comentada Normativa - ?· 4 Què és la pirotècnia Des del punt de vista legal, totes les condicions…

  • Published on
    21-Sep-2018

  • View
    212

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

  • PIROTCNIA RECREATIVA

    Normativacomentada

  • 2

    Edita: Administraci General de lEstat

    Generalitat de CatalunyaDepartament dInteriorAssociaci de Fabricants i Majoristes de Catalunya de Focs dArtifici

    1 Edici: Juny 2005

    Tiratge:3000 exemplars

    Assessoria Externa: Ramn Masdeu i P

    Comit de Validaci: Grup Multidisciplinar de Revetlles

    Direcci i Coordinaci:Jaume Guamis i TohaBernardino Basols i Sierra

    BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

    Pirotcnia recreativa : normativa comentadaI. Guamis i Toh, Jaume, dir. II. Basols i Sierra, Bernardino, dir. III. Espanya IV. Catalunya. Generalitat1. Pirotcnia Dret i legislaci Catalunya662.1(467.1)(094.46)

    Producci:Vanguard Grfic

    Depsit Legal:B-

  • 3

    Qu s la pirotcnia 4

    Qui pot vendre artificis pirotcnics 5

    Com sobt lautoritzaci de venda 6

    Quines han de ser les caracterstiques dels establiments 8

    Edats mnimes per adquirir productes pirotcnics 10

    Altra legislaci aplicable (llei 3/1998, de la generalitat) 1 1

    Consells destinats als consumidors 14

    Normativa aplicable a la celebraci despectacles 16

    ndex

  • 4

    Qu s la pirotcnia

    Des del punt de vista legal, totes les condicions tcniques i

    administratives que envolten la pirotcnia estan previstes en el text

    del vigent Reglament dexplosius, aprovat pel Reial decret 230/1998,

    de 16 de febrer (BOE nm. 61, de 12.03.1998, amb correcci

    derrades en el BOE nm. 157, de 02.07.1998). El Reglament

    especifica el segent:

    Una altra classificaci que afecta tamb els artificis pirotcnics s la que estableix el Reglament dexplosius quan defineix les anomenades divisions de risc, en les quals es classifiquen les diferents matries reglamentades dacord amb les seves caracterstiques i grau de perill en cas daccident. Aquesta classificaci tamb est relacionada amb les condicions de compatibilitat entre les matries pel que fa al transport i emmagatzematge, segons les directrius internacionals

    Els artificis pirotcnics sn objectes fabricats majoritriament de forma artesana, constituts generalment per un embolcall de paper, cartr o, en determinats casos, plstic, que cont al seu interior una quantitat determinada de matria pirotcnica, generalment deflagrants (art. 22). Sn matries pirotcniques aquelles matries o mescles de matries destinades a produir efectes calrics, lluminosos, sonors, gasosos o fumgens, o una combinaci daquests efectes, com a conseqncia de reaccions qumiques exotrmiques autosostingudes no detonants (art. 10.1.b). Els artificis pirotcnics estan classificats mitjanant la tipificaci segent (art. 23): - Classe I: Artificis pirotcnics que presenten un risc molt redut i que estan pensats per ser utilitzats en rees confinades, incls linterior dedificis dhabitatges. - Classe II: Artificis pirotcnics que presenten un risc redut i que estan pensats per ser utilitzats a laire lliure en rees confinades. - Classe III: Artificis pirotcnics que presenten un risc mitj i que estan pensats per ser utilitzats a laire lliure, en rees mplies i obertes. - Classe IV: Artificis pirotcnics que presenten un alt risc o estan sense determinar i que estan pensats per ser utilitzats nicament per professionals. - Classe V: Artificis pirotcnics dutilitzaci en agricultura i meteorologia. - Classe VI: Artificis pirotcnics dutilitzaci en ferrocarrils, transports terrestres i aeris i localitzaci de persones. - Classe VII: Artificis pirotcnics dutilitzaci en la marina. - Classe VIII: Artificis pirotcnics dutilitzaci en cinematografia, teatres i espectacles, per a efectes especials. La catalogaci i classificaci dels artificis pirotcnics en les diferents classes que shan enumerat s competncia del Ministeri dIndstria i Energia (art. 25).

