a. Portada + index del capítol-rev - epseb.upc.edu ?· 8 1. Òrgans de govern de la UPC Els òrgans…

  • Published on
    18-Sep-2018

  • View
    212

  • Download
    0

Transcript

7 Informaci general 1. rgans de govern de la UPC 2. rgans de govern de lEUPB 3. Direcci i equip directiu 4. Personal de l'Escola 5. Departaments i seccions departamentals 8 1. rgans de govern de la UPC Els rgans de govern de la Universitat estan regulats als Estatuts de la UPC. Sn elegits democrticament, mitjanant vot secret, per cada un dels estaments que la componen, que sn els segents: Claustre General s l'rgan amb ms representativitat de la comunitat universitria i exerceix les mximes funcions pel que fa a l'establiment de normativa interna, el control i expressi de la posici i les aspiracions d'aquesta. Junta de Govern s l'rgan de representaci permanent del Claustre General. Ha de vetllar pel compliment dels Estatuts i reglaments de la Universitat Politcnica de Catalunya i d'altres acords del Claustre General. La Junta de Govern ha de sotmetre cada any al Claustre General la seva actuaci perqu l'aprovi. Consell Social s l'rgan de connexi entre la societat i la Universitat, per mitj del qual aquesta es fa partcip de les necessitats i aspiracions socials, i collabora amb la Universitat, especialment en aspectes fonamentals del seu govern i de la seva gesti. El Consell Social participa en l'orientaci futura de la Universitat, mitjanant el seu planejament estratgic, per aconseguir la plena participaci d'aquesta en la satisfacci de les necessitats socials del dem. El Consell Social impulsa la consecuci d'una autonomia plena per a la Universitat. El Consell Social segueix les tasques de formaci i recerca de la Universitat, perqu sintonitzin amb les necessitats de la societat, i presta el seu suport per orientar la inserci dels titulats en el sistema econmic, productiu i social en general. Consell de Direcci El componen el rector, els vicerectors i el gerent. El rector, mxima autoritat acadmica de la Universitat, n'exerceix la representaci i la direcci, executa els acords del Claustre General, de la Junta de Govern i del Consell Social, i li correspon, en general, totes les competncies que no hagin estat atribudes a altres rgans de govern de la Universitat. El rector s elegit pel Claustre General entre els catedrtics d'universitat de la Universitat Politcnica de Catalunya i nomenat pel Consell Executiu del Govern de la Generalitat de Catalunya. El mandat del rector t una durada de quatre anys. El rector s assistit pels vicerectors, en el nombre que determini, no superior a vuit. El nomenament, l'assignaci de funcions i el cessament dels vicerectors correponen al rector. 9 2. rgans de govern de l'EUPB Els rgans de govern de lEscola estan regulats al Reglament del centre. Sn elegits democrticament, mitjanant vot secret, per cada un dels estaments que la componen, i sn els segents: Junta d'Escola s l'rgan collegiat amb ms representaci de l'EUPB i exerceix en el seu mbit les mximes funcions de normativa interna, control i expressi de la posici i aspiracions de l'Escola. Els seus membres s'elegeixen mitjanant votaci secreta, entre tots els estaments que formen part de l'Escola: professors, estudiants i personal d'administraci i serveis. Es reuneix en sessi ordinria, com a mnim, tres vegades cada curs acadmic. Els membres sn elegits per perodes de dos anys, llevat dels estudiants que sn renovats cada curs acadmic. Comissi Permanent s l'rgan de representaci de la Junta d'Escola amb funcions executives. Es reuneix en sessi ordinria, com a mnim, un cop cada dos mesos durant tot el perode lectiu. La durada del mandat s de dos anys. Comissi Docent s un rgan de la Junta d'Escola amb funcions executives i de control, l'mbit de la qual s l'ensenyament a l'Escola. S'elegeix, mitjanant votaci secreta, entre els membres de la Junta. La durada del mandat s de dos anys. Comissi d'Avaluaci Acadmica s l'rgan encarregat de l'avaluaci de l'activitat docent dels departaments i de la tasca docent dels professors assignats a l'Escola. La designaci dels membres la fa la Comissi Permanent mitjanant votaci secreta. La durada del mandat s d'un any. Comissi de Biblioteca s un rgan de la Junta dEscola amb funcions executives i consultives per a temes relacionats amb la biblioteca de lEscola, la seva organitzaci i els seus objectius. Comissi de Serveis s un rgan de la Junta dEscola amb funcions executives i consultives per a temes relacionats amb els serveis de lEscola, la seva organitzaci i els seus objectius. Comissi de Normalitzaci Lingstica s un rgan de la Junta dEscola amb funcions executives i consultives per a temes relacionats amb la normalitzaci lingstica de lEscola, la seva organitzaci i els seus objectius. 10 3. Direcci i equip directiu de l'EUPB Adrea postal: Escola Universitria Politcnica de Barcelona Avinguda Dr. Gregori Maran, 44-50 08028 - Barcelona Telfon 934 016 300 Fax 934 017 700 El lloc web: http://www.eupb.upc.es Ladrea electrnica: informacio@eupb.upc.es Equip directiu Francisco Javier Llovera Sez Director Joan A. Torrent i Torrent Subdirector d'Ordenaci d'Estudis Vicen Gibert i Armengol Subdirector de Gesti i Afers Econmics Carles Serrat i Pi Cap destudis dArquitectura Tcnica Amparo Nez Andrs Cap d'estudis d'Enginyeria Tcnica en Topografia Jordi Fernndez Gimeno Coordinador de segon cicle i activitats interdepartamentals Francesc Panyella Brustenga Responsable dextensi universitria Pedro Sarr Garca Coordinador dactivitats culturals Alejandro Falcones de Sierra Assessor dobres i projectes Joaquin Montn Lecumberri Secretari acadmic 11 4. Personal de lEscola Administradora Francesca Arteman Rosell Suport a l'equip directiu Secretria del director Inmaculada Prez Guerrero Secretria de Subdirector dOrdenaci dEstudis Cap destudis dArquitectura Tcnica Cap destudis dEnginyeria Tcnica Topogrfica Susana Morente Gil Secretria de Subdirector de Gesti i Afers Econmics Responsable dextensi universitria Coordinador dactivitats culturals Maite Company Montory Secretria de Secretari acadmic Coordinador de segon cicle i activitats interdepartamentals M. Carmen Asensio Castell Tcnica de gesti acadmica M. del Mar Vlchez Simn rea de Gesti Negociat de Gesti Econmica Cap de negociat Araceli Garcia Martnez Negociat de Gesti Acadmica Cap de negociat Nria Pradas Alonso Olga Elas Mart Laura Gil Marn Montserrat Martn Daz M. Teresa Rierola Rigau Concepcin Sanjuan Vias Oficina dAtenci a lEstudiant Responsable Isabel Martnez Hernndez 12 Biblioteca Cap de Biblioteca Dolors Delcls de Semir Sophie Dodo Bendelac Jos M. Duque Corchete Remei Garca Martnez Immaculada Suy Martnez Serveis Informtics Cap del Servei Sl via Torres Cobas Delfn Cerezo Cmara Daniel Crespo Rodrguez Jordi Sol Esteve Borsa de Treball Araceli Garca Martnez Consergeria/serveis auxiliars Conserge Toms Mart Domingo Mat Alberto Garca Garrido Pere Gimnez Palleiro Llus Marn de la Fuente Francisco Rubio Parellada Tarda Bartolom Jurado Daz Antonio Marsal Gazulla J. Antonio Roman Muoz Personal de laboratoris Rodrigo Lazcano Hormaechea Juan Leiva Navarro M. Antnia Navarro Ezquerra 13 5. Departaments i seccions departamentals Els departaments sn les unitats bsiques de recerca i docncia que duen a terme les seves funcions en un camp cientfic, tcnic i artstic determinat. S'estructuren en seccions departamentals i unitats docents que responen a les necessitats dels plans d'estudis vigents. Els departaments reben del centre l'encrrec de la docncia. Departament de Construccions Arquitectniques II (705) Director de departament Domingo A. Rodrguez Fernndez .......................................................401 79 94 Secretaria de departament Mireia Bosch Prat ...............................................................................401 11 53 rea de Personal, Economia i Secretariat del Departament Josefina Arribas Vinuesa ....................................................................401 78 01 rea dAtenci i Informaci Maite Fornt Pardos ............................................................................401 62 86 rea de Recerca, Transferncia de Tecnologia i Qualitat Olga Martn Garca .............................................................................401 08 62 rea de Planificaci i Docncia Mercedes Noguera Martnez ...............................................................401 19 92 Secci departamental de Construcci Director: (vacant) ........................................................................401 62 42 Secci departamental d'Estructures Drector: Rafael Marzo Lafuente .................................................401 62 70 Secci departamental d'Installacions Director: Javier Azpiazu Monteys.................................................401 62 39 Secci departamental de Materials Director: Francesc de P. Jordana Riba.........................................401 62 33 Relaci dels professors del Departament Amors Brotons, David Berasategui Berasategui, Delfina Amors Casas, Antonio Borbn Sanllorente, Manuel Arricivita Calvet, ngel M. Bosch Gonzlez, Montserrat Aulesa Caro, Vanesa Bosch Prat, Mireia Azpiazu Monteys, Javier Busquets Cuevas, Amadeo Baldrich Arag, Ana Caballero Mestres, Antonio Batlle Bertran, Marta Capdevila Gaseni, Enrique 14 Gaspar Fbregas, Ktia Laborda Cotarelo, Jaime Gibert Armengol, Vicen Lorente Monlen, Sandokn Guarch Rey, Joaquim Marzo Lafuente, Rafael Hernando Tal, Eduardo Montn Lecumberri, Joaqun Hernanz Hernanz, Justo Motj Cervero, Pere Hierro Manzanares, Milagros Paricio Casademunt, Antoni Jordana Riba, Francesc Pavn Garca, Susana Capella Llovera, Joaqun Prez Guerra, Alfonso Carbajal Navarro, Eusebio Carlos Ramrez Casas, Judith Casanovas Boixareu, Francesc X. Rodrguez Fernndez, Domingo A. Ciriano Gutirrez, Jaime Rosell Amig, Joan Ramon Corral Miquel, ngel Ruiz Gandullo, Javier Cristi Miranda, Joaquim Serr Martn, Isabel Embuena Aparicio, Minerva Vicente Capdevila, Antonio M. Falcones de Sierra, Alejandro Vidal Domnech, Juan Fernndez Borrs, Jos Antonio Vivancos Azor, Jos Miguel Total de professors del Departament .......................................................................... 46 Departament d'Expressi Grfica Arquitectnica II (719) Director de departament Rafael C. Prez Gonzlez................................................................... 401 10 82 Secretari de departament Jacinto Bachs Folch ..................................................................401 62 47/62 90 Secretria del Departament Neus Rodrguez Ferreiro .................................................................... 401 62 90 Unitat docent de Dibuix Conceptual Representant: Julio A. Iglesias Prieto.......................................... 401 62 50 Unitat docent de Representaci i Interpretaci Grfica del Projecte Representant: Benito Meca Acosta............................................. 401 62 85 Unitat docent de Sistemes de Representaci Representant: Ramon Badia Serrahima ...................................... 401 63 04 Unitat docent de Topografia i Replantejaments Representant: M. Antnia Alsina Oliva ........................................ 401 63 04 Unitat docent d'Oficina Tcnica I Representant: Pedro Sarr Garca ............................................. 401 62 91 Unitat docent d'Oficina Tcnica II Representant: Rogelio Fernndez Losada .........................401 62 92/63 03 Lnia C: Projecte de lEspai Interior Representant: Blanca Figueras Quesada .................................... 401 62 92 15 Assignatures optatives de lnia i de lliure elecci Representant: Rafael C. Prez Gonzlez ....................................401 10 82 Relaci dels professors del Departament Alsina Oliva, M. Antonia Roca de Vials I., Jos Luis Andrs Rico, Gonzalo Gay Albadalejo, Ramn Anguera Sempere, Enrique Gispert Irigoyen, Gustavo de Bachs Folch, Jacinto Iglesias Prieto, Julio ngel Bada Serrahima, Ramn Jess Palau, Manuel de Canosa Reboredo, Santiago Llad Cuff, Celia Margarita Cisneros Sorolla, Fernando Mauri Piol, Juan Esquinas Dessy, Jess Meca Acosta, Benito Fernndez Losada, Rogelio Menndez Rodrguez, Guillermo Fernndez Matalonga, Flix Mon Taillant, Pedro Ferr Font, Jaime Sarquella Brugat, Manuel Figueras Quesada, Blanca Sarr Garca, Pedro Prez Gonzlez, Rafael Carlos Sents Valls, Jos M. Piero Casta, M. Rosa Serra Santasusagna, Juan Puelles Viguera, Jess Vil Dalmau, Benito Puig Rota, Ramn Xiqus Triquell, Jordi Riera Martorell, Ana M. Total de professors del Departament ..........................................................................33 Secci departamental de Composici Arquitectnica (703) Cap de Secci Ramon Graus Rovira ..........................................................................401.62.76 Seu del Departament ETSAB (7a planta)..............................................................................401.64.20 Director del Departament: Pere Hereu Payet ...............................................................................401.64.20 Relaci dels professors de la secci departamental Graus Rovira, Ramn Rosell Nicolau, Maribel Rosell Colomina, Jaume Total de professors del Departament ............................................................................3 Secci departamental de Fsica Aplicada (720) Cap de Secci Carlota Auguet Sangr .......................................................................401.62.64 16 Seu del Departament B5..................................................................................................... 401.68.02 Director de departament: Alfons Alvareda Tiana ........................................................................ 401.68.98 Relaci dels professors de la secci departamental Agea Toms, Jos Martnez Benjamn, Juan Jos Auguet Sangr, Carlota E. Martnez Santaf, M. Dolors Cam Babra, Enric Pearanda Aylln, Angelina Castellv Girons, Pedro Juan Ramrez de la Piscina M., Laureano Garrido Galera, Victor Rodrguez Cantalapiedra, Inma Lacasta Palacio, Ana M. Total de professors del Departament .......................................................................... 11 Secci departamental de Matemtica Aplicada I (725) Cap de Secci Joan Josep Rodrguez Jordana ........................................................... 401.17.41 Seu del Departament ETSEIB ............................................................................................. 401.65.49 Director de departament: Joan Sol-Morales Rubi.................................................................... 401.65.51 Relaci dels professors de la secci departamental vila Montes, Susana Puerta Coll, Francisco Javier Bruguera Padr, M. Montserrat Rodrguez Jordana, Juan Jos Ferrer Biosca, Alberto Rodrguez Martn, Manuel Guillamn Grabulosa, Antoni Serrallonga Gasch, Antoni Mitjana Riera, Margarida Serrat Pi, Carles Paella Brustenga, Francesc Torrent Torrent, Joan Antoni Total de professors del Departament .......................................................................... 12 Secci departamental dOrganitzaci dEmpreses (732) Cap de Secci Jordi Fernndez Gimeno .................................................................... 401.62.98 Secretria Maria Ferrs Redondo................................................................... 401.62.79/81 17 Seu del Departament ETSEIB (7a. Planta) ...................................................................... 401.65.83/86 Director de departament: Joan Mundet Hiern .............................................................................401.17.91 Unitat docent de Pressupostos, Control d'Obres i Valoracions Responsable: Jordi Vilajosana Bjar ...........................................401 62 73 Unitat docent de Dret de la Construcci Responsable: Jordi Fernndez Gimeno ......................................401 62 98 Unitat docent d'Economia de la Construcci Responsable: Daniel Prez Guerra.............................................401 62 69 Unitat docent de Planificaci i Organitzaci Responsable: Elena Castell Lpez ............................................401 62 77 Unitat docent de Prevenci Riscs Laborals Responsable: Francisco Javier Llovera Sez ..............................401 62 80 Unitat docent de Peritacions i Taxacions Responsable: Sara M. Laborda Cotarelo .....................................401 62 74 Relaci de professors de la secci departamental Abad Dinars, Jaume Lpez Lpez, Juan Carlos Abad Puente, Jess Llimona Bonfill, Josep Aguirre Lpez Joaqun Llopart Egea, Amadeo lamo Daz, Luciano del Llovera Ciriza, Miguel Andrs Baroja, M. Begoa Llovera Sez, Fco. Javier Azpiazu Monteys, Antonio Martnez Navarro, Jordi Baringo Sabater, Pedro Meca Acosta, Benet Borrs Sesma, Juan Francisco Montserrat Garca, Ricard Cacho Herrero, Jos M. Muoz Lpez, Manuel Castell Lpez, Elena Ochoa Fernndez, Demetrio Costa Sanjurjo, Pedro Pedragosa Radu, Jos Luis Cuatrecasas de Querol, Jordi Prez Guerra, Daniel Dalmau Pons, Ins Poudevida Font, Jos M. Fernndez Gimeno, Jordi Riquer Permanyer, Felipe de Ferrer Roca, Ricardo Rodrguez Mondelo, Pedro Fuentes Bajo, Jos Luis Sarr Garca, Pedro Gallofr Porrera, Csar Seg Nez, Alfred Guerra Caseiro, M. Lidia Soriano Llobera, Juan Manuel Guix Mora, Jaume Unzeta Lpez, Mariano Laborda Cotarelo, Sara M. Vilajosana Bjar, Jorge Lecina Sanmartn, Santiago Zalabardo Bosch, Inmaculada Total de professors del Departament ..........................................................................42 18 Secci departamental d'Enginyeria del Terreny, Cartogrfica i Geofsica (708) Responsable de lEUPB Sergio Gonzlez Lpez ...................................................................... 401.63.05 Seu del Departament D2 ..................................................................................................... 401.68.66 Director de departament: Antoni Gens Sol ............................................................................... 401.68.66 Relaci dels professors de la secci departamental Bartoll Navas, Joan Nez Andrs, Amparo Buill Pozuelo, Felipe Prades Valls, Albert Corral Manuel de Villena, Ignacio de Rubio Cerd, Ma. Amparo Esteve Ibars, M. Soledad Sanz Conde, Mercedes Gonzlez Lpez, Sergio Tapia Gmez, Ana M. Lpez Bravo, Rogelio Tre Garca, Francisco Javier Total de professors del Departament .......................................................................... 12 Titulaci dArquitecte Tcnic 1. El pla destudis 2002 2. Qualificaci global de carrera 3. Quadre dadaptacions del pla 1996 al 2002 4. Accs semestralitzat 5. Curs dintroducci 21 1. El pla destudis 2002 El curs 2002/2003 siniciar a lEUPB els ensenyaments del pla destudis revisat, denominat pla 2002. Aquest pla d'estudis d'Arquitectura Tcnica s'adapta a la directriu general prpia de la titulaci dArquitecte Tcnic (Reial decret 927/1992 del 7.7.1992, BOE del 27.8.1992). La docncia de l'antic pla d'estudis 1996 (BOE 22.10.96) va finalitzar el curs 2001/2002. Durant el curs 2002/2003 i 2003/2004 es realitzaran dues convocatries de defensa del projecte o treball de fi de carrera Estructura del pla d'estudis 2002 El pla d'estudis d'Arquitectura Tcnica s'estructura en un nic cicle amb ttol terminal. Per accedir-hi cal seguir el procediment general establert per la UPC. LEUPB recomana cursar el pla destudis en quatre anys. Cada estudiant podr decidir el ritme de progrs dels seus estudis, matriculant-se cada curs del nombre de crdits que consideri convenient, dacord amb les normes de matriculaci i la Normativa de permanncia de la UPC i segons la seqncia lgica que estableix aquest pla destudis. Distribuci dels crdits: curs matries troncals i obligatries matries optatives matries lliure elecci treball de fi de carrera totals 1r 58,5 - - - 58,5 2n 60 - - - 60 3r 48 18 - - 66 4t 21 7,5 25 12 65,5 Total 187,5 25,5 25 12 250 Nota: el pla destudis dArquitectura Tcnica permet fer els estudis en tres anys. Distribuci de les assignatures: Primer any acadmic: Quadrimestre primer: 1A (fase selectiva) codi assignatura crdits hores/ setmana 26150 Fonaments Matemtics de lArquitectura Tcnica 6 4 26151 Fonaments de Mecnica 4,5 3 26152 Coneixement de la Construcci i Materials 9 6 26153 Dibuix Conceptual 9 6 23 Quadrimestre segon: 1B codi assignatura crdits hores/ setmana 26154 Fsica Aplicada 4,5 3 26155 Economia Aplicada 6 4 26156 Representaci i Interpretaci Grfica del Projecte 6 4 26157 Materials dOrigen Petri 7,5 5 26158 Construcci de Tancaments i Acabats 6 4 Segon any acadmic: Quadrimestre primer: 2A codi assignatura crdits hores/ setmana 26159 Construcci dEstructures Tradicionals i Equips 4,5 3 26160 Sistemes de Representaci 4,5 3 26161 Estructures I 7,5 5 26162 Materials dOrigen no Petri i Cermics 7,5 5 26163 Estadstica Aplicada 4,5 3 Quadrimestre segon: 2B codi assignatura crdits hores/ setmana 26164 Arquitectura, Construcci i Ciutat 6 4 26165 Estructures II 4,5 3 26166 Aspectes Legals de la Construcci. Gesti Urbanstica 9 6 26167 Construcci dEstructures de Formig Armat i Equips 6 4 26168 Topografia i Replantejaments 6 4 Tercer any acadmic: Quadrimestre primer: 3A codi assignatura crdits hores/ setmana 26169 Installacions de Fluids 6 4 26170 Estructures de Formig Armat 6 4 26171 Patologia de la Construcci 6 4 26172 Seguretat i Prevenci 6 4 Opcionals 9 Quadrimestre segon: 3B codi assignatura crdits hores/ setmana 26173 Oficina Tcnica I 4,5 3 26174 Coordinador de Seguretat 4,5 3 26175 Pressupostos i Control de Costos 9 6 26176 Installacions Electromecniques 6 4 Opcionals 9 24 Quart any acadmic: Quadrimestre primer: 4A codi assignatura crdits hores/ setmana 26177 Qualitat a lEdificaci 6 4 26178 Planificaci i Organitzaci dObres 10,5 7 26179 Oficina Tcnica II 4,5 3 Opcionals 7,5 Lliure elecci 4 Quadrimestre segon: 4B codi assignatura crdits hores/ setmana 26218 Projecte de fi de carrera 12 8 Lliure elecci 21 25 26Lnies dintensificaci Lnia A Gesti en Obra i Empresa Lnia B Edificaci Lnia C Projecte de lEspai Interior Lnia D Prevenci de Riscos Laborals Crdits Crdits Crdits Crdits 26180 Valoracions Immobiliries 6 26185 Patologia, Reclcul i Diagnosi 6 26190 Projecte dInteriors 4,5 26195 mbit Jurdic de la Prevenci, Fonaments de les Tcniques de Millora de les Condicions de Treball i Aspectes Generals sobre Administraci 26181 Percia Asseguradora 4,5 26186 Projectes Tcnics 6 26191 Funci i Formes de Representaci dels Espais i Gesti Empresarial 7,5 Interiors 4,5 26182 Percia Forense 4,5 26187 Noves Tcniques de Construcci 4,5 26192 Corrents Esttiques. Mtodes Grfics Creatius 6 26196 Seguretat en el Treball i Tcniques Afins en Prevenci 9 26183 Gesti Immobiliria 6 26188 Manteniment a lEdificaci 4,5 26193 Espai Interior i la seva Ordenaci respecte a lExterior 6 26197 Higiene Industrial i Medicina en el Treball 9 26184 Projecte de Seguretat 4,5 26189 Projecte de Seguretat 4,5 26194 Projecte de Seguretat 4,5 El total de crdits de les assignatures optatives s de 25,5, repartits entre tercer i quart curs. Lestudiant haur descollir una lnia dintensificaci (lnies A, B, C i D) i haur de cursar totes les assignatures de la lnia, encara que pot cursar un mxim de 6 crdits fora de la lnia escollida entre les assignatures optatives no assignades a cap lnia. Assignatures no assignades a cap lnia Crdits Crdits Crdits Crdits 26198 Matemtica Financera i Aplicacions 26203 Ergonomia i Psicosociologia Aplicada 4,5 26208 Alternatives Energtiques en Edificaci 4,5 26213 3D Espai Virtual 4,5 Estadstiques 6 26199 Organitzaci Industrial i dEmpreses i Gesti 26204 Projecte de Seguretat 4,5 26209 Construccions Industrialitzades 4,5 26214 Projecte dInstallacions dInteriorisme 4,5 de Recursos Humans 6 26200 Electrnica i Edificaci 6 26205 Acstica Arquitectnica, Allament Acstic i 26210 Geotcnia 4,5 26215 Procediments i Tcniques de Gesti i Control Trmic 4,5 de Qualitat 4,5 26201 Fonaments de Programaci 6 26206 Projectes dInstallacions dEnergia Solar, 26211 Recursos Humans 4,5 Trmica i Fotovoltaica 4,5 26216 LAixecament Arquitectnic 4,5 26202 Gesti de la Prevenci de Riscos Laborals i 26212 Organitzaci en la Indstria de la Construcci 4,5 Altres Actuacions en Matria de Prevenci 7 26207 Histria de la Construcci a Catalunya 6 26217 Anlisi Estructural 4,5 Assignatures: crrega docent La crrega docent d'una assignatura es comptabilitza en crdits (1 crdit = 10 hores de classe). Els crdits poden ser: Terics: La iniciativa i lactivitat docents corresponen al professor. Prctics: La iniciativa correspon al professor i les activitats als estudiants (classes de problemes, prctiques de laboratori, aula informtica, treballs dirigits, etctera). S'estima que cada hora de docncia reglada comporta una mitjana de crrega de treball personal a l'estudiant d1 hora. Tipus d'assignatures Les assignatures del pla d'estudis sn, des del punt de vista de l'estudiant, de tres tipus diferents: Obligatries: Assignatures que han de ser cursades obligatriament per tots els estudiants, amb la seqncia i la ubicaci previstes en el pla (vegeu les planes referents a cursos). Optatives: Assignatures que l'estudiant pot escollir entre quatre opcions o lnies d'intensificaci. Les lnies d'intensificaci sn les segents: Lnia A: Gesti en Obra i Empresa Lnia B: Edificaci Lnia C: Projecte de lEspai Interior Lnia D: Prevenci de Riscos Laborals Lestudiant haur descollir una lnia dintensificaci (lnies A, B, C i D) i haur de cursar totes les assignatures de la lnia, encara que pot cursar un mxim de 6 crdits fora de la lnia escollida entre les assignatures optatives no assignades a cap lnia. Lliure elecci: Assignatures que l'estudiant pot escollir lliurement entre: a) L'oferta especfica d'assignatures de lliure elecci, prpies de l'EUPB o d'altres escoles i facultats de la UPC. b) L'oferta d'assignatures optatives de la prpia titulaci, sense que es produeixin repeticions. 27 c) Qualsevol assignatura d'altres titulacions de la UPC i de la UB, a condici que no hi hagi similitud amb alguna de les assignatures de la prpia titulaci. El projecte de fi de carrera (PFC) El projecte de fi de carrera (PFC) constitueix un exercici integrador o de sntesi dels estudis per consolidar la formaci rebuda. D'aquesta manera ha de permetre a l'estudiant posar de manifest que sap aplicar de manera integrada els diferents coneixements de la carrera. Per aquest motiu, podr tractar qualsevol tema relacionat amb les matries estudiades i relacionades amb les competncies professionals de la titulaci. El PFC s'ha de realitzar dins de la lnia d'intensificaci del pla d'estudis escollida per l'estudiant. Avaluaci i reconeixement de crdits Avaluaci de les assignatures L'avaluaci de les assignatures tindr per finalitat determinar en quina mesura es van assolint, i s'obtenen finalment, els objectius preestablerts i declarats en les fitxes de les assignatures. L'avaluaci la faran els professors encarregats de la docncia. En cada assignatura, tant la coordinaci de la docncia com la dels actes davaluaci ser responsabilitat dun coordinador nomenat per lEscola a proposta del departament encarregat dimpartir lassignatura. En cap cas els actes davaluaci es reduiran a lexamen final que tindr un pes limitat en lavaluaci. El lmit l'estableix la Normativa d'avaluaci del centre aprovada en Junta d'Escola i que es troba en l'apartat de normatives. Avaluaci curricular a) El reconeixement de crdits que permet lobtenci del ttol es far mitjanant les avaluacions curriculars. A aquest efecte, el conjunt dassignatures troncals, obligatries i opcionals del pla destudis estar agrupat en sis blocs curriculars corresponents a lestructura segent: bloc 1: quadrimestre 1A fase selectiva bloc 2: quadrimestre 1B+2A totes les assignatures que engloben aquests quadrimestres bloc 3: quadrimestre 2B+3A totes les assignatures excepte opcionals bloc 4: quadrimestre 3B+4A totes les assignatures excepte opcionals i lliure elecci bloc 5: opcionals totes les assignatures opcionals bloc 6: PFC Cadascun dels blocs ser objecte duna avaluaci curricular, que es far amb criteris de valoraci global dintre dun marc reglamentari establert per lEscola. El bloc curricular corresponent al primer quadrimestre del primer curs tindr carcter selectiu. 28 b) Cada bloc curricular ser avaluat per la corresponent Comissi dAvaluaci Curricular. Les diferents comissions davaluaci curricular estan constitudes per: El director de lEscola o persona en qui delegui, que les presidir. El sotsdirector dOrdenaci dEstudis. El cap destudis dArquitectura Tcnica. El cap destudis dEnginyeria Tcnica Topogrfica. Un representant de cada departament o secci departamental amb docncia a lEscola i que tinguin representaci a la Junta dEscola. Tres estudiants nomenats pel director a proposta de la Delegaci dEstudiants. En el cas de la comissi corresponent a la fase selectiva, aquests estudiants han dhaver-la superat. En els casos de les comissions de fase no selectiva, han dhaver superat el bloc curricular corresponent o b ser aliens a lavaluaci curricular. El resultat de cada avaluaci curricular es plasmar en la corresponent acta curricular. Lacta contindr, com a mnim, una nota descriptiva associada a cada estudiant i el nombre de crdits obtinguts pels estudiants declarats apte. c) En la fase no selectiva la nota descriptiva podr ser aprovat, notable, excellent o matrcula dhonor per als estudiants declarats apte, i ser susps de qualificaci per a tots els altres. En aquest ltim cas sindicar a lestudiant quines assignatures del bloc curricular ha de cursar de nou abans de ser subjecte duna nova avaluaci curricular. En la fase selectiva la nota descriptiva continguda a lacta curricular ser la dapte per als estudiants que hagin estat declarats com a tal, la de susps de qualificaci per als estudiants que, no havent estat declarats apte, estiguin en situaci administrativa de poder ser avaluats de nou, i la de no apte per a tots els altres. En aquest ltim cas lestudiant quedar inhabilitat administrativament per prosseguir els estudis a lEscola. Reconeixement de crdits de lliure elecci Un estudiant pot obtenir el reconeixement de crdits de lliure elecci previstos en el seu pla destudis per estudis cursats o altres activitats que prevegi el pla destudis, sense una equivalncia directa amb les matries o assignatures definides en el pla destudis. 29 2. Qualificaci global de carrera Ponderaci dels expedients acadmics i clcul de la nota final de carrera dArquitectura Tcnica. Pla 1996 Dacord amb larticle 1.13 del RD 1267/1994, de 10 de juny, pel qual es modifica el Reial decret 1497/1987, de 27 de novembre, sestableix el procediment segent per a la ponderaci dels expedients acadmics dels estudiants de la UPC i daquells que accedeixen a la UPC a travs de trasllat, basat en una escala de qualificacions descriptives a cadascuna de les quals correspon una sola qualificaci numrica. Internament, les qualificacions emprades per la UPC seran les de lescala 0-10; la conversi daquestes qualificacions a lescala 0-4 es far quan aix ho indiqui lrgan competent. Als diversos articles daquesta normativa que regulen els resultats dels actes davaluaci hi figura la taula dequivalncies que estableix a quines qualificacions descriptives corresponen les diferents qualificacions numriques (excellent, 9 o 9,5; notable, 8 o 8,5; etc.). Seguidament es presenta la taula inversa, s a dir, la que cal aplicar quan no es coneix la qualificaci numrica que va originar una qualificaci descriptiva i necessitem aquest valor per ponderar un expedient: Matrcula dhonor 10 Excellent 9 Notable 8 Aprovat 6 1. Estudiants que han cursat tots els estudis segons el pla reformat Si lestudiant no ha finalitzat els estudis, la qualificaci ponderada (QP) s el resultat daplicar la frmula segent: es multiplica el nombre de crdits de cada assignatura o activitat superada (Ca) per la qualificaci obtinguda (Qa) i es fa la suma de les quantitats resultants; aquesta suma es divideix pel total de crdits superats per lestudiant fins al moment (Cs). =)()*(CaQaCaQP Si lestudiant ha finalitzat els estudis sapliquen dues frmules diferents, en funci del seu origen: Estudiants que no procedeixen de la UPC Saplica la frmula per al clcul de la qualificaci ponderada (QP) descrita a lapartat anterior. 30 Estudiants de la UPC Un cop finalitzats els estudis, sha de fer constar a lexpedient la nota final de carrera (NFC), que s la qualificaci ponderada de lexpedient complet. Per calcular aquesta nota, obtenim primer la nota final absoluta, NFA, de manera que el numerador sobt a partir de les notes dels diferents blocs curriculars que componen el ttol de la manera segent: ++++++++=assigLEcrditsassigLEcredassigLEnotaPFCOPCBBAANFA_239.*_5,18*5,28*5,31*36*25,40*142*242*1 Essent: A1: Nota mitjana bloc curricular fase selectiva A2: Nota mitjana bloc curricular segon quadrimestre B1: Nota mitjana bloc curricular tercer quadrimestre B2: Nota mitjana bloc curricular quart quadrimestre (assign. troncals i obligatries) C: Nota mitjana bloc curricular cinqu i sis quadrimestre (assign. troncals i obligatries) OP: Nota mitjana bloc curricular assignatures opcionals PFC: Nota projecte de fi de carrera Un cop calculada lNFA de tots els estudiants de la promoci, sordenen de ms alta a ms baixa, i sassignen 10 punts al 10% de nota ms alta, 9 punts al 25% segent, 8 punts al 20% segent, 7 punts al 20% segent i 6 punts al 25% restant: a aquesta puntuaci li diem nota final relativa (NFR). A aquest efecte, sentn per promoci el conjunt destudiants que finalitzen els estudis en el mateix quadrimestre o curs acadmic. La nota final de carrera, NFC, sobt amb el clcul segent: +=2,max NFRNFANFANFC Les qualificacions per al clcul de les frmules QP i NFA sexpressen segons la taula segent: Matrcula dhonor 10 punts Excellent 9 punts Notable 8 punts Aprovat / apte per compensaci 6 punts Convalidat 5 punts Adaptat segons nota dorigen A efectes de ponderaci de lexpedient, no es comptabilitzen els crdits reconeguts sense qualificaci ni els crdits superats per lestudiant que excedeixin els establerts per al pla destudis cursat. 31 2. Estudiants que han cursat part de la titulaci segons el pla no reformat i shan adaptat al pla reformat La ponderaci de les qualificacions es fa a partir de lexpedient adaptat, aplicant les frmules i criteris que corresponguin segons la procedncia de lestudiant i la seva titulaci acadmica (estudis finalitzats o no). 3. Estudiants que han cursat tots els estudis segons el pla no reformat La qualificaci mitjana daquests estudiants s el resultat de sumar les qualificacions de les assignatures superades i dividir aquest valor entre el nombre total dassignatures superades. Les qualificacions obtingudes sexpressen segons la taula segent: Matrcula dhonor 10 punts Excellent 9 punts Notable 8 punts Aprovat 6 punts Convalidat 5 punts En el cas dassignatures semestrals o quadrimestrals es comptabilitza la meitat de la qualificaci al numerador i la meitat de lassignatura al divisor. Document aprovat per la Comissi Docent el 29.03.00 Ratificat per la Junta dEscola l11.04.00 Modificat per la Comissi Docent el 15.03.01 Modificat per la Comissi docent el 19.11.01 Ratificat per la Junta dEscola el 3.12.01 Modificat segons Normativa acadmica general aprovada per la Junta de Govern 15.5.02 32 3. Quadre dadaptacions del pla 1996 al 2002 PLA 1996 PLA 2002 Q. codi assignatura Cr. Q codi assignatura Cr.1A 26000 Matemtiques 7,5 1A 26150 Fonaments Matemtics de lArquitectura Tcnica 6 1A 26001 Fsica Aplicada I 6 1A 26151 Fonaments de Mecnica 4,5 1A 26003 Geometria Descriptiva I 4,5 1A 26004 Dibuix Arquitectnic I 6 1A 26153 Dibuix Conceptual 9 1A 26005 Construcci I 6 1A 26152 Coneixement de la Construcci i Materials 9 1A 26006 Materials de Construcci I 9 1B 26157 Materials dOrigen Petri 7,5 1A 26002 Introducci a l'Economia 3 1B 26012 Economia Aplicada 3 1B 26155 Economia Aplicada 6 1B 26010 Fsica Aplicada II 3 1B 26154 Fsica Aplicada 4,5 1B 26011 Estructures Arquitectniques I 7,5 2A 26161 Estructures I 7,5 1B 26013 Geometria Descriptiva II 6 2A 26160 Sistemes de Representaci 4,5 1B 26014 Dibuix Arquitectnic II 6 1B 26156 Representaci i Interpretaci Grfica del Projecte 6 1B 26015 Construcci II i Equips 7,5 1B 26158 Construcci de Tancaments i Acabats 6 1B 26016 Materials de Construcci II 9 2A 26162 Materials dOrigen no Petri i Cermics 7,5 2A 26020 Estructures Arquitectniques II 4,5 2B 26165 Estructures II 4,5 2A 26021 Estructures de Formig Armat 6 3A 26170 Estructures de Formig Armat 6 2A 26022 Estadstica Aplicada 3 2A 26163 Estadstica Aplicada 4,5 2A 26023 Arquitectura, Construcci i Ciutat 6 2B 26164 Arquitectura, Construcci i Ciutat 6 2A 26159 Construcci dEstructures Tradicionals i Equips 4,5 2A 26025 Construcci III i Equips 9 2B 26167 Construcci dEstructures de Formig Armat i Equips 6 2A 26026 CAD 3 2A 26024 Dret a la Construcci 6 3A 26042 Gesti Urbanstica 3 2B 26166 Aspectes Legals de la Construcci.i Gesti Urbanstica 9 2A 26027 Topografia i Replantejaments I 3 2B 26033 Topografia i Replantejaments II 3 2B 26168 Topografia i Replantejaments 6 2B 26030 Construcci i Patologia 6 3A 26171 Patologia de la Construcci 6 2B 26031 Interpretaci Grfica del Projecte 3 2B 26032 Amidaments i Pressupostos 9 3B 26175 Pressupostos i Control de Costos 9 2B 26034 Installacions I 6 3A 26169 Installacions de Fluids 6 2B 26035 Planificaci i Organitzaci d'Obres 9 4A 26178 Planificaci i Organitzaci dObres 10,5 3A 26040 Oficina Tcnica i Projectes I 6 3B 26173 Oficina Tcnica I 4,5 3A 26041 Seguretat i Prevenci 7,5 3A 26172 Seguretat i Prevenci 6 3A 26043 Installacions II 6 3B 26176 Installacions Electromecniques 6 3B 26050 Qualitat a l'Edificaci 6 4A 26177 Qualitat a l'Edificaci 6 3B 26051 Oficina Tcnica i Projectes II 3 4A 26179 Oficina Tcnica II 4,5 3B 26174 Coordinador de Seguretat 4,5 33 Optatives lnia codi assignatura cr. lnia codi assignatura cr.A 26140 Valoracions Immobiliries 6 A 26180 Valoracions Immobiliries 6 A 26181 Percia Asseguradora 4,5 A 26141 Percia Asseguradora i Forense 9 A 26182 Percia Forense 4,5 A 26142 Matemtica Financera i Aplicacions Estadstiques 6 - 26198Matemtica Financera i Aplicacions Estadstiques 6 A 26143 Organitzaci Industrial i d'Empreses 6 - 26199Organitzaci Industrial i dEmpreses i Gesti de Recursos Humans 6 A 26144 Projecte de Seguretat 4,5 A 26184 Projecte de Seguretat 4,5 A 26149 Electrnica i Edificaci 4,5 - 26200 Electrnica i Edificaci 6 B 26080 Projecte d'Execuci 6 B 26186 Projectes Tcnics 6 B 26081 Anlisi Estructural 3 - 26217 Anlisi Estructural 4,5 B 26082 Projecte dInstallacions 3 - 26214 Projecte dInstallacions dInteriorisme 4,5 B 26083 Organitzaci en la Indstria de la Construcci 3 - 26212Organitzaci en la Indstria De la Construcci 4,5 B 26084 Noves Tcniques de la Construcci 3 B 26187Noves Tcniques de la Construcci 4,5 B 26086 Tecnologia del Formig 3 B 26187 Noves Tcniques de la Construcci 4,5 B 26087 Alternatives Energtiques en l'Edificaci 3 - 26208 o 26206Alternatives Energtiques en lEdificaci Projectes dInstallacions dEnergia Solar, Trmica i Fotovoltaica 4,5 B 26088 Construccions Industrialitzades 3 - 26209 Construccions Industrialitzades 4,5 B 26089 Anlisi de Projectes 3 C 26191 Funci i Formes de Represen-taci dels Espais Interiors 4,5 B 26090 Projecte de Seguretat 3 B 26189 Projecte de Seguretat 4,5 B 26131 Informtica Aplicada i Mtodes Numrics 4,5 - 26201 Fonaments de Programaci 6 C 26100 Patologia i Diagnosi 6 B 26185 Patologia, Reclcul i Diagnosi 6 C 26101 Reclcul i Composici d'estructures 3 B 26185 Patologia, Reclcul i Diagnosi 6 C 26102 Projecte dInstallacions 3 - 26214 Projecte dInstallacions dInteriorisme 4,5 C 26103 Projecte de Rehabilitaci 3 B 26186 Projectes Tcnics 6 C 26104 Histria de la Construcci a Catalunya 3 - 26207Histria de la Construcci a Catalunya 4,5 C 26105 Manteniment a l'Edificaci 3 B 26188 Manteniment a lEdificaci 4,5 C 26106 Projecte d'Interiorisme 3 C 26190 Projecte dInteriors 4,5 C 26107 Tecnologia del Formig 3 - 26209 Construccions Industrialitzades 4,5 C 26108 Recursos Humans i Gesti 3 - 26211 Recursos Humans 4,5 34 lnia codi assignatura cr. lnia codi assignatura cr.C 26109 Acstica Arquitectnica 3 - 26205 Acstica Arquitectnica, Allament acstic i Trmic 4,5 C 26110 Projecte de Seguretat 3 C 26194 Projecte de Seguretat 4,5 E 26145 Seguretat en el Treball i Tcniques Afins en Prevenci 8 D 26196 Seguretat en el Treball i Tcniques Afins en Prevenci 9 E 26146 Higiene en el Treball 7 D 26197 Higiene Industrial i Medicina en el Treball 9 E 26147 Gesti de la Prevenci i Altres Actuacions en Matria de Prevenci de Riscos Laborals 7 - 26202 Gesti de la Prevenci de Riscos Laborals i Altres Actuacions en Matria de Prevenci 7 E 26148 mbit Jurdic de la Prevenci i Fonaments de les Tcniques de Millora de les Condicions de Treball 6,5 D 26195 mbit Jurdic de la Prevenci, Fonaments de les Tcniques de Millora de les Condicions de Treball i Aspectes Generals sobre Administraci i Gesti Empresarial 7,5 Per al conjunt dassignatures del pla 1996, la diferncia entre els crdits aprovats en el pla 1996 i els atorgats en el pla 2002 ser adaptada per un nombre de crdits de lliure elecci igual a aquesta diferncia. Lassignatura Alternatives Energtiques en lEdificaci (26087) ser adaptada, per defecte, en lassignatura del nou pla destudis Alternatives Energtiques en lEdificaci. Lestudiant que prefereixi que aquesta assignatura sigui adaptada en lassignatura Projectes dInstallacions dEnergia Solar, Trmica i Fotovoltaica del nou pla destudis, haur de demanar-ho explcitament mitjanant instncia. 