Definició de informàtica Dades e informació ?· La xarxa està formada per milers d'ordinadors de…

  • Published on
    10-Nov-2018

  • View
    212

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

<ul><li><p>1 </p><p>Lobjectiu daquest trimestre s que feu una primera pressa de contacte amb el mn de la informtica i, de passada, </p><p>en el tractament de la informaci. </p><p>La Informaci s pot emmagatzemar, colleccionar i reproduir; la informtica s refereix al processament automtic </p><p>de la informaci per tal de que ens sigui til. </p><p>Definici de informtica: s la part de la tcnica que tracta sobre els procediments del tractament automtic de la </p><p>informaci, dels equips necessaris pel tractament i els mitjans de emmagatzemament i comunicaci necessaris. </p><p>Dades e informaci: en la vida quotidiana, els termes dades i informaci sutilitzen indistintament, per en </p><p>informtica es convenient diferenciar-los. Aix tenim que una dada es un carcter o conjunt de carcters que </p><p>composen una informaci elemental, codificada en un cert llenguatge i llesta per ser introduda i processada a un </p><p>ordinador. Daltre banda, la informaci es la reuni de dades que faciliten el coneixement. </p><p>Processament de dades: per obtenir una informaci a partir dunes dades inicials, es segueix el Procs de Dades, que </p><p>es basa en el segent esquema: </p><p>Sistema binari: per que els ordinadors puguin manipular dades, aquestes han destar codificades. Totes les dades </p><p>utilitzades per un ordinador tenen una caracterstica com: noms sutilitzen zeros i uns. Aix es degut a que tots els </p><p>dispositius dun ordinador treballen amb dos nics estats: encs o apagat. L estat encs es representa per un 1, i l </p><p>apagat per un 0. Aquest sistema numric, basat en la utilitzaci de zeros i uns, s anomena sistema binari. </p><p>A l unitat mnima dinformaci s anomena bit. Aix tenim que amb un bit podem representar 2 estats (0,1), amb dos </p><p>bits 4 estats (00,01,10,11), amb 3 bits 8 estats (000,001,010,011,100,101,110,111) i aix successivament, sempre es </p><p>compleix que amb n bits, podem representar 2 elevat a n estats. </p><p>Si calculem el nombre de lletres minscules, majscules, nombres, signes matemtics i de puntuaci..., i els sumem, </p><p>saprecia que surt una quantitat superior a 150 smbols. Quants bits es necessitaran per poder representar-los tots?. </p><p>Si apliquem la regla anterior, veiem que amb 7 bits, podem representar 2 elevat a 7 estats: 128 estats, per tant no </p><p>basten, aix amb 8 bits podem representar 2 elevat a 8 estats: 256 estats, i comprovem que, en aquest cas, si que </p><p>basten per poder representar tots els smbols. </p><p>Aix tenim que, per representar un carcter, sutilitzen 8 bits. A aquest conjunt de bits sanomena Byte. Cada carcter </p><p>t un byte assignat, seguint l estndard utilitzat per tots els ordinadors i conegut com codi ASCII. </p><p>Exemples: </p><p>A - 01000001 </p><p>a - 01100001 </p><p>) - 00101000 </p><p>( - 0010100 </p><p>http://1.bp.blogspot.com/_WMnvHUo7pdE/TVATIGWyPpI/AAAAAAAAE-s/NAJ2OZuFWQA/s1600/Info1-c.jpg</p></li><li><p>2 </p><p>Podrem considerar que Internet sn, de fet, tres realitats diferents: </p><p> Des del punt de vista tecnolgic, Internet s una que posa en contacte milions </p><p>de sistemes informtics, repartits per tot el planeta. En aquesta immensa xarxa hi ha elements encarregats </p><p>del transport i l'ordenaci del trfic, i d'altres dedicats a la producci, edici i emmagatzematge de materials. </p><p> Tot i que encara en estat incipient, tamb podem considerar Internet com la , on </p><p>s'emmagatzemar bona part de la producci cultural, artstica i cientfica. La confluncia de les tecnologies </p><p>audiovisuals i informtiques segurament far que deixem de comprar i colleccionar llibres, revistes, diaris, </p><p>discs, cintes de vdeo i altres productes culturals, per passar a "llogar" el seu s quan vulguem utilitzar-los. </p><p> Per Internet s tamb una , amb milions d'usuaris que es comuniquen, cerquen </p><p>informaci, exposen i contraposen