DISSENY UNITATS DIDÀCTIQUES. ORIENTACIONS

  • Published on
    19-Feb-2016

  • View
    12

  • Download
    0

DESCRIPTION

DISSENY UNITATS DIDACTIQUES. ORIENTACIONS

Transcript

<ul><li><p>BLOC 7 DISSENY DUNITATS DIDCTIQUES. </p><p>1. LA PROGRAMACI DIDCTICA. Estructura de les programacions didctiques </p><p>a. Model orientatiu de programaci. La unitat didctica </p><p>b. Altres models de planificaci de les unitats didctiques </p><p>2. La programaci dunitats que integren aprenentatge lingstic i aprenentatge de </p><p>continguts. Unitats TILC </p><p>a. Elements que integren una unitat TILC, AICLE, CLIL, EMILE,.. </p><p>b. Proposta destructura. </p><p>3. Elements per a elaborar unitats didctiques </p><p>a. Objectius,continguts i activitats </p><p>b. Recursos </p><p>c. Exemplificacions </p><p>1.- LA PROGRAMACI DIDCTICA. Estructura de les programacions didctiques </p><p>Quan parlem de programaci, efecte de lacci de programar, ens referim a establir una srie </p><p>dactivitats en un context i un temps determinats per ensenyar en un futur ms o menys </p><p>proper uns continguts amb la pretensi daconseguir diversos objectius. </p><p>Realitzar una programaci ens ajuda a: </p><p>- sistematitzar i concloure el treball fet al PEC. </p><p> - contextualitzar-lo a la realitat de la nostra aula. </p><p> - eliminar latzar. </p><p> - eliminar els programes incomplets. </p><p>Una unitat didctica la podem definir com el conjunt de recursos utilitzats per assolir un o </p><p>uns objectius del curs, cicle o etapa, en un perode de temps determinat. Forma part del </p><p>tercer nivell de concreci i s la programaci que saplicar a laula. </p><p>La Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, disposa en larticle 6.1 que sentn per </p><p>currculum el conjunt dobjectius, competncies bsiques, continguts, mtodes pedaggics i </p><p>criteris davaluaci de cada una de les ensenyances regulades en la dita llei. </p><p>LOrde 45/2011, de 8 de juny, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regula lestructura </p><p>de les programacions didctiques en lensenyana bsica, en indica a larticle 3 que: </p><p>Les programacions didctiques en lensenyana bsica hauran de concretar, almenys, els </p><p>apartats segents: </p><p>1. Introducci. </p><p>a) Justificaci de la programaci. </p><p>b) Contextualitzaci. </p></li><li><p>2. Objectius. </p><p>a) Objectius generals de letapa i, si s el cas, cicle. </p><p>b) Objectius especfics de lrea o matria. </p><p>3. Competncies bsiques. Relaci entre les competncies bsiques i els objectius de lrea o </p><p>matria i els criteris davaluaci. </p><p>4. Continguts. Estructura i classificaci. </p><p>5. Unitats didctiques. </p><p>a) Organitzaci de les unitats didctiques. </p><p>b) Distribuci temporal de les unitats didctiques. </p><p>6. Metodologia. Orientacions didctiques. </p><p>a) Metodologia general i especfica de lrea o matria. </p><p>b) Activitats i estratgies densenyana i aprenentatge. </p><p>7. Avaluaci. </p><p>a) Criteris davaluaci. </p><p>b) Instruments davaluaci. </p><p>c) Tipus davaluaci. </p><p>d) Criteris de qualificaci. </p><p>e) Activitats de refor i ampliaci. </p><p>f) Avaluaci del procs densenyana i aprenentatge. </p><p>8. Mesures datenci a lalumnat amb necessitat especfica de suport educatiu o amb </p><p>necessitat de compensaci educativa. </p><p>9. Foment de la lectura. </p><p>10. Utilitzaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. </p><p>11. Recursos didctics i organitzatius. </p><p>12. Activitats complementries. </p><p>a. Model orientatiu de programaci. La unitat didctica </p><p>Dels elements que integren les unitats didctiques, tot i no fer cap indicaci directa, ens </p><p>permet extraure la idea que han destar conformades per tots o part dels elements </p><p>relacionats anteriorment. </p><p>La Conselleria dEducaci proporciona uns criteris i indicadors orientatius per a lelaboraci de </p><p>models oberts de programaci docent, on a lapartat dunitats didctiques remarca, que </p><p>estes han destar conformades per: </p><p>a)ORGANITZACI DE LES UNITATS DIDCTIQUES: </p><p>(detallant els elements curriculars en cada unitat didctica): </p><p>- TTOL U.D. </p><p>- CC BB (Cal explicar como contribux cada unitat a la seua adquisici). </p><p>- OBJECTIUS DIDCTICS </p><p>- CONTINGUTS: C/P/A </p><p>- CRITERIS DAVALUACI </p></li><li><p> b.