Decàleg de Bones Pràctiques maig_2012

  • Published on
    03-Jun-2015

  • View
    903

  • Download
    4

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Decleg de Bones Prctiques

Transcript

<ul><li> 1. Guia per a lavaluaci de les Bones Prctiques de laComunicaci Pblica Local1 edici, maig de 20121.Presentaci: el Decleg i el Mapa de les Bones Prctiques de laComunicaci Pblica LocalHan passat 8 anys des que el Laboratori de Comunicaci Pblica de la UniversitatAutnoma de Barcelona va publicar el Decleg de Bones Prctiques de la ComunicaciLocal Pblica (http://www.labcompublica.info/decaleg.htm). En aquest temps, elsrepresentants municipals shan renovat en dues ocasions; aquest Decleg ha estatassumit per acord dalguns Plens Municipals, i alguns representants poltics iperiodistes nhan reclamat la seva aplicaci.Per la nostra banda, hem continuat treballant per desenvolupar eines per a lainnovaci de la informaci periodstica i la comunicaci que facilitin que una ciutadaniamolt plural, amb relacions socials cada vegada ms complexes, pugui participar en elcontrol democrtic. Les possibilitats que ofereixen les tecnologies digitals ens han fetpensar, a ms, en la convenincia de recordar les recomanacions del Decleg perorientar el treball de les i els professionals responsables de la informaci periodstica ila comunicaci dels Ajuntaments. I hem decidit construir aquest Mapa de les BonesPrctiques de la Comunicaci Pblica Local per convertir aquests principis en unsindicadors que permetin avaluar les prctiques dinformaci i comunicaci delsresponsables de les administracions pbliques. Volem, aix, oferir tamb una eina quefaciliti que les ciutadanes i els ciutadans puguin conixer i avaluar els recursos que elsseus respectius consistoris dediquen a proporcionar una informaci i una comunicacide qualitat que els permeti una participaci ben fonamentada i eficient.Aquest producte est avalat per lexperincia de les persones que integrem el nouLaboratori de Periodisme i Comunicaci per a la Ciutadania Plural (LPCCP). El punt departida es troba en el web Passeig per les xarxes de comunicaci des de, que vamelaborar el curs 1998-1999 per construir una explicaci del passat i el present de lasocietat xarxa des de cada localitat en relaci amb les trames histriques supralocals.Les pautes metodolgiques les hem aplicat per desenvolupar dues eines departicipaci ciutadana en collaboraci amb lajuntament de Tortosa, a partir del 2003:una, per rebre aportacions sobre les incidncies a la via pblica(www.tortosa.cat/webajt/ajunta/viapublica/index.asp); i una altra, per fomentar laparticipaci ciutadana en la construcci de coneixement, el portal Soctortosa.cat en elqual van collaborar tamb la Fundaci Ciutat de Viladecans, lajuntament de Rub i</li></ul><p> 2. lAdministraci Oberta de Catalunya (AOC), actualment inactiu. A ms, durant aquestsanys hem assessorat i fet seguiment de laplicaci del Decleg. I des del 2007 hemexplorat les possibilitats dels mapes interactius i hem desenvolupat productes en lalnia del que hem definit com geoperiodisme1: el Mapa dels Mitjans de comunicaci aCatalunya (http://www.labcompublica.info); i el prototip infoparticip@, per alseguiment i lavaluaci de lacci dels governs i les poltiques pbliques(http://www.infoparticipa.cat).Durant els ltims quatre anys hem aplicat els criteris amb els quals vam definirinfoparticip@ el 20072 i els hem posat a prova. Hem desenvolupant eines per ferseguiment dels Projectes de la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya,concretament de les actuacions desenvolupades pels ajuntaments, relacionades amblequitat de dones i homes en ls de lespai urb i els equipaments socials(http://www.infoparticipa.cat/icd)3. Aquest treball s la base a partir de la qual hemelaborat un Manual de Geoperiodisme (en premsa), amb el qual volem collaborar adesenvolupar nous criteris per a la producci de la informaci, les notcies i lacomunicaci, que facilitin la participaci de la ciutadania plural en el controldemocrtic de lacci dels governs.El Mapa de les Bones Prctiques de la Comunicaci Pblica Local forma part daquestprojecte ms ampli, i lhem concebut per promoure que les administracions pbliquesmunicipals incorporin millores en la informaci i la comunicaci que proporcionen atravs dels seus webs. Es tracta dun espai web en el qual utilitzem una representacicartogrfica vinculada a una base de dades, on organitzem les fitxes amb els resultatsobtinguts de lanlisi dels webs de cada ajuntament, el recompte del qual, valoraci irepresentaci grfica es realitza de forma automtica mitjanant linfmetre. Utilitzemaquests instruments per fer pblica la nostra avaluaci de manera que els resultatsresultin fcilment intelligibles per a qualsevol persona i permetin que participi en elcontrol democrtic municipal.Utilitzem Google Map, centrat a Catalunya, per les facilitats que ofereix tant per ferenfocaments propers com per poder passar de cada localitat a mbits supralocals que1 Definim el geoperiodisme com una forma de produir i gestionar la informaci orientada a facilitar el coneixement i lacomprensi