Distribució i regeneració del teix a l'Alta Garrotxa

  • Published on
    22-Mar-2016

  • View
    213

  • Download
    1

Embed Size (px)

DESCRIPTION

II Seminari sobre patrimoni natural de la Garrotxa. Desembre 2006. Delegaci de la Garrotxa de la ICHN

Transcript

  • Distribuci i regeneraci del teix (Taxus baccata) a lAlta GarrotxaANTNIA CARITAT, JOSEP MARIA BAS i ENRIC SALADepartament de Cincies Ambientals. Universitat de Girona

    Recerca aplicada a la conservaci del teix a lAlta Garrotxa

    Lany 2000 es va dur a terme un estudi preliminar a partir dun conveni entre el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i la Univer-sitat de Girona lobjectiu del qual va ser obtenir un coneixement previ de lestructura forestal, fl orstica i

    El teix

    El teix (Taxus baccata L.) s una espcie arbria protegida, ms extensa en la darrera glaciaci per que ha quedat restringida a petites poblacions. En altres poques tenia una mplia distribuci a lEuropa mediterrnia i eurosiberiana per actual-ment es troba en franca regressi (Thomas, 2003). La seva preservaci, s del tot recomanable, tant per la importncia ecolgica que t el teix com per laprofi tament teraputic de qu s objecte i els va-lors culturals que posseeix. Simbolitza la immortalitat i sha considerat arbre sagrat per les cultures celtes.

    La gesti de les poblacions de teixos ha destar basa-da en la informaci sobre els processos biolgics que determinen la regressi en els mbits locals (Garcia, 2000). Una forma til davaluar aquests processos s a travs de lestudi de les limitacions en el cicle vital de la planta.

    faunstica de la teixeda de Misecls a lAlta Garrotxa per tal daplicar els resultats en la preservaci de la diversitat biolgica de lecosistema i deduir les mi-llors estratgies de gesti per a la seva conservaci.

    Aquesta teixeda s una de les ltimes ben estruc-turades de Catalunya i ja fa ms de quaranta anys que es va publicar en la revista Montes, un interes-sant estudi en el qual es donava a conixer aquest bosc de teixos situat a les terres gironines (Pardos, 1960). Ms recentment J. Ruiz (1997) va elaborar un breu inventari de la massa forestal.

    Els resultats daquest estudi preliminar han eviden-ciat que la teixeda de Misecls ha superat mplia-ment els lmits que va trobar Pardos lany 1960, i que el bosc es troba en un estadi de successi on el pi roig (Pinus sylvestris) actua com espcie pionera, de manera que a sota dels pins hi creixen els teixos. La regeneraci s notable a diferncia de moltes altres localitats de la pennsula Ibrica segons Regino Zamora (com. verb.), fet que fa que aquesta teixeda tingui un valor nic; probablement la preservaci daquest bosc depengui en gran mesura de la seva expansi a travs del regenerat Per altra banda, sha detectat una clapa de teixos totalment morts que cal determinar-ne les causes.

    Al llarg de lany 2002 es va desenvolupar des de la Universitat de Girona un estudi preliminar sobre la distribuci i estat general de les teixedes a Ca-talunya patrocinat per la Fundaci Natura (CARITAT & AL., 2004). Lany 2004, fruit dun conveni entre el Consorci per a la Protecci de lAlta Garrotxa i la Universitat de Girona es va elaborar la cartografi a georeferenciada de la localitzaci del teix a lespai natural protegit de lAlta Garrotxa. En aquest estudi es varen recopilar ms de 150 citacions bibliogrfi -ques a partir de treballs botnics o forestals desne-volupats anteriorment a la zona protegida. Grcies al treball de camp es varen identifi car els lmits i es varen obtenir uns parmetres forestals bsics.

    Per tal dafavorir i conservar aquesta espcie pro-tegida a lAlta Garrotxa, durant el 2006 es va iniciar una nova etapa a partir del conveni del Consorci per a la Protecci de lAlta Garrotxa i la Universitat de Girona. Es porta a terme el seguiment dels efectes dels tractaments de malalties per fongs, de dismi-nuci de competncia, regeneraci i de potenciaci dels teixos a les parcelles experimentals situades a la teixeda de Misacls. Alguns daquestes tracta-ments experimentals es comencen a aplicar a lOrri i en diferents zones de teix de lAlta Garrotxa per tal dassegurar la conservaci a llarg termini de lespcie al conjunt de lAlta Garrotxa.

    II Seminari sobre patrimoni natural de la comarca de la Garrotxa, 2006

    17

    Figura 1. Teix femella a Misacls carregat de fruits

  • racterstics. La seva difusi es produeix duna planta a laltra per contacte darrels infectades amb arrels sanes. En els arbres que sestan morint es poden veure les fructifi cacions del fong.

