Catalunya La Història La Història La Prehistòria

  • Published on
    18-Nov-2014

  • View
    112

  • Download
    5

Embed Size (px)

Transcript

Catalunya La histria La histria La prehistria. La prehistria de Catalunya, al costat de fenmens comuns a la resta dels Pasos Catalans en presenta uns altres d'especfics, conseqncia de l'enlla ms directe amb Europa. Hom no coneix prcticament res del poblament del paleoltic inferior. Del paleoltic mitj hi ha la troballa antropolgica de l'home de Neandertal, la mandbula de Banyoles, i diverses coves amb jaciment mosteri: a Capellades, l'abric de Roman i l'estaci Agut; a Moi, la cova de les Teixoneres; a Reus, el jaciment de la bbila Sugranyes. El paleoltic superior s representat per indstries molt semblants a les de les terres de la banda septentrional dels Pirineus: aurinyaci, solutri i magdaleni, conegudes sobretot a travs del grup de coves de Seriny, del Cau i la de les Goges de Sant Juli de Ramis. L'epipaleoltic o mesoltic s significatiu sobretot a la cova del Filador de Margalef. Respecte a l'art paleoltic, hom ha pogut identificar pintures de l'art rupestre dit dels pintors de les serres, l'exemple ms important del qual, a Catalunya, s la balma del Cogul (Garrigues). Hom el pot datar de finals del paleoltic o b ja en ple epipaleoltic. Com arreu, el neoltic, amb l'entrada a l'economia agrcola i pastoral, represent una transformaci important. El ms antic, amb manifestacions similars arreu del litoral mediterrani occidental, s el que t com a manifestaci ms tpica la cermica impresa, amb la variant dita cardial. Entre les troballes documentades destaca el grup de Montserrat (coves Gran i Freda), que sembla que fou sobretot de pastors (el conreu era secundari) i que visqu durant el quart millenni. La colonitzaci agrcola de les planes i les terres baixes comen amb el segon neoltic, identificat a travs dels sepulcres de fossa, el representant ms meridional de tot un conjunt de civilitzacions germanes de l'Europa occidental (Chassey, Lagozza, Cortaillod). Poc abans del 2000 aC Catalunya entr en la cultura megaltica, lligada al comenament de l's del metall (coure). Els monuments megaltics sepulcrals (dlmens, sepulcres de corredor, galeries cobertes, cistes) i els menhirs es troben sobretot a la meitat septentrional del territori. Un dels elements d'aquest conjunt de meglits i coves sepulcrals s el vas campaniforme, b que probablement posterior a l'origen de la civilitzaci megaltica catalana. Poc desprs de l'any 1000 aC trobem una gran transformaci cultural a tot Catalunya amb un nou ritu funerari d'incineraci (camps d'urnes), intensificaci dels conreus i la ramaderia, i inici de la utilizaci del ferro. Catalunya La histria La histria La colonitzaci grega i la civilitzaci ibrica. Durant el s VI aC els grecs comenaren a navegar pel litoral catal. Els foceus, que acabaven d'establir la base a Massalia (Marsella), fundaren, vers el 500 aC, Emporion (Empries) i Rhode (Roses), les quals esdevingueren dues de les ciutats gregues colonials establertes ms cap a occident. Emporion i Rhode encunyaren moneda, que fou la primera que circul entre els indgenes, i que imitaren. La influncia dels grecs fou molt forta i va provocar, junt amb l'impacte del comer dels fenicis al sud de la Pennsula Ibrica, la majoria de les novetats que defineixen la cultura ibrica, documentada a Catalunya almenys des del s V aC. Durant la segona guerra Pnica Annbal travess Catalunya per dirigirse a Roma. La contraofensiva romana prengu Empries com a base de desembarcament d'un cos expedicionari (218 aC) que aconsegu d'expulsar els cartaginesos de la Pennsula Ibrica. Catalunya La histria La histria 1