de la societat actual a partir de les dades de cada localitat i en xarxa, articulant-les amb dades dmbits supralocalsfins assolir les dimensions globals que caracteritzen els fenmens socials en lactualitat. Daqu la utilitzaci de representacionscartogrfiques digitals que permeten georeferenciar les dades, articulades amb bases de dades i amb altres eines que permetenfer representacions grfiques per oferir de forma intelligible, o sigui, periodstica, explicacions complexes. Amb el geoperiodismeens proposem facilitar la participaci de la ciutadania plural en un control democrtic ben fonamentat, exercit a partir de lesadministracions pbliques locals; un control democrtic que s imprescindible que sestengui avui tamb a les entitats privades,les actuacions de les quals repercuteixen en les relacions socials properes i dabast ms o menys globalitzat.2 La conceptualitzaci la vam poder realitzar grcies a una ajuda que ens va atorgar en el curs 2007-2008 el Vicerectorat deProjectes Estratgics de la UAB (www.infoparticipa.cat).3La coneguda como Llei de Barris s la Llei 2/2004, de 4 de juny, del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de laGeneralitat de Catalunya, de millora de barris, rees urbanes i viles que requereixen una atenci especial. En el seu prembul laLlei afirma que per les condicions histriques en qu es crearen i shan desenvolupat, moltes rees de les ciutats de Catalunyapateixen problemes urbanstics i socials importants que, a vegades, en lloc de resoldres, encara tendeixen a agreujar-se. La nostrainvestigaci la vam poder dur a terme grcies a les ajudes rebudes del Institut Catal de les Dones: Periodisme per a fer visible laparticipaci de les dones en els projectes de millora de barris subvencionats per la Generalitat de Catalunya, 2008-2009; iPeriodisme per fer visible la participaci de les dones en els projectes de millora de barris subvencionats per la Generalitat deCatalunya, 2010-2011. 2 3. permeten relacionar dades de grups de municipis duna mateixa comarca o ambcaracterstiques comunes.En aquesta primera fase, hem definit la base de dades a partir dels 947 ajuntaments deCatalunya agrupats en les 41 comarques. Cada ajuntament compta amb una fitxa en laqual introdum les dades obtingudes de lanlisi dels seus webs corporatius en relacials 41 indicadors. Hem definit aquests indicadors en forma de preguntes, tenint encompte actuacions que sn obligatries, dacord amb la legislaci vigent4, i altres queno sn obligatries per que les considerem molt necessries perqu les ciutadanes iels ciutadans puguem conixer i valorar lacci dels representants poltics municipals,tant dels que sn responsables del govern com dels que han de dedicar-se al controldel govern. En els casos en els que trobem la informaci en el web, introdum un puntpositiu; i en els casos en els que no la trobem, deixem el camp buit pendent de posarel punt positiu quan els responsables ens comuniquin que han incorporat lainformaci. Daquesta manera, volem proporcionar una relaci senzilla i clara de lesinformacions que considerem fonamentals, ressaltar les bones prctiques que es duena terme en molts ajuntaments, i mostrar que s factible fer all que no es fa en algunscasos per en uns altres s que es fa.Desitgem, aix, ser tils per orientar el treball dels i les periodistes dels gabinets depremsa dels ajuntaments, dels representants poltics, i de les ciutadanes i ciutadansinteressats en informar-se, participar i promoure processos de millora. Volem queaquesta Mapa sigui, a ms, un prototip que impulsi la cultura que el coneixementdistribut territorialment i compartit, horitzontal i en xarxa, que facilita avui el web 2.0,enriqueix a totes les persones i collectius que participen i pot millorar les sevespossibilitats dintervenci social i control democrtic.En fi, hem dissenyat aquesta eina de manera que ms endavant es pugui estendre aajuntaments dmbits geopoltics ms extensos, ampliar i reorganitzar els indicadors, iincorporar nous utensilis per facilitar la participaci de la ciutadania plural en laconstrucci de coneixement collectiu i en el control democrtic.Expliquem a continuaci els criteris que hem seguit per a la definici dels indicadors iper a lavaluaci de les dades dels webs municipals.4Decret 2/2003, de 28 dabril, pel que saprova el Text refs de la Llei municipal i de rgim local de Catalunya3 4. 