idees, intercanvien, consumeixen... Un tipus de model social indit en la </p><p>histria de la humanitat, on conviuen cultures, llenges, races i ideologies de tot tipus. Com en totes les </p><p>societats incipients, en aquesta Icria virtual es van creant dia a dia les pautes de convivncia i les </p><p>estructures bsiques d'organitzaci. </p><p>El que avui anomenem "Internet" t els seus orgens en una xarxa de comunicacions militars anomenada ARPANET, </p><p>creada als Estats Units el 1969, en plena guerra freda. Fins aleshores, les xarxes telemtiques es basaven en un </p><p>ordinador central, que rebia i distribua tota la informaci. El nucli d'aquesta estructura centralitzada era un autntic </p><p>"tal d'Aquilles", capa de paralitzar tot el sistema si era objecte d'un atac nuclear. La nova xarxa es basava en una </p><p>topologia descentralitzada, que assegurava la continutat de les comunicacions encara que caigus algun dels seus </p><p>nuclis. </p><p>El sistema operatiu UNIX, desenvolupat a la universitat de Berkeley (Califrnia) el 1980, incorporava les dues </p><p>aportacions ms significatives d'ARPANET: la transmissi de dades "per paquets" i la possibilitat de canviar sobre la </p><p>marxa les rutes que han de seguir aquests paquets. La connexi de les xarxes d'ordinadors de les universitats i els </p><p>centres de recerca, basats en el sistema UNIX, va ser l'origen del que avui s Internet. </p><p>L'any 1992, l'investigador Tim Berners-Lee desenvolupa al CERN un format hipertextual i hipergrfic per a publicar </p><p>documents en la xarxa. Aquest format, anomenat HTML, permet a qualsevol usuari "navegar" per la xarxa saltant </p><p>d'un document a un altre a clics de ratol, sense haver de ser un expert en protocols i sistemes operatius. Aix va ser </p><p>el detonant d'un procs de creixement espectacular, on la xarxa ha trencat les barreres dels mbits cientfics i </p><p>universitaris per obrir-se a nous usos i possibilitats, on tenen cabuda prcticament tots els mbits de l'activitat </p><p>humana. </p><p>La xarxa est formada per milers d'ordinadors de plataformes diferents (PC, Mac, Silicon, Sun...) que es connecten </p><p>entre si mitjanant enllaos molt diversos: lnies telefniques convencionals, xarxes locals, lnies de fibra ptica, </p><p>enllaos per rdio, satllits... En tots aquests ordinadors s'utilitza un protocol anomenat TCP/IP, que consisteix en un </p><p>sistema d'identificaci de les estacions i un mtode per a la transmissi de la informaci. </p></li><li><p>3 </p><p>Cada ordinador present a la xarxa t una "matrcula" numrica que l'identifica de manera nica. Aquest </p><p>identificador, anomenat adrea IP, s'acostuma a escriure descompost en 4 nmeros separats per un punt. Per </p><p>exemple, la "matrcula" d'un dels ordinadors del PIE s: 193.145.88.16 </p><p>L'assignaci d'adreces IP pot comparar-se a la dels nmeros telefnics: tots els telfons d'una zona geogrfica </p><p>comparteixen el mateix prefix, i en un mateix barri o localitat els nmeros acostumen a comenar per les mateixes </p><p>xifres. En el cas de les adreces IP, hi ha tamb una jerarquia de xarxes i subxarxes. </p><p>Els ordinadors que estan connectats permanentment a la xarxa tenen una adrea IP fixa, mentre que els que ho fan </p><p>espordicament (per exemple, quan truquem des del nostre ordinador amb un mdem o des de un ordinador de la </p><p>xarxa amb router) se'ls assigna un nmero diferent en cada connexi </p><p>ADSL (Asymmetric Digital Subscriber Line o "lnia digital asimtrica d'abonat"): s un sistema asimtric de </p><p>transmissi de dades sobre lnies telefniques convencionals, pot arribar a velocitats de 1,5 i 6 Megabits per segon </p><p>en un sentit i entre 16 i 576 Kb en laltre sentit. </p><p>Ample de Banda: Aquest terme sutilitza per indicar la mxima quantitat d'informaci simultnia que pot transferir </p><p>una xarxa. </p><p>ATM (Asyncronus Transmision Mode o "mode de transmissi asncrona"): Sistema de transmissi de dades utilitzat </p><p>en banda ampla per aprofitar al mxim la capacitat de la lnia. Es tracta dun sistema de commutaci