'accionista majoritari del qual s la mateixa Generalitat. De fet, el port est obligat per llei Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 127 a regenerar la sorra que perd la platja de Cabrera de Mar per culpa de la barrera natural que suposa l'equipament portuari. Fins ara, per, el port mai havia fet front a aquesta obligaci. Ara, els 500.000 euros que aporta el port de Matar aniran destinats a finanar la regeneraci de sorra de Cabrera, que s la que ms m3. de sorra rebr, La platja de Cabrera s la ms necessitada i tamb ser la primera a ser reomplerta. Es preveu que s'hi estiguin uns deu dies, i posteriorment la draga es desplaar a Vilassar de Mar, on ha d'actuar durant una setmana. Posteriorment treballar a Premi de Mar i a Montgat, on podria acabar a principis d'agost. La zona d'extracci de sorra autoritzada es troba davant la costa de Premi de Mar, a la mateixa rea on ja es van realitzar els treballs d'extracci per a l'estabilitzaci de les platges de Barcelona i amb les mateixes exigncies de control i seguiment ambiental. LES REGENERACIONS 2005 Al desembre, la Generalitat aboca 330.000 m3 de sorra a Vilassar de Mar i quasi 500.000 a Cabrera. L'actuaci costa uns 6 milions d'euros 2006 Al maig, la Generalitat executa la segona fase i reomple les platges del Masnou i Premi amb 50.000 m3 cadascuna 2007 Pla per dragar els ports del Masnou, Premi, el Bals i Arenys de Mar. Un cost de 2,6 milions 2009 L'Estat aboca 500.000 m3 a Cabrera, Vilassar, el Masnou i Montgat, i s'hi gasta 12 milions. Tamb actua a Premi i Arenys per una altra via. 2010 Estat i Generalitat inverteixen 2,2 milions a regenerar les platges de Cabrera, Vilassar, Premi i el Masnou El Punt Maresme, 8 de Juliol 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 128 El vaixell draga aboca les primeres tones de sorra a la platja de Cabrera de Mar G.A Les mquines treballant ahir a la platja de Cabrera./ Foto: G.A. A quarts de deu del mat, els treballadors de l'empresa Dragosa van comenar a repartir la sorra provinent del fons mar que el vaixell draga havia abocat a les platges de Cabrera. L'embarcaci va iniciar aix un cicle que no s'aturar fins a principis d'agost i que costar 2,2 milions d'euros. I s que la draga treballar dia i nit, ininterrompudament, fins que no hagi reomplert el litoral de Cabrera, Vilassar, Premi i Montgat. El vaixell recull la sorra d'un banc que es troba davant de la costa de Premi de Mar i d'on l'empresa ha rebut l'autoritzaci d'extreure fins a 1,2 milions de metres cbics de sorra. D'aquests, 700.000 ja es van expulsar a les platges de Barcelona durant el mes de juny i els 500.000 restants queden per abocar al Baix Maresme. Un cop connectat al conducte d'expulsi, la draga diposita sorra durant 40 minuts. Es tracta d'una sorra fosca, a causa de la humitat, que contrasta amb la ms clara que hi ha a les platges. Un cop passin els dies, per, aquesta sorra s'eixugar i quedar integrada a la resta. Quan acaba d'abocar el carregament, el vaixell torna al davant de les costes de Premi a reomplir els seus diposits. Aquest pas s'allarga durant dues hores i mitja aproximadament, segons van explicar ahir tcnics de l'empresa Dragosa. En aquest temps, les mquines excavadores s'encarreguen de repartir la sorra expulsada de manera uniforme. Durant aquesta setmana, les mquines treballaran a les platges de Cabrera de Mar, on ahir els banyistes estaven fora dividits. Ens embruten l'aigua i la sorra, es lamentava Carme Vila, que assegura que va a la platja quasi tots els dies. Uns altres, per, prefereixen que la platja tingui una amplada superior. Per la seva banda, l'alcalde del municipi, Joan Vil, va destacar a l'Agncia Catalana de Notcies que la regeneraci s una despesa intil perqu no hi ha cap actuaci parallela per garantir que la sorra suportar un altre temporal. El Punt Maresme, 9 de Juliol 2010. Pg. 3 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 129 Malestar por la regeneracin de las playas M. PEDRICO - Cabrera - 09/07/2010 A pesar de las altas temperaturas, ayer no haba baistas en la playa de Cabrera. Los vecinos que se acercaban a tomar el sol preferan refrescarse en las duchas. Tumbados en la arena y desde su toalla, podan divisar cerca de la costa un barco que arrojaba arena al mar. Eran las primeras pruebas de que la regeneracin en las playas del bajo Maresme acababan de comenzar. Cabrera ha sido el primero de los municipios en recibir parte de los 120.000m3de arena que se repartirn con Premi, Vilassar de Mar y Montgat. A pesar de ello, los efectos secundarios de la regeneracin han hecho que algunos pueblos como Premi de Mar hayan optado por llevar arena slo a aquellas playas que haban desaparecido totalmente. Los motivos no son otros que la poca del ao en que se acometen las obras. "Ahora las playas estn llenas de baistas", dice el alcalde de Premi de Mar, Miquel Buch, quien, como los dems alcaldes, no entiende por qu la regeneracin se efecta en plena temporada. Tampoco los baistas, que protestan porque el agua est sucia y con manchas de grasa. La Vanguardia, 9 de Juliol 2010. Pg. 6 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 130 Platges d'un sol s Les administracions inverteixen milions d'euros cada any per proveir de sorra diverses platges del Maresme Les primeres llevantades de l'hivern fan que aquesta feina sigui estril Les obres coincideixen enguany amb la temporada de platja, cosa que enrabia els banyistes GERARD ARIO Alguns municipishan renunciat a la sorra que els pertoca per no afectar la temporada de bany Si un tram de costa es caracteritza per la densitat de ports esportius, s el Maresme. En els trenta quilmetres que separen Sant Adri de Bess de Sant Andreu de Llavaneres s'hi han construt fins a sis recintes portuaris en les darreres tres dcades, dos al Barcelons (Port Frum i Badalona) i quatre al Maresme (el Masnou, Premi de Mar, Matar i Port Bals). Un port esportiu cada cinc quilmetres. Aquests equipaments s'han aixecat en un espai guanyat al mar i la seva presncia obstaculitza la lliure circulaci de la sorra provinent del desembocament de la Tordera, que contribueix a la regeneraci de les platges, fins al Bess. Aquesta interrupci es fa evident en observar els ports a vista d'ocell. En una imatge de satllit, s fcil comprovar com les platges situades al sud d'aquests ports es queden cada any sense sorra mentre que les que sn al nord sn cada cop ms amples. Els espigons actuen com a barreres i acumulen tones i tones de sorra en una banda, en detriment d'altres platges, que de manera progressiva tendeixen a desaparixer. Els ports estan obligats, a travs dels contractes de concessi administrativa, a reparar els efectes negatius sobre el litoral, per a la prctica sn pocs els que actuen. Ni tan sols el port de Matar, l'accionista majoritari del qual s la mateixa Generalitat de Catalunya, ha fet front histricament a aquesta obligaci. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 131 De fet, aquest any, per primer cop, el port mataron ha aportat prop de mig mili d'euros per abocar sorra a la platja de Cabrera de Mar, una de les ms afectades de la comarca i on aquest any, la lnia de la costa va arribar fins a les vies del tren. Fins ara, per, els ports sempre havien delegat en les administracions, que acabaven actuant per evitar que la fora del mar acabs destrossant passejos martims o fins i tot la via del tren, que al Maresme passa a tocar de la platja. En aquestes situacions d'emergncia, com va passar al 2009, el Ministeri de Medi Ambient ha contractat el vaixell draga, que recull sorra del fons mar, per abocar-la a travs d'una canonada en les platges perjudicades. En altres ocasions ha estat la Generalitat qui tamb ha contribut econmicament, per els Ajuntaments veuen impotents com les inversions que les administracions supramunicipals fan abans de l'estiu (s'han invertit prop de 23 milions en els darrers sis anys), se l'emporta la primera llevantada de l'hivern. Cal buscar solucions definitives, que evitin estar patint cada any, destaca l'alcalde de Premi de Mar, Miquel Buch (CiU). El batlle de Cabrera de Mar, Joan Vil (GxC), va una mica ms enll i qualifica la regeneraci de despesa intil perqu no hi ha cap actuaci parallela per garantir que la sorra suportar un altre temporal. El nou responsable de la demarcaci de Costes del Ministeri de Medi Ambient, Javier Uzcanga, ha obert una porta a la soluci definitiva i ha assegurat que crear una comissi per estudiar solucions ms enll del dragatge, com ara els espigons soterrats. Tot i aix, la feina d'aquesta comissi no tindr efecte si les administracions implicades no acorden una forta inversi en la zona. Des de la setmana passada, el vaixell draga torna a abocar sorra a les platges del baix Maresme. s la cinquena vegada que ho fa en els darrers sis anys. Conflicte amb els banyistes En aquesta ocasi, Estat i Generalitat aporten fins a 2,2 milions d'euros per reomplir les platges de Cabrera, Vilassar, Premi i Montgat. Concretament, 1,3 milions els pagar el Ministeri de Medi Ambient, 400.000 euros la Generalitat directament i mig mili el port de Matar. La principal diferncia amb les regeneracions anteriors ha estat el calendari triat. I s que, si es compleixen les previsions ms optimistes, el vaixell continuar abocant sorra a les platges fins a la primera setmana d'agost. Aquesta situaci ha enrabiat els banyistes, que veuen ara com han de canviar de zona el dies que hi interv la draga. A ms, un cop posin la sorra, estar humida i molt bruta, es lamentava recentment un banyista a Cabrera de Mar. Per aquest motiu alguns dels alcaldes de la zona han canviat de parer a ltima hora. A Premi de Mar han optat per concentrar tota la sorra nova que els pertoca en una sola platja, la de la Descrrega, mentre que a la resta de platges, on va ms gent, enguany no s'hi actuar. L'alcalde del Masnou, Eduard Gisbert (PSC) ha anat ms enll i ha demanat al Ministeri que no li aboquin la sorra que els pertoca. Si poden fer-ho a la tardor que ho facin, per ara no, comentava recentment. Altres alcaldes, com el de Vilassar de Mar, avisen, per, que si ara no s'abasteixen les platges, els temporals de l'hivern podrien fer estralls al passeig martim. Una mica ms al nord, el desgavell de les platges continua. A Lloret han reomplert part de la cala des Rajols amb sorra, quan s tota plena de pedres. El pitjor s que es tracta d'un espai protegit i on s'intenta que no hi accedeixi ning per mantenir la fauna de l'entorn. L'Ajuntament ha enviat un informe al Departament de Medi Ambient perqu intenti aclarir la situaci. 2,2 milions s'inverteixen enguany en les platges. El Punt Maresme, 17 de Juliol 2010. Pg. 3 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 132 Els vens del Pla de l'Avell no volen pisos als terrenys del tennis ELENA FERRAN Malestar entre els vens del Pla de l'Avell pels canvis urbanstics previstos al venat. No estan d'acord amb el conveni que l'Ajuntament ha signat amb els propietaris del club de tennis La Genera perqu es traslladi a una zona d'equipaments i als terrenys actuals es facin pisos de protecci oficial. Dimecres al vespre els vens directament afectats i tamb membres de les associacions de vens i del front de mar es van reunir al centre cvic amb representants del govern per expressar les seves queixes. El regidor d'Urbanisme, Jaume Borrs (CiU), va defensar una vegada ms que l'nic motiu que mou l'Ajuntament a tirar endavant el conveni s poder fer els 37 habitatges de protecci oficial. Pels vens, la realitat s ben diferent. Tot l'espai pblic que hi ha al venat es destina al futur tennis, critica el president de l'associaci, Antoni Abel. Ahir era l'ltim dia per presentar allegacions a aquest conveni i aix ho van fer els afectats. Tamb s'estan recollint signatures entre el venat i fa un parell de caps de setmana que els vens desfilen en caravanes de vehicles fins al centre urb de Cabrera i fent sonar els clxons com a mostra de protesta. Ning t res en contra del tennis. Ells miren pels seus interessos, per que no ens venguin que s un gran negoci per al poble, hi afegia Abel. L'Ajuntament haur d'estudiar les allegacions abans d'aprovar provisionalment el conveni que es tramitar dins del nou planejament urbanstic. Segons el regidor d'Urbanisme, l'aprovaci provisional del nou pla es far abans d'acabar l'any desprs d'estudiar les 160 allegacions presentades i informar-ne els grups de l'oposici. La comissi d'Urbanisme de la Generalitat hi haur de donar el vistiplau abans no s'aprovi. El Punt Maresme, 23 de Juliol 2010. Pg. 3 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 133 L'Estat aprova l'aportaci a la draga G.A El Consell de Ministres va aprovar ahir l'aportaci d'1,8 milions a la regeneraci de la costa maresmenca. Aquesta operaci s'est realitzant aquests dies a Montgat i en els dies anteriors ha posat sorra a les platges de Premi de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar. El total de l'operaci, en la qual tamb participa econmicament el port de Matar, s'eleva als 2,2 milions d'euros. La regeneraci s'allargar fins a la setmana vinent i ha provocat queixes de banyistes que lamenten que les obres s'hagin fet tan tard. El punt Maresme, 31 de Juliol 2010. Pg. 3 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 134 ELS TOMQUETS DEL MARESME REINVINDIQUEN EL SEU LLOC A LA CUINA El tomquet agafa un protagonisme principal a lhorta maresmenca quan arriba la calor. Al mercat tenim a labast diverses varietats de diferents procedncies, per els conreats al Maresme ja shan fet un lloc destacat dins de les preferncies dels consumidors. Les 6es. Jornades Gastronmiques del Tomquet del Maresme reforcen la qualitat i el gust dels nostres tomquets i atorgen a aquest producte un paper preferent a la cuina i a la taula. Cru o cuinat, el tomquet s un producte indispensable a la cuina durant tot lany, per molt ms a lestiu, en plena temporada productiva. Del 15 de juliol al 28 dagost, la seixantena de restaurants que participen en la promoco del tomquet conreat al Maresme a travs de la sisena edici de les jornades gastronmiques dedicades a haches producte, sorprendran els clients amb plats propis que ressalten el gust i la qualitat del tomquet del Maresme. Les jornades, que es van presentar a Cabrils es passar 15 de juliol, volen establir un vincle directe entre el sector productiu comarcal, la restauraci i el consumidor final. Amb aquesta filosofia, el Consorci de Turisme i el Consell Comarcal del Maresme, que han finanat ledici de fullet informatiu, promocionen els productors (28 pagesos de 12 municipis), la seixantena de restauradors dels 12 municipis que hi participen i ofereixen al consumidor una recepta per experimentar a la cuina (tomquet confitat amb sopeta de mozzarela, anxoves, crostonets de pa i gelat doliva negra). Els productors maresmencs de tomquets es troben a: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes dEstrac, Matar, Pineda de Mar, Premi de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicen de Montalt i Vilassar de Dalt. EL TURISME GASTRONMIC Costa de Barcelona-Maresme ja s coneguda dins del turisme de proximitat com a destinaci gastronmica que es pot visitar al llarg de tot lany per la seva riquesa culinria i la varietat de productes de qualitat autctons que promociona amb ms de 50 jornades gastronmiques. Lafluncia de visitants atrets per la cultura culinria s una bona oportunitat per promocionar els atractius que t cada poblaci i el conjunt de la comarca. x per aix que lopuscle editat pel Consorci de Turisme per promocionar les Jornades del Tomquet incorpora un apartat amb visites recomanades al municipi. Tribuna Maresme, Agosto 2010. Pg. 26 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 135 Incautan a un mono de contrabando enjaulado dentro de un coche en Barcelona Este tipo de especies amenazadas pueden costar hasta 2.000 euros en el mercado EUROPA PRESS La Guardia Civil ha detectado en la localidad barcelonesa de Cabrera de Mar a un viajero que llevaba en su coche un mono de la especie 'Macaca Mulatta' que era de contrabando y al que tena encerrado en una jaula. Segn ha informado el Instituto Armado, el conductor fue detectado el viernes y al carecer de la documentacin necesaria para tener un macaco de estas caractersticas, segn el Convenio sobre el Comercio Internacional de Especies Amenazadas de Fauna y Flora Silvestre (Cites), los agentes decidieron incautar el animal. El viajero tampoco present el certificado de que el mono haba nacido en cautiverio, por lo que finalmente se le instruy una acta por infraccin administrativa de contrabando y se dej al animal en custodia de la Administracin Provincial de Aduanas de Barcelona, quedando al cuidado de una entidad colaboradora. Este tipo de especies pueden llegar a costar en el mercado hasta 2.000 euros. El Pas, 9 dAgost 2010 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 136 Detectan a un mono de contrabando enjaulado dentro de un coche en Cabrera de Mar Es de la especie 'Macaca Mulatta' que en el mercado puede llegar a costar hasta 2.000 euros Barcelona. (EUROPA PRESS).- La Guardia Civil ha detectado en Cabrera de Mar (Barcelona) a un viajero que llevaba en su coche un mono de la especie Macaca Mulatta que era de contrabando y al que tena encerrado en una jaula. Segn ha informado el Instituto Armado, detectaron al conductor el viernes pasado y al carecer de la documentacin necesaria para tener un mono de estas caractersticas, segn el Convenio sobre el Comercio Internacional de Especies Amenazadas de Fauna y Flora Silvestre (Cites), los agentes decidieron incautar el animal. El viajero tampoco present el certificado de que el mono haba nacido en cautiverio, por lo que finalmente se le instruy una acta por infraccin administrativa de contrabando y se dej al animal en custodia de la Administracin Provincial de Aduanas de Barcelona, quedando al cuidado de una entidad colaboradora. Este tipo de especies pueden llegar a costar en el mercado hasta 2.000 euros. La Vanguardia, 9 dAgost 2010. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 137 Amb un mico al cotxe El monoEl mono comissat a Cabrera de Mar. La Gurdia Civil ha comissat un mico de l'espcie Macaca Mulatta en un control rutinari a Cabrera de Mar. L'animal viatjava dins d'una gbia al seient posterior d'un cotxe. Els agents han demanat la documentaci de l'animal al conductor, que no ha pogut acreditar com l'havia aconseguit. L'animal l'han traslladat a un centre d'acollida i el conductor que el portava al vehicle ha estat multat per contraban. El Punt Maresme, 10 dAgost 2010. Pg. 28 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 138 Incautado en Cabrera un mono de contrabando BARCELONA La Guardia Civil detect el viernes en Cabrera de Mar a un hombre que viajaba con un mono enjaulado de contrabando. El hombre, que careca de la documentacin pertinente, recibi un acta de instruccin y el animal se dej en custodia de la Administracin de Aduanas de Barcelona. Su precio puede alcanzar los dos mil euros. / E. Press La Vanguardia, 10 dAgost 2010. Pg. 7 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 139 L'engany de les aparences DAVID MARCA Xavier Sala Martn amb una de les seves singulars americanes. Foto: ELENA FERRAN. Hi ha personatges lloats immerescudament, la deficaci i grandiloqncia dels quals enlluerna, i d'altres de blasmats per algun signe exterior, ali a la seva idiosincrsia. Cada cop costa ms de caure en l'error del primer supsit hom n'est fart de la proliferaci de dus d'estar per casa, en canvi les aparences indueixen a la qualificaci injusta dels altres. s el cas de l'exhibici multicolor d'americanes del fams economista, professor de la Universitat de Columbia, doctor en Economia per la Universitat de Harward, consultor del Banc Mundial i de l'FMI i assessor del World Economic Forum, de Davos. No continuo: els ttols i reconeixements internacionals emplenarien l'espai de la crnica. Es tracta del catal universal nascut a Cabrera de Mar (Maresme) Xavier Sala Martn. Si fins els vint anys vaig vestir-me de manera extremada, cridant l'atenci apurant la moda i em considero una persona equilibrada, per qu una exhibici d'americanes de colorits llampants em va fer pensar que una persona vestida aix no podia ser seriosa? No vaig ser l'nic: hi ha hagut crtiques ridiculitzant la desfilada colorista de l'economista. Fa temps que vaig corregir l'error. He seguit algunes de les seves intervencions en frums internacionals parlant de la crisi, i conferncies, articles, tertlies i entrevistes a TV3, Catalunya Rdio i RAC 1. No s un orador brillant, tot i que hom no s'ha d'esforar per entendre el que diu i el que vol dir. De l'argot de la macroeconomia actual, que molts economistes usen ms per presumir d'erudici que per necessitat de facilitar la comprensi de l'auditori, Xavier Sala n'utilitza ben poc. Amb llenguatge pla, corrent i entenedor, explica i diserta dels temes ms difcils. A la Universitat de Columbia, endevino en la seva docncia la simplicitat de les llions i la claredat de les idees i exemples. Va i ve de Nova York amb la mateixa facilitat que qualsevol demana un tallat. T temps de treballar per Catalunya, de la qual resta enamorat. Ha fet un bon paper en la junta del Bara i els ltims temps ha posat cullerada en els brots d'independentisme, del qual s un lluitador decidit. En una campanya pro independncia va manifestar: Quan els nostres empresaris vegin que els seus beneficis serien molt superiors si Catalunya fos independent, quan els nostres treballadors vegin que els seus salaris serien dels ms alts d'Europa si fssim independents, quan els nostres consumidors vegin que el seu poder adquisitiu podria haver estat un 70% ms gran que l'actual, si el nostre pas no hagus estat integrat a Espanya, aleshores potser deixaran de veure amb nostlgia els beneficis de ser espanyols. No hi ha dubte que se li entn tot! Dit per un poltic quedaria b i prou, per dit per un economista reputat fa pensar serenament. Moltes de les seves prediccions s'han complert. Llstima que en aquest cas sols va dir potser. El Punt Girona, 15 dAgost 2010. Pg. 10 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 140 Adif comena les obres de millora de l'estaci T.M L'estaci de tren de Cabrera s el nou projecte que l'empresa Adif ha comenat a executar dins el paquet de millores a les estacions del Maresme de la lnia R1. En aquest cas, s'invertiran 858.000 euros a aixecar les andanes actuals fins a 68 centmetres i a allargar-les fins als 200 metres. L'actuaci, d'una durada aproximada de tres mesos, tamb inclou la millora de la illuminaci i el mobiliari. El Punt Maresme, 17 dAgost 2010. Pg. 10 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 141 Cal establir un dileg de tu a tu amb els territoris MA. NGELS MARTNEZ Joan Maluquer i Ferrer, fotografiat a la seu de la Universitat Catalana d'Estiu a Barcelona. Foto: JOSEP LOSADA. Identitat i cultura Vinculat a la Universitat Catalana d'Estiu des de fa ms de vint anys, Joan Maluquer i Ferrer (Barcelona, 1962) presideix des del 2005 el projecte Heptgon, nascut amb l'objectiu de potenciar la llengua i la cultura catalanes als set territoris que les comparteixen. s tamb editor de Galerada, una petita editorial de Cabrera de Mar, i president de la Fundaci Mas i Terra. Qu s el projecte Heptgon? Un heptgon s una figura geomtrica de set costats. Vam triar aquest nom per al nostre projecte perqu el que volem s posar en contacte l'oferta cultural que generen tots set territoris de parla catalana: Andorra, l'Alguer, Catalunya, Catalunya Nord, la Franja de Ponent, les Illes Balears i el Pas Valenci. La sensaci s que el que es genera a Barcelona pot acabar arribant perqu Barcelona exerceix de capital de facto de tot aquest mbit cultural mediterrani, per que moltes vegades les iniciatives culturals dels diversos territoris no arriben a Barcelona. Posi-me'n algun exemple... Nosaltres hem fet una iniciativa que es diu Llibres en Xarxa que pretn fer conixer les novetats produdes per editorials petites. A travs d'aix hem trobat que a l'Alguer hi ha un llibre sobre cuina algueresa que s fantstic... Realment hi ha molta ms riquesa del que ens imaginem. s evident que els mitjans de comunicaci no poden recollir tota aquesta riquesa i cal crear vehicles perqu aix es pugui conixer i que les relacions d'aquests territoris sigui de tu a tu. No ho han estat fins ara? De vegades no. La intervenci de Barcelona estant a l'Alguer, per exemple, ha fet molt de mal perqu tot l'associacionisme cultural que hi havia all, reivindicatiu i catalanista, s'ha sentit atacat. Haurem d'anar una mica en compte amb els territoris. El dileg ha de ser de tu a tu. I en tot cas han de ser iniciatives que surtin d'ells. Nosaltres el que hem de fer s facilitar-los instruments per donar-les a conixer. Si no, no t Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 142 continutat. s a dir, l'Alguer noms el salvaran els algueresos, no els catalans que vivim al Principat. Sobretot ens hem de lligar amb les entitats que fan coses i que tenen iniciatives. Aprofitar la fora del mn associatiu? Exacte. El que pretenem s que les entitat facin arribar les nostres propostes als seus socis. Si ara tenim unes 15.000 adreces electrniques d'entitats del mn sociocultural dels Pasos Catalans, doncs a partir de la divulgaci que en facin cap als seus socis aix es pot multiplicar rpidament. Per exemple, un llibre que potser t molt d'inters, d'una editorial no coneguda, pot arribar a 100.000 adreces. Noms que la resposta sigui un 1%, s possible que