Convivència i civisme - ?· nia: 2.1. PLA DE CONVIVÈNCIA ... Carta Europea de Salvaguarda dels Drets…

  • Published on
    20-Oct-2018

  • View
    212

  • Download
    0

Transcript

Convivncia i civismeINTRODUCCI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .pg. 02IMPULS A LA CONVIVNCIA. RELACIONS AMB LA CIUTADANIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .pg. 042.1. Pla de Convivncia2.2. Oficina del Defensor/a de la Ciutadania2.3. Oficina de Drets Civils2.4. Altres serveis2.4.1. Equip de Mediaci2.4.2. Pla dEquitat2.4.3. PAEPROMOCI DEL CIVISME . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .pg. 20 3.1. Substituci del pagament de les sancions per mesures educatives i/o en benefici de la comunitat.3.1.1. Fomentar el civisme en lespai pblic 3.1.2. Conviure grcies al respecte mutu3.1.3. Metodologia 3.1.4. Criteris per als menors3.1.5. Criteris per als adults3.2. Programa sobre usos de lespai urb3.2.1. Objectius 3.2.2. El treball interdisciplinar3.3. AltresMapa dincivismeNeteja de grafitisEls animals domstics, uns ciutadans a tenir en compteAgenda XXIOci responsablePOLICIA LOCAL AL SERVEI DE LA CIUTAT . . . . . . . . . . . . . . . . .pg. 311VIURE I CONVIURE A VNGConvivncia i civismeINTRODUCCIPel govern de la ciutat, la convivncia i el civisme sn mbits dactuaci prio-ritaris. Per aquest motiu, lAjuntament de VNG treballa de manera transver-sal, s a dir, amb la implicaci de totes les regidories, les accions per impul-sar la convivncia i promoure el civisme a la ciutat. La capacitat de conviure, viure plegats, s, probablement, el principal atributque defineix VNG i la seva ciutadania i cal que sigui una realitat percebudaper tots i totes. Per aix, cal tamb treballar de ferm pel civisme, o el que sel mateix, pel comportament respectus de la ciutadania amb les normes deconvivncia pblica. Per qu el civisme s una condici per a la convivncia.Per assolir aquest objectiu, des de lAjuntament, s prioritari que les perso-nes parlin i escoltin, amb serveis que treballin directament per garantir unamillor convivncia. Es considera que quan les relacions entre persones enuna comunitat de vens o en un barri es trenquen, els motius poden ser bendiversos, pel que s en aquest punt que ladministraci en els darrers anysha posat en marxa diversos serveis que donin suport i empara a la ciutada-nia. En el cas de VNG, es posen a disposici de la poblaci el Centre deMediaci Ciutadana, el Pla de la Convivncia, el Defensor del Ciutad, el PladEquitat i lOficina de Drets Civils.Referent al civisme, existeixen quatre preocupacions bsiques en relaci alsactes incvics que pateix la ciutat: sorolls, brutcia i olors molestos, desper-fectes al mobiliari urb i incivisme en la conducci, tal i com es desprn deles conclusions de les trobades amb ciutadans de VNGDebat, que apareixe-ran publicades a la nova web municipal que entrar en funcionament prope-rament. Lestudi del diagnstic del Projecte Educatiu de Ciutat, PEC, assen-yalava tamb el civisme com una de les qestions claus a treballar. A ms ams, el diagnstic del Barri de Mar, el Consell Municipal de les Associacionsde Vens i el Pla de la Convivncia, tamb sn coincidents en aquest punt.Per aquest motiu, el passat mes de maig es va crear la Comissi de Civisme,formada per un regidor de cadascuna de les forces poltiques al capdavantdel govern de la ciutat (el regidor adjunt a lalcaldia, Xavier Carbonell; la regi-dora dEsports i Joventut, Iolanda Snchez; i el regidor de PromociEconmica, Adolf Montoliu). Com a proposta inicial, des de la Comissi es vaacordar treballar en tres grans mbits: revisi dalgunes ordenances, elabo-2Convivncia i civismeraci del Mapa dincivisme de la ciutat i refor de les mesures de mediaciciutadana.Aquestes propostes sn fruit tamb de la collaboraci entre lAjuntament i lesentitats i collectius amb els que shan mantingut i es mantenen contactes perfer una VNG ms cvica i convivencial.A ms a ms, la Policia Local, a banda de les tasques especfiques dirigidesa garantir la seguretat de la ciutadania, porta a terme accions preventivesamb lobjectiu de promoure conductes cviques i millorar la convivncia.Desembre 20063Convivncia i civismeIMPULS A LA CONVIVNCIA. RELACIONS AMBLA CIUTADANIAQuan les relacions entre persones en una comunitat de vens o en un barries trenquen, els motius poden ser ben diversos. En aquest punt, lAjuntamentde VNG desplega diversos serveis que donen suport i empara a la ciutada-nia: 2.1. PLA DE CONVIVNCIALAjuntament de VNG ha engegat el Pla per la Convivncia per tal dacollir ala poblaci nouvinguda, treballar per la igualtat doportunitats, lluitar contra ladiscriminaci, adaptar i millorar els serveis pblics i promoure la convivnciai la cohesi social.Els punts de partida daquest pla sn el respecte als drets humans, la defen-sa dels valors democrtics, el respecte de la llei i de lEstat de dret, el reco-neixement de la diversitat cultural, el respecte, des de la lacitat, als drets dellibertat religiosa, ls de la llengua catalana com a factor de cohesi, la cons-trucci del sentit de pertinena a una societat comuna i la cohesi social.A travs dun treball transversal dintre de lAjuntament de VNG el Pla per laConvivncia informar i assessorar les persones nouvingudes, en elmoment de la seva arribada, sobre la ciutat on viuen, els recursos existents iels seus drets i deures. A ms a ms, simpulsar la llengua catalana com allengua ds habitual en tota la ciutadania. Es vol tamb promoure que laxarxa social i de participaci de la ciutat reflecteixi la diversitat de totes lespersones que hi viuen.El Pla de la Convivncia vol facilitar lapropament i lintercanvi entre personesde diferents procedncies, prevenint i abordant situacions i actituds de dis-criminaci de qualsevol tipus. Tamb preveu actuar sobre lespai pblic, pro-movent ladequaci dels serveis pblics als nous reptes i necessitats emer-gents de la ciutat i vetllant pel seu s.El desenvolupament del pla servir per analitzar de forma continuada la rea-litat sociodemogrfica i econmica de VNG.4Convivncia i civismeEl fet immigratori s un reflex ms d'un nou escenari de convivncia en el queles dinmiques globals i les locals es confronten cada cop una mica msintensament. L'increment progressiu, a tot el planeta, del nivell de mobilitatdels recursos financers, de les mercaderies, de la informaci, i tamb de lespersones, per raons d'estudis, turisme, feina o canvi d'espai vital i de treballi subsistncia econmica, que s la mobilitat que prpiament s'anomenaimmigraci, s una conseqncia directa de la mateixa evoluci de la socie-tat humana. En el cas espanyol i catal aquest procs ha adquirit una carac-terstica peculiar que s la velocitat en la que s'ha produt. En menys de 6 o7 anys s'est arribant a nivells de recepci de poblaci a la recerca de la sevasupervivncia similars als que han rebut altres pasos europeus en 50 anys.Aquesta novetat social t, per tant, dues dimensions: haver-se convertit enuna societat receptora d'immigraci i haver-ho fet a una altssima velocitat. No hi ha dubte que aquest procs t efectes rellevants sobre l'estructurasocial. La societat espanyola i catalana, tot i que aquesta darrera est acos-tumada al fet immigratori, eren, fa quatre dies, societats altament homog-nies tnicament, social, cultural, lingstic i religis. La immigraci modificaaquesta situaci substancialment, sobretot perqu es fa evident la diferncia.La cultura poltica democrtica ara s revela feble. L'acceptaci formal de ladiferncia, a travs dels principis i valors democrtics, no incloa la coexis-tncia real de veritables diferncies. Quan aquestes afloren sembla com si elsistema social i poltic, basat en el dret a la diferncia, estigus en perill dedesaparixer. 