La romanitzaci. Durant els primers temps del domini rom es produren diverses revoltes indgenes, la ms destacada de les quals fou la dels ilergets i altres pobles vens dirigits per Indbil i Mandoni. El 195 aC Cat aconsegu el domini definitiu de les tribus indgenes de Catalunya. Per la transformaci profunda, la romanitzaci, no arrib veritablement fins cap a la fi del s I aC. Decaigu la cultura indgena i s'an imposant la manera de viure a l'estil rom: penetraci del llat, sistemes legislatius, moneda unificada encunyada a Roma, economia basada en el sistema de la villa rstica, establiment de ciutats de nova fundaci o transformaci de les antigues, xarxa de vies de comunicaci, etc. Administrativament l'actual territori de Catalunya constitu el convent jurdic tarraconense, dins la provncia dita primerament Citerior, i desprs Tarraconense. Trraco era alhora capital de la provncia i del convent. Al s III es produ una crisi que somogu tot el mn rom. A Catalunya fou particularment aguda a causa de les invasions dels francs i els alamans, invasions probablement unides a convulsions internes d'origen social. Les ciutats ms importants foren poc o molt destrudes, aix com gran part de les cases de pags, les villes. Catalunya La histria La histria La dominaci visigtica. El 415, Atalf (casat amb Galla Placdia) i els seus visigots, establerts a la Gllia des del 412, travessaren els Pirineus i s'assentaren a Barcelona, on Atalf fou assassinat l'agost del mateix any. Fou doncs, una dominaci visigtica de curta durada, ja que el seu successor, Vllia, elegit pel setembre, s'establ com a federat dels romans a Aquitnia. Els visigots, sollicitats pels romans per combatre contra els sueus, feren noves incursions a la Pennsula Ibrica, on s'installaren permanentment (456) al nord del Tajo i a la conca del Duero; el 462 Teodoric s'establ al Narbons. Mentrestant es produ a la Tarraconense una revolta de camperols (bagaudes), els quals foren combatuts des del 441 per generals romans ajudats per un exrcit federat sueu manat pel seu rei Requiari. Durant l'expansi del regne visigtic de Tolosa, sota el govern d'Euric, en 470475, Heldefred prengu Tarragona, que se li havia oposat, i desprs, altres ciutats martimes. Desprs de la caiguda de l'imperi Rom (476), la Tarraconense rest sota el govern d'Euric, rei ja per dret propi; en el seu temps es romanitzaren probablement la Cerdanya i part del Conflent. Fou succet per Alaric II, contra el qual es revolt la Tarraconense (496). En les lluites que posaren fi al regne de Tolosa, i que establiren l'anomenat intermedi ostrogot (531567), Gesaleic, fill bastard d'Alaric, fug a Barcelona, on fou derrotat per l'ostrogot Ibbas vers el 509. Teodoric, rei ostrogot d'Itlia, aconsegu de restablir la prefectura de les Gllies i Arle i les provncies hispniques foren posades sota la seva administraci, convertintse en regent de la monarqua visigoda, en nom del seu net Amalaric; parallelament el bisbe Cesari d'Arle impuls la reuni de concilis a la Tarraconense. Amalaric, ja rei dels visigots, fou atacat pels francs a Narbona, fug per mar a Barcelona, on fou assassinat (531) pel franc Bess. Teudis, d'origen ostrogot i antic general de Teodoric, proclamat aleshores rei a Barcelona, mantingu aqu la capital, i tend, sembla, a unificar socialment i polticament gots i romans. Mort Teudis (548), el seu successor Teudiscle trasllad la cort a Sevilla i fou traslladada poc desprs, el 554, a Toledo per Atanagild, a la mort del qual (567) acab l'intermedi ostrogot. En la divisi de la Hispnia visigtica establerta pel nou rei Liuva, que associ al seu germ Leovigild al govern, la Tarraconense rest sota el poder del primer fins a la seva mort (573). Aleshores, Leovigild esdevingu rei nic a Toledo; amb tot, fins a l'acci uniformista de Recesvint, el govern de la Hispnia oriental rest en certa manera autnom. Si Leovigild havia intentat la unificaci religiosa sota el signe de l'arrianisme, el 589 Recared es convert al catolicisme, seguit per la gran majoria dels visigots. El monaquisme havia prosperat des de la fi del s IV, i molt sovint els bisbes foren triats entre monjos. En el concili IV de Toledo (633) es manifestaren tendncies uniformistes, que en el camp de la litrgia prengueren com a base la litrgia tarraconense, la qual s'havia anat plasmant en el perode d'ascens cultural d'aquesta provncia des del comenament del s VI fins a mitjan s VII. Poc temps desprs de l'elecci de Vamba com a rei, el seu general Pau s'apoder de Narbona, on fou elegit rei suprem de l'Orient; fou reconegut pel Narbons i la Tarraconense fins a l'Ebre, com a reacci contra 2

