Aprendre a llegir i a escriure

  • Published on
    28-Jan-2017

  • View
    230

  • Download
    8

Transcript

suplement educatiu de la revista de lletres LIlla hivern 2010 nm. 14Aprendre a llegir i a escriuresuplement educatiu de la revista LIlla2 hivern 2010TXT s una publicaci dEdicions Bromera coordinada per Josep Antoni FluixConsell de redacci: Marta Estrelles i Carol BorrsConsell assessor: Alfred Aranda, Bernat Bataller, Vicent Borrs, Joan Carles Girbs i Josep GregoriCollaboradors: Montserrat Fons, Isabel Ros, Maria Viu, Vicent J. Sampedro, Vicen Crcoles, Carmen Cholbi Ros, Josep A. Moll Fuster i Francesca OltraCorrecci lingstica, maquetaci i arxiu grfic: Edicions BromeraDisseny grfic: Enric SolbesFotografia: Alfred Aranda, Carles Barrios, Maria Viu, PhotoSTARP, Ricardo Carrillo i Arxiu BromeraRedacci i administraci: Apartat de correus 147, 46600 Alzira (Ribera Alta), telfon 962 402 254Adrea a Internet: www.bromera.com/txt Correu electrnic: txt@bromera.comImpressi: BlauverdTirada: 12.800 exemplars ISSN: 1887-3979 / DL: V-635-2007 TXT no sidentifica necessriament amb els articles dels seus collaboradors, ni els torna els originals no sollicitats, ni hi mant correspondncia.TXT autoritza la reproducci dels seus articles si sen fa esment de la procedncia.suplement educatiu de la revista de lletres LIllaEditorialLaprenentatge de la lectura i de lescriptura s, sens dubte, un dels objectius primordials de leducaci. Per tant, no ens ha destranyar que, a lescola, shi dediquen molts esforos i es planifiquen i es facen moltes activitats amb aquesta finalitat. Aconseguir que els xiquets siguen capaos de desxifrar el codi escrit s, molt sovint, lobsessi del professo-rat i dels pares i les mares, sobretot, en ll-tim curs de lEducaci Infantil i en el primer curs del primer cicle de lEducaci Primria. I, no obstant aix, a penes hi ha un consens generalitzat sobre quin s el mtode ms bo o ms eficient per a aconseguir-ho. De fet, sembla que cadasc aplica el que millor sap fer o, si ms no, el que li van ensenyar quan era alumne, i el resultat daquest eclec-ticisme o daquesta rutina no resulta del tot negatiu, perqu, duna manera o una altra, els xiquets acaben aprenent a descodificar la llengua escrita.Per el problema no s aquest i, en con-seqncia, no es resol noms amb ls dun mtode o dun altre, encara que, evident-ment, un bon procs dalfabetitzaci com ms significativament acostat a la compren-si del xiquet millor! ajuda a la soluci. La di-ficultat es planteja quan, en nivells educatius superiors, la simple identificaci de grafies i la verbalitzaci daquestes en sons i paraules no s garantia suficient de comprensi del text, ni tampoc t cap relaci la bona exe-cuci grafolgica amb la capacitat de saber expressar-se amb correcci i elegncia per escrit. En conseqncia, laprenentatge de la lectura i de lescriptura esdev el camp de batalla principal de lensenyament i, en aquest aspecte, sembla que els resultats ja no sn tan positius, perqu, per desgrcia, encara ara, amb tots els recursos de qu dis-posem, sn molts els alumnes que acaben lescolaritzaci obligatria sense un domini acceptable de la lectura i de lescriptura.Per sort, el professorat, en general, ns conscient i, per aix, dedica una atenci especial al tema, com tamb les editorials o els especialistes en didctica. Per, una vegada ms, ens trobem la necessitat de re-clamar una formaci del professorat, tant la inicial com la permanent, ms centrada en els problemes prctics amb qu senfronten dia a dia els docents i que els oferisca pos-sibilitats dxit. En aquest aspecte, plans de desenvolupament de lectura i descriptura no haurien de ser una activitat espordica o alternativa, sin troncal i aplicable en totes i cadascuna de les matries. I, de com tirar endavant aix, ben poc sofereix en les plani-ficacions de formaci que es dissenyen per al professorat. suplement educatiu de la revista LIlla hivern 2010 3FlaixosFlaixosEDUC@WEBS http://1entretants.ning.comLa Xarxa Cooperativa dExperincies TIC per a lEnsenyament en Valenci com-parteix experincies i reflexiona sobre ls de les plataformes i les utilitats que hi ha per a leducaci en la nostra llen-gua per mitj de les noves tecnologies.El curs Fomentar la lectura en la societat del coneixement es consolida El curs de la Fundaci Bromera Fomentar la lectura en la societat del coneixement ha tancat la 4a edici amb un nou xit de par-ticipaci i resultats. Davant la incipincia de les noves tecnologies en tots els mbitsdela vida, es fa necessari explorar els canvis tec-nolgics per a conixer quines possibilitats pedaggiques ens faciliten les TIC per al fo-ment de la lectura. A explica que gran part dels assistents al curs tinguen algun tipus de vinculaci amb lensenyament, ja que al llarg de les diverses sessions shan explorat els instruments necessaris per a assumir els reptes que planteja un nou entorn digital amb relaci al foment de la lectura.Vicent Moreno, nou president dEscola Valenciana Escola Valenciana ha renovat la presidncia de lentitat amb Vicent Moreno, qui ha presi-dit fins ara el Guaix, la Coordinadora dEscola Valenciana a lHorta Sud. Moreno, a ms, ha coordinat el programa Voluntariat pel Valen-ci i ha sigut membre de la Junta Directiva. Daquesta manera, Diego Gmez deixa el crrec desprs de huit anys al capdavant de lentitat. Durant aquest temps, shan posat en marxa multitud daccions en lmbit edu-catiu i shan obert les portes a altres mbits ds com la msica, el cinema o el volunta-riat lingstic. Josep Millo i Vicent Enric Belda, premis infantil i juvenil Ciutat dAlziraEls XXII Premis Literaris Ciutat dAlzira han distingit dos escriptors amb una llarga tra-jectria com a ensenyants en les modalitats juvenil i infantil amb dues obres ambienta-des a Egipte. El Premi Bancaixa de Narrati-va Juvenil va ser per a Josep Millo amb El ver de la cobra, un relat original amb bones