Crònica de la Barceloneta. Maig de 2012

  • Published on
    27-Mar-2016

  • View
    217

  • Download
    5

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Recull de notcies relacionades amb el barri de la Barceloneta, ordenades de forma cronolgica i estretes de diversos mitjans de comunicaci en les seves edicions online.

Transcript

  • 1

    Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Maig de 2012

    EUROPA PRESS

    12/05/2012

    http://www.europapress.es/deportes/noticia-waterpolo-atletic-barceloneta-proclama-campeon-liga-20120512200209.html

    El CN Atltic-Barceloneta se ha proclamado campen de Liga, tras imponerse al CN Montjuc (14-2) y aprovecharse del empate del CN Sabadell en la piscina del Terrassa (7-7), por lo que consigue su sptimo ttulo consecutivo y el undcimo de su palmars.

    El conjunto marinero ha ganado con mucha solvencia al CN Montjuc, con un marcador que unido al empate del Sabadell hace que la copa se quede en la piscina de Sant Sebasti por sptima temporada consecutiva. En el palmars global, el Barceloneta ha alzado el cetro liguero en nueve ocasiones (2001, 2003, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011 y 2012), a las que hay que sumar otras dos como CN Barceloneta (1970 y 1974).

    En lo que respecta al duelo por la tercera plaza, el punto cosechado por el CN Terrassa ante el Sabadell alarga una semana ms la batalla con el Real Canoe NC-Isostar, ya que el conjunto madrileo ha reducido a dos puntos su desventaja en la tabla tras deshacerse del CN Matar Quadis (15-7). Para lograr la tercera plaza, el conjunto de Pez Volador necesita ganar al CN Montjuc en Barcelona y esperar la derrota del Terrassa en Amaya ante el CW Navarra.

    El segundo gran frente de la clasificacin estaba en la lucha por la permanencia. El CE Mediterrani, el CN Sant Andreu y el CN Barcelona se la han asegurado de forma matemtica, mientras que el CN Catalunya y el CN Montjuc tendrn que seguir peleando.

  • 2

    Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Maig de 2012

    EL PERIDICO

    16/05/2012

    http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ciutat-vella/impossible-fer-barceloneta-barri-pijo-ciutat-1790821

    L'actor Andrew Tarbet va ser Peter Weller a la srie 'Infidels' (TV-3). Dirigit per Julio Manrique,s un dels intrprets de 'Coses que diem avui' fins fa uns dies a Madrid, en la versi castellana. Desprs de bolos i rodatges, l'actor torna a la Barceloneta, casa seva.

    "s impossible fer de la Barceloneta un barri 'pijo' de ciutat" El contrast mostra la verdadera dimensi de les coses. Per aix els ulls de qui arriba a un lloc poden apreciar i fotografiar tants detalls. Durant els set anys que fa que l'actor Andrew Tarbet viu a la Barceloneta ha descobert molts dels valors d'aquest barri mariner amb personalitat prpia.

    Andrew Tarbet. FRANCESC CASALS

    Carrers petits, la roba estesa als balcons o a peu de carrer, les parades del mercat a un pas de casa... Qu t en com tot aix amb les dimensions i l'estructura de ciutats com Buffalo, Boston, Nova York o Toronto, on Andrew Tarbet va viure abans

    d'installar-se a la Barceloneta? Aquest s un barri humil, aix el caracteritza, on s'aprofita molt l'espai. Que la gent es cridi missatges al carrer, o des del balc, a mi em sembla molt romntic, tant com estendre la roba al sol. Aquesta s la vida mediterrnia, autntica, molt atractiva. Fa uns anys, aix va fer pensar que s'installaria aqu gent moderna i pija, per s impossible fer de la Barceloneta un barri pijo de ciutat, afirma. Tarbet va nixer a Buffalo per ha viscut la major part de la seva vida al Canad.