qui l'ha editat cobreixi rpidament les despeses d'edici, la qual cosa significar que aquella entitat o editorial no haur necessitat cap subvenci per fer el llibre. L'objectiu s fugir de subvencions. No tot sn llibres, msica i conferncies. Tamb ofereixen Vins en Xarxa. Nosaltres pretenem reforar tots aquells elements que subratllin la identitat perqu s l'nica manera que el nostre pas pugui tirar endavant. L'element de la llengua s important, la msica tamb, conferncies, continguts... per tamb hi ha el tema del vi, que t una problemtica curiosa. Hi ha molts cellers petits que fan coses interessants, un vi de qualitat i, sobretot, fet amb una estimaci al territori, recuperant les varietats autctones, com el picapoll, el turbat... s una manera tamb de construir els Pasos Catalans des de l'Heptgon grcies al vi. El repte ms immediat? Ens hem abocat plenament al butllet digital Tornaveu, que fem plegats amb l'Ens de Comunicaci Associativa, amb qui compartim totalment els objectius. s un butllet quinzenal a travs del qual anunciem tamb els productes de les nostres diverses iniciatives. El Punt Barcelona, 24 dAgost 2010. Pg. 17 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 143 VILAFRANCA DEL PENEDS (Alt Peneds) Fiesta mayor. Exposicin 100 anys de castells a la Festa Major de Vilafranca,compuesta de una seleccin de 22 carteles, estampas y programas de las fiestas mayores desde 1912 hasta 1968. Aula de Cultura de Caixa Peneds, rambla de Nostra Senyora, 6. SANT BOI DE LLOBREGAT (Baix Llobregat) 30 anys deduaci viria a Sant Boi. Exposicin sobre los proyectos de educacin vial realizados por la polica municipal de Sant Boi. Biblioteca Jordi Rubi i Balaguer. MANRESA (Bages) Saboralo.Presentacin del ballet internacional de Varadero (Cuba). Mezcla de danza moderna, ballet y folklore cubano. Espacio de artes escnicasKursaal (19.00 horas). CABRERA DE MAR (Maresme) Concierto inaugural del XII curso de rgano del Maresme. Michael Radulescu, profesor de rgano de la Universitf fr Musik und Darstellende Kunst de Viena (Austria). Interpreta obras de Bach, Muffat, Kerll y Vivaldi. Parroquia de Cabrera de Mar (20.00 horas). La Vanguardia, 30 dAgost 2010. Pg. 36 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 144 Entrevista a la periodista ngels Barcel La rdio amb piles no desapareixer mai ngels Barcel s una periodista amb una intensa trajectria als mitjans de comunicaci audiovisuals. Corresponsal, presentadora de telenotcies, entrevistadora i comunicadora tot terreny, va comenar a Catalunya Rdio i TV3, passant per Telecinco, Cuatro i Canal +. Actualment treballa a la SER, fent Hora 25, el deg dels programes informatius a la rdio espanyola, un nocturn de 8 a 12 amb informaci, anlisi, entrevistes i notcies. Barcel viu a cavall entre Cabrera de Mar i Madrid. Hem pogut parlar amb ella sobre la seva experincia en el mn de la comunicaci. On se sent millor, a la rdio o a la televisi? s una pregunta que, per mi, t una resposta complicadssima. Ara mateix em sento millor a la rdio perqu puc fer periodisme i a la televisi ja no sen pot fer. Em sento millor a la rdio perqu s lnic espai on puc fer la feina que jo s fer, per a mi magrada molt fer televisi. I s curis perqu tot i que ja hi sc des del 2005, a la rdio, continuo sentint-me ms cmoda o amb la sensaci de tenir ms recursos a la televisi que a la rdio, per clar, all hi he estat molts anys, ms de 20. Vost ha fet gaireb de tot en lofici periodstic. Com a enviada especial, quins actes que ha cobert destacaria? Viure en directe la guerra dels Balcans o, fins i tot, la primera guerra del Golf o la mort del papa Joan Pau II. Crec, per, que el que ms va impactar, el que ms recorda la gent pel que va suposar, va ser retrasmetre en directe la caiguda de les torres bessones. A mi em va enganxar fent un informatiu en directe quan va comenar a sortir fum duna de les finestres, i a partir dall es va desencadenar tot el que es va desencadenar. Per a mi ha estat una de les feines ms complicades perqu jo estudio molt quan em preparo les coses, la improvisaci no me la crec, i all no mho vaig poder preparar, evidentment, perqu va passar mentre estava en directe. Tenia la sensaci que jo estava transmetent el mateix que hagus fet qualsevol ciutad que mirs la televisi en aquell moment, hi havia estones que no sabia prcticament qu dir perqu no em creia el que estava passant. Aquest s un esdeveniment que a tots els que treballvem aquell dia va ens marcar especialment. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 145 Parlem ara de la TDT, que ha donat un gir a loferta televisiva. La qualitat creu que se nha ressentit? Absolutament. Per la qualitat de la televisi crec que fa molts anys que est ressentida. De fet, vaig abandonar la televisi voluntriament, un dia vaig decidir que no volia treballar en un mitj en el qual no es pot fer periodisme, entrevistes o no es poden tocar els temes a fons. Ja fa temps que protesto, penso que la televisi ha de tenir de tot, ha de tenir entreteniment i entreteniment fins i tot que a molta gent no li agradi, per tamb ha de ser una cosa molt equilibrada. Amb larribada de la TDT se nha ressentit la qualitat, clar, perqu hi ha molts ms canals, per cap canal cuida la qualitat, al contrari, tots han agafat gaireb el model dels canals que ja tenem, en un moment en qu jo crec que la programaci televisiva s molt dolenta, molt dolenta. Les noves tecnologies de la comunicaci han imposat tamb nous registres. S, internet ens est modificant a tots. Quan maixeco, el primer que faig, abans de baixar a baix a fer el primer caf, s connectar-me, a veure qu, al marge que hagi escoltat a la rdio les notcies. Com a consumidors ens ha modificat els hbits, i com a treballadors estem obligats a canviar, perqu jo no puc sortir a explicar qualsevol cosa que internet ja ho ha donat abans. Com a periodista, me nassebento abans a travs de pgines web, s a dir, hem de canviar tots una mica el xip, no una mica, una mica molt el xip. I nosaltres, a la rdio mateix, hem de construir una altra manera de fer rdio, una altra manera dentendre, entre altres coses perqu la joventut no escolta la rdio o molt poc. No dic que no lescolta perqu sempre que ho dic a la rdio sempre truquen joves dient que lescolten. Per els joves, com a molt, escolten msica i la rdio parlada com lentenem nosaltres els costa molt. Potser els hem dentrar a travs de la via dinternet. Aquesta batalla, doncs, pensa que la guanyar internet a la televisi i a la rdio? A la rdio jo crec que no la guanyar. Et poso un exemple: poc desprs del terratrmol de Xile vaig entrevistar la presidenta, Michelle Bachelet, i en mig de lentrevista va dir una cosa que a mi em va arribar moltssim: Suerte tuvimos de la radio a pilas, porque se cayeron las redes, se cayeron todos los sistemas y la gente con la radio a pilas se enter de lo que estaba pasando. Per aix jo penso que la rdio no desapareixer mai, per, sobretot, la rdio amb piles, penso que no desapareixer mai. Jo crec que tots els mitjans conviuran, el que passa s que tots shauran danar adaptant a la nova manera dentendre la comunicaci. Abans parlvem de loferta. Com ms oferta informativa, ms la pluralitat? No. No t res a veure. Tu abans parlaves de la TDT, jo crec que una prova sn les tertlies poltiques que es fan a la TDT, s a dir, la pluralitat s inexistent. No hi ha pluralitat, s molt difcil, per est en tots els mitjans. Quan vaig arribar a Madrid es parlava molt del periodisme de trinxeres i jo deia: Home, no ser tant, o Potser aix canviar, per continua sent periodisme de trinxeres. Vull dir que tu ets a un costat o a un altre i si tu no hi ets perqu mai thas posicionat, ja sencarregen ells de posicionar-te, de situar-te a un lloc, amb unes etiquetes. Aix s aix. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 146 Parlem dels orgens. Com va arribar al periodisme? De casualitat. Jo no tenia vocaci de periodisme. Quan vaig acabar de fer COU, havia de preinscriurem a una universistat i a mi magrada molt lesport, magrada molt el futbol, sc molt del Bara i vaig pensar que si em feia periodista podria ser periodista esportiva i podria anar darrere del Bara i vaig pensar: Mhi dedicar. Anava a dir que mai he fet periodisme esportiu per no s cert, vaig fer lEurocopa i ara he fet el Mundial amb Cuatro, per, de fet, mai no he tocat el periodisme esportiu i la vocaci em va anar entrant a mesura que hi vaig anar treballant, per va ser per pura casualitat, em vaig apuntar a periodisme com em podria haver apuntat a qualsevol altra carrera. No tenia una vocaci clara. La vocaci se mha fet amb els anys. Aleshores va entrar als mitjans pblics catalans. Vaig comenar a treballar a Catalunya Rdio. Feia quart de carrera i va ser quan va comenar a funcionar la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi i em vaig assabentar que feien unes proves de redactors a Catalunya Rdio. Hi vaig anar, vaig dir que sabia escriure perfectament catal, cosa que era falsa perqu jo sc deducaci castellanoparlant, i em va sortir b, vaig tirar endavant. Dall em van dir que hi havia uns cstings a TV3 i vaig anar-hi, per des de quart de carrera, per aix em queda una assignatura per acabar la carrera, perqu em vaig posar a treballar i vaig dir: Ja ho far, ja ho far i no la vaig acabar mai. Laudincia determina que els programes existeixin o no. s el millor barem? No. Jo abans comentava que vaig decidir deixar la televisi voluntriament. Un dia vaig entrar al despatx del meu cap i li vaig dir: Plego, men vaig, no tenia cap altra feina quan vaig decidir aix. Men vaig, aquest s un mitj en el qual estic patint molt, i entre altres coses, estava patint molt pel tema de laudincia. Cada mat, quan era a Telecinco i feia linformatiu del vespre, de dos quarts de nou o de les nou, tenia les audincies, i un cap que no entenia perqu un dia anava b i un altre dia anava malament, i jo li deia: Doncs les notcies sn aquestes, i ell responia: No hi pots fer res?, i jo li tornava a dir: Home, s, s que puc fer, puc modificar lordre de les notcies, puc donar-li ms importncia a alguns fets que jo considero que no sn notcia... I aix era el que em demanaven i aix era el que jo no estava disposada a fer. s a dir, va arribar un moment en qu confeccionava lescaleta del meu programa no pensant en lactualitat, no pensant periodsticament, sin pensant en laudincia, i aquest va ser el dia que vaig dir: Aix no, aix no s aix, i vaig deixar-ho. Laudincia porta recursos econmics. Suposo que aquest sistema no canviar. No. Jo ho entenc, sobretot a les privades. Ells han de guanyar calers i si els guanyen s daquesta manera. Doncs cadasc amb la seva empresa pot fer el que vol. Per jo no vull formar part daquest joc ni vull estar-hi, jo men vull anar a dormir cada nit ben tranquilla. Tornant a la televisi, els reality show, la premsa rosa, s realment el que vol la gent o s el que els donen? Jo no ho s, s all de qu va ser primer lou o la gallina. Per la gent sho mira. Sempre dic el mateix, la gent sho mira i sn els programes que tenen ms audincia, llavors, clar, els programadors aposten per aquests perqu saben que aix els funcionar a nivell daudincia i els far entrar calers. Jo crec que lnica Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 147 clau seria que tots es posessin dacord, els retiressin i posessin un altre tipus de programa. Recordo que quan Telecinco va comenar amb aix dels realities, que vam ser els primers, jo era all i amb els companys de redacci, amb els periodistes, diem: Aix ha de ser temporal,. Estic parlant del 98 o 99, s a dir, fa 10 anys i diem: No, no, aix ha de ser una moda. No, no ha estat una moda, aix continua sent aix. Per la gent sho mira, i a mi no em serveix que desprs ho critiquin, a ms en tinc moltes converses, amb amics, amb famlia, all quan seiem a taula i tothom diu: Oh, s que aquell programa que fan.... B, per tu tel mires, no? perqu si no, no me nestaries parlant. Llavors no s quina s la soluci, que els prohibeixin per decret, per com que jo estic en contra de les prohibicions per potser s lunica manera (riu). Des de la seva experincia com a entrevistadora, qu sha daconseguir de lentrevistat? Que et digui el que tu vols que et digui. Jo quan massec davant dun entrevistat sempre em plantejo que s el que vull que mexpliqui. Llavors, buscar la frmula perqu tho digui. Cada cop s ms complicat. El meu gnere, malauradament, s lentrevista poltica i s impossible que et diguin res. Jo hi ha dies que faig una entrevista a un poltic que a la segona pregunta li diria: Sap qu li dic? que ja sen pot anar, perqu no em dir res. s que, a ms, ha arribat un punt en qu jo ja sc molt directe, perqu s la nostra feina. Li fas la pregunta, no et contesta, lhi tornes a fer, i a la quarta vegada li dius: Deixo dinsistir, oi?, perqu continuar insistint i vost no em contestar, no?. Llavors, el que has de conseguir s aix. Jo disfruto molt ms fent entrevistes a gent annima, a gent que ha fet coses que val la pena explicar, que tenen ganes dexplicar-ho i, en aquest camp, a mi el que magrada s que el convidat se senti a gust, generar un clima de tranquillitat i de comoditat, que ell vagi parlant i sen oblidi, que s a la rdio i que all ho est escoltant molta gent. Per aix s a lentrevista que no s poltica, a lentrevista poltica tu vols el titular i fas lentrevista pensant en el titular, que per aix lhas convidat. I aix cada cop s ms difcil. Si tel volen donar tel donaran encara que tu no els facis la pregunta. Shan professionalitzat ms el poltics, potser? Ells s. Tu si convides un poltic i immediatament et diu que s s que alguna cosa vol. Llavors, quan li fas lentrevista, potser tu no li anaves a fer una pregunta, o no li anaves a fer al comenament, sobre aquell tema en concret i ell ja sho fa venir b per enviar-te el missatge. En canvi, el dia que tu el vols perqu doni explicacions duna cosa determinada, no te les dna. Catalunya, en relativament pocs anys, ha viscut una evoluci important en els seus mitjans pblics. Vost que hi ha treballat, com els veu actualment? Els segueixo molt poc, si et sc sincera, perqu visc a Madrid ms que aqu. De la rdio en puc parlar menys perqu s veritat que Catalunya Rdio la segueixo molt menys. Fa molts anys s que la seguia quan treballava aqu, per a Madrid la segueixo molt poc. Per a la tele hi ha una cosa que s evident i s que all segueixen treballant professionals que hi sn des del comenament. Jo crec que hi ha un nivell de professionalitat a TV3 i a Catalunya Rdio tamb, no en tinc cap dubte, brutal. Laltra cosa s el que els poltics o la gent que els poltics han designat perqu portin aquestes empreses, deixin fer als seus treballadors. De fet, tu vas a Madrid i quan et diuen: Jo mhe criat a TV3 o jo he sortit de TV3, s una garantia que aquella persona funciona, ho sap fer, i aix continua sent aix afortunadament. Laltra cosa s com ho gestionen els poltics. Jo crec que tot aix que van fer de canviar el sistema de triar els que dirigien Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 148 TV3, el consell aquest que no recordo com es diu, que al final s que cada partit poltic aporta la seva quota, a mi aix em sembla lamentable. Per em sembla tan lamentable com el que ha passat ara mateix, que ho han acordat al Congrs, a Catalunya hi ha hagut molta bronca, a Catalunya i a totes les televisions pbliques; a Televisi Espaola hi ha hagut sempre molta bronca amb els blocs electorals. Doncs aix els partits poltics han volgut que aix es faci tamb ara a les televisions privades. Aix no anem b, aix no ens deixen fer la nostra feina. Per aix et dic que jo crec que hi ha molt bons professionals tant a TV3 com a Catalunya Rdio, no en tinc cap dubte, laltra cosa s com els partits poltics, i no poso cap sigla, volen que es gestionin aquestes empreses. Creu, doncs, que ha estat un error aplicar un mecanisme aix als mitjans? Crec que s. Penso que les empreses privades de comunicaci les porten gent que en sap, gestors que en saben , i aix els va, i aix els funciona. Telecinco s modlica en quant a guanys. Tagradar o no tagradar la programaci per s modlica en guanys perqu la gent que est al capdavant sn professionals. Aqu, com que tothom vol la seva quota, doncs s el que passa, hi ha els embolics que hi ha, que si un dimiteix, que si laltre dura no s quant, passa a tot arreu. Per haureu de veure Telemadrid, s per tallar-te les venes, jo al vespre en arribar a casa veig lltim informatiu, el de tancament, el de la una de la matinada i no dono crdit al que semet, s un insult, s un insult a lofici de periodista, a la intelligncia dels ciutadans... s una cosa brutal. Qu s el que no ha fet encara com a professional del periodisme i li agradaria fer? No ho s perqu tampoc mhe plantejat mai el que volia fer. He fet les coses perqu mhan anat sorgint. Vaig estar a la rdio, noms vaig ser-hi nou mesos, per perqu em va sorgir la possibilitat danar a la tele. Men vaig anar a la tele i, quan portava 13 anys all, em va sortir la possibilitat danar a Madrid a treballar amb una altra televisi dmbit estatal, per jo mai em marco qu s el que vull fer. El que si s veritat s que sc molt de cicles, quan vaig abandonar la tele va ser perqu havia acabat un cicle; aix s que ho tinc clar, quan ja no disfruto fent el que estic fent. Per el que em queda per fer... em queden per explicar moltes coses que em continuaran sorprenent. Abans posava lexemple de les torres bessones, quan va acabar tot aquell dia tan llarg la que ara s cap dinformatius de TV3, he treballat amb ella molts anys i som molt amigues, em va trucar i em va dir: Podemos retirar-nos ja, no?, i jo li vaig dir: Et diria que s, perqu alguna cosa ms gran que aix jo crec que no ho veurem, per s, sempre hi ha alguna cosa que et continua sorprenent, llavors, el que em queda per fer s continuar explicant coses que em continun sorprenent. La premsa no passa pels seus millors moments. Sha de reinventar, potser? La premsa t un problema, al marge de reinventar-se, que jo crec que tamb ho necessita, que la crisi econmica est sent especialment dura amb aquesta professi nostra. Els professionals bons van plegant, la precarietat laboral est a lordre del dia i no amb la gent que comena sin amb la gent que ja porta molts anys. Llavors jo crec que aquesta professi nostra i els mitjans el que hauren de fer s aturar-se tots un moment i dir: Qu volem ser? Qu volem fer?, primer en quant a garantir la seguretat dels treballadors, la seguretat econmica dels treballadors i unes mnimes garanties, desprs no consentir que sens toregin els poltics. Hi ha un seguit de coses que tenim a la llista que haurem de resoldre i que no Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 149 resolem. Crec que reinventar-se no s la paraula, el que haurem de fer s aturar-nos un moment i mirar com ens en sortim, daquest mal moment. Aconsellaria als joves que estudin periodisme? A mi magrada molt anar a les universitats a fer xerrades, perqu la perspectiva que dna la gent que est en actiu s molt bona per a la gent que est estudiant. Fins fa un parell danys quan acabava de fer una xerrada, sempre hi havia alg que saixecava i et preguntava: Faig b en voler ser periodista?I jo sempre deia: S. s el teu somni? Has de ser periodista, i entenc per ser periodista des de treballar a la rdio municipal de Cabrera, fins presentar un informatiu a prime time en una gran cadena, aix s fer periodisme, s igual on el facis, a Cabrera, a Madrid... per des de fa un parell dany, quan em fan aquesta pregunta, tinc els meus dubtes, perqu veig en la precarietat amb qu treballen els joves avui dia i s molt difcil tirar endavant, molt difcil. Jo estic envoltada de gent jove que treballa amb mi, quan jo vaig comenar tothom ho feia amb precarietat per sabies que amb els anys all aniria canviant, per ara... jo ho recomano perqu si s el que tu vols ho has de fer i ten sortirs, per no ho s, ara no sc tan contundent com era abans. Mentre entrevistava alg, ha passat un mal moment? No, mal moment no, sempre et quedes, a vegades, amb el mal regust, com the comentat abans, sobretot quan entrevistes algun poltic, aquest regust que no he aconseguit que em digus el que jo volia que em digus... Tot i que amb els anys mest sortint el que en castell es diu me est saliendo callo. Llavors, sc molt ms bstia, ja passo gaireb de ser ben educada, b, ben educada ho continuo sent per vaig molt ms directa. Sempre et quedes amb el regust de si a la gent Li haur arribat? He aconseguit que mexpliqus all?, per no, mal moment tampoc. A mi magrada molt lentrevista, a mi de tot el que faig en les quatre hores de programa el que s per a mi ms agradable s quan puc entrevistar alg, a mi magrada molt lentrevista. Shi sent a gust al Maresme. Qu hi troba a faltar? Mira, jo estic de vacances no fa un mes encara, fa tres setmanes i laltra dia em preguntaven: Baixars algun dia a Barcelona?, perqu no baixo a Barcelona, jo faig Madrid-Cabrera, no trobo a faltar Barcelona en concret, no trobo a faltar les grans ciutats, jo aqu hi tinc de tot i a mi la veritat s que aquest poble mha donat una cosa i s la tranquillitat. Vaig marxar a treballar a Madrid que la meva filla tenia tres anys i el fet que la meva filla hagi crescut en un ambient com el de Cabrera a mi aix mha donat molta tranquillitat, perqu no noms tenia una xarxa familiar que em donava suport si jo tenia algun problema o si la meva filla tenia algun problema quan jo no hi era, sin que tenia una xarxa damics del poble. s a dir, jo podia trucar a qualsevol lloc, a qualsevol amiga, a qualsevol mare, com que et coneixes ms amb la gent s un entorn molt menys hostil i a mi aix mha facilitat moltssim la vida, jo estic encantada. Treballant a Madrid t una perspectiva probablement diferent de la situaci actual de tensi que es viu entre Catalunya i Espanya. Crec que est tot molt exagerat. Jo vaig arribar a Madrid el 97, a ms, marxant de TV3 i hi va haver gent que no ho va entendre. Des que vaig marxar a Madrid no hi ha setmana que no hi hagi alg que em Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 150 pregunti: Com et tracten a Madrid?, i jo sempre he de dir el mateix: Perfecte. Jo a Madrid em dic ngels Barcel, no he hagut de canviar el meu nom, jo enraono catal als llocs pblics, als taxis, jo no he tingut mai cap problema. Hi ha un problema de... no vull dir pedagogia perqu est molt gastat, per s que crec que ells no entenen, no ja la realitat catalana sin el sentiment, i no parlo dun sentiment nacionalista ni independentista, parlo dun sentiment catalanista. Els costa entendre-ho. Costa molt explicar-ho. Per jo crec que es pot explicar i que es pot entendre. Ara, tamb et dic una cosa, els poltics, ni dall ni daqu, ajuden gens que sentenguin aquestes coses. I desprs, que qualsevol malents tamb es cura o sacaba entenent si vas dun lloc a laltre, si fas molts trajectes dAve o abans quan agafaves el pont aeri. s optimista, doncs, en aquest moment? Jo s sc optimista. Per s que tenim un problema i el problema, insisteixo, continuen sent els poltics, els daqu i els dall. Laltre dia vaig veure una entrevista a TV3 que li feien al Quim Gutirrez, que s un actor catal, criat a TV3 com jo i que ara triomfa a Madrid, i el periodista li va preguntar: Deu ser dur ser catal a Madrid?, i el Quim deia: No, no, i s que no s dur ser catal a Madrid. S que tens un plus destar-te no justificant per s explicant moltes vegades. A Madrid hi ha gent que no entn que jo agafi el telfon i parli en catal amb la meva filla i tho pregunten, per ho pregunten per ignorncia: Ah, per tu amb la teva filla parles catal?, i dius: Clar, per no tho pregunten all ho ests fent perqu jo sc davant; no, no, tho pregunten per ignorncia, s a dir, ells no entenen que nosaltres entre nosaltres parlem catal. I jo crec que sn coses que shan dexplicar i que no es poden explicar ni des de la crispaci, ni des dels mals entesos, ni des dels mals rotllos. I ara s un mal moment, el que ha passat amb el Constitucional, la sentncia de lEstatut, sempre s un mal moment, sempre hi ha alguna cosa i sempre s un mal moment, per tamb et dic que jo sc optimista i penso que tot s molt ms fcil i jo, o el Quim Gutirrez o el Josep Maria Pou o el Llus Homar..., s que et diria molta gent que ens trobem a Madrid i que parlem daix moltes vegades i que no passa res, no passa absolutament res, tot s molt ms fcil, I jo aqu, sc embaixadora de Cabrera a Madrid, no para de venir gent de Madrid a casa meva i veuen que van a Can Roig a comprar i que resulta que els parlen en castell perqu saben que no els entenen i no passa res. Vull dir que tot s molt ms fcil. Text: Albert Calls Fotos: Enric Puche Tribuna Maresme, Setembre 2010. Pg 4 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 151 LA SPAM ES LLENA EN EL COMER SOLIDARI PER AJUDAR ELS ANIMALS ABANDONATS I LES PERSONES MS DESFAVORIDES La Societat Protectora dAnimals de Matar (SPAM) ha decidit llenar-se en el mn del comer solidari per ajudar els animals abandonats dels seus refugis. Per aquesta ra, ha iniciat una campanya altruista de recollida de material nou o de segona m en bon estat per vendrel a preus molt econmics en uns encants solidaris. Alhora, aquesta iniciativa pretn facilitar la venda de material a les persones amb menys recursos econmics i potenciar el reciclatge. s el primer cop que el magatzem de la SPAM, a Cabrera de Mar, viu tant activitat. Des de fa uns dies i grcies a la crida realitzada per Facebook, desenes de persones dolidries sapropen als refugis diriament per oferir material que ja no utilitzen a casa. Al magatzem, la presidenta de la SPAM, Slvia Serra, i un