35 4. Accs semestralitzat El plantejament d'una estructura quadrimestral dels estudis, juntament amb els nous sistemes d'avaluaci i amb l'establiment de la fase selectiva, fan que el pas de l'ensenyament secundari a l'universitari comporti un canvi qualitatiu important. Per aquestes raons la UPC ha posat en marxa un projecte experimental d'accs semestralitzat, que, des del curs 1995/1996, s'ha anat instaurant en diversos centres. A partir del curs 1997/1998 tamb lEUPB adopta aquesta modalitat d'accs per als estudis d'Arquitectura Tcnica. La caracterstica bsica d'aquest projecte s el desglossament de l'oferta de places del primer quadrimestre dels estudis d'Arquitectura Tcnica en dos blocs: un que inicia l'activitat docent al setembre (370 estudiants) i un altre que la inicia al febrer (80 estudiants). Els estudiants poden triar entre aquestes dues opcions en el moment de la preinscripci. Per als estudiants que accedeixin a la Universitat el quadrimestre de primavera (febrer) el procs de preinscripci i assignaci de places es realitzar de forma anloga a la resta destudiants, en els mateixos terminis per indicant-hi un codi de preinscripci diferent. Els estudiants assignats en aquesta opci, hauran de realitzar una prematrcula els mateixos dies previstos de matrcula per als estudiants de nou accs, els mesos de juliol i de setembre. Aquesta prematrcula tindr els efectes de reserva de la plaa assignada. En aquesta prematrcula s'abonar, com a mnim, l'import corresponent a les taxes universitries i l'assegurana escolar. Respecte de l'Oficina de Preinscripci, es considerar matriculat l'estudiant que hagi formalitzat aquest primer requisit. La prematrcula a efectes de reserva de plaa tindr consideraci de matrcula oficial de la UPC, als efectes del preu per crdit, dexpedici del carnet de lestudiant, aplicaci de la normativa de beques i aplicaci de la normativa dajuts i exempcions a la matrcula. El valor afegit d'aquesta proposta s el d'oferir, als estudiants que adoptin la frmula d'iniciar el primer quadrimestre al febrer, la possibilitat de seguir durant el quadrimestre anterior (setembre) un Curs d'Introducci als Estudis d'Arquitectura Tcnica, de 18 crdits i d'inscripci voluntria, que els permeti reforar els coneixements que tradicionalment presenten ms dificultats en aquests estudis, tenir una visi de conjunt dels estudis que volen iniciar i consolidar uns hbits d'estudi adequats al sistema acadmic de la Universitat. Quan els estudiants formalitzin la prematrcula, el centre els lliurar informaci documental sobre el curs dintroducci referent a la seva organitzaci i contingut, perodes de docncia i preu. El centre tamb organitzar a primers de setembre una sessi informativa sobre els objectius, els continguts i lorganitzaci del curs dintroducci. L'EUPB realitzar, en les dates que es fixin dels mesos de juliol i setembre, la matrcula del curs dintroducci als estudis d'Arquitectura Tcnica. Els estudiants que desitgin fer aquest curs realitzaran la matrcula del curs per la totalitat dels 18 crdits assignats. La matrcula del curs d'introducci tindr consideraci de matrcula oficial de la UPC, als efectes del preu per crdit, dexpedici del carnet de lestudiant, aplicaci de la normativa de beques i aplicaci de la normativa dajuts i exempcions a la matrcula. En el cas dels estudiants amb dret a beca general de lEstat, als efectes de renovaci de la beca el curs segent, es considerar que hauran complert el mnim de matrcula sempre 36 que shagin matriculat del curs dintroducci i de tot el primer quadrimestre del pla destudis el mes de febrer. El curs d'introducci t valoraci acadmica. Els 18 crdits assignats al curs seran reconeguts als estudiants que l'hagin realitzat i superat, com a crdits de lliure elecci, quan estiguin en disposici de demanar-ho. Aquests crdits es faran constar a l'expedient de l'estudiant com a crdits de lliure elecci per formaci complementria, amb la qualificaci que correspongui. La superaci daquests crdits no computar en el mnim previst per la normativa de permanncia. Per tant, el fet de triar aquesta opci no representa per a l'estudiant l'allargament dels seus estudis. Si un estudiant no supera el curs d'introducci, no li seran reconeguts els crdits corresponents per mantindr el dret de matricular-se el quadrimestre de primavera als estudis d'Arquitectura Tcnica. 37 5. Curs dintroducci Caracterstiques generals del curs Adequaci El curs est destinat i especialment recomanat als estudiants de nou accs assignats al quadrimestre de primavera (febrer de l'any 2003) que hagin formalitzat la prematrcula corresponent als estudis d'Arquitectura Tcnica a l'EUPB en el perode establert. Objectius Facilitar als estudiants que provenen de l'ensenyament secundari el pas als estudis d'Arquitectura Tcnica, tot introduint-los en els coneixements especfics d'aquesta carrera i preparant-los per afrontar en millors condicions la fase selectiva. Crrega lectiva La crrega lectiva total del curs s de 18 crdits (180 hores de classe) repartits entre teoria i prctica (problemes, taller, laboratori). Matries Consta de quatre matries que inclouen aspectes bsics, instrumentals, d'informaci i d'orientaci relatius a l'Arquitectura Tcnica. Introducci a les Matemtiques i les Seves Aplicacions (6 crdits = 60 hores de classe) Principis Bsics de Tecnologia Edificatria (4 crdits = 40 hores de classe) Introducci als Sistemes de Representaci Grfica (4 crdits = 40 hores de classe) Elements de Fsica Aplicada (4 crdits = 40 hores de classe) Professors Departament de Matemtica Aplicada I Albert Ferrer i Montserrat Bruguera Departament de Construccions Arquitectniques II Vicen Gibert i Jos A. Fernndez Departament d'Expressi Grfica Arquitectnica II Ramon Gay i Ramon Badia Departament de Fsica Aplicada Enric Cam 38 Avaluaci El curs ser avaluat globalment per a cada estudiant. Durant el curs es faran proves de seguiment i en acabar hi haur l'avaluaci final de cada matria. A partir del conjunt de resultats es far l'avaluaci global de cada estudiant. Reconeixement Els crdits assignats al curs seran reconeguts als estudiants que l'hagin realitzat i superat, com a crdits de lliure elecci, quan estiguin en disposici de demanar-ho. Matriculaci posterior Suspendre el curs no impedir matricular-se posteriorment al primer quadrimestre dels estudis d'Arquitectura Tcnica. Calendari i horari Del 25 de setembre al 13 de desembre de 2002. Classes: del 25 de setembre al 4 de desembre de 2002. Horari: de dilluns a dijous de 9 a 13 hores. i divendres de 9 a 11 hores. Proves de seguiment: del 22 al 31 doctubre de 2002. Avaluaci final: del 5 al 13 de desembre de 2002. Sessi informativa Dimecres 4 de setembre de 2002 a les 12 hores. Sessi destinada a informar sobre els objectius, els continguts i l'organitzaci del curs d'introducci i aclarir-ne possibles dubtes . Inscripci La inscripci al curs s voluntria i per la totalitat dels 18 crdits. No pot matricular-se parcialment de cap de les matries que formen el curs. Matrcula del curs d'introducci Dies 25 de juliol i 5 de setembre de 2002, de 9 a 12 hores. Import de la matrcula El corresponent a 18 crdits + taxes. 39 Informaci sobre les matries Introducci a les Matemtiques i les Seves Aplicacions Departament: Matemtica Aplicada I Professor coordinador: Albert Ferrer Codi: CI001 Crdits: 6 (3 terics i 3 prctics) Temari: 1. Polinomis. 2. Els nombres complexos. 3. Geometria plana i a l'espai. 4. Sistemes d'equacions lineals. 5. Funcions reals d'una variable. 6. La derivada i les seves aplicacions. 7. Representaci grfica de funcions. 8. La integral i les seves aplicacions. 9. Introducci a l'estadstica. Principis Bsics de Tecnologia Edificatria Departament: Construccions Arquitectniques II Professors coordinadors: Vicen Gibert Armengol Jos A. Fernndez Borrs Codi: CI002 Crdits: 4 (2 terics i 2 prctics) Temari: 1. El planejament. 2. La construcci. 3. L'edificaci. 4. El procs constructiu. 40 Introducci als Sistemes de Representaci Grfica Departament: Expressi Grfica Arquitectnica II Professor coordinador Ramon Gay Albadalejo Codi: C1003 Crdits: 4 (2 terics i 2 prctics) Temari: 1. Els diferents sistemes de representaci, relacions i aplicacions. 2. Sistema axonomtric. 3. Sistema didric. Punt-recta-pla i les seves relacions (I). 4. Sistema didric. Punt-recta-pla i les seves relacions (II). 5. Sistema didric. Operacions (I). 6. Sistema didric. Operacions (II). 7. Sistema didric. Distncies-angles. Reps i conclusions. Elements de Fsica Aplicada Departament: Fsica Aplicada Professor coordinador: Enric Cam Codi: CI004 Crdits: 4 (2 terics i 2 prctics) Temari: 1. Vectors. 2. Forces i moments. 3. Esttica. 4. Centre de gravetat i moment d'inrcia. 5. Elasticitat. 6. Treball i energia. 7. Pressi. 8. Temperatura i calor. 9. Corrent continu. 41 Titulaci dEnginyer Tcnic en Topografia 1. El pla destudis 1997 2. Quadre de recomanacions 3. Qualificaci global de carrera 4. Quadre dadaptacions del pla 1988 al 1997 43 1. El pla destudis 1997 El curs 1997/1998 s'iniciaren a l'EUPB els ensenyaments del nou pla d'estudis, (publicat al BOE del 27.11.1997, per resoluci 25313, de 31 doctubre de 1997), conduent al ttol d'Enginyer Tcnic en Topografia. Aquest pla d'estudis s'adapta a la directriu general prpia de la titulaci d"Enginyer Tcnic en Topografia" (Reial decret 14850/1991 del 30.8, BOE nm. 298 del 14.12.1991). Des del curs 1999/2000 s'imparteixen les assignatures corresponents als tres cursos. La docncia del pla 1988 s'ha dextingir, a ra de curs per any, i un cop extingit cada curs l'estudiant t dret a quatre convocatries d'examen en els dos cursos acadmics segents, amb la qual cosa del tercer curs queda 1 convocatria extraordinria per al febrer del 2002. Els estudiants que no superin aquestes proves i vulguin continuar els estudis ho hauran de fer pel pla reformat 1997. Respecte al projecte o treball de fi de carrera, els estudiants hauran de superar-lo dins dels tres anys acadmics segents al d'extinci de l'ltim curs del pla d'estudis 1988, s a dir, fins al curs 2001/2002, essent setembre de 2002 la darrera convocatria. Estructura del pla 1997 El pla d'estudis d'Enginyer Tcnic en Topografia s'estructura en un nic cicle amb ttol terminal. Per accedir-hi cal seguir el procediment general establert per la UPC. Consta de tres cursos i cada curs consta de dos quadrimestres de 15 setmanes lectives cadascun. Totes les assignatures sn quadrimestrals. Distribuci dels crdits: curs matries troncals i obligatries matries optatives matries lliure elecci treball de fi de carrera totals 1r 73,5 - - - 73,5 2n 64,5 - 9 - 73,5 3r 30 22,5 13,5 12 78 Total 168 22,5 22,5 12 225 45 Distribuci de les assignatures: Primer any acadmic: Quadrimestre primer 1A (fase selectiva) codi assignatura crdits hores/setmana 27101 Mtodes Matemtics 6 4 27102 Fsica I 6 4 27103 Geometria Mtrica Descriptiva 6 4 27104 Instruments Topogrfics I 6 4 27105 Cartografia I 6 4 27106 Geomorfologia 6 4 Quadrimestre segon: 1B codi assignatura crdits hores/setmana 27107 Mtodes Matemtics II 7,5 5 27108 Fsica II 4,5 3 27109 Sistemes de Representaci 4,5 3 27110 Instruments Topogrfics II 4,5 3 27111 Cartografia II 6 4 27112 Informtica Aplicada a la Topografia 6 4 27113 Dret i Ordenaci del Territori 4,5 3 Segon any acadmic: Quadrimestre primer: 2A codi assignatura crdits hores/setmana 27114 Ampliaci de Clcul 4,5 3 27115 Fonaments de Fotogrametria 4,5 3 27116 Astronomia Geodsica 4,5 3 27117 Mtodes Topogrfics I 6 4 27118 Cartografia III 6 4 27119 Estadstica i Ajust dObservacions 6 4 27120 Cadastre 4,5 3 Quadrimestre segon: 2B codi assignatura crdits hores/setmana 27121 Geodsia 4,5 3 27122 Mtodes Topogrfics II 4,5 3 27123 Fotogrametria Analtica I 4,5 3 27124 Teledetecci 4,5 3 27125 Fonaments Sistemes dInf. Geogrfica 6 4 27126 Fonaments de Geofsica 4,5 3 Lliure elecci 9 6 Tercer any acadmic Quadrimestre primer: 3A codi assignatura crdits hores/setmana 27127 Tcniques Posic. Global i Naveg. 6 4 27128 Fotogrametria Analtica i Digital 4,5 3 27129 Topografia Aplicada a lEnginyeria I 6 4 27130 Projeccions Cartogrfiques 4,5 3 Optatives dintensificaci 9 6 Lliure elecci 9 6 46 Quadrimestre segon: 3B codi assignatura crdits hores/setmana 27131 Topografia Aplicada a lEnginyeria II 4,5 3 27132 Fotogrametria Digital 4,5 3 Optatives d'intensificaci 13,5 9 27157 PFC dirigit 6 4 27158 PFC 6 4 Lliure elecci 4,5 3 47 48 Lnies dintensificaci Lnia 1 Topografia i Aplicacions a lEnginyeria Lnia 2 Cartografia i Sistemes dInformaci Lnia 3 Fotogrametria i Teledetecci Lnia 4 Sistemes de Posicionament i Navegaci Assignatures sense perfil definit Crdits Crdits Crdits Crdits Crdits 27137 Topografia Subterrnia 4,5 27142 Sistemes dInformaci 27145 Projecte de Teledetecci 4,5 27148 Tcniques Geodsiques 4,5 27136 Tcniques Mediambientals 4,5 Geogrfica 4,5 27138 Introducci a lObra Civil 4,5 27143 Projectes Cartogrfics 4,5 27146 Laboratori de Fotogrametria 4,5 27150 Cartografia Matemtica 4,5 27152 Geodsia Fsica 4,5 27139 Aixecaments Especials 4,5 27144 Cartografia Matemtica 4,5 27147 Tractament dImatges a 27151 Navegaci i Sistemes 27153 Mtodes Numrics 4,5 Fotogrametria 4,5 dInformaci 4,5 27140 Instrumentaci i 27156 Producci Cartogrfica 4,5 27155 Fotogrametria Terrestre 4,5 27159 Tractament de Dades GPS 4,5 27154 Economia i Gesti dEmpreses 4,5 Metrologia Industrial 4,5 27141 Topografia Hidrogrfica 4,5 Shan de cursar 22,5 crdits dassignatures opcionals de lnia dintensificaci, repartits de la manera segent: 13,5 crdits dassignatures opcionals de la lnia escollida + 9 crdits dassignatures opcionals a escollir entre les de la prpia lnia o entre les assignatures opcionals sense perfil definit Es poden cursar assignatures daltres lnies com a assignatures de lliure elecci. Assignatures: crrega docent La crrega docent d'una assignatura es comptabilitza en crdits (1 crdit=10 hores de classe). Els crdits poden ser: Terics: La iniciativa i lactivitat docents corresponen al professor. Prctics: La iniciativa correspon al professor i les activitats als estudiants (classes de problemes, prctiques de laboratori, aula informtica, treballs dirigits, etctera). S'estima que cada hora de docncia reglada comporta una mitjana de crrega de treball personal a lestudiant d1 hora. Tipus d'assignatures Les assignatures del pla d'estudis sn, des del punt de vista de l'estudiant, de tres tipus diferents: Obligatries: Assignatures que han de ser cursades obligatriament per tots els estudiants, amb la seqncia i la ubicaci previstes en el pla (vegeu les planes referents a cursos). Optatives: Assignatures (totes de 4,5 crdits) que l'estudiant pot escollir entre quatre opcions o lnies d'intensificaci. Les quatre opcions o lnies d'intensificaci sn les segents: Lnia 1: Topografia i Aplicacions a l'Enginyeria. Lnia 2: Cartografia i Sistemes d'Informaci. Lnia 3: Fotogrametria i Teledetecci. Lnia 4: Sistemes de Posicionament i Navegaci. Dins de cada lnia d'intensificaci, l'alumne ha de cursar 22,5 crdits en assignatures opcionals, dels quals 13,5, com a mnim, han de ser de la lnia d'intensificaci escollida. Hi ha un grup d'assignatures, sense perfil definit, que l'estudiant pot optar per completar la totalitat dels crdits exigits. Lliure elecci Assignatures que l'estudiant pot escollir lliurement entre: a) L'oferta d'assignatures optatives de la prpia titulaci, sense que es produeixin repeticions. b) L'oferta especfica d'assignatures de lliure elecci, prpies de l'EUPB o d'altres escoles i facultats de la UPC. c) Qualsevol assignatura d'altres titulacions de la UPC i de la UB, a condici que no hi hagi similitud amb alguna de les assignatures de la prpia titulaci. 49 El projecte de fi de carrera (PFC) El projecte de fi de carrera (PFC) s un exercici de revlida ents en un sentit que engloba tant l'elaboraci d'un projecte tcnic on l'estudiant ha d'aplicar els coneixements de la carrera en els diversos apartats caracterstics dels projectes, com un treball d'investigaci lligat a qualsevol de les lnies d'investigaci dels departaments que imparteixen docncia i realitzen investigaci a l'EUPB. Avaluaci i reconeixement de crdits Avaluaci de les assignatures L'avaluaci de les assignatures tindr per finalitat determinar en quina mesura es van assolint, i s'obtenen finalment, els objectius preestablerts i declarats en les fitxes de les assignatures. L'avaluaci la faran els professors encarregats de la docncia. En cada assignatura, tant la coordinaci de la docncia com la dels actes d'avaluaci ser responsabilitat d'un coordinador nomenat per l'Escola a proposta del departament encarregat d'impartir l'assignatura. En cap cas els actes davaluaci es reduiran a lexamen final que tindr un pes limitat en lavaluaci. El lmit l'estableix la "Normativa d'avaluaci del centre" aprovada en Junta d'Escola i que es troba en l'apartat de normatives. Avaluaci curricular a) El reconeixement de crdits que permet l'obtenci del ttol, es far mitjanant les avaluacions curriculars. A aquest efecte, el conjunt d'assignatures troncals, obligatries i opcionals del pla d'estudis estar agrupat en set blocs curriculars organitzats de la manera segent: El primer bloc correspon al quadrimestre selectiu, els 5 segents corresponen als quadrimestres respectius de la carrera, en l'ltim quadrimestre est incls el PFC. El set bloc es refereix a les assignatures optatives. Cadascun dels blocs ser objecte d'una avaluaci curricular que es far amb criteris de valoraci global dintre d'un marc reglamentari establert per l'Escola. El bloc curricular corresponent al primer quadrimestre del primer curs tindr carcter selectiu i en conseqncia els estudiants no podran matricular-se dassignatures de la resta del segon quadrimestre de primer curs fins que no l'hagin superat. b) Cada bloc curricular ser avaluat per la corresponent Comissi d'Avaluaci Curricular. Les diferents comissions davaluaci curricular estan constitudes per: El director de lEscola o persona en qui delegui, que les presidir. El sotsdirector dOrdenaci dEstudis. El cap destudis dArquitectura Tcnica. El cap destudis dEnginyeria Tcnica Topogrfica. Un representant de cada departament o secci departamental amb docncia a lEscola i que tinguin representaci a la Junta dEscola. Tres estudiants nomenats pel director a proposta de la Delegaci dEstudiants. En el cas de la comissi corresponent a la fase selectiva, aquests estudiants han dhaver-la superat. En els casos de les comissions de fase no selectiva, han 50 dhaver superat el bloc curricular corresponent o b ser aliens a lavaluaci curricular. El resultat de cada avaluaci curricular es plasmar en la corresponent acta curricular. L'acta contindr, com a mnim, una nota descriptiva associada a cada estudiant i el nombre de crdits obtinguts pels estudiants declarats apte. c) En la fase no selectiva la nota descriptiva podr ser aprovat, notable, excellent o matrcula dhonor per als estudiants declarats apte i ser susps de qualificaci per a tots els altres. En aquest ltim cas sindicar a l'estudiant quines assignatures del bloc curricular ha de cursar de nou abans de ser subjecte d'una nova avaluaci curricular. En la fase selectiva la nota descriptiva continguda a l'acta curricular ser la d'apte per als estudiants que hagin estat declarats com a tal, la de susps de qualificaci per als estudiants que, no havent estat declarats apte, estiguin en situaci administrativa de poder ser avaluats de nou, i la de no apte per a tots els altres. En aquest ltim cas l'estudiant quedar inhabilitat administrativament per prosseguir els estudis a l'Escola. Reconeixement de crdits de lliure elecci Un estudiant pot obtenir el reconeixement de crdits de lliure elecci previstos en el seu pla destudis per estudis cursats o altres activitats que prevegi el pla destudis sense una equivalncia directa amb matries o assignatures definides en el pla destudis. 51 2. Quadre de recomanacions Fase selectiva Mtodes Matemtics I Fsica I Geometria Mtrica i Descriptiva Instruments Topogrfics I Geomorfologia Cartografia I 1B Fsica II Sistemes de Representaci Informtica Aplicada a la Topografia Dret i Ordenaci del Territori Mtodes Matemtics II Instruments Topogrfics II Cartografia II Tcniques de Posic. Global i Navegaci Projeccions Cartogrfiques Topografia Aplicada a l'Enginyeria II Topografia Aplicada a l'Enginyeria I Cartografia III Mtodes Topogrfics I Estadstica i Ajust d'Observacions Fonaments de Fotogrametria Fonaments de Geofsica Mtodes Topogrfics II Fotogrametria Analtica Fonaments de Sistemesd'Informaci Geogrfica Geodsia Teledetecci Ampliaci del Clcul Cadastre Astronomia Geodsica Fotogrametria Analtica i Digital 2A 2B 3A 3B PFC Fotogrametria Digital 52 3. Qualificaci global de carrera Ponderaci dels expedients acadmics i clcul de la nota final de carrera dEnginyeria Tcnica Topogrfica. Pla 1997 Dacord amb larticle 1.13 del RD 1267/1994, de 10 de juny, pel qual es modifica el Reial decret 1497/1987, de 27 de novembre, sestableix el procediment segent per a la ponderaci dels expedients acadmics dels estudiants de la UPC i daquells que accedeixen a la UPC a travs de trasllat, basat en una escala de qualificacions descriptives a cadascuna de les quals correspon una sola qualificaci numrica. Internament, les qualificacions emprades per la UPC seran les de lescala 0-10; la conversi daquestes qualificacions a lescala 0-4 es far quan aix ho indiqui lrgan competent. Als diversos articles daquesta normativa que regulen els resultats dels actes davaluaci hi figura la taula dequivalncies que estableix a quines qualificacions descriptives corresponen les diferents qualificacions numriques (excellent, 9 o 9,5; notable, 8 o 8,5; etc.). Seguidament es presenta la taula inversa, s a dir, la que cal aplicar quan no es coneix la qualificaci numrica que va originar una qualificaci descriptiva i necessitem aquest valor per ponderar un expedient: Matrcula dhonor 10 Excellent 9 Notable 8 Aprovat 6 1. Estudiants que han cursat tots els estudis segons el pla reformat Si lestudiant no ha finalitzat els estudis, la qualificaci ponderada (QP) s el resultat daplicar la frmula segent: es multiplica el nombre de crdits de cada assignatura o activitat superada (Ca) per la qualificaci obtinguda (Qa) i es fa la suma de les quantitats resultants; aquesta suma es divideix pel total de crdits superats per lestudiant fins al moment (Cs). =)()*(CaQaCaQP Si lestudiant ha finalitzat els estudis sapliquen dues frmules diferents, segons el seu origen: Estudiants que no procedeixen de la UPC Saplica la frmula per al clcul de la qualificaci ponderada (QP) descrita a lapartat anterior. Estudiants de la UPC Un cop finalitzats els estudis, sha de fer constar a lexpedient la nota final de carrera (NFC), que s la qualificaci ponderada de lexpedient complet. Per calcular aquesta nota, obtenim primer la nota final absoluta, NFA, de manera que el numerador sobt 53 a partir de les notes dels diferents blocs curriculars que componen el ttol de la manera segent: +++++++++=assigLEcrditsassigLEcredassigLEnotaPFCOPCCBBAANFA_219.*_5,22*5,22*15*221*15,28*236*15,37*236*1 Essent: A1: Nota mitjana bloc curricular fase selectiva A2: Nota mitjana bloc curricular segon quadrimestre B1: Nota mitjana bloc curricular tercer quadrimestre B2: Nota mitjana bloc curricular quart quadrimestre (assign. troncals i obligatries) C1: Nota mitjana bloc curricular cinqu quadrimestre (assign. troncals i obligatries) C2: Nota mitjana bloc curricular sis quadrimestre (assign. troncals i obligatries) OP: Nota mitjana bloc curricular assignatures opcionals PFC: Nota projecte de fi de carrera Un cop calculada lNFA de tots els estudiants de la promoci, sordenen de ms alta a ms baixa, i sassignen 10 punts al 10% de nota ms alta, 9 punts al 25% segent, 8 punts al 20% segent, 7 punts al 20% segent i 6 punts al 25% restant: a aquesta puntuaci li diem nota final relativa (NFR). A aquest efecte, sentn per promoci el conjunt destudiants que finalitzen els estudis en el mateix quadrimestre o curs acadmic. La nota final de carrera, NFC, sobt amb el clcul segent: +=2,max NFRNFANFANFC Les qualificacions per al clcul de les frmules QP i NFA sexpressen segons la taula segent: Matrcula dhonor 10 punts Excellent 9 punts Notable 8 punts Aprovat / apte per compensaci 6 punts Convalidat 5 punts Adaptat segons nota dorigen A efectes de ponderaci de lexpedient, no es comptabilitzen els crdits reconeguts sense qualificaci ni els crdits superats per lestudiant que excedeixin els establerts per al pla destudis cursat. 2. Estudiants que han cursat part de la titulaci segons el pla no reformat i shan adaptat al pla reformat La ponderaci de les qualificacions es fa a partir de lexpedient adaptat, aplicant les frmules i criteris que corresponguin segons la procedncia de lestudiant i la seva titulaci acadmica (estudis finalitzats o no). 54 3. Estudiants que han cursat tots els estudis segons el pla no reformat La qualificaci mitjana daquests estudiants s el resultat de sumar les qualificacions de les assignatures superades i dividir aquest valor entre el nombre total dassignatures superades. Les qualificacions obtingudes sexpressen segons la taula segent: Matrcula dhonor 10 punts Excellent 9 punts Notable 8 punts Aprovat 6 punts Convalidat 5 punts En el cas dassignatures semestrals o quadrimestrals es comptabilitza la meitat de la qualificaci al numerador i la meitat de lassignatura al divisor. Document aprovat per la Comissi Docent el 9.05.01 Ratificat per la Junta dEscola el 12.07.01 Modificat per la Comissi Docent el 19.11.01 Ratificat per la Junta dEscola el 3.12.01 Modificat segons Normativa acadmica general aprovada per la Junta de Govern de 15.5.02 55 4. Adaptacions del pla 1988 al 1997 L'adaptaci d'un estudiant del pla 1988 al pla 1997 es far mitjanant una avaluaci curricular d'adaptaci, en la qual se li atorgaran crdits per les assignatures del pla 1988 que tingui aprovades, d'acord amb la taula d'adaptaci adjunta. Els crdits atorgats portaran associat el reconeixement de la suficincia en les assignatures del pla 1997 que s'indiquen en l'esmentada taula. La diferncia entre els crdits atorgats en el pla 1997 i els corresponents a les assignatures aprovades del pla 1988, es consideraran de lliure elecci d'acord amb el criteri segent: a) Per al conjunt de les assignatures obligatries de primer curs del pla 1988, la diferncia entre els crdits aprovats en el pla 1988 i els atorgats en el pla 1997 ser adaptada per un nombre de crdits de lliure elecci igual a 1/3 d'aquesta diferncia. b) Per al conjunt de les assignatures obligatries de segon i tercer curs del pla 1988, la diferncia entre els crdits aprovats en el pla 1988 i els atorgats en el pla 1997 ser adaptada per un nombre de crdits de lliure elecci igual a 1/3 d'aquesta diferncia. En aquells casos excepcionals en qu l'aplicaci dels apartats anteriors comporti per a l'alumne una crrega docent superior a la que li restaria si continus amb el pla 1988, es faculta la Comissi d'Avaluaci Curricular d'Adaptaci perqu adopti les mesures que cregui oportunes. 56 PLA 1988 PLA 1997 Curs Assignatura Crdits reconeguts Suficincia reconeguda Mtodes Matemtics I 1r. Matemtiques 13,5 Mtodes Matemtics II Fsica I 1r. Fsica 10,5 Fsica II Geometria Mtrica Descriptiva 1r. Expressi Grfica 10,5 Sistemes de Representaci Instruments Topogrfics I 1r. Instruments Topogrfics 10,5 Instruments Topogrfics II Lectura de Mapes i 1r. Fotointerpretaci 6 Cartografia I Informtica Aplicada a la 1r. Introducci a la Programaci 6 Topografia 2n. Geomorfologia 6 Geomorfologia Mtodes Topogrfics I 2n. Mtodes Topogrfics 10,5 Mtodes Topogrfics II 2n. Astronomia Geodsica 4,5 Astronomia Geodsica 2n. Fotogrametria I 4,5 Fonaments de Fotogrametria Ampliaci de Clcul 2n. Mtodes Estadstics i Numrics 10,5 Estadstica i Ajust dObservacions 2n. Legislaci i Economia 4,5 Dret i Ordenaci del Territori Geodsia i Projeccions Geodsia 3r. Cartogrfiques 9 Projeccions Cartogrfiques Fotogrametria Analtica 3r. Fotogrametria II 9 Fotogrametria Analtica i Digital Topografia dObres i Aixecaments Topografia Apl. a lEnginyeria I 3r. Especials 10,5 Topografia Apl. a lEnginyeria II 3r. Geofsica (OP) 4,5 Fonaments de Geofsica Cartografia II 3r. Cartografia (OP) 12 Cartografia III 3r. Teledetecci (OP) 4,5 Teledetecci 57 Calendaris lectius 1. Quadrimestre de tardor 2. Quadrimestre de primavera 59 1. Quadrimestre de tardor Comenament de les classes: 9 de setembre de 2002 Acabament de les classes: 20 de desembre de 2002 Dies lectius: 71 Setmanes Dilluns DimartsDimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge Dies lectius 1 9 10 11 12 13 14 15 4 2 16 17 18 19 20 21 22 5 3 23 24 25 26 27 28 29 3 Setembre 4 30 1 2 3 4 5 6 5 5 7 8 9 10 11 12 13 5 6 14 15 16 17 18 19 20 5 7 21 22 23 24 25 26 27 6 Exmens Octubre 8 28 29 30 31 1 2 3 4 parcials 9 4 5 6 7 8 9 10 5 10 11 12 13 14 15 16 17 5 11 18 19 20 21 22 23 24 5 Novembre 12 25 26 27 28 29 30 1 5 13 2 3 4 5 6 7 8 4 14 9 10 11 12 13 14 15 5 15 16 17 18 19 20 21 22 5 23 24 25 26 27 28 29 Vacances de Desembre 30 31 1 2 3 4 5 Nadal 6 7 8 9 10 11 12 Exmens 13 14 15 16 17 18 19 finals + 20 21 22 23 24 25 26 Correcci + Gener 27 28 29 30 31 1 2 matrcula Febrer 3 4 5 6 7 8 9 Total dies lectius: 71 Dies festius i vacances Dissabtes i diumenges Dies no lectius Exmens parcials Exmens finals Correcci + matrcula 61 Dies festius: 11 de setembre Diada de Catalunya 24 de setembre festivitat de la Merc 12 doctubre festivitat del Pilar 1 de novembre festivitat de Tots Sants 6 de desembre la Constituci 8 de desembre festivitat de la Immaculada 28 de gener festivitat de Sant Toms dAquino 62 2. Quadrimestre de primavera Comenament de les classes: 10 de febrer de 2003 Acabament de les classes: 30 de maig de 2003 Dies lectius: 73 Setmanes Dilluns DimartsDimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge Dies lectius 1 10 11 12 13 14 15 16 5 2 17 18 19 20 21 22 23 5 Febrer 3 24 25 26 27 28 1 2 5 4 3 4 5 6 7 8 9 5 5 10 11 12 13 14 15 16 5 6 17 18 19 20 21 22 23 5 7 24 25 26 27 28 29 30 5 Mar 8 31 1 2 3 4 5 6 6 Exmens 9 7 8 9 10 11 12 13 5 parcials 14 15 16 17 18 19 20 10 21 22 23 24 25 26 27 4 Abril 11 28 29 30 1 2 3 4 3 12 5 6 7 8 9 10 11 5 13 12 13 14 15 16 17 18 5 14 19 20 21 22 23 24 25 5 Maig 15 26 27 28 29 30 31 1 5 2 3 4 5 6 7 8 Exmens 9 10 11 12 13 14 15 finals + 16 17 18 19 20 21 22 correcci + 23 24 25 26 27 28 29 Juny 30 Total dies lectius: 73 Dies festius i vacances Dissabtes i diumenges Dies no lectius Exmens parcials Exmens finals Dies festius: 1 de maig festa del Treball 9 de juny Pasqua de Pentecosta 24 de juny festivitat de Sant Joan 63 Calendaris avaluadors 1. Exmens de tardor dAT 2. Exmens de primavera dAT 3. Exmens de tardor dETT 4. Exmens de primavera dETT 5. Convocatries PFC 65 1. Exmens de tardor dAT Primer any acadmic: Quadrimestre primer: 1A (fase selectiva) codi assignatura parcial final 26150 Fonaments Matemtics de lArquitectura Tcnica 24.10 16.1 26151 Fonaments de Mecnica 31.10 7.1 26152 Coneixement de la Construcci i Materials 26.10 9.1 26153 Dibuix Conceptual 29.10 14.1 Quadrimestre segon: 1B codi assignatura parcial final 26154 Fsica Aplicada 31.10 7.1 26155 Economia Aplicada 25.10 9.1 26156 Representaci i Interpretaci Grfica del Projecte 26.10 16.1 26157 Materials dOrigen Petri 30.10 20.1 26158 Construcci de Tancaments i Acabats 23.10 14.1 Segon any acadmic: Quadrimestre primer: 2A codi assignatura parcial final 26159 Construcci dEstructures Tradicionals i Equips 25.10 8.1 26160 Sistemes de Representaci 28.10 13.1 26161 Estructures I 31.10 10.1 26162 Materials dOrigen No Petri i Cermics 24.10 17.1 26163 Estadstica Aplicada 29.10 15.1 Quadrimestre segon: 2B codi assignatura parcial final 26164 Arquitectura, Construcci i Ciutat - 13.1 26165 Estructures II 28.10 15.1 26166 Aspectes Legals de la Construcci. Gesti Urbanstica 23.10 20.1 26167 Construcci dEstructures de Formig Armat i Equips 31.10 10.1 26168 Topografia i Replantejaments 30.10 8.1 Tercer any acadmic: Quadrimestre primer: 3A codi assignatura parcial final 26169 Installacions de Fluids 24.10 8.1 26170 Estructures de Formig Armat 23.10 11.1 26171 Patologia de la Construcci - 15.1 26172 Seguretat i Prevenci 28.10 17.1 67 Quadrimestre segon: 3B codi assignatura parcial final 26173 Oficina Tcnica I 30.10 13.1 26174 Coordinador de Seguretat 23.10 11.1 26175 Pressupostos i Control de Costos 28.10 10.1 26176 Installacions Eletromecniques 25.10 18.1 Quart any acadmic: Quadrimestre primer: 4A codi assignatura parcial final 26177 Qualitat a lEdificaci 29.10 8.1 26178 Planificaci i Organitzaci dObres 25.10 15.1 Oficina Tcnica II 24.10 17.1 Quadrimestre segon: 4B codi assignatura convocatries Projecte de fi de carrera vegeu pgines segents Opcionals LEscola estableix les dates segents: parcials finals 26 doctubre 7, 9, 14, 16 o 20 de gener No totes les assignatures opcionals fan lexamen parcial i/o final dins dels perodes que, a aquest efecte, estableix lEscola. Puntualment es faran pbliques les assignatures i les dates concretes de cada examen al taulell danuncis i a la pgina web de lEscola. 68 2. Exmens de primavera dAT Primer any acadmic: Quadrimestre primer: 1A (fase selectiva) codi assignatura parcial final* Fonaments Matemtics de lArquitectura Tcnica 7.4 16.6 Fonaments de Mecnica 3.4 6.6 Coneixement de la Construcci i Materials 10.4 11.6 Dibuix Conceptual 5.4 2.6 Quadrimestre segon: 1B codi assignatura parcial final* Fsica Aplicada 3.4 10.6 Economia Aplicada 8.4 17.6 Representaci i Interpretaci Grfica del Projecte 10.4 3.6 Materials dOrigen Petri 4.4 5.6 Construcci de Tancaments i Acabats 7.4 13.6 Segon any acadmic: Quadrimestre primer: 2A codi assignatura parcial final* Construcci dEstructures Tradicionals i Equips 5.4 4.6 Sistemes de Representaci 4.4 12.6 Estructures I 11.4 18.6 Materials dOrigen No Petri i Cermics 8.4 20.6 Estadstica Aplicada 10.4 6.6 Quadrimestre segon: 2B codi assignatura parcial final* Arquitectura, Construcci i Ciutat - 11.6 Estructures II 7.4 19.6 Aspectes Legals de la Construcci. Gesti Urbanstica 4.4 5.6 Construcci dEstructures de Formig Armat i Equips 3.4 2.6 Topografia i Replantejaments 9.4 16.6 Tercer any acadmic: Quadrimestre primer: 3A codi assignatura parcial final* Installacions de Fluids 10.4 3.6 Estructures de Formig Armat 8.4 13.6 Patologia de la Construcci - 20.6 Seguretat i Prevenci 11.4 6.6 69 Quadrimestre segon: 3B codi assignatura parcial final* Oficina Tcnica I 9.4 4.6 Coordinador de Seguretat 3.4 2.6 Pressupostos i Control de Costos 7.4 13.6 Installacions Eletromecniques 4.4 19.6 Quart any acadmic: Quadrimestre primer: 4A codi assignatura parcial final* Qualitat a lEdificaci 9.4 20.6 Planificaci i Organitzaci dObres 11.4 3.6 Oficina Tcnica II 8.4 6.6 Quadrimestre segon: 4B codi assignatura convocatries Projecte de fi de carrera vegeu pgines segents * El calendari dexmens finals es podr veure sotms a modificacions segons les sollicituds despais per a la realitzaci de les proves daccs a la Universitat. Es recomana consultar els taulells danuncis abans de la matrcula del segon quadrimestre. Opcionals LEscola estableix les dates segents: parcials finals 5 dabril 10, 11, 12, 16, 17 o 18 de juny No totes les assignatures opcionals fan lexamen parcial i/o final dins dels perodes que, a aquest efecte, estableix lEscola. Puntualment es faran pbliques les assignatures i les dates concretes de cada examen al taulell danuncis i a la pgina web de lEscola. 70 3. Exmens de tardor dETT Primer any acadmic: Quadrimestre primer 1A (fase selectiva) codi assignatura final 27101 Mtodes Matemtics I 17.1 27102 Fsica I 9.1 27103 Geometria Mtrica Descriptiva 7.1 27104 Instruments Topogrfics I 16.1 27105 Cartografia I 15.1 27106 Geomorfologia 10.1 Quadrimestre segon: 1B codi assignatura final 27107 Mtodes Matemtics II 9.1 27108 Fsica II 8.1 27109 Sistemes de Representaci 20.1 27110 Instruments Topogrfics II 17.1 27111 Cartografia II 15.1 27112 Informtica Aplicada a la Topografia 7.1 27113 Dret i Ordenaci del Territori 13.1 Segon any acadmic: Quadrimestre primer: 2A codi assignatura final 27114 Ampliaci de Clcul 9.1 27115 Fonaments de Fotogrametria 20.1 27116 Astronomia Geodsica 7.1 27117 Mtodes Topogrfics I 14.1 27118 Cartografia III 15.1 27119 Estadstica i Ajust dObservacions 17.1 27120 Cadastre 13.1 Tercer any acadmic Quadrimestre primer: 3A codi assignatura final 27127 Tcniques Posicionament Global i Naveg. 20.1 27128 Fotogrametria Analtica i Digital 9.1 27129 Topografia Aplicada a lEnginyeria I 17.1 27130 Projeccions Cartogrfiques 13.1 Opcionals LEscola estableix les dates segents: 8, 10, 14 o 16 de gener. No totes les assignatures opcionals fan lexamen final dins del perode que, a aquest efecte, estableix lEscola. Puntualment es faran pbliques les assignatures i les dates concretes de cada examen al taulell danuncis i a la pgina web de lEscola. 71 4. Exmens de primavera dETT Primer any acadmic: Quadrimestre primer 1A (fase selectiva) codi assignatura final* 27101 Mtodes Matemtics 6.6 27102 Fsica I 4.6 27103 Geometria Mtrica Descriptiva 2.6 27104 Instruments Topogrfics I 18.6 27105 Cartografia I 12.6 27106 Geomorfologia 20.6 Quadrimestre segon: 1B codi assignatura final* 27107 Mtodes Matemtics II 5.6 27108 Fsica II 20.6 27109 Sistemes de Representaci 3.6 27110 Instruments Topogrfics II 19.6 27111 Cartografia II 12.6 27112 Informtica Aplicada a la Topografia 2.6 27113 Dret i Ordenaci del Territori 10.6 Segon any acadmic: Quadrimestre primer: 2A codi assignatura final* 27114 Ampliaci de Clcul 5.6 27119 Estadstica i Ajust dObservacions 17.6 Quadrimestre segon: 2B codi assignatura final* 27121 Geodsia 13.6 27122 Mtodes Topogrfics II 4.6 27123 Fotogrametria Analtica 6.6 27124 Teledetecci 19.6 27125 Fonaments Sistemes dInf. Geogrfica 2.6 27126 Fonaments de Geofsica 11.6 Tercer any acadmic Quadrimestre segon: 3B codi assignatura final* 27131 Topografia Aplicada a lEnginyeria II 17.6 27132 Fotogrametria Digital 10.6 * El calendari dexmens finals es podr veure sotms a modificacions segons les sollicituds despais per a la realitzaci de les proves daccs a la Universitat. Es recomana consultar taulells danuncis abans de la matrcula del segon quadrimestre. 72 Opcionals LEscola estableix les dates segents: 11, 13, 16 o 18 de juny. No totes les assignatures opcionals fan lexamen final dins del perode que, a aquest efecte, estableix lEscola. Puntualment es faran pbliques les assignatures i les dates concretes de cada examen al taulell danuncis i a la pgina web de lEscola. 73 5. Convocatries PFC Arquitectura Tcnica. Pla 1996 i pla 2002 1r quadrimestre 2n quadrimestre Convocatria octubre 2002 febrer 2003 maig 2003 juliol 2003 Presentaci de l1 al 31 doctubre del 3 al 28 de febrer del 5 al 30 de maig de l1 al 30 de juliol Defensa Les defenses seran a partir de 15 dies desprs de la data de presentaci Enginyeria Tcnica Topogrfica. Pla 1997 1r quadrimestre 2n quadrimestre Convocatria octubre 2002 febrer 2003 maig 2003 juliol 2003 Presentaci de l1 al 31 doctubre del 3 al 28 de febrer del 5 al 30 de maig de l1 al 30 de juliol Defensa Les defenses seran a partir de 15 dies desprs de la data de presentaci 74 Normatives i reglaments 1. Normativa davaluaci del centre 2. Normativa interna de reconeixement de crdits de lliure elecci 3. Normatives dArquitectura Tcnica 4. Normatives dEnginyeria Tcnica Topogrfica 75 1. Normativa davaluaci del centre 1. Els estudiants tenen dret a ser avaluats de totes les assignatures de qu estan matriculats amb efectes acadmics. No obstant aix, si un estudiant sha matriculat dassignatures amb algun tipus dincompatibilitat horria, no pot reclamar, per aquest fet, avaluacions en dates diferents de les previstes. 2. Els estudiants tenen el dret i l'obligaci de conixer a principi de curs els criteris davaluaci i qualificaci de cada assignatura aprovats pel centre. Aquests criteris han destimular laprenentatge progressiu de lassignatura al llarg del curs i han de preveure mecanismes per reconduir possibles mals resultats inicials. 3. Lavaluaci duna assignatura ha de tenir en compte el treball portat a terme per lestudiant al llarg del curs en les diferents activitats programades (classes, prctiques, laboratoris, projectes, informes, etc.) i la qualificaci s'ha de basar en diverses proves, distribudes al llarg del curs, cap de les quals no ha de ser determinant de forma exclusiva per a la qualificaci final. Les prctiques al laboratori o l'aula, els exercicis, els treballs, etc., que obligatriament es realitzin a les assignatures, hauran de tenir un valor igual o superior al 10% de la nota final. Les avaluacions parcials, amb un valor igual o superior al 35% de la nota final, hauran de ser recuperables, amb el mateix valor, en la data de l'ltim examen del quadrimestre. Les avaluacions de gener i juny (ltimes proves puntuades) no podran tenir un valor superior al 60% de la nota final (sense comptar les recuperacions). No obstant aix, la direcci del centre pot autoritzar en casos excepcionals la realitzaci duna prova que determini totalment la qualificaci final duna assignatura. Lexistncia daquesta prova en cap cas no substitueix per a lassignatura el procs davaluaci esmentat en el pargraf anterior, ni pot ser lnic procediment davaluaci establert. Les avaluacions que es realitzin durant el perode dimpartici de docncia shan de fer normalment dins dels horaris lectius establerts per la direcci del centre i els seus resultats shan de donar a conixer als estudiants en un termini mxim de vint dies, perqu constitueixin un element efectiu en el seu procs daprenentatge. El document on sha de fer constar aquesta avaluaci s linforme davaluaci, que ha de signar el professor coordinador de lassignatura i sha de lliurar al centre dins els terminis que prviament hagi fixat aquest. 4. Els actes davaluaci no sn un acte allat de la resta del curs i, per tant, no hi pot haver una renncia a ser avaluat. Noms quan un estudiant no participi en cap dels actes davaluaci el professor coordinador lha de fer constar en el seu informe davaluaci com a no presentat. 77 5. Amb lobjectiu de vetllar per la mxima correcci del procs davaluaci dels estudiants, el centre estableix aquestes normatives especfiques, que regulen els processos lligats a la realitzaci dactes davaluaci dassignatures. El director del centre, o persona de l'equip que delegui, resoldr les allegacions que es puguin presentar sobre aspectes no inclosos a les normatives. 6. A lefecte dinformaci i dorientaci per a la propera matrcula, el centre ha delaborar i ha de fer pblic per a cada assignatura el document de valoraci del rendiment dels estudiants. Aquest document sha de generar a partir dels informes davaluaci i ha dincloure una relaci per assignatures de cadascun dels estudiants amb la valoraci segent: matrcula dhonor, excellent, notable, aprovat, compensable, suspens o no presentat. 7. Lestudiant pot exposar al director del centre, mitjanant un escrit raonat, allegacions a la valoraci de rendiment obtinguda, en un termini mxim de 7 dies des de la data de publicaci de les valoracions del rendiment, sense que aquest termini alteri la programaci prevista per a la realitzaci del procs davaluaci curricular. 8. La direcci del centre podr establir procediments propis per a la revisi de les valoracions del rendiment quan lestudiant hagi presentat allegacions. En cas de no haver-ne establert cap, el director queda autoritzat per arbitrar el procediment especfic que consideri adequat. Si ms no, aquestes allegacions shan de tenir en compte en el moment en qu lestudiant sigui avaluat curricularment. 