5Convivncia i civismeLes primeres reaccions davant el fet immigratori van ser, suposadament, for-tament democrtiques. Tot es reconeixia com acceptable i la diferncia cul-tural era, en si mateixa, un valor. Aquesta posici s'ha trobat amb problemesi cal ara refer el model de convivncia en la diferncia.El marc cultural i poltic democrtic no s neutral. Incorpora valors i principis,entre ells el del dret a la diferncia, per tamb molts d'altres i cap d'ells sms rellevant que un altre. El repte de la societat i de la ciutat diversa i demo-crtica es situa en aquest dilema: ser diferents sense deixar de compartir unmodel poltic i uns valors forts: solidaritat, llibertat, equitat, dignitat, justciasocial, igualtat, no discriminaci per raons de gnere, raa o religi i un llargconjunt de principis i de lleis, democrticament adoptades i d'obligat compli-ment. No s imaginable una societat sostenible que no disposi d'un bagatge devalors, normes, actituds i comportaments compartits, entre d'altres el de res-pectar les llibertats individuals i els principis i valors democrtics. El mateix espot dir de la ciutat. No hi ha possibilitat d'una ciutat convivencial i sosteniblesense espais, comportaments i valors compartits.En l'mbit urb aquesta dinmica social disposa d'alguns escenaris clars enels que es concreta i es posa a prova dia a dia, entre ells en destaquen: la comunitat de venatge, l'espai dels vens que viuen paret amb paret l'espai pblic, el carrer els serveis pblics, l'escola, el transport, l'espai sanitari, la biblioteca,l'espai esportiu l'espai de la vida quotidiana: el comer, el treball l'espai de la societat civil, l'escenari associatiu, cultural i religis l'espai poltic democrticLa ciutat diversa i cohesionada t el repte de fer accessible a tothom, senselimitacions ni riscos per la seguretat i la dignitat, tots aquests espais sensediscriminaci. Construir aquest espai de convivncia no s, per, senzill. La ciutat est, pertant, davant d'un repte de llarg recorregut en el que aquests darrers anys ensn un breu inici. Perqu aquest espai d'encontre esdevingui espai de convi-vncia cal afavorir el treball conjunt de tota la ciutadania cap a la construccid'un complex entramat de llibertats i diferncies i valors compartits i compor-6Convivncia i civismetaments exigibles. Per aconseguir-ho cal promoure la collaboraci activa delsvilanovins i de les vilanovines, de naixement i d'adopci, cap a l'objectiu d'en-riquir al mxim el projecte de convivncia que s una ciutat, potenciant el dreta desenvolupar la prpia vida en llibertat i el dret de fer-ho en el marc d'unprojecte collectiu i compartit de convivncia en el que tota la poblaci tinguila oportunitat d'assolir unes condicions dignes de vida i desenvolupament per-sonal i collectiu. En aquesta direcci i sentit, el desembre de 2004, el Ple Municipal del'Ajuntament de Vilanova i la Geltr va aprovar per unanimitat l'adhesi a laCarta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat. La Carta cons-titueix l'adaptaci de la Declaraci Universal de Drets Humans de 1948 a l'es-pai de la Ciutat i recull el comproms del govern local per reforar la sevagarantia en el municipi. -Entenent per ciutat aquell espai collectiu que pertany a tots els seus habi-tants que tenen dret a trobar-hi les condicions per la seva realitzaci poltica,social i ecolgica, cosa que comporta assumir tamb deures de solidaritat. -Definint el paper de les autoritats municipals com aquelles que fomenten,amb tots els mitjans de que disposen, el respecte de la dignitat de tots i laqualitat de vida dels seus habitants. -Podrem definir la paraula convivncia en el sentit ms ampli del concepte,com a viure en companyia d'altres amb els que s'interacciona; empatia; com-partir; comunicar-se; i regulaci de conflictes, tenint present que quan es con-viu es manifesten els conflictes, no amb la visi de problema sin com aimpuls de canvis. 7Convivncia i civismeA partir doncs d'aquesta definici entenem la convivncia (relacions activesentre vens/es), com a contraposici a la coexistncia (poca relaci entrevens/es i quan es produeix s de manera passiva) i a la hostilitat.Elements de referncias una qesti fonamental que cal definir abans d'iniciar un pla perqu ensmarcar tots els objectius i actuacions. Amb l'arribada de poblaci nouvingu-da els diversos pasos han adoptat diferents models d'incorporaci amb mso menys xit i actualment s'est demostrant que en la majoria de casos, tot ino aplicar-se en estat pur, la seva adaptaci no ha estat gaire exitosa.Aquests models sn: Multicultural, cada comunitat preserva la seva identitat cultural mantenint-secohesionada amb s mateixa; el conjunt d'aquestes comunitats comparteixenalguns espais amb regles del joc comunes, que tendeixen a ser les mnimespossibles. (Aquest s el model que s'ha aplicat al Regne Unit). Intercultural, es construeix a partir de les aportacions, ms o menys iguali-tries, de totes les cultures que hi ha al territori, es parteix de zero i amb lapremissa que no hi ha cap cultura dominant. Per tant, totes les aportacionspoden ser integrades en peu d'igualtat en una nica cultura comuna. (Aquestmodel s'ha estat aplicant a Holanda). Segregacionista, considera el fenomen migratori com una realitat transitriade base purament econmica. Es basa en la teoria del treballador invitat, enun territori es necessita m d'obra, es demanen treballadors d'altres zonesque un cop han satisfet les seves necessitats econmiques retornen al pasd'origen. (Aquest model s'ha estat aplicant a Alemanya). Assimilacionista, posa l'accent en l'existncia d'un sistema de valors i lleisdominant, preexistent i definitori de la societat d'acollida, que t valor pree-xistent i que ha de ser assumit per tothom, i a partir del qual s tolerable lapreservaci de la prpia identitat en all