  • 3

    Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Maig de 2012

    Est molt b que vagis dues vegades a la mateixa botiga i que, a la tercera, ja siguis com de la famlia. Jo aqu per exemple, ja tinc la meva carnisseria: la Batllori, consta l'intrpret. Tarbet estrenar el 22 de juny que ve la pellcula Tengo ganas de ti, dirigida per Fernando Gmez Molina, en la qual tamb intervenen Mario Casas i Mara Valverde.

    Viure en 30 metres quadrats

    Les places i els carrers de la Barceloneta sn plens de vida, sempre hi ha gent al carrer, destaca Tarbet. En pisos de 30 metres quadrats, si et quedessis tot el dia a casa et tornaries boig, fa broma l'actor. Ell tamb va viure amb la seva parella en una d'aquestes vivendes, per actualment habiten en una altra que t el doble de metres. I no ens podem queixar. Perqu al barri, han viscut junts en 30 metres avis, pares i fills, explica.

    Fins que es va establir definitivament a la ciutat, Andrew Tarbet va passar cinc anys entre Toronto i Barcelona. Aix tamb li va permetre viure ms els contrastos. La vida a la Barceloneta em fa pensar en la can de Cheers Where everybody knows your name, que diu que tots volem estar en un lloc on spiguen com et dius, explica l'actor, feli d'haver trobat el seu. Surts de casa i en els primers 10 metres que camines ja has saludat alg, explica. Aix s tan diferent de la resta de la ciutat...., assegura, tan a prop que est i encara la gent gran, quan va al centre, continua dient, vaig a la ciutat. Em sembla molt divertit, assenyala Tarbet. Ell, a aquesta ciutat, hi va sobretot per comprar pellcules. Jo visc al FNAC. Tinc al voltant de 900 deveds de msica i cine. Vaig en metro o en bicing, que s el millor que ha posat Barcelona, puntualitza l'actor. Tarbet tamb se sent sedut per la resta de Ciutat Vella i per l'Eixample. Sc d'una part del mn molt jove, per aix flipo tant amb la histria de cada pedra i edifici, i amb tota la riquesa arquitectnica de Barcelona. La casa Batll s una meravella universal, declara.

  • 4

    Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Maig de 2012

    Guions a la platja

    Tarbet t diferents llocs preferits per estudiar els seus guions, i un d'ells s la platja. Acostumo a baixar-hi d'hora, em compro un caf per emportar, i estudio el gui. Respiro b i em sento nou. Sc fora de casa, per com si fos a casa. M'encanta, sobretot a l'hivern. A l'estiu s una altra cosa, precisa. A l'estiu baixo amb un llibre, llegeixo uns 10 minuts, em banyo i quan comena a arribar la gent, me'n vaig, diu.

    Tinc la gran sort que la famlia de la meva parella t casa a l'Empord, i aquell s el meu jard, el meu espai fora de la ciutat, explica.

    Precisament a l'Empord, Andrew Tarbet rodar prximament una pellcula de Roger Gual, en la qual l'intrpret ser protagonista. Aqu m'estic fent un actor de veritat. Em sento feli i disfruto treballant amb bons professionals, com Cristina Genebat, Ivan Benet o Julio Manrique, afirma l'actor, que s un exemple d'optimisme davant de la crisi econmica. Quan ell no tenia feina, va ajudar el seu amic Gerard Argem, propietari d'un bar a la localitat de Gualta (Baix Empord) a muntar un festival de curtmetratges, el Mas Sorrer, que els prxims dies 27, 28 i 29 de juliol ja celebrar la setena edici. Una part de la crisi et fa espavilar, i t'ensenya a valorar un ou tant com un pollastre, assenyala. Jo he tingut molt poca por. I potser ara ha arribat el moment de deixar anar la imaginaci, com ho est fent gent com David Selvas, reconeix. Ell ha escrit el gui de No seas malo, una comdia inspirada en la crisi.