9. Amb lobjectiu dassegurar que sen pugui fer una revisi, s obligaci dels professors guardar els documents en qu es basa linforme davaluaci, i que no shagin retornat corregits als estudiants, durant un perode mnim de tres mesos des de la data de publicaci de les valoracions del rendiment. Aprovat per la Junta dEscola del 12.07.99 78 2. Normativa interna de reconeixement de crdits de lliure elecci Criteris generals No es poden reconixer ms crdits que els que falten a lestudiant per completar els crdits totals de lliure elecci de la carrera (25 o 22,5, segons el cas), encara que pel concepte correspongui un nombre de crdits major. Els crdits de lliure elecci matriculats i encara no avaluats comptabilitzen, a efectes del clcul anterior, com a crdits ja atorgats. Mxim de crdits Activitat Mnim AT ETT Formaci complementria (cursos i seminaris) 0,5 12 12 Formaci complementria (associacions i activitats) 0,5 6 6 Experincia professional 3 12 12 Treballs dirigits 3 12 12 Com a regla general noms es reconeixen activitats simultnies en els estudis realitzats a lEUPB. Com a excepci a aquesta norma, es reconeixen crdits per les segents activitats anteriors o simultnies als estudis a lEUPB: Pel coneixement duna llengua estrangera, segons el barem establert per la UPC i els casos equivalents que es puguin incloure. Per estudis universitaris realitzats en altres centres i no convalidats amb assignatures troncals, obligatries o optatives. Per estudis de msica segons la taula annexa. Per representaci estudiantil, segons el barem establert per la UPC (dacord amb la Normativa davaluaci dels estudiants, plans destudis oficials de 1r, 1r i 2n cicle i 2n cicle). El mxim nombre de crdits que es poden reconixer a un estudiant entre els conceptes de cooperaci educativa, experincia professional i treballs dirigits s de 12 crdits. Les caracterstiques i els terminis per a les sollicituds, les resolucions i la matrcula dels crdits reconeguts es detallen a continuaci: Sollicitud: Quadrimestre de tardor: octubre Quadrimestre de primavera: mar Sha de presentar la sollicitud en finalitzar lactivitat amb limprs corresponent, dins del perode que correspongui, adjuntant-hi la documentaci especificada per a cada tipus de reconeixement. Resoluci: Quadrimestre de tardor: novembre Quadrimestre de primavera: abril 79 Tenint en compte la documentaci presentada, satorgar el nombre de crdits que correspongui i, si escau, es qualificar lactivitat, que quedar pendent fins que lestudiant es matriculi dels crdits atorgats. Matrcula: Quadrimestre de tardor: desembre Quadrimestre de primavera: maig Els crdits atorgats shan de matricular en els perodes establerts i es consignaran a lexpedient de lestudiant en el quadrimestre corresponent. En cas que lestudiant no es matriculi durant el perode establert, el comproms de reconeixement caduca. Reconeixement de crdits de lliure elecci per cooperaci educativa Es consideren de cooperaci educativa els crdits reconeguts per prctiques en empreses i laboratoris dR+D, amb conveni de cooperaci educativa de lEUPB. Caracterstiques de la cooperaci educativa: 30 hores equivalen a 1 crdit. Els crdits no tenen qualificaci (nota) Durada mnima: 90 hores Dedicaci mxima: 20 hores/setmana Lempresa o el laboratori dR+D ha de nomenar un tutor. Documents de la sollicitud: Full de dades de lactivitat signat pel tutor a lempresa i segellat amb indicaci expressa del perode i el nombre dhores totals. Fotocpia de limprs del conveni de cooperaci educativa. Memria de lactivitat realitzada, avalada pel tutor. Informe del tutor sobre lactivitat realitzada, signada i segellada. Informe de lestudiant. Reconeixement crdits de lliure elecci per formaci complementria (cursos i seminaris) Es consideren de formaci complementria els crdits reconeguts pel seguiment de cursos i seminaris. Caracterstiques: Noms es reconeixen els diplomes emesos pels tipus de centre segents: Centre universitari. Centre oficial (directament gestionat per les administracions local, autonmica, estatal o europea). Collegi professional. Organisme directament vinculat a la UPC. La mateixa EUPB o una associaci vinculada. El reconeixement se sollicitar en qualsevol moment de la carrera, atenent als segents criteris: 80 10 hores equivalen a 1 crdit. El nombre mxim de crdits que es pot reconixer per un curs s de 6. Els crdits no tenen qualificaci (crdits reconeguts). Els certificats o diplomes que acreditin la realitzaci del curs han de ser daprofitament. No es reconeixeran crdits si el contingut del curs s assimilable al de la titulaci. Comentaris: En general, no es reconeix la simple assistncia a cursos, seminaris, conferncies, congressos Prereconeixement de cursos: Per tal de facilitar el reconeixement i la matrcula daquells cursos per als quals es prevegi una assistncia nombrosa destudiants de lEUPB, a ms del procediment general establert, es considera el procediment automtic segent: Lorganitzador del curs sadrear al subdirector dOrdenaci dEstudis per sollicitar el prereconeixement del seu curs aportant la informaci segent: Centre organitzador, ttol del curs i professor responsable. Temari detallat, durada i model del diploma daprofitament que sestendr. El subdirector dOrdenaci dEstudis, atenent als criteris generals de reconeixement de crdits de lliure elecci, comunicar al professor responsable si autoritza o no aquest prereconeixement. Una vegada impartit el curs, el professor responsable enviar al subdirector dOrdenaci dEstudis la llista de participants als quals es lliurar el diploma daprofitament, que haur de signar al peu. La llista inclour a la capalera el nom del professor responsable, el ttol del curs, la durada en hores totals i la data dimpartici. Una vegada en possessi del diploma daprofitament, els estudiants es podran dirigir a Secretaria Acadmica de lEUPB per tal de matricular-se dels crdits reconeguts. Reconeixement crdits de lliure elecci per formaci complementria (associacions i altres activitats) Es consideren de formaci complementria els crdits reconeguts per la participaci en associacions i altres activitats de carcter organitzatiu, administratiu o tcnic. Caracterstiques: Qualsevol moment de la carrera. Els crdits no tenen qualificaci (crdits reconeguts). El clcul dels crdits el fa el subdirector dOrdenaci dEstudis a partir de la documentaci aportada. Associacions: Noms es reconeixeran crdits per activitats realitzades en associacions vinculades a la UPC. Per poder sollicitar crdits per activitats en associacions, sha dhaver presentat el reglament de lassociaci on figurin els crrecs i atribucions de la Junta Directiva. 81 Per fer efectiu el reconeixement, el president de lassociaci ha de presentar la memria descriptiva de les activitats realitzades, amb indicaci de les persones que hi han collaborat i la seva dedicaci en hores. Esports: El reconeixement de crdits de lliure elecci per activitats esportives es regula segons la taula segent: Tipus desport mbit A B C Participaci en una competici internacional (jocs olmpics, campionats del mn, Universiada) 5 5 5 Medalla als campionats dEspanya universitaris 5 5 5 Participaci a les competicions dmbit internacional o estatal (campionats dEspanya) 4 4 4 Medalla als campionats de Catalunya universitaris 4 4 4 Participaci al campionat de Catalunya, secci esportiva UPC, seleccions esportives UPC 3 2 1 Participaci als campionats Intercampus 2 1* - Participaci als campionats Intracampus 1-2 - - Seleccionadors desports dequip (seleccions UPC) 2-3 - - A: esport dequip / esport individual amb fase interna UPC B: esport dequip / esport individual sense fase interna UPC C: esport individual amb accs directe als campionats de Catalunya En el cas que hi hagi fase Intercampus: Cada cas s excloent dels inferiors. Les sollicituds hauran dincloure acreditaci federativa de la participaci. Si escau es podr sollicitar acreditaci federativa de lmbit de la competici. La prctica de lesport en competicions dmbit local o ldiques no s una activitat reconeguda. Les tasques de monitor, entrenador, organitzador es reconeixeran mitjanant contractes laborals o mitjanant els ttols oficials. 82 Altres activitats: Com a regla general els premis, guardons, collaboracions en revistes, participacions en congressos, etc., no es reconeixen per si mateixos, sin a partir de lactivitat prvia que els ha originat. Aquesta activitat prvia sha de poder incloure en algun dels tipus previstos en aquesta normativa. Reconeixement de crdits de lliure elecci per experincia professional Caracterstiques de lexperincia professional: Es reconeixeran crdits sota el concepte dexperincia professional pel treball realitzat per a una empresa com a treballador eventual, fix, per encrrec o en perode de formaci (becaris), quan sacreditin amb el contracte laboral o la credencial de becari corresponent. Aquesta activitat desenvolupada haur destar directament relacionada amb els estudis que simparteixen a lEUPB per a cada titulaci. Es podran reconixer entre 3 i 12 crdits, a partir de la documentaci aportada, segons lmbit de lactivitat i el grau de responsabilitat assumida per lestudiant. El nombre mnim dhores per poder reconixer crdits sota aquest concepte haur de ser de 90. Els crdits no tenen qualificaci (crdits reconeguts). Cada tipus dexperincia noms es reconeixer una vegada. Voluntariat: Lexperincia adquirida en tasques de voluntariat (Creu Roja, casals) senquadrar generalment dintre del tipus dactivitats molt dirigides amb responsabilitat reduda. Els informes hauran de ser signats per la persona responsable del centre on shagi desenvolupat lactivitat. Queda expressament exclosa daquest tipus de reconeixement la prestaci social substitutria. Sollicitud: Sha de presentar la sollicitud en finalitzar lactivitat amb limprs corresponent, dins del perode que correspongui, adjuntant-hi: El full de dades de lactivitat signat pel responsable de lempresa i segellat amb indicaci expressa del perode i el nombre dhores totals. La memria descriptiva de les tasques realitzades avalada per lempresa. Linforme del responsable sobre lactivitat realitzada per lestudiant, signat i segellat. Reconeixement de crdits de lliure elecci per treballs dirigits Es consideren crdits reconeguts per treballs dirigits els realitzats als departaments de la UPC amb docncia a lEUPB en tasques de suport a la docncia, o en temes de recerca no conduents a lobtenci del PFC, sota la tutela dun professor de lEUPB. Caracterstiques: 15 hores equivalen a 1 crdit. Els crdits no tenen qualificaci (crdits reconeguts). Durada mnima: 45 hores. Dedicaci mxima: 20 hores/setmana. Lestudiant ha destar avalat per un professor tutor. Documents de la sollicitud: 83 Full de dades de lactivitat signat pel professor tutor amb indicaci expressa del perode i nombre dhores totals. Fotocpia de la credencial de becari, si sescau. Memria de lactivitat realitzada, avalada pel tutor. Informe del tutor sobre lactivitat realitzada per lestudiant, signada i segellada . Annex Activitats de representaci estudiantil Es poden reconixer crdits de lliure elecci per les activitats de representaci estudiantil a la UPC que senumeren seguidament: Claustre general Els representants dels estudiants al Claustre General de la UPC podran rebre un mxim d1,5 crdits pels dos anys del seu mandat en aquest rgan. El secretari general ser el responsable dacreditar la participaci de lestudiant. Junta de Govern, Consell Social i les seves comissions Els representants dels estudiants a la Junta de Govern, al Consell Social i a les comissions que sen deriven podran rebre un mxim de 3,5 crdits per cada any de participaci. El secretari general ser el responsable dacreditar la participaci de lestudiant. Consell dEstudiants Els representants dels estudiants que formen part del Consell dEstudiants podran rebre un mxim de 7 crdits per tot el perode de temps en qu hagin desenvolupat diferents tasques en aquest rgan. La Comissi Permanent del Consell dEstudiants elaborar un informe sobre la participaci i el treball realitzat per lestudiant i el trametr al Vicerectorat dEstudiants, que ser el responsable dacreditar aquesta participaci. rgans de govern dels centres docents Els representants dels estudiants en els diferents rgans de govern dels centres docents podran rebre per la seva participaci un mxim de 3,5 crdits per any. El secretari del centre ser el responsable dacreditar la participaci de lestudiant. rgans de govern dels departaments Els representants dels estudiants en els diferents rgans de govern dels departaments podran rebre per la seva participaci un mxim de 3,5 crdits per any. El secretari del departament ser el responsable dacreditar la participaci de lestudiant. Delegacions destudiants Els estudiants responsables de les tasques que es porten a terme a les delegacions destudiants dels centres docents podran rebre un mxim de 7 crdits per tot el seu perode de participaci activa en la delegaci. La Comissi Permanent de la delegaci elaborar un informe sobre la participaci i el treball realitzat per lestudiant, que posteriorment ser trams al secretari del centre, que ser el responsable dacreditar aquesta participaci. Comissions horitzontals Els representants dels estudiants en comissions oficials de la UPC (CSAPIU, Medi Ambient, Junta Electoral, Jurat de Selecci de Becaris, CCD i daltres que comptin amb 84 la participaci destudiants) podran rebre un mxim d1,5 crdits per tota la seva tasca de representaci en aquestes comissions. El responsable de la comissi elaborar un informe sobre lassistncia i la tasca realitzada per lestudiant en aquesta comissi, que posteriorment ser trams al secretari del centre, el qual ser el responsable dacreditar aquesta participaci. Aquests crdits es poden acumular fins als mxims segents: Titulacions de primer cicle: un mxim de 10 crdits. Titulacions de segon cicle: un mxim de 5 crdits. Titulacions de primer i segon cicles: un mxim de 15 crdits. Un crdit reconegut per activitats de representaci estudiantil equival a 30 hores de dedicaci real. El responsable de lacreditaci tindr en compte la crrega de treball que comporti lassistncia a reunions i el treball que es derivi daquesta participaci. El cmput de crdits es far en unitats de 0,5. Document aprovat per la Comissi Docent de 29.03.00 Ratificat per la Junta dEscola d11.04.00 Document modificat per la Comissi Docent de 9.05.01 Ratificat per la Junta dEscola de 12.07.01 Document modificat per la Comissi Docent de 17.05.02 Ratificat per la Junta dEscola de 21.05.02 85 3. Normatives dArquitectura Tcnica Criteris generals davaluaci curricular a la fase selectiva dAT Una assignatura de la fase selectiva (FS) es considerar COMPENSABLE si la seva qualificaci a linforme davaluaci (amb precisi de 0,5) s 4 o 4,5. Es considerar que han superat la fase selectiva aquells estudiants que compleixin un dels criteris segents: Haver aprovat totes les assignatures de la fase selectiva. Haver aprovat totes les assignatures de la fase selectiva, excepte una assignatura amb qualificaci de COMPENSABLE que passa a APTE PER COMPENSACI. Haver aprovat totes les assignatures de la fase selectiva, excepte dues assignatures amb qualificaci de COMPENSABLE, sempre que la suma de crdits corresponents a aquestes assignatures no superi els 15 crdits i que la nota mitjana ponderada* sigui major o igual a 5. Si es compleixen aquestes dues condicions, les dues assignatures passaran a APTE PER COMPENSACI. Els estudiants que considerin que en el seu cas shan donat circumstncies especials, podran fer arribar a la Comissi dAvaluaci de la Fase Selectiva, abans de lacta de la reuni, un informe amb les allegacions pertinents. A aquest efecte, les dates dactuaci de la Comissi esmentada seran publicades amb lantelaci suficient. - La Comissi dAvaluaci de la Fase Selectiva pot declarar APTE un estudiant que no satisfaci les condicions expressades anteriorment, a partir de les consideracions motivades que estimi pertinents, que es consignaran a lacta de la sessi. En qualsevol cas, per a tots els estudiants declarats APTES, la valoraci definitiva de totes les assignatures del bloc ha de ser matrcula dhonor, excellent, notable, aprovat o apte per compensaci. Document aprovat per la Comissi Docent de 17.05.02 Ratificat per la Junta dEscola de 21.05.02 * En endavant: la nota mitjana ponderada dun bloc curricular sentn utilitzant com a pesos el nombre de crdits de cadascuna de les assignatures que formen lesmentat bloc curricular. 86 Criteris generals davaluaci curricular de les fases no selectives dAT Una assignatura de la fase no selectiva (FNS) es considerar COMPENSABLE si la seva qualificaci a linforme davaluaci (amb precisi de 0,5) s 4 o 4,5. Per superar un bloc curricular shan de complir un dels criteris segents: Haver aprovat totes les assignatures del bloc curricular. Haver aprovat totes les assignatures del bloc curricular, excepte una assignatura amb qualificaci de COMPENSABLE que passa a APTE PER COMPENSACI, sempre que, en el conjunt davaluacions curriculars de lestudiant, incls el bloc curricular que es considera, no se superin 24 crdits en assignatures compensades o 4 assignatures compensades. En qualsevol cas no es podran compensar simultniament assignatures situades a la mateixa fila de la taula segent: Fonaments Matemtics de lArquitectura Tcnica Estadstica Aplicada Fonaments de Mecnica Fsica aplIcada Coneixements de la Construcci i Materials Construcci de Tancaments i Acabats Construcci dEstructures Tradicionals i Equips Construcci dEstructures de Formig Armat i Equips Patologia de la Construcci Qualitat a lEdificaci Dibuix Conceptual Representaci i Interpretaci Grfica del Projecte Sistemes de Representaci Materials dOrigen Petri Materials dOrigen No Petri i Cermics Estructures I Estructures II Estructures de Formig Armat Installacions de Fluids Installacions Electromecniques Seguretat i Prevenci Coordinador de Seguretat Projecte de Seguretat Oficina Tcnica I Oficina Tcnica II Els estudiants que considerin que en el seu cas shan donat circumstncies especials, podran fer arribar a la Comissi dAvaluaci, abans de lacte de la reuni, un informe amb les allegacions pertinents. Aix mateix, els estudiants que no vulguin ser declarats APTES PER COMPENSACI dalguna assignatura del bloc curricular malgrat reunir tots els requisits establerts, ho hauran de manifestar per escrit a la Comissi dAvaluaci abans de lacte de la reuni. A aquests efectes, les dades dactuaci de la Comissi seran publicades amb antelaci suficient. La Comissi dAvaluaci pot declarar APTE un estudiant que no satisfaci les condicions expressades anteriorment, a partir de les consideracions motivades que estimi pertinents, que es consignaran a lacta de la sessi. En qualsevol cas, per a tots els estudiants declarats APTES, la valoraci definitiva de totes les assignatures del bloc ha de ser matrcula dhonor, excellent, notable, aprovat o apte per compensaci. Document aprovat per la Comissi Docent de 17.05.02 Ratificat per la Junta dEscola de 21.05.02 87 Normativa daplicaci del parmetre de rendiment acadmic per a la fase no selectiva dAT 1. El mxim de crdits que un alumne o alumna pot matricular en funci del seu parmetre de rendiment acadmic s el segent: La primera vegada que sobt un parmetre de rendiment acadmic Normativa del projecte de fi de carrera dAT (pla 1996) 1. Objecte del PFC 1.1. El projecte de fi de carrera (PFC) constitueix un exercici integrador o de sntesi dels estudis per consolidar la formaci rebuda. Daquesta manera ha de permetre a lestudiant posar de manifest que sap aplicar de manera integrada els diferents coneixements de la carrera. Per aquest motiu podr tractar qualsevol tema relacionat amb les matries estudiades i relacionades amb les competncies professionals de la titulaci. 1.2. El PFC sha delaborar preferentment dins de la lnia dintensificaci del pla destudis escollida per lestudiant. 2. Modalitats de PFC 2.1. Bsicament, es preveuen les modalitats segents de PFC: Desenvolupament dun projecte. Desenvolupament dun treball dinvestigaci relacionat amb qualsevol de les lnies dinvestigaci dels departaments en el sector de la construcci. Desenvolupament dun projecte des duna empresa privada, despatx professional o administraci pblica. 2.2. Qualsevol altra modalitat proposada haur de ser aprovada per la Direcci del centre. 2.3. Per a la modalitat c) ser preceptiu que el PFC es desenvolupi en lmbit dalgun dels convenis de collaboraci signats entre la UPC o lEUPB i les empreses, despatxos professionals o administracions pbliques respectius. 3. Proposta de tema de PFC i registre 3.1. Segons quina sigui la modalitat de realitzaci definida a lapartat 2, la Direcci del centre far pblica una relaci de temes de PFC proposats pels diferents departaments, o pel mateix centre, perqu siguin escollits pels estudiants. Cada tema tindr un o ms professors tutors. 3.2. No obstant aix, lestudiant podr proposar qualsevol tema que estigui relacionat amb les matries estudiades a la carrera, a elecci seva, directament relacionades amb la lnia dintensificaci a qu hagi optat. 3.3. La proposta de PFC consistir en un document normalitzat que ser elaborat pel centre i que contindr, entre altres, els punts segents: ttol lnia dintensificaci projectista o projectistes tutor descripci i contingut previst 89 programa temporal 3.4. La proposta haur de ser signada pels estudiants projectistes, amb el vistiplau del tutor. 3.5. La proposta haur de ser presentada a Ordenaci dEstudis, on ser registrada. 3.6. Laprovaci de la proposta ser competncia del departament corresponent on sigui assignat el PFC, amb el vistiplau del centre. 3.7. En el marc de les accions empreses per lUPC per a la inclusi del medi ambient als currculums de les diferents titulacions, el centre ha elaborat una guia dambientalitzaci dels PFC. Daquesta manera es pretn que tots els estudiants tinguin present la incidncia de la temtica del seu PFC en el medi ambient i que desenvolupin, en major o menor mesura, les accions o estudis necessaris per a la conservaci del medi natural. Aquestes guies les proporcionar el centre en el moment de lacceptaci del PFC. 4. Sollicitud dacceptaci duna proposta de tema de PFC Per poder sollicitar lacceptaci del tema de PFC, lestudiant ha dhaver superat les avaluacions curriculars corresponents als quadrimestres 1A 1B, 2A i 2B. 5. Nombre destudiants que poden elaborar un mateix PFC 5.1. El PFC s individual. 5.2. No obstant aix, es podran proposar, treballs collectius en casos justificats, amb laprovaci prvia del director del centre. 6. Matrcula del PFC 6.1. Per a la matriculaci del PFC caldr estar matriculat de totes les assignatures del pla destudis. s a dir, estar en disposici de finalitzar els estudis en el mateix quadrimestre en qu lestudiant es matriculi. Tamb es permetr la matrcula en el cas que a lexpedient dun estudiant li quedin pendents fins a un mxim de 12 crdits de lliure elecci i que tingui signat un conveni de cooperaci educativa que li permeti el reconeixement daquests crdits pendents. 6.2. Sestableixen dos perodes anuals de matriculaci de PFC els mesos de febrer i juliol. Cada matriculaci permet la defensa del PFC dins dun perode de sis mesos. Dins de cada perode hi ha dues oportunitats per defensar el PFC; la matrcula dna dret a fer-ho una sola vegada. Transcorregut el perode, si lestudiant no ha defensat el PFC haur de fer una nova matriculaci per poder-lo defensar en un altre perode. 6.3. Lassignatura del PFC consta de dues parts: 15 hores de seminaris i la defensa del mateix PFC. 90 7. Convocatries de PFC La Direcci del centre establir per a cada curs acadmic les dates concretes de defensa. 8. Condici de defensa del PFC s condici indispensable, per defensar PFC, que els estudiants hagin superat totes les assignatures (troncals, obligatries i optatives) de la carrera. En cas de no tenir superades les matries de lliure elecci, la qualificaci quedar en suspens fins a la superaci daquests crdits. 9. Tutories del PFC 9.1. Cada PFC tindr assignat un o ms professors tutors, que assessorar o assessoraran lestudiant en lelaboraci del treball. La comissi de PFC departamental podr autoritzar un tutor que no sigui professor de la UPC; en aquest cas lesmentada comissi designar un cotutor del centre. 9.2. Qualsevol professor del centre pot actuar com a tutor del PFC. 9.3. La responsabilitat del PFC recau nicament sobre lestudiant. 9.4. Els representants dels departaments comunicaran a Ordenaci dEstudis els horaris datenci dels professors als projectes. Lestudiant i el tutor establiran de com acord el rgim de tutela del PFC. 10. Comissi de PFC del centre 10.1. La Comissi de PFC del centre t com a finalitats: Assenyalar els criteris sobre els nivells de qualitat mnims requerits pels PFC. Canalitzar les propostes de PFC del centre i dels estudiants cap als diferents departaments. 10.2. La comissi de PFC del centre estar formada per sis membres, que sn: El director del centre o la persona que delegui, que en ser el president. El cap destudis dArquitectura Tcnica. Un representant de cada un dels departaments de Construccions Arquitectniques II, Expressi Grfica Arquitectnica II i Organitzaci dEmpreses. Un representant dels departaments de Composici Arquitectnica, Fsica Aplicada, i Matemtica Aplicada I. 11. Termini de presentaci del PFC 11.1. Per a la correcta execuci del PFC de les modalitats A i B del punt 2 daquest 91 Reglament, es considera necessari un perode mnim de 4 mesos. Per aix no sacceptar la presentaci dun PFC abans de 4 mesos des de lacceptaci del tema. 11.2. Si al cap dun any de lacceptaci del tema no sha fet la defensa del PFC, caldr demanar, mitjanant sollicitud al centre, la prrroga amb el vistiplau del professor tutor o professors tutors. En cas contrari se suposar que lestudiant ha abandonat el PFC, amb la caducitat de la sollicitud de proposta acceptada. 11.3. El canvi dorientaci o de nom dun PFC podr ser modificat si aix ho accepta la Comissi de PFC del centre. 11.4. En el cas dels treballs de la modalitat C de lapartat 2 daquest Reglament, la durada mnima ser de 6 mesos amb una dedicaci no menor a 15 hores setmanals en el lloc on es desenvolupi el PFC. 12. Designaci del tribunal 12.1. Ordenaci dEstudis, amb criteris dagrupaci temtica, establir els tribunals. El tutor del PFC no podr ser membre del tribunal i actuar dassessor. 12.2. Ordenaci dEstudis comunicar la composici dels tribunals i els PFC assignats a cadascun. 13. Defensa del PFC 13.1. La presentaci dun PFC collectiu haur de ser conjunta per personalitzada. 13.2. Per a la defensa del PFC lestudiant haur de presentar un resum (ndex, contingut prpiament dit, plnols i altres informacions que es creguin convenients), en suport magntic, que romandr en dipsit als arxius de lEscola. 13.3. La defensa del PFC ser pblica, davant del tribunal, i consistir en lexposici, del projectista o projectistes dun resum del contingut del projecte en un temps que el tribunal fixar i far saber prviament i que, orientativament, ser de 30 a 45 minuts. Abans diniciar lexposici pblica, el tribunal escoltar el tutor, que haur dinformar sobre el treball realitzat pel projectista o projectistes. 13.4. Finalitzada lexposici, el tribunal far al projectista o projectistes les preguntes que cregui pertinents sobre el contingut i la realitzaci del projecte formulat. 14. Qualificaci 14.1. Les deliberacions del tribunal per qualificar el PFC seran secretes i es faran un cop finalitzada la sessi pblica dexposici del PFC. 14.2. El Tribunal Qualificador valorar tant la qualitat del treball o el projecte presentat com la defensa que en faci lestudiant, aix com la inclusi del medi ambient en el treball. 92 14.3. Si el projecte s aprovat, sinclour la nota als fulls de qualificaci, que seran tramesos a Ordenaci dEstudis. 14.4. Si un PFC no resulta aprovat, es retornar al projectista o projectistes amb notificaci escrita dels comentaris que calguin. La qualificaci ser de suspens. El projectista (o projectistes) haur de presentar aquest PFC corregit o un altre en una altra convocatria. Document aprovat per la Comissi Docent del 19.02.99 Ratificat per la Junta dEscola del 9.03.99 Modificat (punt 6) per la Comissi Docent de 28.02.00 Ratificat per la Junta dEscola de l11.04.00 Modificat (punt 1.2) per la Comissi Docent del 30.05.00 Ratificat per la Junta dEscola del 24.11.00 93 Normativa del projecte de fi de carrera dAT (pla 2002) En el moment de confeccionar aquesta Guia Docent encara no sha aprovat aquesta normativa. Es preveu que saprovi ben aviat i es far pblica puntualment a la pgina web de lEscola. 94 4. Normatives dEnginyeria Tcnica Topogrfica Criteris generals davaluaci curricular de la fase selectiva dETT Una assignatura de la fase selectiva es considerar COMPENSABLE si la seva qualificaci a linforme davaluaci (amb precisi de 0,5) s 4 o 4,5. Es considerar que han superat la fase selectiva aquells estudiants que compleixin un dels criteris segents: Haver aprovat totes les assignatures de la fase selectiva. Haver aprovat totes les assignatures de la fase selectiva, excepte una assignatura amb qualificaci de COMPENSABLE que passa a APTE PER COMPENSACI. Haver aprovat totes les assignatures de la fase selectiva, excepte dues assignatures amb qualificaci de COMPENSABLE, sempre que la nota mitjana ponderada* sigui major o igual a 5. Les dues assignatures compensables passaran a APTE PER COMPENSACI. Els estudiants que considerin que en el seu cas shan donat circumstncies especials, podran fer arribar a la Comissi dAvaluaci de la Fase Selectiva, abans de lacte de la reuni, un informe amb les allegacions pertinents. A aquest efecte, les dates dactuaci de la Comissi seran publicades amb lantelaci suficient. La Comissi dAvaluaci de la Fase Selectiva, pot declarar APTE un estudiant que no satisfaci les condicions expressades anteriorment, a partir de les consideracions motivades que estimi pertinents, que es consignaran a lacta de la sessi. En qualsevol cas, per a tots els estudiants declarats APTES la valoraci definitiva de totes les assignatures del bloc ha de ser matrcula dhonor, excellent, notable, aprovat o apte per compensaci. Document aprovat per la Comissi Docent de 12.06.97 Ratificat per la Junta dEscola del 25.06.97 Document modificat per la Comissi docent de 17.05.02 Ratificat per la Junta dEscola de 21.05.02 * En endavant: la nota mitjana ponderada dun bloc curricular sentn utilitzant com a pesos el nombre de crdits de cadascuna de les assignatures que formen lesmentat bloc curricular. 95 Criteris generals davaluaci curricular de les fases no selectives dETT Una assignatura de la fase no selectiva es considerar COMPENSABLE si la seva qualificaci a linforme davaluaci (amb precisi de 0,5) s 4 o 4,5. Per superar un bloc curricular sha de complir un dels criteris segents: Haver aprovat totes les assignatures del bloc curricular. Haver aprovat totes les assignatures del bloc curricular, excepte una assignatura amb qualificaci de COMPENSABLE, que passa a APTE PER COMPENSACI, sempre que en el conjunt davaluacions curriculars de lestudiant, incls el bloc curricular que es considera, no se superin 21 crdits en assignatures compensades o 4 assignatures compensades. En qualsevol cas no es podran compensar simultniament assignatures situades a la mateixa fila de la taula segent: Mtodes Matemtics I Mtodes Matemtics II Ampliaci de Clcul Estadstica i Ajust dObservacions Cartografia I Cartografia II Cartografia III Fonaments de Sistemes dInformaci Geogrfica Dret i Ordenaci Cadastre Geodsia Projeccions Cartogrfiques Fsica I Fsica II- Fonaments de Geofsica Geometria Mtrica i Descriptiva Sistemes de Representaci Instruments Topogrfics I Instruments Topogrfics II Mtodes Topogrfics I Mtodes Topogrfics II Topografia Aplicada a lEnginyeria I Topografia Aplicada a lEnginyeria II Fonaments de Fotogrametria Fotogrametria Analtica Fotogrametria Analtica i Digital Fotogrametria Digital Els estudiants que considerin que en el seu cas shan donat circumstncies especials, podran fer arribar a la Comissi dAvaluaci abans de lacte de la reuni, un informe amb les allegacions pertinents. Aix mateix, els estudiants que no vulguin ser declarats APTES PER COMPENSACI dalguna assignatura del bloc curricular malgrat reunir tots els requisits establerts, ho hauran de manifestar per escrit a la Comissi dAvaluaci abans de lacte de la reuni. A aquests efectes, les dades dactuaci de la Comissi seran publicades amb antelaci suficient. La Comissi dAvaluaci pot declarar APTE un estudiant que no satisfaci les condicions expressades anteriorment, a partir de les condicions motivades que estimi pertinents, que es consignaran a lacta de la sessi. En qualsevol cas, per a tots els estudiants declarats APTES, la valoraci definitiva de totes les assignatures del bloc ha de ser matrcula dhonor, excellent, notable, aprovat o apte per compensaci. Document aprovat per la Comissi Permanent de 12.06.97 Ratificat per la Junta dEscola de 25.06.97 Modificat (quadre) per la Comissi Docent de 29.09.99 Ratificat per la Junta dEscola de 14.10.99 Document modificat per la Comissi Docent de 17.05.02 Ratificat per la Junta dEscola de 21.05.02 96 Normativa daplicaci del parmetre de rendiment acadmic per a la fase no selectiva dETT 1. El mxim de crdits que un alumne o alumna pot matricular en funci del seu parmetre de rendiment acadmic s el segent: La primera vegada que sobt un parmetre de rendiment acadmic Normativa del projecte de fi de carrera dETT (pla 1997) 1. Objecte del PFC 1.1. El projecte de fi de carrera (PFC) constitueix un exercici integrador o de sntesi dels estudis per consolidar la formaci rebuda. Daquesta manera ha de permetre a lestudiant posar de manifest que sap aplicar de manera integrada els diferents coneixements de la carrera. Per aquest motiu podr tractar qualsevol tema relacionat amb les matries estudiades i relacionades amb les competncies professionals de la titulaci. 1.2. El PFC sha delaborar preferentment dins de la lnia dintensificaci del pla destudis escollida per lestudiant. 2. Modalitats de PFC 2.1. Bsicament, es preveuen les modalitats segents de PFC: Desenvolupament dun projecte. Desenvolupament dun treball dinvestigaci relacionat amb qualsevol de les lnies dinvestigaci dels departaments. Desenvolupament dun projecte des duna empresa privada, despatx professional o administraci pblica. 2.2. Qualsevol altra modalitat proposada haur de ser aprovada per la Direcci del centre. 2.3. Per a la modalitat c) ser preceptiu que el PFC es desenvolupi en lmbit dalgun dels convenis de collaboraci signats entre la UPC o lEUPB i les empreses, despatxos professionals o administracions pbliques respectius. 3. Proposta de tema de PFC i registre 3.1. Segons quina sigui la modalitat de realitzaci definida a lapartat 2, la Direcci del centre far pblica una relaci de temes de PFC proposats pels diferents departaments, o pel mateix centre, perqu siguin escollits pels estudiants. Cada tema tindr un o ms professors tutors. 3.2. No obstant aix, lestudiant podr proposar qualsevol tema que estigui relacionat amb les matries estudiades a la carrera, a la seva elecci, directament relacionades amb la lnia dintensificaci a qu hagi optat. 3.3. La proposta de PFC consistir en un document normalitzat que ser elaborat pel centre i que contindr, entre altres, els punts segents: ttol lnia dintensificaci 98 projectista o projectistes tutor descripci i contingut previst programa temporal 3.4. La proposta haur de ser signada pels estudiants projectistes, amb el vistiplau del tutor. 3.5. La proposta haur de ser presentada al Registre del centre. 3.6. Laprovaci de la proposta ser competncia del departament corresponent on sigui assignat el PFC, amb el vistiplau del centre. 3.7. En el marc de les accions empreses per la UPC per a la inclusi del medi ambient als currculums de les diferents titulacions, el centre ha elaborat una guia dambientalitzaci dels PFC. Daquesta manera es pretn que tots els estudiants tinguin present la incidncia de la temtica del seu PFC en el medi ambient i que desenvolupin, en major o menor mesura, les accions o estudis necessaris per a la conservaci del medi natural. Aquestes guies les proporcionar el centre en el moment de lacceptaci del PFC. 4. Sollicitud dacceptaci duna proposta de tema de PFC Per poder sollicitar lacceptaci del tema de PFC, lestudiant ha dhaver superat les avaluacions curriculars corresponents als quadrimestres 1A, 1B i tenir aprovats 150 crdits com a mnim. 5. Nombre destudiants que poden realitzar un mateix PFC 5.1. El PFC s individual. 5.2. No obstant aix, es podran proposar treballs collectius en casos justificats, amb laprovaci prvia del Director del centre. 6. Matrcula del PFC 6.1. Per a la matriculaci del PFC caldr estar matriculat de totes les assignatures del pla destudis. s a dir, shaur destar en disposici de finalitzar els estudis en el mateix quadrimestre en qu lestudiant es matricula. 6.2. Sestableixen dos perodes anuals de matriculaci de PFC els mesos de febrer i juliol. Cada matriculaci permet la defensa del PFC dins dun perode de sis mesos. Dins de cada perode hi ha dues oportunitats per defensar el PFC; la matrcula dna dret a fer-ho una sola vegada. Transcorregut el perode, si lestudiant no ha defensat el PFC haur de fer una nova matriculaci per poder-lo defensar en un altre perode. 99 6.3. Lassignatura del PFC consta de dues parts: 15 hores de seminaris i la defensa del mateix PFC. 7. Convocatries de PFC La Direcci del centre establir per a cada curs acadmic les dates concretes de defensa. 8. Condici de defensa del PFC s condici indispensable, per defensar el PFC, que els estudiants hagin superat totes les assignatures (troncals, obligatries i optatives) de la carrera. En cas de no tenir superades les matries de lliure elecci la qualificaci quedar en suspens fins a la superaci daquests crdits. 9. Tutories del PFC 9.1. Cada PFC tindr assignat un o ms professors tutors, que assessorar o assessoran lestudiant en lelaboraci del treball. La Comissi de PFC departamental podr autoritzar un tutor que no sigui professor de la UPC; en aquest cas lesmentada comissi designar un cotutor del centre. 9.2. Qualsevol professor del centre pot actuar com a tutor del PFC. 9.3. La responsabilitat del PFC recau nicament sobre lestudiant. 9.4. Els representants dels departaments comunicaran a Ordenaci dEstudis els horaris datenci dels professors als projectes. Lestudiant i el tutor establiran de com acord el rgim de tutela del PFC. 10. Comissi de PFC del centre 10.1. La Comissi de PFC del centre t com a finalitats: Assenyalar els criteris sobre els mnims nivells de qualitat requerits pels PFC. Canalitzar les propostes de PFC del centre i dels estudiants cap als diferents departaments. 10.2. La comissi de PFC del centre ser formada per sis membres: El director del centre o la persona que delegui, que en ser el president. El cap destudis dEnginyeria Tcnica Topogrfica. Dos representants del Departament dEnginyeria del Terreny. 100 Un representant de la resta de departaments que imparteixen docncia en la carrera. 11. Termini de presentaci del PFC 11.1. Per a la correcta execuci del PFC de les modalitats A i B del punt 2 daquest Reglament es considera necessari un perode mnim de 4 mesos. Per aix no sacceptar la presentaci dun PFC abans de 4 mesos des de lacceptaci del tema. 11.2. Si al cap dun any de lacceptaci del tema no sha fet la defensa del PFC, caldr demanar, mitjanant sollicitud al centre, la prrroga amb el vistiplau del professor tutor o professors tutors. En cas contrari se suposar que lestudiant ha abandonat el PFC, amb la caducitat de la instncia de proposta acceptada. 11.3. El canvi dorientaci o de nom dun PFC podr ser modificat si aix ho accepta la Comissi de PFC del centre. 12. Designaci del tribunal 12.1. Ordenaci dEstudis, amb criteris dagrupaci temtica, establir els tribunals. El tutor del PFC no podr ser membre del tribunal i actuar dassessor. 12.2. Ordenaci dEstudis comunicar la composici dels tribunals i els PFC assignats a cadascun. 13. Defensa del PFC 13.1. La presentaci dun PFC collectiu haur de ser conjunta per personalitzada. 13.2. Per defensar el PFC lestudiant haur de presentar un resum (ndex, contingut prpiament dit, plnols i altres informacions que es creguin convenients) en suport magntic, que romandr en dipsit als arxius de lEscola. 13.3. La defensa del PFC ser pblica, davant del tribunal, i consistir en lexposici, del projectista o projectistes dun resum del contingut del projecte en un temps que el tribunal fixar i far saber prviament i que, orientativament, ser de 30 a 45 minuts. Abans diniciar lexposici pblica, el tribunal escoltar el tutor, que haur dinformar sobre el treball realitzat pel projectista o projectistes. 13.4. Finalitzada lexposici, el tribunal far al projectista o projectistes les preguntes que cregui pertinents sobre el contingut i la realitzaci del projecte formulat. 14. Qualificaci 14.1. Les deliberacions del tribunal per qualificar el PFC seran secretes i es faran un cop finalitzada la sessi pblica dexposici del PFC. 101 14.2. El Tribunal Qualificador valorar tant la qualitat del treball o projecte presentat com la defensa que en faci lestudiant, aix com la inclusi del medi ambient en el treball. 14.3. Si el projecte s aprovat, sinclour la nota als fulls de qualificaci, que seran tramesos a Ordenaci dEstudis. 