que no contradiu el model preexis-tent. La poblaci immigrada ha d'acceptar i compartir el sistema de lleis ivalors de la societat receptora. (s el model que s'ha aplicat a Frana asse-gurant a les persones immigrades que s'hi establien que esdevindrien fran-cesos en igualtat de condicions).8Convivncia i civismePrincipis inspiradorsDavant el qestionament dels resultats en l'aplicaci d'aquests models, calidentificar, generar i difondre instruments conceptuals, poltics i operatius queens serveixin per gestionar millor la diversitat ciutadana i que afavoreixin l'ar-ticulaci d'un model compartit de ciutat i de convivncia que agafa elementsdels models anteriors, el Model de Democrcia Intercultural :Aquest model de convivncia que es proposa s'articula al voltant d'un corcentral que s'ha definit com valors democrtics; tamb ha de comportar ladefensa de l'Estat de dret i les seves lleis; i per ltim, la gesti de la diversi-tat. D'aquest model sorgeixen els principis inspiradors del Pla per a laConvivncia de Vilanova i la Geltr: Respecte als drets humans, es tracta de vetllar des del marc local per lagarantia dels drets humans reconeguts en la Declaraci Universal dels DretsHumans i en la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat. Defensa dels valors democrtics, sn aquells valors que s'han anat acon-seguint amb els anys amb l'esfor de la ciutadania i que per tant, han estatconsensuats. Respecte de la llei i de l'Estat de dret, tenint present que les lleis no sninamovibles i es poden canviar per anar-se adaptant a la dinmica de lasocietat. Aquest respecte constitueix el mecanisme de garantia dels dretshumans i els valors democrtics (els dos principis anteriors). Reconeixement de la diversitat cultural. Les societats actuals sn cada copms diverses i en els ltims anys i de forma molt rpida, l'increment de lapoblaci immigrada, amb una diversificaci dels pasos de procedncia, haaccentuat aquesta evidncia. Es fa necessari conixer aquesta realitat per talde reconixer la riquesa que aquest fet comporta i alhora els reptes que plan-teja. Respecte, des de la lacitat, als drets de llibertat religiosa. La lacitat entesacom a separaci entre el poder poltic i les confessions religioses, ha de con-templar la separaci entre esfera pblica (all que afecta tothom) i l'esferaprivada (all que no s compartit per tothom, encara que pugui interessar9Convivncia i civismemoltes persones i grups). Cal per, des de l'mbit pblic, garantir el dret dellibertat religiosa que estableix la Constituci Espanyola de 1978 i el ConveniEuropeu de Drets Humans. La llengua catalana com a factor de cohesi. Entenent que la comunicacis un element imprescindible per al desenvolupament i l'autonomia de la per-sona, bsic per a la relaci i l'intercanvi i facilitador d'un sentiment de perti-nena al lloc on es viu. Cal promoure i facilitar l'accs a la llengua catalana ales persones nouvingudes que no la coneixen. Construcci del sentit de pertinena a una societat comuna. s fa neces-sari un treball conjunt de tota la ciutadania en la definici d'un model de socie-tat inclusiu a partir dels principis inspiradors enumerats anteriorment. Cal pro-moure la implicaci en aquest procs i fer que tothom s'hi senti partcip. Cohesi social. Tenint en compte que la convivncia es pot produir a partirde l'existncia d'un escenari compartit perqu totes les persones es trobin enigualtat, cal generar les condicions que garanteixin la no exclusi social (snmolt importants les condicions en que viu la poblaci) i afavorir la cultura deldileg. s en aquest marc que podr existir una societat cohesionada. 10Convivncia i civisme2.2. OFICINA DEL DEFENSOR/A DE LA CIUTADANIAEl defensor/a de la ciutadania s una instituci que t per objectiu defensarels drets dels ciutadans i de les ciutadanes de Vilanova i la Geltr en totesaquelles actuacions de l'Ajuntament i dels organismes que en depenen. Ambaquesta finalitat, investiga els assumptes que se li presenten de l'actuaci del'Administraci municipal, dels seus organismes dependents. Tamb podractuar, si ho creu convenient, d'ofici.El defensor/a de la ciutadania compleix les seves funcions amb independn-cia, objectivitat, tot garantint la confidencialitat i la qualitat de la seva tasca.Investiga i resol els expedients iniciats d'ofici i les queixes formulades a peti-ci de part.L'Administraci municipal i, en general, tots els organismes i les empresesque depenen de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltr tenen l'obligaci d'auxi-liar, amb carcter preferent i urgent, el defensor/a de la ciutadania en lesinvestigacions que aquest dugui a terme.El defensor/a de la ciutadania informa anualment el Ple municipal de lesactuacions que hagi portat a terme i en presenta la memria corresponent.El dia 5 de mar de 2001, el Ple d'aquest Ajuntament va aprovar elReglament del Defensor de la CiutadaniaCompetncies del defensor/a de la ciutadania Qualsevol assumpte relacionat amb l'Administraci municipal. Qualsevol assumpte relacionat amb el tracte rebut en organismes munici-pals o que siguin de competncia municipal. Qualsevol problema que la ciutadania tingui i faci referncia a temes decompetncia municipal. Si algun tema no fos de competncia municipal, el defensor/a de la ciuta-dania informar i assessorar sobre quin s l'organisme competent. Per tal defacilitar aquesta tasca el defensor/a de la ciutadania establir relacions ambel Sndic de Greuges i el Defensor del Pueblo. 112.3. OFICINA DE DRETS CIVILSs un servei d'orientaci, promoci i defensa dels drets de les persones, enespecial el dret a la igualtat i a la no-discriminaci.Entenem per discriminaci la privaci d'un dret o el tracte desigual que repuna persona per ra d'ideologia, religi o creences, pertinena a una tnia onaci, sexe, orientaci sexual, situaci familiar, edat, malaltia o disminuci. Elprincipi d'igualtat de tracte i la no-discriminaci estan reconeguts mpliamenten el nostre ordenament jurdic. Els objectius del servei sn:1. Promoure la difusi dels drets de la persona, especialment els reconegutsper la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat.2. Afavorir i potenciar les iniciatives ciutadanes que tinguin per objecte ladefensa, promoci i difusi dels drets humans.3. Vetllar per la preservaci dels drets de la persona, especialment el dret ala igualtat i a la no-discriminaci.Les seves lnies d'actuaci sn:Atenci a les personesL'ODC atn de forma personal i confidencial a totes les persones que volenconixer els seus drets i com fer-los efectius, o creuen que se'ls ha vulneratalgun dret i que han patit una situaci de discriminaci. A partir de la valoraci de cada situaci, i conjuntament amb la persona, s'es-tableix sempre que cal, una estratgia d'intervenci: Informaci i orientaci