de paquets que </p><p>suporta velocitats de fins a 1,2 Gbps. AVI: Format de vdeo digital per Windows, amb so incorporat. </p><p>Backup: Cpia de seguretat de fitxers o programes. </p><p>Bases de dades: Sistema d'emmagatzemament de dades molt flexible, que permet utilitzar la informaci segons </p><p>criteris diversos. (Un exemple de motor de bases de dades s lAccess.) </p><p>Bios: Conjunt de procediments bsics per al funcionament del ordinador, es troben allotjats en la memria ROM. </p><p>Buffer: Memria intermdia que utilitzen els perifrics dun ordinador, per exemple, una impressora. </p><p>Bus: Canal per on circulen les dades dins de l'ordinador, comunicant els diferents components de la placa mare. </p><p>Poden ser de 16, 32, 64, 128 bits, corresponent a la capacitat de transferncia dinformaci. </p><p>Byte: 8 bits formen 1 byte, s la unitat bsica d'informaci amb la qual funcionen els PC. 1024 bytes= 1 Kbyte i 1024 </p><p>K=1 Mb (mega) </p><p>Catx o Cau: Memria localitzada entre el processador i la memria per accelerar els intercanvis de dades. </p><p>CD (Compact Disc o "disc compacte"): Disc ptic de 12 cm de dimetre que permet l'emmagatzematge d'informaci </p><p>digital, per exemple, msica. </p><p>CD-ROM (Compact Disc Read Only Memory o "disc compacte de memria de sols lectura"): Disc compacte </p><p>d'emmagatzematge de dades, d'una capacitat aproximada de 660 Mb, </p><p>Cercador: Eina que permet buscar dades de dues maneres diferents: escrivint una paraula o nom referencial de la </p><p>informaci i enviant-se lordre de cerca, o consultant un men drees temtiques de webs classificats. </p></li><li><p>4 </p><p>Ciberespai: Paraula, ms literria que informtica, que saplica a lespai que abasten totes les xarxes del mn, tant si </p><p>estan connectades entre elles con si no ho estan. </p><p>Compressi: Sistema que consisteix en reduir el volum dun fitxer amb ajuda de programes com el WinZip. </p><p>Cookie: Boc de dades que envia el programa servidor de HTTP al navegador WWW. Normalment es tracta </p><p>dinformaci que el client necessita. Cada cop hi ha ms cookies amb contingut publicitari. </p><p>Correu electrnic (e-mail): Sistema de comunicaci pel qual sintercanvien missatges a travs duna xarxa; s rpid, </p><p>econmic i shi poden adjuntar fitxers. </p><p>CorreuWeb: Modalitat de correu electrnic exclusivament a travs de la web. No requereix installaci ni </p><p>configuraci en el propi ordinador i pot ser utilitzat des de qualsevol ordinador connectat a Internet. </p><p>CPU (o "unitat central de procs"): Components bsics del PC, placa mare, microporcessador, unitats de disc, etc. </p><p>ubicats normalment en una caixa metllica vertical (torre o semitorre) o horitzontal (consola). </p><p>Digitalitzaci: Procs que permet convertir a llenguatge de lordinador (bits) qualsevol tipus dinformaci grfica, </p><p>vdeo o udio. </p><p>DNS (Domain Name Server o "servidor de noms de dominis"): Sanomenen aix als ordinadors que es dediquen a </p><p>traduir els noms dels ordinadors a les seves adreces numriques. Tradueixen tant noms a adreces IP com a la </p><p>inversa. </p><p>Domini: Part duna adrea o nom dun ordinador que indica el propietari a qui pertany i el nom de la tasca que </p><p>realitza. Les diferents parts del nom dun ordinador sescriuen separades per punts (www.xtec.es) es tracta dun </p><p>ordinador que es dedica a servei web, que es diu de nom XTEC i que es troba en territori espanyol. </p><p>Domini pblic: En aquest glossari, fa referncia a programes de lliure difusi (veure shareware i freeware). </p><p>DVD (Digital Versatil Disc): Discs digitals similars als CD que aconsegueixen emmagatzemar 17 Gb. </p><p>Enlla (Link): Punt de connexi cap a informaci remota. En largot dels internautes, la paraula lincar sutilitza per a </p><p>definir el salt duna URL a una altra per mitj de lhipertext. </p><p>Explorer: Nom com del programa Microsoft Internet Explorer. Es tracta dun conegut programa navegador del </p><p>WWW. </p><p>Formatar: Donar format o estructura a un disc. </p><p>Frame: Estructura de subfinestres o marcs