- Altres models de planificaci de les unitats didctiques </p><p>APARTATS UD CRITERIS/ELEMENTS A TINDRE EN COMPTE </p><p>1. TTOL Creatiu, original, motivador </p><p>2. JUSTIFICACI Per qu/Per a qu Context del centre Tipologia dels alumnes, el grup Temporalitzaci de la unitat dintre el curs </p><p>escolar. Programa deducaci bilinge,plurilinge, </p><p>altres. Cicle/curs/edat </p><p>3. OBJECTIUS Correctament ( infinitiu, en futur) formulats Objectius de Etapa i drea Objectius didctics a treballar a la UD </p><p>classificats en: conceptuals (saber), procedimentals (saber fer) i actitudinals(saber ser/estar) </p><p>4. COMPETENCIAS BSIQUES </p><p> Quines competncies bsiques es treballaran Com contribueix la unitat a construir les </p><p>competncies? 5. CONTINGUTS Correctament formulats i classificats: </p><p>conceptuals, procedimentals i actitudinals Coherncia amb els objectius plantejats. Ubicaci dels continguts al cicle/curs </p><p>adequat. 6. EDUCACI EN </p><p>VALORS Sinclou i es justifica algun valor Com contribueix la unitat a aqueixos valors ? </p><p>7. METODOLOGIA Principis metodolgics, Metodologia constructivista basada en: </p><p>o Partir del nivell de desenvolupament de lalumne. </p><p>o Propiciar laprenentatge significatiu. o Aprendre a aprendre o Potenciar la activitat creativa de </p><p>lalumne o Crear un clima de collaboraci i ajuda o Potenciar la transferncia i connexi </p><p>del coneixement; globalitzaci, interconnexi. </p><p> 8. ACTIVITATS </p><p>SEQENCIACI </p><p>Coherncia entre els Objectius plantejats, els continguts escollits, les competncies bsiques i els valors treballats i les activitats plantejades. </p><p>Seqenciades per sessions Les activitats podrien contenir: </p><p>o Descripci de l'activitat o Materials utilitzats o Tipus d'agrupament de l'alumnat o Durada o Avaluaci de l'activitat </p></li><li><p>o Objectius didctics treballats en l'activitat o Vertebraci de les activitats </p><p> Diferencia les fases de la seqncia: inicial, desenvolupament i sntesi </p><p> 9. MITJANS I </p><p>RECURSOS Enumeraci de mitjans i recursos (materials, </p><p>personals, ambientals, econmics i escolars) Criteris per a la selecci dels mitjans i </p><p>recursos: realistes, adequats, segurs, motivadors, variats, </p><p> Utilitzaci de les TIC i TAC ( Tecnologies de laprenentatge i coneixement. </p><p>10. AVALUACI Criteris dAvaluaci Tipus davaluaci (inicial, continua, final) Autoavaluaci del mestre/a Autoavaluaci de lalumne Instruments i tcniques per a lavaluaci. Avaluaci del procs </p><p>11. ATENCI A LA DIVERSITAT </p><p> Quins aspectes i estratgies es consideren per a latenci a la diversitat </p><p>12. REFERNCIES Llibres Revistes educatives Recursos electrnics </p><p>13. ANNEXOS Materials per a dur a terme les activitats de la unitat. </p><p>2.-LA PROGRAMACI DUNITATS que integren aprenentatge lingstic i </p><p>aprenentatge de continguts. Unitats TILC </p><p>El treball de llengua i continguts hauria de tindre com a objectius prioritaris els segents: </p><p> Ajudar a construir els objectius generals detapa i els especfics de lrea de llengua i </p><p>de les rees de continguts. </p><p> Proporcionar un marc comunicatiu de gran significativitat per a ladquisici de la </p><p>llengua. </p><p> Desenvolupar la competncia acadmica: capacitat de tractar el llenguatge </p><p>descontextualitzat, la construcci oral del coneixement, llegir i escriure per a </p><p>aprendre i les habilitats lingsticognitives. </p><p> Desenvolupar la competncia social. </p><p> Desenvolupar la competncia lingstica en el llenguatge especfic de les rees (lxic, </p><p>estructures, textos...) </p><p> Descarregar temps dhorari per al tractament de la llengua, traspassant part del </p><p>treball a les rees de coneixement. </p><p>Aquest treball shauria de regir pels segents principis metodolgics: </p></li><li><p>1. Adequaci a les competncies lingstiques, experincies culturals, personalitat i estil </p><p>daprenentatge dels alumnes i les alumnes. </p><p>2. Perspectiva ecolgica (els continguts