Mediaci i interlocuci Assessorament i atenci jurdica Derivaci i/o coordinaci amb d'altres serveis Trasllat a les institucions competents en cada casConvivncia i civisme12Promoci i divulgaciDissenyar i dur a terme accions de prevenci i sensibilitzaci sobre els dretshumans i especialment sobre els mbits detectats de major vulnerabilitat. Xerrades informatives Publicacions de carcter divulgatiu FormaciDissenyar i dur a terme propostes didctiques per a la igualtat i la no-discri-minaci, i aportar eines per a la seva prevenci, detecci i abordatge, tantdes de la perspectiva jurdica com psicosocial. Campus Universitari de la Mediterrnia. Tallers adreats als centres educatius de secundria.Observatori de la ciutatL'ODC constitueix un observatori privilegiat per la detecci dels mbits ambmajor vulnerabilitat en el respecte dels drets civils i collabora en l'elaboracide propostes que contribueixin el dret a la igualtat2.4. ALTRES SERVEISA banda dels serveis abans esmentats i que sn novetat, a VNG tamb hi hainstitucions i organismes per apropar ladministraci a les necessitats del ciu-tad que funcionen des de fa temps: 2.4.1. Equip de Mediaci Ciutadana de lAjuntament de VNGLEquip de Mediaci s un nou servei per ajudar al ciutad a resoldre con-flictes nascuts dintre de lestructura social, del barri o de la seva comunitat.Es tracta de la creaci dun espai pblic que treballa cap a la prevenci delconflicte i en la millora de la qualitat de vida urbana.La mediaci s un procs on un tercer entrenat i imparcial treballa amb lespersones per ajudar-les a veure el problema que tenen en com, considerari identificar opcions, arribar a solucions mtuament acceptables i redactar-lesConvivncia i civisme13Convivncia i civisme14per escrit. Lacord al que arriben les parts t validesa de contracte entre par-ticulars. En el cas que es vulgui donar validesa front a tercers s adient por-tar lacord per a que el notari li doni aquesta validesa legal. No t com objec-tiu suplir les carncies del sistema judicial, noms proposa una via, diferentdaltres, amb prctica i coneixement dels conflictes interpersonals.La mediaci constitueix una eina que modifica lactitud de les parts cap alconflicte i el seu grau de participaci en la soluci del mateix, desenvolupantun comportament profundament enfortidor de lorganitzaci democrtica.Una bona gesti dun conflicte dna confiana i comproms a cada una de lesparts implicades, millorant la cohesi social i la difusi de la cultura de la pau.Al mateix temps, la resoluci dun conflicte per la via del dileg i lacceptacisincera dels implicats es tradueix en una reducci de costos econmics iemocionals. La mediaci s un procediment voluntari. Aquesta voluntarietat preserva la lli-bertat dels individus ja que al no estar basada en cap imposici, fa que sob-tinguin acords que reflecteixen, nica i exclusivament, la voluntat del ciutad.El servei de mediaci dna loportunitat al ciutad de tenir el protagonismedels seus conflictes i de las seves solucions, aix implica que els comprometmolt ms.Escoltar per conviureEl mn local, a traves de lAjuntament, s lescenari ms adient per promou-re poltiques actives de resoluci de controvrsies, donada la seva proximitatal ciutad. Per aix, ha de potenciar una cultura mediadora que augmenti laimplicaci i comproms de la ciutadania en la gesti de la seva vida en comu-nitat.Per tot aix, lEquip de Mediaci de lAjuntament de VNG neix amb la volun-tat de ser un espai adequat per gestionar i resoldre conflictes, principalmententre persones digual a igual i basant-se en el dileg. Tamb posar a dis-posici de la ciutadania les mesures necessries per fomentar la cohesisocial, lharmonia i la pau, s a dir, per gaudir de qualitat de vida urbana.La proximitat de les institucions en una ciutat de les dimensions de VNG faque la ciutadania tingui un nivell ms alt dexigncia alhora de cercar una res-posta institucional. A ms a ms, VNG t una xarxa associativa de granimportncia que la fa especialment sensible a la implantaci dun projectedaquestes caracterstiques.Finalment, cal destacar la sensibilitat que des dels estaments municipalsexisteix respecte les necessitats socials, sent la poltica social un dels pilarsdels actuals rgans de govern. VNG s una ciutat amb un pla de mandat bendefinit, on un dels eixos centrals s el foment del civisme, i lassoliment dunacord ciutad sobre convivncia que permeti la prevenci dels conflictes enlespai pblic. s en aquest punt on sencabeix de forma ptima lEquip deMediaci i convivncia, donant resposta a moltes de les preocupacions de laciutadania com poden ser els sorolls molestos entre vens i les conductesincviques que en molts casos poden donar lloc a una percepci no del totajustada de la realitat municipal. Lnies dactuaciPer tal de portar a terme el projecte s necessari actuar en diferents lnies detreball: La divulgaci, sensibilitzaci i implicaci dels ens socials i la ciutadania engeneral en la resoluci de conflictes i la cultura per la pau.Prevenci del conflicte: dins aquest mbit es collaborar amb els institutsdensenyament secundari per tal de establir una xarxa de treball amb els cen-tres de mediaci existents dins els instituts. Tanmateix es realitzar una tasca de difusi de la mediaci dinsels centres deducaci infantil i primria. En una segona etapa del projecte,es faran tallers adequats als mes petits per tal de donar eines als menuts engesti alternativa del conflicte.Creaci dun espai on es puguin gestionar els conflictes: les administracionslocals no assumeixen la resposta al conflicte, sin que atenent a la preocu-paci vers els seus ciutadans, faciliten un espai on sacompanya al ciutadper a que ell mateix aprengui a gestionar els seus propis conflictes.MBIT DACTUACIEquip de Mediaci MunicipalTasques preventives Tasques resolutives Investigaci i acci Convivncia i civisme15Convivncia i civisme16LEquip de Mediaci s una demostraci al ciutad que els ens locals estanatents i sn sensibles a les seves necessitats quotidianes. Un dels seus objectius s minimitzar els conflictes existents i oferir vies perevitar-ne de futurs, fomentant els espais de reflexi i decisi collectiva.LAjuntament de VNG dna aix loportunitat al ciutad perqu pugui gestio-nar el conflicte i resoldrel duna manera satisfactria.Un dels mrits principals daquest servei s que les parts aconsegueixin inte-rioritzar el comproms dall acordat ja que la soluci surt dells mateixos.Daquesta manera, els acords sn ms sostenibles i duradors i de tot aixsen deriva una considerable reducci de costos a nivell econmics i emo-cionals, tant del ciutad com de ladministraci. Tot aix, junt amb la realitza-ci duna tasca en xarxa que implica totes les entitats que estan en contacteamb els problemes del ciutad, permetr oferir una resposta real i