dosis dhumor que narra les peripcies que viuen una mare i el fill en caure en les seues mans de manera casual una joia millenria dincalculable valor. Per la seua banda, Vi-cent Enric Belda va ser guardonat amb el Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, guard que guanya per segona vegada, per El secret de Meritxell, protagonitzat per una xiqueta amb una tendncia natural a somiar desperta que, per un sortilegi, es converteix en una sbdita de Bastet, la gata deessa.Nous guanyadors dels Premis dInnovaci Educativa Ciutat dAlziraEls guanyadors daquests guardons impul-sats per lAjuntament dAlzira shan donat a conixer durant les XII Jornades dInnovaci Educativa celebrades del 23 al 25 de novem-bre. El V Premi dExperincies de Foment de la Lectura, en collaboraci amb la Fundaci Bromera, ha sigut per a lexperincia Junt@s construimos la biblioteca, junt@s construi-mos el mundo, de la Biblioteca de Tujar, per ser un projecte que ha implicat tota la poblaci durant tot lany amb activitats lec-tores per a totes les edats. El treball El diari dAnna Frank, la lectura en el cicle I de lFPA, presentat pels professors de lFPA de Cas-tell de la Ribera, ha rebut menci especial per acostar la lectura en valenci a persones adultes. Durant les jornades, tamb shan atorgat el XII Premi dExperincies dInnova-ci Educativa i el V Premi Educatiu al Foment de la Igualtat entre Dones i Hmens.suplement educatiu de la revista LIlla4 hivern 2010Ensenyar a llegir i a escriure per viure Montserrat Fons* Tradicionalment, tant ensenyar a llegir com ensenyar a escriure sha associat i se segueix associant a lensenyament direc-te de les lletres i els sons, encara que tots sabem que conixer el funcionament del codi s condici indispensable per a llegir i escriure, per s, tamb, tremendament insuficient. No sens escapa que moltes persones, infants i adults coneixen el codi i poden llegir i escriure formalment per no els s til per a viure perqu no sn capa-ces de comprendre el que llegeixen, ni de fer-se entendre en els seus escrits. Ensenyar a llegir i a escriure s un procs llarg i complexLassociaci entre ensenyar a llegir i a escriure i ensenyar les lletres, tan arrelada en el nostre entorn, s fora comprensible perqu linfant que domina les relacions so-grafia t un cert grau dautonomia per a afrontar els actes de lectura i escriptura, per s tan comprensible com inadmissible si tenim en compte el co-neixement cientfic que tenim avui sobre les activitats mentals que permeten llegir (en el sentit de comprendre el text) i que permeten escriure (en el sentit de produir un missatge dacord amb la funci que es proposi).Avui ja no podem simplificar el debat sobre com sha densenyar a llegir en la dis-cussi entre els dos grans blocs de mtodes (els que parteixen dunitats mnimes, siguin lletres, sons o sllabes, oposats als que par-teixen dunitats ms grans, siguin paraules o frases) que focalitzen latenci en lensenya-ment del codi perqu aquest ensenyament ha danar imbricat amb la comprensi del que es llegeix i amb la comunicaci del que sescriu. Cal tenir en compte que al llarg de la histria els dos grans blocs de mtodes plantejats, i fins i tot els mtodes anomenats mixtos que combinen els uns i els altres, shan mostrat tils per als fins que es pro-posaven. Sembla, doncs, que el problema se centra ms a superar la inrcia dunes re-presentacions anacrniques del que vol dir llegir i escriure que a seguir debatent quina varietat del mtode sinttic o analtic s la ms adequada. Cclicament apareixen m-todes i recursos per a ensenyar ms rpida-ment i ms fcilment les lletres ara tamb fent s de les noves tecnologies, per si b poden ser eficaos per al que es proposen, ensenyar les lletres, no impliquen un apre-nentatge de la lectura i lescriptura. Dossier: Aprendre a llegir i a escriureActualment sabem que llegir i escriure sn processos que comprenen diferents tipus dactivitats mentals. Per a llegir, cal combinar estratgicament processos de baix nivell, per exemple descodificar o reconixer pa-raules, amb altres dalt nivell, com ara eme-tre hiptesis, anticipar, destriar la informaci rellevant de la secundria, o interpretar. Per a escriure, en canvi, els processos que cal posar en marxa sn els de planificar el text a partir del tema que sescriu, de lobjectiu que es vol aconseguir i del destinatari, redactar per donar forma escrita al missatge i revi-sar el text que es va produint duna mane-ra recurrent. A ms a ms de desenvolupar i aprendre aquestes activitats mentals shan daprendre, tamb, les funcions i els usos que la societat fa de cada tipus de text escrit.Convidar a pensar amb respecte i pacinciaPer a desenvolupar la complexitat dactivitats mentals que cal posar en marxa duna ma-nera estratgica a lhora dafrontar qualsevol situaci de lectura i descriptura, cal trencar amb lensenyament allat dhabilitats associa-des (percepci visual, discriminaci fontica, relaci so-grafia, coordinaci oculomanual, domini de la m, etc.) i, en el seu lloc, fer que linfant tingui moltes oportunitats de contacte amb usos reals de lectura i descriptura al cos-tat dadults disposats a dialogar amb els apre-nents sobre lactivitat que estan fent. Aquest dileg reflexiu, tan propi duna bona mestra, ha de convidar a pensar i a provar; ha dinfor-mar duna manera rigorosa per no sempre en el mateix moment, ni de la mateixa manera; ha de ser respectus, pacient i no invasiu. En de-finitiva,de la qualitat daquest dileg sobre ac-tivitats de lectura i escriptura reals i completes depn en gran manera que aprendre a llegir i a escriure esdevingui til per a viure. De la qualitat del dileg sobre activitats de lectura i escriptura reals i completes depn en gran manera que aprendre a lle-gir i a escriure esdevingui til per a viure.El problema se centra ms a superar la inrcia dunes representacions anacrni-ques del que vol dir llegir i escriure que a seguir debatent quin mtode s el ms adequat.