APRENDRE A APRENDRE EN ELS CENTRES EDUCATIUS: DESAFIAMENTS, IMPLICACIONS I POSSIBILITATS

  • Published on
    13-Jan-2016

  • View
    43

  • Download
    0

DESCRIPTION

La importncia de les competncies informacionals per aprendre a aprendre: estratgies per a lalfabetitzaci informacional de lalumnat de Secundria i Batxillerat merc morey. APRENDRE A APRENDRE EN ELS CENTRES EDUCATIUS: DESAFIAMENTS, IMPLICACIONS I POSSIBILITATS. - PowerPoint PPT Presentation

Transcript

Aprendre a aprendre en els centres educatius: desafiaments, implicacions i possibilitats

APRENDRE A APRENDRE EN ELS CENTRES EDUCATIUS: DESAFIAMENTS, IMPLICACIONS I POSSIBILITATSLa importncia de les competncies informacionals per aprendre a aprendre: estratgies per a lalfabetitzaci informacional de lalumnat de Secundria i Batxillerat

merc morey

Proyecto i+d financiado por el ministerio de ciencia e innovacin el plagio acadmico entre el alumnadode eso de baleares (ref. Edu2009-14019-c02-01)

Grup de recerca educaci i ciutadania. Grup competitiuamb el patrocini de la caib (direcci general de recerca, desenvolupament tecnolgic i innovacide la conselleria dinnovaci, interior i justcia,i el cofinanament de fons feder)

1AspectEs que TREBALLAREMINTRODUCCILES COMPETNCIES INFORMACIONALSPROPOSTESEN PRIMER LUGAR LLEVAREMOS A CABO UNA BREVE INTRODUCCIN SOBRE LA NECESIDAD DE LA EVALUACIN POR COMPETENCIAS (QUE TODOS TENEMOS CLARA PERO QUE SIEMPRE ES POSITIVO REFRESCAR)

EN SEGUNDO LUGAR (Y QUE SER EL CENTRO DE ESTA EXPOSICIN) REPASAREMOS CULES SON LAS PRINCIPALES COMPETENCIAS INFORMACIONALES (EL CONCEPTO DE ALFABETIZACIN INFORMACIONAL Y REVISIN DE CADA UNA DE LAS COMPETENCIAS QUE INTEGRAN LA ALFABETIZACIN INFORMACIONAL) AS COMO LOS RESULTADOS OBTENIDOS EN DIFERENTES ESTUDIOS CON ALUMNADO DE NIVELES DISTINTOS, A TRAVS DE INVESTIGACIONES QUE PRETENDAN LA DETECCIN DE NECESIDADES INFORMACIONALES (LUEGO VEREMOS CON MS ATENCIN TODO ESTO)