efectiva ales necessitats i complexitat de la societat actual.Tanmateix, est previst formalitzar convenis amb la Universitat de Barcelona,per tenir un centre dinvestigaci acci; amb el Centre de Mediaci Familiarde la Generalitat de Catalunya, per formar part de la xarxa de centres demediaci de Catalunya; i amb la Xarxa de Ciutats Mediadores de Catalunya.Caracterstiques i beneficis de la mediaci Des del punt de vista social, aquesta forma dassumir la prpia conscinciade les decisions acorda amb un sentit profund de la vida democrtica. s adir, amb la hiptesis que leducaci per a la democrcia es desenvolupa gr-cies a lexercici de la prctica democrtica, i que aquesta prctica es porta aterme cada vegada que un ciutad decideix, com, quan i de quina manera,resoldr els seus conflictes.Loficina atendr casos derivats dels diferents serveis municipals que ho con-siderin adequat, majoritriament de la Policia Local, si es considera que laresoluci del conflicte pot venir donada per la medicaci. Daquesta maneraes descongestionar aquest servei i es vol evitar que casos de baixa intensi-tat arribin als jutjats o sintentin resoldre a travs de denncies.El mediador s el professional que guia el procs de negociaci entre les per-sones i que assisteix a les parts generant moviments que els porten cap auna comunicaci efica i cap a un acord mtuament satisfactori i possible.Convivncia i civisme17Els mediadors sn professionals de diverses rees de la comunitat (advo-cats, treballadors socials, psiclegs, arquitectes, metges, policies, periodis-tes, professors, etc.) que han estat entrenats en negociaci collaborativa imediaci; i que tenen un perfil personal adequat per treballar per a la comu-nitat (credibilitat, confiana, seguretat, empatia, etc.).CARACTERSTIQUES DE LA MEDIACI CIUTADANA La mediaci s un procediment que es centra en el futur, no en elpassat, ni en la recerca de culpables. Dna a les parts un marc protegit, confidencial i no adversarial. s un dels mtodes de resoluci de disputes ms velo. s confidencial. s gratut per als vens. No estableix cap precedent. La persona t la certesa que ser escoltada. Es pot consolidar el vincle entre les persones involucrades. Preserva la dignitat i el prestigi. Utilitza diverses tcniques i procediments per crear una soluci amida. Les parts controlen la soluci. Velocitat en la preparaci del procediment. s possible aclarir malentesos. s possible obtenir una soluci satisfactria per a tots. Si la part no troba acords, t la llibertat dabandonar en qualsevolmoment.BENEFICIS DE LA MEDIACI CIUTADANAPer als ciutadans Loportunitat de resoldre conflictes sense deteriorar les relacionshumanes. Prevenci de lesclat de la violncia. Aprenentatge de formes pacfiques de resoluci de problemes. Foment de la tolerncia front les diferncies culturals. Disminuci de costos econmics, de temps i denergia en la resolu-ci dels conflictesPer als Serveis Municipals Resoluci rpida dels conflictes i evitar la reincidncia. Reducci de costos en la gesti de la resoluci de conflictes a levi-tar que esclatin o que es tractin de forma inadequada.TIPOLOGIA DE CONFLICTES QUE ATENDR EL SERVEI DEMEDIACI Conflictes venals (sorolls, neteja, mals entesos, animals,installacions, humitats, etc) Conflictes Comunitaris (problemes que involucrin a tota lescala dunedifici) Conflictes de barri (entre diversos edificis, despais comunals, entreels vens i un local comercial, bars, etc..)Convivncia i civisme18Convivncia i civisme19TerminisEls primers mesos de treball del centre s necessari formar a la Policia locali al personal de lAjuntament que tindr contacte directe amb el ciutad, jaque aquestes persones seran la font de derivaci de casos del nou servei.Els primers dos mesos es fa la Formaci en mediaci i, en parallel, es vaposant en marxa el servei.Es faran reunions informatives amb diversos sectors de la comunitat (poltics,empresaris, administratives, treballadors socials, oficines pbliques, bibliote-ques, premsa, associacions de vens, ...). Es prepara tot el material de ges-ti per al funcionament del centre i es participa de diverses activitats de difu-si del mateix (radio, premsa escrita, televisi, xerrades obertes).Latenci en mediaci soferir tot lany i sempre en equip de co-mediaci.Lhorari previst s dimarts, dimecres i dijous de 10 a 15 hores i de 16 a 19 h,amb 25 hores datenci al pblic 5 hores de treball intern setmanals.A partir del tercer mes sengega el Programa de difusi de la Cultura de Paual municipi i als mbits educatius.Pressupost El pressupost anual del Centre de Mediaci s de 34.800 .2.4.3. Pla dEquitatEl Pla dEquitat ha elaborat el Protocol dAccions contra la Violncia deGnere. s una eina de treball integral i transversal que t per objectiu coor-dinar tots els agents relacionats amb les vctimes de la violncia de gnereper tal datendre-les, assistir-les i acompanyar-les en el procs de sortida da-quest vincle, denunciant la situaci dagressi i aconseguint el nivell dauto-nomia personal que els permeti comenar una nova vida.Convivncia i civisme202.4.4. PAEEl PAE, Programa Escola, Ciutat i Lleure, sadrea als centres dEducaciInfantil en la seva primera i segona etapa i dEducaci Primria. Inclou acti-vitats dirigides, fonamentalment, als alumnes, per tamb presenten propos-tes adreades als pares/mares, professorat i professionals relacionats amb ladocncia. Lobjectiu s oferir als docents una eina que faciliti, ampli i reforciels currculums escolars i la programaci anual del centre. Lalumnat podraprofitar lexperincia i els diferents escenaris que es poden al seu abast peradquirir nova informaci i coneixements de tipus ms prctic. Les activitatsobeeixen als criteris de qualitat i idonetat. PROMOCI DEL CIVISMEDesprs de sis mesos de treball, la Comissi de Civisme presenta, entre dal-tres, les segents propostes amb lobjectiu de promoure el civisme i la con-vivncia: el Servei de Mediaci Ciutadana, del que ja hem parlat, laSubstituci de multes per feines en benefici de la comunitat i la redacci delMapa de lincivisme. Convivncia i civisme21Des de serveis com Policia Local, Educaci, Medi Ambient, Esports, ViaPblica i Serveis Socials, entre daltres, es porten a terme poltiques dirigidesa promocionar el civisme a la ciutat: Programa joves i esport: que cerca incloure a la societat joves amb dificultatsa travs de la prctica de lesport.Des de Serveis Viaris es treballa per fer de VNG una vila neta.La Policia Local ofereix activitats preventives en escoles i barris: sessionsinformatives sobre seguretat personal i promoci duna conducci segura iresponsable.Des de Serveis Socials saprofundeix en la promoci del respecte per lespaipblic.Medi Ambient treballa per desenvolupar lAgenda XXI local, amb la promocidiniciatives per a lassoliment duns hbits ciutadans