14.4. Si un PFC no resulta aprovat, es retornar al projectista o projectistes amb notificaci escrita dels comentaris que calguin. La qualificaci ser de suspens. El projectista o projectistes haur de presentar aquest PFC corregit o un altre en una altra convocatria. Document aprovat per la Comissi Docent de 28.02.00 Ratificat per la Junta dEscola de l11.04.00 Modificat (punt 1.2) per la Comissi Docent del 30.05.00 Ratificat per la Junta dEscola del 24.11.00 102 Laboratoris i tallers 1. Laboratoris 2. Tallers 103 1. Laboratoris L'EUPB disposa d'uns laboratoris destinats a donar suport a la docncia i fomentar la investigaci. Laboratori de Fsica Ubicaci: Planta soterrani Telfon: 93 401 79 96 Laboratori de Fotogrametria Ubicaci: Planta soterrani Telfon: 93 401 57 13 Laboratori d'Installacions Ubicaci: Planta soterrani Telfon: 93 401 62 38 Adrea electrnica: javier.azpiazu@ca2.upc.es Laboratori de Materials i Control de Qualitat Ubicaci: Planta soterrani Personal adscrit: Joan Leiva Navarro Antonia Navarro Esquerra Telfon: 93 401 62 34 Adrea electrnica: laboratori.materials@eupb.upc.es Laboratori de Seguretat i Prevenci Ubicaci: Planta soterrani Telfon: 93 401 62 78 Laboratori d'Edificaci Ubicaci: Planta soterrani Telfon: 93 401 77 01 Adrea electrnica: labedif@eupb.upc.es Laboratori de Cartografia Ubicaci: Planta soterrani Telfon: 93 401 57 13 Adrea electrnica: Albert@phecda.upc.es 105 mailto:javier.azpiazu@ca2.upc.esmailto:laboratori.materials@eupb.upc.esmailto:labedif@eupb.upc.esmailto:Albert@phecda.upc.esLaboratori de Topografia Ubicaci: Planta soterrani Telfon: 93 401 62 28 106 2. Tallers L'EUPB disposa d'uns tallers destinats a donar suport a la docncia i fomentar la investigaci. Taller de Patrimoni Arquitectnic Responsable: Santiago Canosa Reboredo Ubicaci: Planta soterrani Telfon: 93 401 19 22 107 109 Serveis a la comunitat universitria 1. Biblioteca 2. Serveis Informtics 3. Oficina dAtenci a lEstudiant 4. rea de Relacions Internacionals 5. Borsa de Treball 6. Pla de medi ambient de la UPC 7. Delegaci dEstudiants 8. Associacions de lEscola 9. Altres serveis 110 1. Biblioteca Ubicaci: Planta segona Telfon: 93 401 62 65 Fax: 93 401 77 00 Cap de Biblioteca: Dolors Delcls de Semir Ajudants de Biblioteca: Remei Garcia Martnez Imma Suy Martnez Auxiliars de Biblioteca: Jos M. Duque Corchete Sophie Dodo Bendelac Horari: de dilluns a divendres de 9.00 a 21.00 h Adrea electrnica: biblioteca.eupb@upc.es Web : http://bibliotecnica.upc.es/bib310 La Biblioteca de lEUPB s un servei dinformaci i suport a les tasques destudi, docents i de recerca de tota la comunitat universitria i principalment daquelles relacionades amb la construcci, la topografia i les matries afins. Web Biblioteca EUPB A travs del nou portal de les biblioteques de la UPC, Bibliotcnica, la Biblioteca de lEUPB posa a disposici dels usuaris la informaci referent a: horaris, personal, normativa del centre, rees despecialitzaci i tipus de documents... Els serveis que ofereix a travs de la xarxa sn: prstec, bases de dades, Internet, formaci dusuaris, informaci bibliogrfica, connexi al catleg de la UPC i al Catleg Collectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC), teledocumentaci, distribuci electrnica de sumaris de revistes i servei dobtenci de documents ( SOD). Dins la pgina Notcies sinforma de les darreres novetats de la Biblioteca: nous horaris, novetats bibliogrfiques..., i a lapartat Webs dinters sofereix un enlla als Recursos Politcnics. Tamb permet laccs a diverses publicacions digitals: LInformatiu del CAATB; sumaris electrnics sobre arquitectura tcnica, topografia i matries afins dalgunes revistes que es reben a la biblioteca i laccs a diferents bases de dades accessibles per Internet: BOE, DOCE i DOGC. 111 2. Serveis Informtics Ubicaci: Planta primera Telfon: 93 401 63 09 Cap del Centre de Clcul: Slvia Torres Cobas Operadors: Delfn Cerezo Cmara Daniel Crespo Rodrguez Jordi Sol Esteve Horari: de dilluns a divendres, de 9.00 a 21.00 h Objectius: Lobjectiu dels Serveis Informtics de lEUPB s donar suport a lactivitat docent, de recerca i de gesti de lEscola. Les aules informtiques disposen de: Tres aules amb un total de 102 PC. Tots els equips estan connectats a la xarxa Windows NT... Una sala d'usuaris amb 5 PC i 4 impressores. Accs a les installacions i equips de les aules informtiques: L's dels equips s lliure per als professors, PAS i estudiants de l'Escola, si b cal tenir present el reglament intern que regula la utilitzaci dels Serveis Informtics de l'EUPB, el qual est exposat a l'entrada de les seves installacions. EEllss tt rreebbaall llss qquuee hhii rreeaall ii ttzz iinn eellss eessttuuddiiaannttss hhaann dd''eessttaarr ddii rreeccttaamm eenntt rreellaacc iioonnaattss aammbb ll ''aacctt ii vvii ttaatt ddoocceenntt .. Serveis que ofereix: Sistemes informtics i de comunicacions Manteniment i gesti de les estacions de treball PAS i PAC. Manteniment i gesti dels equips de les aules informtiques. Suport tcnic a les presentacions que es realitzen a les sales de presentaci. Administraci dels servidors Novell, Windows NT i LINUX. Sistemes de difusi de la informaci Manteniment i gesti del correu electrnic. Manteniment i gesti de la pgina web de lEscola. Manteniment i gesti de la intranet de lEscola. Suport administraci. Gesti de reserves daules informtiques. Gesti i manteniment a connexions a xarxa de dades i veu. 112 3. Oficina dAtenci a lEstudiant Ubicaci: Planta baixa Telfon: 93 401 62 46 Responsable: Isabel Martnez Hernndez Horari: de dilluns a divendres, de 10.30 a 13.30 h dilluns i dimecres, de 16.00 a 18.00 h Amb lobjectiu de donar una resposta gil a les demandes relacionades amb els processos administratius i de relaci amb lequip directiu, per tal de facilitar les activitats no estrictament acadmiques, i al mateix temps racionalitzar latenci al pblic de la secretaria i de lequip de suport a direcci, es va posar en marxa lOficina dAtenci a lEstudiant. Funcions: Atendre els estudiants quan es troben davant de qualsevol situaci extraordinria de tipus academicoadministratiu. Activitats: Gesti administrativa dels convenis de cooperaci educativa. Gesti de les visites dels sotsdirectors: - documentaci motivada, - temes discrecionals, - horaris de visita... Recollida de documentaci especfica: - reconeixement de crdits de lliure elecci per convenis de cooperaci educativa, - documentaci treballador que estudia. Accions encaminades a donar resposta a les situacions particulars fsiques, psquiques, laborals, etc., que dificultin el desenvolupament normal de lactivitat de lestudiant. Coordinaci amb la Delegaci dEstudiants per recollir les demandes canalitzades a travs de la mateixa Delegaci, aix com tot all que pugui sorgir pel que fa a noves normatives acadmiques i administratives. 113 4. rea de Relacions Internacionals Ubicaci: Planta baixa (direcci) Telfon: 93 401 62 51 Fax: 93 401 63 06 Professors responsables: Francesc Panyella i Brustenga Horari: consultar plaf de lrea Programa Scrates-Erasmus: El programa Scrates-Erasmus s un programa comunitari per a la mobilitat d'estudiants i professors, mitjanant el qual es poden fer estades acadmiques en universitats europees. Fonamentalment, per als estudiants de l'EUPB, aquestes estades han de servir per realitzar el treballs o projectes de fi de carrera. A partir de l'ajut econmic corresponent, els estudiants associats Scrates-Erasmus compten amb matrcula gratuta a la universitat de destinaci, a ms del suport institucional, de coordinaci i de serveis de la UPC. A ms, els estudiants associats Scrates-Erasmus reben un tractament de preferncia per al crdit UPC a la mobilitat internacional. El responsable de relacions internacionals del centre organitzar, a mitjan curs, una reuni informativa per a tots els estudiants de l'EUPB. Per al curs 2002/2003, l'EUPB t signats convenis amb la Universitat Robert Gordon d'Aberdeen a Esccia, la North East Wales Institute a Galles, la Horsens Tekniske Skole a Dinamarca, la Kunglika Tekniska Hgskolan de Sucia i amb el Politcnic de Tor a Itlia. Tamb t signat un conveni amb lEscola dArquitectura de Tolosa, excls de l'mbit Scrates (s dins el programa UPC-Europa). Programa UPC - Amrica Llatina El programa UPC - Amrica Llatina s un programa d'intercanvi amb certes universitats de l'mbit iberoameric, amb les quals la UPC ha signat convenis d'intercanvi d'estudiants en disposici de fer el TFC. Els costos de matrcula sn a crrec de les universitats de dest. LEUPB est en contacte amb algunes d'aquestes universitats, com la Universitat Nacional Autnoma de Mxic (UNAM), la Universitat Pontifcia de Xile i la Universitat de Buenos Aires de l'Argentina. Programa SICUE - SNECA El programa Sneca s un programa d'intercanvi dmbit nacional per realitzar estades acadmiques en altres universitats de l'Estat espanyol. Es pot optar a un ajut econmic. LEUPB ha signat convenis d'intercanvi d'estudiants amb les escoles d'Enginyeria Tcnica en Topografia de Jan i Las Palmas, i amb escoles d'Arquitectuta Tcnica de Sevilla, Valncia, Alacant i Granada. 114 5. Borsa de Treball Ubicaci: Planta baixa Telfon: 93 401 63 00 Fax: 93 401 77 00 Responsable acadmic: Vicen Gibert Armengol Gesti del servei: Araceli Garca Martnez Isabel Mart nez Hernndez Horari: de dilluns a divendres, de 10 a 13 h (tota la gesti es pot fer per telfon) Trobareu informaci ampliada al web de lEscola (http://www.eupb.upc.es). Servei: La Borsa de Treball, basada en el Servei de Cooperaci Educativa per als estudiants de lEUPB, s'encarrega de tramitar, coordinar i tutelar els convenis de treball universitat/empresa. Objectius: Facilitar i fer pblica, a tot el collectiu d'estudiants de l'EUPB, la informaci de les sollicituds de treball que sofereixen des dels sectors de professionals lliberals, de les empreses privades i de les pbliques. El marc de cooperaci educativa s obert a tots aquells estudiants que compleixin els requisits segents: Estudiants del pla 1989 dArquitectura Tcnica i del pla 1988 dEnginyeria Tcnica Topogrfica. Aquests estudiants podran accedir a contractes de fins a 500 hores. En el supsit que noms estiguin pendents duna o de dues assignatures i/o del PFC el contracte es pot ampliar fins a 800 hores durant el curs lectiu. Estudiants del pla 1996 i del pla 2002 dArquitectura Tcnica i del pla 1997 dEnginyeria Tcnica Topogrfica: han destar matriculats del segon quadrimestre del segon curs de la carrera i tenir com a mnim el 50% dels crdits aprovats. Els alumnes que ho sollicitin podran demanar que sels reconegui un total de 12 crdits de lliure elecci per convenis, sempre que el tipus de treball ho mereixi. El mxim dhores de contracte ser de 500 i si resten pendents noms dues assignatures i/o el PFC podran ampliar-se fins a 800 hores/curs. En el moment en qu s'estableixi el conveni de cooperaci educativa, el centre determinar el nombre de crdits que l'estudiant podr obtenir, i un cop finalitzada l'activitat, si l'avaluaci s positiva, s'hauran de reconixer la totalitat dels crdits determinats. Com a criteri orientatiu, 1 crdit reconegut en prctiques en empreses equivaldr a 30 hores de prctiques. 115 A l'expedient de l'estudiant hi figurar el nombre de crdits reconeguts amb la denominaci "Crdits de lliure elecci reconeguts per convenis de cooperaci educativa". Nota molt important: Recordeu que per participar en convenis de cooperaci educativa universitat-empresa s'ha de tenir coberta l'assegurana escolar. Actualment l'assegurana escolar cobreix perodes d'un any, que van del 15 de setembre d'un any fins al 14 de setembre de l'any segent, i es paga en el moment de formalitzar la matrcula. Si teniu ms de 28 anys haureu de passar pel servei de borsa de treball i formalitzar una assegurana privada (la UPC t conveni amb UNIPSA i el seu cost orientatiu s de 1.750 PTA/10,52 per any). 116 6. Pla de medi ambient de la UPC L'objectiu del Pla s coordinar i potenciar les activitats ambientals de la nostra Universitat en els seus diferents mbits d'actuaci: formaci, recerca i extensi universitria. L'Escola Universitria Politcnica de Barcelona (EUPB) ha iniciat tamb, fins ara amb petites aportacions que s'incrementaran gradualment, una lnia en aquest sentit, conscient de la importncia del medi ambient. Per tot aix, s'est modificant el pla d'estudis d'Arquitectura Tcnica a fi i efecte que hi hagi assignatures que incloguin els continguts mediambientals esmentats. S'est incentivant la inclusi del tema del medi ambient en els projectes de fi de carrera. L'EUPB s'ha adherit a les propostes de la UPC sobre el Pla d'ambientalitzaci curricular d'Arquitectura Tcnica i pretn establir i consolidar tres objectius fonamentals: Establir el perfil de coneixements en medi ambient que ha de saber un estudiant quan acaba la carrera. Idear el pla d'estudis ptimament ambientalitzat: assignatures noves (si escau), assignatures que cal ambientalitzar (contingut). Elaborar un pla d'acci a breu termini per capacitar el professorat de cara a fer aquestes assignatures. 117 7. Delegaci dEstudiants Ubicaci: Planta segona Telfon: 93 401 78 32 Fax: 93 401 78 32 Horari: de dilluns a divendres de 10.00 a 20.00 h Adrea electrnica: delegaci@eupb.upc.es Web : http://www.upc.es/eupb/catala/associacions/delegacio/index.htm La Delegaci dEstudiants s lrgan de lEscola format per tots aquells estudiants que participen amb algun crrec dins dels rgans de govern tant de lEscola (Junta dEscola o comissions diverses) com de la UPC (Claustre General), representants de les diferents associacions i tamb aquells que amb la seva iniciativa porten a terme diverses activitats culturals i/o recreatives. Les funcions i finalitats de la Delegaci sn: Representar el collectiu destudiants de lEUPB en els rgans de govern i les comissions corresponents per defensar-hi els drets dels estudiants. Coordinar i informar els estudiants de tots els esdeveniments docents i no docents que es realitzen al centre (exmens, canvis de plans, estudis...). Promocionar i portar a terme activitats extraacadmiques de carcter cultural i recreatiu. Atendre les peticions, dubtes o problemes dels estudiants relacionats amb els estudis dArquitectura Tcnica, dEnginyeria Tcnica en Topografia i dels serveis de lEscola. Collaborar amb les diferents associacions de lEscola: Club dEsports, Gemetres Sense Fronteres (GSF), Associaci Cultural. Lrgan de decisi s la reuni de Delegaci, que s oberta a tots els estudiants. En les reunions es discuteix sobre totes les activitats, docents o extraescolars, que sn considerades importants per als estudiants de lEUPB, tamb sescullen els alumnes que coordinaran el funcionament general de la Delegaci i es presenten les candidatures dels alumnes, que, escollits democrticament per votaci de tots els estudiants, representaran els estudiants als rgans de govern. Els crrecs principals a la Delegaci dEstudiants sn: Coordinador de la Delegaci: sencarrega del funcionament intern de la Delegaci i representa els estudiants de lEscola en lmbit intern (direcci, secretaria...) i extern (consell de Delegaci de la UPC). Coordinador dETT: sencarrega de representar els alumnes dETT davant de la direcci, els departaments i el professorat. Coordinador dAT: sencarrega de representar els alumnes dAT davant de la direcci, els departaments i el professorat. Secretari: sencarrega de formalitzar les actes de les reunions per deixar constncia de les decisions que shi prenen. Tresorers: sencarreguen dadministrar el pressupost de la Delegaci i demanar ajuts externs (Consell de Delegacions, UPC...) per portar a terme activitats per representaci estudiantil, o daltres que es considerin oportunes. 118 Becaris: principalment sencarreguen de la difusi dinformaci docent, cultural, laboral i reivindicativa que arriba a lEscola. Tamb participen en lorganitzaci dactivitats, i ajuden els representants i atenen els estudiants. Les activitats que es van dur a terme el curs 2001-2002, entre daltres, sn: Coordinaci del viatge de fi de curs. Organitzaci de festes universitries. Publicaci de la nostra revista, lN+K. Sectorial dAT a Alcal. Sectorial dAT a Granada. Sectorials dETT a Barcelona. 119 8. Associacions de lEscola A l'EUPB hi ha diverses associacions gestionades i promogudes pels estudiants i que compten amb el suport del centre. Aquestes sn: Club d'Esports Gemetres Sense Fronteres Associaci d'Estudiants de Topografia (AETOP) Associaci Cultural EUPB Club dEsports President: Jaume Teixidor Telfon i fax: 93 401 62 72 Adrea electrnica: esports@eupb.upc.es Web : http://www.angelfire.com/nd/eupb/index.htm El Club dEsports s una associaci creada pels estudiants dArquitectura Tcnica i dEnginyeria Tcnica en Topografia en la qual es promou la participaci dels estudiants en el mn de lesport universitari. Actualment consta de 15 membres de diferents cursos, aix que probablement vagis a classe amb algun dells. Durant el curs 2000/2001, shan dut a terme una gran quantitat dactivitats. Per comenar, sofereix una lliga intercampus promoguda per lUnivers que consta de diferents esports, com ara: futbol sala, futbol 11, bsquet, vlei i molts ms; tamb pots practicar esports individuals i competir amb estudiants daltres universitats. A ms, el Club dEsports organitza peridicament sortides esportives, com ara: esports daventura, esquiades, sortides a muntar a cavall, submarinisme, caiguda lliure, i tot el que set pugui acudir. I per finalitzar, anualment sorganitza una Trobada Interescoles dArquitectura Tcnica dEspanya, en la qual competeixen totes les facultats de lEstat i que et permetr viatjar a daltres ciutats. Aix que ja ho saps, si tagrada lesport o simplement tens un munt didees i moltes ganes de dur-les a terme, noms has de passar per la segona planta (a les aules destudi) o trucar-nos al 93 401 62 72, i si tens Internet, escriurens a: esports@eupb.upc.es. No ten penedirs! Gemetres Sense Fronteres President: Ral Ledo Telfon: 93 415 59 67 Associaci d'Estudiants de Topografia (AETOP) President: Carlos Matamala Telfon: 93 593 35 53 Associaci Cultural EUPB Responsable: Francesc Prat Serra Telfon: 93 401 78 32 120 9. Altres serveis LUnivers. Servei dActivitats Socials de la UPC: Si vols fer activitats culturals, pertnyer a alguna associaci o formar-ne alguna, fer esport, dins i fora de la UPC, fer viatges de grup (culturals, turstics), gaudir de descomptes importants a lhora danar al cinema, comprar CD, anar als locals que estan de moda, i moltes coses ms, ho pots fer amb el carnet de lUnivers. En el moment de matricular-te et pots apuntar a lUnivers. El carnet costa noms 19 el curs, i en fer-te soci o scia, tobsequiaran amb un exclusiu regal de benvinguda. Per a ms, lUnivers, sense ser soci, tamb tofereix molts altres serveis que et poden interessar i que estan oberts a tots els estudiants i associacions. Aquests serveis sn: beques de collaboraci, el carnet de la UPC, els ajuts culturals i esportius, els ajuts de viatge, els ajuts de representaci destudiants, entre altres. Informa-ten a: LUnivers Jordi Girona, 1-3 Edifici C6. Campus Nord 08034 Barcelona Tel. 93 401 68 87 Fax. 93 401 68 85 Adrea electrnica: info.univers@upc.es http://www.upc.es/univers Serveis externs: Papereria-copisteria Planta baixa Telfon: 93 401 62 44 Bar-restaurant Quarta planta Telfon: 93 401 63 10 12526150 - Fonaments Matemtics de lArquitectura TcnicaCrrega docentTotal crdits: 6Crdits terics: 3Crdits prctics: 3Hores setmana: 4Curs: Primer Quadrimestre: 1A Tipus: TroncalCodi departament dassignaci: 725Nom departament dassignaci: Matemtica Aplicada ICoordinador: Francesc Panyella BrustengaProfessors: Montserrat Bruguera PadrFrancesc Panyella BrustengaXavier Puerta CollManuel Rodrguez MartnOBJECTIUSL'assignatura comprn dues parts diferenciades.La primera es dedica al clcul matricial, amb l'objectiu final que l'estudiant sigui capad'entendre els conceptes de tensor i de direcci principal.La segona part es dedica al clcul diferencial amb diferents variables, amb l'objectiu finalque l'estudiant domini la interpretaci tcnica del concepte de vector gradient i elsproblemes doptimitzaci.SISTEMA DAVALUACILassignatura s'avaluar tenint en compte les contribucions segents:1. Un examen tipus test a la meitat del quadrimestre (20% de la nota final).2. Prctiques al laboratori de clcul (20% de la nota final).3. Un examen al final del quadrimestre amb test de teoria i prova de problemes (60% dela nota final).PROGRAMA DE LASSIGNATURATEMA I Transformacions al pla i a l'espaiI.1 VectorsI.2 Transformacions linealsI.3 AplicacionsTEMA II Clcul amb diferents variablesII.1 Funcions de diferents variablesII.2 DerivaciII.3 AplicacionsBIBLIOGRAFIA RECOMANADA M. Bruguera i altres. Matemtiques. Apunts editats per la secci. R.L. Larson, R.B. Hostetler, B.H. Edwards. Clculo I i II. Ed. Mc Graw-Hill, 1995.126 B. Noble & J.W. Daniel. Applied Linear Algebra. Ed. Prentice Hall International, 1998. M. Castellet i I. Llerena. lgebra lineal i geometria. Manuals de la UniversitatAutnoma de Barcelona, 1991.BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA Luzarraga. lgebra lineal. Ed. Planograf, 1970. M. Grau, N. Noguera. Clcul Numric. Ed. UPC,1993. R. Courant, F. John. Introduccin al clculo y al anlisis matemtico. Vol. I i II. Ed.Limusa, 1988. Lentin, Rivaud. lgebra moderna. Ed. Aguilar, 1982. F. Puerta. lgebra lineal. Ed. Marcombo, 1976. R.L. Finney, G.B. Thomas, F.D. Demana, B.K. Waits. Calculus, A Grafic Approach.Ed. Addison-Wesley Pub. Co, 1993. Perello. Clcul infinitesimal. Ed. Enciclopdia Catalana, 1994. M. Spivak. Calculus. Vol I i II. Ed. Reverte, 1975. T. Apostol. Calculus. Vol I i II. Ed. Reverte, 1980. M. Spiegel. Clculo superior. Ed. McGraw-Hill. Mxico, 1982.127 26151 - Fonaments de Mecnica Crrega docent Total crdits: 4,5 Crdits terics: 1,5 Crdits prctics: 3 Hores setmana: 3 Curs: Primer Quadrimestre: 1A Tipus: Troncal Codi departament dassignaci: 720 Nom departament dassignaci: Fsica Aplicada Coordinadora: Carlota E. Auguet Sangr Professors: Jos Agea Toms Carlota E. Auguet Sangr Enric Cam Babra Pere Castellv Girons Ana M. Lacasta Palacio Angelina Pearanda Aylln Laureano Ramrez de la Pscina Milln Inmaculada Rodrguez Cantalapiedra OBJECTIUS Aquesta assignatura ha de donar suport a d'altres del mateix quadrimestre, com ara Coneixement de la Construcci i Materials, i de quadrimestres superiors, com ara Estructures, Construcci i Patologia. Per tant, en finalitzar els Fonaments de Mecnica, els estudiants han d'haver assimilat el concepte de moment d'un sistema de forces respecte a un punt i respecte a un eix, i el d'equilibri de cossos sotmesos a sistemes de forces, i han de ser hbils fent servir aquests conceptes aplicats a plans. Aix mateix, han d'estar familiaritzats amb els conceptes i clculs de centre de gravetat i moments d'inrcia. Finalment, es fa una introducci a l'elasticitat. SISTEMA DAVALUACI Un examen parcial, que representar el 50% de la nota final. Un examen final que representar el 50% de la nota final. El primer parcial es podr recuperar el dia de l'examen final. PROGRAMA DE LASSIGNATURA Tema 1. Sistemes de forces (9 h) Lleis de Newton. Moment d'una fora respecte a un punt i respecte a un eix. Sistemes de forces. Invariants. Eix central. Sistemes equivalents. Reducci de sistemes. Equilibrant. Tema 2. Esttica analtica (9 h) L'esttica, conceptes i principis. Concepte d'equilibri. Graus de llibertat. Lligams. Sistemes isosttics. Diagrama de slid lliure. Fricci esttica. Tema 3. Centre de gravetat (4 h) 128 Concepte i propietats. Centre de gravetat de volums, de figures planes i de lnies materials. Centre de gravetat de figures homognies. Teoremes de Pappus- Guldin. Tema 4. Moment d'inrcia (9 h) Concepte i propietats. Moment d'inrcia polar i axial de superfcies. Radi de gir. Teorema d'Steiner. Producte d'inrcia. Tema 5. Elasticitat (8 h) Esforos i deformacions. Elasticitat i plasticitat. Llei de Hooke. Mduls elstics. Coeficient de Poisson. Nocions de flexi. TREBALLS PRCTICS Prctiques de laboratori Llei de Hooke (2 h) Flexi (2 h) BIBLIOGRAFIA RECOMANADA Fernndez; Pujal. Iniciacin a la fsica. Ed. Revert, 1985. Roller; Blum. Fsica. Ed. Revert, 1987. Sears, Zemansky; Young. Fsica universitaria. Ed. Addisson-Wesley, 1987. Tipler, P.A. Fsica. ED. Revert, 1996. BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA Beer, Johnston. Esttica. Ed. McGraw-Hill, 1992. Beer, Johnston. Mecnica de materiales. Ed. McGraw-Hill, 1982. Cam, E. Vectors lliscants. Aula Terica, nm 3. Edicions UPC, 1993. Meriam. Esttica. Ed. Revert, 1986. Apunts Auguet, Cam, Pearanda, Rodrguez. Problemas resueltos de esttica. Servei de Publicacions de l'EUPB, 1991. Auguet, Cam, Pearanda. Elasticidad. Problemas resueltos. Servei de Publicacions de l'EUPB, 1995. Cam. Centres de gravetat. Problemes resolts. Servei de Publicacions de l'EUPB, 1995. Cam. Moments d'inrcia i cercle de Mohr. Problemes resolts. Servei de Publicacions de l'EUPB, 1993 129 26152 - Coneixements de Construcci i Materials Crrega docent Total crdits: 9 Crdits terics: 5 Crdits prctics: 4 Hores setmana: 6 Curs: Primer Quadrimestre: 1A Tipus: Troncal Codi departament dassignaci: 705 Nom departament dassignaci: Construccions Arquitectniques II Coordinadors: Delfina Berasategui Berasategui (construcci) ngel Arricivita Calvet (materials) Professors: ngel Arricivita Calvet Delfina Berasategui Berasategui ngel Corral Miquel Vicen Gibert Armengol OBJECTIUS Es tracta que l'estudiant entengui, al ms aviat possible, les tcniques conceptuals del procs constructiu i els seus materials, i que es prepari per aplicar-les i estudiar-les en cursos ms especfics. El desenvolupament del temari de lassignatura Coneixements de Construcci i Materials es dur a terme incorporant, en un 40% del perode del curs, un mtode en qu lestudiant participi en lensenyana. El curs es dividir en tres fases de desenvolupament de lassignatura: En la primera fase es combinar el mtode semipresencial amb la preparaci del mtode participatiu que es desenvolupar a final de curs. En la segona, el professor preparar les bases conceptuals de la construcci dels edificis i els materials. En la darrera fase, lestudiant desenvolupar un treball prctic, una maqueta dun element o procs constructiu, per assolir una srie dobjectius en el procs daprenentatge de la matria. SISTEMA DAVALUACI Per avaluar l'estudiant es fan cinc proves, el contingut i valor de cadascuna de les quals correspondr en 2/3 a Construcci i en 1/3 a Materials. 1a prova: test de la matria impartida en el mtode semipresencial. Aporta un 15% de la nota final. 2a prova: test relacionat amb els temes de medi ambient. Aporta un 5% de la nota final. 3a prova: avaluaci d'un treball fora del laboratori i relacionat amb el treball prctic de laboratori. Aporta un 5% de la nota final. 4a prova: examen final dels temes terics desenvolupats pel professorat en finalitzar el quadrimestre. Aporta un 45% de la nota final. 5a prova: realitzaci d'una maqueta d'un element o procs constructiu i exercicis de materials. Aporta un 30% de la nota final. 130 En la nota final del curs, i d'acord amb el crdits de cada part de l'assignatura, Construcci valdr el doble que Materials. PROGRAMA DE LASSIGNATURA CONSTRUCCI 1. Principis fonamentals i caracterstiques constructives atribudes als materials 1.1. Lentorn hum 1.2. Les caracterstiques dun medi ambient de qualitat 1.3. El refugi 1.4. La qualitat als edificis 1.5. Els tipus dedificis 1.6. Les parts de ledifici 1.7. Les modificacions en els edificis 1.8. Classificaci dels materials bsics per a la construcci segons la seva forma en arribar a lobra 1.9. Les tcniques de posada en obra 2. Apropament al coneixement dels elements que formalitzen l'edifici 2.1. Elements estructurals 2.1.1. Elements sobre rasant: les parets; els pilars i les bigues; els forjats de pis; les escales 2.1.2. Elements sota rasant: els fonaments 2.2. Elements de tancament: la necessitat daquests elements 2.2.1. Les cobertes planes i inclinades 2.2.2. Les faanes portants i lleugeres 2.2.3. Les divisions interiors 2.3. Elements dacabat: la necessitat daquests elements 3. Criteris bsics de disseny dels sistemes constructius 3.1. Els sistemes constructius 3.2. Els elements compatibles i no compatibles 3.3. Resoluci desquemes dels diferents sistemes constructius 4. Projecte integrador daplicaci dels coneixements adquirits 4.1. Realitzaci de treballs aplicats a models i dissenys constructius MATERIALS Tema 0. Introducci de lassignatura Tema 1. Introducci als materials de construcci Context. Funci. Qualitat. Normativa. Conceptes bsics. Propietats generals. Propietats fsiques, mecniques i qumiques Tema 2. Terrenys de fonamentaci: roques i sls Consideracions de les roques com a terrenys de fonamentaci Sls: origen, classes i estructures Parmetres destat i propietats bsiques dels sls. Laigua en el sl Identificaci. Comportament. Classificacions. Presa de mostres. Assaigs Mtodes emprics. Assaigs de resistncia. Teoria de Terzaghi Assaigs per determinar la deformabilitat Terraplens. Compacitat. Estudis geotcnics. Normativa Tema 3. Materials petris naturals Generalitats. Petrografia Propietats. Assaigs La pedra com a material de construcci Roques ms utilitzades en construcci 131 Notes sobre la conformitat dels productes petris naturals per a construcci, en els requisits bsics i essencials recollits pel Consell de la CEE BIBLIOGRAFIA RECOMANADA Construcci Construcci. Coneixements bsics (CD-ROM). Barcelona, 2002. Allen, Edward. Com funciona un edifici. Barcelona: Gustavo Gili, 1993. Benavent, P. Com s'ha de construir. Barcelona: Bosch, 1981. Baud, G. Tecnologia de la construcci. Barcelona: Blume, 1994. Gonzlez, J.; Casals, A.; Falcones, A. Les claus per a construir l'arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 1997. Materials Arredondo Verdu: Materiales de construccin: E.T.S.I.I. Madrid. F. Ma. Cimentaciones superficiales: Ed. Blume. E. Fernndez Olmo. Terrenos y ensayos: Seccin de publicaciones de UPM. J. Santos Min. Monografa 939. Mecnica de suelos: Seccin de publicaciones E.T.S.A.B. C. Margarit y J. Buxad. Aproximacin a la mecnica del suelo y al clculo de cimentaciones. Monografa 9.6. Seccin de publicaciones E.T.S.A. Lyall Addleson Materiales para la construccin. Tomo 1: Editorial Revert S.A. Garca Boada y otros. Apunts. Caractersticas mecnicas de los suelos CEDESCO (Collegi d'Aparelladors i Arquitectes Tcnics de Barcelona). BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA Fullana, M. Diccionari de l'art i dels oficis de la construcci. Barcelona: Ed. Moll, 1995. N.B.E.FL-90. Murs resistents de fbrica de ma. Madrid: MOPU, 1994. Petrignani, A. Tecnologa de la arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili,1973. Ma, F. El gros de l'obra. Apunts de construcci. Barcelona: Ed. UPC, 2000. Berasategui, D.; Espuga, J.; Gibert, V. Estudios previos de cimentaciones y muros. Barcelona: Ed. UPC, 1993. Berasategui, D.; Espuga, J.; Gibert, V. Esgrafiats: teoria i prctica. Barcelona: Ed. UPC, 1999. Espuga, J.; Berasategui, D.; Gibert, V. Arrebossats i estucats, teoria i prctica. Barcelona: Ed. UPC, 1998. Blachre, Grard. Saber construir. Barcelona: Tcnicos Asociados, 1978. Lade, K. Guixeria i estuc. Barcelona: Gustavo Gili, 1960. Khol, A.; Bastian, K. Tractat modern d'obra. Barcelona: Montess, 1978. Vitruvio, M. Lucio. Los diez libros de arquitectura. Madrid: Alianza, 1995. Villanueva, Juan De. Arte de la albailera. Madrid: Ed. Nacional,1984. Lahuerta Vargas, J. Muros de fbrica de ladrillos. Madrid: Ed. Norma. M.V.S.G., 1962. Cassinello, F. Amigos del ladrillo. Madrid: CSIC, 1960. Cassinello, F. El ladrillo y sus fbricas. Madrid: Ed. ITCC, 1971. Paricio Ansutegui. La construcci de l'arquitectura. "Els Elements". Barcelona: ITEC, 1994. 13226153 - Dibuix ConceptualCrrega docentTotal crdits: 9Crdits terics: 3Crdits prctics: 6Hores setmana: 6Curs: Primer Quadrimestre: 1A Tipus: TroncalCodi departament dassignaci: 719Nom departament dassignaci: Expressi Grfica Arquitectnica IICoordinador: Guillermo Menndez RodrguezProfessors: Enrique Anguera SempereJulio A. Iglesias PrietoManel de Jess PalauCelia Llad CuffiGuillermo Menndez RodrguezM. Rosa Piero CastaeRecomanacionsConeixements de CADOBJECTIUSEl dibuix de croquis, com tots els dibuixos tcnics, ha de complir dos objectiusfonamentals: lexpressi i la comunicaci didees, condicions indispensables perqu siguicorrectament comprs per qui est capacitat a llegir-lo o interpretar-lo.Daltra banda, lanlisi i el coneixement dels diferents sistemes de representacipermetr seleccionar el ms convenient per resoldre el problema del pas de les tresdimensions de l'espai a les dues dimensions del paper, i viceversa, aprofundint en elpragmatisme representatiu de l'arquitecte tcnic.SISTEMA DAVALUACILavaluaci constar de tres exercicis puntuables dun valor del 30% cadasc ms un10% davaluaci continuada a compte dels exercicis de classe realitzats durant elquadrimestrePROGRAMA DE LASSIGNATURATEMA 1. INTRODUCCI ALS SISTEMES DE REPRESENTACI Objecte i definici de la geometria descriptiva Projeccions Diferents sistemes de representaci Anlisi comparativa entre projeccions cilndriques i cniques Organitzaci de la representaci en els diferents sistemesTEMA 2. PERSPECTIVES AXONOMTRIQUES Axonometries ortogonals i obliqes. Teorema de Polke133 Ternes ms usualsIsometriaAmb una simetriaAsimtriques Ternes cavalleres Ternes militarsTEMA 3. SISTEMA DIDRIC Introducci Dedre de referncia Representaci del punt, la recta i el pla Diferenciaci de les cares del pla Recta de mxim pendentTEMA 4. RELACIONS DE PUNT, RECTA I PLA Entre punt i recta Entre rectesEncreuament Intersecci Parallelisme Perpendicularitat Entre recta i plaPertinncies Rectes singulars Parallelisme Intersecci (visibilitat) Perpendicularitat Entre plansParallelisme Intersecci (visibilitat) PerpendicularitatTEMA 5. SISTEMES OPERATIUS Abatiments Canvi de pla GirsTEMA 6. DISTNCIES I ANGLES Distncia entre dos punts Distncia entre un punt i una recta Distncia entre dues rectes paralleles Distncia entre un punt i un pla Distncia entre dos plans parallels Distncia entre dues rectes que es creuen Angle entre dues rectes que es tallen Angle entre una recta i un pla Angle entre dos plansTEMA 7. POLEDRES REGULARS Definici Propietats geomtriques dels poledres Tetredre Cub o hexedre OctedreTEMA 8. DIBUIX AL NATURAL El dibuix de croquis a m alada. Conceptes El dibuix del natural com a mitj danlisi visual de la realitat Lautoeducaci visual i la formaci del pensament figuratiu Dibuix dobjectes arquitectnics, construccions i espai exterior Exercicis prctics daplicaciTEMA 9. EL CROQUIS: LA INTERPRETACI La interpretaci. Concepte134 Aplicaci del sistema didric ortogonal al dibuix de croquis Aplicaci del sistema axonomtric Les tcniques bsiques del dibuix de croquis Exercicis prctics daplicaciTEMA 10. EL CROQUIS: LA PROPORCI La proporci: concepte i metodologia Lesbs. Lencaix. Lenquadrament La composici del model, la intencionalitat i lmfasi Exercicis prctics daplicaciTEMA 11. EL CROQUIS: EL TRA El tra: concepte i caracterstiques La lnia a m alada. Qualitats de la lnia: apreciaci de la perpendicularitat iparallelisme. Angles Jerarquitzaci de gruixos, intensitats, trames i convencionalisme grfic La retolaci, lletres i xifres Aplicacions cromtiques Exercicis prctics daplicaciTEMA 12. EL CROQUIS: LACOTACI Lacotaci: concepte i sistemes La triangulaci i la determinaci dangles Metodologia: plantejament grfic i presa correcta de les cotes Aplicacions cromtiques Unitats de mesura Exercicis prctics daplicaciTEMA 13. EL CROQUIS: EL DETALL El dibuix de detalls: concepte El dibuix de detalls com a ampliaci parcial i conceptual Aplicaci a lacotaci Ordenaci i mtodes per referenciar els detalls El complement grfic del detall: axonometries Interrelaci amb els coneixements de construcci Exercicis prctics daplicaciTEMA 14. DIBUIX DEL FET ARQUITECTNIC Dibuix del natural de larquitectura construda El dibuix com a mitj danlisi i aprenentatge del fet arquitectnic El dibuix com a mitj destudi i expressi dels valors arquitectnics, tant delstcnics o funcionals com dels formals i espacials Exercicis prctics daplicaciTEMA 15. EL DIBUIX DE MEMRIA Dibuix didees implcites en la ment de lautor El dibuix virtual com a mitj per descobrir i expressar les intencions creatives oprojectuals El dibuix com a element bsic de la reinterpretaci i la representaci de lobraarquitectnica Exercicis prctics daplicaciTEMA 16. POSADA DEL CROQUIS A ESCALA El llenguatge grfic arquitectnic La normativa del dibuix tcnic Posada a escala amb elements o tils tradicionals El seu valor no es basa en la utilitat instrumental, actualment superada pelsmitjans informtics, sin en la dificultat que suposa la posada a escala duntreball de croquis mal interpretat i les conseqncies que daquest exercici esdesprenen amb la correcci dels errors comesos en la realitzaci del croquis i laseva completa execuci.Aix mateix, serveix per accentuar la disciplina del dibuix, s a dir: ordre, rigorgeomtric, precisi i plantejament general del tema. Exercicis prctics daplicaci135TEMA 17. DIBUIX ASSISTIT PER ORDINADOR El dibuix automatitzat Ampliaci de tcniques grfiques: posada a escala de croquis basant-se enmitjans informtics (CAD) Exercicis prctics daplicaciEl contingut daquests temes es desenvolupar al llarg del perode lectiu assignat per ala impartici de cadascuna de les parts de lassignatura.BIBLIOGRAFIA RECOMANADA Thomae, Reiner. Perspectiva i axonometria. Barcelona: Gustavo Gili, 1981. Hohenberg, Fritz. Geometra constructiva aplicada a la tcnica. Barcelona: Labor,1965. Schmidt, Rudolf. Geometra descriptiva, con figuras estereoscpicas. Barcelona:Revert, reimpr. 