* Universitat de Barcelonasuplement educatiu de la revista LIlla hivern 2010 5Dossier: Aprendre a llegir i a escriure* Universitat Jaume Ilectura, com llegir un conte, o descriptura, com escriure una carta als Reis, ja no entren en el concepte de lectoescriptura, perqu o llegim o escrivim, no podem fer les dues co-ses alhora. Per aix no ens sembla adient el terme. Deixem, doncs, les propostes didcti-ques englobades en el terme lectoescriptu-ra en propostes que no tenen molt a veure amb les activitats complexes i dalt nivell que saborden quan es llig o quan sescriu.Des dels anys 70 shan cercat les claus per a dilucidar quin s el mtode ms efica i, fins i tot, les poltiques educatives en els dar-rers anys (Frana, EUA) han entrat a fons en la bondat o la ineficcia dun mtode o un altre (Barrio, 2006). Encara ara, un estudi ben interessant de Castells (2008) aporta dades sobre leficcia de les activitats que shi in-clouen. Recordem que un mtode s un conjunt de normes i exercicis ordenats sota uns prin-cipis que saplica esperant que el resultat siga semblant en la majoria dels casos. El proble-ma s que laprenentatge s un procs per-sonal i intransferible, i no sembla cert que les mestres ms experimentades en ensenyar al comenament de lalfabetitzaci hagen se-guit sense fissures un mtode o un altre, ni tan sols un material concret quesadapte a un mtode particular. Sembla que el que fan els mestres, en una gran part dels casos, s ensenyar a partir de nombroses situacions i materials. s a dir, que el mtode s que no hi ha mtode, sin unes tasques que funci-onen per a iniciar en la lectura i lescriptura (Tolchinsky i Ros, 2009).Dels mtodes als perfils de prctica docentA partir daquestes experincies i constataci-ons, un grup de formadors de diferents uni-versitats de lEstat, al voltant dun projecte de recerca finanat pel Ministeri dEducaci i Cincia (SFJ 2006-05292), vam cercar en les aules les activitats, les dinmiques i els trets diferenciadors que podien donar pistes so-bre com i de quina manera sensenya a llegir i a escriure a Espanya. Les aules participants van ser les dInfantil de 5 anys i de primer curs de Primria. Considerem que s en aquest moment de lescolaritat quan se senten les bases per a abordar lalfabetitzaci inicial. El resultat de lestudi, en un primer estadi, va donar tres perfils diferents de prctiques en Ms enll de la lectoescriptura i dels mtodes: ensenyar a llegir i a escriureIsabel Ros*Podem dir que parlar de mtodes i dense-nyament inicial de la llengua escrita no ha passat de moda. La preocupaci per tot el que sembla relacionat amb aquests conti-nua sent un fet i els professionals, els poltics i els terics no han abandonat el camp. Se-gurament, els fracassos escolars posteriors, comprovables i no menyspreables, animen a cercar causes possibles i solucions per a millorar lalfabetitzaci dels nostres ciuta-dans. En un mn en el qual els pilars sn la lletra, la informaci i la comunicaci no es pot deixar de banda aquesta preocupaci.Algunes qestions prviesImporta ben poc don va eixir el terme lec-toescriptura, qui lha usat, i la utilitat que ha tingut fins ara per a denominar les ac-tivitats que es fan en els primers passos de lensenyament de la lectura i lescriptura. Aquestes activitats inclouen, quasi exclu-sivament, exercicis de grafomotricitat, els anomenats exercicis per a assolir els prere-quisits, i les tasques per a aprendre el codi duna manera ordenada i seqenciada, per tal que tots els xiquets de la classe por-ten el mateix ritme daprenentatge i exacta-ment les mateixes experincies amb la lectu-ra i lescriptura; o ms ben dit, experincies amb el codi. Tant s aix que les tasques de No cal mirar solament quin mtode sem-pra, sin com sagrupen els xiquets, quins usos de la llengua escrita es donen, quines tasques es provoquen i quins continguts sensenyen.suplement educatiu de la revista LIlla6 hivern 2010Dossier: Aprendre a llegir i a escriuretenir en compte uns quants aspectes clau que diferenciaven profundament les activi-tats dedicades a aquest aprenentatge; com s natural, activitats lligades sovint a la resta de tasques i de continguts que saborden en lEducaci Infantil (Tolchinsky i Ros, 2009).Per a aprofundir en la temtica es van estudiar les tasques que es porten a terme: les interaccions produdes entre xiquets o entre xiquets i la mestra; i els continguts relacionats amb la lectura i lescriptura que sensenyaven duna manera prioritria a les aules. Altres aspectes, com els organitzatius i ls de materials, van aportar tamb dades a la caracteritzaci dels perfils de la prctica. Dels resultats de lestudi hem de destacar ac tres idees essencials: Els coneixements dels xiquets en finalitzar el primer curs de Primria no difereixen gran cosa segons el perfil de la seua aula. Per a caracteritzar un tipus de prctiques no cal mirar solament quin material (o mtode) sempra, sin com sagrupen els xiquets, quins usos de la llengua escrita es donen, quines tasques es provoquen i quins continguts sensenyen. Els trets diferenciadors dels tres tipus de prctiques trobades ens situen da-vant duna proposta didctica. Aquests trets sn: instrucci explcita del codi, escriptura autnoma, aprenentatge si-tuacional, homogenetzaci dels apre-nentatges, s de situacions emergents i diversitat de materials.Dels perfils a la propostaLanlisi de les situacions daula amb rela-ci als trets diferenciadors esmentats ens porta a una proposta que passa pels punts segents: agrupaci flexible de lalumnat treball en collaboraci tasques descriptura autnoma acompanyament del procs dapropia-ci del codi de cada criatura s de materials diversos i s social dels textos i gneres tasques comunicatives de lectura i es-criptura interacci del llenguatge oral i escrit conversa sobre lescriptura i la lecturaAquestes activitats portades a termeduna manera