FINALMENTE, ACABAREMOS ESTA SESIN PRESENTANDO ALGUNAS PROPUESTAS QUE TAL VEZ PUEDAN RESULTAR INTERESANTES O TILES (AUNQUE SLO SEA PARA REFLEXIONAR SOBRE ELLAS Y DECIR ESTO A MI NO ME SIRVE DE NADA) DE CARA A RESPONDER A ESTAS NECESIDADES QUE SE HAN DETECTADO2ESTUDIS QUE PRESENTAREMCOMPETNCIES INFORMACIONALS DE LALUMNAT UNIVERSITARI (MAIG 2009). TOTAL MOSTRA: 1.025PLAGI ACADMIC ENTRE LALUMNAT DE BATXILLERAT (FEBRER-MAR 2010). TOTAL MOSTRA: 1.291PLAGI ACADMIC ENTRE LALUMNAT DE SECUNDRIA (FEBRER-ABRIL 2011). TOTAL MOSTRA: 1.503LOS DATOS QUE UTILIZAREMOS PARA EJEMPLIFICAR LOS DIVERSOS NIVELES COMPETENCIALES (RELACIONADOS CON LA ALFABETIZACIN INFORMACIONAL) ESTARN BASADOS EN TRES ESTUDIOS LLEVADOS A CABO POR EL GRUP DE RECERCA EDUCACI I CIUTADANIA3ACTIVITATS DAPRENENTATGECOM MESURAM LAPRENENTATGE DELS NOSTRES ALUMNES?EXMENSTREBALLS ACADMICSRESOLUCI DE PROBLEMESALERTA: LA CONSTRUCCI DEL CONEIXEMENT NO FA REFERNCIA AL PUR ACTIVISME. NO PODEM PRETENDRE QUE, PEL SOL FET DE POSAR ALS ALUMNES A FER ALGUNA COSA (COM FER UNA REPRESENTACI O VEURE UNA PELLCULA) O QUE REALITZIN ALGUNA ACTIVITAT FORA DE LAULA (DINMIQUES GRUPALS EL TEMPS DESBARJO) O FINS I TOT FORA DEL CENTRE EDUCATIU (UNA VISITA A UN MUSEU) GENERA, PER ELL MATEIX APRENENTATGES SIGNIFICATIUS PERQU CONSIDERAM QUE ELS ALUMNES ESTAN CONSTRUINT EL SEU CONEIXEMENT PERQU ES DIVERTEIXEN, PARTICIPEN O ESTAN INTERESSATS. UN APRENENTATGE S SIGNIFICATIU DEGUT AL PROCS CONTRUCTIU INTERN QUE REALITZEN ELS ALUMNES RELACIONANT ELS SEUS CONEIXEMENTS PREVIS AMB LA INFORMACI NOVA, I S PROMOGUT PEL DOCENT A TRAVS DACTIVITATS AMB SENTIT I AMB LA SEVA INTERACCI ABANS, DURANT I POSTERIORMENT A LACTIVITAT, EL QU PROMOU EN ELLS UN PROCS DE REFLEXI4AVALUACIPERCOMPETNCIESTREBALLS ACADMICSGONZLEZ & WAGENAAR (2003) JA ENS DEIEN QUE UNA COMPETNCIA O CONJUNT DE COMPETNCIES SIGNIFICA QUE UNA PERSONA POSA EN PRCTICA DETERMINADA CAPACITAT O HABILITAT PER DESENVOLUPAR UNA TASCA, I HO POT FER DE MANERA QUE LI PERMETI DAVALUAR-NE EL NIVELL DE CONSECUCI. LES COMPETNCIES ES PODEN VALORAR I DESENVOLUPAR. AIX SIGNIFICA QUE, NORMALMENT, LES PERSONES NO POSSEEIXEN O ELS HI MANCA UNA COMPETNCIA EN TERMES ABSOLUTS, SIN QUE LA DOMINEN EN DIFERENTS GRAUS, DAQU QUE ES PUGUIN COLLOCAR LES COMPETNCIES EN UN CONTNUUM I DESENVOLUPAR MITJANANT LEXERCICI I LA FORMACI (EN AQUEST PUNT DAVALUAR EL NIVELL DE CONSECUCI TORNAREM A FER ESPECIAL ESMENT QUAN PARLEM DE LES OPINIONS QUE T LALUMNAT SOBRE LAVALUACI DELS SEUS TREBALLS PER PART DEL PROFESSORAT)

5

6AVALUACIPERCOMPETNCIESTREBALLS ACADMICSZABALZA (2003) REFERINT-SE A LAVALUACI DE COMPETNCIES EN EDUCACI SUPERIOR HO DEFINIA COM UN PROCS DE RETROALIMENTACI, DETERMINACI DIDONETAT I CERTIFICACI DELS APRENENTATGES DELS ESTUDIANTS DACORD AMB LES COMPETNCIES DE REFERNCIA, MITJANANT LANLISI DE LACOMPLIMENT DE LES PERSONES EN TASQUES I PROBLEMES PERTINENTS

A PARTIR DE TODO ESTO ES CUANDO NOSOTROS REALIZAMOS ESTA EVALUACIN POR COMPETENCIAS A TRAVS DE LO QUE DEBERA SER LA MEJOR HERRAMIENTA DE VALORACIN DE NIVELES DE COMPETENCIA: LOS TRABAJOS ACADMICOS7Revoluci informacional (Rodrguez, 2005)

Excs dinformaci (Gazpio & lvarez, 1998): Usuaris passius Usuaris incapaos danalitzar la informaci Usuaris paralitzats

Infoxicaci, infobesitat, ansietat informativaSOCIETAT DE LA INFORMACI (I EL CONEIXEMENT?)

