Definició de informàtica Dades e informació ?· La xarxa està formada per milers d'ordinadors de…

  • View
    212

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

  • 1

    Lobjectiu daquest trimestre s que feu una primera pressa de contacte amb el mn de la informtica i, de passada,

    en el tractament de la informaci.

    La Informaci s pot emmagatzemar, colleccionar i reproduir; la informtica s refereix al processament automtic

    de la informaci per tal de que ens sigui til.

    Definici de informtica: s la part de la tcnica que tracta sobre els procediments del tractament automtic de la

    informaci, dels equips necessaris pel tractament i els mitjans de emmagatzemament i comunicaci necessaris.

    Dades e informaci: en la vida quotidiana, els termes dades i informaci sutilitzen indistintament, per en

    informtica es convenient diferenciar-los. Aix tenim que una dada es un carcter o conjunt de carcters que

    composen una informaci elemental, codificada en un cert llenguatge i llesta per ser introduda i processada a un

    ordinador. Daltre banda, la informaci es la reuni de dades que faciliten el coneixement.

    Processament de dades: per obtenir una informaci a partir dunes dades inicials, es segueix el Procs de Dades, que

    es basa en el segent esquema:

    Sistema binari: per que els ordinadors puguin manipular dades, aquestes han destar codificades. Totes les dades

    utilitzades per un ordinador tenen una caracterstica com: noms sutilitzen zeros i uns. Aix es degut a que tots els

    dispositius dun ordinador treballen amb dos nics estats: encs o apagat. L estat encs es representa per un 1, i l

    apagat per un 0. Aquest sistema numric, basat en la utilitzaci de zeros i uns, s anomena sistema binari.

    A l unitat mnima dinformaci s anomena bit. Aix tenim que amb un bit podem representar 2 estats (0,1), amb dos

    bits 4 estats (00,01,10,11), amb 3 bits 8 estats (000,001,010,011,100,101,110,111) i aix successivament, sempre es

    compleix que amb n bits, podem representar 2 elevat a n estats.

    Si calculem el nombre de lletres minscules, majscules, nombres, signes matemtics i de puntuaci..., i els sumem,

    saprecia que surt una quantitat superior a 150 smbols. Quants bits es necessitaran per poder representar-los tots?.

    Si apliquem la regla anterior, veiem que amb 7 bits, podem representar 2 elevat a 7 estats: 128 estats, per tant no

    basten, aix amb 8 bits podem representar 2 elevat a 8 estats: 256 estats, i comprovem que, en aquest cas, si que

    basten per poder representar tots els smbols.

    Aix tenim que, per representar un carcter, sutilitzen 8 bits. A aquest conjunt de bits sanomena Byte. Cada carcter

    t un byte assignat, seguint l estndard utilitzat per tots els ordinadors i conegut com codi ASCII.

    Exemples:

    A - 01000001

    a - 01100001

    ) - 00101000

    ( - 0010100

    http://1.bp.blogspot.com/_WMnvHUo7pdE/TVATIGWyPpI/AAAAAAAAE-s/NAJ2OZuFWQA/s1600/Info1-c.jpg

  • 2

    Podrem considerar que Internet sn, de fet, tres realitats diferents:

    Des del punt de vista tecnolgic, Internet s una que posa en contacte milions

    de sistemes informtics, repartits per tot el planeta. En aquesta immensa xarxa hi ha elements encarregats

    del transport i l'ordenaci del trfic, i d'altres dedicats a la producci, edici i emmagatzematge de materials.

    Tot i que encara en estat incipient, tamb podem considerar Internet com la , on

    s'emmagatzemar bona part de la producci cultural, artstica i cientfica. La confluncia de les tecnologies

    audiovisuals i informtiques segurament far que deixem de comprar i colleccionar llibres, revistes, diaris,

    discs, cintes de vdeo i altres productes culturals, per passar a "llogar" el seu s quan vulguem utilitzar-los.

    Per Internet s tamb una , amb milions d'usuaris que es comuniquen, cerquen

    informaci, exposen i contraposen idees, intercanvien, consumeixen... Un tipus de model social indit en la

    histria de la humanitat, on conviuen cultures, llenges, races i ideologies de tot tipus. Com en totes les

    societats incipients, en aquesta Icria virtual es van creant dia a dia les pautes de convivncia i les

    estructures bsiques d'organitzaci.

    El que avui anomenem "Internet" t els seus orgens en una xarxa de comunicacions militars anomenada ARPANET,

    creada als Estats Units el 1969, en plena guerra freda. Fins aleshores, les xarxes telemtiques es basaven en un

    ordinador central, que rebia i distribua tota la informaci. El nucli d'aquesta estructura centralitzada era un autntic

    "tal d'Aquilles", capa de paralitzar tot el sistema si era objecte d'un atac nuclear. La nova xarxa es basava en una

    topologia descentralitzada, que assegurava la continutat de les comunicacions encara que caigus algun dels seus

    nuclis.