continuada possibiliten, si ms no, una iniciaci a la llengua escrita plena de sen-tit, que provoca un gust per la lletra i que obri el camp a ls real que en la societat actual t la llengua escrita: un s epistmic, dalt nivell, on escriure significa crear textos, i llegir, in-terpretar missatges que alg ha escrit per a ser llegits. Aix ens permet adoptar un enfo-cament metodolgic al voltant de projectes de treball que incorporen els diferents gne-res socials que lentorn dels nens requereix (Snchez, 2010). Tamb una tasca densenya-ment basada en el dileg a laula, parlant per a llegir i per a escriure, del que sescriu o sha descriure, del que sha comprs o sha inferit en els textos; basada en ls dels coneixe-ments dels xiquets per a avanar; basada en el context social i cultural diferenciat de cada poble o escola, sense uniformitats, una alfa-betitzaci inicial que siga del nivell ms alt, que provoque operacions complexes i que plantege reptes. Sols aix oferirem, al nostre parer, oportunitats reals als nostres escolars de ser uns ciutadans alfabetitzats. Acompanyar els xiquets per aquest cam significa una aproximaci i un ensenyament en la lnia del que marca el currculum i les noves perspectives per a ensenyar a llegir i a escriure. Ms enll del mtode, ms enll del material concret que susa, ms enll de les fitxes i dels aprenentatges uniformadors.Laprenentatge s un procs personal i intransferible i sembla que en una gran part dels casos sensenya a partir de nombroses situacions i materials.RefernciesBarrio, L., La querella dels mtodes: un final per decret, 2006, p. 88-112, article nm. 40.CasteLLs, N., Laprenentatge de la lectura inicial: una aproximaci als coneixements dels infants i a les estratgies densenyament, tesi doctoral, Univer-sitat de Barcelona, disponible en www.tesienred.net/TDX-0129107-124121, 2006.sNChez, s., Proyecto Docente, Universidad de Canta-bria, 2010 (no publicat).toLChNsky, L. i ros, i., Qu dicen los maestros que hacen para ensear a leer y escribir?, Aula de Inno-vacin Educativa, nm. 179, 2009.suplement educatiu de la revista LIlla hivern 2010 7Lletra a lletra, creix amb BromeraMaria ViuFa uns mesos, lltim informe PISA treia a la llum les dades sobre coneixements ma-temtics, cientfics i competncia lectora que deixaven bastant malparat el siste-ma educatiu espanyol i, especialment, el valenci. Aix les coses, el treball de la lectura i lescriptura en els cicles inicials esdev fonamental per a assolir uns bons coneixements lingstics que sn, al seu torn, la clau per a entendre i assimilar els continguts de la resta de les rees tron-cals. En aquest sentit, Bromera ofereix un ampli ventall de materials per tal de res-pondre a les necessitats que es plantegen en cada etapa. s de tots sabut que un context familiar estable, la formaci acadmica dels pares o el nivell de comunicaci que sestableix entre els membres de la unitat familiar sn factors que cal tenir en compte a lhora de determinar les causes de les dificultats que alguns alumnes manifesten en els estudis. I sens dubte, cal fer atenci a una de les conclusions aportades per Alejandro Navas (professor de Sociologia de la Universitat de Navarra), que relaciona el nombre de llibres que hi ha en una casa amb la proba-bilitat de reeixir en els estudis dels xiquets i els joves.Per deixant de banda estudis i percentat-ges ms o menys interpretables, el que s un fet s que, cada dia que passa, la comunitat escolar i les famlies sn ms conscients de la importncia dels llibres i de laprenentatge de la lectoescriptura per a assolir uns bons resultats acadmics. Quan un alumne es retarda en el coneixement de la lectoescrip-tura, el risc de desinters i dabandonament dels estudis s mxim, ja que una adquisici deficient dificulta en gran manera laprenen-tatge en rees com Coneixement del medi o Matemtiques i, per descomptat, Llengua i literatura.Sens planteja la necessitat de buscar vies de resoluci per al problema del fracs esco-lar que, sens dubte, passa per proporcionar a educadors i a pares les eines necessries per a treballar, des dun bon comenament, les habilitats lectores i escriptores dels me-nuts, per tal que encaren totes les etapes de lensenyament amb unes garanties mnimes, per a dotar-los amb instruments queelsper-meten assolir les competncies que els fa-cilitaran, en definitiva, la vida adulta. Per, com encarar aquest repte? Amb Bromera, trobar un material adequat per a cada cas ser ben fcil!Quin material?El catleg de Bromera ha disposat tradicio-nalment duna oferta mplia i variada per a satisfer les expectatives dels lectors de totes les edats, i tamb les necessitats de profes-sorat i alumnat amb materials curriculars per a treballar assignatures diverses. En el cas dels ms menuts, ja fa temps que les col-leccions adreades als primers lectors gau-deixen dun nivell dacceptaci excellent. Els Llibres de Cart o les maletes de Primeres Lectures i Lletra Mgica fan les delcies dels ms joves de la casa, alhora que els mo-tiven perqu comencen a llegir amb ganes, i ms endavant els esperen Maleta Mgica, Cartera de Valors o les Primeres Lectures de Micalet.Les ms veteranesPrimeres Lectures s una de les collec-cions amb ms acceptaci del catleg de Bromera, i aix s fcil dentendre, ja que es tracta de 24 contes senzills i de comprensi fcil, disponibles en lletra de pal i en lletra lli-gada, que incorporen progressivament en el text totes les lletres de labecedari. s, de fet, un autntic mtode de lectoescriptura que, a ms, inclou una srie de sis quaderns per a treballar la grafomotricitat. Una altra de les colleccions ms recone-gudes s Lletra Mgica en majscula i en lligada, adreada als xiquets de lltim curs Loferta de Bromera s mplia i diversa com ampli i divers s lalumnat de les nostres escoles.Dossier: Aprendre a llegir i esciuresuplement educatiu de la revista LIlla8 hivern 2010Dossier: Aprendre a llegir