Per tal dencetar aquesta exposici, introduirem primer de tot el marc en el qual es desenvolupa, que s la societat de la informaci i el coneixement (aquest darrer plantejat amb un interrogant). Rodrguez (2005) parl de revoluci informacional definint aix una de les forces motrius que modifiquen substancialment les societats (com en el seu moment foren la revoluci industrial, la revoluci tecnolgica, la revoluci cientfica)Daltra banda, shan de tenir en compte els aspectes no tan positius de la introducci i desenvolupament de les TIC i del consegent excs dinformaci: ens trobam amb qu aquesta facilitat daccs a una quantitat dinformaci gaireb ilimitada ha donat lloc als anomenats usuaris passius (constantment bombardejats amb dades i informacions a latzar que provoquen distracci i dificultats en el processament daquesta i aplicaci a les prpies necessitats), als usuaris incapaos danalitzar la informaci (que recuperen un excs dinformaci quan fan una cerca concreta i no tenen capacitat per a decidir i destriar en quina shan de centrar i quina han demprar, dacord amb els seus propsits), i finalmentusuaris paralitzats (que es troben desemparats davant aquests grans volums dinformaci o davant cerques amb les qu no han obtingut resultats vlids: no saben ajustar les seves estratgies de recerca dinformaci)

Tot aix ens mostra una situaci, una realitat dels subjectes que, en funci dels contextos, sha anomenat de distintes maneres: infoxicaci, infobesitat i, fins i tot, es parla dansietat informativa (excs dinformaci que ens colapsa amb milers de fets, comunicats sense relaci, jerarquia ni sentit, i que ens deixa despossets de vertader coneixement -Wurman, 1989-)8ALFABETITZACI INFORMACIONALDefinici Association of College & Research Libraries (ACRL, 2000)AVALUACI CRTICA I INCORPORACI INFORMACI BASE CONEIXEMENTSUTILITZACI EFICA INFORMACI PER ASSOLIMENT PROPSIT/TASCACOMPRENSI PROBLEMTIQUES S INFORMACI I UTILITZACI TICA I LEGALACCS INFORMACI EFICA I EFICIENTNATURALESA I NIVELL INFORMACI NECESSRIADEFINICI ASSOCIATION OF COLLEGE AND RESEARCH LIBRARIES DE LAMERICAN LIBRARY ASSOCIATION QUE DIU QUE LESTUDIANT ALFABETITZAT INFORMACIONALMENT S AQUELL QUE S CAPA DE:DETERMINAR LA NATURALESA I NIVELL DINFORMACI QUE NECESSITAACCEDIR A LA INFORMACI REQUERIDA DE MANERA EFICA I EFICIENTAVALUAR LA INFORMACI I LES SEVES FONTS DE FORMA CRTICA I INCORPORAR LA INFORMACI SELECCIONADA A LA PRPIA BASE DE CONEIXEMENTS I AL PROPI SISTEMA DE VALORSUTILITZAR, A TTOL INDIVIDUAL O COM A MEMBRE DUN GRUP, LA INFORMACI EFICAMENT PER TAL DASSOLIR UN PROPSIT ESPECFICCOMPRENDRE MOLTS DELS PROBLEMES I QESTIONS ECONMICS, LEGALS I SOCIALS QUE ENVOLTEN A LS DE LA INFORMACI, I ACCEDEIX I UTILITZA LA INFORMACI DE FORMA TICA I LEGAL9ALFABETITZACI INFORMACIONALDefinici ACRL-ALA (2000)NATURALESA I NIVELL INFORMACI NECESSRIADEFINICI ASSOCIATION OF COLLEGE AND RESEARCH LIBRARIES DE LAMERICAN LIBRARY ASSOCIATION QUE DIU QUE LESTUDIANT ALFABETITZAT INFORMACIONALMENT S AQUELL QUE S CAPA DE:DETERMINAR LA NATURALESA I NIVELL DINFORMACI QUE NECESSITAACCEDIR A LA INFORMACI REQUERIDA DE MANERA EFICA I EFICIENTAVALUAR LA INFORMACI I LES SEVES FONTS DE FORMA CRTICA I INCORPORAR LA INFORMACI SELECCIONADA A LA PRPIA BASE DE CONEIXEMENTS I AL PROPI SISTEMA DE VALORSUTILITZAR, A TTOL INDIVIDUAL O COM A MEMBRE DUN GRUP, LA INFORMACI EFICAMENT PER TAL DASSOLIR UN PROPSIT ESPECFICCOMPRENDRE MOLTS DELS PROBLEMES I QESTIONS ECONMICS, LEGALS I SOCIALS QUE ENVOLTEN A LS DE LA INFORMACI, I ACCEDEIX I UTILITZA LA INFORMACI DE FORMA TICA I LEGAL10NATURALESA I NIVELL DINFORMACI NECESSRIALESTUDIANT IDENTIFICA CORRECTAMENT LA DEMANDA/TASCA QUE SE LI FA, AIX COM, PER EXEMPLE, ELS TERMES O CONCEPTES CLAU QUE DESCRIUEN LA SEVA NECESSITAT DINFORMACI