2.Criteris que hem seguit per definir els indicadors amb els qualsavaluem els webs municipalsCom hem explicat, per definir els indicadors ens hem basat en els principis queformulem en el Decleg de Bones Prctiques de la Comunicaci Local Pblica(http://www.labcompublica.info/decaleg.htm) i en la legislaci vigent, tal com es trobaen el Text refs de la Llei municipal i de rgim local de Catalunya, publicat en el Decretde 28 dabril de 2003. Especialment, en alguns articles.En primer lloc, en larticle 46 que, en definir les caracterstiques del municipi, elconsidera lentitat bsica de lorganitzaci territorial i lelement primari departicipaci ciutadana en els assumptes pblics; una participaci en tots elsassumptes pblics que afectin directament els seus interessos, que est garantida perles lleis de Catalunya. Aquest article reconeix tamb que el municipi gaudeixdautonomia, t personalitat jurdica i plena capacitat per a lexercici de les funcionspbliques que t encomanades, per representar els interessos de la collectivitatrespectiva i per gestionar els serveis pblics la titularitat dels quals assumeixin iconsidera que sn elements del municipi el territori, la poblaci i lorganitzaci.Per poder exercir aquests drets, s imprescindible que les ciutadanes i els ciutadansdisposin dinformaci qualificada sobre el funcionament del sistema democrtic, lespersones que han estat escollides per gestionar-ho en els diferents nivells, i comtreballen administrativament els recursos de la collectivitat en benefici de tothom. Peraquest motiu hem definit 41 indicadors en preguntes que hem organitzat en 4 grupsper identificar quina informaci proporcionen els webs municipals sobre:1) quins sn els representants poltics,2) com treballen aquests representants poltics,3) el compliment dels programes electorals, i4) els recursos i les eines que ofereixen per a la participaci ciutadana.Grup 1: Informaci sobre quins sn els representants polticsLobjectiu daquest grup dindicadors s avaluar si els representants de lesadministracions locals proporcionen informaci clara i complerta per tal que lesciutadanes i els ciutadans coneguin qui sn en cada moment, tant si es tracta delalcalde o alcaldessa, com de la resta de regidors o regidores que formen part delgovern, o que no en formen part i desenvolupen la seva tasca a loposici, controlantel que fa el govern. Les preguntes relacionades amb aquests Indicadors sn dos, peravaluar si es dna informaci bsica (nom i cognoms, foto i partit poltic) o unainformaci complementria (biografia i / o currculum) sobre lalcalde o lalcaldessa, elsrepresentants que formen part del govern, i els representants que no formen part delgovern. Daquesta manera, es pot obtenir un punt, dos punts, si es dna unainformaci ms completa, o cap si no es donen totes.En algunes corporacions municipals, tots els representants formen part del govern, jasigui perqu noms es va presentar a les eleccions una candidatura o perqu governa 4 5. una coalici: en aquest casos, si es dna la informaci bsica o la informacicomplementria sobre tots els representants, hem posat punts positius a les preguntessobre els representants de loposici.Grup 2: Informaci sobre com treballen els representants polticsAmb els indicadors daquest grup ens proposem avaluar quina informaci ofereixen lespersones responsables dels webs municipals per tal que les ciutadanes i els ciutadanstinguin un coneixement elemental sobre com treballen els seus representants poltics,tant si formen part del govern com si sencarreguen del control del govern des deloposici. Les preguntes que fem estan relacionades amb informacions que snobligatries dacord amb la legislaci vigent, i daltres que no sn obligatries perconsiderem molt necessries per a la informaci de qualsevol ciutadana i ciutad.Algunes de les informacions van en funci de lorganitzaci de cada municipi segons elnombre dhabitants i altres caracterstiques que marca la llei, ja que no tots els rganssn obligatoris a tots els municipis.Larticle 48 de la Llei municipal catalana defineix els rgans municipalistes i estableixque a tots els ajuntaments existeixen les figures de lalcalde i/o lalcaldessa, els i lestinents dalcalde i el ple, aix com la comissi especial de comptes. Lanterior comisside govern - ara junta de govern local - noms s obligatria als municipis amb unapoblaci de dret superior a cinc mil habitants, i en els de menys quan ho acorda el plede lajuntament o ho estableix el reglament orgnic daquest; i a tots els municipisque siguin capital de comarca, amb independncia del nombre dhabitants. Aquestaorganitzaci es pot complementar amb daltres rgans, com les comissions destudi,informe o consulta; els rgans de participaci ciutadana; el sndic o sndica municipalde greuges, si ho acorda el ple per majoria absoluta, a proposta dun grup municipal; elconsell assessor urbanstic; la junta local de seguretat; i qualsevol altre rgan establertpel consistori.Les tres primeres preguntes daquest grup dindicadors shan formulat per avaluarquina informaci es dna als webs municipals catalans sobre tres dels rgans degovern: el ple, la junta de govern local i les comissions informatives. Considerem queper tal que les ciutadanes i ciutadans puguin tenir un coneixement clar de comtreballen els seus representants poltics, s imprescindible que disposin dinformacisobre les competncies, la composici daquests rgans, i el calendari de treball que,segons larticle 97, sha dorganitzar en sessions ordinries, de periodicitatpreestablerta, i sessions extraordinries, que poden sser, si escau, urgents. I enspreguntem per aquests tres aspectes. Donat que el ple municipal s obligatori en totsels ajuntaments, considerem que el fet que hi hagi informaci sobre el ple s suficientper donar un punt positiu a aquestes preguntes.Les dos preguntes segents estan formulade...</p>