Aprendre a dir no

  • Published on
    30-Jul-2015

  • View
    287

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

1. Aprendre a dirNO 2. COM ENSESTALVIATEMPS EL DIR NO

  • Ens allibera de :
  • Cosesquees fanpera complaure als altres.
  • Tasquesquenosnfonamentalsperal nostre propitreball.
  • Invertir gran quantitat de temps en prioritats dels altres.

3. All que decidim realitzar laboralment, que correspon a tasques daltres persones,hauria de contribuir aaconseguir les nostres metesi no a allunyar-nos de la seva consecuci. COM ENSESTALVIATEMPS EL DIR NO 4. NOSALTRES SOM ELS QUE MILLOR SABEM DE QUINES TASQUES ENS PODEM FER CRREC COM ENSESTALVIATEMPS EL DIR NO Potser no volem negar-nos perno posar en perill la nostra carrerao per pensar que els altresno voldran ajudar-nos en futures ocasions . La nostra carreradependr de que fem b la feina que hem de fer, no en carregar amb tot, propiciant que lestrs contribueixi a que fem malament la feina que realment ens toca fer. 5. SENTIMENT DE CULPABILITAT/DIR NO Moltes vegades ensresistima DIR NOper a nosemblarmaleducats o persones brusques. EDUCACI NOEQUIVALA DIR SEMPRES PotserquedientSvulguemcomplaure als altres perqucreiemqueaix farque agrademms. 6.

  • No saberDIR QUE NOsuposa entrar en uncercle vicisdel que resulta difcil fugir.
  • Cada copens comprometem a fer ms cosesi aix ens provoca unsnivells destrs innecessaris .
  • Podrem mantenir tots els compromisos que hem assolit?
  • Fins quan podrem sostenir aquest ritme?

7.

  • Entre els estmuls i les nostres respostes estan lesinterpretacions que estem fent servirpercrear el nostre mn.
  • Els resultats obtenim snfruit de les conductes associades a lesnostres interpretacions.
  • Ser ms conscients daix, ens permet auto-gestionar-nos i explorarnoves perspectives i conductesque ajuden a assolir els resultats desitjats.

CREENCES 8. LAS CREENCES I DI NOR A LES PETICIONS

  • Les creences sostenen el nostre comportament
  • Si sc capa de fixar-me en les meves creences i canviar aquelles que no majuden, sino que em limiten, tamb canviar la forma en que em relaciono amb les persones que configuren el meu voltant.
  • No es tractanoms daprendre noves habilitats, ni dincorporar noves tcniques, ni nous recursos.El que ha de canviar en primer lloc sn les creences que sostenen la nostra forma de comportar-nos .
  • Per sota de lINCAPACITAT DE DIR NO en determinades situacions i amb determinades persones, estan lescreences respecte a all que significa DIR NO.

9. CREENCES QUE PODEN SER UN PROBLEMA A LHORA DE DIR NO

  • No puc dir no perqu es sentiran
  • MOLT DECEPCIONATS
  • Hem d acceptar el dret de laltra persona a sentir-se DECEPCIONAT davant la nostra NEGATIVAi podemexpresar la nostra preocupaci per aix ; tot i aix, aix no significa que no siguem capaos dadonar-nos de que elproblema desentir-sedecepcionatli correspon a laltra persona ,no s nostre . Si ho incorporem com un problema propi, ens resultar difcil negar-nos.
  • TOT AIX NO SIGNIFICA QUE TINGUEM ACTITUDS DESPREOCUPADES DAVANT ELS ALTRES

10. CREENCES QUE PODEN SER UN PROBLEMA A LHORA DE DIR NO

  • No puc dir no perqu es sentiran
  • MOLT FERITS
  • Tenir la capacitat de Dir NO no vol dir ser insensible , vol dirSER FERM ,tenir FERMESA . Sha de tenir especial cura quan eldolor , unasensibilitat excesivao lafeblesapoden fer-se servir com aeines MANIPULADORES .Si presento la imatge de que sem fa mal molt fcilment i que no menfronto b a les decepcions, puc manipular el meu entorn perqu es faci el que vull.La feblesa pot utilitzar-se duna manera molt potent . Si seguim el joc a aquest tipus de persones alimentem que segueixi actuant daquesta forma i continuem estan al seu servei.
  • Nosaltres som els propietaris de les nostres emocions. Si aquestes persones es senten ferides pel nostre NO, aquesta emoci s un problema seu del qual no ens podem fer crrec.

11. CREENCES QUE PODEN SER UN PROBLEMA A LHORA DE DIR NO

  • s possible que JA NO ELS AGRADI
  • Ens haurem de plantejar si les relacions que establim amb el nostre entorn depenen sempre de quesatisfacin les necessitats, interessos i expectatives dels altres.
  • Si construim sempre un tipus de relaci desigual daquest caire,estic deixant de costat les meves necessitats, desitjos i interessos per tal de satisfer sempre els dels altres.

12. CREENCES QUE PODEN SER UN PROBLEMA A LHORA DE DIR NO

  • Ha de ser important o ells no mho demanarien
  • Les persones sn diferents. No totes senten el mateix respecte a les mateixes coses.
  • El fet de que vost noms ho demanaria si fs important, no significa que els altres sentin el mateix.
  • Ens hem de preguntar en aquests casos:
  • Quina importncia tenen les meves prpies necessitats, interessos i objectius?
  • Ens haurem de qestionarqu ens passa quan sovint tenim el costumde deixar de banda les nostres prpies necessitats i tractem les dels altres com si fossin ms importants.