  • 5

    Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Maig de 2012

    EL PERIDICO

    16/05/2012

    http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/districtes-de-bcn/paret-torna-brollar-1821261

    La paret torna a brollar La Font de la Barceloneta, construda el 1830, obre l'aixeta desprs de ms de 30 anys d'inactivitat

    L'Associaci de Vens de l'stia impulsa la recuperaci del doble sortidor

    Ja surt aigua!, ja surt aigua!, exclamen alguns vens de la Barceloneta. I s que, desprs de ms de 30 anys d'inactivitat, la Font de la Barceloneta (Baluard, 32), torna a rajar. Les seves dues aixetes (detall curis en una font centenria, que justifica el gran i necessari s d'abans) tornen a banyar les pedres de la discreta font encastada en una paret amb vistes al mercat del barri martim.

    La font del carrer de Baluard, acabada de recuperar.

    FERRAN NADEU

    Diumenge passat es va celebrar la inauguraci d'aquest element caracterstic de la histria de la Barceloneta, que va ser construt el 1830 amb pedres procedents de la pedrera de Montjuc. Mig centenar de vens van seguir l'acte amb emoci, especialment els que encara recorden la font en ple funcionament. Entre els ms emocionats hi ha Francesca Raya, que va nixer al mateix carrer de Baluard. Quan jo tenia 12 anys -explica-, comprava enciam al mercat, el

    rentava en aquesta font i me'l menjava a la plaa de Sant Miquel, que ara s la de la Barceloneta. Em vaig posar contenta quan vaig saber que es restauraria, perqu s una cosa tpica, de tota la vida.

  • 6

    Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Maig de 2012

    La de la Barceloneta era la segona font pblica d'aigua potable del barri. Una entitat bancria la va tapar amb un vidre, i aix es va mantenir oculta i inservible durant anys. Mara del Pino, de l'Associaci de Vens de l'stia (com tamb s'anomena el barri de la Barceloneta), explica que fa dos anys els vens van escriure una carta a l'ajuntament perqu traguessin l'antiesttic vidre del davant de la font. Desprs, els vens van contactar amb l'Institut de Paisatge Urb i Qualitat de Vida, que la va restaurar a travs del programa Petits Paisatges.

    Tot i aix, la restauraci no ha estat completa. Els dos capals que decoraven les aixetes no es construiran fins que no es tingui constncia oficial de com eren originriament. Per aconseguir-ho, s'ha fet una crida perqu els vens busquin i portin fotos antigues que documentin l'aspecte original de les dues aixetes. He buscat fotos per tota la ciutat, per no hi ha hagut sort. Sembla que una senyora t una fotografia de la seva mare al costat de la font en qu es veuen b els capals, per encara no l'hem aconseguit, assegura Mara del Pino.

    Escassa aigua potable

    El valor de la font no s noms histric. Va ser important perqu abans no hi havia aigua potable, sin pous. A vegades es podia beure i a vegades no, perqu sortia salada o contaminada. La font era molt utilitzada pels vens, afirma Paco Moya, de l'associaci de vens.

    El director tcnic de l'Institut Municipal de Paisatge Urb explica que la restauraci ha estat finanada amb els diners recaptats amb la publicitat exterior autoritzada en lones d'edificis en restauraci.

    Merc Homs, regidora de Ciutat Vella, que va presidir l'acte d'inauguraci de la Font de la Barceloneta, va afirmar diumenge passat: s un orgull poder recuperar petites porcions de la histria. Tamb va destacar que l'associaci de vens ha ajudat molt a conservar la identitat d'aquest barri.

  • 7

    Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Maig de 2012

    EL PERIODICO

    25/05/2012

    http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/latac-gavina-urbana-1831322

    L'atac de la gavina urbana

    Una gavina m'ataca. T'ha agredit? No, m'ataca. Qu ha passat? Amb una trucada, comena una crnica d'horror que ha tingut lloc durant els ltims 20 dies en un carrer de la Barceloneta. s dimarts i mentre l'home parla, aquesta cronista vigila el cel. Est tenyit de vermell, ha plogut i una gavina solitria sobrevola la plaa del Museu d'Art Contemporani (Macba).

    Les aus observen el tcnic mentre busca les dues cries, dimecres

    passat a la Barceloneta. JORDI COTRINA.