grup de voluntaris, classifiquen tot el material perqu tinguin lloc, ben aviat, uns encants solidaris a Matar. No s el primer cop que organitzem encants solidaris, per ara ms que mai necessitem fons i recursos per tirar endavant els nostres animals. Assegura Slvia Serra en relaci als difcils moments que es viuen des que la crisi econmica va comenar. Mobles antics, roba, llibres, objectes de decoraci de la llar i fins i tot col.leccions senceres de porcellana es poden trobar ara mateix al magatzem. Per no val a badar, necessitem molt ms material per vendre en els propers encants solidaris diu Serra, creadora ella mateixa del grup damics dels encants solidaris del Facebook. En aquest sentit, la presidenta assegura que les xarxes socials dinternet estan ajudant moltssim en aquesta crida de material. Amb els diners es podran realitzar patis per a gossos nouvinguts. El constant degoteig danimals recollits al carrer des que va comenar el 2010 ha requerit que la protectora faci ms esforos que mai per distribuir-los. A comenaments dany la SPAM va haber diniciar la creaci de nous patis en un dels seus refugis per ubicar els animals nouvinguts. I els diners que saconsegueixein en els encants solidaris permetran finalitzar aquestes instal.lacions tan necessries per mantenir el nivell de bonestar dels gossos. A data davui, la SPAM ha recollit 1.216 gossos i 523 gats dels 32 municipis catalans en els quals realitza el servei de recollida i acollida danimals rodamns. Daquests, noms ha pogut retornar als seus propietaris 449 gossos perqu anaven degudament identificats amb el xip. Perl que fa als gats.noms se nhan retornat 16. Si comparem les dades amb les del mateix perode del 2009, saprecia laugment ms que considerable danimals: 774 gossos i 454 gats. A ms, la crisi i la irresponsabilitat tamb han provocat que la SPAM hagi recollit fins a 53 animals extics i periurbans com ara conills, necs i fins i tot rptils. Tribuna Maresme, Setembre 2010. Pg. 34 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 152 Maresme viene de mar Bogavantes, modernismo y ms de 40 playas en la comarca barcelonesa XAVI SANCHO - 04/09/2010 Limita al Norte con la Costa Brava y su belleza orogrfica. Y al Sur, con Barcelona. As, entre dos de los grandes atractivos tursticos catalanes, vive algo olvidada la comarca del Maresme, una estrecha franja de costa de 38 kilmetros y un interior marcado por pueblos encantadores y parques naturales. Es zona de paso: los turistas acampados en la Costa Brava transitan por ella para bajar a pasar el da en Barcelona; los turistas de la capital la recorren camino de Figueres o Cadaqus, recurrentes escapadas cortas. En el Maresme encontramos hitos arquitectnicos como las sedes de las embajadas internacionales que se asentaron durante la Guerra Civil en el Passeig dels Anglesos en Caldetes, el legado del noble esplendor de Tei, el entraable mito del reloj de Sant Pol, las construcciones de Domnech i Montaner en Canet de Mar o el templo romano de Can Modolell. Una tierra que le dio al mundo el vino de Alella, los guisantes de Llavaneres, la salsa para berberechos Espinaler (y el bar del mismo nombre en Vilassar de Mar) o las patatas fritas Torres bien merece una visita. Rales a la arena El tren recorre la costa casi a un tiro de piedra del Mediterrneo. Saliendo de Barcelona , a la derecha se suceden las ms de 40 playas que conforman el mayor patrimonio estival de la comarca. Puertos deportivos y clubes martimos que albergan atractivas terrazas con vistas al mar y restaurantes van marcando los confines de cada playa. Desde la primera, la de Masnou -antiguo puerto deportivo de la ciudad de Barcelona- se pueden ver las tres chimeneas del Bess y la placa Fotovoltaica del Frum. A la izquierda se suceden las localidades en lo que en apariencia es una gran ciudad que se extiende por toda la costa. Construcciones contemporneas se mezclan con villas modernistas, casas de indianos, palacetes y, claro, las famosas rieras, ramblas naturales que desembocan en el mar y que, cuando llueve recogen las aguas procedentes de las cercanas montaas, provocando espectaculares torrentes. A pie de la parada de cercanas Vilassar-Cabrera nos encontramos con Palomares (carretera Argentona, s/n. 937 59 32 34; desde 25 euros), un restaurante a pie de playa que tambin da nombre a la pequea extensin de arena que lo separa del Mediterrneo. Hace una dcada poda parecer un refugio de domingueros. Hoy, con su barra de bar a pie de arena, su pescadito frito servido en vasos de plstico y su restaurante terraza elevado es un templo kitsch al veraneo de los aos setenta. De precio asequible, servicio de batalla y desenfado total y absoluto, nos recuerda cmo era almorzar en la playa antes de los chiringuitos chill out. Noches de 'boogaloo' Remontando la costa, la siguiente parada la podramos hacer en Arenys de Mar, el puerto pesquero ms grande de la comarca. En sus calles se hallan algunos tesoros modernistas poco publicitados, como Can Capdevila o Can Xicu de l'Opera. Ambas aparecen en el libro Modernisme al Maresme, l'arquitectura entre dos segles, de la fotgrafa Marga Cruz, en el que 500 instantneas recorren los rastros de este paradigmtico movimiento en la comarca. La playa de Arenys no es nada del otro mundo, pero ejerce de ms que recomendable telonera de un gape a base de gallo de San Pedro o bogavante fresco en La Llotja Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 153 (Port d'Arenys, s/n. 937 92 33 04. Unos 40 euros), situado al lado de la lonja donde se subasta el pescado atrapado ese da y cuyo ritual merece una visita. Otra opcin es El Psit (Zona Port, s/n; 937 92 12 45; desde 40 euros), restaurante marinero con ms de medio siglo de existencia y que en la actualidad posee sucursales en Barcelona y Sitges. Tres estrellas Para la noche y con las mejores galas, merece una visita Hispania (Cami Ral, 54; www.restauranthispania.com ; 937 91 03 06; unos 70 euros), uno de los restaurantes mticos de toda Catalua. Su langosta guisada con patatas no es de este mundo. Un guiso obrero para el ms burgus fruto del mar. Siguiendo al Norte, Canet nos ofrece recuerdos de la era hippie y modernismo en la Casa museu Domnech i Montaner, mientras que Santa Susana posee en la playa de las Dunas una de las ms grandes y familiares extensiones de arena de esta franja de costa, adems de un claro ejemplo del plan de recuperacin de las dunas arenosas de la costa del Maresme que se acomete desde hace aos. Junto a Calella, ha recibido el certificado de Turismo Deportivo por su gran oferta en este tipo de actividades. Finalmente, la bella localidad de Sant Pol anuncia la proximidad de la Costa Brava con una orografa ms rocosa. Un atractivo entramado de calas, la mitologa alrededor de un supuesto reloj de sol tan bonito que lo taparon para que no se estropeara con la lluvia y el viento (la realidad es que las tropas de Felipe V lo destruyeron en 1714). Y el mejor final posible: tres estrellas en la gua Michelin en el celebrrimo restaurante Sant Pau (Carrer Nou, 10; www.ruscalleda.com ; 937 60 06 62; entre 120 y 150 euros), de Carme Ruscalleda. El Pas, 4 de Setembre 2010. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 154 Doneu corda al catal (perqu es pengi) SEBASTI ALZAMORA ANTHONY GARNER Aquests dies, davant de la inslita quantitat de persones eminents i institucions venerables, aix pbliques com privades, que s'han pronunciat enrgicament en contra de la pretensi d'exigir als professors universitaris el nivell C de catal, m'he vist obligat a reconsiderar l'assumpte. En un primer moment, a mi em va semblar raonable que a un professor d'universitat se li demans un domini correcte noms correcte, sense virtuosismes de la llengua o les llenges oficials del pas on imparts la docncia. I no tan sols que se li exigs, sin fins i tot que se li pressuposs. Per, una vegada ms, he hagut de comprendre que anava brbarament equivocat. Un enfilall de dignssims patriotes han deixat establerts dos arguments de gran categoria contra l'exigncia del nivell C de marres. El primer s que, pel que es veu, l'excellncia acadmica i cientfica s incompatible amb un s fluid i presentable de la llengua catalana. O una cosa o l'altra, per totes dues alhora no pot ser. No serem tan rucs de demanar-li a un especialista en neurocirurgia que, a sobre, distingeixi entre la essa sorda i la sonora. El catal, per als profes de catal i per als mediocres d'altres matries. De fons se sent encara la veu d'Adolfo Surez afirmant que el catal no es podia usar com a llengua universitria, i fent la gracieta que no s'imaginava ning estudiant matemtiques o fsica nuclear en aquest idioma. El segon argument s el de la seducci. El catal, ja se sap, ha de procurar ser un idioma simptic i discret, que no destorbi amb pretensions desmesurades com ara la de convertir-se en requisit: per a aix ja tenim el castell, que s un idioma seris i de prospia. Altrament, diuen els que en saben, els professors estrangers ms eximis se sentiran agredits i no voldran venir a ensenyar aqu. El curis del cas s que, si alg es pren la molstia de llegir-lo, veur que el decret que regula la qesti s prudent fins a la timidesa, sobretot amb els docents estrangers. Prova d'aix s que, de moment, no s'han sentit queixes arades de cap eximi professor procedent del nord enll: noms s'hi ha emprenyat, com sap tothom, el senyor Sala i Martn, que sense cap mena de dubte s eximi per no ben b estranger, sin de Cabrera de Mar. Segons els nostres dignssims patriotes, en resum, hem de vigilar que el catal no es converteixi en un fre o un obstacle per al desenvolupament ptim de la vida acadmica i cientfica del pas. Jo noms goso dir-hi una cosa, i s que, si desprs de trenta anys d'autogovern la conclusi a la qual hem arribat s aquesta, ja podem anar plegant contritament la paradeta. s cert que, en perode electoral, s habitual sentir-ne dir de grosses per tots cantons. La diferncia s que aqu no tan sols les diem molt grosses, sin amb denominaci d'origen. Avui, 6 de Setembre 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 155 Les escoles, en peu de guerra per l'avanament del curs Una vintena de centres del Baix Maresme amenacen ara amb la dimissi d'equips directius si Educaci no rectifica la seva poltica Alguns pares recullen signatures per l'eliminaci de les sortides ELENA FERRAN Aules de primria buides del CEIP El Dof de Premi de Mar, en una jornada de vaga de l'any passat Foto: G. ARIO. Els canvis en el calendari escolar, amb l'avanament del curs una setmana, no han estat una bona notcia per als docents. Ahir, abans no tanquessin les aules per deixar-ho tot a punt per obrir avui les portes als alumnes, una vintena de directius dels centres del Baix Maresme van signar un manifest en contra de la poltica educativa de la Generalitat en qu amenacen amb ms accions de protesta. Segons denuncien els directors dels centres a travs d'aquest comunicat, les retallades en material i personal del departament els ltims anys estan portant els centres a una greu situaci que, segons diuen, malgrat el que es diu pblicament impossibilita, a la prctica, dur a terme les expectatives i els objectius que el mateix departament crea. s per aix que a travs dels claustres escolars han assumit la decisi de mantenir les accions que molts dels centres ja van avanar abans de l'estiu per suprimir sortides i colnies en vista de la negativa de mantenir la jornada intensiva al juny. A aquestes mesures de pressi se n'hi han d'afegir d'altres de ms punyents, com ara les properes dimissions d'equips directius, la insubmissi administrativa, o la negativa a fer proves externes avaluadores. No tots els centres es plantegen portar a terme aquestes mesures. De fet, ahir a la tarda la directora del CEIP del Pla de l'Avell, de Cabrera de Mar, assegurava que ja tenen aprovades les sortides pel curs que tenen previst fer. Tot i aix, donen suport al manifest en contra de la poltica educativa del govern. Escoles signants Les escoles que hi donen suport sn: d'Alella, Fabra i la Serreta; d'Argentona, Francesc Burniol, Les Fonts i Sant Miquel del Cros; el CEIP del Pla de l'Avell, de Cabrera de Mar; L'Olivera i Mas Maria, de Cabrils; els centres Francesc Ferrer i Gurdia, Llus Millet, Marinada, Ocata i Rosa Sensat, del Masnou; Marina i Salvador Espriu, de Montgat; Santa Anna, de Premi de Dalt; La Li, de Premi de Mar; El Cim, de Tei; Lola Anglada, de Tiana; Francesc Maci, de Vilassar de Dalt, i els centres de Vilassar de Mar Alocs, Escola del Mar, Prez Sala i Vaixell Burriac. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 156 Signatures en contra, a Pineda L'eliminaci de sortides i colnies que han portat a terme alguns centres tampoc no ha agradat als pares. Algunes AMPA, com ara la de l'escola Mediterrnia de Pineda, s'han mobilitzat abans fins i tot que comenci el curs per recollir signatures en contra d'aquesta decisi. La mesura de suspendre les colnies i sortides en alguns centres de Catalunya ha indignat els pares. La Federaci d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya, la Fapac, ja va anunciar a final de la setmana passada que denunciar les escoles que hagin decidit anullar les colnies i les sortides si aquestes activitats estaven previstes en el projecte educatiu del centre (PEC). Els mestres defensen que les hores que deixaven de fer al juny, durant la jornada intensiva, quedaven compensades per les hores de ms que fan durant les activitats fora del centre que ara s'han anullat. El Punt Maresme, 7 de Setembre 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 157 Entrevista al Coordinador de lrea de Comer de la Diputaci de Barcelona, Carles Rocabert Albert Calls El tracte directe, el consell, la recomanaci, la confiana, sn valors que tenen ms futur que mai Carles Rocabert i Shelly s el coordinador de lrea de Comer de la Diputaci de Barcelona. Tcnic comercial en arts grfiques durant 35 anys, va ser alcalde de Cabrera de Mar entre 1999 i 2007 (ERC), president del Consorci de Promoci Turstica del Maresme entre 2005 i 2007, vicepresident del Consell Comarcal del Maresme i president de lEscola Universitria del Maresme entre 2006 i 2007. Parlem amb ell de la tasca que es fa des de la Diputaci de Barcelona entorn el comer, un dels sectors econmics ms importants del nostre pas, que representa l11% del PIB i el 12% dels llocs de treball. Precisament, el comer de proximitat genera proporcionalment ms llocs de treball que daltres formats comercials i es troba en un important moment de canvi que analitzem en aquesta entrevista. El comer de proximitat ho t cada cop ms difcil? Hi ha qui apunta que est condemnat a mort. El comer de proximitat s com la sal de la vida dels nostres pobles i ciutats. Sense aquest comer no serem com som. Dificultats? Quin sector econmic no en t? Cal una adaptaci constant a les noves tendncies, necessitats i canvis de costums. La nova llei de comer aprovada pel Parlament de Catalunya a finals del 2009 garanteix el model comercial catal de proximitat al regular que les noves implantacions comercials shan de fer en trama urbana consolidada (TUC). All on vivim les persones s on hi ha dhaver el comer. Quins sn els problemes principals amb qu senfronta aquest tipus de comer i que vosts detecten? La dificultat de ser coneguts, ladaptaci als canvis dhbits de la ciutadania, trobar personal disposat a fer lhorari comercial i el relleu generacional, sn potser les amenaces ms importants que t el comer de proximitat. Sense que serveixi de generalitzaci, ja que hi ha empreses exemplars que estan fent molt b la seva feina, detectem una manca de formaci i professionalitzaci en molts dels negocis. Les dimensions sn excessivament petites, tant en metres quadrats com en nombre destabliments gestionats per la mateixa empresa. Aix repercuteix negativament a lhora de gestionar les compres, com per poder oferir una gamma tan mplia com es pugui de productes. Tamb detectem que costa molt que inverteixin en promoci i que ho facin coordinadament a travs de les associacions de comerciants, que sn imprescindibles per fer front a la competncia dels Parlament de Catalunya a finals del 2009 garanteix el model comercial catal de proximitat al regular que les noves implantacions comercials shan de fer en trama urbana consolidada (TUC). All on vivim les persones s on hi ha dhaver el comer. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 158 Quins sn els problemes principals amb qu senfronta aquest tipus de comer i que vosts detecten? La dificultat de ser coneguts, ladaptaci als canvis dhbits de la ciutadania, trobar personal disposat a fer lhorari comercial i el relleu generacional, sn potser les amenaces ms importants que t el comer de proximitat. Sense que serveixi de generalitzaci, ja que hi ha empreses exemplars que estan fent molt b la seva feina, detectem una manca de formaci i professionalitzaci en molts dels negocis. Les dimensions sn excessivament petites, tant en metres quadrats com en nombre destabliments gestionats per la mateixa empresa. Aix repercuteix negativament a lhora de gestionar les compres, com per poder oferir una gamma tan mplia com es pugui de productes. Tamb detectem que costa molt que inverteixin en promoci i que ho facin coordinadament a travs de les associacions de comerciants, que sn imprescindibles per fer front a la competncia dels parcs comercials o les grans superfcies. Aquests s que inverteixen grans sumes en la seva promoci. I les oportunitats que aquest tipus de comer t, quines serien? La proximitat per si mateixa ja s un gran valor. Poder anar a comprar sense emetre CO2 ha de ser el futur. Anar a un parc comercial consumeix 10 vegades ms energia que anar a un mercat municipal. El tracte directe, el consell, la recomanaci, la confiana, sn valors que tenen ms futur que mai. Qui millor que un bon professional per detectar els canvis en les necessitats de la clientela? La gran capacitat dadaptaci sha demostrat en el temps. Els forns de pa en serien un exemple. Quin suport donen des de lrea de Comer de la Diputaci de Barcelona al comer de proximitat? Treballem amb i per als ajuntaments. Proporcionem suport tcnic i econmic per modernitzar i dinamitzar el comer urb, els mercats municipals, els mercats setmanals i les fires locals, la majoria de les quals sn realment fires-mercat. En collaboraci amb les cambres de Comer, tamb a travs dels ajuntaments, oferim formaci al comerciants. Treballem pel prestigi de la professi, oferint formaci de nivell universitari adreada als tcnics municipals, directors de mercats i fires, i dinamitzadors i gerents dels centres o eixos comercials urbans. El gran enemic daquest tipus de comer sn les grans superfcies i els canvis dhbits? La diversitat de formats comercials ha estat positiva. Tothom ha de poder triar on vol anar a comprar. Les administracions han de vetllar per mantenir un bon equilibri i per garantir que els centres del pobles i ciutats siguin vius i dinmics, ja que sn garantia de cohesi social i prosperitat. Els canvis dhbits necessiten una adaptaci que ja sest produint, per cal fer-ho amb ms intensitat i rapidesa. La formaci s cabdal, com tamb ho s treballar conjuntament associacions i ajuntaments. Lencaix amb la legislaci europea fa por als comerciants petits i mitjans. Qu es pot fer des de ladministraci catalana en la seva defensa? La nova Llei de Comer, ja esmentada, crec sincerament que garanteix el model de comer catal de proximitat. Exceptuant productes especials com els autombils, tota nova implantaci sha de fer dins de la ciutat. Els municipis tenen la facultat i obligaci de delimitar dins la trama urbana consolidada (TUC) els usos comercials. Dells depn com seran els nostres pobles i ciutats en el futur, tamb comercialment. Quins valors es poden potenciar amb el comer? Des de lrea de Comer promocionem els Mercats Municipals com a integradors, saludables, sostenibles i responsables. Aquest valors sn extensibles a tot el comer de proximitat. Us heu preguntat mai com serien els carrers principals i els centres dels nostres pobles i ciutats sense comer? La seguretat, la llum, la netedat, la vianalitzaci generen vida perqu el comer de proximitat s vida. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 159 Els mercats locals shan dadaptar als nous temps? Com? No hi ha cap ms cam? I tant, molts ja ho han fet i estan triomfant. Els horaris, les gammes de producte, els productes ecolgics, el producte de proximitat, la dimensi de la parada, lampliaci de serveis com el servei a domicili, laparcament... sn instruments per millorar loferta. La captaci de nous clients i la seva fidelitzaci no s possible sense canvis. Avui no sentn que un Mercat Municipal no obri almenys dues tardes a la setmana. La interrelaci amb les grans rees comercials sembla prou difcil. El comer local i urb i les grans superfcies poden coexistir sense que el peix ms gran es mengi el ms petit? Aix no sembla aix. Si el peix petit s gil i professional no sel menjar ning. Si est al cas, far mscul, s far ms fort i segurament ja no ser tan petit. Exceptuant alguns comeros molt especialitzats, que potser sho poden permetre, la tendncia hauria de ser cap a la professionalitzaci i gesti de ms duna botiga. Una botiga s una empresa i com a tal sha de gestionar. Per aix donem tanta importncia a la formaci. La qualitat i no el preu ha de ser un referent del comer local? Hi ha un consumidor per a productes de qualitat encara que siguin ms cars? S i no. La qualitat sempre s un bon referent. Per existeixen models de comeros de proximitat on el preu s el principal valor. La proximitat s un valor per si mateixa i tant shi pot comprar per preu, per servei, com per qualitat, o per una combinaci cadasc la seva de les tres. Sempre ha existit un consumidor per productes de qualitat que normalment sn ms cars. En el futur nhi haur ms, sobretot al voltant dels productes dalimentaci. Els productes ecolgics, els locals daltes qualitats nutritives i organolptiques, lartesania alimentria i no alimentria tenen un gran futur. Aquest consum de productes dalta qualitat alimentria i artesanal no ser exclusiu de les rendes altes. La proximitat amb Barcelona dificulta el creixement del comer de lentorn metropolit, com s el cas dels pobles del Baix Maresme, per exemple. Es pot plantar cara a aquest gran mercat que s Barcelona? Ja sest fent. Qui ho diu que no tinguem un bon comer a labast? A la majoria de poblacions es pot trobar de tot. Molt ms del que es trobava 20 anys enrere. Potser el que manca, en alguns municipis, s promoci del seu comer, donar a conixer el que ja tenen i aconseguir invertir tendncies que es van generar anys enrere. Cal que apostin pel que segurament s el sector econmic ms important que tenen i promocionin conjuntament comer, serveis i restauraci. Les noves tecnologies faciliten un mercat global. Els comerciants estan en aquesta sintonia o encara falta molt cam per recrrer? Hi ha de tot. En general hi ha molt cam per recrrer. Tampoc ens hem de desenlluernar per les noves tecnologies. Sempre s positiu tenir una web, per no tothom comprar especialment alguns productes per internet. Lexperincia moltes vegades sensitiva de la compra directa ajuda a la socialitzaci i no haurem de perdre aquesta experincia. De totes maneres cal estar a laguait. Les noves generacions, nascudes amb el teclat a les mans, poden invertir algunes tendncies almenys durant uns anys i fins que no es socialitzin i comprin la roba per internet amb les ofertes ja existents de provadors virtuals. Albert Calls Tribuna Maresme, 19 de Setembre 2010 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 160 Decisin "soberana" JOS R. VILLAVERDE | Cabrera de Mar A mediados del pasado junio, los vecinos del Pla de l'Avell, uno de los grandes ncleos de poblacin de Cabrera de Mar, recibieron la noticia de que el equipo de gobierno municipal haba aprobado un convenio urbanstico por el que se recalificaran terrenos de equipamientos con la consiguiente autorizacin para construir viviendas y se cederan 12.000 metros cuadrados de suelo pblico, todo ello en beneficio de una empresa privada. A la sorpresa inicial sigui la indignacin al conocerse que las negociaciones se llevaron a cabo durante meses en el ms absoluto secreto, hasta el punto de que parte del propio equipo municipal ignoraba su existencia y de que tal acuerdo ni siquiera se incluye en el plan de ordenacin urbana del municipio (POUM) an en fase de tramitacin. Los vecinos en defensa de sus escasos espacios pblicos expresaron su absoluta disconformidad en una reunin con responsables del Ayuntamiento, pero el alcalde de Cabrera de Mar, Joan Vil, inform a los vecinos de que la decisin tomada es "soberana" (sic). Sabe el gobierno de Cabrera de Mar que la democracia es el gobierno del pueblo, con el pueblo y para el pueblo? Las decisiones "soberanas" en contra del pueblo bajo el engao de que nos benefician recuerdan demasiado a otros tiempos que creamos haber dejado atrs. Las recalificaciones y las cesiones de terrenos pblicos en beneficio de empresas privadas no recuerdan a otros municipios donde la justicia finalmente ha debido intervenir?. Los que creemos y confiamos en la justicia sabemos que, al final, las leyes de este pas no permitirn tamao desafuero. La Vanguardia, 13 de Setembre 2010. Pg. 22 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 161 Un bar de Calella pagar a la SGAE por la msica del televisor El propietario de local ha sido condenado a abonar 1.443 euros por ambientar su local con la msica de un televisor Barcelona. (EFE).