    Per al control de la malaltia realment no existeixen mtodes curatius molt prctics o econmics. Quan s possible es recomana fer rases per allar els individus malalts i treure o cremar les parts afectades. Mariano Rojo desprs dobservar els arbres morts i els encara vius per afectats per Armillaria sp. va proposar fer una prova de poda de manera que va recomanar fer una poda dun 50% de la capada en sis teixos dels dotze afectats pel fong, per que encara estan vius, els altres sis serviran de control. La intenci s intentar que els arbres puguin superar la infecci. Si els resul-tats de la prova no sn bons sintentar un altre remei. Els tractaments saplicaran a la tardor de 2007 amb els corresponents permisos del Departament de Medi Ambient.

    Tractament experimental deliminaci de com-petncia per pins

    Una de les possibilitats ms destacades que hi ha per potenciar lexpansi del teix s la reducci de la com-petncia daltres espcies (Schwendtner, 2007). En el cas del teix a lAlta Garrotxa observem que sol apa-rixer en zones de pi roig el qual pot actuar despcie pionera de la successi ecolgica en determinades si-tuacions com ara labandonament de conreus o pastu-res. A Misacls, per exemple, s freqent veure teixos

    Resultats

    Distribuci del teix a lAlta Garrotxa

    Shan identifi cat onze nuclis importants: Misecls, Orri, Guitarriu, Bac Grillera, riera de Sant Aniol, Balmes dUja, Bassegoda, Llongarriu, Hostal de la Muga, El Toll i Pic de les Bruixes i sha elaborat un mapa georeferenciat (Fig. 2).

    En general es tracta darbres relativament joves que surten de manera dispersa o formant petits rodals enmig del pi roig, del faig o de lalzina . Tot i que la majoria sn joves tamb nhi ha alguns de gran dimetre, a lOrri nhi ha un declarat monumental (Fig.1). En cada zona la dinmica de les poblacions de teixos i daltres espcies que les envolten presen-ta unes caracterstiques prpies.

    Tractament de la malaltia provocada per Armilla-ria sp.

    Quan es van fer els inventaris forestals de la teixeda de Misacls es va detectar lexistncia duna clapa de teixos morts ja coneguda pel propietari senyor Llus Masanella el qual ens va informar que sanava estenent i que cada vegada hi havia ms teixos que sestaven assecant. Mariano Rojo, expert en plagues i malalties va trobar que es tractava del fong Armi-llaria sp. Desprs dobservar les capades i les arrels dels arbres afectats va treure diferents mostres del coll de larrel on van aparixer els micelis blancs ca-

    Annals de la Delegaci de la Garrotxa de la ICHN, 2 (2007)

    18

    Figura 2. Mapa de distribuci del teix a lAlta Garrotxa a partir dels estudis del nostre equip lany 2006.

  • joves que creixen al peu dun pi. Ens preguntavem al principi: hi ha una relaci de simbiosi o de competncia amb el pi? Si hi ha competncia, en treure pins es po-tenciaran els teixos i creixeran millor. Per contestar les preguntes i veure si la hiptesi es compleix, lany 2000 vrem dissenyar una prova experimental a la teixeda de Misacls conjuntament amb lenginyer forestal del Departament de Medi Ambient a la Garrotxa en aquell moment, Eloi Beulas. Vrem marcar quatre parcelles quadrades de 100 m de costat. El novembre de 2000 en una parcella es van tallar tots els pins, en un altre es van tallar els pins que tenien un teix a la base, en un altre no es tallaven els pins amb teixos a la base i la darrera no shi feia cap tractament i servia de control. En el cas de la parcella control i en la que es van tallar tots els pins, es varen marcar 20 arbres joves a latzar. En les altres dues es mesuraven noms teixos que creixien en la base de pins. Cada any es mesura el dimetre i lalada daquests teixos per veure lefecte sobre el creixement apical i radial dels tractaments de disminuci de la competncia per pins.

    Els resultats han estat fora espectaculars especialment a la parcella on es van tallar tots els pins. Durant el primer any els joves teixos tenien laspecte de patir un cert estrs i el creixement de larbre era molt petit. A partir del tercer any ja vrem detectar un increment estadsticament signifi catiu del creixement apical i radial en les parcelles tractades respecte a la control. s a dir la disminuci de la competncia per pi roig afavoreix el creixement del teix a partir del tercer any de tallar els pins de la parcella. Podem deduir per tant, que la tala de pins afavoreix el creixement dels teixos joves per disminuci de la competncia pels

    Figura 3. Emergncia de plntules registrada a la zona experimental oberta (OB) i tancada (TA) de llavors amb aril (AR), sense aril amb extracci manual (MAN) o a travs del tracte digestiu dun animal (EX).

    II Seminari sobre patrimoni natural de la comarca de la Garrotxa, 2006

    19

    recursos, per per evitar lestrs inicial per excs de llum dels teixos conv treure noms una part dels pins de lestrat superior.