    El sistema operatiu UNIX, desenvolupat a la universitat de Berkeley (Califrnia) el 1980, incorporava les dues

    aportacions ms significatives d'ARPANET: la transmissi de dades "per paquets" i la possibilitat de canviar sobre la

    marxa les rutes que han de seguir aquests paquets. La connexi de les xarxes d'ordinadors de les universitats i els

    centres de recerca, basats en el sistema UNIX, va ser l'origen del que avui s Internet.

    L'any 1992, l'investigador Tim Berners-Lee desenvolupa al CERN un format hipertextual i hipergrfic per a publicar

    documents en la xarxa. Aquest format, anomenat HTML, permet a qualsevol usuari "navegar" per la xarxa saltant

    d'un document a un altre a clics de ratol, sense haver de ser un expert en protocols i sistemes operatius. Aix va ser

    el detonant d'un procs de creixement espectacular, on la xarxa ha trencat les barreres dels mbits cientfics i

    universitaris per obrir-se a nous usos i possibilitats, on tenen cabuda prcticament tots els mbits de l'activitat

    humana.

    La xarxa est formada per milers d'ordinadors de plataformes diferents (PC, Mac, Silicon, Sun...) que es connecten

    entre si mitjanant enllaos molt diversos: lnies telefniques convencionals, xarxes locals, lnies de fibra ptica,

    enllaos per rdio, satllits... En tots aquests ordinadors s'utilitza un protocol anomenat TCP/IP, que consisteix en un

    sistema d'identificaci de les estacions i un mtode per a la transmissi de la informaci.

  • 3

    Cada ordinador present a la xarxa t una "matrcula" numrica que l'identifica de manera nica. Aquest

    identificador, anomenat adrea IP, s'acostuma a escriure descompost en 4 nmeros separats per un punt. Per

    exemple, la "matrcula" d'un dels ordinadors del PIE s: 193.145.88.16

    L'assignaci d'adreces IP pot comparar-se a la dels nmeros telefnics: tots els telfons d'una zona geogrfica

    comparteixen el mateix prefix, i en un mateix barri o localitat els nmeros acostumen a comenar per les mateixes

    xifres. En el cas de les adreces IP, hi ha tamb una jerarquia de xarxes i subxarxes.

    Els ordinadors que estan connectats permanentment a la xarxa tenen una adrea IP fixa, mentre que els que ho fan

    espordicament (per exemple, quan truquem des del nostre ordinador amb un mdem o des de un ordinador de la

    xarxa amb router) se'ls assigna un nmero diferent en cada connexi

    ADSL (Asymmetric Digital Subscriber Line o "lnia digital asimtrica d'abonat"): s un sistema asimtric de

    transmissi de dades sobre lnies telefniques convencionals, pot arribar a velocitats de 1,5 i 6 Megabits per segon

    en un sentit i entre 16 i 576 Kb en laltre sentit.

    Ample de Banda: Aquest terme sutilitza per indicar la mxima quantitat d'informaci simultnia que pot transferir

    una xarxa.

    ATM (Asyncronus Transmision Mode o "mode de transmissi asncrona"): Sistema de transmissi de dades utilitzat

    en banda ampla per aprofitar al mxim la capacitat de la lnia. Es tracta dun sistema de commutaci de paquets que

    suporta velocitats de fins a 1,2 Gbps. AVI: Format de vdeo digital per Windows, amb so incorporat.

    Backup: Cpia de seguretat de fitxers o programes.

    Bases de dades: Sistema d'emmagatzemament de dades molt flexible, que permet utilitzar la informaci segons

    criteris diversos. (Un exemple de motor de bases de dades s lAccess.)

    Bios: Conjunt de procediments bsics per al funcionament del ordinador, es troben allotjats en la memria ROM.

    Buffer: Memria intermdia que utilitzen els perifrics dun ordinador, per exemple, una impressora.

    Bus: Canal per on circulen les dades dins de l'ordinador, comunicant els diferents components de la placa mare.

    Poden ser de 16, 32, 64, 128 bits, corresponent a la capacitat de transferncia dinformaci.

    Byte: 8 bits formen 1 byte, s la unitat bsica d'informaci amb la qual funcionen els PC. 1024 bytes= 1 Kbyte i 1024

    K=1 Mb (mega)

    Catx o Cau: Memria localitzada entre el processador i la memria per accelerar els intercanvis de dades.

    CD (Compact Disc o "disc compacte"): Disc ptic de 12 cm de dimetre que permet l'emmagatzematge d'informaci

    digital, per exemple, msica.

    CD-ROM (Compact Disc Read Only Memory o "disc compacte de memria de sols lectura"): Disc compacte

    d'emmagatzematge de dades, d'una capacitat aproximada de 660 Mb,

    Cercador: Eina que permet buscar dades de dues maneres diferents: escrivint una paraula o nom referencial de la

    informaci i enviant-se lordre de cerca, o consultant un men drees temtiques de webs classificats.

  • 4

    Ciberespai: Paraula, ms literria que informtica, que saplica a lespai que abasten totes les xarxes del mn, tant si

    estan connectades entre elles con si no ho estan.

    Compressi: Sistema que consisteix en reduir el volum dun fitxer amb ajuda de programes com el WinZip.

    Cookie: Boc de dades que envia el programa servidor de HTTP al navegador WWW. Normalment es tracta

    dinf