- La Audiencia de Barcelona ha condenado al dueo del bar "To Pepe" de Calella (Barcelona) a pagar 1.443 euros a la Sociedad General de Autores y Editores (SGAE) por la msica que emiten los televisores del local. En su sentencia, la seccin decimoquinta de la Audiencia de Barcelona confirma la condena que impuso al establecimiento un juzgado mercantil de Barcelona a raz de la demanda sobre propiedad intelectual que present la SGAE contra el dueo del bar, en el ao 2007. El propietario de este bar, que est situado en la calle Valldebanador de esta localidad barcelonesa, fue obligado a pagar 14 euros mensuales en los aos 2006 y 2007 por la utilizacin del repertorio musical de la SGAE a travs de los televisores del establecimiento. Adems, de acuerdo con la misma sentencia, el dueo del "To Pepe" deba pagar otros 87 euros mensuales, en los dos aos citados, por utilizar el repertorio musical como ambientacin de carcter necesario en la explotacin del negocio. La Audiencia de Barcelona considera que ambas tarifas son aplicables al establecimiento porque tiene carcter mixto, ya que de da funciona como bar y de noche como local de copas, con ambientacin musical, que debe considerarse necesaria. Por otra parte, la Audiencia de Barcelona ha condenado a un restaurante de bodas situado en la urbanizacin Mas Pujol, de Cabrera de Mar (Barcelona), a indemnizar con 16.099 euros a la SGAE por los derechos derivados de la msica con que ameniz sus banquetes, entre los aos 2002 y 2008. La Vanguardia, 13 de Setembre 2010 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 162 Dues condemnes alMaresme per no pagar drets d'autor Un restaurant de Cabrera de Mar ha de pagar prop de 17.000 euros i un bar de Calella, 1.443 euros Elena Ferran La faana del restaurant Mas Pujol , on es fan els banquets i convencions. Foto: EL PUNT. L'empresa Miracle SA haur d'assumir una multa de prop de 17.000 euros per no pagar els drets d'autors per la msica que posaven als banquets i les convencions a un dels seus locals, la finca Mas Pujol de Cabrera de Mar. Aix ho dicta una sentncia ferma del jutge que condemna l'empresa a efectuar els pagaments reclamats per les entitats Agedi i Aie des de l'any 2005 fins al 2008. El responsable de Miracle, Xavier Rimblas, va lamentar ahir que aquesta ja s la segona sentncia que han d'afrontar desprs que les mateixes entitats reclamessin pels espais que ocupaven a l'antic complex que Miracle tamb tenia a Cabrera de Mar. L'empresa havia pagat sempre a la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), per va ser a mitjan del 2005 quan l'entitat Agedi tamb va reclamar els drets d'autor. Aleshores, com molts d'altres restaurants de la comarca, es van assessorar en el gremi, que va fer una trobada amb els associats per tractar les demandes, i es va recomanar que no es pagus res fins que hi hagus una sentncia ferma. Els restauradors es queixaven que diferents entitats els reclamaven quotes pel mateix. Bar i local de copes D'altra banda, una altra sentncia ferma obliga el propietari del bar Tio Pepe de Calella a pagar 1.443 euros a la SGAE per la msica que emeten els televisors del local. La decisi confirma la condemna que va imposar a l'establiment un jutjat mercantil de Barcelona l'any 2007 en qu va ser obligat a pagar 14 euros mensuals pels anys 2006 i 2007 per la utilitzaci del repertori musical de la SGAE a travs dels televisors de l'establiment durant el dia. El bar, per, tamb havia de pagar uns altres 87 euros mensuals durant aquells dos anys per utilitzar el repertori musical com a ambientaci de carcter necessari en l'explotaci del negoci i, a ms, en qualitat de bar de copes a la nit. El Punt Maresme, 14 de Setembre 2010. Pg. 8 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 163 Convenis transparents JOAN VIL I CARBONELL Arrel de la carta "Decisin 'soberana'", signada per Jos R. Villaverde (13/ IX/ 2010), en la que es fan unes greus manifestacions en contra de l'equip de govern de l'Ajuntament de Cabrera de Mar, vull manifestar que la tramitaci del conveni urbanstic de La Genera s'ha ajustat estrictament al procediment legalment establert per les autoritats. Una vegada negociat i consensuat el conveni amb l'empresa titular dels terrenys, una part dels quals passaran a ser de titularitat municipal per destinar-los a la construcci d'habitatges de protecci oficial, el conveni fou aprovat pel ple municipal i sotms a exposici pblica, i la seva efectivitat resta condicionada a la seva incorporaci al Pla d'Ordenaci Urbana del Municipi (POUM), actualment en trmit i, per tant, tamb a la seva aprovaci definitiva per part de la Comissi Territorial d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya. La subscripci del conveni respon a l'inters pblic i als beneficis que comportar pel municipi, tant a nivell de convenincia collectiva com a nivell econmic. En l'expedient administratiu de tramitaci del conveni hi consta un informe de valoraci econmica redactat per un expert extern a l'Ajuntament, que en justifica la seva subscripci des del punt de vista de benefici econmic pel municipi. En definitiva, el Govern municipal, que presideixo, en compliment de les seves obligacions, ha adoptat i adoptar aquelles decisions i acords que ajudin a millorar la vida dels nostres ciutadans, esforant-nos, com sempre, per fer entendre la tasca de govern i per conjugar els interessos generals enfront dels particulars, en aquest cas, de determinats vensdel Pla de l'Avell que, en cap cas, han de veure disminudala qualitat del seu entorn. La Vanguardia, 21 de Setembre 2010. Pg. 21 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 164 Queixes al Sndic pel conveni amb La Genera ELENA FERRAN Els vens de la zona del Pla de l'Avell continuen les seves accions de protesta arran del conveni urbanstic que l'Ajuntament va signar abans de l'estiu amb els propietaris del tennis La Genera. Per aix van fer arribar les seves queixes al Sndic de Greuges per denunciar l'opacitat mostrada durant les negociacions del conveni amb l'empresa privada, l'aprovaci inicial en el ple del juny sense prvia informaci i la negativa a paralitzar-lo. La plataforma que han constitut les associacions del venat del Pla de l'Avell, de la franja costanera, l'associaci All i Oli i la plataforma d'opini cvica de Cabrera de Mar asseguren a travs d'un comunicat que no descarten prendre altres mesures judicials si el govern municipal no recondueix la situaci. Est previst que abans del proper ple de l'octubre presentin a l'Ajuntament les prop de 800 signatures que han recollit en contra dels canvis urbanstics. Els vens denuncien la cessi del sl d'equipaments que queda al barri per traslladar-hi la zona esportiva privada. El govern defensa que, al solar on ara hi ha les pistes, s'hi podran fer habitatges tant de venda com de protecci oficial. El Punt MAresme, 22 de Setembre 2010. Pg. 3 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 165 La Generalitat ofrece actividades para la Semana Blanca con coste de hasta 355 euros El precio incluye la pensin completa de los nios y jvenes, el alojamiento, las clases y actividades, el material necesario y el seguro, aunque no el transporte Barcelona. (EFE).- El departamento de Accin Social de la Generalitat ofrece actividades de ocio en diez albergues de Catalua para los alumnos de entre 5 y 16 aos durante la denominada Semana Blanca, con un coste que oscila entre los 198 y los 355 euros. La consellera de Accin Social y Ciudadana, Carme Capdevila, y el secretario general de Juventud del departamento, Eugeni Villalb, han presentado hoy en rueda de prensa en Barcelona estas actividades, durante las que se impartirn cursos de ingls, artes escnicas y plsticas, astronoma, msica, deporte y nieve. En total, se ofrecen 1.476 plazas que se podrn ampliar a 3.000, segn la demanda de las familias catalanas, ha indicado la consellera, que ha asegurado que el precio de las estancias son "ajustados y estn por debajo de su coste real". El precio incluye la pensin completa de los nios y jvenes, el alojamiento, las clases y actividades, el material necesario y el seguro, aunque no el transporte, como ya sucede con las estancias del verano L'Estiu es teu. Las familias numerosas, acogedoras y monoparentales tendrn una reduccin del 10% del coste de la estancia, ha precisado Capdevila, que ha asegurado que los precios propuestos "permiten mantener la calidad" de estas actividades, en las que, en los casos de los nios pequeos, se duplica el ratio monitor/nmero de alumnos que marca la ley (1 por cada diez nios). Estas actividades se distribuirn por tramos de edad: de 5 a 7 aos; de 8 a 12; de 13 a 16 y de 8 a 16 aos, y, segn la modalidad y la edad, la oferta ser de cuatro das y tres noches o bien de seis das y cinco noches. Los das entre los que se harn las actividades sern el 27 de febrero y el 12 de marzo, las dos semanas en las que se realizarn en todas las escuelas de Catalua las vacaciones del segundo trimestre en virtud del nuevo calendario escolar. Los albergues en los que se realizarn estas vacaciones son los de Cabrera de Mar, Tiana y El Masnou (Barcelona); Coma-ruga y L'Hospitalet de l'Infant (Tarragona); Nria, La Molina, Planoles y Banyoles (Girona) y Tremp (Lleida). Aparte de estas estancias, el departamento de Accin Social ofrece a las asociaciones de madres y padres de alumnos (AMPAs) otras 3.000 plazas en los albergues para las actividades que organicen durante la Semana Blanca. Esta oferta forma parte del Programa de Actividades Escolares que se lleva a cabo a lo largo del ao, ha precisado la consellera. Las solicitudes para participar en estas estancias de la Generalitat se deben presentar entre los das 26 de octubre y 16 de noviembre y, dos das despus, el da 18, se har un sorteo y, a partir del nmero aparecido, se asignarn las plazas de manera automtica y correlativa. La Vanguardia, 23 de Setembre 2010 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 166 Dil lusi a desengany MARC PUIGMART - Cabrera de Mar Jo vull un Estat propi per a Catalunya. Tanmateix ara CiU diu que aquest tema encara no toca. Jo entenc que ara el primordial s leconomia, per dins del programa electoral no hi inclouran cap referndum sobre quina relaci Catalunya/ Espanya volem. Jo demano un referndum, perqu no podem enfrontar ms els ciutadans que volen i els que no volen la independncia. Jo acceptar el que es decideixi en majoria, i si Catalunya vol seguir sent espoliada i tractada com una simple provncia ms, endavant, assumim el que la nostra naci majoritriament vol ser i treballem durant els propers vint anys perqu tot funcioni, sense distreurens amb altres debats. Ara mateix hi ha gent que no vol fer remuntar el pas simplement perqu no creu en el projecte Espanya. Tanmateix hi ha gent il lusionada per un canvi de deb que mentre no hi hagi cap referndum no sesforar. Amb els mesos, aquest cansament de la societat pot portar a una fractura social. No costa tant fer una consulta i si aquesta triga massa potser els que ara estem il lusionats ja estarem desenganyats amb tot i tothom i ja ni tan sols creurem en una Catalunya independent. La Vanguardia, 25 de Setembre 2010. Pg. 29 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 167 La ronda del Maresme permitir convertir la N-II en va urbana La infraestructura, de 15,7 km, requerir una inversin cifrada en 215 millones de euros y podra ser una realidad en el 2015 La futura ronda del Baix Maresme, que seguir el corredor de la C-32, tendr una longitud de 15,7 kilmetros y cuatro carriles de circulacin, y recoger los desplazamientos de carcter comarcal y descargar de trfico la actual N-II, que de este modo permitir cumplir el viejo sueo de los municipios del Maresme de convertir la vieja carretera nacional en una va urbana. As se desprende de los estudios presentados ayer por el secretario de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, que inform de las caractersticas de la ronda, un proyecto de gran calado que, para materializarse, requerir una inversin cifrada en 215 millones de euros. La previsin inicial es que la obra pueda comenzar a finales de 2012 y podra estar lista en el 2015. La autopista C-32 y la N-II canalizan hoy la movilidad en el Maresme, con unas medias de intensidad viaria que superan los 100.000 y los 40.000 vehculos diarios, respectivamente, en algunos puntos. Para paliar esta situacin, el departamento de Poltica Territorial i Obres Pbliques ha previsto la formacin de un sistema viario alternativo a la N-II, que podr transformarse en una va urbana, mucho ms segura e integrada en los municipios que atraviesa. La pieza clave de este sistema ser la ronda del Maresme, que ya tiene en fase de licitacin las obras de la ronda de Matar y de la variante de Arenys de Mar. El paso definitivo es la ronda del Baix Maresme, de la que se abre ahora el periodo de informacin pblica de los estudios informativo y de impacto ambiental, y que ir desde Montgat hasta la ronda de Matar. La nueva ronda se ha diseado como una va de alta capacidad por donde se podr circular a una velocidad mxima de 80 km/hora. Enlazar con las carreteras locales, abrir nuevos accesos al territorio y facilitar la conectividad con la autopista C-32. Los estudios presentados ayer plantean una ronda del Baix Maresme formada por una va desdoblada de 15,7 km y que tendr continuidad hacia las autopistas B-20 y C-31, en direccin a Barcelona, y con la C-32 y la futura ronda de Matar, en sentido Girona. El trazado se iniciar en el enlace de la C-32 con la B-20 en Montgat y acabar en el trmino municipal de Argentona. En su recorrido pasar tambin por Tiana, Alella, el Masnou, Tei, Premi de Dalt, Premi de Mar, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Cabrils y Cabrera de Mar. La infraestructura incluir diez nudos, cinco de ellos resueltos mediante rotondas a nivel. La actuacin obligar a construir hasta once viaductos, de longitudes que varan entre los 35 y los 266 metros. Destacarn los dos viaductos (uno por cada calzada lateral) situados entre el enlace Masnou Est y la rotonda de Tei (de 180 metros) y los dos que servirn para cruzar por encima de la C-32 en Cabrera de Mar, de 266 y 230 metros. Asimismo, se prevn siete pasos superiores y 16 inferiores. Algunos aspectos que se han tenido en cuenta en la determinacin del trazado son que seguir sobre todo la franja de proteccin de la C-32 para minimizar, segn explic Manel Nadal, las ocupaciones del terreno. La rasante, asegura el departamento Poltica Territorial i Obres Pbliques, se ha previsto lo ms integrada posible para reducir el impacto visual. En este sentido, se propone la depresin de la calzada al paso de la ronda del Maresme por los municipios de el Masnou y Premi de Mar. A lo largo toda la va se ha previsto, por otra parte, la aplicacin de medidas para minimizar el impacto sonoro, lo que se notar de forma especial al paso de la va por el Masnou. En el mismo sentido de suavizar la repercusin de esta futura arteria viaria sobre el territorio se construir un tnel artificial al paso de la ronda del Baix Maresme por Tei. La Vanguardia, 29 de Setembre 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 168 Josep Linuesa, un actor cercano invitado en mesa ajena JOSEP SANDOVAL Autor de tres textos dramticos, alguno de los cuales ha musicado y dirigido, guionista (Mi ltimo verano con Mariann) y actor (Escamillo en Carmen de Aranda, el conde de Ahumada en Manolete), Josep Linuesa debe su popularidad a la televisiva serie Sin tetas no hay paraso (el malvado Corts). Ahora est en el Romea con La marquesa de O, con dos monstruos de la escena, Juan Jos Otegui y Tina Sainz, y Amaia Salamanca. Linuesa particip en Mesas Ajenas, unos encuentros ocasionales propiciados por Sandra Ariquistain, en los que diversos personajes de la ciudad discuten y cenan, especialmente cenan. En esta ocasin el lugar elegido fue el loft de Micky Ribera, en el pasaje del Sucre, espacios fantsticos que Marc Rovira, promotor de luxe, promociona con intensidad y empeo sin par. Su hermana, Berta, y seora fantstica, es la arquitecta de los espacios junto a Jordi Garcs, y disfrutaron del esplndido catering de Mas Food, de Christian Andr (y de las tapas maravillosas de su madre), mientras Dolly Fontana (Lady Mandarn Oriental) atenda a Ana Viladomiu, a quien organiz en Vinon la presentacin de su libro Una pequea aventura, al lado de Bigas Luna, Mercedes Abad y scar Tusquets. Con ellos disfrutaron de la divertida cena interioristas como Mariano Concha y Jorge Fuentes, Marta Canut, propietaria de La Bul, Manu Nez, el pintor Albert Cruells, que cocin el almuerzo anterior, Helena Valsells y Didier Boulard, de Coco-Mat - que dispusieron colchones y similares que casi utilizan algunos de los comensales dada la tarda hora del final del eventota-, Janine Guber y Stefan Froreich, de Maxbook media. La Vanguardia, 30 de Setembre 2010. Pg. 8 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 169 CONTENCIS DE LAJUNTAMENT AMB ELS VENS PER UN CONVENI URBANSTIC DE CESSI DE SL PBLIC A UN TENNIS PRIVAT EL Pla de lAvell, un dels gran nuclis de poblaci de Cabrera de Mar i Associacions Culturals i de Vens soposen a larbitrria requalificaci de terrenys dequipaments per lAjuntament, per a beneficiar una empresa privada. ANTECEDENTS Amb data 17 de juny del 2010, lAjuntament en Nota Informativa dirigida als vens informa que en el Ple Municipal de juny va aprovar el Conveni Urbanstic de La Genera, no previst en el Pla General dOrdenaci Municipal actualment en trnsit. CONTINGUT DEL CONVENI URBANSTIC a) Es requalifiquen els terrenys del Tenis La Genera (equipament esportiu) per a convertir-los en edificables. b) En els 6.000 m2. de La Genera es construirien dos blocs de tres altures amb 74 habitatges, 37 de Protecci Oficial i 37 de lliures per la a La Genera. c) LAjuntament cedeix al Club de Tennis La Genera 12.000 m2. de sl pblic qualificat en el POUM com a equipaments pblics. d) La cessi s per 30 anys, prorrogables fins a 99 e) El Cnon que pagar La Genera s de 40.000 anuals, amb importants bonificacions els primers anys. MOTIUS DEL DESACORD La requalificaci de terrenys per a afavorir a una empresa privada. Lopacitat, falta de transparncia i de dileg. El conveni sha negociat i sha aprovat inicialment sense cap informaci durant tot el procs. Cabrera de Mar perd lnic terreny destinat a equipaments pblics previst des de lautopista fins a la platja Safavoreix a un club de tennis privat a costa de linters pblic perqu: 1. Es requalifica un equipament privat per a edificar. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 170 2. Se cedeixen 12.000 m2. de sl pblic entre 30 i 99 anys, al preu de 40.000 anuals. 3. Lactivitat empresarial NO ser de servei pblic, sin privada i amb llibertat de preus, a pesar de radicar-se sobre sl pblic. Segons consta en el conveni. 4. Ladjudicaci dels terrenys pblics ha estat directa, sense cap tipus de concurs o subhasta. No shan valorat les futures necessitats dequipaments pblics. Aquest conveni hipoteca qualsevol possible s pblic (institut, residncia dancians, polisportiu, sala dusos polivalent...) LAjuntament requalifica el sl i modifica la normativa de construcci a la zona, actualment no pot edificar-se altura superior a planta +`pis. El POUM aprovat inicialment ja preveu ms de 350 habitatges de protecci oficial conservant tots els espais dequipaments. Per aix, vam sollicitar formalment que lAjuntament paralitzi el Conveni i obri un procs de dileg de moment rebutjat per lequip de govern. Plataforma dels Espais Pblics de Cabrera de Mar. Tribuna Maresme, Octubre 2010, Pg. 20 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 171 La N-II estar hoy cortada al trfico de El Masnou a Calella EL MASNOU El tramo de la N-II entre El Masnou y Calella permanecer cortado hoy al trfico de las 6.30 horas hasta las 18.30 por la celebracin del triatln Challenge Costa de Barcelona-Maresme. A causa de las restricciones de circulacin, el peaje de la autopista C-32 ser gratuito para los afectados por la prueba deportiva. Se trata de los vecinos de El Masnou, Premi de Mar, Vilassar de Mar, Cabrera, Matar, Sant Andreu de Llavaneres, Caldes dEstrac, Arenys de Mar, Canet, Sant Pol y Calella. / Redaccin La Vanguardia, 3 dOctubre 2010. Pg. 3 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 172 BSQUET / 1A CATALANA El Vilabalreix no pot amb el bsquet interior del Cabrera EL 9 El Vilablareix va plantar cara a un Cabrera que va jugar millor en els minuts finals. En el primer quart el partit va estar igualat, encara que els locals van anar sempre davant. En el segon perode, els de casa van anotar un parcial de 8-0 que els va permetre anar al descans amb 10 punts de diferncia. Tot i el desavantatge, el Vilablareix va remuntar en el tercer quart, i el millor joc interior que va fer el Cabrera al final del quart perode va acabar decidint. CABRERA 83 VILABLAREIX 67 CABRERA: Larruy (17), Gordillo (11), Domingo (11), Bonamusa (9), Lozanocinc inicial; Rib , Hernndez, Toms (10), badia (7), Gabs (5), Morales (3), Prez (10). 5 triples: Toms, Bonamusa, Larruy, Badia i Morales. 17/38 tirs lliures. 16 faltes. VILABLAREIX: Lucena (7), Mallorqu (19), Muoz (9), Alzugaray (3), Moreno . A (6)cinc inicial; Uriel (13), Nuez (2), Moreno, Planas (2), Carb (6), Otero. 5 triples: Uriel; Lucena, Mallorqu, Muoz i Alzugaray. 10/13 tirs lliures. 24 faltes. 2 eliminats: Uriel i Muoz. PARC.: 20-18, 26-18, 12-14 i 25-17. El 9, 4 dOctubre 2010. Pg. 25 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 173 Tallen set hores la C-58 per installar l'estructura d'un pont J.R Comencen a construir la gran rotonda sobre la C-58 a Sant Pau, al sud de Sabadell Les obres per installar l'estructura d'un pont que travessa l'autopista C-58 a l'altura de l'aeroport de Sabadell van obligar a tallar la via en els dos sentits de la marxa entre un quart de dotze de la nit de dissabte i les sis de la matinada de diumenge. El trnsit en direcci a Terrassa es desviava pel nou lateral estrenat fa pocs dies i els cotxes que es dirigien cap a Barcelona havien d'usar l'entrada i la sortida de la Universitat Autnoma per esquivar el tram inhabilitat. Tot i ser un tall de matinada, a quarts de dues de la matinada la cua en direcci a Terrassa arribava fins a l'enlla amb la B-30. El pont forma part de la rotonda, la ms gran d'aquestes caracterstiques a Catalunya, que est construint Copcisa. La infraestructura, amb un cost de 20 milions, ha d'estar acabada a finals de l'any vinent. Tall a l'N-II L'N-II va estar tallada al trnsit ahir entre Calella i el Masnou per facilitar la celebraci del triatl Challenge Costa de Barcelona-Maresme. Els vehicles van ser desviats per l'autopista C-32, sense incidncies segons el Servei Catal de Trnsit. Les restriccions de trnsit van comenar a dos quarts de set del mat i es van allargar unes 12 hores, fins a dos quarts de set de la tarda, per permetre que els atletes puguin competir en aquest esdeveniment en qu participen ms de mil esportistes. Els vehicles van ser desviats cap a l'autopista C-32, que s gratuta per als vens de la zona que no disposen d'alternatives gratutes per fer els seus desplaaments. Les poblacions afectades per les restriccions de trnsit van ser Calella, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac, Sant Andreu de Llavaneres, Matar, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Premi de Mar i el Masnou. El Punt Barcelona, 4 dOctubre 2010. Pg. 10 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 174 El temporal mantiene media Catalunya en vilo El Llobregat sufri una notable crecida pero no lleg a desbordarse. Aguas arriba s que lo hizo el Anoia HOSPITAL ANEGADO Las urgencias de Martorell se cerraron y los pacientes se trasladaron PRISIN DAADA Un muro de Brians 1 se hundi y una veintena de internas tuvo que ser reubicada Las intensas lluvias cadas desde la madrugada hasta el medioda de ayer, principalmente en las comarcas de Barcelona, dejaron cantidades superiores a los 90 litros por metro cuadrado. Media Catalunya permaneci toda la jornada pendiente de la evolucin del temporal, de cuya intensidad se haba alertado. Al final, los efectos fueron, aunque visibles en muchos lugares, menores de lo esperado. Las precipitaciones recrecieron el caudal del Llobregat hasta niveles notables. A su paso por Sant Joan Desp, el ro registr un caudal que roz los 1.000 metros cbicos por segundo. El valor medio a lo largo del ao en ese punto ronda los 20 m3/s. Con el paso de las horas, el temporal se desplaz hacia el norte y por la tarde descarg todava con ms intensidad en la provincia de Girona (vase pgina 5). Proteccin Civil mantuvo toda la jornada activado en fase de alerta el plan de emergencias por inundaciones. Los bomberos recibieron 385 avisos de emergencia a consecuencia del temporal, sobre todo en las comarcas del Baix Llobregat y el Valls Occidental, sin que se produjeran daos personales. La gran mayora de estos avisos fueron por inundaciones de plantas bajas, subterrneos, pasos con desnivel, as como para retirar ramas de rboles cadas, limpiar vas afectadas, revisar elementos estructurales de inmuebles y ayudar a conductores que se haban quedado embarrancados con sus vehculos en zonas anegadas. Una decena de carreteras quedaron cortadas. Segn inform el Servei Catal de Trnsit, por la tarde seis de ellas permanecan cerradas: la C-1414, en Esparreguera; la BP-1103, en Marganell - una carretera de acceso al monasterio de Montserrat-;la BV-2002, en Sant Boi de Llobregat; la B-112, en Collbat; la C-17, en Seva, y la TV-2127, en El Vendrell. A lo largo de la noche, Endesa tuvo que hacer frente a la falta de suministro elctrico en una veintena de municipios, principalmente por la cada de elementos sobre los cables. Por la maana quedaban unos dos mil abonados sin luz. El pantano de Foix se desbord, e iniciaron maniobras de desembalse los de Sant Pon, Sau-Susqueda y La Baells. Buena parte de la crecida del Llobregat se debi a la aportacin de afluentes y rieras curso arriba. El ms destacado fue el Anoia, que a la altura de Martorell, poco antes de su desembocadura, se desbord. Muchos vecinos fueron a los puentes de ambos ros para observar las dimensiones de la avenida. Una zona de aparcamiento en la orilla del Anoia se inund, y el agua arrastr ocho vehculos. No hubo heridos. Los stanos del hospital de este municipio tuvieron que cerrarse porque quedaron anegadas. Salut inform de que a las tres de la tarde reabrieron las urgencias, radiologa y el laboratorio, pero seguan sin servicio los quirfanos, incluidas las salas de partos. El SEM traslad a los pacientes a otros hospitales. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 175 Tambin se vio afectada la prisin de Brians 1, en Sant Esteve Sesrovires, al desplomarse parte de un muro del mdulo 2 de mujeres, lo que oblig a reubicar a una veintena de internas, segn inform Justcia. Tampoco hubo daos personales. El monasterio de Montserrat qued aislado durante unas horas al quedar cortados los dos accesos por carretera, el areo y el cremallera por desprendimientos de tierra y vegetacin. Este ltimo pudo reabrir a las 11.15 horas. Una de las carreteras se normaliz igualmente a medioda. En el Maresme, la lluvia inund la N-II entre Sant Andreu de Llavaneres y Caldes d'Estrac, lo que oblig a interrumpir la circulacin entre las cuatro y media y las siete de la maana, informa Marta Pedrico. En Sant Vicen de Montalt, un rbol cado tambin interrumpi temporalmente el trfico en la carretera de acceso al municipio. En los tres pueblos, la lluvia oblig adems a cerrar los accesos al frente martimo que se encontraban inundados. La situacin se repiti en Cabrera de Mar. Adems, en otros municipios como Calella cerraron por precaucin el acceso a la riera de En Font, y en Arenys de Munt tambin se cort la circulacin de la riera puntualmente. Los bomberos tuvieron que ayudar a una treintena de pasajeros de un autocar en Rub que haba quedado embarrancado. En Vacarisses se rompi un muro de contencin por un desplazamiento de tierras que impact contra la fachada de un edificio adyacente. Fue necesario desalojar el bloque, de tres plantas, donde vivan cuatro familias quince personas, aunque nadie result lesionado. Por la maana, en Tortosa. dos inmuebles deshabitados y en mal estado del barrio antiguo se derrumbaron parcialmente sin provocar heridos. La Vanguardia, 11 dOctubre 2010. Pg. 4 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 176 Sense platges, un altre cop Diversos ajuntaments van tancar l'accs als passejos martims pel vent i les onades, que van arribar als 8 metres La ventada es va endur platges senceres on s'havia reposat la sorra a l'estiu al Maresme i a Roses Mar Vicente/ Gerard Ario Les onades i el fort vent s'emporten tota la sorra de la platja de la Punta, ahir a Roses Foto: ACN. El temporal de llevant que va afectar ahir la Costa Brava es va endur la sorra de la platja de la Punta de Roses (Alt Empord), un punt del litoral que ja es va veure afectat per les fortes llevantades anteriors i on ja s'hi havia hagut de regenerar la platja aquest mateix estiu. Exactament el mateix qeu va passar en diversos pobles del Maresme. Per intentar lluitar contra el mar, l'ajuntament va decidir fer una actuaci per redistribuir la sorra que havia mogut una llevantada. Tot i aix, el consistori preveu a llarg termini eliminar aquesta platja i fer-hi una zona de bany sense sorra, allargant el passeig martim fins al mar. Precisament, l'objectiu s no haver d'invertir ms en reposar la sorra d'aquesta zona. Les onades detectades ahir al Golf de Roses eren d'entre quatre i sis metres d'altura, per fins i tot se'n va detectar una de prop de vuit metres. Aix va fer que el mar entrs fins al passeig martim i s'hagus de restringir-hi l'accs per evitar que la gent s'acosts a l'aigua i pogus caure al mar. Aquesta situaci es va repetir en diverses zones del litoral giron, on molts ajuntaments van decidir tancar els passejos com a mesura preventiva, com per exemple a Tossa de Mar (La Selva). A Llan (Alt Empord), la Policia local va restringir l'accs al moll i l'ajuntament tenia ja preparats sacs de sorra per mirar d'evitar que l'aigua arribs al poble en cas que increments la fora de les onades. La policia local de Portbou va restringir l'accs al passeig del municipi, que va quedar colgat per la sorra de la platja a causa de les onades. A l'Escala (Alt Empord), les fortes ventades tamb van obligar a rescatar, dilluns a la nit, un home d'uns 40 anys que, presumptament sota la influncia de l'alcohol, va caure al mar. Uns testimonis van presenciar l'incident i van poder treure l'home de l'aigua, que va rebre l'alta del CAP hores desprs dels fets. Milions d'euros gastats per a res D'altra banda, la llevantada s'ha endut ja alguna platja al Maresme, que noms ha aguantat dos mesos i mig. Aquest s el temps que ha durat la sorra a Premi, Vilassar i Cabrera. A finals de juliol, un vaixell draga treballava a contrarellotge per regenerar el litoral i crear espai on els banyistes poguessin posar la tovallola. Un procediment criticat per Ajuntaments i sectors socials per considerar-ho poc consistent. Un Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 177 cop ms, el temps els ha donat la ra i els 2,2 milions gastats per l'administraci a principis d'estiu han marxat mar endins amb el primer temporal. En cinc anys, Estat i Generalitat han invertit fins a 23 milions en dragar el fons mar per aconseguir sorra per a les platges. La situaci ahir era fora grfica. Un dels punts ms castigats, com ja s habitual, era Cabrera de Mar, on les onades picaven amb fora contra el mur de pedres construt per salvaguardar el passeig martim i la via del tren. A Premi, de la franja de 15 metres de sorra que es va confeccionar davant del Casc Antic amb prou feines hi quedava ahir un espai de menys de dos metres. Avui, 12 dOctubre 2010 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 178 La primera llevantada s'end la sorra de les platges Noms dos mesos i mig desprs de la regeneraci, les onades trinxen el litoral en punts de Premi, Vilassar i Cabrera de Mar La situaci es podria agreujar pel fort onatge previst per les properes hores Gerard Ario Les onades arribaven prcticament al passeig martim de Premi de Mar, ahir al mat. Foto: G.ARIO. La propera llevantada picar contra el passeig Joaquim Ferrer. alcalde de Vilassar de Mar Dos mesos i mig. Aquest s el temps que ha durat la sorra a les platges de Premi, Vilassar i Cabrera. A finals de juliol, una draga treballava a contrarellotge per regenerar el litoral i crear espai on els banyistes poguessin posar la tovallola. Un procediment criticat per ajuntaments i sectors socials pel fet de considerar-ho poc consistent. Doncs, un cop ms, el temps els ha donat la ra i els 2,2 milions gastats per l'administraci a principis d'estiu han marxat mar endins amb el primer temporal de llevant. En els darrers cinc anys, l'Estat i la Generalitat han invertit fins a 23 milions d'euros a dragar el fons mar per aconseguir sorra per collocar-la a les platges. La situaci ahir al mat era fora grfica. Un dels punts ms castigats, com ja s habitual, era Cabrera de Mar, on les onades ja picaven amb fora contra el mur de pedres construt per salvaguardar el passeig martim i la via del tren. A Premi de Mar, de la franja de quinze metres de sorra que es va habilitar davant del nucli antic amb protesta venal inclosa amb prou feines hi quedava ahir un espai de menys de dos metres. En alguns punts, fins i tot, les onades ms violentes aconseguien arribar fins al lmit del passeig. A Vilassar, la zona al voltant de l'estaci s la que es va veure ms afectada. Si aix continua aix s possible que en pocs dies ens quedem sense passeig, ara ja estem totalment desprotegits, lamentava ahir Joaquim Ferrer (CiU), alcalde de Vilassar de Mar, que recorda que aquest any ha invertit en fanals nous al passeig i hi ha fet un ascensor. Ho lamento molt, esperem que la comissi que ha creat l'Estat serveixi per trobar solucions definitives, va aportar ahir el batlle de Premi de Mar, Miquel Buch (CiU). Qui va parlar ms clar, per, va ser l'alcalde de Cabrera, Joan Vil, que va assegurar que aix no t cap resoluci possible fins que la Generalitat pugui decidir, a banda de l'Estat, si construeix espigons submarins. De fet, els espigons submergits sn la proposta que ms ha sonat com a soluci a llarg termini. El Ministeri de Medi Ambient, per, mai ha fet cap moviment pblic en favor de prendre mesures definitives. El nou cap de la demarcaci de Costes, Javier Uzcanga, va prometre al juny crear una comissi a tres bandes (Estat, Generalitat i ajuntaments) per debatre el problema de fons. La previsi meteorolgica per al dia d'avui no permet ser gaire optimista. Segons dades del Servei Meteorolgic de Catalunya, es preveu un temporal d'onatge a tota la costa catalana amb onades de ms de 2,5 metres i puntualment per sobre de 4 metres. El Punt Maresme, 12 dOctubre 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 179 Proteccin Civil desactiva la alerta de inundaciones en el Baix Empord El fuerte oleaje ha engullido la arena de las playas del Maresme regeneradas en julio Proteccin Civil ha desactivado la alerta por riesgo de inundaciones en los municipios de la Bisbal d'Empord, Matajudaica, Fonolleres, Serra de Dar, Gualta y Castell d'Empord por desbordamiento de sus ros y rieras. Las intensas lluvias que han cado en la zona han provocado crecidas importantes. Todos los municipios pertenecen a la comarca gerundense del Baix Empord. Se recomienda a las personas que eviten los accesos a los cauces, los puntos bajos y los pasos que cruzan ros, rieras, torrentes. Un temporal de lluvia y viento ha azotado Catalua desde la media noche del sbado. La tormenta castig el lunes con especial intensidad las comarcas gerundenses, donde ha continuado la lluvia y el fuerte oleaje hasta hoy, causando destrozos en subterrneos, playas y carreteras. El temporal ha engullido la mayora de las playas de la Costa Brava y la comarca del Maresme que haban sido regeneradas entre finales de la primavera y principios del verano. En julio pasado, las obras para regenerar las playas de Cabrera de Mar, Vilassar de Mar y Mongat supusieron una inversin de 2,3 millones de euros por parte de la Generalitat y el Gobierno espaol. La arena vertida en las playas ha sido ahora, tres meses despus, engullida por el fuerte oleaje. Bomberos de Barcelona y Proteccin Civil han desactivado esta maana el Plan Bsico de Emergencia Municipal por fuertes vientos en la capital catalana. Este plan se activ ayer a las 8.50 horas en fase de prealerta debido a la posibilidad de que soplasen vientos en la ciudad con velocidades que podan llegar hasta los 90 kilmetros por hora (fase 5). La Direccin General de Proteccin Civil de la Generalitat tambin ha desactivado la alerta del plan especial de emergencias por inundaciones en Catalua (Inuncat), y la fase de alerta del Procicat por el estado del mar y por riesgo de viento. Los Bomberos de la Generalitat han realizado en los ltimos cuatro das 1.061 actuaciones vinculadas a este episodio de meteorologa que ha afectado a casi todo el territorio cataln. Por otra parte, esta madrugada han realizado 103 salidas, concentradas sobre todo en el rea metropolitana de Barcelona. Segn han informado esta maana, los servicios han sido para retirar rboles y farolas cados, as como elementos estructurales, sin que ninguno de ellos fuera grave. Las salidas se han centrado en las comarcas del Barcelons, el Valls, el Baix Llobregat y el Maresme. Por su parte, los Bomberos de Barcelona han realizado en las ltimas 24 horas un total de 192 salidas, la mayora para retirar elementos cados por el viento, sin que ningn servicio fuera de gravedad. El Pas, 13 dOctubre 2010. Pg. 1 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 180 El proyecto de ronda del Maresme no pone de acuerdo a todos los sectores MARTA PEDRICO La variante de Arenys de Mar, adjudicada el pasado viernes, aliviar el trfico por el interior del pueblo Las nuevas lneas de la movilidad en el Maresme se van trazando, poco a poco, con la satisfaccin de unos y el recelo de otros. Desde que se present pblicamente el proyecto de la ronda del Maresme en su tramo entre Montgat y Cabrera, la coordinadora de entidades ciudadanas Preservem el Maresme (que agrupa a 34 desde Montgat hasta Pineda de Mar) ha expresado su malestar. Asegura que el periodo de informacin pblica de la nueva carretera es un "anuncio en clave electoral de una gran irresponsabilidad" y que el proyecto "va en contra de los intereses del Maresme y la calidad de vida de sus habitantes, y supone la degradacin del territorio y el medio ambiente". La plataforma presentar alegaciones, ha anunciado que acudir al Sndic de Greuges y advierte que si sus objeciones no son admitidas iniciar un contencioso administrativo. Ya est preparando una movilizacin ciudadana para el 21 de noviembre. Entre los argumentos para rehusar el proyecto estn los econmicos. Algunas entidades llevan aos luchando por la supresin de los peajes de la C-32 y temen que la reforma perpete esta situacin ms all del 2021, ao en que finaliza la concesin. Adems, consideran que el trazado no ayudar - en contra de lo que sostiene Poltica Territorial-a hacer de la N-II una va urbana, sino que se ampliar "irreparablemente" la separacin que constituye la C-32 para los pueblos de la comarca. Para que la ronda del Maresme pueda funcionar hay otras piezas clave como la ronda de Matar o la variante de Arenys de Mar, adjudicada el viernes. Esta permitir evitar el paso de la B-511 por el interior del pueblo, y conectar la N-II con la C-32 sin pasar por el casco urbano. El inicio inminente de las obras de la variante, previsto para el prximo invierno, ha sido muy bien recibidas por el alcalde de Arenys, Ramon Vinyes, que celebra que as dejar de circular por su pueblo todo el trfico de paso y lo har slo el que quiera acceder a Arenys. "Ser mucho ms rpido y seguro", comenta Vinyes, contento de que por fin la gente pueda disfrutar de la riera sin humos ni atascos. Los trabajos de construccin de la variante se valoran en 3,3 millones. Tanto las obras de la ronda del Maresme como la de la variante de Arenys se enmarcan en el pacto por la movilidad del Maresme que pretende resolver un problema histrica en la comarca. La Vanguardia, 13 dOctubre 2010. Pg. 7 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 181 ALERTA PERMANENTE LAS CONSECUENCIAS DEL TEMPORAL DE LLUVIA Y VIENTO EN CATALUNYA Playas sin arena, rboles cados y trenes sin servicio El puerto de Matar mantuvo cerrado el acceso al espign para evitar accidentes con posibles curiosos. A pesar de que la alerta por olas de ms de 2,5 metros de altura se mantuvo todo el da, el aviso se intensific a las ocho de la tarde, cuando se advirti de la posibilidad de olas de hasta cuatro metros. Lo cierto es que independientemente de la altura de las olas, las playas de Vilassar de Mar, Premi y Cabrera han vuelto a perder su arena. Esta vez, los resultados de la regeneracin slo han durado tres meses. La Vanguardia, 13 dOctubre 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 182 Cabrera de Mar denunciar a la Generalitat por la prdida de arena de su playa Los alcaldes del Maresme piden que se construya un espign sumergido, igual que en la playa de la Marbella de Barcelona "Llevamos millones gastados para nada y estamos cansados. No sirve de nada ir echando arena a la playa. Hay que hacer una reforma", explica Joan Vil (Gent per Cabrera), alcalde de la localidad catalana de Cabrera de Mar, que presentar una denuncia ante el juzgado contra el Ministerio de Medio Ambiente, la Generalitat y el puerto de Matar por la prdida de arena en su playa tras los temporales de lluvia y viento. Vil considera que la inversin que hacen estas administraciones para regenerar las playas del Maresme no sirve para nada, ya que la arena vuelve a desaparecer con el primer temporal del otoo. El alcalde propone construir unos espigones sumergidos para retener la arena, igual que se ha hecho en la playa de la Marbella de Barcelona. "La reforma que se hizo hace dos meses cost un milln de euros y no ha servido para nada", explica Vil, que asegura que los problemas de prdida de arena empezaron con la construccin del puerto de Matar, que se termin en 1991. "Entonces la playa de Cabrera tena 2.950.000 metros de largo y ahora nos quedan 950.000", explica. "De los doce chiringuitos que haba ya solo quedan tres", aade. Vil ha explicado que el Ayuntamiento tiene un estudio medioambiental de la empresa Europrincipia que los avala. En las prximas semanas se presentar la propuesta a todos los partidos con representacin en el consistorio, antes de llevar el caso al juzgado. "Queremos soluciones efectivas, ya son dieciocho aos de regeneraciones", dice el alcalde de la localidad, que ha destacado que el proyecto de espigones, a pesar de que est contemplado dentro los presupuestos del Estado, nunca se ha ejecutado. Joan Vil tambin es especialmente crtico con los otros municipios afectados en el sur del Maresme. "Hace un ao hablamos de hacer frente comn con Premi de Mar, Vilassar, El Masnou y Montgat, pero todo qued aqu, no volvimos a hablar nunca ms. No s si se trata de un tema poltico o no. Estamos decepcionados", seala el alcalde. Por ahora, ni Vilassar de Mar ni Premi de Mar -los otros dos municipios afectados por este ltimo temporal- tienen intencin de unirse a esta denuncia.Fuentes municipales indican que apuestan por seguir hablando y negociando con las administraciones. La regeneracin que se ha realizado hace tan slo dos meses y medio en las playas del sur del Maresme ha supuesto un coste de 2,2 millones de euros. Cabrera de Mar, Premi, Vilassar y Montgat recibieron entre 100.000 y 150.000 metros cbicos de arena que ahora ha sido arrasada por el temporal. En los ltimos cinco aos, el Gobierno central se ha gastado unos 23 millones de euros en cuatro regeneraciones de playas del Maresme que no han servido de nada ya que los temporales de invierno se han llevado siempre la arena. El Pas, 14 dOctubre 2010 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 183 Falta de lideratge al Maresme per resoldre la prdua de sorra Baron proposa treballar plegats des del Consell Comarcal per buscar solucions Vilassar de Mar i Premi de Mar reclamen ser en la primera lnia de la negociaci i Cabrera vol denunciar la Generalitat E.F. / Ll.M. / Ll.A La platja de Cabrera de Mar ha desaparegut davant els pisos de Costamar. Foto: E. FERRAN. L'alcalde de Matar, Joan Antoni Baron, va fer ahir una crida a la unitat de tots els pobles afectats pel temporal per avanar conjuntament cap a una soluci definitiva i consensuada que serveixi per evitar que qualsevol llevantada s'endugui la sorra de les platges. El que cal fer s treballar plegats i no que cada poble faci la seva guerra, defensa Baron. En aquest sentit, admet que el millor cam per vehicular totes les demandes i les reclamacions cap a l'Estat i la Generalitat, que sn els responsables del front martim, s a travs del Consell Comarcal del Maresme, i en concret, d'una comissi que es va crear fa temps sobre les platges. Sense voler entrar en quin hauria de ser el millor mtode per regenerar-les, l'alcalde de Matar recorda que a banda de la sorra, l'objectiu tamb ha de ser assegurar que els temporals no malmetin altres infraestructures bsiques com ara els collectors d'aiges residuals o la mateixa via del tren. En aquest sentit, el president del Consell Comarcal, Josep Jo (PSC), considera que si els alcaldes fan una demanda expressa per fer un front com a travs del Consell Comarcal no hi hauria cap problema en accedir-hi. Per la seva banda, l'alcalde de Cabrera de Mar, Joan Vil, (Gent x Cabrera) no confia gens en instncies supramunicipals. Si el Consell Comarcal hagus volgut ja s'hauria mogut, mant. Per aix defensa la seva batalla particular per solucionar la regressi de la platja. A finals d'aquest mes compta tenir els resultats d'un estudi que l'Ajuntament ha encarregat per valorar l'impacte mediambiental que els ltims anys li ha suposat la construcci del port de Matar. A partir d'aqu vol interposar una demanada per danys i perjudicis contra el consorci del port, que majoritriament depn de la Generalitat. Pel que fa als alcaldes de Vilassar de Mar Joaquim Ferrer (CiU) i Premi de Mar Miquel Buch (CiU) coincideixen en opinar que sempre s bo sumar esforos, per recalquen que sn els quatre municipis de sempre Montgat, el Masnou, Premi de Mar i Vilassar de Mar els que han aconseguit les regeneracions i sn els que han d'estar en primera lnia de negociaci. Ferrer i Buch, per, tamb creuen que cal trobar una soluci a llarg termini al problema de la sorra. El Punt Maresme, 14 dOctubre 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 184 El temporal arrasa 2,2 millones recin gastados en las playas Varias playas de la costa sur del Maresme se quedan sin arena slo tres meses despus de haber sido regeneradas Deltebre pide a Medio Ambiente que active el plan para proteger la costa, que beneficiar a los arrozales "Nunca mejor dicho, se ha tirado el dinero al mar". As de claro se manifiesta el primer teniente de alcalde de Vilassar de Mar, Joan Roca, despus de ver cmo el temporal de estos das ha dejado de nuevo el municipio sin playa. Y es que los efectos de la regeneracin de arena, unos trabajos estimados en ms de 2,2 millones, no han durado ni tres meses. La situacin se repite en otros puntos de la costa sur del Maresme como Premi de Mar y Cabrera de Mar. Los tres municipios hace tiempo que reclaman soluciones definitivas para sus playas, como los espigones subterrneos por los que apuesta el alcalde de Cabrera. Pero, mientras estas soluciones no llegan, temen que futuros temporales causen repercusiones mayores. Si estos das las olas chocaban contra la arena, ahora esta ya no est, y si las olas vuelven a golpear es posible que lo hagan contra colectores o las vas del tren. A pesar de las quejas, parece que la solucin est lejos de llegar. "Seguro que no se podr arreglar cara al verano que viene", augura el alcalde de Premi de Mar, Miquel Buch, que teme que la regeneracin del 2011 se haga en plena temporada de playa. Por su parte, los ecologistas critican que se gaste tanto dinero en la aportacin de arena y culpan a los puertos deportivos del retroceso de las playas. Tambin la Costa Brava ha perdido mucha arena. En la Punta de Roses, prxima al puerto deportivo, o la de Griells, en lEstartit, ha desaparecido por completo. Los municipios debern destinar miles de euros en la puesta a punto de su costa. En Roses, la alcaldesa Magda Casamitjana calcula que como mnimo debern gastar 50.000 euros. Las lluvias tambin han tenido efectos negativos sobre la agricultura. Los agricultores que cultivan arroz en los campos del Baix Ter temen perder un 30% de la cosecha, que ha quedado inundada. En el delta del Ebro ven con preocupacin como cada vez que hay temporal el agua salada invade los arrozales y ocasiona graves prdidas. El alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa, pide a Medio Ambiente que "se ponga las pilas y ejecute cuanto antes" un proyecto estimado en 14 millones que prev contener la regresin recuperando la funcin barrera de las playas. En la Marquesa, en una zona de cultivos, Costas crear dunas y humedales. Aspa pide adems al ministerio que considere otras medidas, como las dragas. "Si se hace en otros sitios, por qu aqu no?", se pregunta. En Riumar, una zona sensible a los temporales, Deltebre prev 1.400 viviendas nuevas. La Vanguardia, 14 dOctubre 2010. Pg. 4 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 185 Playas que salen muy caras Varias poblaciones de la costa sur del Maresme y la Costa Brava se han quedado sin arena debido al ltimo y fuerte temporal del puente del Pilar, slo tres meses despus de haber sido regeneradas. Estos trabajos de recuperacin de las playas, que costaron ms de 2,2 millones de euros, no han servido desgraciadamente para nada. Las autoridades municipales de Vilassar de Mar, Premi de Mar, Cabrera de Mar y Roses lamentan esta grave situacin, reclaman soluciones definitivas para sus playas y advierten seriamente que futuros temporales pueden causar males mayores en sus municipios. El litoral cataln padece, desde hace aos, este problema y las medidas habituales hasta ahora se han demostrado excesivamente precarias y provisionales, como se ha tenido ocasin de comprobar nuevamente. Adems de poco eficaces, este tipo de inversiones resultan muy caras para el erario, en la medida en que se limitan a desarrollar una poltica de parches. En unos momentos en que la crisis exige una afinada seleccin de las prioridades que sufragamos entre todos, este asunto merece una reflexin en la que tomen parte todos los actores implicados. Algunas voces apuestan por impulsar la construccin de espigones subterrneos que permitan consolidar y conservar un frente de playas que pueda resistir temporales. La tecnologa para frenar la desaparicin de playas se ha probado de manera diversa con xito en varios pases. Por