l'uniformisme de Recesvint. Vamba, per, ocup Girona i Barcelona i redu Pau (673) a Nimes. Els bisbes de la Tarraconense i del Narbons no assistiren als concilis XI (675) i XII (681) de Toledo, al primer dels quals es pales el fracs de la unificaci litrgica i el retorn a la varietat, dins la qual les dues provncies esmentades mantingueren una forta personalitat diferenciada, amb una notable unitat interior. Catalunya La histria La histria La dominaci islmica i la conquesta carolngia de la Catalunya Vella. A la mort de Vtitza (710), el seu fill khila, afrontat en la successi del tron a Roderic, es refugi a la Hispnia oriental, mentre Roderic governava la resta de la Pennsula Ibrica. Els partidaris d'khila demanaren ajuda als sarrans, que derrotaren Roderic i ocuparen els territoris que aquest dominava (711). Desprs de negociarho amb els rabs, que li oferien el retorn de les seves propietats personals si els entregava el regne, khila abandon la Hispnia oriental, per els seus magnats no acceptaren el pacte i nomenaren rei (713) Ard, que es mantingu uns quants anys a la Tarraconense oriental i a Septimnia. Tanmateix, el 725 `Anbasa complet l'ocupaci rab de Septimnia, fet que pos fi al regne visigtic, tot i que durant un quant temps, sota el domini islmic es mantingu la poblaci cristiana amb els seus comtes, jutges i bisbes. Tanmateix, hi hagu una forta emigraci entre els estaments dirigents, vers el nord o vers Provena i Itlia. Es produ, aix mateix, una certa migraci interior, amb una tendncia a la ruralitzaci i al desplaament vers les comarques muntanyenques. Vers el 731, el berber Munusa, probable val de Septimnia, es rebell contra els rabs de Crdova, per fou sotms a Llvia pel val cordovs `Abd alRamn ibn `Abd Allh al0fiq, el qual continu l'ofensiva musulmana fins a la seva derrota a Poitiers (732) davant l'exrcit franc de Carles Martell. Per l'acci reconqueridora de la dinastia carolngia no arrib a ocupar Septimnia, i amb ella el Rossell, fins el 759. Catalunya restava, per, dins l'mbit de domini rab. Tanmateix, durant l'assemblea de Paderborn (777) es present davant Carlemany el governador de Barcelona i Girona Ibn al`Arab, per tal de demanar ajut, en canvi d'una certa submissi, per constituirse independent alhora de Crdova i de Bagdad. Interessat, Carlemany penetr a la Pennsula Ibrica amb dos exrcits, un per Navarra, comandat per ell mateix, i l'altre pel Ports o Panissars, al qual s'un a Barcelona Sulaymn ibn al`Arab; aquests dos exrcits, que coincidiren a Osca, davant la negativa del val de Saragossa d'obrirlos les portes i desprs d'un perode de negociacions, emprengueren la retirada, durant la qual sofriren la important desfeta de Roncesvalls. Malgrat la derrota, l'avan franc continu i hom creu que el 782 ja havien pres l'Alt Empord. El 785 els homes de Girona lliuraren la ciutat a Llus el Piads, des del 781 rei d'Aquitnia. Poc abans del 789 l'Urgellet havia passat al domini franc i, juntament amb la Cerdanya i el Conflent, era sota la jurisdicci d'un comte Borrell, segurament hispanovisigot. A la fi del s VIII la frontera amb els rabs devia arribar fins a la Tordera i el Montseny pel cant del comtat de Girona, encomanat al comte Rostany, i fins al Congost, el nord del pla de Bages i Coll de Narg per la banda dels dominis de Borrell. La contnua penetraci franca era, a ms, afavorida per les dissensions entre les autoritats musulmanes de l'antiga Tarraconense. Aix, Llus el Piads organitz (800) una campanya vers Barcelona que va fracasar. El 801, per, una assemblea reunida a Tolosa decid una nova expedici a Barcelona i probablement tamb a Lleida i a Tortosa, per tal d'establir un territori amb slides fronteres a l'Ebre i al Cinca. El setge de Barcelona dur tot l'estiu. Caiguda la ciutat, Llus encoman aquest comtat a Ber. La frontera degu restar fixada vers el riu Gai. El 810 Carlemany sign un acord de pau proposat per alakam i la frontera rest estabilitzada. Circumstncies posteriors no li permeteren grans canvis durant tres segles, fet que determin la diferenciaci entre la Catalunya Vella, reconquerida a la fi del s VIII i comenament del IX, i la Catalunya Nova, que ho seria principalment des de la fi del s XI fins a mitjan s XII. Catalunya La histria La histria