1993. Permanyer, E. El detall constructiu a la prctica de la professi. Barcelona: Collegid'Arquitectes de Catalunya, 1982. Llorens, S. Iniciacin al croquis arquitectnico. Madrid: Escuela UniversitariaArquitectura Tcnica Madrid, 1989. Iranzo, A. Croquizacin arquitectnica. Barcelona: Ediciones Rey, 1992. Meca, B.; Lpez, E.; Sents, J.M. Isometra. Barcelona: Edicions UPC, 1993. Rodrguez de Abajo, F.J.; lvarez Bengoa, V. Curso geomtrico y de croquizacin.San Sebastin: Donostiarra, 1993.BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA Snchez Gallego, Juan Antonio; Villanueva Bartrina, Luis. Temes clau de dibuixtcnic. Barcelona: UPC, 1991 Iranzo, A.; Meca, B.; Sentis, J.M. Perspectives cavallera i militar. Barcelona: EdicionsUPC, 1994. Ching, F. Arquitectura: forma, espacio y orden. Barcelona: Gustavo Gili, 1995. Panero, J. Dimensiones humanas en los espacios internos. Barcelona: Gustavo Gili,1993. Chithan, R. La arquitectura histrica acotada y dibujada. Barcelona: Gustavo Gili,1982. Hansmann, R. Las escaleras en la arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 1994.13226154 - Fsica AplicadaCrrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 1,5Crdits prctics: 3Hores setmana: 3Curs: Primer Quadrimestre: 1B Tipus: TroncalCodi departament dassignaci: 720Nom departament dassignaci: Fsica AplicadaCoordinador: Angelina Pearanda AyllnProfessors: Jos Agea TomsCarlota E. Auguet SangrEnric Cam BabraPere Castellv GironsAna M. Lacasta PalacioAngelina Pearanda AyllnLaureano Ramrez de la Piscina MillnInmaculada Rodrguez CantalapiedraOBJECTIUSL'objectiu d'aquesta assignatura s donar suport a assignatures posteriors de la carrera,especialment Installacions, per tamb s'hi inclouen temes sollicitats per Construcci,Patologia i Oficina Tcnica. En finalitzar aquesta assignatura, l'estudiant ha d'haverassimilat els fenmens implicats en els grans temes fonamentals que reverteixen enInstallacions, com ara: fluids, transport de calor, corrent altern i acstica. Entre aqueststemes s'inclou l'estudi de condensacions i humitats (per a Patologia), de sublimaci (pera Oficina Tcnica) i de dilataci trmica (per a Construcci, Estructures i OficinaTcnica).SISTEMA DAVALUACI Un examen parcial que representar el 50% de la nota final. Un examen final que representar el 50% de la nota final. El primer parcial es podr recuperar el dia de l'examen final.PROGRAMA DE LASSIGNATURATema 1. Esttica de fluids i fenmens superficials (12 h)Hidrosttica. Densitat. Pressi en un fluid. Principi de Pascal. Equacifonamental d'hidrosttica. Principi d'Arquimedes. Forces contra un dic. Tensisuperficial. Pressi capillar. Angle de contacte. Capillaritat. Llei de Jurin.Tema 2. Dinmica de fluids (6 h)Rgim estacionari. Equaci de continutat. Teorema de Bernoulli. Fluids reals:viscositat. Rgim laminar i turbulent. Nombre de Reynolds. Llei de Poiseuille.Prdua lineal de crrega.Tema 3. Temperatura i calor (4 h)133Temperatura. Dilataci i contracci trmica. Esforos d'origen trmic. Calor itreball. Calor especfica. Canvis d'estat: calor latent. Sublimaci. Condensaci.Humitat relativa.Tema 4. Propagaci de calor (5 h)Transmissi de calor. Conducci. Resistncia trmica. Associaci de resistnciestrmiques. Convecci. Coeficient de transmissi total. Radiaci.Tema 5. Corrent altern (8 h)Elements de corrent continu. Generador de corrent altern. Corrent altern en unaresistncia, en un condensador i en una bobina. Circuits en srie i en parallel.Valors eficaos. Potncia d'un corrent altern. Factor de potncia. Motors.Tema 6. Nocions d'acstica (4 h)Ona sonora. Propagaci del so. Potncia i intensitat. Nivell d'intensitat. Decibel.Temps de reverberaci.TREBALLS PRCTICSPrctiques de laboratori- Humitat absoluta i humitat relativa (2 h)- Circuits de corrent altern (2 h)BIBLIOGRAFIA RECOMANADA Fernndez; Pujal. Iniciacin a la fsica. Ed. Revert, 1985. Roller; Blum. Fsica. Ed. Revert, 1987. Sears; Zemansky; Young. Fsica universitaria. Ed. Addisson-Wesley, 1987. Tipler, P.A. Fsica. Ed. Revert, 1996.BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA Auguet; Cam; Ramrez de la Piscina; Rodrguez. Temperatura i calor. Teoria iproblemes. Aula Terica nm. 33. Edicions UPC, 1995. Castellv; Pearanda. Electromagnetismo y corriente alterna. Aula Terica nm. 35.Edicions UPC, 1995. Collieu; Powney. Propiedades mecnicas y trmicas de los materiales. Ed. Revert,1977. Fraile Mora, J. Electromagnetismo y circuitos elctricos. Revista de Obras Pblicas.Madrid. E.T.S. de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos, 1990.Apunts Cam, E. Fluids. Problemes resolts. Servei de Publicacions de lEUPB, 1993. Castellv; Pearanda. Corriente alterna. Teora y problemas. Servei de Publicacionsde l'EUPB, 1993.13426155 - Economia AplicadaCrrega docentTotal crdits: 6Crdits terics: 4Crdits prctics: 2Hores setmana: 4Curs: Primer Quadrimestre: 1B Tipus: TroncalCodi departament dassignaci: 732Nom departament dassignaci: Organitzaci d'EmpresesCoordinador: Luciano del lamo DazProfessors: Luciano del lamo DazDaniel Prez GuerraOBJECTIUSEl contingut de l'assignatura es divideix en quatre parts fonamentals. La primera exposaqu s leconomia, la seva metodologia i els instruments imprescindibles per a la sevaanlisi, aix com els de lempresa. Al mateix temps, sexpliquen els conceptes bsicsindispensables per conixer el llenguatge propi de la matria.A la segona part, destinada a lempresa, sestudia aquesta instituci, imprescindible en eldesenvolupament i l'expansi de leconomia des de la seva constituci jurdica, passantper les modernes teories de la dimensi empresarial, aix com pels instrumentsnecessaris perqu evolucioni en els diferents mercats, incloent-hi el de la construcci.La tercera part estudia la importncia creixent que avui tenen, per al tcnic oprofessional, el coneixement, l'anlisi i la gesti de lempresa, els aspectes financers i, enespecial, el balan i les decisions en els projectes dinversi.Finalment, amb la quarta part, s'introdueix l'estudiant en laspecte ms important per alfutur de lempresa, en particular, i de la societat, en general: la prevenci de riscoslaborals. S'hi estudia la introducci a la gesti de la prevenci, aix com leconomia de laprevenci.SISTEMA DAVALUACI1a prova: 40% de lassignatura.2a prova: 60% de lassignatura.PROGRAMA DE LASSIGNATURA1 Leconomia: concepte i problemes fonamentals1.1. Introducci1.2. Activitat econmica: els factors de producci i la seva retribuci1.3. Les possibilitats delecci duna societat: la frontera de possibilitats deproducci1.4. Formes dorganitzaci econmica: lautoritat i el mercat1.5. Leconomia mixta2 La demanda i loferta. Teoria del consumidor2.1 Introducci2.2 La demanda i loferta. Equilibri i les seves variants1352.3 Lelasticitat preu. Altres tipus delasticitat2.4 Les restriccions: la renda de balan i el conjunt pressupostari2.5 Canvis en lelecci del consumidor per variaci dels preus2.6 Lagregaci: de la corba de demanda individual a la corba de demanda demercat2.7 La funci dutilitat3 LA COMPETNCIA PERFECTA3.1 Introducci3.2 Caracterstiques dels mercats de competncia perfecta3.3 La producci de lempresa en competncia perfecta3.4 La corba doferta a curt i llarg termini3.5 El monopoli i la competncia monopolstica3.6 L'oligopoli4 PRODUCCI I COSTOS4.1 Introducci4.2 La producci. Factors de producci i producte4.3 Anlisi de la producci a curt i llarg termini4.4 Els costos de producci4.5 La funci de costos. Els costos a llarg termini5 VARIABLES I CONCEPTES MACROECONMICS5.1 Introducci5.2 Tipus de diners5.3 La base monetria i l'oferta monetria5.4 El nivell general de preus5.5 La balana de pagaments6 LA POLTICA MONETRIA6.1 Introducci6.2 El mesurament de la producci agregada dun pas: quantitats nominals ireals6.3 La producci agregada: algunes qestions6.4 Magnituds relatives a locupaci6.5 Com es mesuren els desocupats7 FORMES JURDIQUES DE LEMPRESA7.1 Introducci7.2 Lempresari individual i l'empresari social7.3 Classes i tipologia de societats: personalistes i capitalistes, caracterstiques iobjectius7.4 La societat cooperativa annima laboral8 LA DIMENSI EMPRESARIAL I ELS INSTRUMENTS MERCANTILS A LACTIVITATEMPRESARIAL8.1 Introducci8.2 Lempresa com a sistema. Diferncies entre empresa, societat mercantil iexplotaci8.3 Concepte dempresari: diferents teories8.4 Grau docupaci: punt mort, palanquejament operatiu i financer8.5 La lletra de canvi i el xec: caracterstiques, diferncies i conseqncies delimpagament9 LES EMPRESES DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCI9.1 Els principis de lorganitzaci9.2 Lempresa de construcci9.3 Lempresa immobiliria9.4 Lempresa urbanitzadora i els complexos urbanstics9.5 Estudi duna operaci immobiliria i/o urbanitzadora10 INTRODUCCI A LES DECISIONS FINANCERES10.1. Idees fonamentals sobre comptabilitat10.2. Comptabilitat analtica i general10.3. Els llibres de comptabilitat13610.4. El compte de prdues i guanys10.5. Estat dorigen i aplicaci de fons11 Anlisi dels estats financers11.1. Introducci11.2. El balan de situaci11.3. Anlisi del balan, clcul de percentatges i estudis de rtios11.4. Anlisi dels resultats11.5. Anlisi de la rendibilitat12 El concepte dinversi de lempresa12.1. Introducci12.2. Criteris de selecci dinversions12.3. Models esttics de selecci dinversions12.4. Models dinmics de selecci dinversions12.5. Mtode de la prova i lerror, per al clcul prctic de la TIR13 Introducci a lorganitzaci i gesti de la prevenci a lempresa13.1. La gesti empresarial13.2. El nou model de gesti de la prevenci a lempresa13.3. Factors clau per a una poltica empresarial en salut laboral13.4. Organitzaci de la prevenci a lempresa13.5. El serveis de seguretat i salut al treball14 Economia de la prevenci14.1. Introducci14.2. Criteris econmics dempresa i prevenci de riscos14.3. Costos dels accidents/incidents per a lempresa14.4. Els costos de les deficincies en seguretat i salut14.5. Anlisi del cost i el benefici de les mesures preventives14.6. Costos de la qualitat en prevenciBIBLIOGRAFIA RECOMANADA DEL LAMO DAZ, Luciano. Economa de la construccin. Ediciones UPC, 2002. FERNNDEZ MARCOS, Leodegario. Comentarios a la ley de P.R.L. y normativaReglamentaria. Dykinson, 2001.BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA PERIS BONET, Fernando y otros. Curso de direccin y organizacin de empresas.Tirant lo Blanch, 1995. BLANCO, Juan M. y AZNAR, Juana. Introduccin a la Economa. McGrau-Hill,Madrid, 2000. LLOVERA SEZ, Fco. Javier, y equipo. Introduccin a la Economa. Servicio dePublicaciones de la E.U.P.B., 1997. AGUER HORTAL, Mario y PREZ GOROSTEGUI, Eduardo. Teora y prctica de laEmpresa. Ed. Ramn Areces, Madrid, 1997. BUENO CAMPOS, Eduardo. Curso bsico de Economa de la empresa. Ed.Pirmide, 1993.13726156 - Representaci i Interpretaci Grfica del ProjecteCrrega docentTotal crdits: 6Crdits terics: 1,5Crdits prctics: 4,5Hores setmana: 4Curs: Primer Quadrimestre: 1B Tipus: TroncalCodi departament dassignaci: 719Nom departament dassignaci: Expressi Grfica Arquitectnica IICoordinador: Benet Meca i AcostaProfessors: Santiago Canosa ReboredoFlix Fernndez MatalongaBenet Meca i AcostaRafael C. Prez GonzlezJosep M. Sents VallsJoan Serra SantasusagnaOBJECTIUSEls objectius bsics de l'assignatura sn:1. Acostumar l'estudiant a utilitzar la representaci grfica com a eina d'expressi i decomunicaci dins i fora del seu entorn de treball.2. Introduir l'estudiant en els conceptes fonamentals del projecte bsic i aconseguir quees familiaritzi amb la representaci grfica dels plnols que el componen.3. Aconseguir que l'estudiant conegui la representaci i la interpretaci grfica delselements que intervenen en un projecte, mitjanant el llenguatge grfic i els sistemes derepresentaci, de manera que sigui capa de decidir, en cada cas, quin s el ms idoni.SISTEMA DAVALUACILa nota de l'assignatura s'obtindr amb el total de les qualificacions obtingudes en elsdiferents exercicis que l'estudiant haur fet al llarg del quadrimestre, aplicant elssegents criteris de valoraci:Exercicis de classe ...................... 20%1r examen parcial ........................ 40%2n examen parcial ....................... 40%PROGRAMA DE LASSIGNATURAIntroducci a lassignaturaPresentaci. Objectius. Normatives. Sistema davaluaci. Bibliografia.Programaci i propostes dexercicis. Bases de correcci. Calendari.Estudi i anlisi dun projecte: projecte bsic i dexecuci. Conceptes i diferncies.Documentaci bibliogrfica i grfica. Introducci a lestudi del solar:condicionants urbanstics. Conceptes.TEMA 1. Estudi i interpretaci de les plantes dun projectePropostes de plantes dun projecte bsic: introducci i conceptes bsics per auna correcta distribuci.138Representaci i interpretaci grfica de zones humides.Cambres de bany i lavabo. Simbologies. Grafismes. Ventilacions: natural i zenital(xunt). Desgus. Mides dels aparells sanitaris. Normatives. Axonometries.Exercicis.TEMA 2. Representaci i interpretaci grfica de zones de nitDormitori principal, senzill i doble. Zonificacions. Superfcie til. Mides delmobiliari. Illuminaci i ventilaci. Grafismes i simbologies. Axonometries.Exercicis.TEMA 3. Representaci i interpretaci grfica de zones per a la manipulaci i laconservaci dalimentsFormes de distribuci i superfcies. Nomenclatura i mides de les diferents peces.Zonificacions: funcions bsiques. Anlisi de les diferents zones. Grafismes isimbologies. Axonometries. Exercicis.TEMA 4. Representaci i interpretaci grfica de zones de comunicaci verticalSeccions i les seves ordenances en ledificaci. Elecci dels plnols de secci ila seva acotaci. Escales: nomenclatura. Tipus. Esglaons i baranes. Frmula delesgla ideal. Grafismes. Exercicis.TEMA 5. Representaci i interpretaci grfica de zones "destar"Zonificacions. Menjador, sal i sala d'oci. Superfcies i illuminacions. Mides delmobiliari. Circulacions. Grafisme i simbologia. Introducci al grafismedinstallacions elctriques. Llegenda. Axonometria. Exercicis.TEMA 6. Representaci i interpretaci grfica de la zonificaci de la parcellaPorxos, terrasses, jardins, piscines, etc. Mobiliari. Textura de materials. Estudidel tancament de la parcella. Accessos: a l'habitatge i a la zona daparcament.Simbologia i grafisme. Axonometria. Exercicis.TEMA 7. Desenvolupament dun projecte bsicIntroducci al projecte proposat. Representaci grfica de la planta baixa:orientaci general, condicionants dordenances i tipologies de les seves lnies.Simbologies. Planta de distribuci i de cotes. Projecte bsic. Conceptes. Acotacide plnols. Cotes a lorigen i parcials. Tcniques de representaci: amb llapis,amb tinta i amb CAD. Tipologies de les lnies segons el gruix i el tra. Caixet ocartula. Exercicis.TEMA 8. Desenvolupament grfic dun projecte bsicRepresentaci grfica de la planta de pis: orientaci general, condicionantsdordenances i tipologies de les seves lnies. Simbologies. Planta de distribuci ide cotes. Exercici.TEMA 9. Desenvolupament grfic dun projecte bsicRepresentaci grfica de la planta de coberta: orientaci general, condicionantsdordenances i tipologies de les seves lnies. Simbologies. Planta de coberta i decotes. Exercici.TEMA 10. Desenvolupament grfic dun projecte bsicRepresentaci grfica de les seccions: orientaci general, condicionantsdordenances i tipologies de les seves lnies. Exercici.TEMA 11. Desenvolupament grfic dun projecte bsicRepresentaci grfica de les faanes: condicionants dordenances i tipologies deles seves lnies. Composici i ritme. Materials: textures i grafismes. Tcniques derepresentaci grfica del vidre. La figura humana en els alats. Arbres i vehicles.Exercici.TEMA 12. Desenvolupament grfic dun projecte bsicSituaci i emplaament. Condicionants dordenances. Edificabilitat. Ocupacimxima. Superfcie construda. Alada reguladora mxima (ARM). Separaci alslmits. Cotes de nivell i de replanteig. Seccions del terreny. Exercici.TEMA 13. Interpretaci de les projeccions dun projecte donatDeducci de plantes, seccions o faanes, segons un plantejament establert.Exercici.139BIBLIOGRAFIA RECOMANADA KEVIN FORSETH, Grficos para arquitectos. Editorial Gustavo Gili, 1994. JOS LUIS MOIA, Cmo se proyecta una vivienda. Editorial Gustavo Gili, 1992. TOM PORTER y SUE GOODMAN. Diseo: tcnicas grficas para arquitectos,diseadores y artistas. Editorial Gustavo Gili, 1995. ALEJANDRO IRANZO, BENITO MECA i JOSEP M. SENTIS, Perspectives cavallerai militar. Edicions UPC, 1993. BENITO MECA Y ERADIO LOPEZ, Isometra. Edicions UPC,1993. JULIUS PANERO Y MARTIN ZELNIK, Las dimensiones humanas en los espaciosinteriores. Editorial Gustavo Gili, 1993. SANTIAGO CANOSA, Grafismo y proyecto bsico. Copistera EUPB, 2000. ERNST NEUFERT, El arte de proyectar en arquitectura. Editorial Gustavo Gili, 1961. PAUL LASEAU, La expresin grfica para arquitectos y diseadores. EditorialGustavo Gili, 1982. DIK VROMAN, Arquitectura, perspectiva, sombras y reflejos. Editorial Gustavo Gili,1985.BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA PETERS PAULHANS, Casas unifamiliares aisladas y en grupo. Editorial GustavoGili, 1976. JOHANNES CRAMER, Levantamiento topogrfico en la costruccin. EditorialGustavo Gili, 1986. RICHARD UNTERMANN i ROBERT SMALL, Conjunto de viviendas. Ordenacin yplanificacin. Editorial Gustavo Gili, 1985. CRANE-DIXON, Cocinas. Coleccin Dimensiones en Arquitectura. Editorial GustavoGili, 1985. JOHN BROOKES, Gua completa de diseo de jardines. Blume,1999. JACQUES DEBAIGTS, Piscinas. Editorial Gustavo Gili, 1973. MOPU. Direccin General de Arquitectura y Vivienda, Soluciones arquitectnicas deviviendas unifamiliares en el medio rural. MOPU, 1982. Volmenes del 1 al 10.ALTRESRevistes d'arquitectura, de disseny, de decoraci, de mobiliari, etc.14026157 - Materials d'Origen PetriCrrega docentTotal crdits: 7,5Crdits terics: 5,5Crdits prctics: 2Hores setmana: 5Curs: Primer Quadrimestre: 1B Tipus: TroncalCodi departament dassignaci: 705Nom departament dassignaci: Construccions Arquitectniques IICoordinador: Judith Ramrez CasasProfessors: Amadeo Busquets CuevasJosep Antoni Fernndez BorrasJudith Ramrez CasasOBJECTIUSL'estudi dels materials ha de centrar-se en tots aquells aspectes que els converteixen enproductes adequats per usar-los en construcci. Cal tenir sempre present la sevanaturalesa i les seves propietats fsiques, qumiques i mecniques, que ens permetenconixer-ne les possibilitats i aplicacions, aix com la potencial durabilitat.En aquesta assignatura s'intentar donar una visi dels materials bsics emprats enedificaci i que serveixen per a l'elaboraci d'unitats d'obra ms complexes, com podenser els elements estructurals.No hem d'oblidar tampoc la normativa que en regula les propietats i caracterstiques, aixcom els assaigs que ens permetin avaluar-les.SISTEMA DAVALUACIAl llarg del curs es far un mnim de dues avaluacions, dins del perode establert pelcentre, i seran alliberadores.Les avaluacions constaran d'una part de test i una part de temes (50% i 50% de la notafinal de lexamen).Cada avaluaci tindr un pes del 50% respecte de la nota final.Les prctiques de laboratori s'avaluaran.PROGRAMA DE LASSIGNATURA0. Concepte de conglomerant. Classificaci1. Guix Matries primeres i procs d'obtenci Composici, alteracions i incompatibilitats Propietats fsicomecniques Tipus de guix i escaiola. Normativa d'aplicaci Emmagatzematge, usos i aplicacions Assaigs2. Cal Matries primeres i procs d'obtenci141 Reaccions que es produeixen en el cicle de la cal Propietats fsicomecniques Tipus de cal. Normativa vigent Usos i aplicacions de la cal i dels seus derivats Assaigs3. Ciment Definici, naturalesa i composici. Processos d'obtenci. Qumica dels materialsconglomerants. Components, reaccions, alteracions i incompatibilitats amb altresmaterials Propietats fsicomecniques Tipus de ciment. Normativa vigent Usos i aplicacions dels diversos tipus de ciment Assaigs4. rid per a morters i formigons Caracterstiques, propietats, classificaci i s Granulometria d'rids de forma. Compacitat dels rids: mtodes per determinar-los, relaci amb les caracterstiques dels conglomerats Efectes dels continguts de fins als rids Assaigs Normativa vigent5. Aigua per a morters i formigons Aigua per al pastat: caracterstiques, composici, aiges perjudicials, anlisi Aigua per a la curaci Aportacions de l'aigua per al lligament. Funcions que realitza. Plasticitat, efectesque causa sobre els conglomerats Aigua d'enduriment, influncia en la retracci, fissuraci, funcions que realitza6. Additius Addicions i additius en la confecci de formigons i morters: tipus, usos,avantatges i inconvenients. Normativa reguladora de components iespecificacions dels additius i les addicions7. Morter i pasta Tipus de morter i pastes Caracterstiques que aporta cada un dels components dels morters Mtodes de dosificaci de morter: per densitats, per taules de normativa, permduls de finor, etc. Exemples analtics i grfics Principals aplicacions als morters com a material d'uni, de revestiment, com aresistent de reparaci, etc. Morters especials: tipus i aplicacions Assaigs. Normativa vigent8. Formig Tipus de formig Caracterstiques que aporta cada un dels components dels formigons Formig fresc, consistncia, grau en qu es pot treballar, densitat, relaciaigua/ciment, contingut de ciment, contingut de fins, tipologia de l'aglomerant,tipus i granulometries dels rids, etc. Adormiment del formig: canvis qumics i fsics del procs Dosificaci de formigons: per resistncia, per consistncia, per contingut deciment, per relaci aigua-ciment, per tempteig, per taules, grfics. Segonsnormativa vigent Formig endurit. Resistncies mecniques, propietats fsiques i qumiques,isotropia, mduls d'elasticitat i deformaci plstica Formig armat: principis de funcionament acer-formig Formig pretesat Durabilitat del formig: condicionants intrnsecs i externs de la durabilitat delformig armat Aspectes qumics fonamentals que cal tenir en compte en la confecci, la cura iel manteniment dels elements del formig armat142 Formigons pesants: caracterstiques, tipus i aplicacions Formigons lleugers: caracterstiques, tipus i aplicacions Formigons amb fibres: caracterstiques, tipus i aplicacions Altres tipus de formigons: caracterstiques, tipus i aplicacions Assaigs del formig fresc i endurit. Normativa vigent9. Pedra artificial Pedra artificial: definici, caracterstiques i aplicacions Materials conformats per a paviments: terratzos, mosaics, altres Blocs de ciment i revoltons Altres materials petris artificials Normativa i assaigs ms importants destinats a determinar l'adequaci delsmaterials petris artificials a les normatives vigentsBIBLIOGRAFIA RECOMANADA GALN GUTIRREZ, Luis, AMADOR BLANCO, Juan J. Cementos. Escuela deArquitectura Tcnica de Madrid, 1993. GALN GUTIRREZ, Luis, AMADOR BLANCO, Juan J. Hormign. Escuela deArquitectura Tcnica de Madrid, 1194. ARREDONDO VERDU, Fernando. Yesos y cales. Colegio de Ing. C.C. y P., 1991. EHE-98. Normativa vigent.BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA ARREDONDO, Francisco. ndice de materiales. Editorial Ins. Eduardo Torroja, C.C.,1965. L'HERMITE, Robert. A pie de obra. Editorial Dossat, S.A., 1971. ARREDONDO, F. Estudio de materiales. Editorial Int. Eduardo Torroja, C.C., 1976. FERNNDEZ CNOVAS, Manuel. Hormign. Servicio de Publicaciones R.O.P.,1996. SNCHEZ-MARN, Jos M; LASHERAS, Jos M. Conocimiento de materiales.Editorial Donostiarra, 1987. JOHN, B.V. Conocimiento de materiales en ingeniera. G.G. S.A., 1976. BURG HOHN, Jorge. El yeso en Espaa y sus aplicaciones en la construccin.Editorial del Castillo, S.A., 1976.ALTRESAPUNTS O MATERIAL FOTOCOPIATAquesta matria no t apunts especfics. Per a l'ampliaci i el seguiment de qualsevoltema els professors poden deixar material fotocopiat en el Servei de Publicacions del'Escola.La bibliografia recomanada i complementria s'ampliar durant el curs.14326158 - Construcci de Tancaments i AcabatsCrrega docentTotal crdits: 6Crdits terics: 4Crdits prctics: 2Hores setmana: 4Curs: Primer Quadrimestre: 1B Tipus: TroncalCodi departament dassignaci: 705Nom departament dassignaci: Construccions Arquitectniques IICoordinador: Antoni Caballero MestresProfessors: Antoni Caballero MestresAlfonso Prez GuerraJos Miguel Vivancos AzorOBJECTIUSL'objectiu fonamental d'aquesta assignatura s donar a conixer els diferents elementsconstructius que constitueixen els tancaments horitzontals i verticals, lacompartimentaci de l'espai interior i els revestiments de paraments verticals ihoritzontals, terres i escales en els edificis. Es far mfasi en el concepte, lesgeneralitats, les prestacions i les exigncies que han de reunir els elements constructius,tant els tradicionals com els de ms moderna tecnologia. Posteriorment, es descriur is'analitzar individualment cadascun dels sistemes, la seva posada en obra i el seucontrol d'execuci.SISTEMA DAVALUACIL'assignatura s'avaluar mitjanant dues proves puntuables, i amb el desenvolupament ila presentaci de les prctiques plantejades abans de la prova corresponent. La primeraprova puntuable tindr un pes especfic del 45%; la segona, un 40%; i eldesenvolupament i la presentaci de les prctiques es valoraran en un 15%.L'avaluaci de les prctiques ser global de les presentades a fi de curs.Per aprovar tot el curs caldr obtenir una nota mitjana de 5 o superior. Les notes inferiorsa 5 de la primera avaluaci no es consideraran per fer la mitjana, i aquesta part del'assignatura ser motiu de nova avaluaci el mateix dia de la segona prova puntuable.PROGRAMA DE LASSIGNATURATema 1 Introducci al temari1.1 Subsistemes de tancaments1.2 Subsistemes de revestimentsTema 2 Tancaments horitzontals exteriors2.1 Generalitats, prestacions i exigncies. Tipologies funcionals2.2 Cobertes inclinadesDefinici, generalitats i replantejaments. Anlisi dels punts conflictiusCobertes de teulaCobertes de pissarraCobertes de plaques, fibrociment i sinttiques144Cobertes metlliques i altresLluernes2.3 Cobertes planesDefinici, generalitats i replantejaments. Anlisi dels punts conflictiusCobertes transitables amb o sense cambraCobertes no transitables amb o sense cambraCobertes enjardinadesCobertes invertidesCobertes amb enrajolats horitzontals i altresLluernesTema 3 Tancaments verticals exteriors3.1 Generalitats, prestacions i exigncies. Tipologies funcionals i constructives3.2 Tancaments a base de petits elements, fbrica de ma, blocs, vidre, etc.3.3 Tancaments a base d'elements prefabricats lleugers, mur cortina3.4 Tancaments a base d'elements pesants i altres3.5 L'obertura com a element distorsionador de la continutat dels tancaments:fusteria d'oberturesTema 4 Elements verticals interiors4.1 Generalitats, prestacions i exigncies. Tipologies funcionals i constructives4.2 D'elements cermics4.3 De plaques, guix i altres4.4 De plafons cartr-guix, aglomerats, etc.Tema 5 Revestiments continus de paraments i sostres5.1 Revestiments de paraments verticals i sostres amb pasta de guix5.2 Revestiments de paraments verticals i sostres amb pasta de morter5.3 Arrebossats, estucs i esgrafiats5.4 Cel ras susps continuTema 6 Revestiments discontinus de paraments i sostres6.1 Xapats de pedra natural i artificial6.2 Revestiments exteriors amb plaques i plaquetes6.3 Revestiments interiors amb rajola i plaquetesTema 7 Revestiments de terres i escales7.1 Paviments continus7.2 Paviments discontinus7.3 Paviments industrials7.4 Paviments de fustaBIBLIOGRAFIA RECOMANADA Bernstein, D.; Champetier, J.P.; Peiffer, F. Nuevas tcnicas en la obra de fbrica.Barcelona: Gustavo Gili, 1985. Kohl, A.; Bastian, K. Tratado moderno de albailera. [s.l.]: Ed. Jos Montero. 1edicin, 1975. NBE (FL 90 + CT 79 + CA 88 + CPI 91). Fbrica de ladrillo - Condiciones Trmicas -Condiciones Acsticas - Proteccin Incendios. NTE (F + P) Fachadas, Particiones. (Q) Cubiertas. (R) Revestimientos. (I)Instalaciones. MOPU. 1992. Blachre, Gerard. Saber construir. Barcelona: Tcnicos Asociados, 1978. Adell, M. ? [et al.] El muro de ladrillo. Asociacin Espaola de Fabricantes deLadrillos y Tejas de Arcilla Cocida. [s.l.]: Comisin Tcnica Secc. Ladr. Cara vista deHispalyt, 1992. Ignacio Paricio Ansuategui. La construccin de la arquitectura - Las Tcnicas-: ITEC,1988. Ignacio Paricio Ansuategui. La construccin de la arquitectura - Los Elementos-:ITEC, 1988.145 Ignacio Paricio Ansuategui. La construccin de la arquitectura - La composicin-:ITEC, 1988. Josep-Llus Gonzlez, Albert Casals, Alejandro Falcones. Les claus per a construirl'arquitectura: G.G., 1997.BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA Manuales de la revista CAU. Nmeros 54, 55, 56, 58, 59, 60 (aos 1969-70-79) (ao1981). C.O.A.A.T.B. Allen, E. Cmo funciona un edificio. Barcelona: Ed. Gustavo Gili, 1990. Daz del Rio y Jaudenes, Manuel. Maquinaria de construccin. Madrid: I.E.T.C.C.,1996. Lade, Karl. Yesera y estuco. Barcelona: Ed. Gustavo Gili, 1960.APUNTS I MATERIAL FOTOCOPIAT Apuntes de equipos de obra. E.U.P.B., 1988. Vivancos, J.M. Tabiquera de yeso laminado (cartn-yeso) y entramado: recopilacinde detalles. EUPB. Departamento de Construcciones Arquitectnicas II, 1996. Vivancos, J.M. Revestimientos con placas de piedra: sistema de anclaje Halfeneisen.EUPB. Departamento de Construcciones Arquitectnicas II, 1996. Apunts varis recomanats del Departament.14626159 - Construcci d'Estructures Tradicionals i EquipsCrrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 3Crdits prctics: 1,5Hores setmana: 3Curs: Segon Quadrimestre: 2A Tipus: TroncalCodi departament dassignaci: 705Nom departament dassignaci: Construccions Arquitectniques IICoordinadora: Marta Batlle BeltrnProfessores: Marta Batlle BeltrnMontserrat Bosch GonzlezGemma Muoz SoriaOBJECTIUSL'objectiu d'aquesta assignatura s que l'estudiant prengui contacte amb els sistemes,els mtodes i els mitjans per portar a terme les diferents solucions constructives de laconstrucci tradicional, segons la seva tipologia material, i que conegui els equips idonisen cada cas.El contingut de l'assignatura inclou temes especfics corresponents a la construcci deles estructures, els detalls constructius i els clculs, aix com els medis auxiliars quecorresponguin per a la seva execuci.Per dur a terme aquesta metodologia, es parteix del fet que l'estudiant ha seguit i hasuperat l'assignatura de Construcci II i Equips i Clcul d'Estructures Arquitectniques.SISTEMA DAVALUACIL'avaluaci total de l'assignatura s'obtindr de la manera segent:- Primer parcial: 40% de la nota final.- Segon parcial: 40% de la nota final.- Prctiques (obligatries): 20% de la nota final.PROGRAMA DE LASSIGNATURATEMA 1. MOVIMENT DE TERRES1.1. Generalitats. Maquinria utilitzada1.2. Definicions i conceptes. NormativaTEMA 2. ENCOFRATS2.1. Definici i materials utilitzats2.2. Condicions que ha de tenir un encofrat2.3. Tensions que es produeixen en lencofrat i apuntalaments2.4. Models dencofrats de fusta, metllics i de plsticTEMA 3. ENCOFRATS ESPECIALS3.1. Encofrats trepants3.2. Encofrats lliscants3.2.1. Parts que el configuren3.2.2. Procs dexecuci de lobra1473.3. Encofrats tnelTEMA 4. ESTRUCTURES METLLIQUES4.1. Generalitats de lacer4.1.1. Perfils i xapes dacer laminat4.1.2. Perfils buits dacer4.1.3. Perfils i xapes conformats dacer4.2. Elements simples. Pilars i jsseres. Perfils utilitzats4.3. Elements compostos. Pilars i gaseles de gelosia. Encavallades4.4. Disposici d'unions entre elements: encastaments i suports4.5. Condicions que han de reunir4.6. Defectes de les estructures metlliques4.7. NBE-EA-95TEMA 5. SISTEMES D'UNI DE LES ESTRUCTURES METLLIQUES5.1. Reblons. Conceptes bsics i tipologies5.1.1. Condicions de collocaci5.2. Perns. Conceptes bsics i tipologies5.2.1. Condicions de collocaci5.3. Soldadura. Condicions de collocaci5.3.1. L'elctrode i les seves parts5.3.2. Procs de soldadura5.4. Defectes de la soldadura i les seves causesTEMA 6. DETALLS CONSTRUCTIUS6.1. Uni articulada6.2. Uni rgida6.3. Uni biga contnua6.4. Bases de pilars6.5. Plaques dancoratge a pilars de formig6.6. Escales metlliques6.7. Bigues triangulades, estructures lleugeresTEMA 7. EXECUCI DE LES ESTRUCTURES DE LACER7.1. Execuci en taller7.1.1. Plnols. Preparaci7.2. Muntatge en obres7.2.1. Elements de lestructura7.2.2. Manipulaci7.3. Protecci7.3.1. Especificacions sobre la protecci7.3.2. Condicions de pintura7.3.3. Preparaci de les superfciesTEMA 8. ESTRUCTURES DE FBRICA DE MA8.1. Generalitats8.1.1. Tipologies de murs i condicions8.2. Condicions per enllaar els murs8.3. Estabilitat del conjunt8.4. Juntes de dilataci8.5. Caracterstiques dels materials8.5.1. Maons8.5.2. Morter8.6. NBE-FL-90TEMA 9. CLCUL DE MURS9.1. Principis generals9.2. Resistncia a compressi de la fbrica de ma9.3. Accions que es consideren9.4. Tensions9.5. Acci de forjats9.6. Excentricitats9.7. Estabilitat del conjunt1489.8. ExempleTEMA 10. CONDICIONS DEXECUCI DE LA FBRICA DE MA10.1. Execuci dels murs10.2. Travament durant lexecuci10.3. Regates10.4. Fbriques de bloc de formigTEMA 11. SOSTRES COLLABORANTS11.1. Caracterstiques de les xapes11.2. Caracterstiques del formig11.3. Forjat compost11.4. Clcul de la llosa11.5. Detalls constructiusBIBLIOGRAFIA RECOMANADA Batanero, J., Estructuras metlicas de edificios. Bilbao: Elexpuru, Hnos., 1977. Ramn Arguelles lvarez, "La Estructura metlica hoy", 1993. Publicaciones Ensidesa, "Aceros para estructuras en la edificacin", 1990. BENAVENT, P., Cmo debo construir, 1981. BAUD, Tecnologa de la construccin, 1994. PETRIGNANI, Tecnologa de la arquitectura, 1970. U.P. MADRID, Manual para el proyecto y construccin. De estructuras con bloquesde hormign, 1997.BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA CYPE (Detalles estructurales). Normativa Bsica: NBE CT-79, NBE FL-90, NBE QB-90, NBE CA-88, NBE EA-95,EHE-98. NORMES TECNOLGIQUES. Les corresponents als temes que configuren elsprogrames. DEL RO ZULOAGA, J.M., La construccin de estructuras.14926160 - Sistemes de RepresentaciCrrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 1,5Crdits prctics: 3Hores setmana: 3Curs: Segon Quadrimestre: 2A Tipus: ObligatriaCodi departament dassignaci: 719Nom departament dassignaci: Expressi Grfica Arquitectnica IICoordinador: Ramon Badia SerrahimaProfessors: Ferran Cisneros SorellaRamon Gay AlbadalejoPere Mon TaillantRamon Puig RotaAna Riera MartorellRecomanacionsConeixements de dibuix per ordinador, 2D.OBJECTIUSAclarir el complex procs perceptiu d'aprehensi de l'espai visual i la seva rigoritzacigeomtrica, comenat a Dibuix Conceptual.L'assignatura s'estructura per setmanes, amb una lli cada setmana.Cada setmana t 3 hores lectives: la primera, de teoria; i les dues restants, deprctiques.Durant el quadrimestre es faran unes quaranta prctiques, les instruccions de les qualses trobaran a la papereria.Les classes s'impartiran en catal o en castell, depenent del professor.SISTEMA DAVALUACIL'avaluaci continuada ser el resultat de quatre exmens parcials, cadascun amb unvalor del 20% en la nota final del curs, que es complementar amb la qualificaci de lesclasses prctiques (20%).PROGRAMA DE LASSIGNATURA1. Pirmide i prisma2. Poledres regulars3. Con i cilindre4. Esfera5. Interseccions de superfcies polidriques6. Interseccions de superfcies amb formes corbes7. Generaci d'ombres projectades d'elements simples8. Generaci d'ombres prpies i projectades1509. Generaci d'ombres al sistema axonomtric10. Aplicaci de les ombres11. Perspectiva cnica12. Perspectiva de quadre vertical13. Perspectiva de formes corbes14. RestituciBIBLIOGRAFIA RECOMANADA FERNANDO IZQUIERDO ASENSI. Geometra descriptiva. Ed. Madrid - Dossat - 19edicin, 1990. FERNANDO IZQUIERDO ASENSI. Ejercicios de geometra descriptiva. I: didrico. II:acotado y axonomtrico. Ed. Madrid - Dossat - 12 edicin, 1992. JUAN ANTONIO SNCHEZ GALLEGO. Sistemas de proyeccin cilndrica. Ed.Barcelona - UPC, 1993. LUIS VILLANUEVA BARTRINA. Perspectiva lineal. Su relacin con la fotografa. Ed.Barcelona - UPC, 1996. GEORG SCHAARWCHTER. Perspectiva para arquitectos. Ed. Barcelona -Gustavo Gili, 1976.BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA FERNANDO IZQUIERDO ASENSI. Geometra descriptiva superior y aplicada. Ed.Madrid - Dossat - 2 edicin, 1980. REINER THOMAE. Perspectiva y axonometra. Ed. Barcelona - Gustavo Gili, 1981. REINER THOMAE. El encuadre de la perspectiva. Ed. Barcelona - Gustavo Gili,1980. FRITZ HOHENBERG. Geometra constructiva aplicada a la tcnica. Ed. Barcelona -Labor, 1965.15126161 - Estructures Arquitectniques ICrrega docentTotal crdits: 7,5Crdits terics: 6Crdits prctics: 1,5Hores setmana: 5Curs: Segon Quadrimestre: 2A Tipus: TroncalCodi departament dassignaci: 705Nom departament dassignaci: Construccions Arquitectniques IICoordinador: Jaime Laborda CotareloProfessors: Jaime Laborda CotareloSusana Pavn GarciaE. Carlos Carbajal NavarroAna Baldrich AragoRecomanacionsPer a aquesta assignatura es considera que la crrega de treball dun estudiant s, engeneral, de dues hores destudi per cada hora lectiva.OBJECTIUSs evident que el coneixement del comportament de lestructura resistent dunaedificaci i de cada un dels elements que la componen s bsic per a un professional deledificaci com s larquitecte tcnic. s un assumpte del qual no pot desentendres i hade ser capa didentificar possibles errors o mancances en els documents que defineixenuna estructura, encara que en algun cas no hagi intervingut directament en el seu clcul.Aquesta assignatura sidentifica bsicament amb la que tradicionalment, i en gairebtotes les carreres tcniques, sanomena Resistncia de Materials.Lobjectiu daquest primer curs dEstructures s que lestudiant adquireixi elsconeixements necessaris per emprendre lestudi de lanlisi estructural en el cas de lesestructures, generalment hiperesttiques, dedificaci, aix com del dimensionament i lacomprovaci delements metllics, de fusta, de fbrica i de formig armat, estudi que esfar en els cursos posteriors.En el terreny prctic sarriba fins a la determinaci de dimensions i la comprovacidelements estructurals senzills (barres allades o estructures planes isosttiques debarres) en funci de les tensions i de les deformacions.SISTEMA DAVALUACIAl llarg del quadrimestre es demanar la presentaci de problemes, la qualificaci delsquals tindr un pes del 15% en la nota final del quadrimestre.A mig quadrimestre es far un examen parcial de la part dassignatura ja vista. Laqualificaci obtinguda en aquest examen tindr un pes del 25% en la nota final del curs.El 60% restant de la nota final correspondr a la qualificaci obtinguda en un nicexamen final, que es far en acabar el quadrimestre i que comprendr el temari de totalassignatura.152PROGRAMA DE LASSIGNATURATEMA 1. GeneralitatsLli 1. Conceptes bsicsLli 2. Sollicitacions o esforos en una secci recta duna barra en equilibriLli 3. Diagrames daccions i de sollicitacions en una barraLli 4. Diagrames de sollicitacions en prtics isostticsTEMA 2. Esfor normal purLli 5. Deformaci i tensions en lesfor normal pur. Teorema de Cauchy.Tensions i direccions principalsRelaci tensi-deformaci. Mdul de Young. Rigidesa a lesfor normal. Mdul dePoissonLli 6. Dimensionament i comprovaci delements sollicitats a tracci pura.Elements dacer laminat. NormativaDimensionament i comprovaci delements no esvelts sollicitats a compressipuraIntroducci intutiva del concepte de vinclamentLli 7. Estructures planes de barres articuladesTEMA 3. Esfor tallant purLli 8. Deformaci i tensions en l'esfor tallant pur. Distorsi. Mdul deCoulomb. Dimensionament i comprovaci delements sollicitats a esfor tallantpurTEMA 4. FlexiLli 9. Flexi pura simtrica. Deformacions i tensions en la flexi pura. Eixneutre duna secci recta de la barra. Llei de NavierLli 10. Flexi simple simtrica. Tensi tangencial. Tensi de comparaci otensi equivalentLli 11. Flexi composta simtrica. Eix neutre duna secci recta de la barra.Tensions mximes de tracci i compressiLli 12. Flexi simple dissimtrica. Eix neutre duna secci recta de la barra.Tensions mximes de tracci i compressiLli 13. Flexi composta dissimtrica. Eix neutre duna secci recta de la barra.Nucli central duna secciLli 14. Deformaci en la flexi. Gir i desplaament. Lnia elstica. Teoremes deMohr. Biga conjugadaTEMA 5. TorsiLli 15. Torsi en barres cilndriques de secci circular. Torsi en barres desecci tancada de parets primes i de secci oberta de parets primesTEMA 6. Energia de deformaciLli 16. Treball extern de deformaci. Frmula de Clapeyron. Energia interna dedeformaci. Energia de deformaci en funci de les sollicitacionsBIBLIOGRAFIA RECOMANADA ORTIZ BERROCAL, L. Resistencia de materiales. E.T.S.I.I. de Madrid. 1990. RODRGUEZ-AVIAL, F. Resistencia de materiales. Volum I. Librera EditorialBellisco. 1992. RODRGUEZ-AVIAL, F. Problemas de resistencia de materiales. Librera EditorialBellisco. 1989. TIMOSHENKO, S. Resistencia de materiales. Volum I. Espasa Calpe S.A. 1989. NAVS F-LLORENS M. Clcul destructures. Edicions UPC. 1997.BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA153 BELLUZZI, O. Ciencia de la construccin. Volum I. Aguilar S.A. 1970. TIMOSHENKO, S.-YOUNG, D.H. Teora de las estructuras. Urmo S.A. 1981. TIMOSHENKO, S.- YOUNG, D.H. Elementos de resistencia de materiales. Uteha.Mxico. Editorial Limusa S.A. 1991. NASH, W.A. Teora y problemas. Resistencia de materiales. Libros McGraw-Hill.1993. RODRGUEZ MARTN, L.F. Curso de estructuras metlicas. C.O.A.M. Madrid. 1984. ENSIDESA. Manuales sobre la construccin en acero. Tomo 2. Madrid. 1993. CEDEX. Prontuario de estructuras metlicas. Ministerio de Fomento. 1996.15426162 - Materials d'Origen no Petri i CermicsCrrega docentTotal crdits: 7,5Crdits terics: 6,5Crdits prctics: 1Hores setmana: 5Curs: Segon Quadrimestre: 2A Tipus: TroncalCodi departament dassignaci: 705Nom departament dassignaci: Construccions Arquitectniques IICoordinador: Joaqun Montn LecumberriProfessors: Joaquim Guarch ReyAntonio Vicente CapdevilaJudith Ramrez CasasJos Fernndez BorrsOBJECTIUSL'assignatura de Materials II s una continuaci de l'assignatura de Materials I i, per tant,sn vlids els objectius que s'hi indiquen.No obstant aix, els materials que s'estudien en aquesta assignatura corresponenmajoritriament a usos constructius que tenen ms relaci amb les partides derevestiments, cobertes i acabats. A ms, s'introdueix l'estudiant en l'aprofitament delsresidus i del reciclatge dels materials de construcci, i en el concepte de materialscompostos. No hem d'oblidar tampoc la normativa que regula les propietats icaracterstiques dels materials estudiats, aix com els assaigs que en permetenl'avaluaci.SISTEMA DAVALUACIL'avaluaci de l'assignatura ser la segent: Al llarg del curs es realitzaran un mnim de dues avaluacions (exmens), dins delsperodes establerts pel centre. Es faran tamb uns treballs que tindran un valor del 16% de la nota final del'assignatura.El sistema d'avaluaci ser:NOTA FINAL = 42% 1r parcial + 42% 2n parcial + 16% treballs.El primer parcial es podr recuperar en l'examen final.Es recomana recuperar el primer parcial quan la qualificaci sigui inferior a 4.PROGRAMA DE LASSIGNATURA1. Cermica- Productes cermics- Classificaci general. Cermica porosa, esmaltada o vidrada i no porosa- Matries primeres- Processos de fabricaciCermica porosaCermica esmaltada o vidrada155Cermica no porosa- Productes de cermica porosaClassificaci general, propietats i aplicacions- Productes de cermica esmaltada o vidradaClassificaci general, propietats i aplicacions- Productes de cermica no porosaClassificaci general, propietats i aplicacions- Productes cermics refractaris: tipus, propietats i usos- Normativa vigent i assaigs- Caracterstiques ecolgiques i mediambientals, i reciclatge dels materialscermics2. Vidre- Definici. Estat vitri- Estructura i composici del vidre- Matries primeres- Fabricaci del vidre- Tipus de vidre. Propietats- Conformaci d'elements de vidre: colament, modelatges per bufament,estirament, laminatge, flotaci, premsatge, fabricaci de fibres, etc.- Productes comercials. Aplicacions i caracterstiques- Normativa vigent i assaigs- Caracterstiques ecolgiques i mediambientals i reciclatge del vidre3. Materials bituminosos- Materials bituminosos bsics. Procedncia, definicions segons la normativavigent- Mescles bituminoses: tipus, dosificacions, usos i propietats- Productes bituminosos en la construcci. Formes comercials, usos ipropietats- Lmines asfltiques: tipus, usos i propietats- Normativa i assaigs- Caracterstiques ecolgiques i mediambientals, i reciclatge dels materialsbituminosos4. Fusta- La fusta: composici i estructura- Caracterstiques fsiques, qumiques i mecniques de la fusta- Tipus de fusta: classificaci i nomenclatura- Usos de la fusta en construcci, escuderies i aplicacions ms habituals- Productes transformats de fusta- Tipus, propietats i utilitzacions dels transformats de la fusta- Defectes, alteracions i patologia de la fusta- Normativa vigent i assaigs- Caracterstiques ecolgiques i mediambientals i reciclatge dels materials defusta5. Metalls- Propietats generals dels metalls- Extracci, preparaci, obtenci i afinament- Corbes de refredament, diagrames de fases i aliatges- Metalls frrics- El ferro: caracterstiques fsiques i qumiques- Processos d'obtenci- El ferro, l'acer i la foneria. Caracterstiques, propietats i diferncies- Processos de conformaci i tipus de productes obtinguts- Tractaments dels productes siderrgics- Productes comercials, denominacions, caracterstiques i aplicacions- Normativa vigent i assaigs- Metalls no frrics- Metalls: alumini, coure, zenc, estany, plom, crom i nquel156- Aliatges: llautons i bronzes- Mtodes d'obtenci, caracterstiques i propietats, usos en construcci- Normativa vigent i assaigs- Caracterstiques ecolgiques i mediambientals, i reciclatge dels materialsmetllics6. Plstics- Plstics i resines sinttiques: tipus, estructures i composicions- Classificaci dels plstics en termoplstics, termoestables i elastmers- Grans famlies de plstics7. Pintures- Components de les pintures i els vernissos- Tipus de pintures- Caracterstiques fsiques i qumiques de les pintures- Adequaci al suport. Preparaci- Posada en obra. Sistemes- Normativa i assaigs- Caracterstiques ecolgiques i mediambientals de les pintures8. Materials compostos (compsits)- Concepte de material compost- Tipus de materials compostos- Propietats i usos dels materials compostos en construcci- Caracterstiques ecolgiques i mediambientals dels materials compostosBIBLIOGRAFIA RECOMANADA Alaman Simn, Aurelio. Materiales metlicos. Madrid: Servicio de publicaciones.Revista de Obras Pblicas. E.T.S. Ingenieros de Caminos de Madrid, 1990. Gonzlez Martn, Jess. La pintura en la construccin. Madrid: Universidad Nacionalde la Educacin a Distancia. Fundacin Escuela de la Edificacin, 1997. Fernndez Cnovas, Manuel. Materiales bituminosos. Madrid: Servicio depublicaciones. Revista de Obras Pblicas. E.T.S. Ingenieros de Caminos de Madrid,1990. Arredondo Verd, Francisco. Cermica y vidrio. Coleccin Estudio de materiales.Varias editoriales. Arriaga Martitegui, Francisco... [et al.]