en una pgina web. </p><p>Freeware: Programa de lliure difusi, gratut. </p><p>FTP (File Transfer Protocol o "protocol de transferncia de fitxers"): nom del protocol estndard per a la </p><p>transferncia de fitxers a Internet. Permet a lusuari accedir a fitxers (programes, aplicacions informtiques, </p><p>documents i grfics) i transferir-ne dun altre sistema que es troba a la xarxa. </p><p>Full de clcul: Aplicaci formada per celles on es poden introduir dades, associar frmules matemtiques i realitzar </p><p>clculs. Exemple: Excel </p><p>Gateway: Porta daccs o passarella. Dispositiu que permet connectar entre s dues o ms xarxes, normalment de </p><p>diferent protocol, o b un servidor a una xarxa. </p></li><li><p>5 </p><p>GIF: Format estndard de fitxers grfics fins a 256 colors. </p><p>Hipermdia: Uni de les tcniques multimdia i ls dels enllaos. Un document hipermdia t enllaos que </p><p>estableixen connexions amb objectes multimdia. </p><p>Hipertext: Sistema dorganitzaci i consulta de la informaci de manera no lineal. La informaci (textual, grfica, </p><p>vdeo, udio...) es relaciona mitjanant nusos conceptuals que estan interconnectats en forma de xarxa; aix shi </p><p>accedeix saltant pels conceptes a la manera duna associaci didees. </p><p>HomePage: s la pgina o porta principal de qualsevol Web </p><p>Hot Line: Servei telefnic, normalment gratut, datenci als usuaris. </p><p>HTML (Hyper Text Markup Language): Llenguatge de programaci utilitzat per escriure documents per a pgines </p><p>Web. </p><p>HTTP (Hyper Text Transport Protocol o "protocol de transferncia dhipertext"): Protocol genric, utilitzat des del </p><p>1990, necessari per a distribuir i fer servir sistemes dinformaci hipermdia. </p><p>Internauta: Usuari dInternet, tamb anomenat cibernauta. </p><p>Internet: Xarxa de xarxes que interconnecta ordinadors de diferents arquitectures i diferents sistemes operatius, </p><p>permetent tenir accs a una enorme quantitat dinformaci hipermdia. </p><p>Intranet: Xarxes privades dordinadors (la xarxa dun centre) que utilitzen els recursos i la tecnologia prpia </p><p>dInternet, com s el protocol TCP/IP </p><p>IP: Adrea en forma numrica, generalment de 4 valors separats per punts, que cada ordinador t de manera nica </p><p>per identificar-se a la xarxa Internet, un dels ordinadors del PIE t 193.145.88.16. Quan connectem a Internet el </p><p>nostre servidor (XTEC) ens assigna una IP. </p><p>IRC (Internet Relay Chat): Transmissi de converses per Internet. </p><p>JPG: Format estndard de fitxers grfics fins a 16 milions de colors. </p><p>LAN: Xarxa drea local </p><p>Llista de distribuci de correu: Grup dusuaris de correu electrnic que comparteixen informacions sobre un mateix </p><p>tema, rebent i enviant missatges a les persones que shan subscrit a una llista determinada, de forma automtica. </p><p>Mdem: Fusi de les paraules modulador-demodulador. El mdem s un aparell que uneix l'ordinador amb una lnia </p><p>telefnica i permet a l'usuari accedir, amb el programari adient, a Internet i comunicar-se amb altres ordinadors. </p><p>Multimdia: Producte digital i interactiu que reuneix diversos mitjans de comunicaci (imatge, text, so, vdeo, dibuix </p><p>i animaci). </p><p>Navegador: Programes que permeten accedir a la xarxa Internet W W W. </p><p>Netscape: Nom comercial dun programa navegador del W W W. </p><p>News Groups (o "grups de notcies"): Servei dInternet que permet, mitjanant el correu electrnic, lintercanvi </p><p>dinformaci i la discussi entre un grup dusuaris sobre un tema determinat. Sn missatges amb un remitent, per </p><p>sense cap destinatari concret, que es difonen per totes les mquines connectades a la xarxa. Sn autntiques </p></li><li><p>6 </p><p>tertlies internacionals a travs de la xarxa i un sistema fcil per a localitzar a Internet collegues de professi, </p><p>destudis o dinteressos comuns. </p><p>Protocol: Conjunt de normes fsiques i lgiques que fan possible la comunicaci entre dos sistemes informtics. </p><p>Router (encaminador): Aparell que serveix per a connectar una xarxa do...</p></li></ul>