  • 5

    (classificaci ONU), que han estat definides per la modificaci de larticle 10 del Reglamento de Explosivos introdut pel RD 277/2005 de 11 de mar,

    Larticle 13 del Reglament enumera i descriu les divisions de risc. Les que afecten la pirotcnia recreativa sn les segents:

    Pel que fa a la correlaci entre la classificaci de les matries que estableix el Reglament dexplosius espanyol i la classificaci ONU, veurem que a lapartat C. PIROTCNIA senumeren els artificis pirotcnics de les classes I i II com a inclosos en la divisi de risc 1.4, i els de la classe III com a inclosos en les divisions de risc 1.3 i 1.4.

    Qui pot vendre artificis pirotcnics

    Tots els materials que regula el Reglament dexplosius (RE) disposats per ser comercialitzats shan de guardar en dipsits autoritzats per les delegacions del Govern a les comunitats autnomes o b pel Ministeri directament, segons la capacitat autoritzada.

    Aquests dipsits reglamentaris poden ser industrials, comercials o de consum (art. 150).

    En el cas concret de la pirotcnia, els establiments destinats a la venda de productes pirotcnics poden ser autoritzats com a magatzems especials (art. 188 i 201.1), sempre que compleixin les condicions estructurals i demplaament que especifica la Instrucci tcnica

    Divisi 1.3: matries i objectes que presenten un risc dincendi, amb lleuger risc defectes de flama o de projecci, o dambds efectes, per sense risc dexplosi en massa, i: a) la seva combusti dna lloc a una radiaci trmica, en el seu cas. b) cremen uns a continuaci dels altres amb efectes mnims de flama o de projecci, o ambds efectes. Divisi 1.4: matries i objectes que noms presenten un petit risc en cas dignici o encepat. Divisi 1.6: objectes que contenen nicament substncies altament insensibles i que ofereixen una probabilitat molt escassa dencepat accidental o dexplosi en tota la massa.

    Larticle 154 del RE estableix que els dipsits comercials de pirotcnia, si superen els 10.000 kg nets de matria reglamentria, han de ser autoritzats de conformitat amb les disposicions del RD 230/1998 respecte a lestabliment de tallers, si es tracta de cartutxeria o artificis pirotcnics. Larticle 106.2 del RE estableix que els tallers (i, per tant, els dipsits comercials de pirotcnia, sigui quina sigui la seva capacitat) han de ser autoritzats pels delegats del Govern de la Comunitat Autnoma que correspongui.

  • 6

    complementria nm. 19 del Reglament dexplosius. La Instrucci preveu, bsicament, dos tipus destabliment: els locals tancats i les casetes que sinstallen en espais oberts, que poden ser pblics o privats.

    Aquests establiments poden emmagatzemar i vendre nicament artificis pirotcnics de les classes I, II i III. Els locals tancats estan limitats a una quantitat mxima de 50 kg de matria pirotcnica reglamentada neta de les classes II i III i illimitada de la classe I, i les casetes, a 30 kg de matria pirotcnica reglamentada de les classes II i III i illimitada de la classe I.

    La venda de productes pirotcnics en els establiments que shan citat requereix una autoritzaci administrativa, que emet, per delegaci de funcions, el subdelegat del Govern de la provncia que correspongui, un cop obtinguts els informes favorables que han daportar, a requeriment daquest organisme, lAjuntament, lrea Funcional dIndstria i Energia del Ministeri dIndstria i Energia i la Intervenci dArmes i Explosius de la Gurdia Civil.