i a escriuredEducaci Infantil o del primer de Primria. Maleta Mgica i Cartera de Valors, en canvi, estan pensades per als lectors que ja lligen autnomament, i per aix desenvo-lupen histries una mica ms complexes en una quantitat de text ms gran.Llibres, maletes, bagulsA ms de les esmentades, els lectors de se-gon cicle dInfantil i primer cicle de Primria disposen de les colleccions El Meu Mn i Jo i Els Animals del Jard. La primera, en lletra lligada i amb un nivell de complexitat progressiu, acosta els xiquets a les reflexions sobre el medi en qu vivim, mentre que la segona, ms ldica, els presenta histries entranyables que sesdevenen en una comu-nitat dinsectes ben originals, en lletra lliga-da i dimpremta.Un bon grapat de propostes que, tan-mateix, no saturen ac, ja que Bromera ha posat en marxa la collecci El Bagul dels Monstres, que de segur ser una alternati-va terrorfica per als xiquets i les xiquetes del primer cicle de Primria. Aquesta, com les anteriors i les que vindran, estan creades per professionals experts en la publicaci dobres infantils, ja que entre els autors hi ha noms tan coneguts com Enric Lluch, Pasqual Alapont, Josep Antoni Fluix, Teresa Duran, Agustn Fernndez Paz, Jordi Sierra i Fabra, Miquel Desclot, Joles Senell, Antonio Rodr-guez Almodvar, i molts altres. I cal no obli-dar que totes aquestes colleccions disposen de propostes didctiques que en possibili-ten lexplotaci a laula.Llegir, per tamb escriureEl panorama exposat dna resposta a les exi-gncies de lectors incipients de tota mena, per a ms, recentment Bromera ha afegit a aquestes colleccions una srie daltres ma-terials que tracten de completar una oferta slida que abaste tamb lassoliment de les-criptura. Es tracta de les sries de quaderns Samaruc i SARGANTANA, dues colleccions concebudes per a treballar la grafomotricitat i la preescriptura, adreades als del segon ci-cle de lEducaci Infantil, o fins i tot a primer de Primria.Samaruc s una srie de sis quaderns dexercicis grafomotors dedicats a estimu-lar i exercitar la coordinaci oculomanual, ja que es basen en lexecuci indiscriminada duns quants tipus de grafismes, treballen la gimnstica manual que es requereix perqu siguen capaos de reproduir les lletres amb una bona calligrafia.SARGANTANA, sis quaderns sensiblement diferents dels anteriors, s un mtode quere-sultar duna gran utilitat als docents que basen lensenyament de lescriptura en els postulats constructivistes. A partir de lapre-nentatge de la calligrafia de les majscules, els quaderns SARGANTANA incorporen or-dres en aquest tipus de lletra, i en els dos l-tims quaderns es relacionen conceptes amb les imatges que els representen. s, per tant, una nova eina per a introduir laprenentatge de la lectura.Aquesta s loferta de Bromera, mplia i diversa com ampli i divers s lalumnat de les nostres escoles, i que segueix creixent i incorporant nous materials. Amb tots ells, laprenentatge de la lectoescriptura est ga-rantit, perqu s segur que entre el ventall exposat hi ha el material que necessiten tots i cadascun dels xiquets valencians. Noms cal buscar!Finalment, cal destacar que totes les col-leccions esmentades han sigut publicades en castell per Algar Editorial, perqu cada xiquet puga assolir laprenentatge de la lec-toescriptura en la seua llengua materna.Bromera ha afegit a la seua oferta de lectu-res altres materials que treballen lassoli-ment de lescriptura. Es tracta de les sries de quaderns Samaruc i SARGANTANA, dues colleccions concebudes per a treballar la grafomotricitat i la preescriptura.9suplement educatiu de la revista LIlla hivern 2010Comenar per lligadeta, s o no?Hi ha diferents mtodes per a aproximar la lectura i lescriptura en lEducaci Infantil. s una tasca difcil perqu, en certa manera, sest triant com lalumne ha de mirar el mn, com sha dacostar a la realitat que lenvolta. El mestre s qui tria quin model pot ser el ms adient i, en aquesta elecci, shan de tenir en compte diferents variables per tal destimular de manera efectiva el plaer de llegir. Ac trobem unes quantes experincies professionals a lhora dencarar aquest repte educatiu.Vicent J. SampedroMestre al CEIP Salvador Andrs (Centre CAES) dAlgemesHem de tenir en compte que tots els mtodes sn tils per a lapre-nentatge de la llengua. Nhi ha que incideixen ms en els proce-diments previs (ensenyament de les vocals i les consonants i a poc a poc anar lligant-les en sllabes i desprs en paraules), i nhi ha que aposten ms per un procs natural de construcci i signi-ficat de les paraules i les frases (mtode natural). Personalment pense que tots el mtodes tenen virtuts, coses bones... i que molts mestres barregen tots els mto-des, almenys aquesta s la meua experincia al llarg dels anys tre-ballats en Educaci Infantil i en el primer cicle de Primria. De tota manera, pense que ms que els mtodes daprenentatge, el ms important s que el mestre tinga la capacitat de transmetre curi-ositat, ganes de saber, felicitat, pautes de treball... a lalumne. Cal tenir en compte que no tot lalumnat parteix duna ma-teixa base sociocultural i eco-nmica, i aix ens marca en el nostre procs densenyament de la llengua. Carmen Cholbi RosMestra dEducaci Infantil al CEIP Port de XbiaLa lectoescriptura a lEducaci Infantil es pot treballar mitjan-ant diferents mtodes. Des de la nostra experincia, i desprs dhaver provat diferents mane-res de fer-ho, ens hem decantat per utilitzar els fonemes per tal dintroduir les lletres de lalfabet. Una de les caracterstiques principals dels xiquets en aques-ta etapa s legocentrisme i, precisament per aix, s molt significatiu per a ells el seu nom. Aquesta s la ra per la qual co-mencem lensenyament de la lectura i de lescriptura partint del nom propi de cada xiquet, aix com de les coses que lenvol-ten en lentorn immediat (esco-la, famlia...), i amb aix aconse-guim treballar tots els fonemes tal