QUANTES VEGADES NO ENS HA PASSAT QUE UN ALUMNE NO HA ENTS CORRECTAMENT LA DEMANDA QUE SE LI FEIA??? O B NOSALTRES MATEIXOS, QUAN REM ESTUDIANTS, O B A LA NOSTRA VIDA PROFESSIONAL O PERSONAL... QUANTES VEGADES NO ENS HA PASSAT QUE HEM FET UNA TASCA O UNA FEINA QUE NO SADEQUAVA A LA DEMANDA QUE SENS HAVIA FET...

2. LESTUDIANT DIFERENCIA ENTRE DISTINTS TIPUS I FORMATS DE FONTS POTENCIALS DINFORMACI QUE LI PODEN SER TILS I, PER A AIX, CONSIDERA (PER EXEMPLE) LA UTILITZACI DALTRES IDIOMES PER A FER LA CERCA DINFORMACI

3. DISSENYA UN PLA GLOBAL I UN TERMINI (PLAZO) REALISTA PER A LADQUISICI DE LA INFORMACI REQUERIDA

AQU S ON INTERV EL CONCEPTE DE PROCRASTINACI, ENTS COM LACCI O LHBIT DE POSTERGAR ACTIVITATS O SITUACIONS QUE SHAN DATENDRE, SUBSTITUNT-LES PER ALTRES SITUACIONS MS IRRELLEVANTS I AGRADABLES (DEIXAM LA FEINA PER AL DARRER MOMENT)11IDENTIFICACI DE LA DEMANDA I UTILITZACI DE PARAULES CLAUHAS DE FER UN TREBALL SOBRE LIMPACTE DEL FORAT DE LA CAPA DOZ EN LA SALUT. QUINS CONSIDERES QUE SN ELS CONCEPTES CLAU QUE DESCRIUEN MILLOR AQUESTA TEMTICA?

IMPACTE, FORAT, CAPA DOZ, SALUTCAPA DOZ, SALUTDOCUMENTS, CNCER DE PELL, CAPA DOZNO HO S1213idiomes per fer la cercaQUAN FAS UNA CERCA DINFORMACI A INTERNET PER A USOS ACADMICS, EN QUIN IDIOMA FAS, EN PRIMER LLOC, AQUESTA CERCA?

CATALCASTELLALTRE IDIOMA

MAI DE VEGADES SOVINT MOLT SOVINT SEMPRE14IDIOMES PER A FER LA CERCARESULTADOS OBTENIDOS ENTRE EL ALUMNADO UNIVERSITARIO EN GENERAL15S DALTRE IDIOMA PER A FER LA CERCA ALUMNAT 1R16DISSENY PLA DE TREBALL I TERMINI REALISTA (ESO)DIGUES SI ESTS DACORD AMB LA SEGENT AFIRMACI:

QUAN MENCOMANEN UN TREBALL EM POS A FER-LO TOT DUNA

TOTALMENT DACORD BASTANT EN DESACORD NI EN DESACORD NI DACORD BASTANT DACORD TOTALMENT DACORDESTUDI PLAGI ESO17DE LALUMNAT DESO, UN 53,9% DIU ESTAR TOTALMENT O BASTANT EN DESACORD AMB AQUESTA AFIRMACI (ES DECIR, QUE NO ABORDAN DES DE EL PRINCIPIO LAS TAREAS A DESARROLLAR) I NOMS HI ESTAN BASTANT O TOTALMENT DACORD UN 17,1%.18DISSENY PLA DE TREBALL I TERMINI REALISTA (BATXILLERAT)ASSENYALA EL GRAU DACORD AMB LA SEGENT AFIRMACI:

QUAN EM DIUEN QUE FACI UN TREBALL, EM POS A FER-LO IMMEDIATAMENT

0=TOTALMENT EN DESACORD I 10=TOTALMENT DACORDDATOS SIMILIARES SON LOS QUE SE LOCALIZARON ENTRE EL ALUMNADO DE BACHILLERATO19ALUMNAT DE BATXILLERAT

DESCIENDE NOTABLEMENTE, A PARTIR DE LA VALORACIN DE 5 (ES DECIR, CUANDO EL ALUMNADO RESPONDE ESTAR DE ACUERDO CON LA AFIRMACIN) EL PORCENTAJE DE RESPUESTA, DESTACANDO EL 20.1% DE ALUMNADO DE BACHILLERATO QUE DICE ESTAR TOTALMENTE EN DESACUERDO CON ABORDAR LA TAREA INMEDIATAMENTE20ALFABETITZACI INFORMACIONALDefinici ACRL (2000)AVALUACI CRTICA I INCORPORACI INFORMACI BASE CONEIXEMENTSUTILITZACI EFICA INFORMACI PER ASSOLIMENT PROPSIT/TASCACOMPRENSI PROBLEMTIQUES S INFORMACI I UTILITZACI TICA I LEGALACCS INFORMACI EFICA I EFICIENTNATURALESA I NIVELL INFORMACI NECESSRIADEFINICI ASSOCIATION OF COLLEGE AND RESEARCH LIBRARIES DE LAMERICAN LIBRARY ASSOCIATION QUE DIU QUE LESTUDIANT ALFABETITZAT INFORMACIONALMENT S AQUELL QUE S CAPA DE:DETERMINAR LA NATURALESA I NIVELL DINFORMACI QUE NECESSITAACCEDIR A LA INFORMACI REQUERIDA DE MANERA EFICA I EFICIENTAVALUAR LA INFORMACI I LES SEVES FONTS DE FORMA CRTICA I INCORPORAR LA INFORMACI SELECCIONADA A LA PRPIA BASE DE CONEIXEMENTS I AL PROPI SISTEMA DE VALORSUTILITZAR, A TTOL INDIVIDUAL O COM A MEMBRE DUN GRUP, LA INFORMACI EFICAMENT PER TAL DASSOLIR UN PROPSIT ESPECFICCOMPRENDRE MOLTS DELS PROBLEMES I QESTIONS ECONMICS, LEGALS I SOCIALS QUE ENVOLTEN A LS DE LA INFORMACI, I ACCEDEIX I UTILITZA LA INFORMACI DE FORMA TICA I LEGAL21ALFABETITZACI INFORMACIONALDefinici ACRL-ALA (2000)ACCS INFORMACI EFICA I EFICIENTDEFINICI ASSOCIATION OF COLLEGE AND RESEARCH LIBRARIES DE LAMERICAN LIBRARY ASSOCIATION QUE DIU QUE LESTUDIANT ALFABETITZAT INFORMACIONALMENT S AQUELL QUE S CAPA DE:DETERMINAR LA NATURALESA I NIVELL DINFORMACI QUE NECESSITAACCEDIR A LA INFORMACI REQUERIDA DE MANERA EFICA I EFICIENT22Accs informaci efica i eficientLESTUDIANT UTILITZA DIVERSOS SISTEMES DE RECERCA DINFORMACI PER TAL DE LOCALITZAR I CONTRAPOSAR LA INFORMACI

QUINS PENSAU QUE SN AQUESTS SISTEMES DE RECERCA DINFORMACI? QUINA EINA UTILITZA LALUMNAT PRINCIPALMENT PER A CERCAR I LOCALITZAR INFORMACI?... GOOGLE!!!