. Gua de la madera: un manual de referenciapara el uso de la madera en arquitectura, construccin, el diseo y la decoracin.Madrid: AITIM, 1994.BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA Snchez-Marn, Jos M.; Lasheras, Jos M.. Conocimiento de materiales. [s.l.]:Editorial Donostiarra, 1987. Callister, William D. Introduccin a la ciencia e ingeniera de los materiales.Barcelona: Revert, 1997. Cusa, Juan de. Aplicaciones del plstico en la construccin. [s.l.]: Editorial C.E.A.C.,1979. Porcar, Jos Lus. Manual-gua tcnica de los revestimientos y pavimentoscermicos . Castelln: Instituto de Tecnologa Cermica, 1987.15726163 - Estadstica AplicadaCrrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 1,5Crdits prctics: 3Hores setmana: 3Curs: Segon Quadrimestre: 2A Tipus: ObligatriaCodi departament dassignaci: 725Nom departament dassignaci: Matemtica Aplicada ICoordinador: Carles Serrat PiProfessors: Susanna vila MontesAlbert Ferrer BioscaManuel Rodrguez MartnCarles Serrat PiJoan Antoni Torrent TorrentOBJECTIUSAquesta assignatura t com a objectiu proveir l'estudiant d'Arquitectura Tcnica delsconeixements bsics d'estadstica, en particular els que sn de ms utilitat en la formacide l'arquitecte tcnic per les seves aplicacions a camps com la gesti, l'economia i elcontrol de qualitat, entre altres. Aquests coneixements poden ser ampliats posteriormenten l'assignatura optativa de Procediments i Tcniques de Gesti i Control de Qualitat. Elprograma s'estructura en tres parts. La primera part est dedicada a l'estadsticadescriptiva i correlaci (llions 1 i 2), i s'hi estudien procediments per sintetitzar lainformaci i detectar patrons de comportament i anomalies de les dades recollides.D'altra banda, shi estudien tamb les distribucions bidimensionals de dades mitjananttcniques de representaci grfica i avaluaci numrica de la interdependncia entre lesvariables. La segona part tracta els conceptes de probabilitat i de variable aleatria(llions 3, 4 i 5). Shi estudien els conceptes dexperincia aleatria, esdeveniment iprobabilitat, des dun punt de vista axiomtic, per tal daprofundir en les seves propietatsms importants, que serviran per introduir els conceptes de probabilitat condicionada i devariable aleatria. Les variables aleatries que shi estudien sn les que segueixen, d'unabanda, distribucions de tipus finit o finit numerable (Bernoulli, Binomial i Poisson) i, del'altra, distribucions de tipus continu (Normal, t de Student i Khi-quadrat). La tercera parts la ms qualitativa i est dedicada a la inferncia estadstica (lli 6). A la prctica,conv estimar els parmetres duna certa poblaci, com ara la mitjana o la desviacitipus, a partir de lanlisi de les dades duna mostra dindividus de la poblaci. S'hiintrodueix el concepte d'estimador i les seves propietats, concentrant l'atenci en l'estudide l'estimador mitjana mostral. Alguns aspectes que hi estan relacionats sn linterval deconfiana per a lestimaci dels parmetres, el contrast dhiptesi daquests parmetres apartir dels estadstics obtinguts en la mostra i el contrast d'hiptesi d'una funci dedistribuci de probabilitat.SISTEMA DAVALUACIL'assignatura s'avaluar tenint en compte les contribucions segents:1. Un examen de tipus test (teoria i exercicis) a la meitat del quadrimestre (20% de lanota final).1582. Prctiques al Laboratori de Clcul a partir de projectes d'anlisi de dades (30% de lanota final).3. Un examen al final del quadrimestre amb una part de tipus test (teoria i exercicis) i unapart de resoluci de problemes (50% de la nota final).PROGRAMA DE LASSIGNATURAPart I. Estadstica descriptiva i correlaciLli 1. Anlisi exploratria de dadesLli 2. Distribucions estadstiques bidimensionalsPart II. Fonaments de probabilitat i variables aleatriesLli 3. Teoria de la probabilitatLli 4. Variables aleatries ILli 5. Variables aleatries IIPart III. Inferncia estadsticaLli 6. Estadstica inductivaBIBLIOGRAFIA RECOMANADA Ferrer, A. [et al.] Fonaments d'estadstica aplicada. Ed. Els autors, 1995. Spiegel, M.R. Estadstica. Madrid: Ed. McGraw-Hill, 1996. Montgomery, D.C.; Runger, G.C. Probabilidad y estadstica aplicadas a la ingeniera.2 edicin. Mxico: Ed. Limusa Wiley, 2002. Wonnacott, T.H.; Wonnacott, R.J. Introduccin a la estadstica. 5 edicin. Mxico:Ed. Limusa, 1997.BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA Ras, A. Estadstica aplicada per a enginyers. Edicions UPC, Barcelona, 1993. Walpole, R.E.; Myers, R.H. Probabilidad y Estadstica. 4 edicin. Mxico: Ed.McGraw-Hill, 1992.17726169 - Installacions de FluidsCrrega docentTotal crdits: 6Crdits terics: 3Crdits prctics: 3Hores setmana: 4Curs: Tercer Quadrimestre: 3A Tipus: TroncalCodi departament dassignaci: 705Nom departament dassignaci: Construccions Arquitectniques IICoordinador: Javier Azpiazu MonteysProfessors: Antonio Amors CasasDavid Amors BrotonsEnrique Capdevila GaseniAlejandro Falcones de SierraJusto Hernanz HernanzRecomanacionsHaver aprovat l'assignatura de Fsica Aplicada II.OBJECTIUSAconseguir que l'estudiant adquireixi coneixements bsics sobre normativa, esquemes,dibuix, clcul i control de les diferents installacions de transport de fluids que s'integrenen l'edificaci.SISTEMA DAVALUACIEs far un examen parcial que constituir el 30% de la qualificaci.En finalitzar el quadrimestre, es far un examen que inclour tota la matria.Aquest examen valdr un 60% de la nota final.Les prctiques de laboratori seran obligatries i, juntament amb una prova puntuable,comptaran un 10%.PROGRAMA DE LASSIGNATURACANONADES AIGUA FREDA1. Provement. Consum mitj en nuclis urbans. Descripci de xarxes ramificadesi mallades2. Objecte i necessitat de la installaci. Condicions de pressi i cabal a lesxarxes. Necessitats que plantegen aquests parmetres en la installaci.Concepte de simultanetat i aplicaci3. Connexi de servei de companyies. Materials, tipus i especificacions4. Normativa. Norma bsica dinstallacions daigua. Exigncies. Comentari delsttols de la norma1785. Elements que constitueixen una installaci de canonades. Funci isimbologia. Part comuna de la installaci: clau de pas, tub dalimentaci i bateriade comptadors6. Installaci de labonat: comptador, muntant, clau de pas, derivaci interior,punts de connexi daparells7. Materials que cal utilitzar en la installaci: tipus de claus i vlvules.Canonades: ferro, coure, acer, polietil, poliestir, polibut. Avantatges iinconvenients de cada material8. Exigncies de la normativa. Arquetes, cambra de comptadors, separaci ambaltres installacions9. Dimensionament de la installaci segons la norma bsica10. Altres mtodes de dimensionament11. Esquemes i grfics de la installaci en plantes. Variants en funci dels valorsde pressi i cabal12. Posada en obra de la installaci. Necessitats despais: arquetes i cambresde comptadors. Formes dexecuci de la installaci: unions i suports decanonades en funci del material. Collocaci i pas de canonades per diferentstipus de tancaments13. Assaigs, proves i verificacionsAIGUA CALENTA SANITRIA14. Sistemes de producci daigua calenta. Aigua calenta per escalfamentinstantani. Aigua calenta per acumulaci. Avantatges i inconvenients15. Components duna installaci daigua calenta. Funci i simbologia.Escalfador, canonada i vlvules16. Sistemes individuals i centralitzats. Retorn a les installacions centralitzades17. Materials utilitzats en les installacions daigua calenta18. Clcul de les necessitats daigua calenta19. Dimensionament de la installaciGAS20. Tipus de gas. Classificaci en famlies. Caracterstiques. Subministraments.Pressions de distribuci21. Xarxes de distribuci de gas natural. Punts de connexi de servei de lescompanyies22. Elements que constitueixen la installaci. Materials, simbologia i funci.Reguladors, comptadors, canonades, vlvules i accessoris23. Normativa RIGLO. Reglament, annexos, apndixs. Normativa dels GLP.Comentaris a les normatives24. Requisits que planteja el RIGLO. Forma dexecuci de les installacions.Canonades. Unions. Ventilaci. Evacuaci de gasos. Installacions existents25. Esquemes dinstallacions de gas en funci de la situaci dels comptadors ide la pressi de subministrament. Grfics dels elements en planta26. Dimensionament de la installaci. Clcul de cabals. Dimetre de lescanonades. Assajos27. Posada en obra de la installaci. Execuci de la installaci segons lesexigncies de la normativa i dels materials utilitzatsCALEFACCI28. Objecte de la calefacci. Confort trmic. Transmissi de calor. Crregatrmica29. Dependncies de les installacions de calefacci. Dependncies d'aigua, gasi electricitat30. Normativa RITE. Aplicaci a les installacions de calefacci31. Sistemes individuals de calefacci. Descripci i funcionament: calefacci peremissors, sistemes monotub i bitub; calefacci per sl radiant; calefacci peracumuladors; calefacci per aire32. Sistemes de calefacci centralitzada. Descripci i casos daplicaci17933. Calderes. Tipus, rendiment, combustible. Calderes mixtes, calderesmodulants, calderes estanques, calderes de tiratge forat. Collocaci iexigncies segons lenergia que utilitzen34. Emissors. Radiadors i panells. Materials, collocaci i rendiment segons laseva situaci35. Canonada. Diferents materials que cal utilitzar segons el sistema36. Accessoris, regulaci. Diferents sistemes de regulaci37. Sl radiant. Sistemes per cable elctric i per aigua calenta38. Sistemes per acumulaci i per aire. Parmetres de clcul39. Dimensionament de les installacions monotub i bitub40. Model de dimensionament duna installaci per sl radiant41. Posada en obra dels diferents sistemes de calefacciBIBLIOGRAFIA RECOMANADA Normas bsicas para las instalaciones interiores de suministro de agua. (Madrid):Ministerio de Industria, 1996. RIGLO: Reglamento de instalaciones de gas en locales destinados a usosdomsticos, colectivos o comerciales, 1997. RITE: Reglamento de instalaciones trmicas en los edificios e instrucciones tcnicascomplementarias, 1996.BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA Arizmendi. Clculo y normativa bsica de las instalaciones en los edificios.Pamplona: EUNSA, 1995. Mayol, J. MI. Manual General. Uralita. Madrid: Dossat, Editores Tcnicos Asociados,1956/1957. Rodrguez Avial, M. Instalaciones sanitarias para edificios. Madrid: Bellisco, 1987. Gay, Ch. M.; Fawcett, Ch.; McGuiness, WJ. Instalaciones en los edificios. Barcelona:Gustavo Gili, 1974.ALTRESAPUNTSApunts del Departament de Construccions Arquitectniques II- Fontaneria.- Gas.- Calefacci.- Casos prctics resolts.TREBALLS PRCTICSEs desenvoluparan en l'aula de dibuix, mitjanant un projecte bsic proposat, ons'implementaran les installacions estudiades a l'assignatura d'Installacions de Fluids.18026170 - Estructures de Formig ArmatCrrega docentTotal crdits: 6Crdits terics: 4,5Crdits prctics: 1,5Hores setmana: 4Curs: Tercer Quadrimestre: 3A Tipus: ObligatriaCodi departament dassignaci: 705Nom departament dassignaci: Construccions Arquitectniques IICoordinador: Rafael Marzo LafuenteProfessors: Vanesa Aulesa CaroSandokan Lorente MonlenRafael Marzo LafuentePere Motjer CerveroRecomanacionsPer cursar amb aprofitament aquesta assignatura, es recomana haver superatprviament Estructures I i Estructures II.OBJECTIUSEl fet que la majoria de les estructures dedificaci en el nostre pas es construeixin ambformig armat, fa imprescindible lestudi del seu comportament mecnic per part del futurarquitecte tcnic. A ms, com que es tracta de la combinaci de dos materials (formig iacer), el procs de clcul difereix de laplicat per a altres materials, ra per la qualsestudia en una assignatura individualitzada.Amb aquesta assignatura es pretn que lestudiant sigui capa dafrontar el clculdalguns dels elements estructurals de formig armat mes freqents en edificaci. Peraix, a ms destudiar els fonaments del clcul de seccions de formig armat, tamb esdesenvolupen els mtodes de clcul dalguns elements estructurals, com ara ciments,murs i forjats.Perqu els coneixements transmesos siguin tils durant el desenvolupament de la laborprofessional de larquitecte tcnic, simpartiran tant des del punt de vista prctic,mitjanant la realitzaci dexercicis i treballs que sassemblin al mxim als casos reals,com des del teric, ja que es donen els fonaments i les lnies a seguir en cas que esrequereixi una ampliaci de coneixements dins de lrea destructures.SISTEMA DAVALUACIAl llarg del curs es proposar als estudiants la realitzaci dexercicis prctics que seranvalorats, i la seva qualificaci es ponderar amb un 15% de la nota final. Cap a la meitatdel quadrimestre es far un examen parcial de la part de lassignatura ja vista. Laqualificaci obtinguda en aquest examen tindr un pes del 25% en la nota final del curs.El 60% restant de la nota final correspondr a la qualificaci obtinguda en un nicexamen de tota lassignatura, que es far al final del quadrimestre.181PROGRAMA DE LASSIGNATURATema 1. MaterialsTema 2. Bases de clculTema 3. Dominis de deformaciTema 4. Distribuci de les tensions de compressiTema 5. Dimensionament i comprovaci (peritatge) de seccions sotmeses a flexi puraTema 6. Esfor constantTema 7. Dimensionament i comprovaci de seccions sotmeses a flexi i compressicomposta (pilars)Tema 8. Seccions sotmeses a flexi i compressi composta esbiaixadaTema 9. Estat lmit d'inestabilitatTema 10. TorsiTema 11. Ancoratge. AdhernciaTema 12. FissuraciTema 13. Estat lmit de deformacionsTema 14. Fonaments superficialsTema 15. Murs de formig armatBIBLIOGRAFIA RECOMANADA JIMNEZ MONTOYA-MESEGUER-MORAN. Hormign armado. Gustavo Gili, 2000 EHE EF-96BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA PROYECTO Y CLCULO DE ESTRUCTURAS DE HORMIGN ARMADO PARAEDIFICIOS. Tomos I y II, edicin 1999. J. Calavera. Intemac. MUROS DE CONTENCIN Y MUROS DE STANO. J. Calavera. Intemac. CLCULO DE ESTRUCTURAS DE CIMENTACIN. J. Calavera. Intemac. CLCULO DE FLECHAS EN ESTRUCTURAS DE HORMIGN ARMADO. J.Calavera. Intemac.18226171 - Patologia de la ConstrucciCrrega docentTotal crdits: 6Crdits terics: 4Crdits prctics: 2Hores setmana: 4Curs: Tercer Quadrimestre: 3A Tipus: TroncalCodi departament dassignaci: 705Nom departament dassignaci: Construccions Arquitectniques IICoordinador: Manuel Borbn SanllorenteProfessors: Manuel Borbn SanllorenteMontserrat Bosch GonzlezMinerva Bosch PratDomingo A. Rodrguez FernndezRecomanacionsRealitzaci de totes les construccions i materials.OBJECTIUSIntroducci de lestudiant en els processos patolgics de la construcci.SISTEMA DAVALUACIL'avaluaci de l'assignatura es far mitjanant dues proves puntuables, una deConstrucci i una altra de Patologia, i mitjanant el desenvolupament d'un exercici prcticde Patologia, amb els segents pesos especfics: dues proves puntuables de Patologia,45% cadascuna. La qualificaci de la prova puntuable de Patologia estar formada per lanota d'examen (90%) i el desenvolupament de l'exercici prctic de curs (10%).Per aprovar tota l'assignatura s'haur dobtenir una nota mitjana de 5 o superior.PROGRAMA DE LASSIGNATURAPART ITEMA 1. CONCEPTES PREVIS I DEFINICIONSDurabilitat dun edifici. Influncia dels materials. Materials de vida limitada. s imanteniment de ledifici. Concepte de qualitat. Importncia del control de qualitat:recepci i execuciProcs patolgicCausa de lesions. Accidents. Errors de projecte. Errors dexecuciAgents que produeixen lesions. ClassificaciConcepte de seguretat global dun edificiTEMA 2. TIPOLOGIA DE LESIONS Lesions fsiquesHumitats: dobra, capillaritat, filtraci, condensaci, accidentalErosi fsica: reblaniment, entumiment183Brutcia: per dipsit, per rentatge diferencial Lesions mecniquesDeformacions: tipusEsquerdes: formaci. Relaci amb formes d'assentamentFissures: tipologia de fissuresDespreniments: valoraci dels diferents tipusErosi mecnica Lesions qumiquesEflorescncies: formaci i identificaciOxidaci i corrosi: formes de corrosiOrganismes: insectes, animals, plantes, plantes microscpiquesErosi qumica: problemtica de la pedra monumentalTEMA 3. TIPOLOGIA DE CAUSESCauses directes: mecniques, fsiques, qumiquesCauses indirectes: projecte, execuci, material, mantenimentTEMA 4. MTODE GENERAL DINTERVENCI DAVANT DUN PROCS PATOLGICInspecci prvia. PrediagnosiPresa de mostres i anlisiDiagnosi. Teoria i comprovaciIntervenci: eliminaci de la causa. Reparaci de lesions. Formes dintervenci imaterials que s'utilitzen. Previsi de conseqnciesTEMA 5. PROBLEMTICA DELS MATERIALS. FORMIG. ACER. FUSTACauses mecniquesCauses fsiquesCauses qumiquesSistema general de diagnosiTcniques dintervenciPART II. PATOLOGIA DELS ELEMENTS ESTRUCTURALSTEMA 6. LALTERACI DEL TERRENYLa importncia de la informaci geotcnica. InterpretaciVariaci del contingut dhumitat del sl: argiles expansives. Nivell freticTerrenys agressius: presncia de clorurs. Presncia dcids. Terrenys guixencs,sal de Candlot (etringita)Efecte d'assentaments sobre els fonaments, estructura i altres elementsconstructiusTEMA 7. PROBLEMTICA DELS FONAMENTSAssentaments i ascensions diferencials. Concepte d'assentament diferencialFissuraci de lestructura i altres elementsSistemes de diagnosiTcniques dintervenci sobre el terreny. ConsolidaciTcniques dintervenci sobre el ciment. RecalatsTEMA 8. PROBLEMTICA EN ESTRUCTURES DE FORMIG ARMATErrors de projecteErrors dexecuciDiferenciaci de fissuresDetalls constructius erronisSistemes de diagnosiTcniques de reparaci i/o refor en jsseresTcniques de reparaci i/o refor en pilarsTEMA 9. PROBLEMTICA DELS FORJATSTipologia de forjats i deformabilitatErrors de projecteErrors dexecuciDetalls constructius erronisPatologia en peces prefabricadesSistemes de diagnosi184Tcniques de reparaci i refor de forjatsTEMA 10. PROBLEMTICA EN MURS. FBRIQUESTipologia de murs i problemtica habitualFissuraci en parets de crrega. Relaci amb la problemtica de fonaments iassentaments diferencialsFissuraci en faanesSistemes de diagnosi. TestimonisTcniques de reparaci i/o refor en murs de fbricaPART III. PATOLOGIA DELS TANCAMENTSTEMA 11. PROBLEMTICA DE LENVOLTANT DESTANQUITATImpermeabilitzaci a laigua i a laire. Efecte sobre la construcciAigua de filtraci. Errors sistemtics i de projecteAigua de capillaritat. Anlisi de les diferents solucions dintervenciConseqncies. Sistemes dactuaciTEMA 12. PROBLEMTICA DE LENVOLTANT TRMICInterrupci de lenvoltant trmic. Ponts trmics, errors sistemtics i de projecteEfecte higrotrmic. Concepte. Anlisi del risc de condensaci. Avaluaci de lesdiferents solucionsDilatacions trmiques. Efectes en cobertes i tancaments. Tcniques de reparaciTEMA 13. PATOLOGIES DE LENVOLTANT ACSTICConceptes previs i definicionsTipus de sorollDeficincies en lallament del soroll aeri. Ponts acstics. Avaluaci de lesdiferents solucions per corregir-loDeficincies al soroll dimpacte. Tcniques de correcciDeficincies a lallament de vibracions. Tcniques de correcciDeficincies al condicionament acstic. Reverberaci. Tcniques de correcciPART IV. INTERVENCI EN EDIFICACI EXISTENTTEMA 14. RECALATS I OBRES DE CONSOLIDACIConcepte. Necessitat i convenincia dintervenciEstudis previs a la intervenciCriteris dintervenci segons lestat i el tipus de ciments adjacentsEstudi de les diferents tipologiesControl dexecuci especfic segons la tipologiaEquips i mitjans auxiliars especfics segons la tipologiaTEMA 15. OBERTURA DE BUITS EN MURS DE CRREGAConcepte. Necessitat i convenincia de loberturaEstudis previs a la intervenciCriteris dintervenci segons lestat i el tipus de lestructura existentEstudi dels diferents tipus dintervenciControl dexecuci especfic segons la tipologiaEquips i mitjans auxiliarsTEMA 16. ENDERROCSConcepteEstudis previs a lactuaciProcediments mecnicsProcediments trmicsExplosius i expansiusProcediments abrasiusProcediments elctricsProcediments qumicsAvantatges i inconvenients segons la tipologia. Camp dutilitzaci. Economia.Influncia de lentorn185BIBLIOGRAFIA RECOMANADA Eichler, Friedrich. Patologa de la construccin. Barcelona: Blume/Labor, 1978. Eldridge, H.J. Construccin. Defectos comunes. Barcelona: Gustavo Gili, 1982. Curso de patologa. Conservacin y restauracin de edificios. C.O.A.M., 1995. Fernndez Cnovas, Manuel. Patologa y teraputica del hormign armado.Barcelona: Dossat, 1984. Ma, F. Patologa de las cimentaciones. Barcelona: Blume, 1978.BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA Caballero Zoreda, Luis. Curso de mecnica y tecnologa de los edificios antiguos.Madrid: C.O.A.M., 1987. Addleson, Lyall. Fallos en los edificios. Barcelona: Blume, 1986. Lesiones en los edificios. Sntomas, causas y reparacin. Barcelona: CEAC, 1990.18626172 - Seguretat i PrevenciCrrega docentTotal crdits: 6Crdits terics: 5Crdits prctics: 1Hores setmana: 4Curs: Tercer Quadrimestre: 3A Tipus: TroncalCodi departament dassignaci: 732Nom departament dassignaci: Organitzaci dEmpresesCoordinador: Jaume Guix MoraProfessors: Lidia Guerra CaseiroJaume Guix MoraSantiago Lecina SanmartnOBJECTIUSIniciar l'estudiant d'Arquitectura Tcnica en els coneixements de seguretat i prevencimnims necessaris per tal de poder afrontar la dimensi professional amb suficincia, enel domini de la normativa vigent, que s aplicable en les diferents fases d'obra, en elsseus aspectes de comprensi terics i la seva posterior aplicaci prctica. En aquestadirecci, l'assignatura s'estructura en dotze temes, que corresponen a les fases delprocs constructiu.SISTEMA DAVALUACINota de curs: 30% corresponent a la preparaci i defensa del treball final en grup, aixcom a la seva exposici a classe; 15% corresponent a prctiques i exercicis decomprensi fets al llarg del quadrimestre a classe.Examen final: 55% corresponent a la valoraci i comprensi dels coneixements adquiritsper l'estudiant al llarg del quadrimestre.PROGRAMA DE LASSIGNATURATEMA 1. GESTI I ORGANITZACI DE LA PREVENCI1.1. Presentaci. Introducci. Bibliografia1.2. Conceptes generals. Dades estadstiques1.3. La prevenci a Espanya. Organismes i entitats1.4. Criteris especfics aplicats al sector de la construcci1.5. Sinistralitat1.6. Enquesta sobre accidents1.7. Classificaci dels accidents1.8. Clcul dels ndexs de sinistralitatExercici prctic 1. SinistralitatTEMA 2. GESTI DE LA PREVENCI DE RISCOS LABORALS:2.1. Activitat preventiva en la empresa.2.2. Avaluaci dels riscos.2.3. Planificaci de la activitat preventiva.2.4. Aplicaci prctica de la normativa: Llei Prevenci Risc Laboral. Reglament.1872.5. Sentencies.Exercici prctic 2. Aplicaci prctica de la normativa en Prevenci de RiscosLaboralsTEMA 3. TCNIQUES GENERALS D'ANLISIS, AVALUACI I CONTROL DE RISCOS3.1. Riscos. Conceptes3.2. Riscos relacionats amb les condicions de seguretat a les obres3.2.1. Riscos personals3.2.2. Riscos collectius3.3. Anlisi dels accidents3.4. Llista de control (check list)3.5. Avaluaci de risc3.6. Arbre de causes3.7. Investigaci d'accidentExercici prctic 3. Investigaci d'accidentTEMA 4. MESURES DE SEGURETAT I SALUT4.1. Criteris per a la vigilncia de la salut. Organitzaci dels primers auxilis imesures d'evacuaci4.2. Protecci personal i collectiva4.3. Malaltia professionalExercici prctic 4. Anlisi de seguretat o salutTEMA 5. ACTUACIONS PRVIES D'OBRA5.1. Demolicions i enderrocaments5.1.1. Sistema manual5.1.2. Sistema mecnic5.1.3. Sistema per explosius5.2. Fases de l'enderrocament5.3. Mesures de protecci personal5.4. Serveis afectats. Lnies elctriques. Gas. Aigua5.5. El recinte de l'obra5.6. Senyalitzacions5.7. Installacions provisionals d'obra5.8. Installacions d'higiene i benestarExercici prctic 5. Actuacions prviesTEMA 6. CONDICIONAMENT DEL TERRENY6.1. Informaci prvia6.2. Explanacions6.3. Buidades6.4. Murs pantalles6.5. Rases i pous de servei6.6. Excavaci de terres mitjanant procediments pneumticsRiscos ms habitualsMesures preventivesProteccions d's personal recomanablesExercici prctic 6. Condicionament del terrenyTEMA 7. TREBALLS AMB MANIPULACI DE FORMIG7.1. Fabricaci, vessament i vibraci del formig7.2. Encofrats7.3. Treballs amb manipulaci de formig7.4. Tallers de prefabricatsRiscos ms habitualsMesures preventivesProteccions d's personal recomanablesExercici prctic 7. Treballs amb manipulaci de formigTEMA 8. ESTRUCTURA. TREBALLS EN ALTURA8.1. Forats de forjats i escales8.2. Estructura metllica8.3. Treballs en altura. Xarxes1888.4. Treballs en altura. BastidesRiscos ms habitualsMesures preventivesProteccions d's personal recomanablesExercici prctic 8. Estructura de treballs en alturaTEMA 9. RISC ELCTRIC9.1. Introducci. Conceptes. Condicions ambientals9.2. Protecci contra el contacte directe9.3. Protecci contra el contacte indirecte9.4. Esquemes tipus9.5. Treballs prxims a lnies elctriques9.6. Efectes del corrent elctric sobre el cos humExercici prctic 9. Risc elctricTEMA 10. TANCAMENTS VERTICALS I HORITZONTALS10.1. Obra de fbrica10.2. Tancaments interiors10.3. Tancaments exteriors10.4. Cobertes i teuladesRiscos ms habitualsMesures preventivesProteccions d's personal recomanablesExercici prctic 10. Tancaments verticals i horitzontalsTEMA 11. MAQUINRIA D'OBRA11.1. Conceptes11.2. Maquinria com a mitj d'elevaci11.2.1. Grua torre11.2.2. Muntacrregues11.3. Maquinria per a moviment de terres11.4. Petita maquinriaExercici prctic 11. Maquinria d'obraTEMA 12. ALTRES ASPECTES PREVENTIUS RELACIONATS AMB LES OBRES DECONSTRUCCI.12.1. Ergonomia.12.2. Psicosociologia.12.3. Aplicaci prctica del RD 1627/97Exercici prctic 12. Relacionat amb el tema.TREBALL FINAL. Presentaci i defensaBIBLIOGRAFIA RECOMANADA GUIX MORA, Jaume, "Gestin de la siniestralidad". Edicions a.bs, 2000. GUIX MORA, Jaume, "Legislacin: L.P.R.L. - R. S.P.". Edicions a.bs, 2001. GUIX MORA, Jaume, "Investigacin, accidentes y...". Edicions a.bs, 2001. GUIX MORA, Jaume, "Tcnicas generales de anlisis, evaluacin y control deriesgos". Edicions a.bs, 2002. PREZ SNCHEZ, Luis Manuel y otros, "Curso de prevencin de riesgos laboralesen la construccin" (2 edicin). Editorial Lex Nova. Valladolid, 2000.BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA RODRIGO MONDELO, Pedro, "Ergonoma 2. Confort y estrs trmico. EdicionsUPC, 1995. MONTOYA MELGAR, Alfredo, "Curso de seguridad y salud en el trabajo". EditorialMcGraw-Hill. Madrid, 1996.18926173 - Oficina Tcnica i Projectes ICrrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 1,5Crdits prctics: 3Hores setmana: 3Curs: Tercer Quadrimestre: 3B Tipus: TroncalCodi departament dassignaci: 719Nom departament dassignaci: Expressi Grfica Arquitectnica IICoordinador: Pedro Sarr GarcaProfessors: Jacint Bachs FolchRogelio Fernndez LosadaBlanca Figueras QuesadaJess Puelles VigueraBenet Vil DalmauRecomanacionsPer a aquesta assignatura es recomana que lestudiant domini el llenguatge grfic i tinguiconeixements consolidats d'estructures, construcci i topografia.OBJECTIUSCompletar la formaci de lestudiant aplicant el llenguatge grfic a la coordinaci delsconeixements adquirits en altres assignatures, de manera que pugui desenvoluparaquelles idees i solucions, que en lobra seran necessries per arribar a la consecuciduns documents grfics (plnols), amb un nivell dexpressi que permeti a altres tcnicsi persones vinculades al fet constructiu executar correctament les solucions proposades.Per assolir aquest objectiu, tamb, es vol integrar a lensenyament el concepte de treballen conjunt, desenvolupant unes prctiques en equip durant el quadrimestre.SISTEMA DAVALUACIDonats els objectius de lassignatura i el carcter eminentment participatiu dalumnes iprofessors, lavaluaci es far mitjanant un sistema davaluaci continuada per alsalumnes que assisteixin a classe i amb un examen final per als alumnes que no puginseguir les classes presencialment.1. Avaluaci continuadaPodran optar a aquest sistema davaluaci els alumnes que presentin totes les lminesdel curs i els dos exercicis puntuables que es faran en els dies designats pel capdestudis. En aquest cas la nota final sortir de laplicaci de l'expressi segent: F = (0,3 P1) + (0,5 P2) + (0,2 L) F = Nota final (10 punts) P1 = Nota del primer exercici puntuable (10 punts) P2 = Nota del segon exercici puntuable (10 punts) L = Nota de les lmines (10 punts)Lestudiant haur aprovat si assoleix 5 punts dels 10 que pot obtenir com a mxim.190Per optar a aquest sistema davaluaci s imprescindible lassistncia a classe, lapresentaci de les lmines fetes durant el curs i la realitzaci del dos exercicispuntuables.2. Examen finalPer als estudiants que no puguin ser avaluats mitjanant el sistema anterior, es far unexamen final, amb la matria de tot el quadrimestre. En aquest cas, laprovat delassignatura s'aconsegueix si la qualificaci de lexamen s, com a mnim, de 5 punts.PROGRAMA DE LASSIGNATURAPRESENTACIOficina tcnica i projectes. Conceptes i definicions. Aspectes pedaggics imetodologiaOrganitzaci i programaci del cursRecordatori de conceptes bsicsTEMA IPlnols de fonamentaci, situaci deixos i nivells de refernciaSanejament horitzontal. Detalls de sabates, darmadures i esperesComprovaci de seccionsTEMA IIPlnols de parti i replanteig. Acotaci per coordenades cartesianes o polarsActa de replanteig. Definici de plataformes i excavacionsTEMA IIIGrafisme de murs de contenci. Comprovaci daccions i seccionsPlnols de detall, especejaments i encofratsTEMA IVPlnols corresponents a lestructura de fbrica de ma. Paraments resistentsElecci daparells i els seus detalls. Descens de crregues. Aplicaci de la normaNBE-AE-88TEMA VForjats unidireccionals. Plnols de conjunt, especejament i detallsComprovaci de seccionsTEMA VIForjats reticulars. Definici geomtrica i distribuci de nervis. Plnols d'armat idetallsTEMA VIIPlnols de lestructura de formig armat. Detalls i especejaments en pilars, jsseres i prticsTEMA VIIIPlnols destructures metlliques. La seva representaci grfica. Reconeixementde perfils. Detalls de nusos i enjovats. Detalls constructius i de soldadures.Comprovaci de seccionsTEMA IXPlnols dels nuclis verticals de comunicaci. Escales, rampes i ascensorsDisseny, replanteig i estructuresBIBLIOGRAFIA RECOMANADA P. Jimnez Montoya, A. Garca Messeguer, F. Morn Cabr. Hormign Armado. 14ed. Barcelona. Editorial Gustavo Gili, 2000. J. Calavera. Manual de detalles constructivos en obras de hormign armado.INTEMAC. Madrid, 1993. Prontuario ENSIDESA, tomos I, II* y II**. Empresa Nacional Siderrgica S.A. 1991. Neufert. Arte de proyectar en la arquitectura. Editorial Gustavo Gili, 1995. 14edicin.191 Baud, Gerard. Tecnologa de la construccin. Editorial Blume, 1994. Normatives: NBE-AE-88 NBE-FL-90 NBE-EF-96 NBE-EA-95 NBE-EHE Apunts dOficina Tcnica. EUPB. Recopilats i redactats pels professors delassignatura.BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA Blachere, Gerard. Saber construir. Tcnico Asociadosona, 1978. Allen, E. Cmo funciona un edificio. Editorial Gustavo Gili. Barcelona, 1993. Argelles lvarez, R. Clculo de estructuras. Esc. Tc. Sup. Ingenieros de Montes.Madrid, 1986.ALTRESORGANITZACI DE LASSIGNATURAEls grups es dividiran en subgrups de trenta alumnes com a mxim, amb un professortutor a cada subgrup, que sencarregar de donar suport a lalumne en eldesenvolupament dels temes, resolent els dubtes possibles.A cada subgrup es faran equips de quatre alumnes com a mxim, que desenvoluparan eltema corresponent a la classe que pertoqui, segons el calendari del curs. El treballconsistir en la resoluci i el grafisme dun plnol dobra, a partir dunes dades deprojecte que es donaran com a enunciat a classe i que saplicaran a un edifici durant totel curs.Durant el curs els equips hauran de fer unes tutories obligatries (dos o tres, segons elcalendari de cada curs). Aquestes tutories es faran en horari de classe i quedaranfixades al calendari de cada quadrimestre.El treball dels alumnes es valorar durant les tutories i al final de curs es lliuraran totesles prctiques per fer-ne una avaluaci global.En els exercicis puntuables es podr consultar qualsevol tipus de material bibliogrficque lalumne consideri adient: llibres, apunts, lmines fetes durant el curs, etc.19226174 - Coordinador de SeguretatCrrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 4,5Crdits prctics: 0Hores setmana: 3Curs: Tercer Quadrimestre: 3B Tipus: ObligatriaCodi departament dassignaci: 732Nom departament dassignaci: Organitzaci dEmpresesCoordinador: Csar Gallofr PorreraProfessors: Jaume Abad DinarsJess Abad PuenteCsar Gallofr PorreraJordi Martnez NavarroPedro Sarr GarcaOBJECTIUSEs pretn aprofundir els coneixements ja adquirits pels estudiants en el quadrimestre 3Aamb lassignatura de Seguretat i Prevenci. Aix, shi afegeix un sentit prctic i estransmeten a lalumne els instruments de gesti, perqu disposi dels criteris a seguirdavant de les dificultats que trobar a linici de lexercici professional.Lassignatura est estructurada en dues parts: contingut de lestudi, la primera, i el seudesenvolupament en el pla, la segona. Es tracta de transmetre diferents instruments degesti en la prevenci de riscos laborals i la seva dificultat daplicaci, amb exemples iprctiques per enriquir els criteris amb els que haur dactuar i amb els coneixementsadquirits en els quadrimestres previs.SISTEMA DAVALUACINota de curs: 40% corresponent als treballs en grup, prctiques i exercici de comprensia realitzar al llarg del quadrimestre en classe; 30% primera prova i 30% segona prova.PROGRAMA DE LASSIGNATURAT1: Funcions i prestacions dels coordinadors Designaci de coordinadors Coordinaci dels projecte dobra Coordinaci de la realitzaci de lobraT2: Coordinaci del projecte de lobra Funcions del coordinador en matria de seguretat Documents a redactar Estudi de seguretat i salut Estudi bsic de seguretat i salutT3: Coordinaci de la realitzaci de lobra Funcions del coordinador en matria de seguretat Principis generals aplicables durant lexecuci de lobra193T4: Anlisi del contingut de lEstudi de Seguretat i Salut Memria descriptiva Plec de condicions particulars Documentaci grfica. Plnols Amidaments Pressupost de seguretat Tramitaci Exemple prcticT5: Anlisi del contingut se lEstudi Bsic de Seguretat Memria documentaci grfica. Plnols Tramitaci Exemple prcticT6: Transposici de lestudi en Pla de Seguretat i Salut Professionals que intervenenT7: Anlisi del contingut del Pla de Seguretat i Salut Aprovaci per part del coordinador en fase de execuci TramitaciT8: Altres documents per a la prevenci i coordinaci Llibre de registre de prevenci i coordinaci Tramitaci Avs previT9: Responsabilitats dels coordinadors Organitzaci de reunions de coordinaciT10: El coordinador i els treballadors Conveni de prevenci i coordinaciBIBLIOGRAFIA RECOMANADA GUIX MORA, Jaume, El proyecto de seguridad. Gestin de la seguridad. Edicionsa.bs. 1999. MUTUA UNIVERSAL MUTUAL DE SEGURIDAD, Gestin de la prevencin deriesgos laborales y de la proteccin del medio ambiente. 2001.BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA CERVERA DAZ, Manuel, Manual prctico para elaboracin de estudios deseguridad y salud en obras de edificacin. Ediciones Tecnographic, Sevilla. 1999 MONTOYA MELGAR, Alfredo, Curso de seguridad y salud en el trabajo. EditorialMcGraw-Hill, Madrid. 1996. LLUIS Y NAVAS, Jaime, Derecho de la seguridad e higiene en el trabajo. CedecsEditorial S.L. Barcelona, 1996.19426175 - Pressupostos i Control de CostosCrrega docentTotal crdits: 9Crdits terics: 4,5Crdits prctics: 4,5Hores setmana: 6Curs: Tercer Quadrimestre: 3B Tipus: TroncalCodi departament dassignaci: 732Nom departament dassignaci: Organitzaci dEmpresesCoordinador: Jordi Vilajosana BjarProfessors: Begoa Andrs BarojaPedro Baringo SabaterJordi Cuatrecasas de QuerolJordi Puig BatallaFelip de Riquer PermanyerOBJECTIUSAquesta assignatura pretn complementar el vessant tcnic de la formaci de lestudiantamb un vessant econmic. En la primera part sestableixen uns criteris previsdamidaments sobre el projecte o obra, per desprs dur a terme les valoracionsoportunes en forma de pressupostos; en la segona part es fa lanlisi de la gesti i elcontrol econmics de lobra en execuci. Pel que fa a la tercera part, proporciona unsconceptes introductoris clars, tant de valoracions immobiliries com de valoracions depromocions immobiliries.Els alumnes duran a terme exercicis prctics a laula o en aplicacions informtiques percomprendre i assimilar millor els continguts de lassignatura.SISTEMA DAVALUACIa) 25% de la qualificaci: valoraci dels exercicis prctics duts a terme pels alumnes.b) 25% de la qualificaci: valoraci de la prova escrita parcial de la 1a part delassignatura.c) 50% de la qualificaci: valoraci de la prova escrita final de lassignatura.PROGRAMA DE LASSIGNATURA1a PART IntroducciTema 1. Conceptes generals1.1. El sector de la construcci1.1.1. Promoci pblica1.1.2. Promoci privada1.2. Larquitecte tcnic i el control econmicTema 2. El projecte2.1. Definici i parts que integren el projecte2.1.1. Croquis1952.1.2. Avantprojecte2.1.3. Projecte bsic2.1.4. Projecte dexecuci2.2. Documentaci grfica2.3. Memria2.4. Plec de condicions: tcniques, facultatives, econmiques i legals2.5. PressupostTema 3. El pressupost3.1. Definici i condicions bsiques i essencials3.2. Classes de pressupost3.3. Procs per a lelaboraci dun pressupost3.4. Estats que componen un pressupost3.5. Estructura de costos3.6. Bases de dades i banc de preus3.7. Base per a lofertaci Costos de producciTema 4. Cost dels materials4.1. Preu de subministrament4.2. Formes destablir el consum dels productes4.2.1. Trencaments i prdues4.2.2. Control estadstic4.2.3. Experincia anterior4.3. Costos demmagatzemament4.4. Estoc de seguretat4.5. Costos financers, assegurana i costos doportunitatTema 5. Costos de m dobra5.1. Salaris5.2. Costos de la Seguretat Social5.3. Cost empresarial de la m dobra5.4. Models de contractaci5.5. Rendiments5.6. Formes de remuneraciTema 6. Cost de la maquinria6.1. Cost damortitzaci6.2. Cost de manteniment6.3. Diferncia entre mquines de producci directa i dutilitzaci mltipleTema 7 Costos indirectes7.1. Definici7.2. Conceptes que els integren7.3. Cost dels mitjans auxiliars7.4. Cost de la m dobra indirecta7.5. Costos generals de la m dobra7.6. Forma daplicaci dels costos indirectesTema 8. Cost de les despeses generals de lempresa i despeses de la contracta8.1. Definici8.2. Conceptes que les integren8.3. Forma daplicaci de les despeses de lempresa i de la contracta Normes damidament i valoraciTema 9. Condicionament del terreny, fonaments ordinaris i enderrocaments9.1. Generalitats i criteris damidament i valoraci9.2. Exercicis prcticsTema 10. Fonaments de formig armat i estructures de formig10.1. Fonaments10.2. Murs10.3. Prtics19610.4. Forjats reticulars10.5. Generalitats i criteris damidament i valoraci10.6. Exercicis prcticsTema 11. Treballs de paleta i treballs en pedra11.1. Generalitats i criteris damidament i valoraci11.2. Exercicis prcticsTema 12. Estructures dacer12.1. Generalitats i criteris damidament i valoraci12.2. Exercicis prcticsTema 13. Estructures de fusta13.1. Generalitats i criteris damidament i valoraci13.2. Exercicis prcticsTema 14. Cobertes i allaments14.1. Generalitats i criteris damidament i valoraci14.2. Exercicis prcticsTema 15. Tancaments de fusta i metllics15.1. Generalitats i criteris damidament i valoraci15.2. Exercicis prcticsTema 16. Revestiments, pintures i vidres16.1. Generalitats i criteris damidament i valoraci16.2. Exercicis prcticsTema 17. Installacions17.1. Fontaneria i aparells sanitaris17.2. Installacions elctriques17.3. Installacions de climatitzaci17.4. Installacions especials. Ascensors i comunicacions17.5. Generalitats i criteris damidament i valoraci17.6. Exercicis prcticsTema 18. Urbanitzaci. Infraestructures. Pavimentaci i voreres18.1. Generalitats i criteris damidament i valoraci18.2. Exercicis prcticsTema 19. Rehabilitaci19.1. Generalitats i criteris damidament i valoraci19.2. Exercicis prctics2a PART. Gesti i control econmic dobraTema 20. Estudi comparatiu dofertes20.1. Confecci darxius dempreses industrials20.2 Selecci dempreses idnies amb ofertes20.3. Confecci i lliurament de documentaci20.4. Realitzaci del quadre comparatiu20.5. Criteris i selecci de lofertaTema 21. Contractaci dobres21.1. Negociaci i adjudicaci21.2. Adjudicaci i signatura de contracteTema 22. Valoraci dobra executada. Certificacions22.1. Sistema de presa de dades22.1.1. En projecte22.1.2. En obra22.2. Certificaci de lobra executada22.3. Certificacions parcials22.4. Certificacions a origenTema 23. Revisi de preus23.1. Sistemes de revisi de preus23.2. Procediments de revisi23.2.1. Promocions pbliques19723.2.2. Promocions privadesTema 24. Control de producci24.1. Productivitat a la construcci24.2. Producci amb incentius econmics24.3. Criteris generals per a un sistema de primes24.4. Implantaci del sistema24.5. Diverses modalitats dincentiusTema 25. Control de costos dobra executada25.1. Diferncia entre cost i preu25.2. Pressupost base de control25.3. Estructura elemental del control de costos25.4. Control de materials25.5. Control de m dobra25.6. Control de maquinria i installacions25.7. Control dindustrials25.8. Organitzaci de la informaci25.9. Control de lajust comptableTema 26. Liquidaci dobra26.1. Recepci provisional26.2. Recepci definitiva26.3. Devoluci de fiances26.4. Certificat final dobra3a PART. Introducci a les valoracions immobiliries i les seves promocionsTema 27. Introducci a les valoracions immobiliries27.1. Aspectes generals27.2. Mtode del cost de reposici27.3. Mtode de comparaci de mercat27.4. Mtode de capitalitzaci de rendesTema 28. Introducci a la valoraci de promocions immobiliries28.1. Dictamen jurdic28.2. Dictamen legal urbanstic28.3. Estudi de mercat28.3.1. Estudi doferta o competncia28.3.2. Estudi de demanda28.4. Conclusi de lestudi de mercat i definici del producte immobiliari28.5. Estudi econmic financer28.6. Conclusi, valoraci i decisiBIBLIOGRAFIA RECOMANADA ANDRS BAROJA, B.; BARINGO SABATER, P. Pressupostos dobra. Anlisi imetodologia. Departament dOrganitzaci dEmpreses. UPC 1997. ANDRS BAROJA, B.; BARINGO SABATER, P. Rendiments de la m dobra.Departament dOrganitzaci dEmpreses. UPC 1997. ANDRS BAROJA, B.: BARINGO SABATER, P.; VILAJOSANA BJAR, J. Gesti icontrol econmic dobra. Introducci a les valoracions immobiliries. DepartamentdOrganitzaci dEmpreses. UPC 2002.BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA SNCHEZ RODRGUEZ, M. Control de costos en la construccin. C.E.A.C. 1983. RAMREZ DE ARELLANO AGUDO, A. Presupuestacin de obras. Universidad deSevilla 1998.198 GARCIA MUOZ, G. Precio, tiempo y arquitectura. Mairena / Celeste 2001. Quadre de Preus de lITEC 2000. Quadre de Preus de lEdificaci de la Comunitat Valenciana 1999.19926176 - Installacions ElectromecniquesCrrega docentTotal crdits: 6Crdits terics: 3Crdits prctics: 3Hores setmana: 4Curs: Tercer Quadrimestre: 3B Tipus: TroncalCodi departament dassignaci: 705Nom departament dassignaci: Construccions Arquitectniques IICoordinador: Javier Azpiazu MonteysProfessors: Antonio Amors CasasDavid Amors BrotonsEnric Capdevila GasseniAlejandro Falcones de SierraJusto Hernanz HernanzRecomanacionsFsica Aplicada II i Installacions I.OBJECTIUSAconseguir que l'estudiant adquireixi coneixements bsics i prctics sobre normativa,esquemes, dibuix, clcul i control de les diferents installacions electromecniques ques'integren en l'edificaci.SISTEMA DAVALUACIEs far un examen parcial que constituir el 30% de la qualificaci. En finalitzar elquadrimestre, hi haur un examen que inclour tota la matria. Aquest examen valdr un60% de la nota final.La realitzaci de les prctiques de laboratori ser obligatria i, juntament amb una provapuntuable, comptar un 10%.PROGRAMA DE LASSIGNATURAELECTRICITAT, BAIXA TENSI1. Fonaments del subministrament elctric. Tensions normalitzades. Potnciesactiva i reactiva. Caiguda de tensi2. Xarxes de distribuci. Connexi del servei de companyies. Connexions aries isubterrnies. Cablatge i forma de collocaci3. Reglament electrotcnic per a baixa tensi (REBT). Articulat. Comentaris4. Estacions transformadores. Condicions dinstallaci. Necessitats despai.Possibilitats de situaci5. Instruccions tcniques complementries (ITC MIE BT) del REBT. Contingut deles instruccions. Fulls dinterpretaci, criteris2006. Installaci denlla. Elements que en formen part, funci i simbologia. Caixageneral de protecci. Lnia repartidora. Centralitzaci de comptadors7. Derivacions individuals. Quadre de comandament i protecci. Protecci de lesinstallacions. Tipus de protecci. Contactes. Protecci per ICP, ID i PIA8. Installaci interior. Circuits9. Materials emprats en la installaci. Tipus de cables i tubs10. Posada a terra de la installaci. Tipus de posada a terra11. Dimensionament de la installaci. Previsi de crregues12. Dimensionament de la installaci. Clcul dels elements de protecci, seccide cables i dimetre de tubs13. Dimensionament de la installaci. Clcul dels conductors de protecci i de laposada a terra14. Esquemes unifilars. Grfics dels elements de la installaci en planta15. Execuci de la installaci. Posada en obra dels diferents elements que laintegren16. Assaigs i proves segons el REBT. Defectes de les installacions. Qualificacide les installacions17. Installacions provisionals dobra. Criteris i execuci18. Installacions en garatges i locals de concurrncia pblica19. Installacions en locals amb risc dincendi o explosi i en locals amb riscosespecials. Tipus de protecciPARALLAMPS20. Descrregues atmosfriques. Protecci contra les descrregues. Tipus deparallamps, installaci i caracterstiques. Mecanismes de protecci contrasobretensionsAPARELLS ELEVADORS21. Ascensors electromecnics. Normativa. Tipus. Criteris dinstallaci. Previsidespai. Tipus de maniobres22. Ascensors hidrulics. Tipus. Usos. Avantatges i inconvenients. Criteris decollocaci i necessitats despaiILLUMINACI23. Llums. Vida til. Rendiment. Temperatura de color i ndex de reproduccicromtica. Mtodes de clcul dilluminaci24. Criteris ds dels diferents tipus de llumsINSTALLACIONS CONTRA INCENDIS25. Desenvolupament dun incendi. Tipus de protecci. Protecci passiva.Sectors tallafoc26. Protecci activa. Cadena dintervenci. Detecci-alarma-extinci.Condicionants de cada etapa27. Detectors dincendis. Tipus de detectors. Criteris ds. Limitacions decollocaci. Detectors amb codificador de senyal. Esquemes. Exigncies segonslNBE.CPI-96 i el Reglament dinstallacions de protecci contra incendis28. Centrals dalarma. Funcions. Criteris delecci29. Installacions manuals dextinci. Extintors. Boques dincendi equipades.Hidrants. Columna seca. Caracterstiques i exigncies daquestes installacions,segons lNBE.CPI-96 i el Reglament dinstallacions de protecci contra incendis30. Installacions fixes dextinci. Ruixadors. Installacions descuma.Installacions dagents gasosos. Caracterstiques i exigncies daquestesinstallacions, segons lNBE.CPI-96 i el Reglament dinstallacions de proteccicontra incendisAIRE CONDICIONAT31. Fonaments de laire condicionat. Parmetres de confort. Factors queintervenen en el control de laire. Exigncies32. Crregues trmiques. Crregues destiu i hivern. Clcul de les crregues.Balan trmic en habitatges i locals33. Dependncia daltres installacions. Fonts denergia que sutilitzen20134. Bomba de calor. Fonaments. Funcionament. Reversibilitat. Rendiment.Criteris daplicaci. Utilitzaci en aire condicionat35. Psicrometria. Aplicaci del diagrama psicromtric a laire condicionat36. Balan daires. Distribuci dels aires. Abast. Caiguda i elevaci. Convecci37. Normativa RITE. Comentaris. Criteris dexigncia i aplicaci38. Sistemes de condicionament trmic en el sector de l'habitatge i comercial.Descripci dels diferents sistemes39. Sistemes de condicionament trmic centralitzats. Aplicaci a edificis pblics isemipblics40. Dimensionament de la installaci. Clcul dels elements productors de fred icalor. Clcul de cabals daire. Clcul de conductors, reixetes i difusors41. Simbologia, esquemes i grfics de la installaci42. Posada en obra de la installaci. Necessitats despai per a les unitatscondicionadores i els diferents tipus de conductes. Suports, fixacions, peces iaccessorisBIBLIOGRAFIA RECOMANADA REBT-Reglamento electrotcnico de baja tensin. Madrid: Ministerio de Industria yEnerga, 1989. NBE- CT - 79. Madrid: Direccin General de Arquitectura y Vivienda, 1979. Curso de aire acondicionado. Madrid: ADAE, 1991. NBE - CPI 96. Ordenana municipal sobre condicions de protecci contra incendis en els edificis.Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Bombers, 1996.BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA Arizmendi, Luis Jess. Clculo y normativa bsica. Instalaciones en edificios.Pamplona: EUNSA, 1995.ALTRESAPUNTS Capdevila, Enrique. Apuntes de instalaciones elctricas en edificios. EUPB, 1997. Azpiazu, Javier. Apuntes de instalaciones de aire acondicionado. EUPB, 1997. Azpiazu, Javier. Apuntes de instalaciones contra incendios. EUPB, 1996.TREBALLS PRCTICSEs desenvoluparan a l'aula de dibuix, mitjanant un projecte bsic proposat, ons'implementaran les installacions estudiades a l'assignatura d'InstallacionsElectromecniques.20226177 - Qualitat a l'EdificaciCrrega docentTotal crdits: 6Crdits terics: 3Crdits prctics: 3Hores setmana: 4Curs: Quart Quadrimestre: 4A Tipus: TroncalCodi departament dassignaci: 705Nom departament dassignaci: Construccions Arquitectniques IICoordinador: Francesc Jordana i RibaProfessores: Milagros Hierro ManzanaresJudith Ramrez CasasRecomanacionsHaver aprovat les assignatures de construcci, materials i estadstica.OBJECTIUSAquesta assignatura pretn introduir l'estudiant en els camps de la qualitat i el seucontrol, dotant-lo dels coneixements mnims necessaris per poder exercir com aresponsable de la qualitat en la construcci d'edificis i ms concretament en l'aplicacidel Decret 375/88 de la Generalitat de Catalunya, que designa l'arquitecte tcnic com aresponsable del control de qualitat.Tamb es contemplar les disposicions de la nova LOE, pel que fa a qualitat.En la primera part es pretn explicar la problemtica de la qualitat, la qualitat total, lanormativa ISO 9000, etc., i com es duu a terme aquesta qualitat des de les empreses,des dels productes i des de les empreses de serveis, i quines sn les eines per dur-les aterme.En una segona part, es tractaran els temes de control de projectes, materials iprocessos. Caldr tenir en compte els aspectes legals dobligatorietat del control, segonsles lleis i les normatives dobligat compliment.SISTEMA DAVALUACI(Examen teric 0,35) + (treball 0,15) + (treball 0,35) + (2n examen teric 0,15)L'examen teric primer (35%) es podr recuperar al final del curs.PROGRAMA DE LASSIGNATURA1. Introducci al concepte de qualitat. Evoluci histrica2. Components de la qualitat. Concepte de qualitat total3. La qualitat a l'edificaci. Definici, objectius i aspectes variables de la qualitat enl'edificaci4. Consecuci de la qualitat. Tcniques5. Autocontrol i control extern2036. Control de producci i control de recepci. Aplicacions al procs edificador7. Principals participants del procs edificador8. Les normes com a agent regulador de la qualitat9. La normativa de sistemes de qualitat. Model per a l'assegurament de la qualitat.Normes UNE-EN-ISO-9000/1/2/3 i complementries10. La normativa europea. Comit Europeu de Normalitzaci. Directiva Europea deProductes, DIT, normes, certificaci de productes i registre d'empreses11. Normatives i/o decrets espanyols de carcter general i autonmic (Decret 375/88, dela Generalitat de Catalunya, sobre qualitat en edificaci. Contingut i desenvolupament)14. Els laboratoris com a eines imprescindibles per al control de qualitat12. Control de qualitat de formig i els seus components. Instrucci EHE-98. Introducci13. Establiment d'un pla de control de recepci de formig14. Conseqncies derivades dels resultats del control de qualitat del formig armat.Actuaci en la "no qualitat"15. Control de qualitat en la recepci d'elements d'estructura metllica16. Control de recepci dels components de murs de resistncia de fbrica de ma17. Control de recepci dels components de sostres unidireccionals. Assaig18. Control de recepci dels materials amb funci d'allament, impermeabilitzaci iprotecci contra el foc19. Control de recepci d'altres materials: segons normativesControl d'execuci20. Control d'execuci. Introducci21. Les llistes de seguiment de control (check list)22. Control d'execuci de fonaments, estructures, tancaments i cobertes23. El control de qualitat a obres de rehabilitaci i reparaciBIBLIOGRAFIA RECOMANADA Normes ISO vigents Mc Goldrick, Gerry. Manual de direccin de la calidad. Barcelona: Folio, 1994 - ISO 9000 - Senlle, Andrs; Stoll, Guillermo A. Calidad total y normalizacin: las normas parala calidad en la prctica. Barcelona: Gestin 2000, 1995 Apunts i transparncies Campus Digital Lleis i normatives dobligat compliment (sen far una llista a classe)BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA Normes tecnolgiques NTE LISO 2000 Publicaci del CIDEM Generalitat de CatalunyaALTRESwww.aenor.eswww.eic.eswww.gencat/dict/enllacos.htm20426178 - Planificaci i Organitzaci d'ObresCrrega docentTotal crdits: 10,5Crdits terics: 6Crdits prctics: 4,5Hores setmana: 7Curs: Quart Quadrimestre: 4A Tipus: TroncalCodi departament dassignaci: 732Nom departament dassignaci: Organitzaci dEmpresesCoordinadora: Elena Castell LpezProfessors: Csar Gallofr PorreraAmadeo Llopart EgeaJosep Ma. Poudevida FontInmaculada Zalabardo BoschRecomanacionsConstrucci 2 i Equips, i Construcci 3 i Equips. Amidaments i Pressupostos.OBJECTIUSFent referncia al ttol de l'assignatura, planificaci s la determinaci duns objectiusd'estructuraci dins uns plans, i organitzaci s la necessitat de crear una estructuracapa d'aconseguir l'acompliment d'aquests plans. L'assignatura es dividir en dos blocs,precedits d'una introducci en qu l'estudiant es familiaritzar amb la temtica que esdesenvolupar i els objectius que es volen assolir. En la planificaci d'obres, esfacilitaran una srie d'eines i mecanismes que permetran desglossar cadascun delsmolts treballs que engloben la construcci d'un edifici, assignar recursos o facilitar lessolucions parcials per obtenir un resultat final.Al mateix temps, en parlar d'organitzaci, s'exposar tot all que fa possible que l'obra esconstrueixi, comenant pels elements que sn determinats en l'elecci d'un tipusd'organitzaci d'obra, i continuant amb el pla d'ordenaci dels treballs, valorantladequaci de les mesures de seguretat en cada fase. L'obra s'haur planificat iprogramat i, coneixent els passos necessaris per portar-la a terme, s'haur proposat unpla d'implantaci.SISTEMA DAVALUACIEl sistema d'avaluaci consistir en dues proves puntuades, una de les quals es far a lameitat del quadrimestre. La primera prova puntuada tindr un pes del 30% sobre la notaglobal i la segona prova tindr un 55%. El 15% restant derivar d'un procs d'avaluacicontinuada.PROGRAMA DE LASSIGNATURAPLANIFICACI I ORGANITZACI D'OBRES (BLOC I)Introducci general a l'assignatura. Temtica. Desenvolupament del curs. Criteris205d'avaluaci. Bibliografia.I. Organitzaci, programaci i control. Desenvolupament del procs. Objectius. Definicidel programa. Prctica 1II. Mtodes basats en la teoria de grafs I. Visi general dels mtodes. CPM (planificaci).Conceptes. Construcci del graf. Numeraci de successos i control. Prctica 2III. Mtodes basats en la teoria de grafs II. CPM (programaci). Durada d'activitats i delprograma. Temps mnims i mxims. Prctica 3IV. Mtodes bastats en la teoria de grafs III. Amplada dels successos. Flotants. Procsde clcul. Cam crtic. Prctica 4V. Gesti de recursos. Diagrama de barres. Planificaci i gesti de recursos. Histograma.Corbes de crregues. Anivellament i equilibrat. Prctica 5VI. Gesti econmica. Conceptes bsics: ingressos, costos, cobraments i pagaments.Certificats. Tresoreria. Representaci grfica. Prctica 6VII. Mtode PERT. Conceptes. Assignaci de temps. Anlisi d'acompliment de terminis.Prctica 7VIII. Mtode de ROY. Sistema de representaci. Relacions de solapament. Clcul detemps. Clcul de flotants. Prctica 8IX. Planificaci per etapes. Descomposici en etapes repetitives. Coordinaci.Assignaci de recursos. Prctica 9X. Seguiment i posada al dia. Desviacions de programa. Mesures correctores. Anlisi dedesviacions. Prctica 10XI. Actualitzaci i reducci de programes. Sistemes. Corba de relaci temps-cost.Optimitzaci de programes. Prctica 11ORGANITZACI D'OBRES I IMPLANTACI (BLOC II)I. Desenvolupament del procs organitzatiu en el sector de la construcci. Promoci,contractaci i execuciII. Documentaci bsica necessria per a la posada en marxa de l'obra. Esquemageneral, documentaci tcnica i de seguretat. Prctica 1III. Conceptes i elements determinants en l'elecci d'una organitzaci d'obra. Condicionsgenerals d'implantaci. Prctica 2IV. Planificaci de l'execuci i definici d'etapes i cicles. El pla d'obra en planta (POP):anlisi de l'emplaament. Criteris d'implantaci. Organitzaci de la seguretat. Prctica 3V. Fases d'obra: "macrografs", prioritats i moviments segons les fases. Prctica 4VI. Elements de transport i elevaci, la seva relaci amb l'emplaament, ritme de treball.Mesures de seguretat. Producci de formig: determinaci i capacitat. Prctica 5VII. Tallers: ferralla i encofrats, descrregues, transformacions i emplaaments.Installacions provisionals d'obra: condicions i distribucions, riscos mes freqentsdaquestes installacions. Barracons d'obra. Estocs. Prctica 6VIII. Organitzaci de les activitats a peu d'obra i el seu control bsic. Moviments,transferncies i substitucions d'rees. Desimplantaci d'obra. Prctica 7IX. Seguretat i salut a la indstria de la construcci. Anlisis en les diferents etapes.Millora de mtodes. Prctica 8X. Estudi del treball. Anlisi del procs, diagrama d'operacions, determinaci de temps imesura del treball. Prctica 9XI. Riscos i mesures de prevenci relacionades amb el medi ambient de treball a lesobres de construcci. Prctica 10BIBLIOGRAFIA RECOMANADA Pomares, J. Planificacin grfica en obras. Barcelona: Gustavo Gili, 1977 Wagner, G. Los sistemas de planificacin CPM y PERT aplicados a la construccin.Barcelona: Gustavo Gili, 1979 Dressel, G. Medios de organizacin de la empresa constructora. Barcelona: EditoresTcnicos asociados, 1976206BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA Pomares, P. La programacin en la construccin. Barcelona: Gustavo Gili, [1990?] Bendicho Joven, J.P. Manual de planificacin y programacin para obras pblicas yconstruccin. Camino Crtico. PERT/CPM. Madrid: Rueda, 1983 Croome, D.J. Calidad y coste de la construccin. Barcelona: Gustavo Gili, 198020726179 - Oficina Tcnica i Projectes IICrrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 1,5Crdits prctics: 3Hores setmana: 3Curs: Quart Quadrimestre: 4A Tipus: TroncalCodi departament dassignaci: 719Nom departament dassignaci: Expressi Grfica Arquitectnica IICoordinador: Rogelio Fernndez LosadaProfessors: Pedro Sarr Garca Rogelio Fernndez LosadaJaime Ferr Font Benet Vil DalmauRecomanacionsPer a aquesta assignatura es recomana que lestudiant domini el llenguatge grfic i tinguiconeixements consolidats destructures, construcci, dibuix, materials, installacions iplanificaci.OBJECTIUSAmb el llenguatge grfic es resoldran els diversos temes, coordinant els criteris dedisseny i els coneixements constructius que intervinguin en el desenvolupament delsexercicis prctics de cadascun.SISTEMA DAVALUACIHi haur un sistema davaluaci continuada a qu podran optar els alumnes que facintotes les prctiques de classe.La nota final sortir de laplicaci de la valoraci segent:F = (0,3 P1) + (0,5 P2) + (0,2 P3)F = Nota final (10 punts)P1 = Nota del primer exercici de recapitulaci (10 punts)P2 = Nota del segon exercici de recapitulaci (10 punts)P3 = Nota de les lmines de classe (10 punts)La nota mnima per aprovar sn 5 punts.Per als estudiants que no puguin ser avaluats mitjanant el sistema anterior, es far unexamen final amb la matria de tot el quadrimestre.La nota mnima per aprovar sn 5 punts.PROGRAMA DE LASSIGNATURAI. Oficina Tcnica i Projectes II. Organitzaci, programaci i objectius208II. Influncia de les installacions en lexecuci dels edificis. Anlisi del seu traat,elements que el componen. Anlisi del seu traat. Axonometries. Incompatibilitats.Coordinaci. Relaci entre plantes, avantatges i inconvenientsIII. El grafisme en les cambres humides, installaci de protecci. SanejamentIV. Anlisi constructiva dels projectes dinstallacions individuals, esquemes, simbologies,detalls i axonometries en els plnols dinstallacions de fontaneria, electricitat, gas iclimatitzaci. Evacuaci de gasos i fums a ledificaci. Representaci grficaV. Xarxes urbanes de provement daiges i evacuaci. Elements que les conformen.Xarxes dilluminaci. Elements que les conformen, el seu grafisme, quadres dereferncia i detalls constructiusVI. Influncia del disseny en lexecuci a edificis de fbrica de totxo. Disseny delstancaments verticals, criteris per a la seva execuci. Tractament grfic de faanes,solucions constructives i especejament dels seus diferents elements. Baranes exteriorsVII. Disseny constructiu delements corresponents a la distribuci interior. Fusteria.Relacions i solucions constructives. Representacions en axonometria. Lespecejamentdinteriors en ledificaci, enrajolats de parets, sostres decoratius. Elements de subjecci.Plnols de manyeria. Baranes. AplicacionsVIII. Criteris en el disseny de cobertes. Plnols descriptius duna coberta, detallsdexecuci, acotats pendents i barbacanes. Solucions constructivesIX. Disseny, dimensionament i esgrafiat dapuntalaments, estintolaments i encofrats.Solucions constructives de la seva execuciX. Elements de decoraci. Efectes visuals reals i provocats. Plnols de manyeria.Baranes interiorsBIBLIOGRAFIA RECOMANADA Cmo funciona un edificio (principios elementales ) Edward Allen Edit. GustavoGili, 1993. Diseo, obra y uso Denis Rawnsley Harper Edit. Gustavo Gili, 1981. Normativa Fbrica de ladrillo, FL-90. La fachada de ladrillo Ignacio Paricio Edit. Bisagra, 1998. Quaderns darquitectura i urbanisme (publicacin del Collegi Oficial de Catalunya) Paredes Robert Fisher Edit. Blume, 1976. Los tabiques en el edificio Rene Bayon Edit. Editors Tcnicos Asociados,1982. Baud, G. Tecnologa de la construccin Edit. Blume, 1994. Normas bsicas de la edificacin Recomanacions IE-86 per al disseny i lexecuci dinstallacions de serveis alsedificis. Blachre, G. Saber construir Tcnicos Asociados, 1978. Instrucciones de compaa ENER. Schaarwachter. Perspectiva para arquitectos Edit. Gustavo Gili, 1990.BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA Normativa oficial.20926180 - Valoracions ImmobiliriesCrrega docentTotal crdits: 6Crdits terics: 4Crdits prctics: 2Hores setmana: 4Tipus: Optativa Lnia: ACodi departament dassignaci: 732Nom departament dassignaci: Organitzaci d'EmpresesCoordinador: Jordi Fernndez GimenoProfessors: Demetrio Ochoa FernndezJos M. Cacho HerreroRecomanacions:Es recomana als estudiants que vulguin matricular aquesta assignatura, que prviamenthagin adquirit els coneixements de les assignatures: Economia Aplicada, AspectesLegals de la Construcci. Gesti Urbanstica i Amidaments i Pressupostos.OBJECTIUS1a. part:Proporcionar a lestudiant els coneixements relacionats amb la gesti del mercatimmobiliari, i aprofundir sobre els estudis dels valors de mercat, del sl, de lesconstruccions i per capitalitzaci de rendiments.2a. part:Proporcionar a l'estudiant els coneixements relacionats amb la figura del "ProjectManager" en Construcci, la Valoraci de Promocions Immobiliries i la Creacid'Empreses professionals i/o de gesti empresarial, incloses les taxacions immobiliries.SISTEMA DAVALUACIL'avaluaci de l'assignatura es far de la segent manera:Avaluaci continuada, mitjanant la valoraci de:a) l'assistncia i els casos prctics realitzats per l'estudiant: (30% de la qualificaci)b) la prova escrita de la 1 part duta a terme per l'estudiant: (30% de la qualificaci)c) treball prctic de l'assignatura realitzat per l'estudiant: (40% de la qualificaci)En cas de qu l'estudiant no hagi superat l'avaluaci continuada, haur de fer un examenfinal de l'assignaturaPROGRAMA DE LASSIGNATURAPrimera part: Valoracions Immobiliries:Tema 1. Aspectes Generals de las Valoracions Immobiliries.Tema 2. Mtode de la Valoraci Residual del Sl.Exercicis prctics.Tema 3. Mtode del Cost.210Exercicis prctics.Tema 4. Mtode de Comparaci.Exercicis prctics.Tema 5. Mtode de Capitalitzaci de Rendes.Exercicis prctics.Tema 6. Valoraci de locals comercials.Exercicis prctics.Tema 7. Esquema de Valoracions fiscals.Segona part: Valoracions de Promocions Immobiliries:a) La Figura del "Project Manager" a la Construcci.b) L'Estudi de Viabilitat de Promocions Immobiliries com a part integrant de l'activitat del"Project Manager":Tema 1. Estudi Jurdic.Tema 2. Estudi Legal-urbanstic.Tema 3. Estudi de Mercat.Tema 4. Estudi Econmico-financer.Tema 5. Conclusi de l'Estudi.Exercicis Prcticsc) Creaci d'Empresa Professional i/o de Gesti empresarial, incloses les taxacionsimmobiliries.BIBLIOGRAFIA RECOMANADALes classes estan orientades sota la perspectiva fonamentalment prctica, amb laresoluci de diversos supsits al llarg de tot el curs, que a la vegada constitueix elsistema d'avaluaci.BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA Silvn Martnez, J.L. Manual prctico de valoraciones hipotecarias. Madrid: Munilla -Leria, 1996 Silvn Martnez, J.L. Tasaciones. Peritaciones. Madrid: Munilla -Leria, 199721126181 - Percia AsseguradoraCrrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 2Crdits prctics: 2,5Hores setmana: 3Tipus: Optativa Lnia: ACodi departament dassignaci: 732Nom departament dassignaci: Organitzaci d'EmpresesCoordinadora: Sara Ma. Laborda CotareloProfessors: Sara Ma. Laborda CotareloRecomanacions:Haver superat l'assignatura de "Dret de la ConstrucciOBJECTIUSEnsenyar als estudiants les valoracions de bns en el camp assegurador.L'assignatura bsicament prctica, far que lalumne conegui el treball pericial del peritdassegurances en lmbit del coneixement del sector assegurador, companyiesdassegurances, gesti i interpretaci de la percia en les diferents assegurances dedanys diversos i en construcci.SISTEMA DAVALUACILavaluaci de lassignatura s contnua. Lassistncia a classe es consideraimprescindible.El 50% de la nota final sn treballs fets a classe.El 50% de la nota final ser un test sobre la teoria impartida i resoluci d'un cas prctic.PROGRAMA DE LASSIGNATURA1. Principis elementals de lassegurana Riscos Assegurana: Antecedents, definicions, concepte de lassegurana com a feteconmic social2. Elements personals de lassegurana Lassegurador: Concepte, caracterstiques, funcions, tipologia. El titular de lassegurana: Conceptes, requisits. Lassegurat: Concepte, requisits. El beneficiari: Concepte, requisits.3. Elements formals de lassegurana. Sollicitud Qestionari Proposici212 La plissa: Concepte, condicions generals, condicions particulars, condicionsespecials o clusules, requisits que ha de tenir la plissa. El contracte dassegurana: Concepte, caracterstiques, la perfecci i presadefecte, extinci del contracte, nullitat del contracte, rescissi del contracte,caducitat i prescripci.4. Elements reals de lassegurana La prestaci garantida: El valor assegurable, capital assegurat. Determinaci de la suma assegurada segons els diferents tipus dassegurances. Assegurances de coses i patrimonials: Assegurances a valor real, assegurancesa valor de nou, assegurana de responsabilitat civil, assegurances de garantia ideutes. (crdit i cauci) Assegurances personals Frmules dassegurament La franqucia La prima: Concepte i definici, Caracterstiques: Temps, forma i lloc de pagament. Classes: Primes pures o de risc, dinventari, comercial, fraccionada, fraccionria,fixa i variable, nica, peridica i natural. Criteris en la classificaci de les assegurances Classificaci general: Assegurances socials i privades Criteri Legal: Assegurances contra danys, assegurances personals Classificaci didctica : Assegurances de danys sobre coses Incendis, robaments, danys per aiges, vidres, transports, autombil, maquinria,construcci, multirisc, embarcacions, assegurances agrries, etc. Assegurances personals: Accidents, malaltia, plans de pensions Assegurances patrimonials: Crdits, responsabilitat civil, etc. Assegurances de serveis: Assistncia en viatges, assistncia sanitria5. Regulaci i control de lactivitat asseguradora Legislaci bsica en matria dassegurances Ley de Contrato de Seguros 50/1980 Ley de Ordenacin del Seguro Privado 33/1984 Reglamento de Ordenacin del Seguro Privado 1348/1985 RD 1347/1985 y Reglamento para su aplicacin RD 690/1988 Ens de controlLa direcci general dassegurancesLa junta consultiva dassegurancesEl consorci de compensaci dassegurancesFons Nacional de Garantia de Riscos de circulaci.6. La selecci de riscos. Tcniques de distribuci de riscos Garanties financeres de lasseguratCapital social mnin exigit per la LleiReservesEl marge de solvnciaFons de garanties El sinistreConcepteTractamentLa funci del peritBIBLIOGRAFIA RECOMANADA MANUAL DE USO DE LOS SEGUROS. Ed. Veritas Estudios Financieros S.A.Madrid. 1991 INTEGRACIN DEL SEGURO EN LA COMUNIDAD ECONMICA EUROPEA. FelixMansilla. Editorial Espaola de Seguros. 1998213 LA LEY DEL CONTRATO DE SEGURO EN LA DOCTRINA DEL TRIBUNALSUPREMO. (1980-1990). Ed. Dikinson S.L. 1991 TRATADO GENERAL DE SEGUROS. Tomos I-II-III. Ed. Consejo General deAgentes y Corredores de Seguros de Espaa. Mayo 1988 PRESENTE Y FUTURO DEL SECTOR SEGUROS EN ESPAA. Ed. Instituto de laPrensa. Madrid 1984 LEGISLACIN BSICA DE SEGUROS. Textos legales Universitatios. Ed. Ariel.Barcelona. 1988 PREVISIN Y SEGURO. Revista Tcnica de Seguros y Fondos de Pensiones. EdCentro de Estudios del Seguro S.A. Madrid 1989 PRINCIPIOS GENERALES DE SEGUROS. J.J. Garrido y Comas. Ed. Escuela delSeguro de Barcelona. Barcelona 1984 RECUPERACIN Y SALVAMIENTO EN SINIESTROS DE INCENCIO. R. Fernndezy otros. Ed. Instituto Tecnolgico de Seguridad MAPFRE. Madrid 1984 EL PERITAJE EN EL SEGURO PRIVADO. Jos Luis Ruiz Snchez. Ed MontecorvoS.A. Madrid 1985 LOS BIENES. Biondo Biondo. Ed. Bosch. Barcelona 1961 LA PERITACIN DE SINIESTROS MULTIRRIESGOS. Ed. Centro UniversitarioEAE-Winterthur. Enric Jan Calleja, Gabriel Muoz Ruiz. Barcelona 2001. LA PERITACIN EN EL SINIESTRO DE INCENDIOS. Ed. Centro Universitario EAE-Winterthur. Enric Jan Calleja. Barcelona 2000BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA SEGURIDAD Y PREVENCIN. Ed. Centro Universitario EAE-Winterthur. Barcelona1998 LA LIQUIDACIN DEL SINIESTRO EN EL SEGURO DE DAOS. TirantMonografias 68. Juan Bataller Grau. Valencia 199721426182 - Percia ForenseCrrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 2Crdits prctics: 2,5Hores setmana: 3Tipus: Optativa Lnia: ACodi departament dassignaci: 732Nom departament dassignaci: Organitzaci d'EmpresesCoordinador: Francisco Javier Llovera SezProfessors: Francisco Javier Llovera SezRecomanacions:Haver superat l'assignatura de "Dret de la Construcci"OBJECTIUSIntroduir a l'estudiant en el coneixement de la percia judicial com activitat professional enla que poden i deuen intervenir els tcnics en construcci en condici d'experts.SISTEMA DAVALUACILavaluaci de lassignatura s contnua. Lassistncia a classe es consideraimprescindible.El 50% de la nota final sn treballs fets a classe.El 50% de la nota final ser un test sobre la teoria impartida i resoluci d'un cas prctic.PROGRAMA DE LASSIGNATURA1. El perit com a expert La percia i els perits El perit com assessor particular El perit en els processos judicials El perit en els arbitratges de Dret Privat2. La percia forense La funci del perit en el procs El perit com a assessor del jutge El perit com a testimoni El perit com a rbitre o jurat La percia com a mitj de prova La prova pericial en el Dret espanyol Processos civils, penals, contencis administratius i laborals La responsabilitat civil dels perits Honoraris del perit3. La percia en la jurisdicci civil215 Els processos civils Desenvolupament d'un procs civil Els mitjans de prova pericial Necessitat de prova pericial Nomenament dels perits Recusaci del perit Actuaci del perit Valoraci del dictamen Els arbitratges de Dret Privat4. Peritatges ms freqents en procediments civils Testaments i successions Interdictes Procediment de constrenyiment Desnonaments Reclamacions sobre bns mobles i immobles Runa d'edificis Transports Insolvncia concursal Assegurances Altres inversions5. La percia en la jurisdicci penal Els processos sobre delictes i faltes La percia en els processos penals Objecte de la percia Designaci dels perits en la fase sumarial Peritacions irreprodubles Designaci per al judici oral El reconeixement o examen Valoraci de la prova pericial6. Peritatges ms freqents en procediments penals El dol i la culpa Responsabilitat penal i civil Peritatges en processos de delictes dolosos Peritatges en processos per imprudncia Peritatges sobre la responsabilitat civil derivada de la penal7. La percia en la jurisdicci contencis administrativa Estat, Administraci i Dret L'acte administratiu El procediment administratiu Resolucions presumptes: el silenci administratiu Els recursos administratius El recurs contencis administratiu La prova pericial8. Peritatges ms freqents en procediments contencis administratius Recursos sobre plans durbanisme Expropiacions Llicncies Expedients de runa Protecci del medi ambient Contractes administratius Altres processos contencis administratius9. La percia en la jurisdicci laboral Els processos laborals Desenvolupament d'un procs laboral El nomenament de perits Peritacions de bns embargats10. Peritatges ms freqents en procediments laborals216 Naturalesa del peritatge La prova pericial Valoraci de bns11. La valoraci de bns per experts nomenats pel registre mercantil L'ltima reforma de la legislaci mercantil Supsits d'intervenci d'experts independents Designaci dels experts Incompatibilitats i recusaci Acceptaci per l'expert Elaboraci de l'informe Emissi i caducitat de l'informe12. El llenguatge del perit en el dictamen Terminologia Elaboraci del dictamen Preparaci Forma Redacci ContingutBIBLIOGRAFIA RECOMANADA La funcin pericial forense. Llovera Sez, Fco. Javier. Ed. EINA. Barcelona, 1995 La prueba. Montero Aroca. J. Cuadernos de Derecho Judicial. Madrid, 2000BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA El dictamen de peritos y el reconocimiento judicial en el proceso civil. Font Serra, J.Editorial La Ley. Madrid, 2000 La prueba en el proceso penal. Rives Serra, A. P. Editorial Aranzadi. Pamplona,1999 La instruccin penal. Martn Martn, J. Editorial Marcial Pons. Madrid, 1999 La nueva prueba de peritos en la ley de procedimiento laboral. Lorenzo de Menbida,J.B Editorial Dijusa. Madrid, 1999 La prueba en el proceso penal. Martn Garca, P. Editorial Revista General deDerecho. Valencia, 2000 Valoracion inmobiliaria pericial. Garca Palacios, A. Madrid, 1998 La peritacion como medio de prueba en el proceso civil espaol. GarcilandiaGonzlez, P. Pamplona, 199921726183 - Gesti ImmobiliriaCrrega docentTotal crdits: 6Crdits terics: 3Crdits prctics: 3Hores setmana: 4Tipus: Optativa Lnia: ACodi departament dassignaci: 732Nom departament dassignaci: Organitzaci dEmpresesCoordinador: Jordi Vilajosana BjarProfessors: Jordi Vilajosana BjarRecomanacions:Haver superat les assignatures "Economia Aplicada" i "Aspectes Legals de laConstrucci. Gesti UrbansticaOBJECTIUSAquesta assignatura pretn introduir a l'estudiant en l'estudi dels diferents elements queintervenen en els negocis immobiliaris de promoci, des del tractament de la propietatdel sl i la seva adquisici, amb especial consideraci a la viabilitat del projecte i lesformes de finanament, fins el lliurament del producte acabat, al consumidor finalSISTEMA DAVALUACIAvaluaci continuada: Assistncia i prctiques (30%) + examen parcial (30%) + treballcurs (40%). En cas de no superar lavaluaci continuada, lalumne haur de passar unexamen final.PROGRAMA DE LASSIGNATURA1. Programaci de loperaci immobiliria1.1. Estudi de Viabilitat immobiliria i la seva execuci1.2. Finanament de loperaci.1.3. Sistemes dadquisici del sl:1.3.1. Compra-venda1.3.2. Societat1.3.3. Permuta1.3.4. Dret de Superfcie1.3.5. Aportaci de solar a societats mercantils1.3.6. Adquisici del solar doperacions immobiliries1.4. Prctica de programaci doperacions immobiliries2. Projecte i Gesti Urbanstica2.1. Situaci Urbanstica del solar o finca2.2. Els aprofitaments tipus, intensitats i tipologies edificatries2.3. Gesti de lexpedient tcnic-jurdic.2182.4. Coordinaci projecte sobre solar o finca a rehabilitar i la seva memria2.5. Planificaci de temps i costos2.6. Sistemes a construir2.6.1. Contracte nic amb entitat constructora.2.6.2. Contracte amb industrials2.7. Prctica de projecte i gesti urbanstica3. Fonts de finanament de les operacions immobiliries:3.1. Factoring3.2. Crdits3.3. Plisses de crdit3.4. Prstecs amb i sense garantia hipotecria.3.5. Hipoteca de promotor immobiliari i la seva subrogaci3.6. Hipoteca de comprador del producte immobiliari3.7. Altres fonts de finanament4. Societat gestora immobiliria i Societats de cada operaci immobiliria:4.1. Constituci i funcionament de la societat gestora4.2. Registre i publicitat de la marca de la societat gestora4.3. Constituci i funcionament de la societat propietria de cada operaciimmobiliria.4.4. Relaci i informaci peridica als socis4.5. Prctica de societats gestores immobiliries5. Sistema econmic de les operacions immobiliries5.1. Despeses destructura de la societat gestora i la seva repercussi a lesoperacions immobiliries5.2. Despeses directes de cada operaci immobiliria5.2.1. Pressupostos base i el seu control de costos5.2.2. Despeses variables5.2.3. Despeses destructura5.2.4. Despeses comercials5.2.5. Interessos i despeses de finanament5.3. Altres sistemes de control econmic5.4. Realitzaci de Balanos i comptes dexplotaci peridiques5.5. Prctica de control econmic6. Mrqueting i comercialitzaci de les operacions immobiliries6.1. Ratificaci de preus de vendes immobiliries referents a lestudi de viabilitat ien el segment de mercat previst.6.2. Pla de comunicaci o publicitat6.3. Pla de vendes per operaci immobiliries6.3.1. Circumstncia dequip de vendes propi6.3.2. Circumstncia dequip de vendes ali6.4. Control peridic de vendes6.5. Prctica de comercialitzaci7. Transacci Immobiliria7.1. La intermediaci7.1.1. Empreses immobiliries de compra-venda7.1.2. Professionals de la compra-venda7.1.3. Lexclusivitat7.1.4. Lopci o paga i senyal7.2. Registre de propietat7.3. Escriptura pblica de compra-venda8. Fiscalitat de les operacions immobiliries8.1. Limpost de Societats.8.2. LI.V.A.8.3. LI.T.P.A.J.D8.4. LI.C.I.O.8.5. LI.B.I.8.6. Limpost sobre lincrement de valor dels terrenys urbans2198.7. Fiscalitat de les operacions de crdit8.8. Prctiques de Fiscalitat ImmobiliriaBIBLIOGRAFIA RECOMANADA Caparrs Navarro, A., Alvarellos Bermejo, R. Fernndez Caparrs, J. MANUAL DEGESTIN INMOBILIARIA Ed. Colegio de Ingenieros de caminos, canales ypuertos, 1999. Frank Harris, Ronald Mc Caffer. Construccin Management. Manual de Gestin deproyecto y direccin de obra. Ed. Gustavo Gila. Barcelona.2000 Soriano Bel, J.M. tributacion de promotores, Constructores y Arrendadores deInmuebles, CISS, 1998BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA Brealey, Richard A. "Fundamentos de Financiacin Empresarial", Mc. Grau Hill, 1995 Laso Martinez, J.L., Laso Baeza, "El Aprovechamiento Urbanstico", Marcial Pons,1995 Colomer Ferrandiz, C. " Fiscalidad de los contratos", Aranzadi, 2000 Canabal Barrero, Jose Enrique " Negocio Inmobiliario, Claves y Futuro", .ASSI,Asesores de Servicios Inmobiliarios, S.L., Madrid, 1.995 Canabal Barrero, J.E. "El Sector Inmobiliario y el Marketing", ASSI, Asesores deServicios Inmobiliarios, S.L., Madrid, 1.994 Escudero Musoias, A. "Informe de Conyuntura Inmobiliaria en Espaa".EditorialCISS. Valencia, 1996 Memento Prctico Inmobiliario, Ed. Francis Lefebre, 2000-200122026184 - Projecte de SeguretatCrrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 1,5Crdits prctics: 3Hores setmana: 3Tipus: Optativa Lnia: ACodi departament dassignaci: 732Nom departament dassignaci: Organitzaci dEmpresesCoordinador: Csar Gallofr PorreraProfessors: Csar Gallofr PorreraBenet Meca i AcostaOBJECTIUSPretn ampliar els coneixements terics adquirits per lestudiant dArquitectura Tcnica alassignatura de Seguretat i Prevenci, per tal de donar-li ms informaci davant lesdificultats que trobar a linici de lexercici professional.Es tracta de transmetre diferents instruments de gesti en la prevenci de riscos laboralsi la seva dificultat daplicaci en base a diferenciar i interpretar dos documents de gesti:lestudi i el Pla de seguretat i salut.SISTEMA DAVALUACIa) Exercicis de classe: 35% corresponent als treballs en grup, prctiques i exercicis decomprensi a realitzar al llarg del quadrimestre.b) Prctica dobra: 35%c) Examen final: 30% corresponent a la valoraci i comprensi dels coneixementsadquirits per lestudiant al llarg del quadrimestre.PROGRAMA DE LASSIGNATURAT1: Estudi de Seguretat i Salut Concepte Elaboraci i tramitaci Contingut mnimT2: Estudi Bsic de Seguretat i Salut Concepte Elaboraci i tramitaci Contingut mnimT3: Desenvolupament del contingut del Projecte Memria descriptiva Contingut i criteris per a la seva redacci Exemple prcticT4: Desenvolupament del contingut del Projecte Plecs de condicions particulars Contingut i criteris per a la seva redacci Exemple prctic221T5: Desenvolupament del contingut del Projecte Documentaci grfica Contingut i criteris per a la seva redacci Exemple prcticT6: Desenvolupament del contingut del Projecte Amidaments Contingut i criteris per a la seva redacci Exemple prcticT7: Desenvolupament del contingut del projecte Pressupost de seguretat Contingut i criteris per a la seva redacci Exemple prcticT8: Aplicacions prctiques: Exemples generals Desenvolupament treball en grupPrctiques en obres de construcciBIBLIOGRAFIA RECOMANADA GUIX MORA, Jaume, El Proyecto de seguridad. Gestin de la seguridad. Edicionsa.bs. 1999 MUTUA UNIVERSALMUTUAL DE SEGURIDAD, Gestin de la prevencin deriesgos laborales y de la proteccin del medio ambiente. 2001BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA CERVERA DAZ, Manuel, Manual prctico para elaboracin de Estudios deSeguridad y Salud en obras de edificacin. Ed. Tecnographic, Sevilla 1999. MONTOYA MELGAR, Alfredo, Curso de seguridad y salud en el trabajo. Ed. McGraw Hill, Madrid 1996. LLUIS Y NAVAS, Jaime, Derecho de la Seguridad e Higiene en el trabajo. CedecsEditorial S.L., Barcelona 1996. RODRIGO MONDELO, Pedro, Ergonoma 2 Confort y estrs trmico.. EdicionsUPC199522226185 - Patologia, Reclcul i DiagnosiCrrega docentTotal crdits: 6Crdits terics: 4Crdits prctics: 2Hores setmana: 4Tipus: Optativa Lnia: BCodi departament dassignaci: 705Nom departament dassignaci: Construccions Arquitectniques IICoordinador: Joan Ramon Rosell i AmigProfessors: Minerva Embuena AparicioJoan Ramon Rosell i AmigOBJECTIUSIntervenir en edificaci existent demana conixer, des d'un vessant tcnic, aquestaedificaci. Cada cas ha de ser motiu d'estudi particular.Aquesta assignatura vol iniciar la formaci de l'estudiant interessat, en la identificaci il'estudi de les diferents lesions aix com de les tcniques de diagnosi per als sistemesestructurals ms comuns i amb la casustica prpia de Catalunya.Lobjectiu de lassignatura s formar lestudiant en la manera de fer diagnosis enedificaci. Per aix es desenvolupa un discurs de mtode, primer de forma general i,seguidament, de forma aplicada a diferents elements.En determinats temes es fa un breu reps daspectes de comportament dels materials idels elements constructius, com a pas previ a la comprensi de les lesions. Seguidamentes planteja una metodologia a seguir, per finalitzar amb alguns exemples de casos reals.Dels diversos elements de ledificaci shan triat bsicament elements estructurals de lamanera clssica de construir. Aquest aspecte estructural s el que obliga a introduir elreclcul com una part significativa del procs de diagnosi.SISTEMA DAVALUACICom a norma general, es plantegen dues proves escrites, la primera alliberadora dematria respecte a la segona, amb uns pesos respecte de la nota final iguals.De forma voluntria, es podr realitzar un treball de diagnosi dun edifici concret proposatper lestudiant i aprovat pel professor. Aquest treball tindr un pes en la nota final del50%, restant laltre 50% per les dues proves descrites en el pargraf anteriorPROGRAMA DE LASSIGNATURATEMA 1 GENERAL Presentaci de lassignatura. La diagnosi necessitat i utilitat. El risc i la seguretat. Metodologia. (Prediagnosi, diagnosi, diagnstic). La prediagnosi, mtodessistematitzats. La maleta del diagnosticador. Com fer un informe.TEMA 2 DE LA PATOLOGIA Coneixement del materials i els sistemes constructius. Laigua i els seus efectes.223TEMA 3 HUMITATS Lesions. Classificaci i orgens. Metodologia de diagnosi. Eines de suport. Casos prctics.TEMA 4 FUSTA Caracterstiques de la fusta i lesions. Metodologia de diagnosi. Eines de suport. Casos prctics.TEMA 5 PARETS DE FBRICA Caracterstiques de la fbrica de ma i lesions. Metodologia de diagnosi. Eines de suport. Metodologia de diagnosi. Aplicacions informtiques. Casos prctics.TEMA 6 ESTRUCTURES DE FORMIG Els ciments i patologia del formig. Les lesions. Plantejaments de les diagnosis Metodologia de diagnosi. Eines de suport. Casos prctics.TEMA 7 SOSTRES UNIDIRECCIONALS (FORMIG, CERMICA, FERRO) Caracterstiques dels sostres i lesions. Metodologia de diagnosi. Eines de suport. 1 Metodologia de diagnosi. Eines de suport. 