saprenen en contextos semblants a aquells en </p><p>que s'han dutilitzar). </p><p>3. Elevades exigncies cognitives (desenvolupament de les de destreses intellectuals </p><p>lligades al treball temtic i lingstic: analitzar, inferir, resoldre problemes...) </p><p>4. Desenvolupament destratgies cognitives. </p><p>5. Bastida continuada per part del professorat (conversaci instructiva, activitats de </p><p>producci conjunta). </p><p>6. Atenci continuada a aprendre a aprendre. </p><p>7. Ambient de classe relaxat i segur, on sassumeix i es valora la diversitat cognitiva, </p><p>competencial, lingstica i cultural de lalumnat, i on es poden prendre riscos. </p><p>8. Susa una gran diversitat de gneres, codis i tecnologies per a aprendre. </p><p>9. Els continguts lingstics es tracten lligats als continguts temtics. </p><p>Els tres eixos conductors del plantejament TILC/CLIL sn: </p><p>CLIL-related goals </p><p>LANGUAGE </p><p>CONTENT </p><p>LEARNING SKILLS </p></li><li><p>A ms de posar el focus sobre el continguts i la llengua, hi ha un tercer element que entra en </p><p>joc. Les estratgies d'aprenentatge constitueixen el tercer conductor del plantejament CLIL. </p><p>ELEMENTS QUE INTEGREN UNA UNITAT TILC, CLIL,AICLE,... </p><p>1 Mltiple focus </p><p>Donar suport l'aprenentatge de llengua en classes de contingut </p><p>Donar suport l'aprenentatge de contingut en classes de llengua </p><p>Integrar diverses matries/rees de coneixement </p><p>Organitzar projectes transversals </p><p>2 Entorn d'aprenentatge motivador i que fomente la confiana de l'alumne </p><p>Utilitzar rutines discursives i d'activitats d'aprenentatge </p><p>Exposar en les parets i suros de l'aula materials de suport visual de llengua i contingut </p><p>guiar als alumnes en la recerca de materials reals </p><p>fomentar la confiana de l'alumne perqu experimente les seues capacitats </p><p>lingstiques. </p><p>3 Autenticitat </p><p>Anticipar i cobrir les necessitats lingstiques de l'alumnat </p><p>Tenir en compte, negociar i acomodar els elements que desperten l'inters dels </p><p>alumnes </p><p>Connectar l'aula amb la vida real dels alumnes </p><p>Connectar amb altres parlants de la llengua vehicular </p><p> Utilitzar materials extrets dels mitjans de comunicaci i altres fonts reals </p><p>4 Aprenentatge actiu </p><p>Reduir el temps de dissertaci del professor. Els alumnes parlen/comuniquen ms que </p><p>el professor </p></li><li><p>Els alumnes participen en la programaci d'objectius relacionats amb el contingut, la </p><p>llengua i les destreses cognitives </p><p>Els alumnes avaluen el progrs i grau de compliment dels objectius </p><p>Afavorir i promoure l'aprenentatge cooperatiu </p><p>Els professors actuen com guies i mediadors en el procs d'aprenentatge </p><p>4 Bastida </p><p>Sustentar el procs d'aprenentatge en els coneixements, destreses, interessos i </p><p>experincies previs dels alumnes </p><p>Presentar la informaci en formats assequibles i de fcil maneig </p><p>Tenir en compte els diferents estils d'aprenentatge i els diversos tipus d'intelligncia </p><p>Potenciar el pensament crtic i creatiu </p><p>Evitar que els alumnes s'acomoden i impulsar la seua curiositat per a fomentar </p><p>l'aprenentatge continu </p><p>5 Cooperaci del professorat </p><p>Dissenyar cursos/unitats/llions en cooperaci amb professors de llengua i de la </p><p>matria corresponent </p><p>Ensenyament en tndem </p><p>Implicar als pares </p><p>Implicar a la comunitat local </p><p>La planificaci TILC/CLIL </p><p>El pensament condueix el procs d'ensenyament/aprenentatge. La bona prctica de CLIL s </p><p>conduda per la cognici. </p><p>COMUNITAT-CONTINGUT-COMUNICACI </p><p>COGNICI </p></li><li><p>El focus primari i principal s la substncia (contingut) per oposici a la forma. </p><p>Per adquirir coneixement i habilitats noves, la gent normalment necessita no solament </p><p>accedir a informaci nova, sin tamb connectar aquella informaci amb el seu propi </p><p>coneixement, habilitats i actituds ja existents en la persona dins un context social </p><p>(comunitat). </p><p>El coneixement nou i les habilitats|tcniques es desenrotllen mitjanant una reflexi </p><p>(cognici) i durant un procs comunicatiu (comunicaci). </p><p>b.