com sorgeixen, respectant sempre el ritme daprenentatge de cadasc. Aprofitem la necessitat que tenen de descobrir el que els en-volta i els posem a labast el m-xim nombre de recursos per tal dintroduir-los progressivament en el llenguatge escrit ja des de lEducaci Infantil.Vicen CrcolesMestra dInfantil i Primria al CEIP LOlivera de lElianaFa anys feia lectura amb els meus alumnes de 4 anys. Ens trobvem capbussats en una consonant bi-labial oclusiva que sonava p i que sacompanyava amb un colp de peu. Eren els temps del Micho i el mtode fontic que va seguir en el meu currculum a la Cartilla Palau i el mtode sillbic. A la taula, el retall dun peri-dic. Toni esperava la tanda per a llegir-me papa, pipa, pipi. Per comen a llegir el retall mentre jo el mirava incrdula: llegia lle-tra dimpremta, sense dibuixos i sense colp de peu! Intu que els mtodes lectors podien ser au-tntics obstacles per a laprenen-tatge.Aix va ser abans de Teberosky. Ara, les classes dInfantil somplin de cartells. Utilitzem la lletra ma-jscula per una simple qesti deconomia desforos perqu vo-lem que el xiquet escriga els seus sentiments, necessitats i pensa-ments, no que la dificultat de la grafia el paralitze. A llegir i a escriure saprn lle-gint i escrivint amb motivaci.Josep A. Moll FusterAssessor dEducaci Infantil al CEFIRE de GandiaEls mtodes de lectoescriptu-ra que fa servir un mestre han de respondre a dues qestions prvies que haurem de tenir en compte i que sovint oblidem: quines sn les nostres caracters-tiques personals que ens identi-fiquen com a docents, i la sego-na, quin tipus de persona volem que siguen els nostres alumnes.Utilitzar un mtode de lectoes-criptura que no va amb la nostra manera de ser i pensar ser difcil dassimilar i de tirar avant. Com podem ensenyar coses en les quals no creiem? Com podem fer partcips els nostres infants per-qu aprenguen duna manera de-terminada si nosaltres no la tenim assimilada en la nostra manera de ser i de pensar? Daltra banda, quin tipus dalumne volem: un alumnat que descobrisca per ell mateix el mn que lenvolta o un alumnat que es dedique a repetir tot el que li mostren sense qesti-onar res. La disjuntiva s evident: podem canviar la nostra manera densenyar per a adaptar-nos a la manera daprendre dels nostres alumnes?Les opinionssuplement educatiu de la revista LIlla10Seccihivern 2010LA NOVA LNIA DE QUADERNS DE GRAFOMOTRICITAT I pREESCRIpTURAAra tamb, amb Samaruc i SARGANTANA, capbussat en una mar de lletres!Els Projectes Samaruc i Sargantana: Han sigut especialment dissenyats per a afavorir una correcta discriminaci visual. Sn senzills, sense complicacions afegides. Permeten lexecuci amb garanties quant a llegibilitat, eficcia i rapidesa. Dues colleccions de sis quaderns. Basats en mtodes prctics sorgits de lexperincia i el treball quotidi a les aules. Amb lobjectiu estimular i exercitar la coordinaci oculomanual. Es basen en metodologies lgiques i ordenades. Ofereixen homogenetat en la presentaci de les fitxes dels quaderns, i les claus grfiques per tal darribar a lautomatitzaci i a una certa autonomia de treball. Proposen illustracions de perfils gruixuts, per a acolorir i ajudar lexercitaci del tra, el control en la frenada, la sensibilitat cromtica.SamarucSargantanasuplement educatiu de la revista LIlla hivern 2010 11SecciLA NOVA LNIA DE QUADERNS DE GRAFOMOTRICITAT I pREESCRIpTURAAra tamb, amb Samaruc i SARGANTANA, capbussat en una mar de lletres!Els Projectes Samaruc i Sargantana: Han sigut especialment dissenyats per a afavorir una correcta discriminaci visual. Sn senzills, sense complicacions afegides. Permeten lexecuci amb garanties quant a llegibilitat, eficcia i rapidesa. Dues colleccions de sis quaderns. Basats en mtodes prctics sorgits de lexperincia i el treball quotidi a les aules. Amb lobjectiu estimular i exercitar la coordinaci oculomanual. Es basen en metodologies lgiques i ordenades. Ofereixen homogenetat en la presentaci de les fitxes dels quaderns, i les claus grfiques per tal darribar a lautomatitzaci i a una certa autonomia de treball. Proposen illustracions de perfils gruixuts, per a acolorir i ajudar lexercitaci del tra, el control en la frenada, la sensibilitat cromtica.SamarucSargantanasuplement educatiu de la revista LIlla12 hivern 2010Isabel Sol. Professora de la UBLa finalitat s assolir una lectura til, que permeti comprendre, gaudir i aprendreCarol BorrsFamlia i escola han daprofitar la cu-riositat dels nens i oferir-los experi-ncies de les quals puguin aprendre, llegir-los llibres, escriure amb ells.EntrevistaHi ha diferents plantejaments per a introduir laprenentatge de la lectura i lescriptura, per segons Isabel Sol, professora catedrtica del departament de Psicologia Evolutiva i de lEducaci de la Universitat de Barcelona i autora de diferents volums al voltant de la mat-ria, hi ha un acord respecte al fet que s fonamental focalitzar latenci en la comprensi del que es llig. En qualsevol cas, lobjectiu ha de ser ensenyar per tal de fer lectors que estimen la lectura i que laprofiten per a gaudir del que es llig per tamb per a aprendre. Iniciar els xiquets en laprenentatge formal de la llengua escrita i afavorir el seu desenvolu-pament en el nivell oral sn dues de les tas-ques ms difcils que ha dencarar un mestre. Aquests primers passos sn fonamentals per al desenvolupament de lactivitat intellectual i social dels menuts i, per a la professora Isabel Sol, cal fer un pas avant per a superar el ca-rcter instrumental que tradicionalment sha atorgat a aquesta tasca i anar ms enll del fet de distingir els fonemes o de reconixer les estructures bsiques de sentit. La finalitat ha de ser assolir una lectura til, que perme-ti comprendre, gaudir i aprendre, assegura. Per tal daconseguir-ho, cal tenir en compte la naturalesa del nostre sistema de llengua es-crita, alfabtic, els processos daprenentatge dels