3

La dominaci islmica i la conquesta carolngia de la Catalunya Vella. A la mort de Vtitza (710), el seu fill khila, afrontat en la successi del tron a Roderic, es refugi a la Hispnia oriental, mentre Roderic governava la resta de la Pennsula Ibrica. Els partidaris d'khila demanaren ajuda als sarrans, que derrotaren Roderic i ocuparen els territoris que aquest dominava (711). Desprs de negociarho amb els rabs, que li oferien el retorn de les seves propietats personals si els entregava el regne, khila abandon la Hispnia oriental, per els seus magnats no acceptaren el pacte i nomenaren rei (713) Ard, que es mantingu uns quants anys a la Tarraconense oriental i a Septimnia. Tanmateix, el 725 `Anbasa complet l'ocupaci rab de Septimnia, fet que pos fi al regne visigtic, tot i que durant un quant temps, sota el domini islmic es mantingu la poblaci cristiana amb els seus comtes, jutges i bisbes. Tanmateix, hi hagu una forta emigraci entre els estaments dirigents, vers el nord o vers Provena i Itlia. Es produ, aix mateix, una certa migraci interior, amb una tendncia a la ruralitzaci i al desplaament vers les comarques muntanyenques. Vers el 731, el berber Munusa, probable val de Septimnia, es rebell contra els rabs de Crdova, per fou sotms a Llvia pel val cordovs `Abd alRamn ibn `Abd Allh al0fiq, el qual continu l'ofensiva musulmana fins a la seva derrota a Poitiers (732) davant l'exrcit franc de Carles Martell. Per l'acci reconqueridora de la dinastia carolngia no arrib a ocupar Septimnia, i amb ella el Rossell, fins el 759. Catalunya restava, per, dins l'mbit de domini rab. Tanmateix, durant l'assemblea de Paderborn (777) es present davant Carlemany el governador de Barcelona i Girona Ibn al`Arab, per tal de demanar ajut, en canvi d'una certa submissi, per constituirse independent alhora de Crdova i de Bagdad. Interessat, Carlemany penetr a la Pennsula Ibrica amb dos exrcits, un per Navarra, comandat per ell mateix, i l'altre pel Ports o Panissars, al qual s'un a Barcelona Sulaymn ibn al`Arab; aquests dos exrcits, que coincidiren a Osca, davant la negativa del val de Saragossa d'obrirlos les portes i desprs d'un perode de negociacions, emprengueren la retirada, durant la qual sofriren la important desfeta de Roncesvalls. Malgrat la derrota, l'avan franc continu i hom creu que el 782 ja havien pres l'Alt Empord. El 785 els homes de Girona lliuraren la ciutat a Llus el Piads, des del 781 rei d'Aquitnia. Poc abans del 789 l'Urgellet havia passat al domini franc i, juntament amb la Cerdanya i el Conflent, era sota la jurisdicci d'un comte Borrell, segurament hispanovisigot. A la fi...