    En la Comunitat Autnoma de Catalunya est previst, per als locals tancats respecte al carrer, que linforme de lAjuntament vagi acompanyat dun altre informe ems pels serveis demergncies que correspongui.

    Lautoritzaci governamental de venda serveix de base substancial per atorgar la preceptiva llicncia municipal per al desenvolupament de lactivitat. Linteressat ha de sollicitar directament aquesta llicncia a lAjuntament, o b aquest pot considerar-la com a sollicitada dacord amb la documentaci que rebi de la Subdelegaci del Govern.

    Lautoritzaci de venda, quan es refereix a una caseta installada en espai obert, t sempre una validesa mxima de 30 dies, compresos en el perode que linteressat solliciti. Els locals tancats poden ser autoritzats de forma indefinida, o b per un perode determinat, tamb a petici de linteressat.

    Com sobt lautoritzaci de venda

    El trmit per a lobtenci de lautoritzaci governativa de venda de productes pirotcnics sinicia amb la presentaci de la sollicitud per part de linteressat al Registre General de la Subdelegaci del Govern a la provncia corresponent, o b en qualsevol altre registre oficial, en els termes que assenyala larticle 38.4 de la Llei 30/92, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com.

    Aquesta sollicitud cont totes les dades personals de linteressat, com sn nom i cognoms, DNI, adrea i telfon, aix com la localitzaci concreta del punt on estar ubicat lestabliment (municipi, carrer, plaa, etc.) i nom i cognoms i DNI dels responsables de venda. Ha

  • 7

    danar acompanyada de quatre exemplars de les fotocpies del DNI del titular i dels responsables de venda, i duna memria tcnica redactada per un tcnic competent i visada pel collegi professional corresponent.

    En el cas dels locals ja autoritzats amb anterioritat, la memria tcnica pot ser substituda per una declaraci jurada del titular, dacord amb el que disposa el punt 1.6 de la Instrucci tcnica complementria nm. 19 del RD 230/1998 (Reglament dexplosius).

    En el cas de les casetes installades en espais oberts sha dadjuntar tamb el document acreditatiu que es disposa duna autoritzaci per dipositar diriament el material sobrant de la venda en un magatzem autoritzat.

    La documentaci anterior s tramesa per les subdelegacions del Govern a les altres administracions pbliques competents en la tramitaci que shan enumerat abans, s a dir, lrea Funcional dIndstria i Energia, lAjuntament afectat i la Intervenci dArmes i Explosius de la Gurdia Civil, les quals han demetre els seus informes, dacord amb les respectives competncies que els sn prpies.

    LAjuntament, en el cas dels locals, ha de trametre una cpia de lexpedient al servei de prevenci i extinci dincendis corresponent, el qual pot ser propi del municipi (com per exemple, en el cas de Barcelona), o b a la Direcci General dEmergncies i Seguretat Civil, de la Generalitat de Catalunya, per a la resta de municipis. Aquests dos organismes han de redactar un informe relatiu al compliment per part de lestabliment de les condicions de seguretat en matria de prevenci. LAjuntament ha dincloure aquest informe en linforme elaborat pels seus propis serveis tcnics, i desprs lha de trametre a la Subdelegaci del Govern.

    Quan la Subdelegaci del Govern t en poder seu els tres informes, i en el supsit que tots tres siguin favorables, ja pot emetre lautoritzaci de venda. Si algun dells cont alguna esmena a fer, ho ha de comunicar a linteressat i donar-li el termini legal necessari per tal que esmeni el defecte o defectes que assenyala linforme desfavorable. Una vegada feta la correcci, el titular de la sollicitud ho ha de comunicar a la Subdelegaci del Govern, la qual al seu torn ho ha de comunicar a lorganisme informant que lhagi detectat. Aquest, desprs de fer les comprovacions oportunes, ha de refer linforme i trametrel novament a la Subdelegaci del Govern.