respectuosos amb len-torn. Educaci, a travs del Programa dAnimaci Educativa, PAE, ofereix mlti-ples activitats als ms joves, sobre aspectes com la pau, la diversitat, elconeixement de la ciutat, ...Convivncia i civisme223.1. SUBSTITUCI DEL PAGAMENT DE LES SANCIONS PERMESURES EDUCATIVES I/O EN BENEFICI DE LA COMUNITAT3.1.1. Fomentar el civisme en lespai pblic En termes de civisme i ordenances el fet ms rellevant s la substituci desancions per treballs en benefici de la comunitat. Aquesta possibilitat, queexisteix com a llei, sha impulsat tamb a VNG.La substituci del pagament de sancions per mesures educatives i / o enbenefici de la comunitat s una eina de promoci del civisme, ja que parteixde lacceptaci de la falta i sopta per fer treballs enlloc de pagar la correspo-nent multa. Aix est representant canvis en lordenana, per qu es tipificael cost en treballs de cada falta, al mateix temps que va acompanyat del per-feccionament de la manera de funcionar a nivell intern.Daquesta manera, el govern municipal segueix posant un mfasi especial entot all que t a veure amb la participaci ciutadana i la dinamitzaci comuni-tria, ja que considera que sn elements claus per estructurar noves polti-ques de resoluci de conflictes en les quals el protagonisme de la collectivi-tat s un tret essencial. Aix mateix, VNG compta amb un important teixit associatiu que vincula lesseves iniciatives a valors com la solidaritat, la tolerncia i el respecte mutu.Aquests valors faciliten el desenvolupament duna cultura de la mediaci i la-cord i el consens per solucionar problemes. A banda, tant lAjuntament com elmoviment associatiu sn conscients que la sanci o judicialitzaci de les que,en general, es consideren petites faltes o infraccions de carcter administra-tiu no solucionen el problema, ans al contrari, generen efectes no desitjats,com ara la insatisfacci de les parts en conflicte, una demora excessiva en lasoluci, la desconfiana en el sistema, etc.Per aix, es va considerar oport establir un sistema de resposta als conflic-tes molt ms proper als ciutadans, equitatiu, just, rpid i oport, potenciant eldesenvolupament duna cultura de tolerncia i dacceptaci de mesures alter-natives a la mera punici, com la mediaci, larbitratge, la conciliaci, la repa-raci, etc. s a dir, un sistema globalitzador de la resposta pblica a la reso-luci dels conflictes, que engloba tant respostes a les demandes de ladmi-nistraci de justcia com a les sancions en lmbit del compliment de les orde-nances i reglaments municipals.Convivncia i civisme23Una poltica proactiva que fomenta la convivncia a lespai pblic, on la res-ponsabilitat tant de ladministraci com dels ciutadans i ciutadanes que en fans, s lelement central duna poltica de comproms collectiu envers un delsvalors centrals de les ciutats democrtiques: lespai pblic com espai desocialitzaci, relacional i formador.3.1.2. Conviure grcies al respecte mutuLAjuntament de VNG treballa per enfortir la convivncia basada en el res-pecte mutu entre les persones que hi viuen i, a la vegada, per vetllar per queaquelles conductes incviques que dificulten la convivncia ciutadana obtin-guin una resposta assentada en la responsabilitzaci dels infractors i en lapresa de conscincia del dany causat a la comunitat.Amb aquesta actitud s important incidir en els valors que ajuden a progres-sar cap a un objectiu de bona convivncia, respectant els drets i les llibertats,per sense oblidar les obligacions i respecte mutu que, com a ciutadans i ciu-tadanes, es t a la comunitat.Com a rgan regulador daquest comportament comunitari, lAjuntament esbasa en les seves ordenances municipals que, partint dels drets i deures dela ciutadania, tipifiquen les accions que puguin esdevenir un perjudici per a laconvivncia. s en mans de lAjuntament regular de forma positiva aquests drets i deures,fent s daquest mecanisme sancionador per aprofundir en aspectes mspedaggics i de valor social.s en aquest espai on es pot treballar sobre determinades actituds que mal-meten la convivncia, oferint la possibilitat de mesures educatives i/o enbenefici de la comunitat com a substituci a les sancions administratives, con-tribuint en aquest procs responsabilitzador i alhora educatiu. Tenint en compte que existeixen en lordenament vigent disposicions legalsque permeten trobar una soluci pactada entre ladministraci i linfractor,lAjuntament ha decidit establir un sistema alternatiu de commutaci, dexe-cuci i finalitzaci dels procediments sancionadors per les infraccions comesesen contra de les Ordenances municipals vigents i que tinguin impacte en la con-vivncia i el civisme, per mesures educatives i/o en benefici de la comunitat.Convivncia i civismeAquest sistema de commutaci dna la possibilitat de substituir la sanci perun tipus dactivitat, basada en una cooperaci no retribuda en determinatsserveis dutilitat pblica amb inters social i regida per uns criteris concretsque es detallen a continuaci. 3.1.3. Metodologia Aquestes accions van dirigides a les persones que es trobin per les circums-tncies que siguin a Vilanova i la Geltr:1. Les prestacions i les sessions formatives es realitzaran en serveis delAjuntament i en entitats, organitzacions, altres administracions... amb lesque es contactar i es realitzar un conveni de collaboraci. Al mateixtemps sestabliran lnies de coordinaci per fer un control i seguiment dela mesura.2. Es treballar cada cas de manera individual a partir de les caractersti-ques i condicions personals, familiars i socials, procurant que lactivitatsajusti al ritme de la persona.3. Segons el tipus dinfracci, i sobretot en cas de menors, es valorar laidonetat de proposar un acte de mediaci entre les parts, siguin de carc-ter privat o b essent lAjuntament una delles, en representaci dels bnspatrimonials municipals o de la prpia comunitat.4. Segons la graduaci de la infracci, la reincidncia o la particularitat delcas, lAjuntament pot fer una valoraci negativa i no permetre lacollimenta la mesura de substituci.5. LAjuntament vetllar per la proporcionalitat entre la capacitat socioe-ducativa de la mesura i la valoraci dels danys ocasionats. 6. Per dotar de cobertura en mbits de seguretat, lAjuntament comptaramb una assegurana de responsabilitat civil.7. Si malgrat lacceptaci, la persona no realitza o no finalitza la mesuraalternativa, es perseguir el pagament de la sanci imposada inicialment. 