    Proves de germinaci i supervivncia

    Lany 2000 es van sembrar llavors de teix en dife-rents condicions en la teixeda de Misacls per tal de determinar les variables que ms poden infl uir en lemergncia i supervivncia de les plntules. Es volia comprovar tamb si per germinar feia falta que les llavors haguessin passat pel tracte digestiu dun animal. Es van sembrar a partir de tres tractaments: a) sense aril procedents dexcrements de frugvors, b) amb aril i c) sense aril, extret manualment.

    Es va veure que lemergncia en la zona de teixeda oberta comena quatre setmanes ms tard que en la tancada. Les plntules deixen demergir a les 83 setmanes de la sembra en la zona oberta i 76 en zona tancada. Aix indica que lemergncia s ms concen-trada en la zona dalta densitat de teixos i diluda en la de baixa densitat. De tota manera i encara que presen-tin aquestes diferncies en la fenologia, el nombre total de plntules emergides no difereixen entre les dues zones.

    Sha detectat diferncies estadsticament signifi catives demergncia segons els tractaments de les llavors. Les llavors sense aril presenten percentatges demergncia superiors a la llavor simple. Aix fa pensar que proba-blement hi hagi algun component en laril que inhibeixi la germinaci o b que no permeti la bona hidrataci. El pas pel tracte digestiu no millora la germinaci i

  • emergncia respecte a les llavors en les que es va extreure laril manualment. Els fruits sn engolits per ocells especialment per Turdus merula i Turdus philomelos i mamfers sobre tot per Genetta genetta a Misacls .

    La mortalitat de plntules s elevada ( 70-99 %) i t lloc majoritriament entre les 79 i 87 setmanes des de la sembra (mitjans de maig i mitjans de juliol) per a tots els tractaments. Garcia (2005) en teixedes dAstries tamb va trobar mortalitats molt altes, per en aquell cas era per acci dels ungulats. Apareixen uns pics de mortalitat molt alts en perodes crtics de sequera o b de fred a lhivern. Durant els primers dos anys, la taxa de mortalitat s ms accentuada en les zones tancades amb alta densitat de teixos que en les zones obertes. Segons Hulme (1996) les plntules noms sobreviuen i creixen quan el recobriment s relativament poc dens.

    Mesures recomanades per a la gesti

    A partir dels coneixements que disposem fi ns ara i per tal dafavorir i conservar aquesta espcie protegida a lAlta Garrotxa i lecosistema del que forma part es recomana:

    1- En les zones on es desbrossa o es fan tractaments silvcoles cal anar molt en compte de no destruir planons de teix.

    2- Evitar un pastoreig massa intens on hi hagi planons de teix

    3- En alguns llocs s convenient eliminar una part de la competncia

    4- Evitar la sobrefreqentaci humana en les zones ms frgils

    5- Controlar i tractar les malalties del teix

    6- Informar als propietaris i als sector implicats de la importncia del teix i de les recomanacions per la seva conservaci

    7- Educaci ambiental sobre el teix a les escoles

    8- Continuar amb els estudis experimentals i el segui-ment de les poblacions de teix per conixer els factors limitants de cada zona i posterior aplicaci en la seva conservaci.

    Bibliografi a

    CARITAT, A., VILAR, L & SALA E. 2004. Regeneracin del tejo en Catalunya. Cuadernos de la Sociedad Espaola de Ciencias Forestales 18: 97-100.GARCA, D., ZAMORA, R., HDAR, J. A., GMEZ, J. M. & CASTRO, J. 2000. Yew (Taxus baccata L.) regeneration is facilitated by fl eshy-fruited shrubs in Mediterranean environments. Biological Conservation 95: 31-38.HULME, P. E. & BORELLI, T. 1999. Variability in post-dis-persal seed predation in deciduous woodland: relative

    20

    importance of location, seed species, burial and density. Plant Ecology 145: 149-156.PARDOS, J. A. 1960. Los tejos. Esos rboles anacrnicos tienen un interesante reducto en la provincia de Gero-na. Montes (16) 96: 581-588. RUIZ, J. 1997. Misecls, un bosque de tejos (Taxus bac-cata L.) en la comarca de La Garrotxa (Girona). Montes 49: 41-44.SCHWENDTNER, O, MIAMBRES, L. & CRCAMO, S. 2007 pro-blemtica de conservacin de las poblaciones de tejo (Taxus baccata L.) en Navarra. Propuestas de un Plan de gestin regional para el tejo. El tejo en el Mediterr-neo occidental. Generalitat Valenciana Conselleria de Territori i Habitatge.THOMAS, P.A. & POLWART, A. 2003. Biological fl ora of British Isles. Taxus baccata L. Journal of Ecology 91: 489-524.

    Annals de la Delegaci de la Garrotxa de la ICHN, 2 (2007)