    Queda molt clar que tota aquesta tramitaci s fora feixuga, a causa de la intervenci de diferents administracions. Per aix s molt interessant que cadascuna, des de la posici que li correspon i tenint present que aquesta activitat, a Catalunya, es desenvolupa en dates molt concretes, sigui tan diligent com sigui possible en la seva gesti, en compliment dels terminis legals que regula la Llei 30/1992 per emetre informes.

  • 8

    En qualsevol cas, i des dun punt de vista eminentment prctic, els informes haurien darribar a les subdelegacions del Govern abans del dia 15 de maig, tota vegada que cada any es tramiten un nombre molt important dexpedients destabliments, amb un mnim de tres informes per cada un dells, com a pas previ a poder emetre la Resoluci. La recepci dels informes ms enll del 15 de maig comporta que les resolucions no semeten amb la celeritat desitjable.

    Quines han de ser les caracterstiques dels establiments

    La Instrucci tcnica complementria (ITC) nm. 19 del Reglament dexplosius defineix les caracterstiques dels establiments amb el redactat segent: Locals permanents (segons larticle 2.1)

    Sentn per locals permanents per a la venda dartificis pirotcnics els locals de venda tancats respecte del carrer en els quals es realitza aquesta activitat i que poden formar part dun edifici en el qual es realitzen altres activitats, inclosa la dhabitatge hum, com tamb els que estan allats respecte daltres edificacions. tenen la consideraci de locals permanents els establiments que no estan tancats respecte del carrer. Els elements constructius que conformen la separaci dun local permanent respecte de dependncies o edificacions contiges han de complir les condicions exigides per als sectors dincendi RF-120. Si el local est connectat amb una altra dependncia del mateix establiment o aliena ha de disposar duna porta homologada com a RF-60. El local ha de disposar, com a mnim, de dues sortides situades al mateix nivell del local, que han de tenir una amplada lliure mnima de 80 cm i obrir cap a lexterior. Tots els locals permanents han de comptar amb un magatzem per guardar-hi els artificis pirotcnics que shi comercialitzin. Els elements constructius que tanquen aquest magatzem han de complir tamb les exigncies dels sectors dincendi RF-120 (*), i el magatzem ha destar dotat de portes daccs de tipus homologat com a RF-60, segons la norma UNE 23093. Laccs al magatzem sha de realitzar, preferentment, des del mateix local de venda. En cap cas sautoritzaran magatzems que, per accedir-hi, sigui necessari travessar dependncies destinades a habitatges. Si alguna porta dna a un vestbul dhabitatges o a un pati interior, a ms de ser RF-60, ha de disposar de molla de retorn; aquest vestbul o pati ha de tenir comunicaci directa amb el carrer o tenir una superfcie superior a 50 metres quadrats. En qualsevol cas, les portes dels locals i magatzems han dobrir en el sentit de la sortida. (*) Queden exclosos de la condici de resistncia al foc RF-120 els elements que constitueixen el tancament del local de venda respecte del carrer.

  • 9

    La resistncia al foc de 120 minuts prevista aqu pel legislador, tant pel que fa als locals de venda com als compartiments destinats a magatzem, est en consonncia amb el risc que comporten els artificis pirotcnics de les classes I, II i III, ateses les caracterstiques dels elements que shi integren, amb una crrega de foc molt inferior a, per exemple, un magatzem de papereria o un establiment de venda de pintures i dissolvents sense un lmit concret de capacitat. Cal tenir present que, en la majoria dels artificis pirotcnics daquestes classes, t ms poder calric lembolcall de paper o cartr que les matries o mescles pirotcniques que contenen.

    La resistncia al foc dels diversos elements constructius es detalla als annexos de la Norma bsica de ledificaci - Condicions de protecci contra els incendis (NBE-CPI.96).

    La installaci elctrica de lestabliment ha de ser estanca, de seguretat augmentada (IP.65 mnim) i no es poden utilitzar per a lenllumenat lmpades porttils que impliquin qualsevol tipus de combusti. En tots els casos, la installa...