24Convivncia i civisme3.1.4. Criteris per als menorsA. Els menors de 16 anys dedat tindran una consideraci especial atsque lobjectiu s prioritzar el carcter educatiu de la mesura, oferint la pos-sibilitat despais de reflexi del mal ocasionat i de les conseqncies de lesseves accions, contribuint a leducaci cap a un canvi dactitud tant a nivellpersonal com comunitari.B. LAjuntament actuar proactivament en tots els casos en que la perso-na infractora sigui menor dedat, proposant a ella i als seus pares o tutors,la possibilitat de realitzar mesures educatives i/o en benefici de la comuni-tat com a substituci a les sancions econmiques.C. Les accions seran bsicament educatives: per una banda, activitats for-matives que aportin als joves elements de reflexi i aprenentatge sobre laconvivncia, i per laltra, accions vivencials que el posin en contacte amb lesrepercussions que tenen les seves accions sobre el conjunt de la comunitat.D. En el cas de menors entre 16 i 18 anys, i segons criteris tcnics, tambpodran desenvolupar mesures de serveis en benefici de la comunitat.E. La durada mxima diria de realitzaci de les activitats no excedirduna jornada laboral de 7 hores. La mesura tampoc no sallargar ms detres mesos en el cas dels menors i es tindr sempre en compte que lesmesures acordades no interfereixin amb les activitats formatives.Sancions:Per a un cmput objectivable, el preu/hora es dedueix de laplicaci del SalariMnim Interprofessional pels treballadors no qualificats temporals per a lanyen curs, multiplicat per dos (per a 2006, 8,46 /hora)La sanci es pot reduir fins a un 50% el seu valor Danys:La repercussi dels danys causats al Patrimoni municipal, prvia valoracidaquests, tindr en compte els segents criteris:- danys per valor inferior als 1.000 es consideraran substituts per la mesura.- pels superiors a aquesta quantitat es pot substituir parcialment o totalmentper les mesures alternatives.25Convivncia i civisme3.1.5. Criteris per als adultsA. Les persones infractores majors de 18 anys dedat, prvia sollicitud dela persona interessada i amb la valoraci dels tcnics corresponents, tenenla possibilitat de substituir les sancions imposades per serveis i/o presta-cions en benefici de la comunitat.B. La durada mxima diria de realitzaci de les activitats no excedirduna jornada laboral de 7 hores.Sancions:Per a un cmput objectivable, el preu/hora es dedueix de laplicaci del SalariMnim Interprofessional pels treballadors no qualificats temporals per a lanyen curs (per al 2006, 4,23 /hora).La sanci es pot reduir fins a un 50% el seu valor.Danys:La repercussi dels danys causats al Patrimoni municipal, prvia valoracidaquests, es poden substituir parcialment o totalment per les mesures alter-natives.3.2. PROGRAMA SOBRE USOS DE LESPAI URBLanlisi Ls dels espais pblics a Vilanova i la Geltr s una iniciativa delAjuntament de VNG dins del programa dAgents Locals de Diversitat iCiutadania de la Diputaci de Barcelona.Aquesta acci neix de la voluntat del govern municipal per promoure el res-pecte per la via pblica al municipi i t per finalitat proporcionar un coneixe-ment til per gestionar les diverses dinmiques socials que es donen a les-pai pblic. La ciutadania s cada dia ms diversa i, per tant, ms complexa i aquest fetgenera noves dinmiques que tenen una incidncia directa en ls de lespaipblic. Sempre, entenent lespai pblic com a espai fsic accessible a tots elsciutadans, sotms a regulaci de ladministraci, susceptible de diversosusos i amb co-presncia entre desconeguts. A ms a ms de ser un lloc derelaci i didentificaci, de contacte entre persones, de socialitzaci de la vidaurbana, dexpressi de la diversitat i despai per a la convivncia.26Convivncia i civismeLobjectiu principal de lacci rau en com el coneixement de ls i de les din-miques de relacions en lespai pblic pot afavorir la construcci de la convi-vncia i la cohesi social. Aquest coneixement de la realitat social permetrintervenir de manera ms efica en la gesti de lespai pblic, tant en el jaexistent com en els de nova creaci. Finalment, una altra de les consideracions a destacar fa referncia a que elsciutadans i els usos que fan dels espais pblics estan en constant canvi. sper aix, que ms enll dun diagnstic sobre espais pblic, es pretn esta-blir un model danlisi de la realitat que es pugui aplicar en qualsevol espai itemps. 3.2.1. Objectius Els objectius generals daquest programa sn analitzar ls social i les din-miques de relaci que es donen en els espais pblics a VNG i identificar lesvariables que influeixen en determinats usos de lespai. A partir del coneixe-ment obtingut, sestabliran eixos de millora en la gesti dels espais pblics isintervindr de manera interdisciplinria a fi de promoure la convivncia a laciutat. Com a resultat dels treballs es vol construir una tipologia dels espais pblicsa VNG en funci de les seves caracterstiques. Aix com crear un model da-nlisi de la realitat, a partir de les variables que sidentifiquin com significati-ves, aplicable en qualsevol espai i temps. 3.2.2. El treball interdisciplinarLacci que es pretn desenvolupar, requereix la implicaci de diverses regi-dories i operadors en el territori a fi dobtenir un coneixement i unes inter-vencions en lespai ms riques i plurals. Es tracta que mentre es realitzi el treball de camp (observaci i entrevistes),la informaci obtinguda sigui valorada de manera interdisciplinria a fi deconsensuar intervencions de millora a lespai pblic. Es proposen un mnimde tres sessions: gener, mar i maig.27Convivncia i civisme3.3. ALTRES Mapa dincivisme: Des del govern municipal es considera que per tal dop-timitzar la feina de manteniment de lentorn urb i la resoluci de problemesendmics cal potenciar la comunicaci entre lAjuntament i els vens en eldia a dia i els detalls de la ciutat. En aquest context, es va decidir elaborarun Mapa dIncivisme.Aquest mapa sha centrat en quatre categories:Incivisme dels conductors.Olors molestos i brutcia.Desperfectes al mobiliari urb.Sorolls.El procediment de treball es va desenvolupar amb la convocatria de reu-nions amb totes les Associacions de Vens de VNG i sels va demanar quinseren els cinc principals problemes de cada categoria. Una vegada identifi-cats, calia prioritzar-los. Seguidament, el comproms i lobligaci de ladmi-nistraci local s fer front a aquestes problemtiques. Lobjectiu daquestesaccions s buscar petits xits que sumats donin resultats satisfactoris perals ciutadans.Est previst que el Mapa dIncivisme es vinculi amb el PEC, per tal de millo-rar-ne lefectivitat, a ms a ms de realitzar les diferents accions que esdecideixin en coordinaci amb la Policia Local i els Serveis Viaris.Aquestes accions aniran acompanyades duna campanya de comunicaciper tal que els ciutadans i ciutadanes nestiguin ben informats. Neteja de grafitis: El passat mes de febrer de 2006, lAjuntament de VNGva engegar una campanya de neteja de pintades de les faanes de la ciu-tat amb lobjectiu de millorar la imatge de la ciutat. Des de llavors, i finsaquest novembre shan fet 2.227 actuacions efectuades per les empresescontractades. La