-Proposta destructura. </p><p>Aprendre llenges requereix dotar els alumnes de temps, models lingstics i motivaci per a </p><p>laprenentatge. La millor manera perqu els escolars aprenguen les llenges s la d'oferir-los </p><p>el major temps dexposici possible i oportunitats dusar-les en diverses situacions, tant a </p><p>nivell oral com escrit. La interacci contnua amb els docents proporciona els models de </p><p>llengua necessaris. La motivaci dels alumnes per laprenentatge saconseguix mitjanant la </p><p>realitzaci dactivitats de comunicaci en situacions reals. Estes activitats, inserides en el </p><p>treball quotidi de les diverses rees s la manera ms efica doferir un context ric i </p><p>motivador per a usar les llenges. </p><p>El Programa dEducaci Plurilinge es fonamenta en les idees ms actuals sobre </p><p>laprenentatge de llenges: cada una de les llenges que domina una persona bilinge o </p><p>plurilinge no les aprn per separat . Hi ha coneixements i destreses que una vegada </p><p>apresos en una llengua estan disponibles per a les altres. A ms, cada aprenent, en aprendre </p><p>una nova llengua es basa en lestructura i les caracterstiques de la llengua que ja sap. </p><p>L's de qualsevol llengua implica la posada en marxa d'unes estratgies que permeten </p><p>activar les competncies generals i comunicatives necessries per a la realitzaci de </p><p>qualsevol acte comunicatiu associat a les situacions que es presenten en els diferents mbits </p><p>de la vida. </p><p>Els actes comunicatius es construxen a partir d'accions d'interacci oral i escrita i de </p><p>producci i recepci de textos orals, escrits i audiovisuals. </p><p>A laprenentatge de llenges, i ms concretament a les unitats que integren llengua i </p><p>continguts la motivaci ha destar present almenys de dos maneres. Per una banda les </p><p>unitats didctiques han de ser unitats planificades per a lxit, de manera que, a travs </p><p>dactivitats i tasques ben planificades, estiguen a labast de tots els aprenents, i en segon lloc </p><p>han de proposar temes dinters i reptes per a laprenent. </p><p>Una llengua s'aprn millor si s'usa per a aprendre. Per aix cal realitzar un tractament </p><p>integrat de les llenges i dels continguts, i planificar quins continguts lingstics s'han de </p><p>treballar des de les rees no lingstiques per a conformar la competncia plurilinge. </p><p>El tractament integrat de llenges i continguts s, per tant, la millor manera de dedicar ms </p><p>temps a una llengua sense augmentar lhorari dimpartici. A ms a ms, determinats </p><p>continguts lingstics, cognitius i estratgics el que anomenem llenguatge acadmic- es </p><p>treballen millor integrats en les rees no lingstiques que en lrea de llengua. Tamb </p></li><li><p>perqu els continguts de les rees no lingstiques saprenen millor si es treballen amb els </p><p>recursos del llenguatge acadmic necessaris per a construir-los i si es tenen presents les </p><p>necessitats lingstiques i comunicatives dels aprenents. </p><p>A la pgina web de la Conselleria dEducaci hi ha una proposta destructura de les unitats i </p><p>les llions que podem fer servir. </p><p>Estructura dunitat didctica TILC </p><p>Estructura de lli TILC </p><p>3.- ELEMENTS DE SUPORT per a elaborar unitats didctiques </p><p>a. Objectius,continguts i activitats </p><p>Anteriorment els objectius inclosos en el currculum es caracteritzaven per ser tancats, </p><p>actualment, i dacord a les lleis vigents en educaci, aquestos es presenten d'una forma </p><p>oberta i flexible deixant d'aquesta manera, una certa autonomia als centres educatius. </p><p>Aix, els objectius educatius poden ser definits com una capacitat aplicada a un contingut i </p><p>van des dels objectius ms generals als ms especfics. Per aix ens trobem: </p><p> Objectius generals d'etapa. Es refereixen a les capacitats que l'alumnat ha d'aconseguir en les diferents etapes educatives. </p><p> Objectius generals d'rea. reflexen el que l'alumne ha d'aconseguir dins de les </p><p>diferents rees que formen el currculum. </p><p> Objectius generals del centre. Sn aquells proposats dins del pro...</p></li></ul>