2. LESTUDIANT SELECCIONA ELS COMANDAMENTS APROPIATS PER A FER CERQUES DINFORMACI

EN AQUEST CAS, PER EXEMPLE, UN INDICADOR DUN ALT DOMINI DUTILITZACI DE CERCADORS ESPECIALITZATS I DE BASES DE DADES S EL NIVELL DE CONEIXEMENT DELS OPERADORS BOOLEANS (AND, OR, NOT...) PER TAL DACOTAR/LIMITAR LES CERQUES O B DAMPLIAR-LES I ACONSEGUIR AIX MS INFORMACI I DOCUMENTS

3. APLICACI PRCTICA DE MTODES DINTERROGACI DINTRE DE MOTORS DE CERCA O BASES DE DADES

UNA VEGADA QUE UN PERCENTATGE DETERMINAT DALUMNAT ENS DIU QUE CONEIX, PER EXEMPLE, ELS OPERADORS BOOLEANS, REALMENT ELS UTILITZA? I SOBRETOT... ELS UTILITZA CORRECTAMENT?23UTILITZACI DE DIVERSOS SISTEMES DE RECERCA DINFORMACITOT SEGUIT ET PRESENTAM UNA SRIE DEINES DE RECERCA DINFORMACI. AMB QUINA FREQNCIA UTILITZES CADASCUNA DELLES PER A REALITZAR ELS TEUS TREBALLS ACADMICS? (MAI, DE VEGADES, SOVINT, MOLT SOVINT, SEMPRE)

MOTORS DE CERCACATLEG DE LA BIBLIOTECA DE LA UIBCATLEG DALTRES BIBLIOTEQUESPORTALS ESPECIALITZATSBASES DE DADESBLOGSALTRESALUMNAT UNIVERSITARI24NIVELL DS DELS MOTORS DE CERCA I LES BASES DE DADESALUMNAT 1RSHA DE TENIR EN COMPTE QUE, A LHORA DE FORMULAR LA PREGUNTA, A MS DE DEMANAR EL NIVELL DUTILITZACI DE CADASCUNA DE LES EINES PRESENTADES, TAMB ES SOLLICITAVA QUINA SUTILITZAVA. EN EL CAS DELS MOTORS DE CERCA, EL 99% DEIA QUE GOOGLE. PER ALTRA BANDA, TAMB SHA DE TENIR EN COMPTE QUE, DE LALUMNAT QUE RESPON QUE COM A MNIM ALGUNA VEGADA UTILITZA LES BASES DE DADES, QUAN SE LI DEMANA QUINA DNA RESPOSTES COM WIKIPDIA O EXCEL...25SELECCIONA ELS COMANDAMENTS APROPIATS PER A FER CERQUES DINFORMACICONEIXES ELS OPERADORS BOOLEANS AND, OR, NOT? SI S AIX, AMB QUINA FREQNCIA ELS EMPRES? (MAI, DE VEGADES, SOVINT, MOLT SOVINT, SEMPRE)

EN AQUEST CAS, PER EXEMPLE, UN INDICADOR DUN ALT DOMINI DUTILITZACI DE CERCADORS ESPECIALITZATS I DE BASES DE DADES S EL NIVELL DE CONEIXEMENT DELS OPERADORS BOOLEANS (AND, OR, NOT...) PER TAL DACOTAR/LIMITAR LES CERQUES O B DAMPLIAR-LES I ACONSEGUIR AIX MS INFORMACI I DOCUMENTS

VAMOS A VER LAS RESPUESTAS DEL ALUMNADO DE PRIMER CURSO UNIVERSITARIO...

26AQU VEMOS EL GRADO DE CONOCIMIENTO QUE EL ALUMNADO DE PRIMER CURSO UNIVERSITARIO DICE TENER SOBRE ESTOS OPERADORES... AHORA VEREMOS SI, SEGN EL PROPIO AL...