tanto, se trata se saber adaptar la mejor estrategia para el caso cataln. Por otro lado, las entidades ecologistas critican el coste de la reconstruccin de las playas tal como se viene llevando a efecto y achacan el retroceso de la arena a la construccin de puertos deportivos e instalaciones similares. Ms all de la polmica, est claro que las localidades que soportan peridicamente este problema tienen razn a la hora de exigir soluciones prontas y de mayor calado. Siendo como son las playas uno de los principales atractivos del territorio cataln, tanto para sus habitantes como para los millones de turistas que nos visitan, no se comprende que las administraciones concernidas no hayan previsto todava un plan ambicioso para evitar la recurrente desaparicin de la arena en el litoral de estas comarcas. Por responsabilidad ambiental, por sentido del gasto pblico y por inters general, el Govern de la Generalitat y el Gobierno central deben sumar esfuerzos y ponerse al lado de los municipios que, cada cierto tiempo, se las ven y se las desean para defender uno de sus activos naturales ms importantes. La Vanguardia, 15 dOctubre 2010. Pg. 20 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 186 Veintitrs millones al fondo del mar MARTA PEDRICO - Matar Entre los alcaldes del Maresme afectados por los problemas de la prdida de arena en sus playas hay una opinin unnime: se deben encontrar soluciones definitivas de inmediato. En Cabrera, han optado por encargar a una empresa privada la elaboracin de un estudio que dictamine cual es la mejor opcin y parece ser que la respuesta son los espigones sumergidos. "Sirven para romper el oleaje, que es lo que nos estropea la playa" asegur Joan Vila, el alcalde del municipio. El resultado completo de este estudio medioambiental sobre las afectaciones del puerto de Matar en la playa de Cabrera y las posibles soluciones se presentarn a finales de mes, junto con la opinin de un grupo de abogados que definirn una estrategia de denuncia a la Generalitat por la actual situacin, que segn el alcalde, se remonta a 18 aos atrs. Y es que en las playas del Maresme no slo se han perdido los 2,2 millones de euros de la regeneracin de este ao, sino que en los ltimos cinco aos se han invertido unos 23 millones de euros de los que ya no queda ni rastro. De esta cantidad, cuatro millones corresponden a los aportados por la Generalitat en los tres ltimos aos y tres millones ms a los que han aportado los puertos. Si el alcalde de Cabrera de Mar se muestra firme en su propuesta, ms prudentes son los alcaldes del resto de municipios afectados, que no se deciden por una opcin concreta y en cambio piden que se cree una comisin de tcnicos y expertos que de una vez por todas decida cual es la mejor solucin a largo plazo. "No tengo ni idea de cual es la mejor solucin", afirm desde Premi de Mar su alcalde, Miquel Buch, que continua diciendo que apuesta "por alguna cosa que dure ms aos". El primer teniente de alcalde de Vilassar de Mar, Joan Roca, aadi por su parte que "polticamente hablando no somos nadie para decir que se debe hacer, sino para ejecutar lo que digan los tcnicos". Ambos hacen referencia a la promesa de creacin de una comisin a tres bandas con implicacin de la Generalitat, el Ministerio de Medio Ambiente y los municipios afectados. Segn ellos, este es el marco idneo para poder solucionar la problemtica, aunque de momento, no han sido convocados a ninguna reunin. Distinta es la situacin de El Masnou, aunque el temporal tambin les ha hecho perder arena en los puntos ms extremos de sus playas. A pesar de eso, las prdidas han sido menores que en aos anteriores gracias a la reciente construccin de un rompeolas y las aportaciones regulares de la draga del puerto del Masnou. Aunque esta solucin ha eliminado parte del problema, el alcalde del municipio, Eduard Gisbert, insisti en que lo primero es determinar cual es el nivel de arena adecuado para las playas del Maresme y luego aplicar medidas, aunque advirti que en varias reuniones les han comentado que la efectividad de los espigones como solucin no est demostrada. La Vanguardia, 15 dOctubre 2010. Pg. 3 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 187 Senyalitzaci a El Masnou i a Montgat PERE PREZ ALONSO Mentre que l'Ajuntament de El Masnou convida a compartir els espais al seu passeig martim entre vianants i ciclistes, donant prioritat al primers, tan sols uns metres mes enll, l'Ajuntament de Montgat prohibeix tota circulaci de bicicletes de 0:00 a 24:00 hores, sota sanci administrativa, sense oferir un pas alternatiu o un carril bici. Si preteneu anar passejant amb bicicleta de Cabrera a Sant Adri, tot vorejant el mar, a l'arribar a Montgat haureu de girar cua. Incomprensible. A la foto: cartell informatiu al passeig martim a l'alada del Masnou, i al requadre petit, un metres mes enll el cartell prohibitiu al mateix passeig al seu pas pel municipi de Montgat. La Vanguardia, 24 dOctubre 2010 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 188 Diques semisumergidos para Cabrera de Mar M. Pedrico Los diques exentos semisumergidos se erigen como la mejor solucin para conservar la arena en las playas de Cabrera de Mar. Esta es la conclusin de un estudio que ha elaborado la empresa Europrincipia por encargo del gobierno municipal. La consultora de ingeniera de puertos ha determinado que la anchura natural de la playa es de 40 metros y que para conservarlos se deben construir unos diques semisumergidos a una altura de menos 0,5 metros. La construccin deber ser paralela a la costa, a unos 100 metros desde donde acaba la arena. Se debern construir siete de estas estructuras en el tramo que comprende desde Cabrera hasta Premi de Mar. La opcin de los diques se ha impuesto a otras como los espigones emergidos o un campo de espigones perpendiculares. "La solucin de los semisumergidos tiene un impacto visual mucho ms reducido", asegura Jos Luis Mons, administrador de Europrincipia. Adems, est el motivo del precio. Es ms barata que la opcin de los emergidos. Por ahora, es slo un anteproyecto que la compaa ha trasladado a la administracin. Su construccin costara 15 millones de euros. La Vanguardia, 25 dOctubre 2010. Pg. 6 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 189 Trinxant el Baix Maresme CARLES PUJOL GALOFR / Cabrera de Mar (Maresme) Els que vivim al Maresme i fa 40 anys que paguem per circular per l'autopista de Matar ens fem moltes preguntes respecte de la proposta del govern de fer quatre carrils addicionals com a alternativa a l'actual Nacional II. Per qu no es proposa la soluci ms lgica d'alliberar el peatge de l'autopista? Per qu volem 5 carrils per banda, 10 en total, al tram Montgat-Matar quan el problema real d'embussos es dna ms a la vora de Barcelona, a Badalona i Santa Coloma? Per qu es basen els clculs en les necessitats del transport privat dels 10 / 12 diumenges a l'any de primavera? Per qu els interessos d'Abertis continuen anant sempre al davant dels del territori? Per qu no es proposa una soluci de transport pblic del tipus VAO autobusos rpids amb carril propi com a complement d'alliberar l'autopista tal com es preveu per al tram de Montgat a Barcelona? Per qu es continuen menyspreant els valors agrcoles d'aquesta comarca? Per qu ni tan sols els poltics de proximitat Consell Comarcal atenen la necessitat de preservar el territori? Sn massa preguntes que aclareixen una altra pregunta, que s la que es fan sovint els poltics tractant d'explicar-se l'anomenada desafecci poltica dels ciutadans. El Punt Maresme, 26 dOctubre 2010. Pg. 16 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 190 Pacte en temps de crisi Tots els partits poltics amb representaci a l'Ajuntament de Cabrera fan front com per establir accions i estratgies perqu el municipi pugui plantar cara i sortir de la crisi Llus Arcal Tots el grups poltics de l'Ajuntament de Cabrera s'han unit contra la crisi. Foto: E.F. A grans mals grans remeis, diu la dita. Doncs b, sembla que a Cabrera de Mar estan aplicant aquest refrany. I s que tots els partits poltics amb representaci al consistori estan sumant esforos per fer front a un gran mal de la societat dels nostres dies: la crisi econmica. Amb el nom de Pacte per Superar la Crisi es va crear un rgan format per catorze membres que a banda de representants dels partits aglutina ciutadans que, a ttol personal i voluntari, van ser escollits per les seves competncies i la seva disponibilitat per formar part dels grups de treball que participen en el desenvolupament dels objectius del pla. Aix, empresaris, tcnics superiors, funcionaris qualificats, un bon conjunt de persones preparades i amb una gran experincia professional i humana, i sobretot bona voluntat i pacincia, seran els encarregats de mirar de dotar el seu municipi de les eines i accions per poder superar el delicat moment econmic. Desprs de les primeres reunions de l'rgan, ja es van establir objectius, i un dels primers va ser la divisi dels membres en tres comissions: la d'empreses, la de persones i la d'institucions. La primera se centrar en la relaci amb les empreses del municipi per conixer les seves necessitats, aportar informaci i facilitar assessoraments puntuals; la centralitzaci de demandes d'ocupaci, i l'oferiment de cursos de formaci, entre altres coses. La comissi de persones tindr la finalitat de contactar amb els desocupats i crear una base de dades amb la informaci recollida, contactar amb les empreses per lligar necessitats i cursos de formaci, i coordinar esforos amb els Serveis Socials. Finalment, la darrera comissi contactar amb les diferents institucions ms properes, com ara el Consell Comarcal, ajuntaments vens, el Tecnocampus i tamb la Diputaci de Barcelona i la Generalitat, per recollir experincies, obtenir informaci i aconseguir recursos que facilitin els objectius establerts. D'altra banda, el regidor d'Hisenda i Promoci Econmica, Carles Munn (Gent per Cabrera), va ser escollit coordinador general de l'rgan. El Punt Maresme, 26 dOctubre 2010. Pg. 48 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 191 Per un Estat catal M. PUIGMART BORRELL - Cabrera de Mar Que la prudncia no ens faci covards. A les properes eleccions leconomia centra latenci, per el posicionament sobre la independncia ha irromput al debat poltic. Els catalans hem de ser conscients que ens trobem en un moment crucial de la histria. Espanya est cansada i vol que Catalunya decideixi si vol formar part del projecte amb convicci o, daltra banda, opta per un canvi radical. Ms enll de votar un partit o un altre, el que toca ara s comenar a ser sincers amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn. A fora gent la idea dun Estat catal els resulta esperanadora perqu intueixen que aix comportaria major prosperitat, per se senten avergonyits daquest pensament perqu tenen arrels a la resta dEspanya. Comptats sn els casos de personatges destacats de la nostra societat dorigen no catal que es declarin pro independencia, com Justo Molinero. No hi ha referndum oficial a la vista, per no trigar molt. Ara s el moment dencertar el debat amb els postres famliars i amistats i que defensem la nostra postura sense prejudicis ni complexos. La Vanguardia, 27 dOctubre 2010. Pg. 24 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 192 Caldr tirar a terra nou habitatges i vuit naus El govern preveu gastar-se fins a 21,8 milions per expropiar prop de 92 hectrees de terreny Gerard Ario Pel mig d'aquesta finca agrcola de Tei est previst que passi la futura Ronda del Baix Maresme. Foto: G.A. Dels 217 milions en qu est pressupostada la nova carretera, un 10% 21,8 milions es dedicar a expropiar terrenys i edificacions privades. Segons detalla la memria del projecte, fer la ronda del Baix Maresme suposar tirar a terra fins a nou edificis residencials, onze hivernacles, vuit naus industrials i fins a 83 edificis auxiliars o petits magatzems. Pel que fa a superfcies de terreny, queden afectades 92 hectrees, de les quals 18 estan qualificades com a sl agrcola; dues, com a sl residencial i una, com a industrial. La majoria del sl urb residencial afectat s dins del terme municipal de Vilassar de Mar, que perdr 1,1 hectrees d'aquest tipus de sl. Premi de Dalt i Argentona, amb 0,3 hectrees cadascuna sn altres dels municipis ms trinxats. Cabrera de Mar (6,6 ha), Tei (3,9 ha) i Vilassar de Dalt (3,6ha) sn els que perdran ms sl agrcola. Pel que fa a sl industrial, Argentona (0,6 ha), Premi de Mar (0,1) i Vilassar de Mar (0,1) sn els que en surten pitjor parats. A l'altre costat de la balana es troba Cabrils, que prcticament no t afectaci. El Punt Maresme, 29 dOctubre 2010. Pg. 3 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 193 Histries sense guard El premi Iluro de monografia histrica, institut per Caixa Laietana i dotat amb 9.000 euros, queda desert i el jurat lamenta que cap treball tingui la projecci per ser publicat Llus Martnez Joan Bonamusa , ahir al vespre, va rebre un accssit del Premi Iluro. Foto: LL.M. No s la primera vegada, ni segurament l'ltima. De fet, amb aquesta, ja sn set les vegades que el premi Iluro de monografia histrica, institut per Caixa Laietana, ha quedat desert. Si per alguns el fet que no s'hagi entregat cap guard dna valor al premi, per a altres representa una decepci absoluta. El nombrs pblic que omplia ahir l'Ateneu Caixa Laietana semblava que no s'ho acabava de creure, i quan el cap de l'obra social de l'entitat d'estalvis, Ricard Navarro, va llegir el veredicte s'hi va poder notar el ms absolut desengany. L'encarregat de justificar la decisi va ser el nou president del jurat, el doctor Antoni Pladevall. S'hi havien presentat set treballs de temtiques i poques ben diferents, per cap no va fer el pes als membres del tribunal. Que si l'autor no havia aprofundit prou, que si la narraci pecava de fluida o que si l'obra era incompleta. Malgrat aix, el jurat s que va decidir entregar un accssit, per la recerca i l'aportaci documental, al treball De la civitas d'Iluro a Alarona (Matar, Barcelona), entre la tetrarquia i els carolingis, elaborat pel doctor en arqueologia Joan Bonamusa i dotat amb 3.000 euros. Una feina meritria i til, segons el president del jurat, per justeta per poder-la publicar i per obtenir el primer premi. Un treball extens de 800 pgines que, segons va explicar l'autor, volia omplir un buit histric que t la ciutat en els segles VIII i IX. Bonamusa, que va codirigir les excavacions romanes de Can Modolell de Cabrera de Mar i va ser regidor del PSC en el primer Ajuntament democrtic de Matar, va admetre les limitacions que s'ha anat trobant, per tamb va destacar que la feina li ha servit per retrobar-se amb una poca interessant i poc estudiada. Malgrat que aquesta convocatria, la nmero 52, hagi quedat deserta, el president de Caixa Laietana, Jaume Boter de Palau, tamb va admetre que aquest any el nombre de treballs presentats havia disminut, en comparaci d'altres edicions. Per la seva banda, el mataron Josep Maria Fradera, catedrtic d'histria contempornia a la Universitat Pompeu Fabra, va ser qui va fer la conferncia de l'acte acadmic sobre la figura de l'historiador Jaume Vicens Vives, amb motiu del centenari del seu naixement. Fradera, tot i reivindicar la renovaci que va significar per a l'poca la feina de Vicens Vives, tamb va destacar algunes ombres que, segons el seu parer, t el personatge. En aquest sentit, va agafar un dels seus llibres ms coneguts, Industriales y polticos del siglo XIX, per apuntar que l'historiador va idealitzar amb excs una burgesia catalana com a smbol de modernitat i va ignorar els conflictes socials, sovint molt violents, que van aflorar aleshores en el pas entre les classes menys afavorides per la industrialitzaci. El Punt Maresme, 29 dOctubre 2010. Pg. 56 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 194 RESPONENT LA PLATAFORMA DES ESPAIS PBLICS DE CABRERA DE MAR SOBRE EL CONVENI AMB EL TENNIS LA GENERA s evident que tothom t dret a opinar respecte dun conveni urbanstic que proposa lAjuntament, i encara ms les persones que viuen en lmbit proper a la zona afectada. Per a hores dara portem escoltades moltes opinions, i amb sinceritat haig de dir que encara no nhe sentit cap de convincent que ens hagi de convncer que el conveni que volem signar no s prou bo per a la collectivitat. El que s que hem sentit han estat malentesos, mitges veritats i arguments distorsionats, molt dells interessats. Que quedi clar que el procs seguit per laprovaci del conveni compleix rigorosament la normativa urbanstica, i tamb quedi clar que no s cert que lobjectiu perseguit sigui afavorir una empresa privada i mantenir el conveni en lopacitat. El document encarregat danalitzar i preveure la ubicaci dels futurs equipaments pblics del municipi s el nou POUM que estem redactant, i en aquest ja es preveu on han danar el futur institut de secundria, el polisportiu i el nou casal per als grans, a ms de tots els altres equipaments que necessitarem. Amb el desig daclarir malentesos, exposo els beneficis que obt lAjuntament amb el conveni de La Genera, ms enll de la valoraci econmica, calculada en ms de 3.150.000 per un perit expert en valoracions. Sn els segents: 1. Sincrementa el percentatge legal dhabitatges de protecci pblica, de manera que del 30% obligat sha passat al 42% del sostre residencial a destinar a habitatges de protecci pblica. Per per altra banda, el conveni possibilita que tot el 42% del sostre residencial sigui de titularitat municipal, s a dir, que sigui el propi Ajuntament que sigui el propietari del solar on es podran construir els 37 habitatges de protecci pblica, quan la normativa urbanstica vigent tan sols obliga a cedir a ladministraci local el 10% de laprofitament urbanstic del polgon. Aqu rau el gran benefici que obtindr lAjuntament, benefici que clarament va ms enll de les obligacions legals que imposa la legislaci urbanstica catalana. 2. Creaci i urbanitzaci duna nova zona verda, a crrec exclusi dels propietaris de la finca de La Genera. 3. Retenci de la ubicaci del nou club de tennis dins del terme municipal de Cabrera de Mar, amb una previsi dinversi en les noves installacions de ms de 5.000.000 i la consegent generaci dactivitats econmiques i llocs de treball directes i indirectes. 4. Cobrament dun cnon de 40.000 anuals, que sadequar anualment a lIPC. 5. Reversi de lAjuntament de Cabrera de Mar del sl i de totes les installacions que compondran el nou club de tennis, quan sacabi la concessi del dret de superfcie. 6. Possibilitat de crear una escola municipal de tennis i, per tant, aconseguir preus assequibles per als cabrerencs que vulguin practicar aquest esport. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 195 LAjuntament mai ha rebutjat el dileg amb ning, i sempre ha estat obert a escoltar les opinions de tothom. Tots els que han volgut venir a la Casa Gran del poble han estat ben rebuts. Tribuna Maresme Novembre 2010. Pg. 25 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 196 Circular pel Maresme CARLES PUJOL GALOFR Els que vivim al Maresme i fa 40 anys que paguem per circular per lautopista de Matar ens fem moltes preguntes al respecte de la proposta del Govern de fer quatre carrils addicionals com alternativa a lactual N-II. Per qu no es proposa la soluci ms lgica dalliberar el peatge de lautopista? Per qu volem cinc carrils per banda en el tram de Montgat a Matar quan el problema real dembussos es dona ms a la vora de Barcelona, a Badalona i Santa Coloma? Per qu es basen els clculs en les necessitats del transport privat dels diumenges de primavera? Per qu els interessos dAbertis continuen davant dels del territori? Per qu no es proposa una soluci de transport pblic del tipus VAO com a complement per alliberar lautopista? Per qu es continuen menyspreant els valors agrcoles de la nostra comarca? Tot plegat sn massa preguntes, que acaben responent a aquells dirigents que sovint intenten explicar-se lanomenada desafecci poltica dels ciutadans. La Vanguardia, 4 de Novembre 2010. Pg. 26 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 197 Rodalies escurar el temps de viatge Matar-Barcelona La proposta serviria per reduir alguns trajectes fins a 15 minuts La freqncia de pas actual no permet recuperar els trens semidirectes, com antigament, i la intenci ara s que els trens facin aturades intermitents Llus Martnez Els usuaris de Rodalies a Matar podran arribar a Barcelona ms aviat Foto: QUIM PUIG. Entre deu i quinze minuts. Aquest s el temps que els usuaris del tren que uneix Matar i Barcelona es podrien estalviar si es posen en marxa combois ms rpids. El Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat est estudiant la possibilitat de millorar el temps d'alguns trajectes de la lnia R1, concretament entre aquestes dues poblacions. Si ara es triga prop de tres quarts d'hora, la intenci s escurar la durada perqu no se superi la mitja hora. L'alcalde de Matar, Joan Antoni Baron (PSC), ha confirmat que la Generalitat est intentant trobar la millor proposta tcnica tenint en compte les infraestructures actuals. El que no es pot recuperar sn els trens semidirectes, com hi havia abans, perqu la freqncia de pas d'ara faria que de seguida s'enganxessin l'un amb l'altre, reconeix. Descartada la construcci d'una tercera via, la idea que pren ms fora s la de muntar trens especials que no parin a tot arreu i que noms s'aturin de forma intermitent: una parada s, l'altre no, i aix fins arribar a Barcelona. La iniciativa reneix desprs que el gener del 2009 l'empresa ferroviria decids suprimir els ltims trens semidirectes que aleshores no paraven ni a les dues estacions de Montgat ni a la de Cabrera de Mar. Tot i que encara no hi ha cap data per posar-los en funcionament, l'alcalde de Matar confia que la Generalitat trobar la millor soluci per avanar en la millora de la velocitat comercial de la lnia R1. De fet, la proposta forma part de la llarga llista de mesures per potenciar el transport pblic que s'han de tirar endavant dins l'acord de mobilitat que va aprovar el Consell Comarcal del Maresme el mar i que casaria amb un dels objectius de Rodalies, que no s altre que guanyar ms usuaris del tren que ara agafen el cotxe privat per anar a la capital catalana i atendre una demanda ciutadana latent que demana que els trajectes no siguin tan llargs. LA FRASE La Generalitat estudia millorar el corredor ferroviari del Maresme per reduir el temps dels viatges Joan Antoni Baron Alcalde de matar El Punt Maresme, 5 de Novembre 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 198 Cabrera denuncia l'Estat i la Generalitat perqu ha quedat sense platja El requeriment de responsabilitat mediambiental inclou tamb el Consorci del Port de Matar L'Ajuntament aposta per la construcci de dics Llus Arcal L'alcalde de Cabrera, Joan Vil, en el moment de signar la denuncia presentada. Foto: LL.A. Cabrera de Mar ha dit prou i ha decidit passar a l'acci per la prdua constant de la sorra de la seva platja. Tal com va amenaar fa uns mesos el seu alcalde, Joan Vil (GxC), el govern municipal ha decidit tirar endavant i denunciar les administracions que considera responsables que la platja del municipi maresmenc es quedi sense sorra cada vegada que hi ha un temporal. Aix, l'Ajuntament ha posat en marxa un requeriment de responsabilitat mediambiental en qu s'acusa de la situaci creada al Consorci del Port de Matar (format per l'Ajuntament de la capital del Maresme i la Generalitat), al Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques i al Ministeri de Medi Ambient. L'alcalde de Cabrera de Mar, Joan Vil, manifesta que, amb la presentaci d'aquesta denncia, es tira endavant tot el procs per recuperar les platges de Cabrera. Vil, a ms, deixa clar que per ell la platja de Cabrera ha desaparegut per culpa de l'acci del port de Matar i recorda que inicialment la platja tenia 40 metres d'espai, i aix el port mataron ho havia de garantir. A banda, l'alcalde tamb justifica la denncia contra l'Estat dient que el ministeri tamb t competncies, ja que s la que hauria d'autoritzar els treballs que permetessin solucionar aquest assumpte. D'altra banda, l'advocat que defensa els interessos del municipi, Ignasi Subirachs, es mostra optimista en poder aconseguir les demandes del consistori, i hi afegeix que l'origen de la prdua de la sorra rau en el port de Matar, s un fet que ja se sabia que passaria i no s'hi han posat les mesures perqu aix no succeeixi. La soluci dels dics A ms, des de l'Ajuntament cabrerenc s'insisteix en la viabilitat de l'estudi que va encarregar per trobar solucions definitives a la prdua de sorra. Aquest document estableix que amb la construcci de dics o espigons de 100 m submergits davant les costes de Cabrera i Vilassar de Mar es podria frenar la situaci actual. Les obres, que costarien uns 16 milions d'euros, exigirien la implantaci de 5 dics submergits davant de Cabrera i tres ms davant de Vilassar de Mar. Les dues barreres estarien situades a un quilmetre aproximat de les respectives platges. En aquest sentit, Vil explica que a les platges de Barcelona ja s'ha fet aquesta obra. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 199 LA XIFRA 16 milions costaria construir els dics davant de la platja per no perdre ms sorra, com proposa Cabrera de Mar. LA FRASE La sorra de la platja de Cabrera ha desaparegut per culpa de l'acci del port de Matar Joan Vil alcalde de Cabrera de Mar El Punt Maresme, 12 de Novembre 2010. Pg. 7 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 200 Manel Nadal: Aquesta denncia est fora de lloc Per la seva banda, el secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, creu que la denncia est fora de lloc. Des de la Generalitat sempre s'ha complert amb les regeneracions de les platges del Maresme, i Cabrera de Mar no n'ha estat una excepci, assenyala. En aquest sentit, el secretari de Mobilitat anuncia que abans de Setmana Santa de l'any que ve hi tornar a haver un altre transvasament de sorra a Cabrera. A ms, Manel Nadal explica que ja s'ha aprovat el pla de dragatge de platges per l'exercici del 2011 i recorda que s'ha creat una comissi per estudiar altres mesures que puguin donar solucions alternatives al transvasament de sorra. Finalment, Nadal assegura que es continuar treballant per trobar solucions. El Punt Maresme, 12 de Novembre 2010. Pg. 7 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 201 Nou centres reben el distintiu d'Escola Verda El collegi Maristes Valldemia i l'escola Montserrat Sol de Matar, el Collegi Parroquial de Sant Feliu de Cabrera de Mar, El Cim de Tei, Els Alocs de Vilassar de Mar, Llus Millet del Masnou, L'Olivera de Cabrils i el SES de Tei han rebut aquesta setmana el distintiu d'Escola Verda. El ttol, que dna la Generalitat, reconeix la tasca realitzada pels centres per a la millora del medi ambient i t una vigncia de tres anys. El Punt Maresme, 13 de Novembre 2010. Pg. 8 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 202 Premi de Dalt recull 400 allegacions contra la ronda La casa Tecla Sala, on s'acull joves, podria anar a terra GERARD ARIO Els descomptes de la C-32 es van comenar a aplicar ahir. Foto: G.A. Un barri sencer contra el projecte de la Ronda del Baix Maresme. Els vens de la Floresta, a Premi de Dalt, han presentat 401 allegacions contra l'estudi informatiu de la futura alternativa a la carretera Nacional II, que recentment ha presentat la Generalitat de Catalunya. No entenem per qu el projecte fa passar els quatre carrils per sota de l'autopista, on s ple de cases, mentre que per sobre molts terrenys sn erms, exclama el secretari de l'associaci de vens, Enric Torres. Part de la indignaci venal s pel fet que aquest punt s l'nic on la nova via tindr aquesta disposici. En els dos extrems entre Montgat i Tei, i entre Cabrera i Matar la ronda discorrer a banda i banda de la C-32. A mitjans d'octubre, desenes de vens es van reunir a la sala Santa Anna per consensuar un escrit i presentar-lo com a allegaci. En el document es demana que es retiri el projecte i es dediquin esforos a aixecar el peatge de Vilassar, que fa ms de 40 anys que paguen. A ms, l'escrit fa esment de l'impacte acstic i ambiental que tindr la nova via. Nosaltres ja patim la C-32, fer-nos una altra infraestructura s molt injust, lamenta Torres, que qualifica La Floresta com el punt ms calent de l'afectaci. L'allegaci es va repartir pel barri i en tan sols una setmana la van signar 401 vens, una mostra clara de l'ampli rebuig que genera el projecte presentat pel secretari de Mobilitat, Manel Nadal (PSC). Entre les desenes de propietats privades es troba la casa Tecla Sala, ms coneguda com casa rosada, que est regentada per un matrimoni i on s'acull joves que passen una situaci difcil. Si fan els quatre carrils per sota, ja ens han dit que la casa anir a terra, diu amb desesperaci la Matilde, la propietria de finca, que es lamenta de la poca informaci que li han donat. Me'n vaig assabentar per una conversa informal amb una altra senyora del municipi, assegura. A l'Ajuntament Les 401 allegacions dels vens van ser tramitades a l'Ajuntament de Premi de Dalt. Altres consistoris, com ara el de Premi de Dalt i el d'Alella, tamb han recollit escrits en contra de la nova carretera del Baix Maresme. LA FRASE El ms assenyat seria eliminar el peatge de l'autopista i fer-hi un carril ms per banda Enric Torres. AV LA FLORESTA El Punt Maresme, 16 de Novembre 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 203 Cabrera de Mar s'afegeix als detractors de la futura ronda del Maresme El consistori rebutja de manera frontal la construcci de la nova infraestructura i ha interposat allegacions al projecte per construir-la LLUS ARCAL L'autopista C-32 al seu pas pel Maresme. Aquesta infraestructura s'ampliar. Foto: G. ARIO. Cabrera de Mar tampoc vol la futura ronda del Maresme tal com est plantejada. Per aix, tots els grups amb representaci a l'Ajuntament cabrerenc (incls el PSC) van aprovar presentar quatre allegacions en contra del projecte de la futura ampliaci de l'autopista C-32. L'alcalde de Cabrera de Mar, Joan Vil (GxC), va expressar l'oposici categrica a la construcci d'aquesta infraestructura, i va demanar l'anullaci del projecte. Per l'alcalde, la construcci de la nova carretera afectar molt directament els pocs agricultors que encara queden al municipi, ja que, segons el projecte, est prevista l'expropiaci de 6 hectrees de sl cabrerenc. A ms, Vil tamb va qualificar d'irrisries les compensacions que la Generalitat ofereix als afectats per expropiar els seus terrenys. Com a mnim s'hauria d'escoltar i negociar amb els propietaris afectats va considerar l'alcalde de Cabrera. D'altra banda, Vil va afirmar que cada vegada hi ha un moviment ms fort que qestiona aquesta infraestructura, i segur que es far escoltar. Finalment, l'alcalde es va mostrar esperanat que el futur govern de la Generalitat que surti de les properes eleccions es repensi l'actual projecte. LA XIFRA 6 hectrees de sl cabrerenc seran les expropiades per fer realitat la construcci de la ronda del Maresme. El Punt Maresme, 19 de Novembre 2010. Pg. 11 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 204 La suma de Premi de Dalt Si dimecres era Cabrera de Mar qui anunciava el rebuig total al projecte de les rondes, l'alcalde de Premi de Dalt, Joan Baliarda (CiU), es mostrava ahir tamb contrari a aquesta nova carretera. Nosaltres apostem per ampliar els carrils de l'autopista i fer-la gratuta per a tots els maresmencs, assegurava el batlle, que afegia que cal potenciar tamb altres vies com ara la carretera dels Sis Pobles o el cam del Mig. Amb aquest, ja sn quatre els consistoris que presentaran allegacions a la totalitat del projecte, juntament amb Argentona, Vilassar de Dalt i, el ja esmentat, Cabrera de Mar. A ms, Alella, Tei, Premi de Mar, Vilassar de Mar i el Masnou s'han pronunciat contraris a l'actual traat proposat per la Generalitat. L'ltim en fer-ho ha estat l'alcalde masnov, Eduard Gisbert (PSC), que lamenta que la nova via hagi de perjudicar els interessos de tants vens. El Masnou estudia ara que els quatre carrils passin per sobre de l'autopista, i no dos a cada banda com vol la Generalitat. Aix no afectaria tants habitatges, assegura Gisbert. El Punt Maresme, 20 de Novembre 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 205 Cabrera preveu tenir canalitzada la riera al seu pas pel poble a final d'any Actualment es porten a terme els treballs de la segona fase de l'obra, que va des de l'ajuntament fins al pont de Sant Domnec LLUS ARCAL Les obres de canalitzaci de la riera de Cabrera acabaran abans de finals d'any. Foto: LL.A. Les obres de canalitzaci i cobriment del tram urb de la riera de Cabrera de Mar avancen a bon ritme, i les previsions del consistori sn que es puguin completar abans que acabi aquest any. De fet, noms entrant al poble venint des de mar, ja hi ha cartells que alerten els conductors i vianants que l'accs a la riera est tallat. Actualment, es porta a terme la segona fase dels treballs, que va des de l'ajuntament fins al pont de Sant Domnec, mentre que la primera fase, executada durant el 2009, va servir per canalitzar la part alta de la riera. Les obres han consistit en la installaci d'un tub interior d'1,20 metres de dimetre per poder canalitzar en millors condicions l'aigua de la pluja i evitar aix inundacions. A ms, aquestes obres tamb han servit per canviar el sistema de clavegueram de la riera, amb la installaci d'un altre tub de 80 centmetres. En total s'ha intervingut en prop de 800 metres de riera, que s el tram que passa pel nucli urb, i el total de les obres han costat prop d'un mili d'euros. D'aquests, prop de 500.000 euros han estat aportats per l'Estat i han servit per executar la primera fase dels treballs. Pel que fa a la segona part del les obres, han costat una mica ms de 500.000 euros, dels quals 313.000 han estat finanats per la Generalitat a travs del Pla nic d'Obres i Serveis (PUOSC), mentre que la resta (242.000 euros) els ha pagat el mateix Ajuntament de Cabrera de Mar. L'alcalde del municipi, Joan Vil (GxC), ha recordat que el problema d'abans era que, quan plovia, l'aigua baixava, i, com que estava sense asfaltar, la gent es mullava. Tot i afirmar que els treballs sn una soluci bona i necessria, Vil tamb ha advertit que quan hi hagi algun aiguat fort no tota la pluja podr ser absorbida. Finalment, l'alcalde ha recordat que aquesta idea era una de les propostes que Gent per Cabrera va fer als vens fa quatre anys. LA XIFRA 1 mili d'euros, aproximadament, han costat els treballs, finanats per l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament. LA XIFRA 800 metres de riera, al seu pas pel nucli urb, sn els que s'han canalitzat i cobert, i els treballs han durat 2 anys. El Punt Maresme, 24 de Novembre 2010. Pg. 9 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 206 Uns 2.000 alumnes ja han anat a La Massa G.A Uns 2.000 escolars aquest any ja han passat pel teatre La Massa en el marc del programa Anem al Teatre, que impulsa la Diputaci de Barcelona. Dins d'aquest projecte, aquest curs s'han dut a terme una desena de representacions de quatre companyies de teatre, msica i dansa. Els alumnes que hi han assistit provenien de Vilassar de Dalt, per tamb d'altres municipis de la comarca com ara Vilassar de Mar, Cabrils, Cabrera de Mar, Premi de Dalt, Tei i el Masnou. Anem al Teatre funciona des de l'any 2002. El Punt Maresme, 24 de Novembre 2010. Pg. 3 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 207 Vilassar de Mar i Cabrera suspenen la connexi de bus ja que no reben subvencions Els alcaldes asseguren que la Generalitat els va prometre 75.000 euros anuals, que mai han cobrat La lnia C7 deixa de funcionar el proper dia 1 GERARD ARIO Un autobs s'atura davant de l'estaci de Rodalies de Vilassar de Mar. Els serveis d'autobs al Baix Maresme estan en crisi. Si fa uns mesos eren els municipis d'Alella i Tei els que suspenien la seva lnia interurbana, ara els ha tocat el torn a Vilassar de Mar i Cabrera, que han decidit conjuntament treure de circulaci els busos de la lnia C7, que connectaven els dos nuclis amb el polgon industrial dels Garrofers. El servei deixar de funcionar el proper dia 1 de desembre. Els dos consistoris argumenten que el servei s insostenible econmicament i que les ajudes que va prometre la Generalitat, i ms concretament el Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques (PTOP), mai han arribat. Ens van assegurar que rebrem una subvenci de 75.000 euros l'any, per sempre ens donaven llargues, explica l'alcalde de Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer (CiU). Segons fonts municipals, el cost total d'aquesta lnia era de 108.000 euros anuals, que sufragaven a parts iguals entre els dos municipis, mentre que els ingressos provinents de la venta de bitllets amb prou feines superaven els 10.000 euros l'any. Segons aquestes mateixes fonts, la lnia tenia prop de 20.000 usuaris l'any, la majoria dels quals eren treballadors del polgon industrial els Garrofers i usuaris del Centre d'Atenci Primria de Vilassar de Mar. La lnia C7 es va engegar l'abril del 2008, juntament amb la C13, que recorre els diversos barris vilassarencs i que continua en marxa. LA XIFRA 50.000 euros de dficit suposava la lnia C-7 a cada ajuntament, segons fonts municipals LA DATA 01.12.2010 s el dia que se suspn indefinidament la connexi de bus entre Cabrera de Mar i Vilassar de Mar El Punt Maresme, 25 de Novembre 2010. Pg. 3 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 208 Bosses de pa ecolgiques Una empresa distribueix gratutament a 65 forns de la comarca bosses per posar-hi el pa fetes amb materials 100% ecolgics on s'anuncien diverses firmes Llus Arcal Un forner de Dosrius entregant pa dins les bosses que combinen anuncis i ecologia. Foto: LL.A. Diuen que el progrs no ha d'estar renyit amb l'ecologia. Cotxes elctrics que no contaminen o edificis moderns que funcionen amb energia solar en sn alguns exemples a gran escala. Per realment s amb els petits detalls del dia a dia com ara el fet d'anar a comprar el pa com l'sser hum pot contribuir ms directament a no generar tants residus ni tanta contaminaci. Precisament, des del setembre hi ha al Maresme una iniciativa en aquest sentit. Es tracta de bosses per portar el pa illustrades amb anuncis. Les bosses sn 100% ecolgiques, elaborades amb cellulosa, impreses amb tinta a l'aigua i enganxades amb coles sense poliamides. Mnica Rubio i Javier Franco sn, respectivament, la gerent comercial i el gerent d'administraci de la firma Publipan, l'empresa que distribueix aquestes bosses en l'mbit internacional. Tal com explica Franco, curiosament la idea de combinar publicitat i ecologia va sorgir de dos estudiants de Matar. Ells ho van patentar i ho van vendre, comenta el gerent administratiu. Va ser llavors quan l'empresa, amb seu central a la Rioja, va comenar a distribuir aquest suport a pasos com ara Alemanya, Portugal o el Brasil. De moment, des del punt de vista comarcal la implantaci d'aquest producte es redueix al Maresme central, en 65 fleques de poblacions com ara Matar, Dosrius, Cabrera de Mar o Argentona, amb tirades que tenen una mitjana de 60.000 bosses mensuals. Pel que fa als anuncis, n'hi ha de diferents mides, i consegentment de diferents preus, que oscillen entre els 125 i els 3.500 euros, inclosos en tirades de 30.000 bosses que poden contenir un o diversos anuncis. A ms, tal com remarca Rubio, els anuncis poden anar acompanyats en el suport de receptes de cuina, jocs o informaci nutricional. Tal com destaca la gerent comercial, un dels punts forts d'aquesta iniciativa s que als forns no els costa diners, i en va destacar el benefici ecolgic assegurant que aquestes bosses en un perode de 100 dies es converteixen en compost. Precisament, en aquest sentit els responsables de Publipan al Maresme es marquen com a fita arribara retirar del mercat ms d'un mili de bosses de plstic anualment noms al Maresme central. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 209 Tot i aix, el cam no s fcil, tal com reconeix Franco. A la gent li agrada la idea, per amb els temps que estem vivint qui ms nota la crisi per anunciar-se sn els petits comeros. Amb tot, tant Rubio com Franco es mostren optimistes que el projecte tiri endavant, i confien que el suport que t el seu producte de firmes com ara Seat, Nestl o conserves Dani serveixi per tirar-lo endavant. Lobjectiu s estendre la iniciativa per tota la comarca, explica Franco, que confia plenament en l'eficcia del seu producte. El Punt Maresme, 27 de Novembre 2010. Pg. 64 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 210 Victoria Baras, experta en antiaging "El envejecimiento puede ralentizarse de modo natural" VCTOR-M. AMELA Tengo 57 aos. Nac en Barcelona y vivo en Cabrera de Mar. Fui alta ejecutiva de entidades financieras, y hoy soy naturpata y terapeuta. Estoy casada por segunda vez y tengo dos hijos, Aleix (32) y Antoni (30). Necesitamos nuevo liderazgo poltico. Creo en la espiritualidad Explquele a mi madre qu es el antiaging. Pautas para ralentizar el envejecimiento biolgico derivado de cumplir aos. Envejecer es lo natural! S, y que sigues vivo, pero prefieres vivir tus aos estando en forma o fastidiado? En forma. Con pautas de antiaging envejecers con ms bienestar y mejor aspecto! Por eso aconsejo tratarse a partir de los 50 aos. Cumplidos: qu me aconseja hacer? Antiaging natural. O sea, nutricin ortomolecular: nutrir y vitalizar tu piel, msculos, articulaciones, huesos, sexo, memoria, sistemas cardiocirculatorio e inmunitario. Empecemos por el sexo, va. La planta Tribulus terrestris estimula la testosterona, reactivar tu libido. Dnde la encuentro? La hay en forma de perlas. Otro buen tnico sexual: maca, raz andina. Y el alga Chlorella,que imita la hormona de crecimiento humano: protege adems la masa muscular que va perdindose a partir de los 50 aos. Qu ms hago por mis msculos? Ejercicio, suaves ejercicios de pesas... Sirven los anteriores extractos naturales para la libido de las mujeres? S, con moderacin en el uso de Tribulus. Cudeme ahora la piel. Evita excesos de sol, mantente bien hidratado (agua, frutas, verduras...) y evita pelotazos de azcar. Qu es un pelotazo de azcar? Nada de azcar blanco. Y minimiza bollera, chuches... Pero, si pecas, compnsalo ingiriendo luego fibra, que ella absorber los excesos de azcar. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 211 Qu fibra? Frutas enteras. Y, por ejemplo, copos de avena integrales cocidos en leche de avena: es lo que yo desayuno cada da! Sirven los cereales ms comerciales? No, porque se presentan demasiado azucarados o chocolateados. Para endulzar, recomiendo una planta dulce llamada esvetial. Qu ms come usted cada maana? Un poco de jamn y una pieza de fruta entera. Y, cada da, pescado azul en alguna comida: su cido omega 3 rejuvenece la piel. Y cmo puedo proteger mis articulaciones? Hidratndolas, tambin. Nutrindolas, las regenerars y retrasars la natural artrosis: alimntalas con gelatina, por ejemplo! Sirven los flanes de gelatina que venden en el sper? S: incorpralos a tu dieta. Tambin existe gelatina en preparados dietticos bebibles. La gelatina aporta casi todos los aminocidos que estimulan el colgeno y protegen las clulas cartilaginosas. Consejo de oro, pues. Algn otro? S: incorpora en tu dieta el silicio orgnico. Tambin viene en preparados. Para qu sirve el silicio orgnico? Para casi todo!: frena la artrosis y te vitaliza por entero. Necesitamos el silicio para que los impulsos elctricos del organismo se vivifiquen. Con l vibramos mejor. Y las mujeres mayores deberan tomarlo para frenar su osteoporosis. Ya que estamos en los huesos: con qu ms puedo fortalecerlos? Minimiza el uso de sal yde azcar, pues provocan la acidificacin del organismo, lo que descalcifica tus huesos. Y come acelgas y judas verdes (fibra, para alcalinizar tu sangre), y toma algn complejo mineral. Qu minerales me recomienda? Toda la gama de la vitamina B, magnesio y, sobre todo, boro. Y fitoestrgenos: isoflavonas de soja, trbol rojo... Y hay compuestos de algas coralinas muy mineralizantes. Un punto dbil hoy es el cardiovascular. Qu propone su antiaging? Tome alimentos cardioprotectores como el aceite de oliva virgen extra, aguacate, frutos secos... y camine cada da a paso vivo. Y tome ginkgo biloba, planta que estimula la buena circulacin de la sangre. Qu otras plantas maravillosas pueden ayudarnos a envejecer menos? Preprate humildes licuados de verduras (lechuga, apio, rbano, pepino...) en los cambios de estacin. Y, para tonificar tu sistema inmunitario, usa las setas orientales shiitake, reishi y maitake. Y hay alguna planta para estar de mejor humor? S, la planta africana grifonia. Y el alga klamath. Tambin aconsejo comprimidos de gaba, que contiene un aminocido que es un valium natural... Y para preservar la memoria? Levadura de cerveza, coenzima Q10 y jalea real con fsforo. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 212 Algo ms? S: de vez en cuando, un enema con una infusin suave de manzanilla y limn en agua destilada... Vaya... Y cmo se inici usted en este mundo del antiaging? Yo era una alta ejecutiva financiera, y luego empresaria. Y tambin madre. Mi estilo de vida era hiperexigente y acab por quemarme: padec depresin, estuve hundida, ca en manos de psiquiatras... O sea, que el xito la llev al fracaso, esos dos impostores...! Reaccion al ver los psicofrmacos que me recetaban: me asust! Y lo dej todo. Me retir al campo, en el interior de Mallorca. Y me regener. Un maestro de meditacin ayud... Luego ahond en conocimientos antiaging... y empec a rejuvenecer! Clulas jvenes La vida ajetreada que llevamos nos estropea mucho. Pero los entendidos sostienen que cumplir aos no equivale a degradarse orgnicamente hasta ver comprometido el bienestar fsico y la calidad de vida... si nos cuidamos: ah est Victoria Baras desplegndome su panoplia de recursos para frenar el desgaste de los aos. Una estrategia que incluye buen descanso, ejercicio alegre, masajes y relajacin, mejor con meditacin. En su libro Antiaging natural (Integral) expone su completo programa para regenerar el cuerpo y revitalizar la mente. Y se ofrece (www.victoriabaras.com) al laboratorio que lo desee para elaborar compuestos naturales idneos para revitalizar nuestras clulas. La Vanguardia, 27 de Novembre 2010. Pg. 84 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 213 Els resultats de les eleccions al Parlament a Cabrera de Mar Escrutat: 100.00% CIU 1.382 (57,46%) PP 219 (9,11%) ERC 192 (7,98%) PSC 164 (6,82%) SI 123 (5,11%) ICV-EUiA 117 (4,86%) Cs 67 (2,79%) Altres 100 (4,14%) Resultats escrutats a les eleccions al Parlament de la Generalitat celebrades a Cabrera de Mar el 28 de novembre del 2010: Cens 3.364 Vots 2.433 (72,32%) Abstenci 931 (27,68%) Nuls 28 Blancs 41 2010 2006 Partit Vots % Vots % CIU 1.382 57,46 1.102 51,30 PP 219 9,11 173 8,05 ERC 192 7,98 325 15,13 PSC 164 6,82 236 10,99 SI 123 5,11 - - ICV-EUiA 117 4,86 162 7,54 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 214 Cs 67 2,79 71 3,31 CenB 20 0,83 - - Rcat 20 0,83 - - PACMA 13 0,54 11 0,51 PXC 13 0,54 - - EV-GVE 10 0,42 - - PIRATA.CAT 4 0,17 - - UPyD 4 0,17 - - PUM+J 3 0,12 - - ADG 2 0,08 - - Des de Baix 2 0,08 - - PDLPEA 2 0,08 - - PFyV 2 0,08 - - CORI 1 0,04 - - FE de las JONS 1 0,04 - - GN 1 0,04 - - PCPC 1 0,04 - - POSI 1 0,04 - - IR-PRE 0 0,00 - - MSR 0 0,00 - - PCAS 0 0,00 - - PH 0 0,00 2 0,09 UCE 0 0,00 - - Escrutat: 100.00% Podeu consultar els resultats de tots els pobles al Canal de les Eleccions al Parlament El Punt Maresme, 29 de Novembre 2010 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 215 Convergncia arrasa a tots els pobles del Maresme Els nacionalistes superen en ms de 53.000 vots el PSC, que obt els pitjors resultats de la histria a la comarca En 6 municipis aconsegueix majoria absoluta EL PUNT El Maresme va votar diumenge a favor de l'alternana de govern. El canvi que proposava Artur Mas va rebre el suport de 82.215 votants de la comarca, un 43,33% del total. La federaci nacionalista va guanyar a tots els municipis ja ho havia fet en els comicis del 2006 i, a ms, aquesta vegada ho va aconseguir amb una suficincia notable. En sis localitats va aconseguir la majoria absoluta: Cabrera de Mar (57,46%), Cabrils (56,25%), Sant Andreu de Llavaneres (52,32%), Sant Pol de Mar (51,29%), Alella (50,7%) i Sant Iscle de Vallalta (50,18%). En algunes d'aquestes, com Cabrera o Cabrils, les diferncies amb el PSC van arribar als 50 punts. Fins i tot, en feus socialistes les distncies entre els dos principals partits van ser folgades, com ara Pineda amb 14,32 punts ms, Malgrat (+18,51) o Matar (+20,5). Uns resultats incontestables. La suma d'aquests valors dna a CiU una victria clara a la comarca amb 53.000 vots ms que el PSC, una distncia mai assolida, ni amb les majories absolutes de Jordi Pujol. Els nacionalistes obtenen ms vots especialment en ajuntaments com Dosrius, amb un 53% ms de suports que el 2006, Tiana (43%) o el Masnou (34%). Aquests registres es deuen en bona part al gran paper de CiU, a les ganes de canvi, per tamb a la caiguda de les forces d'esquerra, sobretot ERC i el PSC. Els socialistes, amb un 15,01% dels vots, presenten les pitjors xifres a la comarca de tota la histria. Ni tan sols en les primeres eleccions de l'etapa democrtica, el 1980, es va assolir un percentatge tan baix (20,25%). En la majoria dels municipis, el PSC perd a l'entorn del 30% del suport rebut el 2006, desprs del primer tripartit, per la caiguda s especialment destacable en municipis com Vilassar de Dalt, on perd un 43% o Tei, on ho aconseguit un 38%. A Matar perden prop de 4.000 vots; a Premi de Mar, uns 900; i a Pineda, ms de 500. A Cabrils, poble on actualment tenen l'alcaldia, noms aconsegueixen un 6,9% dels vots i a Cabrera presenten els pitjors registres de tota la comarca amb el 6,82% del suport. ERC, quarta fora D'altra banda, el suport a ERC cau com ho fa al conjunt del pas i es queda amb 13.321 vots, els pitjors resultats des del 1988, just la meitat dels aconseguits quatre anys abans, amb Josep-Llus Carod-Rovira de cap de llista. Aleshores, la candidata de la comarca, la premianenca Teresa Aragons, aconseguia l'acta de diputada. Ocupava el vuit lloc de la llista per Barcelona. En els presents comicis, el pinedenc Pere Aragons, ocupava una posici anterior, el nmero set, per els pobres resultats l'han deixat a les portes del Parlament. A diferncia del conjunt de Catalunya, per, ERC es mant quarta fora poltica a la comarca, noms s superada pel PP i resisteix davant d'ICV-EUiA. Tot i la dispersi del vot independentista, les lluites internes i el desgast d'haver participat en el govern els darrers vuit anys, els republicans es mantenen com a segona fora a Arenys de Munt, bressol de les consultes independentistes, i Sant Pol. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 216 Al seu temps, el creixement del PP en xifres totals s extrapolable a la majoria de municipis de la comarca. La formaci popular, amb un 11,91% dels vots ha viscut les millors eleccions des de la seva creaci i ja s la segona fora ms votada en cinc municipis i es queda a les portes de ser-ho en quatre ms, a Argentona, per tan sols 4 vots. ICV-EUiA, que sempre suscita a la comarca una resposta per sota de la mitjana catalana, perd uns 3.300 vots. Tot i aix, el mataron Salvador Mil repetir com a diputat. Els ecosocialistes tornen als nivells assolits el 2003, quan van rebre a la comarca un 6,58% dels vots. Ara han aconseguit un 6,6%. A Montgat, amb un 8,97%, i Tei, amb un 8,46%, s on surten ms ben parats mentre que a Tordera, amb noms el 4,22% dels suports, s on fa un pitjor paper. Finalment, cal destacar el bon paper de SI segona fora a rrius, segurament en detriment de Reagrupament, que no aconsegueix lluir ni tan sols a Arenys de Munt, on noms obt 99 vots tot i la presncia de Carles Mra. No s el mateix perdre les eleccions que ser derrotat SANTIAGO FONTBONA - PRIMER SECRETARI DEL PSC DEL MARESME Administrarem amb prudncia i responsabilitat aquesta victria JOAN MORELL - DIPUTAT DE CIU El Punt Maresme, 30 de Novembre 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 217 UNA NOVA VIA DESDOBLADA A LA COMARCA? La Generalitat de Catalunya ha posat sobre la taula el projecte de construir una nova via desdoblada al Maresme. Aquest projecte est dividit en dos. La primera part, dita Ronda Matar i la segona part, dita Ronda Maresme. La Ronda Matar consisteix en uns laterals a lactual autopista C-32 que anirien de Cabrera fins a Matar, passant per Argentona, on hi hauria un megaenlla amb lautovia C-60 de 30 m. dalada. La Ronda Maresme s la continuaci de la ronda Matar pel Maresme sud, tamb seguint un traat molt similar a lactual autopista i aniria de Cabrera fins a lenlla amb la B-20 a Montgat. Davant daquest fet cal constatar que els problemes de mobilitat del Maresme no es resolen amb la construcci duna nova via segregada, parallela a lactual C-32 i de quatre carrils. Cal resoldre els problemes de mobilitat de la comarca realitzant una gesti de les infrastructures ja existents (autopista C-32) a apostant pel ferrocarril i lautobs. s per tots aquest motius que 67 entitats de la comarca shan aplegat sota la coordinadora Maresme per promoure un altre model de mobilitat a la comarca. El diumenge 21 de novembre 2.000 persones representant entitats, associacions de vens, pagesos i ciutadans a ttol personal vam sortir al carrer per demanar que sens escolti. Volem que es prioritzin les inversions en transport pblic, que en respectin els escassos terrenys agrcoles, que no es degradin els nombrosos barris propers del pobles i ciutats que pretenen travessar, que no es degradi la riera dArgentona, eix natural i connector de les serralades litoral i Montnegre, que no es divideixi ms el territori amb luna nova carretera innecessria. s per aix que des de la coordinadora Preservem el Maresme sollicitem de forma pblica i reclamem que no es doni un pas ms en la tramitaci daquests projectes, especialment pel que fa a ladjudicaci de Ronda Matar, i sobri una taula de dileg per definir un model de mobilitat consensuat al Maresme. Preguem que no es donin ms passo de tramitaci davant un canvi de legislatura, les manifestacions de la majoria de partits poltics a favor dobrir un procs de dileg, la clara oposici de la societat civil i cada cop ms ajuntaments de la comarca; el fet de continuar els trmits i les actuacions seria la demostraci per part del govern actual de voler precipitar un projecte que ha creat un conflicte a la comarca i de voler hipotecar el nou govern. Roger Calvet Coordinador Preservem al Maresme Tribuna Maresme, Desembre 2010. Pg. 36 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 218 CiU reafirma el suport a la ronda del Maresme, per vol dileg Assegura que s'ampliaran els terminis per presentar allegacions al controvertit projecte enllestit pel govern sortint Aposta per arribar al mxim consens obrint converses amb els sectors contraris del territori G.ARIO /T. MRQUEZ La Ronda del Maresme, projectada per l'actual govern, transcorreria parallela a l'autopista C-32. L'oposici al projecte podria haver augmentat els vots a CiU CiU assegura que la ronda del Maresme, la controvertida carretera que ha de substituir l'N-II i que es dibuixa al costat de l'autopista C-32, s una via necessria per al Maresme i s'ha de construir. El missatge dels nacionalistes no s nou, per pren un significat diferent ara que entraran al govern catal i hauran de donar sortida o no als projectes que el tripartit ha deixat sobre la taula. El diputat maresmenc Joan Morell afegeix, per, a la confirmaci de la construcci de la infraestructura, dos punts clau. El primer, que en la mesura que sigui possible s'ampliar el termini per presentar totes les allegacions al projecte, que per a la ciutadania va acabar a principis de novembre i que per a les administracions acaba el proper dia 4. Davant d'una proposta territorial com aquesta, d'una magnitud i un pes comarcal tan marcat, s obvi que tots els afectats han de disposar del temps suficient per fer les seves aportacions, especialment si sn en contra, aporta el diputat. El segon, el comenament d'un debat seris, responsable i coherent amb tots aquells sectors del Maresme que s'han manifestat en contra del traat proposat. Per Morell, s bsic sumar esforos i reunir el mxim consens davant una estructura pensada per beneficar la comarca i la gent que hi viu. El diputat mant que es faran totes les reunions que calguin amb tots els grups, associacions i ajuntaments que calguin, per tampoc volem un debat etern. Joan Morell apella al comproms sobre les propostes de mobilitat, signat el febrer del 2009 pels tres grups de govern del Consell Comarcal del Maresme CiU, PSC i ERC. L'acord de mxims deixava clar que s'esperaria al resultat dels estudis per determinar si calia o no una nova carretera, recorda, i afegeix que el resultat va ser difan: la nova via evitaria en pocs anys el collapse, tant de l'autopista com de l'N-II. El diputat insisteix que la discussi sobre la mobilitat al Maresme s'ha allargat massa anys i que cal trobar-hi una soluci definitiva que, al seu entendre, passa per desenvolupar la infraestructura. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 219 En el mateix sentit es manifesta l'altre diputat de CiU al Parlament, Benet Maim. L'arenyenc assegura que cal obrir un debat profund sobre com ha de ser la futura infraestructura viria. Pararem el projecte, tal com est dibuixat, i escoltarem el que t a dir el territori, explica Maim, que podria recuperar l'acta de diputat desprs que Artur Mas formi el govern de la Generalitat, a principi de l'any vinent. Suport a les urnes El mxim representant d'UDC a la comarca admet que la postura de CiU sobre la Ronda Maresme podria haver suposat un plus de vots a la comarca. Cal recordar que el passat diumenge els nacionalistes van avantatjar en prop de 53.000 suports al PSC, la major diferncia de tota la histria. Hi hagut municipis que han estat molt castigats els darrers mesos, assegura. De fet, Cabrera, agreujat per les rondes i la regeneraci de platges, ha estat on CiU ha guanyat ms mpliament. Ara hem de mantenir la coherncia i impulsar el nostre model, diu Maim, que demana pacincia perqu qui sigui el futur conseller de Poltica Territorial no podr resoldre tots els temes durant la primera setmana. El Punt Maresme, 1 de Desembre 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 220 Cabrera autoritza la reabertura provisional del bordell Calipso ADEQUACI Les obres prioritries festes a lestabliment han perms al propietari obtenir els permisos per tornar a engegar lactivitat UN ANY LAjuntament dna un any de termini perqu sacabin totes les reformes preceptives. LAjuntament de Cabrera de Mar ha autoritzat, aquet mes de novembre, la reabertura provisional del club Calipso, situat al peu de lN-II, que s tancat des del 2005. El fet que el seu propietari hagi enllestit les obres prioritaries dadequaci del local, ha perms la seva reabertura. Tot i aix, el consistori cabrerenc noms ha autoritzat la reobertura del bordell de manera provisional, en el termini dun any. Ser durant haches temps que el propietari del prostibul haur dacabar darreglar la resta de les mancances del local. El segon tinent dalcalde de lAjuntament de Cabrera, Carles Munne (GxC), ha manifestat que a qualsevol ciutad que vulgui obrir un negoci se li ha de donar el permis si tot esta en regla i ha afegit, que lAjuntament ha donat el vistiplau a la reobertura del local despus que la Generalitat dons via lliure al procs. Munn, tamb ha explicat que, un cop hagi transcorregut el termini, els serveis tcnics del consistori cabrerenc procediran a verificar les reformes fetes al local i determinaran si sajusten a la llei. En haches sentit, el regidor ha recordat que si en aquell moment no es compleixen les normatives shaur de fer tornar a tancar el local. A ms, Munne ha recordat que, avui dia, el propietari del local ja ha dut a terme totes les reformes prioritries, s a dir, ha arreglat aquells aspectos del local que suposaven un risc per a les persones. Daltra banda, en relaci amb haches local, sha tramitat un expedient de comprovaci de lestat de ledifici, icoat el 5 dagost, arran duna denncia formulada per un particular, en qu safirmava que a ledifici del Capliso hi havia Graus problemas destabilitat, per ha estat arxivat per falta de fonament, Tancat des del 2005 El Prostibul Calipso de Cabrera de Mar va ser tancat per lAjuntament el 17 de gener del 2005, per mancances detectades a lestabliment i per limcompliment de la normativa de prevenci contra incendis. Haches tancament va ser confirmat per sentncia ferma el 10 de gener del 2008. Posteriorment, la llicncia dobres, necesaria per adecuar el local, va ser denegada per lAjuntament el maig del 2005. Aquesta resoluci, per, va ser declarada nul.la per setncia ferma el 18 de gener del 2010. En compliment de la sentncia, la nova sol.licitud de llicncia dobres va ser otorgada el 13 de juliol daquest any. El 15 de juliol va ser quan es va decretar laixecament temporal del precinte del local per tal que es poguessin fer les obres. Carles Rocabert (ERC), que va ser lalcalde que va precintar el Calipso, ha defensat els passos seguits actualment per lAjuntament, per ha recordat que en aquell moment es va fer el que calia. El Punt Maresme, 2 de Desembre 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 221 Els ports han de posar sorra a les platges abans del juny El govern ho anuncia als alcaldes en una reuni en qu es reclamen solucions definitives i s'exposen treballs que s'estant fent sobre espigons i dics submergits ELENA FERRAN Un dels ltims temporals que va fer desaparixer la platja de Cabrera. Foto: E.F. La Generalitat obligar els ports a fer els deures que massa sovint no fan. Abans de l'estiu, amb la data lmit del 31 de maig, han de fer els treballs per aportar sorra a les platges de ponent. Sn els anomenats bypass, que fins ara s'han fet en comptades ocasions i que els municipis estan reclamant des de fa temps. El director general de Ports de la Generalitat, Oriol Balaguer, ho va anunciar ahir en la reuni amb els alcaldes i representants d'una dotzena de pobles de la comarca. Alguns alcaldes, com ara el de Cabrera de Mar, Joan Vil, va mostrar un cop ms el seu desacord amb les quantitats de sorra, que en el seu cas considera insuficients. Cabrera de Mar ha iniciat els trmits per demandar tant a la Generalitat com a l'Estat per no haver complert en la regeneraci de les platges. En la trobada d'ahir, els responsables de les administracions implicades en aquesta comissi, que es va crear per buscar solucions ms estables a les platges, van fer balan. Tcnics i poltics van estar d'acord que no tota la costa del Maresme ha de tenir platges d'un cap a l'altre. A partir d'aqu es van exposar els treballs ambientals que ja s'han fet i d'altres que s'han encarregat per debatre a fons la possibilitat de construir espigons o dics submergits en alguna de les platges ms castigades. LA DATA 31.5.2011 s la data lmit perqu els ports compleixin amb la seva obligaci de transvasar la sorra d'un costat a l'altre. El Punt Maresme, 3 de Desembre 2010. Pg. 2 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 222 El Govern rechaza ahora que se drague arena del Maresme La UPC estudia la viabilidad de espigones sumergidos a tres metros de la superficie CiU tambin asegura que no aceptar la accin de barcos que trasvasan el material La repetida accin del barco draga inyectando arena del fondo marino a las playas del litoral del Maresme se ha mostrado ineficaz en todas y cada una de las intervenciones. Desde el 2005, el Estado se ha gastado ms de 23 millones de euros en regenerar unas playas que no han dejado de menguar con los temporales. Ahora, ante los cambios inminentes en el Govern, los sectores implicados apuestan por otros sistemas menos agresivos, como los baipases o los espigones sumergidos. Una excavadora espera en la playa de Cabrera la arena enviada por el barco draga (al fondo), en julio. JULIO CARB Coinciden en el anlisis los alcaldes de los municipios costeros y los gestores portuarios que asistieron esta semana a la ltima reunin convocada por la direccin general de Puertos, Aeropuertos y Costas del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques (DPTOP). Ellos y los directivos de la Demarcacin de Costas del Ministerio de Medio Ambiente -contrarios a los espigones sumergidos- loaron la voluntad de los puertos de cumplir con su obligacin contractual para realizar transvases anuales a las zonas ms erosionadas. No obstante, el alcalde de Matar, Joan Antoni Barn (PSC), advirti de que, por su especial orografa, el Maresme nunca podr tener una lnea continua de playa. Los gestores portuarios estn obligados a trasvasar arena desde las escolleras que causan el efecto barrera al trasvase natural de arena hasta las playas ms maltrechas por los temporales. Para acometer esta accin, antes del mes de junio, debern utilizar sistemas menos agresivos que los barcos draga contratados hasta ahora. Por ejemplo, los baipases (sistemas artificiales de trasvases a travs de un complejo sistema de tuberas) o mtodos ms rudimentarios como el transporte de arena mediante camiones y tractores. En caso de persistir el dficit tras la aportacin de cada puerto, la regeneracin ser asumida por la Generalitat. REDUCIR LA EROSIN / Lo que queda descartado es la intervencin de las dragas. El diputado de CiU Benet Maim asegura que la federacin nacionalista rechazar la actuacin de estas embarcaciones. Tampoco descarta alinearse con las tesis del alcalde de Cabrera de Mar, Joan Vil (GxC), que ha incluido un estudio tcnico en la denuncia interpuesta contra la Generalitat y el Puerto de Matar por omisin de obligaciones en el que demuestra que los diques sumergidos reducen al mnimo la erosin de las playas. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 223 En este sentido, el DPTOP mostr a los alcaldes los ltimos avances alcanzados por el Laboratorio de Ingenieria Martima de la Universitat Politcnica de Catalunya y un centro especializado de Cantabria tras las pruebas realizadas en un canal artificial con generador de olas y caracterizacin hdrica de Madrid, que optan por no descartar la implantacin de pruebas piloto con espigones sumergidos como los construidos en algunas playas de Barcelona, a tres metros bajo el nivel del mar. En el mismo orden, a primeros de ao el Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF) dar a conocer el proyecto que desarrolla para la defensa de la va frrea a su paso por Cabrera, muy castigada por el oleaje durante los temporales. Ante tal anuncio, el alcalde de la localidad ya ha avanzado que rechazar cualquier actuacin dura consistente en tirar ms piedras al mar para consolidar la base de la escollera en la que se asientan los rales. El Periodico, 5 de Desembre 2010. Pg. 41 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 224 Tots els ajuntaments afectats fan allegacions a la ronda Alella, Premi de Dalt, Vilassar de Dalt i Cabrera de Mar prefereixen que no es construeixi la nova via i s'ampli l'autopista El Masnou, Tei, Premi de Mar i Vilassar de Mar demanen modificacions sobre el traat proposat GERARD ARIO Als ajuntaments del Baix Maresme no els agrada el projecte de ronda proposat per Poltica Territorial. Fins a vuit consistoris han presentat allegacions dins del perode establert, que finalitzava el passat dia 4. Noms Montgat, Tiana i Cabrils aquests dos ltims sense cap tipus d'afectaci s'han estat de presentar-hi queixes. L'alcalde de Montgat, Jordi Rmia (PSC), explica que, tot i que la ronda passar pel terme municipal, els terrenys que ocupar seran molt petits. La resta de municipis del Baix Maresme s que han enviat allegacions. De tots els documents, els ms contundents sn els d'Alella, Premi de Dalt, Vilassar de Dalt i Cabrera de Mar, que solliciten la retirada immediata de l'estudi informatiu i aposten per la conversi de l'autopista C-32 en la principal via de comunicaci intermunicipal. No fa falta una altra carretera, podem potenciar les que ja tenim, destaca l'alcalde de Premi de Dalt, Joan Baliarda (CiU), que recorda que, a ms de la C-32, el cam del Mig i la carretera dels Sis Pobles podrien millorar la seva capacitat. Els consistoris esmentats consideren que l'autopista ha de ser lliure de peatge, si ms no pels maresmencs, tenint en compte que la concessi finalitza el 2021. Unes tesis, les d'aquests quatre consistoris, molt semblants a les de la coordinadora d'entitats, Preservem el Maresme. De fet, aquests ajuntaments van estar mpliament representats en la manifestaci del passat dia 21 de novembre. Canvi de carrils Ms moderada s la posici de municipis com Premi de Mar, Vilassar de Mar, Tei o el Masnou, tots governats per CiU, tret de l'ltim (PSC). En aquest cas, els governs demanen un canvi del recorregut. El Masnou demana que els quatre carrils passin per sobre de l'autopista, i no dos per sobre i dos per sota tal com est previst. D'aquesta manera hi haur molts menys vens afectats, expliquen fonts del govern municipal. Els masnovins tamb consideren que la nova via ocasionaria greus problemes des del punt de vista acstic i mediambiental. Les allegacions de Tei, Premi de Mar i Vilassar de Mar sn fora semblants. En aquests tres municipis, la ronda discorre per sota de la C-32 i els consistoris exigeixen que s'equilibrin les crregues i, com a mnim, dos dels carrils passin per sobre. Premi de Mar vol protegir part dels vens del barri de Banyeres; Vilassar de Mar, no perdre tants espais agrcoles, i Tei, evitar la construcci d'una gran rotonda a l'avinguda Massarosa, que suposar un fort impacte per als vens de la zona. Tots els municipis consultats consideren que l'estudi informatiu s'ha presentat de manera precipitada i per aix creuen necessari que s'obri un nou perode de dileg entre administracions per resoldre els problemes de mobilitat. El Punt Maresme, 8 de Desembre 2010. Pg 1 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 225 Els jardins de l'antiguitat La fundaci que gestiona el jaciment de Can Modolell recrea un jard rom amb plantes de l'poca L'objectiu s fer ms atractiva la visita al clos Llus Martnez Un grup de nois miren com s'ha de plantar una de les espcies ahir a Can Modolell Foto: LL.M. Els romans van heretar la tradici paisatgstica dels grecs. Mentre els plebeus s'havien de conformar amb els jardins pblics les famlies ms influents, els grans patricis, en tenien de privats dins de casa seva. L'arqueleg de la Fundaci Burriac, David Farell, explica que, a banda de servir per embellir, les dimensions d'aquests espais, que incloen fonts, escultures i fins i tot animals, denotaven una certa posici social als propietaris. De fet, no s'ha d'oblidar que aquests vergers, que es van comenar a posar de moda sobretot a partir del segle I dC, estaven dissenyats per al gaudi dels amos per tamb de les visites perqu des d'algunes de les estances de la domus, com ara el triclinium o menjador, se'n pogus contemplar una vista agradable. Amb l'objectiu de fer ms atractiva la visita i complementar el discurs histric de Can Modolell, un dels jaciments ms importants del Maresme i situats a Cabrera de Mar, ahir es va comenar a condicionar un jard rom a l'entorn del clos, amb les plantes que es creu que hi podien haver. I s que, Can Modolell no era noms una villa com n'hi ha altres al Maresme, sin que per la descoberta d'alguns elements, es tractaria d'una construcci important, gaireb de tipus palau, i que els experts consideren que podria haver estat propietat de la casa imperial romana. A ms, inclou un santuari consagrat al du Mitra, d'origen oriental, un fet, d'altra banda, excepcional. Per esbrinar les espcies que habitualment s'hi plantaven, David Farell explica que, entre altres fonts, s'han fet servir pintures murals de l'antiga Pompeia, per tamb s'ha fet recerca als textos clssics antics. La vinya verge, el xiprer, el margall, el boix baleric, el roman, l'espgol, el peric i el lil sn les plantes triades que ahir es van comenar a trasplantar i que es creu que evoquen millor com havien de ser aquests espais. A banda d'adaptar-se a les espcies del territori, als romans tamb els agradava portar-ne d'extiques, com el lil, disposar de plantes medicinals i fins i tot per cuinar, apunta Oriol Bassa. L'arqueleg David Farell emmarca el condicionament del jard en la feina que des de fa anys porta a terme la Fundaci Burriac, que gestiona el jaciment, per convertir-lo en tot un referent per conixer de primera m com era una luxosa villa romana imperial, que tenia un espai de culte associat als ms alts crrecs de l'imperi Rom. Malgrat aix, Can Modolell encara no s'ha acabat d'excavar del tot. La darrera gran intervenci arqueolgica es va fer fa ms de deu anys, per se sap que sota terra hi ha ms estructures que esperen que alg les desenterri i les interpreti. El Punt Maresme, 19 de Desembre 2010. Pg. 9 Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 226 Cal Conde ja s del poble L'Ajuntament ja s propietari d'una finca de prop de 13.000m on es faran equipaments, pisos socials i un gran parc pblic L'espai est situat enmig del municipi LLUS ARCAL La masia de Cal Conde de Cabrera de Mar ha passat a mans municipals i es convertir en un equipament. Foto: LL.A. Feia quatre anysque l'Ajuntament de Cabrera negociava amb els propietaris de la finca Fita histrica per Cabrera de Mar, un petit municipi del Maresme situat a la falda del castell de Burriac. I s que des d'ara la localitat s la propietria d'una de les finques ms emblemtiques i extenses del poble: els terrenys de la masia de Cal Conde. Aquest espai, fins ara en mans privades, va passar a ser patrimoni de l'Ajuntament el passat divendres, en l'acte protocolari d'entrega de claus dels antics propietaris a l'alcalde de Cabrera de Mar, Joan Vil (GxC). Situada en ple centre del poble, la finca, de prop de 13.000 m, viur una gran transformaci. Primer de tot s'urbanitzaran els carrers que delimiten amb la finca i es donar forma a un gran parc, per desprs passar a la construcci de pisos. D'aquests, 56 seran lliures, mentre que 32 ms seran de protecci oficial en rgim de venda. A sota dels pisos pblics tamb hi ha projectat un casal per a gent gran d'uns 750 m amb la voluntat d'incloure serveis bsics per aquest collectiu. Una de les joies de tot el complex, per, ser l'immens parc pblic que guanyar Cabrera. I s que els jardins de darrere la masia, s'arranjaran i es convertiran en un espai verd de ms de 6.700 m obert a tothom. Finalment, quedar la masia, i la intenci del govern municipal format per GxC i CiU s convertir-lo en un hotel d'entitats i en una sala d'exposicions. Segons el calendari establert pel consistori, les mquines podrien entrar a urbanitzar els carrers al gener i cap a finals d'any s'hauria d'haver enllestit tamb el parc pblic. Aix s, pel que fa a la rehabilitaci i posterior reconversi de l'edifici de Cal Conde, el govern encara no es va atrevir a posar un termini. El regidor d'Urbanisme, Jaume Borrs (CiU), va manifestar que Cabrera podr treure un gran rendiment d'aquesta operaci i va considerar que ser un luxe, perqu la gent del poble podr anar a peu a gaudir d'un parc enorme. Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010 227 Per la seva banda, l'alcalde de Cabrera, Joan Vil, va lloar la tasca del regidor d'Urbanisme i va qualificar l'acte de lliurament de les claus com una diada histrica. Vil, a ms, tamb va recordar que feia quatre anys que l'Ajuntament mantenia negociacions amb els ja antics propietaris de la finca i va repassar el difcil cam que ha calgut recrrer per poder arribar a aquesta fita. Per tal que els cabrerencs puguin comenar a conixer el seu nou espai, l'Ajuntament ser l'escenari d'una exposici on, mitjanant imatges virtuals, es podr veure com quedar la futura remodelaci de la masia. Edifici histric La masia est documentada des de 1231, tot i que el seu origen s anterior, quan era coneguda com la Casa de Cabrera i hi residia Guadall de Sant Vicen (1924), un dels fundadors de la nissaga. Amb el pas dels anys va ser coneguda amb diversos noms: al segle XVI era can Ros i al XVII, can Dalmases. Sembla que fou Pau Dalmases i Ros qui va reconstruir la casa, i una de les faanes duu gravada la data de 1676. Va tornar a ser reformada i ampliada a mitjan segle XVIII. El 1924 va ser adquirida pel comte de Vilardaga, del qual prov l'actual renom. El Punt Mareseme, 27 de Desembre 2010. Pg. 8