nens, que reposen en la seva curiositat, linters i la motivaci, i lajuda que proporcio-nen els mestres. Adverteix que es tracta dun cam llarg perqu no saprn a llegir en un curs ni en un cicle. Al llarg de tota lescolaritat i de tota la vida es van experimentant for-mes ms complexes, ms satisfactries i ms crtiques de lectura.suplement educatiu de la revista LIlla hivern 2010 13EntrevistaQuina s la millor manera?Hi ha diferents mtodes i enfocaments que es poden emprar per tal diniciar els menuts en la lectura i lescriptura. No hi ha frmules infallibles, per s que es poden seguir unes pautes que permeten enfrontar el repte amb ms possibilitats dxit. I, segons la professora Sol, una bona manera s, abans que res, in-tentar esbrinar qu s el que saben els nens sobre la lectura i lescriptura, partir del que ells saben, i saber interpretar adequadament les seves produccions per tal que la interven-ci esdevingui una ajuda. Es tractaria de mamprendre un cam que ajudi els nens a atribuir sentit a lesfor que requerir llegir, en qu els mestres spiguen combinar lanlisi i la sntesi, partint del que els nens saben. El mestre esdev, per tant, la persona que ajuda lalumne per tal que puga iniciar i construir el seu coneixement. I en aquest sentit, la comprensi lectora s un factor fonamental per a assolir, progressivament, autonomia. Per a Isabel Sol, qui llegeix no es limita a dir el que diu el text, sin que especialment construeix una interpretaci personal del que diu. Daquesta manera, la lectura no se centra solament en el text, sin que dna molta importncia a la utilit-zaci dels coneixements previs per a cons-truir una comprensi adequada. I en aquest aspecte, famlia i escola han daprofitar la curiositat dels nens i oferir-los experincies de les quals puguin aprendre, ajudar-los a recuperar el que ja saben, llegir-los llibres, escriure amb ells, mostrar-los que estimem la lectura... tot plegat contribueix a fer que sinteressin per la lectura i la gaudeixin i alhora els ajuda a disposar dun bagatge ric que la lectura continuar alimentant, afirma la professora. Comprendre un text, poder interpretar-lo i utilitzar-lo s una con-dici indispensable no solament per a su-perar amb xit lescolaritat, sin tamb per a saber actuar en la vida quotidiana en les societats lletrades.Internet canvia la manera de llegirEn lera de la societat del coneixement, els canvis que es produeixen sn molts i molt rpids. La presncia dInternet en totes les esferes de la vida ha modelat els nostres comportaments en diferents aspectes i, lgi-cament, tamb ha influt en la manera de lle-gir. Evidentment, afirma Isabel Sol, per aix no s negatiu. Al contrari, implica una ampliaci de les oportunitats de llegir. A les escoles, consultar la xarxa, llegir textos digi-tals, i utilitzar aquests recursos per a apren-dre, ha desdevenir completament normal.Per tal dadequar-se a aquestes noves ei-nes de coneixement, afirma que caldr que des de totes les rees i etapes de lescolaritat obligatria sestableixin els acords que han de permetre ajudar els alumnes a ser usua-ris estratgics i crtics de la lectura, atenent a les particularitats que permeten diversos formats. I per aix, continua, potser el que caldria cuidar s que totes les formes de lec-tura tinguin presncia als centres i recuperar el paper central de les biblioteques (autn-tics centres de recursos tamb en la dimen-si digital), una condici perqu puguem considerar-los contextos lletrats.Fer bons lectorsEls resultats dels darrers informes PISA posen en evidncia algunes mancances lectores per part dels nostres alumnes. Si b, com as-segura Sol, un percentatge important no tenen dificultats per explicar qu han llegit, o per identificar el que s ms important en els textos, noms el 20% dalumnes avaluats s capa de mostrar en aquestes proves les capacitats de lectura necessries per assolir una lectura profunda, reflexiva i crtica.Quines sn les claus per a superar aquests entrebancs? Cal entendre que formar un bon lector implica tots els professors, de tots els cursos i de totes les rees, explica la pro-fessora de la Universitat de Barcelona. Al seu parer, s fonamental entendre que noms si els alumnes aprenen a resoldre tasques complexes de lectura (les que han de fer si volem que aprenguin i relacionin els contin-guts disciplinaris que es presenten mitjan-ant text escrit: resumir, relacionar, integrar, transformar, debatre i argumentar...) podran trobar solucions comunicatives eficaces. Solament aconseguint aquest objectiu, afig contundent, les avaluacions internacionals ens deixaran en millor lloc, i el que s real-ment important, haurem acomplert el com-proms de formar bons lectors. I en aquesta tasca, apunta Isabel Sol, la clau ms important s fer de la lectura quelcom natural, quotidi i estimat, a casa, a lescola, als mitjans de comunicaci. El gust per la lectura no es pot imposar, per es pot afavorir, es tracta que la lectura sigui seductora per als infants i joves. I per tal daconseguir-ho, ens recomana no oblidar la importncia que t lentorn social i familiar dels xiquets, veure els mestres i els com-panys ms grans llegir i compartir amb ells la lectura, visitar amb freqncia la biblioteca, aprofitar les experincies de lectura daltres per compartir-les, fer dels centres un context realment lletrat tot lany, s un comproms en qu tots els educadors ens haurem de sentir involucrats, conclou. Per tant, fer lec-tors que estimen la lectura i interpellen els textos amb un sentit crtic i reflexiu s tasca de tots. Internet no s negatiu, perqu impli-ca una ampliaci de les oportunitats de llegir.La clau ms important s fer de la lectura quelcom natural, quotidi i estimat, a casa, a lescola, als mitjans de comunicaci.suplement educatiu de la revista LIlla14 hivern 2010Ens recomana La mestra, de Vctor Labrado296 pg. Edicions Bromera, 2010TXT tofereix aquest espai perqu