    I. R. viu en un minscul ltim pis d'un edifici qualsevol del barri mariner. Fa tres setmanes, mentre estenia la roba es va adonar que una gavina l'examinava. Que t'observi un ocell s inquietant, per que aquest ocell sigui una

    gavina enorme que decanta el cap perqu l'hum s'adoni que ella l'est mirant s espants.

    I. R. confessa que aquell dia va pensar que la gavina tenia alguna cosa en contra seva, per va descartar el pensament per absurd. Per qu una gavina em tindria mania?, es va dir. Aquesta va ser la primera trobada i, durant uns quants dies, la gavina el va seguir espiant: I. R. s'aixecava i al terrat de l'edifici de davant hi havia l'ocell mirant-lo. Se n'anava a dormir i la gavina seguia all quieta. La segona trobada: un dia la gavina, que fins ara havia estat una presncia silenciosa, va comenar a grallar. Era un grall queixs, continu, amenaador que es podia allargar tot el dia. Grallava i l'observava, per res ms.

    En la tercera trobada, les coses van empitjorar: la gavina tenia companyia. Al terrat de davant, amb ella, hi havia sis gavines ms. Aquell dia, I. R. va sortir a la seva terrasseta per estendre roba i la gavina que havia arribat primer va volar cap a ell i el va envestir mostrant-li el pit. A ms, se li va cagar a sobre. I. R. es va llanar a terra. Qu estava passant? Semblava una mala versi d'Els ocells, la novella de Daphne du Maurier amb qu Alfred Hitchcock ha traumatitzat diverses generacions.

  • 8

    Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Maig de 2012

    I. R. t 37 anys i pertany a una generaci que busca respostes a mster Google. El dia que el va atacar l'ocell, no va poder dormir. Es va aixecar de matinada amb una certesa: una gavina no podia tenir la psicosi persecutria d'un hum: Marca territori, intenta defensar la seva cria. Google va confirmar la seva sospita: quan tenen les seves cries es tornen territorials; el procs s'allarga 40 dies fins que les cries emprenen el vol i tots se'n van.

    La ciutat s un conglomerat de vides paralleles, algunes animals i altres humanes, en competncia pel mateix espai. I. R. havia d'absentar-se de la ciutat i va decidir que la gavina i les seves cries no molestarien a ning. Va tornar dimarts passat. Les cries havien nascut. Eren dues i una estava sobre el terrat del seu bany, i l'altra, al terrat.

    Dimarts va ser un dia i una nit molt llargs per a I. R. Vols rasants, tancat a casa i amb l'animal alat observant-lo sense descans. Mentre cavillava qu fer, va sonar l'intrfon. En els dies en qu I. R. s'havia absentat, la gavina havia convertit el ve de l'edifici del davant en el seu enemic nmero u: el noi li va explicar que les gavines -en grup- l'havien atacat a ell i a uns amics a la seva terrassa, i la persecuci havia arribat al punt que una d'elles fins i tot feia vols rasants quan sortia al carrer.

    I. R. l'escoltava estupefacte. De sobte, dues gavines -una d'elles la mare de les cries- es van abalanar sobre seu. No els van tocar, va ser noms un avs. El ve havia trucat a l'Agncia de Salut Pblica de Barcelona i li havien dit que la soluci era retirar els pollets. Dimecres, arribaria un tcnic. Dimecres, mentre esperaven el tcnic, els nervis s'encomanaven. Ning s'atrevia a sortir a la terrassa. Tenir set gavines que t'escruten des de l'aire s com conviure amb un Gran Germ alat. El tcnic va arribar i, per a sorpresa de tots, les aus no el van atacar. Es va emportar els pollets i va explicar a I. R.que al cap d'uns dies la mare se n'aniria.

    L'au reapareix

    Aquell mateix dia, unes hores desprs que se n'ans el tcnic, la gavina havia reaparegut. El clan s'havia desfet, per ella seguia all, al terrat de sempre i grallant. Era enorme. Mentre I. R. explicava tota aquesta histria d'horror, aquesta cronista no podia deixar de mirar per la finestra. Cada vegada que...