13. CREENCES QUE PODEN SER UN PROBLEMA A LHORA DE DIR NO

  • Si em nego, pot esdevenir un conflicte
  • Quan interpretem que negar-nos generar una situaci conflictiva per nosaltres, per tal devitar que aix passi, generalmenttendim a cedir.

14. CREENCES QUE PODEN SER UN PROBLEMA A LHORA DE DIR NO

  • Si no accepto em rebutjaran
  • En comptes dimaginar-nos all que pot sentir laltra persona si ens neguem, ms aviat ens imaginem all que pensen de nosaltres.
  • Aix s una por a ser rebutjat, la qual cosa en algunes persones s ms marcada que en altres.

15. CREENCES QUE PODEN SER UN PROBLEMA A LHORA DE DIR NO

  • Crec que no tinc dret a negar-me
  • Generalment es tracta dun problema d AUTOESTIMA , on donem per fet que les necessitats dels altres sn ms importants que les nostres, i quan ens demanen alguna cosa, immediatament deixem de banda les nostres coses per atendre les coses dels altres.

16. Com dir NO apersonesqueno acceptennegatives?

  • DISCRATLLAT: Repetirlaparaula NO i elmotiuo motius delanostranegativa, de tantes maneres diferentscomsiguinecessari.
        • Exemple:
        • No, no puc reunir-me amb tu eldimarts.
        • No,holamento, per el dimartssegurqueno puc.
        • No, em temoqueel dimarts estic ocupat.
        • No, el dimarts m's impossible.
        • No, no tinc tempslliureel dimarts.

SENTIMENT DE CULPABILITAT/DIR NO 17.

  • Una bona forma de comenar a practicar la nostra ASSERTIVITAT dient NO s practicant latcnica de lAUTOAFIRMACI en sandwich .
  • Shadintercalar el que volem dir entre dues llesques dasserci .
  • Exemple:
  • Entenc que aix que em demanes s important per t. Ara per ara s inviable. Daqu a una setmana s que estar en condicions de fer aix que em demanes

18.

  • Altra forma de practicar el NO consisteix enANOTAR TOTS ELS COMPROMISOSque anem acumulant en una llista. Arribar un moment en que la llista ser tan llarga que no tindrem ms remei que DIR NO a les noves peticions.
  • Potser no som conscients daix, per en realitat estem dient NOa moltes coses al llarg el dia.Al darrera de cada elecci hi ha una RENNCIA.
  • TENIM DRET ASSERTIU A DIR NO I A NO SENTIR-NOS CULPABLES PER AIX.

19. DIR NO A UN SUPERIOR

  • S'ha d'informar detalladament detotselscompromisosquees tenenpendentsde realitzar i tamb del temps que disposapera la seva realitzaci.
  • Es poden fer recomanacionssobrecom ocupar-se delanova tasca:
    • Suggerir reduirlesaltres tasques
    • Fer algun delsaltrestreballs durant un perode limitat de temps o ambl'ajudad'altres persones
  • El superior ha de conixerelsmotius delanegaci perqupuguicomprendre-la.

20. ASPECTES A TENIR EN COMPTE PER A APRENDRE A DIRNO

  • Preguntar-tesi el que mestan demanant s alguna cosa querealment cal fer dimmediatper la seva importncia i, a ms a msnoms la podem fer nosaltres.
  • Ho hem de pensar detingudament, sense deixar-nos portar per limpuls de dir SI. Valora si decideixes que cal que ho facis t, independentment dels desitjos o expectatives de qui tho demana.

21. ASPECTES A TENIR EN COMPTE PER A APRENDRE A DIRNO

  • 2. Ens hem de prendre temps abans de respondre
  • Potser ens conv no donar resposta de forma precipitada i dir de moment: Deixam que reflexioni sobre el tema, reviso com tinc els temes que hi pendents i et dic quelcom al respecte.
  • Daquesta forma reflexionem amb la calma que cal el que sens est demanant, per tal de valorar si ho podem fer o no.

22. ASPECTES A TENIR EN COMPTE PER A APRENDRE A DIRNO

  • 3. Preguntatt si tens temps per fer-ho.
  • Moltes vegades no s que no volem complaure a laltre, simplement no tenim el temps.
  • Avalua les teves prioritats i si decideixes que pots dedicar temps a aix sense afectar la teva agenda de temes importants/prioritaris, endavant. Si no fs aix, millor dir NO.

23. ASPECTES A TENIR EN COMPTE PER A APRENDRE A DIRNO

  • 4. Pots buscar un punt mig
  • Potser no tinguis disponibilitat per fer exactament el que et demanen per s que ests disposat a buscar un acord mitjanant el qual mbdues parts cedeixin una mica. Digues NO, per proposa una altra alternativa.
  • Pots dir alguna cosa com:
  • Mira, avui no puc ajudar-te amb aix per si no s molt urgent, dem s que puc fer-ho

24. ASPECTES A TENIR EN COMPTE PER A APRENDRE A DIRNO

  • 5. Si vas a dir NO, has de ser honest i amable.
  • El millor s dir-li a laltre que no podem perqu tenim altres temes pendents, sense haver dentrar en detalls, dir-li de la manera ms amable i amb seguretat. Es tracta de no sentir-nos culpables, malament, pel fet de DIR NO.
  • Hem de dir NO amb la seguretat de que es la nostra decisi i de que tenim tot el dret de negar-nos. Depen de la nostraAUTO-ESTIMA ,AUTO-CONCEPTE, AUTO-CONFIANA .
  • s millor dir NOamb amabilitat que no amb cara de CULPA.