Brigada Municipal va fer-ne 150, apart del mobiliari urb.EN total, sha actuat sobre una superfcie de 21.145 m2 (empreses con-tractades) ms uns 5.200 m2 (a crrec de la Brigada Municipal) tambsense comptar amb el mobiliari urb. A aquests, cal afegir la neteja de pin-tades del mobiliari urb que tamb fa la Brigada.28Convivncia i civismePer tal de poder fer efectiva aquesta campanya es van enviar cartes alspropietaris de totes aquelles faanes que es trobaven amb pintades fetes,amb explicacions de la campanya i un full que calia omplir amb les dadesdemanades per tal de donar autoritzaci a lAjuntament per fer-ne la nete-ja.Un cop rebudes les autoritzacions, lAjuntament ha contractat dues empre-ses que, amb lajut dels serveis municipals, han procedit a realitzar la nete-ja de totes aquelles faanes que han estat autoritzades.El personal encarregat de treure les pintades de les faanes porta cartesinformatives amb les autoritzacions, per tal de facilitar-les a tots aquells pro-pietaris que no lhagin rebut en el moment de netejar una pintada dunafaana autoritzada propera a la seva. En cas que lautoritzaci sompli enel moment, la neteja de la faana es realitza de forma immediata.Est previst que la campanya sallargui uns mesos i aconseguir daquestamanera que la imatge de la ciutat quedi neta de pintades a les faanes. Els animals domstics, uns ciutadans a tenir en compte:Els propietaris danimals domstics de companyia han de respectar unseguit de normes i directrius per tal que la convivncia de gossos i gatsamb la totalitat de la poblaci no suposi cap trasbals, tant per als qui tenenanimals com per als qui no. Aix doncs, cal tenir en compte els segentspunts: El propietari haur de disposar de la cartilla sanitria de lanimal actualit-zada. Cal censar els animals en el corresponent cens municipal. Aquesta ins-cripci es realitza a la Regidoria de Serveis Viaris. Els propietaris danimals de companyia tenen lobligaci de mantenir-losen condicions higiniques i sanitries adequades. A les vies pbliques els gossos aniran provets de corretja o cadena. Enel cas dels gossos considerats potencialment perillosos aquests han danarlligats i provets del corresponent morri, i en cap cas poden ser condutsper menors de 16 anys. s prohibit de deixar les deposicions fecals dels gossos i dels gats a lesvies pbliques.29Convivncia i civisme Es considera que un animal est abandonat si no porta la identificacicensal i no va acompanyat de cap persona. El termini per recuperar un animal sense identificaci s de vuit dies. Perals animals censats el termini s de deu dies. Oci responsable: LAjuntament de VNG est fent un treball especfic entemes de convivncia i civisme, especialment a la zona de la Geltr, onvens, propietaris de locals i consistori han iniciat converses per collaborar.Des del govern de VNG es considera que loci ha destar dins de les ciu-tats, per qu s una activitat humana, com qualsevol altra.Shan de posar en prctica accions i avaluar-les, des de cadascuna de lesparts implicades, com la presncia de controladors de portes, treballar demanera coordinada amb la Policia Local, collocar cartells de silenci a la viapblica, intensificar la neteja de la zona, estudiar mesures de tancament deltrnsit del carrer, etc. Agenda XXI: El Programa Agenda XXI est adreat a tots els nivells i totala comunitat educativa de VNG, amb lobjectiu de promoure lambientalit-zaci del centre educatiu i incorporar la dimensi ambiental a travs delprocs participatiu i integrador. Cada centre adherit inicia la seva Agenda XXI al setembre i les activitats esproposen i es realitzen des del propi centre, amb el suport i lassessora-ment de lAjuntament de VNG. 30Convivncia i civisme4. POLICIA LOCAL DE VNG AL SERVEI DE LACIUTATLa Policia Local de VNG s un collectiu en permanent procs de canvi pertal dadaptar-se a les noves situacions i exigncies que dia a dia planteja lanostra societat. Donar resposta a les demandes de forma satisfactria per al ciutad, amb efi-ccia i eficincia, requereix un esfor en lactualitzaci de personal, una for-maci orientada a lassoliment de noves habilitats i una adaptaci dels pro-tocols i mtodes de treball als canvis normatius i procedimentals, per no smenys important el comproms amb la ciutadania que adquireixen totes icadascuna de les persones que formen part de la plantilla.Tamb, mantenir la figura del gurdia de barri a la ciutat suposa millorar nota-blement les expectatives, lapropament i el grau de satisfacci dels ciutadansi ciutadanes duna policia propera i orientada al servei i a la resoluci de con-flictes. Bona part dels seus serveis estan orientats a lauxili i a lassistncia ales persones, a la protecci dels escolars i a la detecci danomalies a la viapblica, entre altres.La Policia Local tamb porta a terme accions deducaci viria a les escolespbliques i privades de primria, de secundria i deducaci especial perdivulgar entre els joves les normes bsiques de seguretat viria.Des daquest 2006 es treballa amb el Sistema dInformaci Policial, SIP, ques la mateixa eina amb la que treballen els Mossos desquadra i tamb tenendades del Ministeri de lInterior. El SIP ha donat molta autonomia a la PoliciaLocal com a collectiu i ha agilitzat els procediments instruts amb aquest sis-tema. A banda de les tasques especfiques dirigides a garantir la seguretat de laciutadania, la Policia Local porta a terme, durant tot lany, accions preventi-ves amb lobjectiu de promoure conductes cviques i millorar la convivncia. 31Convivncia i civismeLes tasques en aquest sentit sn: Mantenir i intensificar les campanyes realitzades amb l'objectiu de vet-llar pel compliment de les ordenances, especialment aquelles que afec-ten a la mobilitat i a la contaminaci acstica. Potenciar l'educaci viria a les escoles i als collectius de ciutadans iciutadanes que ho sollicitin, amb l'objectiu de millorar la seguretat delsusuaris de la via pblica. Tamb, la Policia Local est a disposici delsdiferents centres educatius de la ciutat a les hores d'entrada i sortida deles escoles. Participar en el Protocol contra la violncia domstica que es realitza enel marc de poltiques d'equitat de gnere i transversalitat. Fomentar la participaci ciutadana en matria de seguretat i de protec-ci ciutadana. Posar en tot moment una Policia Local al servei d'una societat multicul-tural. Constituir el Consell Municipal de Seguretat amb l'objectiu de millorar laparticipaci ciutadana en les poltiques municipals de seguretat i preven-ci i mantenir un contacte obert i permanent amb les associacions ve-nals, els consells escolars, les agrupacions de comerciants en la millorade la seguretat i prevenci ciutadana. 32Plaa de la Vila, 808800 Vilanova i la GeltrTel. 93 814 00 00 www.vilanova.cat

Recommended

View more >