pugues recomanar llibres, pellcules, obres de tea-tre que thagen resultat interessants per la relaci que tenen amb leducaci i len-senyament. Si trobes algun llibre que creus que els teus companys de professi no shaurien de perdre, contans-ho per correu electrnic a txt@bromera.com o per cor-reupostal a Revista TXT (Ap. de Correus 147, 46600 Alzira) indicant Recomanaci en el sobre. Juntament amb el text en qu ens ex-pliques per qu tha agradat (2.000 carcters aprox.), cal que adjuntes una fotografia de carnet i les dades personals (nom, cognoms, centre educatiu on treballes, adrea i tel-fon). Si vols recomanar una pellcula, can, exposici... envians un text que no supere els 500 carcters. Els autors de les recomana-cions publicades rebran un llibre de Bromera com a obsequi.Francesca Oltra, mestra dAudici i Llenguatge (logopeda) al CEIP Enrique Terrassa de ValnciaLa teua recomanaciLa paraula mestra porta adherit el comproms cvic i social de defensa del nostre patrimoni cultural ms important: la nostra llengua. La mestra, de Vctor Labrado, constitueix la crnica duns fets relacionats amb el mn escolar esdevin-guts al poble de Barx a finals dels 70.RecomanacionsAquesta crnica narra tot el que va envoltar la tasca de la mestra Marif Arroyo a lescola durant huit anys i les repercussions perso-nals i socials que va tenir la seua tasca do-cent, des que arrib al poble de Barx i fins que fou traslladada a Gandia.Marif, la protagonista daquesta histria de coratge, intenta aplicar un model desco-la renovada, popular, democrtica i valenci-ana. Inquieta, jove, busca quina s la moti-vaci del seu treball: leducaci dels xiquets i les xiquetes del poble. El primer vincle s la llengua, i ella, malgrat ser castellanoparlant, sesfora per integrar-se i comena incorpo-rant el valenci a algunes rees daprenen-tatge com Coneixement del medi, i sempre deixant que els alumnes sexpressen amb la llengua que prefereixen. La lectura daquest llibre em fa reflexio-nar sobre la llibertat, la satisfacci personal i professional i les facilitats que hui en dia tenim els docents per a expressar-nos i en-senyar als alumnes en la nostra llengua amb normalitat. Les dificultats ara sn unes altres. Ac-tualment sc mestra duna escola pblica a Valncia. Un gran percentatge del meu alumnat ve daltres pasos i, sovint, sense haver estat escolaritzat prviament all. s a dir, bastants alumnes sn analfabets, amb fortes mancances socioculturals i econmi-ques, i no parlen cap de les dues llenges oficials. A aquesta realitat cal afegir que, malauradament, ls del valenci als carrers de Valncia no s ni de prop el que consta-tem a la majoria de pobles valencians, i no cal dir que les institucions fan ben poc o res per canviar o millorar aquesta realitat. Aix, em trobe alumnes que, en molts casos noms escolten el valenci a lescola. Podria ser temptador deixar-se portar per aques-ta realitat i, de vegades, perds les forces i la illusi per ensenyar en la nostra llengua, per per lestima de la llengua materna, per raons professionals, pel dret a aprendre en valenci que tenen els xiquets i les xiquetes i, sobretot, per respectar i donar continutat a aquell treball formidable que encetaren mestres com Marif, cal tirar endavant. TXT us recomana la pellcula La red socialUna nit del 2003, un alumne de Harvard i geni de la programaci desenvolupa una nova idea sense imaginar que est inven-tant el fenomen social ms revolucionari del comenament del segle: Facebook. Aquesta pellcula explora els inicis de la xarxa social que ha revolucionat la comu-nicaci i les relacions interpersonals, aix com les posteriors complicacions legals i personals que han patit els seus creadors desprs de lxit aconseguit. Un film que tamb ens dna pistes de cap on estan de-rivant el capitalisme i les relacions socials. Bromera posa a la disposici del professo-rat un fons editorial extens format per obres dels autors ms destacats per a transmetre als alumnes el plaer de llegir.Tenim un bon Pla Una selecci de lectures especfica per a cada curs de lEducaci Primria, feta per professionals a partir dun cri-teri didonetat des del punt de vista pedaggic. Acompanyades dunes propostes didctiques que possi-biliten lexplotaci didctica dels llibres i lenriquiment, aix, de la seua prctica educativa. Possibilitat de complementar els textos amb sessions dani-maci a la lectura i amb lassessorament de Bromera per a preparar activitats relacionades amb les diverses obres. Materials diferenciats per a lalumnat i per al professorat.Qu oferim a lalumnat? Carpeta contenidora dels materials. Tres llibres adreats a ledat del xiquet o la xiqueta. Proposta didctica vinculada a cada llibre. Fitxa davaluaci del procs lector adaptada per a ser usada en lmbit familiar. Material danimaci lectora adre at als pares i les mares.Qu oferim al professorat? Carpeta contenidora dels materials. Tres llibres adreats a ledat del xiquet o la xiqueta. Propostes didctiques dels llibres inclosos en el Pla lector, amb els solucionaris corresponents. Dossier explicatiu sobre les caracterstiques de les obres que inclou el Pla lector: resum dels arguments, recull de temes i valors que shi poden extraure, ressenyes sobre lautor i lillustrador, propostes concretes danimaci lec-tora, activitats complementries Eines per a avaluar el procs lector del grup. Tot el material per a aprovar els nivells elemental, mitj i superior de la JQCV Adaptat al Marc Europeu Com de Referncia Una oferta completa que inclou el llibre de lalumne, el quadern dactivitats i un CD amb recursos sonors i els solucionaris Orientat a la prctica interactiva de la llengua en situacions comunicatives versemblants Una eina innovadora amb un plantejament ldic de laprenentatge i lensenyament, que fomenta linters de laprenent i facilita la tasca del professoratPreparat per a les proves de les JQCV amb Va de bo!

Recommended

View more >