2 Aplicacions informtiques. Casos prctics.TEMA 8 PEDRA Caracterstiques generals i lesions. Metodologia de diagnosi. Eines de suport.TEMA 9 FAANES Caracterstiques comunes. Les lesions. Metodologia de diagnosi. Eines desuport.BIBLIOGRAFIA RECOMANADA(dels darrers 12 anys) Manual del Test Habitatge. CAATB, Barcelona 1992 Curso informes, dictmenes y periciales (adaptado a la L.E.C. 2000). G. Lozano, A.Lozano. Ed. Consultores tcnicos de construccin S.L. Gijn 2001. Manual de diagnosi i tractament dhumitats. X. Casanoves i daltres. CAATB,Barcelona 1993. Manual de diagnosi patologia i intervenci en estructures de fusta. F. Arriaga idaltres. CAATB, Barcelona 1995. Recomanacions per al reconeixement, la diagnosi i la terpia destructures de ma.J.M. Genesc, J.R. Rosell. ITEC, Barcelona 1997 Recomanacions per al reconeixement i la diagnosi destructures porticades deformig armat que suporten estructures de fbrica de ma. J.M. Genesc, J.R.Rosell, V. Gibert. ITEC, Barcelona 1999 Manual de diagnosi i intervenci en sostres unidireccionals de formig i cermics. X.Casanoves, R. Graus, J.R. Rosell. CAATB, Barcelona 1993. Recomanacions per al reconeixement, la diagnosi i la terpia de sostresunidireccionals construts amb biguetes metlliques. R. Bellmunt, M. Pia. ITEC,Barcelona 1993 Manual de diagnosis y tratamiento de materiales ptreos y cermicos. R. M. Esbert idaltres. CAATB, Barcelona 1997. Reconeixement, diagnosi i intervenci a les faanes. R. Bellmunt. A. Paricio. ITEC,Barcelona 2000224BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA La diagnosis, el dictamen pericial y la evaluacin de la seguridad en edificios deviviendas. C. Diaz i daltres. C. Diaz Editor, UPC. Barcelona 1998. Materiales para la construccin. Lyal Addleson. Ed. Revert S.A. (Edicin en espaolBarcelona 1991) Manual de diagnosi i intervenci en sistemes estructurals de parets de crrega. X.Casanoves i daltres. CAATB, Barcelona 1995. Guia dactuacions en sostres existents de biguetes de formig armat o precomprimit.J.M. Genesc, V. Gibert. ITEC, Barcelona 1996 Patologa de cerramientos y acabados arquitectnicos. J. Monjo. Ed. Munillalera.Madrid 1994. NBE-AE-88, Ministerio de Obras Pblicas y Transporte, 1988 NRE-AEOR-93, Generalitat de Catalunya, 1994 Clculo de estructuras de madera. F. Arriaga, R. Argelles, J.J. Martnez. Ed. AITIM,Madrid 1992 P.I.E.T. 70 Prescripciones del Instituto Eduardo Torroja. Madrid 197022526186 - Projectes TcnicsCrrega docentTotal crdits: 6Crdits terics: 2Crdits prctics: 4Hores setmana: 4Tipus: Optativa Lnia: BCodi departament dassignaci: 705Nom departament dassignaci: Construccions Arquitectniques IICoordinador: Alejandro Falcones de SierraProfessors: Xavier Casanovas BoixareuAlejandro Falcones de SierraOBJECTIUSLobjectiu daquesta assignatura s la introducci de lestudiant en la redacci dunprojecte dobra nova, d'intervenci en un edifici existent o dun enderroc, dins de lespossibilitats que lactual LOE determina.Lactuaci tant en obra nova com en edificaci ja existent requereix dues lnies deconeixements bsics; els criteris dintervenci i disseny formal, i les tcniquesdadequaci, construcci, habilitaci, reparaci, refor i substituci.Compaginar i equilibrar aquests aspectes s lobjectiu fonamental de lassignatura. Enaquest sentit sintroduiran els diferents criteris actuals i histrics tant dintervenci comdactuaci directa, presentant les diferents tcniques aplicables a cadascun dels casos.El fet de poder compaginar la redacci dun projecte dobra nova, la intervenci i canvids dun edifici existent o la rehabilitaci parcial o total duna edificaci, ens obligar adonar un mtode de treball que pugui materialitzar-se en un projecte complet.En aquest sentit lassignatura plantejar el contingut i la forma que calgui donar a ladocumentaci del projecte i proposar una prctica concreta daplicaci.Fruit de la magnitud de les possibles actuacions a realitzar en lassignatura, essubdividir en cinc grans paquets de temes:1. El projecte2. Obra nova3. Habilitaci, canvi ds i enderrocs.4. Intervencions i Rehabilitacions5. Resoluci dun cas prcticCadascuna daquestes parts es subdividir en les corresponents classes teriques quecompaginen els temes Constructius, Estructurals, de Serveis i de Gesti, aix com laNormativa bsica i urbanstica i la part econmica que ens apropi al pressupost final dela intervenci.SISTEMA DAVALUACILavaluaci es realitzar mitjanant la correcci del projecte a desenvolupar i un examenteric.Pel fet de ser un cas prctic, existiran vries correccions obligatries que conformaranuna avaluaci continua del treball.226PROGRAMA DE LASSIGNATURAEL PROJECTE TCNICPreexistncies, Necessitats, Disseny.Normatives bsiques i urbanstiques, Legislaci i Gesti.Memries, Documentaci grfica, Plecs de CondicionsClculs i Annexos.Estat, Medicions, Pressupost.Pla de Control de Qualitat, Estudi de Seguretat i Salut.EDIFICACI EN OBRA NOVARequeriments bsics de la intervenci. Tipus possibles.Estudi del sl i fonamentacions. Tipologies estructurals.Tancaments i cobertes. Divisions i acabats. Installacions.HABILITACIONS, CANVIS DS, ENDERROCSEnderrocs i Demolicions, sistemes, proteccions, reciclatges.Intervencions en canvis ds, normativa, disseny, requeriments bsics.Adequacions estructurals. Installacions. Divisions i acabats.INTERVENCI I REHABILITACI EN EDIFICACI EXISTENTIntervenci, manteniment, rehabilitaci, restauraci, consolidaci, Documentaci.El valor de ledifici. Criteris dintervenci. Estintolaments, estructures, trasllats.Cobertes i faanes. Materials a intervenir. Humitats.CAS PRCTICDisseny de lactuaci. Diagnosi prvia. Teraputica de la intervenci. Projectetcnic. Memria. Annexos. Clcul de lestructura i installacions. Detallsconstructius. Plnols. Plecs de Condicions. Pressupost.BIBLIOGRAFIA RECOMANADA Claves del construir arquitectnico. 3 vol. Gonzlez J.L., Casals A., Falcones A.Gustavo Gili. 2000-02 Curso de Rehabilitacin. 10 vol. Collegi dAparelladors i Arquitectes Tcnics deBarcelona. 1985-90 Manuals de diagnosi. 6 vol. Collegi dAparelladors i Arquitectes Tcnics deBarcelona. 1990-98 Tratado de Rehabilitacin. 3vol. Ed. Munilla-Leria, Madrid 1998-99BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA Lpez Collado, Gabriel. Ruinas en construcciones antiguas. Madrid: MOPU, 1976 Lpez Collado, Gabriel . Tcnicas de ordenacin de conjuntos. Madrid: MOPU, 1982 Portales, Agustn. Restauracin de edificios y monumentos. Tarragona: CAAT , 1985 Gelp, Llus. Tractament de faanes i d'elements arquitectnics. Barcelona: DGAH,1988 Barcelona. Diputaci. Servei de catalogaci i conservaci de monuments de laDiputaci de Barcelona. Memries del Servei. Barcelona: La Diputaci, 1982-1998 Informes de la construccin del Instituto Eduardo Torroja. Madrid: Consejo Superiorde Investigaciones Cientficas, Nmeros: 408; 418; 427 i 428 Loggia: arquitectura & restauracin. Revista de la Universitat Politcnica de Valncia.Valencia: Universidad Politcnica de Valencia, 1996 CPI-96 Normativa allament trmic ART Normativa allament acstic NBE-CA Ordenances Municipals i Normes Urbanstiques. Ajuntament de Barcelona Normes bsiques edificaci Norma daccessibilitat227ALTRESORGANITZACI DOCENTEl contingut de lassignatura es presenta mitjanant classes teriques i prctiques,complementant-se amb la participaci de lestudiant en lelaboraci i presentaci dunprojecte teric real amb la seva discussi pblica.CRREGA DE TREBALL DE LALUMNEPer superar aquesta assignatura lestudiant ha de preveure el temps dassistncia a lesclasses teriques i prctiques en horari docent i un temps fora de lhorari docent no majorque el de les classes prctiques per al desenvolupament del treball prctic.22826187 - Noves Tcniques de ConstrucciCrrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 3,5Crdits prctics: 1Hores setmana: 3Tipus: Optativa Lnia: BCodi departament dassignaci: 705Nom departament dassignaci: Construccions Arquitectniques IICoordinador: Antoni Paricio i CasademuntProfessors: Marta Batlle BeltrnOBJECTIUSLa "transici" des de l'anomenada "construcci tradicional" cap a mtodes i sistemes deconstruir ms contemporanis, on la indstria tingui un pes especfic en l'aportaci denous materials i sistemes s lenta. No obstant aix, els progressos experimentats enaquests ltims anys, fa pensar en la irreversabilitat del procs. Projectar i treballar amb laindstria constitueix avui un objectiu clar si es vol innovar.Aquesta assignatura t per objecte la reflexi, l'estudi i l'anlisi del que representa avui(en aquesta etapa de transici) treballar i construir recolzant-se amb la indstria. Del querepresenta l'aband progressiu de les tcniques tradicionals de "via humida" i laincorporaci sistemtica de les tcniques de "via seca". De com es manlleven tcniquesd'altres indstries (fixaci, projecci, adhesi, etc.) i les assumeix la construcci. Endefinitiva, de l'anlisi del moment present en qu no es construeix com abans, per ambl'agreujant de qu encara no s'ha trobat un "nou codi" constructiu d'acord amb l'evolucique han experimentat altres indstries. Aix ens permetr l'anlisi de la construcci msavanada a partir de l'estudi d'obres concretes, per tamb ens interrogar si aquestaconstrucci est a l'alada del nostre temps i quins sn els camins que s'entreveuen queconstituiran les propostes de futur.SISTEMA DAVALUACIL'avaluaci de l'assignatura es realitzar a partir d'una mitjana ponderada formada perdues proves escrites que constituiran, la primera, el 30% de la nota i la segona, el 50%de la nota i una prctica de curs en grup que constituir el 20%.PROGRAMA DE LASSIGNATURATema 1r. Introducci a l'evoluci histrica de la construcci i de les tcniquesconstructives. Tendncies del present i del futur.Tema 2n. Estudi i anlisi dels elements constructius a partir de la indstria siderrgica.La placa metllica conformada. Les empreses perfiladores. Exemples d'edificis.Tema 3r. Estudi i anlisi dels elements constructius a partir de les indstria deprefabricaci de formig. Elements lineals, superficials i volumtrics. Exemples d'edificis.Tema 4t. Estudi i anlisi de sistemes d'execuci "in situ". Caracterstiques constructives.Exemples d'obres.229Tema 5. Altres materials i elements aportats per la indstria. De la construccitradicional a la "cultura del catleg".BIBLIOGRAFIA RECOMANADA Paricio, Ignacio. Construcciones para iniciar un siglo. Bisagra. Barcelona, 2.000 Gonzalez, Josep M. [et altres] Alternatives a la construcci convencionald'habitatges. ITeC. Barcelona 2.001 Miravete, Antonio. Los nuevos materiales en la construccin. INOR. Zaragoza, 1.994BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA Paricio, Ignacio. [et altres] La innovacin tecnolgica del 93. ITeC. Barcelona 1.993 Ascher, Franois. [et altres} Architecture et industrie. Centre George Pompidou.Paris, 1.984 Varis. Costruire avec les btons. Editions du Moniteaur. Paris, 2.00023026188 - Manteniment de l'EdificaciCrrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 2,5Crdits prctics: 2Hores setmana: 3Tipus: Optativa Lnia: BCodi departament dassignaci: 705Nom departament dassignaci: Construccions Arquitectniques IICoordinador: Vicen Gibert ArmengolProfessors: ngel Corral MiquelVicen Gibert ArmengolOBJECTIUSL'assignatura introdueix als estudiants en un coneixement dels edificis basats en la sevaperdurabilitat, destacant condicionants de disseny, materials, construcci i utilitzaci.Tamb es mostren les eines, de compliment obligatori o recomanable, que fan possibledur a terme una bona gesti del patrimoni edificat.SISTEMA DAVALUACIL'avaluaci de l'assignatura ser:Quatre exercicis amb un valor del 10% cadascun de la nota final.L'examen final est compost per un examen teric del 20% de la nota final i la defensad'un treball que representar el 40% de la nota final.PROGRAMA DE LASSIGNATURA1. PREVENCI I MANTENIMENT1.1. Necessitat del manteniment1.2. mbit d'aplicaci1.2.1. Edificis de nova construcci1.2.2. Edificis existents1.3. Normativa Legal1.3.1. Llei de l'habitatge1.3.2. Reglament del llibre de l'edifici2. TIPUS DE MANTENIMENT2.1. Manteniment preventiu2.2. Manteniment corrector2.3. Conceptes de durabilitat, vida til i cost global3. RECERCA I CLASSIFICACI D'EDIFICIS3.1. L'estructura3.2. Tancaments3.3. Installacions3.4. Acabats3.5. Altres condicionants d'un edifici4. EINES DE MANTENIMENT2314.1. ndex de qualitat en els edificis4.2. Programes de manteniment global4.2.1. Manual d's4.2.2. Planificaci4.2.3. Previsi de costos4.2.4. Calendari d'operacions i d'actuacions5. EL MANTENIMENT DE LES ESTRUCTURES5.1. Estructures murries5.2. Estructures de fusta5.3. Estructures d'acer5.4. Estructures de formig6. REALITZACI PRCTICA D'UN MANTENIMENT D'EDIFICIBIBLIOGRAFIA RECOMANADA Gesti i manteniment dedificis: Seminari. Servei de Rehabilitaci CAATB, 1993 Manteniment, installacions: fitxer. Rafael Bellmunt i Ribas. ITEC, 1991 Concreciones a la rehabilitacin de edificios. J.M. Cabeza Mndez. Sevilla, Consejode Colegio de Aparejadores y Arquitectos Tcnicos de Andalucia, 1992 Mantenimiento y gestin de los edificios. La tendencia europea: Jornadasinternacionas. CAATB, 2000BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA Mantenimiento de los edificios. Antonio Olmeda Moreno. COAATM Manual de test habitatge. CAATB, 198923226189 - Projecte de SeguretatCrrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 1Crdits prctics: 3,5Hores setmana: 3Tipus: Optativa Lnia: BCodi departament dassignaci: 705Nom departament dassignaci: Construccions Arquitectniques IICoordinador: Javier Azpiazu MonteysProfessors: Javier Azpiazu MonteysMireia Bosch PratRecomanacions:Haver cursat l'assignatura de Seguretat i PrevenciOBJECTIUSL'objectiu fonamental d'aquesta assignatura de Projectes de Seguretat s acabar deformar a l'estudiant amb les tcniques i mtodes ms adequats per poder garantir laseguretat i salut a les obres de construcci. Donant una visi global dels problemes msfreqents de l'exercici professional i els instruments necessaris per poder-los afrontar.La docncia sorganitzar en classes on sexposaran els conceptes fonamentals i eldesenvolupament dun treball prctic per part de lestudiant.SISTEMA DAVALUACIEs realitzaran controls orals durant el quadrimestre. La nota definitiva sobtindr amb lacorrecci del treball lliurat.PROGRAMA DE LASSIGNATURA1. Conceptes sobre laplicaci del RD 1627/19972. Tipus dobres2.1. Obra nova2.2. Reformes2.3. Enderrocs3. Estudi de les fases de lobra4. Riscos de cada fase de lobra5. Mesures preventives per als riscos tipus6. Documents bsics dun estudi i un pla de seguretat7. Aplicaci prctica. Realitzaci destudis i plans de seguretat en diferents tipus dobres8. Prctica dobra233BIBLIOGRAFIA RECOMANADA Normativa: Real Decret 1627/1997 de 24 d'octubre sobre les Disposicions mnimesde Seguretat i salutBIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA "Manual prctico para la eleboracin de Estudios de Seguridad y Salud en obras deedificacin" Ediciones Tecnographic, Sevilla. 1.999. Manuel Cervera Daz. "Curso de Seguridad y salud en el trabajo" Editorial Mc Graw Hill. Montoya Melgar,Alfredo23426190 Projecte dInteriorsCrrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 1,5Crdits prctics: 3Hores setmana: 3Tipus: Optativa Lnia: CCodi departament dassignaci: 719Nom departament dassignaci: Expressi Grfica Arquitectnica IICoordinador: Fernando Cisneros SorollaProfessors: Fernando Cisneros SorollaPere Mon TaillantOBJECTIUSLobjectiu principal daquesta assignatura s introduir a lestudiant en lestudi i lanlisi delespai interior aportant solucions racionals a programes de necessitats molt bsics, i quepugui adaptar-se amb ms seguretat a les posteriors assignatures de la lnia.Posar-lo en contacte amb problemes espacials, que reflexioni sobre les seves funcions ique plantegi, de forma coherent, diferents solucions.SISTEMA DAVALUACILavaluaci de lassignatura s continuada. Es proposaran i corregiran diferents treballsper a cada tema exposat a classe amb un pes especfic sobre la nota final dun 35%.Tamb shaur de realitzar un treball final amb un valor del 55% de la nota final. Ilassistncia a classe, la participaci i el nivell daportaci puntuar un 10% de la notafinal.PROGRAMA DE LASSIGNATURA1. Concepte despais sistema (solucionar un espai interior)1.1. Tancats1.2. Oberts1.3. Formes1.4. Estructura1.5. limitacions2. Subsistemes funcions (treballar la divisi de lespai en blanc, espais mnims)2.1. Mltiples2.2. Especfiques2.3. Comunes2.4. Individuals3. Anlisi crtic dun conjunt despais coneguts3.1. Serveis3.2. Oci3.3. Treball3.4. Relaci4. Dissenyar organigrames grfics (esquemes de zonificaci)2354.1. Relacions4.2. Organitzacions4.3. Proporci4.4. Situaci4.5. Legislaci5. Programa de necessitats (Dimensionar i relacionar necessitats)5.1. Econmic5.2. Temporal5.2.1. Privat: familiar i comercial5.2.2. Pblic: esportiu, oficial, sanitari6. Articulacions (Crear ambients en espais nics)6.1. Fsiques6.2. Mbils6.3. Sociolgiques6.4. AmbientalsBIBLIOGRAFIA RECOMANADA RUDOLF ARNHEIM. Arte y percepcin visual. Alianza Forma nm. 3. Madrid 1.988 PAUL LASEAU. La expresin grfica para arquitectos y diseadores. Ed. GG.1982. F CHING. Manual del dibujo arquitectnico. Ed. Gustavo Gili , 1999. M.C. ESCHER. El espejo mgico, 1994. DAVID PARSON. La Arquitectura natural BRUNO ERNST. Un mundo de figuras BRUNO MUNARI. Diseo y comunicacin visual. Ed. Gustavo Gili, 2000.BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA KARL GERSTNER. Disear programas ADRIAN FRUTIMGER. Disear signos, smbolos, marcas y seales MARTIN GADNER. Paradojas23626191 - Funci i Formes de Representaci dels EspaisInteriorsCrrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 1,5Crdits prctics: 3Hores setmana: 3Tipus: Optativa Lnia: CCodi departament dassignaci: 719Nom departament dassignaci: Expressi Grfica Arquitectnica IICoordinador: Pere Mon TaillantProfessors: Pere Mon TaillantBlanca Figueras QuesadaOBJECTIUSEducar la gestualitat, la constataci visual del tra, ladequaci ment-gest.Educar sobre els recursos grfics, sobre els seus materials, sobre els nous materials itcniques.Educar a percebre i comprendre la realitat arquitectnica existent.Ensenyar a adequar el dibuix al seu objectiu de plasmar larquitectura duna maneracoherent. El dibuix com a mitj dexpressi del pensament.Mostrar a lalumne com sarriba al dibuix, no a partir de lanlisi, sin de la percepci.Enriquir el llenguatge grfic de lestudiant i que li permeti expressar les seves idees entota la seva extensi.SISTEMA DAVALUACILavaluaci de lassignatura s continuada. Es proposaran i corregiran diferents treballsper a cada tema exposat a classe amb un pes especfic sobre la nota final dun 35%.Tamb shaur de realitzar un treball final amb un valor del 55% de la nota final. I laassistncia a classe, la participaci i el nivell daportaci puntuar un 10% de la notafinal.PROGRAMA DE LASSIGNATURATema 1: El llenguatge formal: Lnia, pla i slid.1.1. Relaci entre forma arquitectnica i el seu suport geomtric.Tema 2: La llum. Lombra.2.1. La llum i les ombres com agents definidors de lespai arquitectnic.2.2. Les tipologies espai-llum.2.3. Tridimensionalitat del dibuix a partir de lestudi del clar-fosc.2.4. Estudi i representaci de les textures dels materials a partir de la sevailluminaci.Tema 3: El color.3.1. Dimensions perceptives del color: Tonalitat, claredat i saturaci.3.2. Fenmens dinterrelaci. Harmonia. Composici.2373.3. Cromatisme a partir dels materials. El color local i la seva inserci en lespaiarquitectnic.Tema 4: Tcniques toves. Materials. Pigments. Tcniques daplicaci.Tema 5: Tcniques solubles en aigua.Tema 6: Tcniques fotogrfiques.BIBLIOGRAFIA RECOMANADA H. KPPERS. Fundamentos de la teora de los colores. Ed. Dumond. Colonia 1.978 L. DE GRANDIS. Teora y uso del color. Ed. Ctedra. Madrid 1.985 RUDOLF ARNHEIM. Arte y percepcin visual. Alianza Forma nm. 3. Madrid 1.988 E.H. GOMBRICH. Arte e ilusin. Ed. Gustavo Gili. Barcelona 1.979BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA W. KANDINSKY. De lo espiritual en el arte. Ed. Labor. Col. Punto Omega. Barcelona1988 PAUL KLEE. Teora della forma e della figurazione. Ed. Feltrinelli. Miln 1.95923826192 - Corrents Esttiques. Mtodes Grfics Creatius.Crrega docentTotal crdits: 6Crdits terics: 1,5Crdits prctics: 4,5Hores setmana: 4Tipus: Optativa Lnia: CCodi departament dassignaci: 719Nom departament dassignaci: Expressi Grfica Arquitectnica IICoordinador: Rafael Prez GonzlezProfessors: Rafael Prez GonzlezManel de Jess PalauJos Luis Roca de Vinyals IturrigagoitiaOBJECTIUSLassignatura es desenvolupa en dues parts: una terica on es proposa un recorregut atravs de les manifestacions ms rellevants dels ltims segles sobre les baseshistriques i estilstiques inicials, continuant amb posteriors actuacions, fins arribar almoment actual de larquitectura en tot el seu mbit i amb tota la seva riquesa artstica.Daltra part en formes de taller, on lobjectiu principal s el desenvolupament de lacapacitat de lestudiant per expressar en tcniques grfiques tradicionals ja especfiquesen altres assignatures de la lnia, es proposa: uns projectes dintervenci en determinatsespais i que consisteixen en la seva transformaci mitjanant models procedents delarquitectura, agafant com a exemple diverses obres darquitectes i creadors daquestsdos ltims segles en les seves respectives poques i estils. Emfasitzant lesbs i el seudesenvolupament com a cam per arribar al projecte final .SISTEMA DAVALUACIEs proposaran i corregiran diferents treballs per a cada tema exposat a classe amb unpes especfic sobre la nota final dun 50%. Es valorar amb un 10% lassistncia a classei la participaci activa dels estudiants.Es realitzar un examen amb una valoraci del 40% sobre la nota final.PROGRAMA DE LASSIGNATURA1. Tractat i evoluci dels diferents estils.2. Els estils a travs dels arquitectes.3. Tres poques a travs dels seus edificisa. El llenguatge clssic . Villa Rotonda (Palladio)b. Arquitectura i comunicaci . Museu de Mrida (Moneo)c. La nova visi, les avantguardes plstiques. Casa Farnsworth (Mies vander Rohe)Mtodes grfics. Creativitat2394. Elements darquitecturaFunci, tcnica, comunicaci espai, habitatge , forma i utilitat5. Tractats de linterior a travs de larquitectura expressada per un arquitecte.6. Transformaci de larquitecturaLofts, apartaments, habitatges singulars, mduls industrials, reciclatge: habitatge ioficina, petits edificis7. Arquitectura efmera8. Rehabilitaci despais9. Espais reduts10. Arquitectura com a creaci de lespai11. Mobiliari i arquitecturaTaller de dibuix, expressi , representaci i formes i els material per a la sevarepresentaciBIBLIOGRAFA RECOMANADA WILLIAM J.R.CURTIS. A La Memoria De Jay Pritzker. 1922-1999. Cuestin deopiniones desde una perspectiva histrica 1999 . Ed Poligrafa S.A. Barcelona 1999 EUGENE J.JONSON. Charles Moore Buildings and projects 1949-1986. Ed. Rizoliinternational publications . 1986 FCO ASENSIO CERVER. Un paseo por la arquitectura 1998. Arco Editorial S.A. SEMBACH KLAUS-GOSEL PETER. Diseo del mueble en el siglo XX. Ed. Taschen1989. LEONARDO BENVOLO. Introduccin a la arquitectura. 1992 Ed. CelesteBIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA PACO ASENSIO. Arquitectura de interiores. apartamentos. Ed. loft publications 2001 BEATE WEDEKIND. New York Interiors. 2002. Ed. Taschen LISA LOWATT SCHMIT. Paris Interiores . Ed. Taschen Nuevos conceptos en interiores. Atrium International .2001 GORAN SDRILDT Alvar Aalto arquitectura arte y diseo. Ed. G.G. Barcelona 2001 PHYLLIS RICHARDSON Grandes ideas para pequeos edificios. Ed G.G. Barcelona2001 TERENCE CONRAN Espacios reducidos. Ed. Blume 2002 NINIE NIESEWAND Rehabilitacin de espacios . Ed. Blume 200224026193 - Espai Interior i la Seva Ordenaci Respecte alExteriorCrrega docentTotal crdits: 6Crdits terics: 1,5Crdits prctics: 4,5Hores setmana: 4Tipus: Optativa Lnia: CCodi departament dassignaci: 719Nom departament dassignaci: Expressi Grfica Arquitectnica IICoordinador: Blanca Figueras QuesadaProfessors: Blanca Figueras QuesadaJess Esquinas DessyJos Lus Roca de Vinyals IturrigagoitiaOBJECTIUSAprofundir en els coneixements que permeten lestudiant resoldre la necessitat deposseir un instrument grfic de projecci, una geometria del disseny on disseny t eldoble significat dinvenci projecci i doperaci grfica per a la construcci -comunicaci de la prpia invenci .Desenvolupar la relaci directa entre dibuix i projecte. Educar la creativitat, educar elprocs del dibuix per educar el del projecte.Ensenyar a distribuir lespai en el que les persones desenvolupen la seva activitat diria,donant forma a tots aquells elements, tractaments i installacions que permetin resoldreaspectes funcionals, esttics i de qualitat de vida.Contemplar la tecnologia no noms com el resum de coneixements que possibiliten laconstrucci dun projecte, sin com a element bsic en la formulaci de les propostes.SISTEMA DAVALUACILavaluaci de lassignatura tindr un valor del 55% el projecte final i un valor del 35% eltreball en grup. La participaci en classe dels alumnes tindr un valor del 10% sobre lanota final.PROGRAMA DE LASSIGNATURA1. Metodologia del projecte1.1. Dimensi tcnica del projecte dinterior1.2. Procs delaboraci i possibilitats dintervenci en espais existents1.3. Principis ordenadors2. Ordenaci de lespai. Elements de composici2.1. Espai pblic - privat2.2. Espai interior - exterior2.3. Zonificaci, circulaci, funcionalitat, comunicaci i superfcie3. Estudi i anlisi de projectes3.1. Referents arquitectnics3.2. Teoria del llenguatge arquitectnic2414. Illuminaci. La llum i les ombres com agents definidors de lespai arquitectnic4.1. Tipologies espai-llum: artificial, natural5. Els materials i la seva representaci .5.1. Classificaci. Color. Textura. Combinaci6. Pre i Representaci dun projecte6.1. Volums6.2. Maquetes6.3. Perspectives7. Aspectes generals per al desenvolupament dun projecte7.1. Programa: necessitats7.2. Ratis de temps - s - superfcie7.3. Gestions: llicncies, pressupostos, normatives7.4. Documentaci: memries, medicions8. Els detalls en el projectes dinterior. Elecci del detall a grafiar i la seva representacigrfica, lescala , la textura, la comprensi.BIBLIOGRAFIA RECOMANADA ROGER A. CLARK. Arquitectura. Temas de composicin. Ed. GG, 1997. F.CHING .Arquitectura: Forma espacio y orden. Ed. G G1982. J:PANERO Dimensiones humanas en los espacios interiores. Ed GG 1983 JAIME NAVARRO CASAS. Iluminacin natural en arquitectura, 1983. Las medidas en arquitectura. COAC. P. ZELANSKI. El color. Ed blume. T.PORTER. Manual de tcnicas grficas para arquitectos, diseadores y artistas. GG1990.BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA Normativa dHabitabilitat en els edificis dHabitatges. Generalitat de Catalunya Ordenances de protecci contra incendis BOP 237 Ordenances del establiments de concurrncia pblica BOP 305 Ordenana dels usos del paisatge urb de la ciutat de Barcelona BOP 146 Normativa urbanstica metropolitana. rea metropolitana de Barcelona.Mancomunitat de municipis Barcelona FAD Fundaci Caixa Premis FAD d'arquitectura i d'interiorisme.Revistes Arquitectura e Interiorisme ON Diseo GA House Quaderns dArquitectura i Urbanisme Diseo Interior, Casa Viva, El Croquis24226194 - Projecte de SeguretatCrrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 1,5Crdits prctics: 3Hores setmana: 3Tipus: Optativa Lnia: CCodi departament dassignaci: 719Nom departament dassignaci: Expressi Grfica Arquitectnica IICoordinador: Jacint Bachs FolchProfessors: Jacint Bachs FolchRogelio Fernandez LosadaJaume Ferrer FontManuel Sarquella BrugatBenet Vil DalmauOBJECTIUSPretn ampliar els coneixements terics adquirits per lestudiant dArquitectura Tcnicaen lassignatura de Seguretat i Prevenci, per donar-li ms formaci en les dificultats quetrobar en linici de lexercici professional.Es tracta de transmetre diferents instruments de gesti en la prevenci de riscos laboralsi la seva dificultat daplicaci, en base a diferenciar i interpretar dos documents de gesti:lestudi i el Pla de seguretat i salutSISTEMA DAVALUACIa) Nota de curs: 45 % corresponent als treballs en grup, prctiques i exercicis decomprensi a realitzar al llarg del quadrimestre a classe.b) Examen final: 55 % corresponent a la valoraci i comprensi dels coneixementadquirits per lestudiant al llarg del quadrimestre.PROGRAMA DE LASSIGNATURAT-1: Estudi i Estudi bsic de seguretat i salut Concepte Elaboraci Tramitaci en collegis professionals.T-2: Contingut mnim de lEstudi bsic Memria descriptiva. Plec de condicions tcniques de seguretat Plnols. Documentaci grfica. Estat de medicions. Pressupost econmic de seguretatT-3: Contingut mnim de lEstudi de seguretat Memria descriptiva Plec de condicions tcniques de seguretat Enumeraci de riscos243 Prevenci del risc Avaluaci de riscos Plnols. documentaci grfica Estat damidaments Pressupost econmic de seguretatT-4: Estructura del tcnic competent Organitzaci del despatx professional Subjectes que intervenen en la construcci. Factors que determinen els tipus dempreses.T-5: Aplicaci en fase dExecuci Pla Agents que intervenen en lobra Propostes i alternatives a lEstudi Planificaci de lactivitat La Carta de PrevenciT-6: Altres documents en fase dexecuci Aprovaci del Pla Llibre dincidncies Informaci a lautoritat laboral Avs previ Comunicaci doberturaT-7: Anlisi de la documentaci grfica I Plnol de situaci (detall de lentorn) Plnol dimplantaci (intern solar)T-8: Exercici prctic n1 Desenvolupament de treball en grup a classeT-9: Anlisi de la documentaci grfica II Plnol en fase destructures Plnol en fase de tancaments i installacions Plnol en fase cobertaT-10: Exercici prctic n2 Desenvolupament de treball en grups a classeT-11: Anlisi de la documentaci grfica III Plnol dobra pblica Projectes durbanitzaci i obra civilT-12: Exercici prctic n3 Desenvolupament de treball en grups a classeT-13: Prctica en obraDurant el curs i segons la disponibilitat es realitzar una visita a obraBIBLIOGRAFIA RECOMANADA Guix Mora, J. El Proyecto de seguridad. Gestin de la seguridad. Edicions a.bs.1999 MUTUA UNIVERSAL MUTUAL DE SEGURIDAD, Gestin de la prevencin deriesgos laborales y de la proteccin del medio ambiente. 2001BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA CERVERA DAZ, Manuel, Manual prctico para elaboracin de Estudios deSeguridad y Salud en obras de edificacin. Ediciones Tecnographic, Sevilla 1999. MONTOYA MELGAR, Alfredo, Curso de seguridad y salud en el trabajo. EditorialMc Graw Hill, Madrid 1996. LLUIS Y NAVAS, Jaime, Derecho de la Seguridad e Higiene en el trabajo. CedecsEditorial S.L., Barcelona 1996. Rodrigo Mondelo, P. Ergonoma 2 Confort y estrs trmico. Edicions PC 1995.24426195 - mbit Jurdic de la Prevenci, Fonaments de lesTcniques de Millora de les Condicions i Aspectes Generalssobre Administraci i Gesti EmpresarialCrrega docentTotal crdits: 7,5Crdits terics: 3Crdits prctics: 4,5Hores setmana: 5Tipus: Optativa Lnia: DCodi departament dassignaci: 732Nom departament dassignaci: Organitzaci d'EmpresesCoordinador: Javier Llovera SezProfessors: Luciano del lamo DazJoaqun Aguirre LpezM. Ldia Guerra CaseiroDaniel Prez GuerraOBJECTIUSAmpliar la temtica prpia de la seguretat i la salut en el treball com a contingut imposatper normes jurdiques al temps que sestudia des del vessant de la gesti empresarial.SISTEMA DAVALUACIAvaluaci continuada, mitjanant el seguiment dels casos prctics i treballs realitzatspels estudiants, i un examen final per a aquells estudiants que no hagin superatl'avaluaci continuada, adaptant-se, en tot cas, als criteris establerts per la Normativa delCentre.PROGRAMA DE LASSIGNATURANormativa sobre prevenci de riscs laboralsSistema espanyol de la seguretat socialResponsabilitats en matria preventivaOrganitzaci de la prevenci a EspanyaNocions de dret del treballLegislaci bsica en relacions laboralsConclusions del mdul, exmens i qualificaciBIBLIOGRAFIA RECOMANADA Bonastre, Ramn. Manual de seguridad y de salud en el trabajo. Barcelona : Ariel,1996 Montoya Melgar, Alfredo. Curso de seguridad y salud en el trabajo. 2a ed. Madrid[etc.]: McGraw-Hill, 2000245BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA Toms Sala Franco, director. Derecho del trabajo. 11a ed. Valencia: Tirant lo Blanch,1997 Ramrez Cavassa, Csar. Seguridad industrial.2a ed. Mexico :Limusa, 200024626196 - Seguretat en el Treball i Tcniques Afins enPrevenciCrrega docentTotal crdits: 9Crdits terics: 6Crdits prctics: 3Hores setmana: 6Tipus: Optativa Lnia: DCodi departament dassignaci: 732Nom departament dassignaci: Organitzaci d'EmpresesCoordinador: Juan Carlos Lpez LpezProfessors: Llus M. Armengou MarsansJuan Carlos Lpez LpezMiguel Llovera CirizaJos Lus Pedragosa RaduaOBJECTIUSComplint les normatives i els reglaments vigents, i ampliant quan la singularitat delactivitat ho requereixi lestricte marc de la normativa amb la correcta gesti de laseguretat i en el treball, les empreses afronten el repte de disminuir els ndex de sinistresactuals. El nombre daccidents laborals que es produeix a Espanya destaca clarament enlmbit europeu per les seves elevades xifres, la qual cosa constitueix un repte per a laformaci de futurs professionals.La Llei de Prevenci de Riscos Laborals, a travs del Reglament publicat el gener de1997, marca la formaci i les aptituds exigides als professionals per poder gestionar demanera correcta la prevenci de riscos en una empresa. Els estudiants rebran laformaci necessria per complir amb la legislaci vigent, aix com tota una srie deinesque abastin els aspectes ms tcnics i especfics de la seguretat dins de la singularitatde cada activitat, cosa que els permetr analitzar els riscos, les amenaces, els mtodestcnics, els serveis de seguretat i les mesures dorganitzaci.SISTEMA DAVALUACIL'assignatura s'avaluar de la segent manera: Tres proves parcials que valdran, cadascuna, el 10% de la nota final. Assistncia a classe i visites a empreses: 10% de la nota final. Examen final: 60% de la nota finalPROGRAMA DE LASSIGNATURAInvestigaci daccidents com a tcnica preventivaAnlisi i avaluaci general de risc daccidentsMesures preventives deliminaci i reducci de riscsAnlisi, avaluaci i control de riscs especfics, protecci collectiva i individual EPIAnlisi, avaluaci i control de riscs especficsResidus txics i perillososPlans demergncia i autoprotecci247Inspecci de seguretats (auditories)BIBLIOGRAFIA RECOMANADA Reglamento de los Servicios de Prevencin. Real Decreto 39/1997, de 17 de enero,B.O.E. n 27 de 31 de enero. Madrid, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales DL1998 Cdigo Tcnico de la Edificacin NBE-CPI/96 Reglamento de Seguridad Contra Incendios en los Establecimientos Industriales Reglamento de Instalaciones de PCI Catlogo CEA de substancias txicas y peligrosas Tcnicas de Prevencin de Riesgos Laborales, Jos Ma. Corts Daz, Tebar, 1997. Manual para el Director de Seguridad, Manuel Sanchez Gomez-Melero, AlcobendasGrupo de Estudios Tcnicos, 1997.BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIAPgines webs dinters: www.getseguridad.com www.cepreven.es www.proteccincivil.org www.mtas.es www.aelaf.com www.afiti.com www.aitex.es www.lgai.es www.mfom.es www.renfe.esALTRES Seguridad en centros comerciales y grandes superfcies, Grupo Estudios Tcnicos24826197 - Higiene Industrial i Medicina en el TreballCrrega docentTotal crdits: 9Crdits terics: 9Crdits prctics: 0Hores setmana: 6Tipus: Optativa Lnia: DCodi departament dassignaci: 732Nom departament dassignaci: Organitzaci d'EmpresesCoordinador: Pedro Rodrguez MondeloProfessors: Llus M. Armengou MarsansRicard Ferrer RocaJosep Llimona BonfillPedro Rodrguez MondeloMariano Unzeta LpezOBJECTIUSL'estudiant ser capa d'identificar, mesurar i avaluar les exposicions laborals als agentsqumics, fsics i biolgics que poden existir en les diferents activitats industrials.Coneixer els criteris de valoraci, i els sistemes i tcniques de mesura i anlisi delsdiferents agents, aix com els mtodes de control de les exposicions.SISTEMA DAVALUACIEl sistema d'avaluaci consisteix en un examen final que comptar un 70% de la notafinal i els treballs a realitzar al llarg del curs, que comptaran el restant 30%.PROGRAMA DE LASSIGNATURAHigiene industrial: conceptes i objectiusTipus de contaminants en el medi ambientBranques especialitzades de la Higiene Industrial:- Higiene de camp- Higiene analtica- Higiene terica- Higiene operativaAgents qumicsToxicologia laboralEfectes dels contaminants qumics. Vies dentrada en lorganisme- via respiratria- via drmica- via digestiva- via parenteralProtecci Individual:Definici i conceptes generalsClassificaci dels equips de protecci individualAccions sobre el focus contaminant249Accions sobre el medi de propagaciAllament, confinament, ventilaci localitzada generalAgents fsicsSorollsVibracionsAmbient trmicAgents biolgicsAgents fsicsRadiacions ionitzantsRadiacions no ionitzantsVisites de camp (2)Normativa legal especfica:Reglament per al treball amb amiant, plom, clorur de vinil monmerSubstncies cancergenesNormativa legal especficaSubstncies molestes txiques i perillosesTreballs prohibits als menorsControl de lexposici i principis generalsMetodologia de lenquestaDeterminaci de les causes de lexposiciDeterminaci de la dosi dexposiciLes dosis de referncia: espanyola, UE, USACriteri davaluaci:Accions sobre lindividuExercici prctic, examen, conclusions del mdulBIBLIOGRAFIA RECOMANADA AMERICAN CONFERENCE OF GOVERNMENTAL INDUSTRIAL HIGIENISTS.Guidelines for the assesment of bioaerosols in the indoor environment Cincinnati.Ohio. 1989. AWBI, H. B. Ventilation of Buildings. E&FN SPON, Londres, 1991 BERANEK, L. L. Noise and Vibration Control. McGraw Hill, New York, 1971 GUASCH FARRS, J. Higiene industrial. Instituto Nacional de Seguridad e Higieneen el Trabajo. Barcelona. 1994. GUARDINO, X. y col. Seguridad y condiciones de trabajo en el laboratorio. InstitutoNacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. Barcelona. 1992.BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA DECRETO 2869/72 de 21/7/72. Reglamento de instalaciones nucleares y radiactivas REAL DECRETO 1316/89. Proteccin de los trabajadores frente a los riesgosderivados de la exposicin al ruido durante el trabajo REAL DECRETO 18981/91 de 30/12/91. Instalacin y utilizacin de aparatos derayos-X con fines de diagnstico mdico. Proteccin radiolgica REAL DECRETO 53/92 de 24/1/92. Reglamento sobre proteccin sanitaria contraradiaciones ionizantes UNE-EN-27243. 1993 Ambiente calurosos. Estimacin del estrs trmico en trabajadores, basado en elndice WBGT AENOR. 1993ALTRES250 www.prevencionintegral.com http://cep.upc.es www.mtas.es/insht http://www.aiha.org http://www.acgih.org/ http://www.abih.org/Docs/ih-links.htm25126198 - Matemtica Financera i Aplicacions EstadstiquesCrrega docentTotal crdits: 6Crdits terics: 4Crdits prctics: 2Hores setmana: 4Tipus: Optativa Lnia: Sense lnia assignadaCodi departament dassignaci: 725Nom departament dassignaci: Matemtica Aplicada ICoordinador: Francesc Panyella BrustengaProfessors: Francesc Panyella BrustengaOBJECTIUSL'assignatura comprn dues parts diferenciades. La primera es dedica a fer unaintroducci bsica a les matemtiques de les operacions financeres; concepted'equivalncia financera, valoraci de rendes i la descripci dels tipus ms importants deprstecs. Finalment es fan algunes aplicacions dels criteris de selecci d'inversions i dela interpretaci econmica de la derivada.L'objectiu bsic de la segona part s proporcionar una visi general dels conceptes,eines i metodologies que permeten dur a terme anlisis estadstiques. L'enfocament seminentment conceptual i prctic, introduint la teoria a partir d'exemples que reflecteixinsituacions reals, cercant la motivaci i l'inters dels estudiants perqu contemplin lapossibilitat d'aplicar aquestes tcniques a la seva vida professional i, en concret al mnde la construcci.SISTEMA DAVALUACIEl sistema d'avaluaci de l'assignatura s el segent: Un examen a meitat del quadrimestre de la part d'Aplicacions Estadstiques que serel 25% de la nota final. Prctiques amb Excel de la part de Matemtiques Financeres que ser el 15% de lanota final. Un examen final del quadrimestre de la part d'Aplicacions Estadstiques que ser el25% de la nota final. Un treball final de curs de la part de Matemtica Financera que ser el 35% de lanota finalPROGRAMA DE LASSIGNATURAI. Matemtica Financera:1. Rgims financers.2. Rendes financeres.3. Prstecs.4. Inversions.5. Interpretaci econmica de la derivada.II. Estadstica Aplicada:1. Eines bsiques per a la millora de la qualitat.2522. Models matemtics per caracteritzar la variabilitat. Distribuci normal.3. Distribuci d'estadstics en mostres aleatries simples.4. Comparaci de dos productes.BIBLIOGRAFIA RECOMANADA Borell Fontelles, Jos. La Repblica de Taxonia, Ejercicios de MatemticasAplicadas a la Economa. Madrid. Piramide, 1992. Fontanals Albiol. Hortensia. Matemtica Financiera. Supuestos. Barcelona:l'autora,1992. Lora Espinosa, Esteban; Perez Garzn, Jos. Curso de Matemtica Empresarial.Operaciones Financieras y Optimizacin. Madrid: Piramide,1991. Ruiz Amestoy, Jess Mara. Matemtica Financiera. Madrid: Centro de Formacindel Banco de Espaa,1988. Prat, A. [Et,al.]. Mtodos Estadsticos. Control y mejora de la Calidad. Ed. UPC,1994. Grima Cintas, Pere. [Et. al]. Problemes d'Estadstica. Ed. UPC. 1995BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA Amat, Oriol. Anlisis Econmico Financiero. Gestin 2000, 199725326199 - Organitzaci Industrial i d'Empreses i Gesti deRecursos HumansCrrega docentTotal crdits: 6Crdits terics: 3Crdits prctics: 3Hores setmana: 4Tipus: Optativa Lnia: Sense lnia assignadaCodi departament dassignaci: 732Nom departament dassignaci: Organitzaci d'EmpresesCoordinador: Jordi Fernndez GimenoProfessors: Ricard Montserrat GarcaOBJECTIUSLa idea s que, mitjanant aquesta assignatura, els estudiants es familiaritzin ambalguns problemes tpics de lO.I., com tamb amb els mtodes, les tcniques i elllenguatge; que adquireixin lesperit caracterstic de lO.I: considerar els problemesdorganitzaci com objecte dun estudi cientfic que ha de fer s de la quantificaci i lamodelitzaci per arribar a solucions eficients. Partirem en general de problemes a partirdels quals es vegi la convenincia dutilitzar unes certes tcniques. Els problemes poden,en alguns casos, relacionar-se amb el sector de la construcci; altres per, sntpicament industrials. Per ltim, es fa un reps a la importncia dels recursos humansdins les organitzacions empresarials aix com a la seva gesti.SISTEMA DAVALUACILa nota final es composa de: 20% Examen parcial no lliberatori. 60% Examen final 20% Treball sobre el llibre La Meta. Aquest llibre, de fcil lectura, relaciona fora btots els temes que es veuen durant el curs.PROGRAMA DE LASSIGNATURA1. Concepte i histria de lOrganitzaci Industrial2. Productes, producci i sistemes productius.Classificacions. Decisions en la gesti de la producci: disseny del sistema productiu ilogstic i direcci doperacions. Millora contnua. Enginyeria simultnia.3. Introducci a la teoria de la decisi.Concepte i classificaci dels problemes de decisi. Decisions en context determinista ialeatori. Decisi multicriteri.4. Problemes de localitzaci.Diferents problemes de localitzaci i ubicaci.5. Fiabilitat de sistemes.Concepte. Xarxes de fiabilitat. Procediments per a la millora de la fiabilitat.6. Programaci lineal.Aplicaci del mtode per a abordar problemes complexes. Plantejament de sistemes.2547. Gesti destocs.Importncia de la gesti destocs. Costos associats als estocs. Mtodes clssics.Tcniques JIT.8. Gesti de la qualitat.TQM. Eines per a la gesti de la qualitat.9. Distribuci en planta.Aplicaci del models per a la resoluci prctica de problemes.10. Fonaments de lOrganitzaci.L'organitzaci i el sistema social.11. Gesti estratgica.12. Gesti de Recursos Humans.Planificaci i selecci. Anlisi de llocs de treball. Orientaci i formaci. Sistemesdavaluaci de personal. Remuneraci i prestacions.13.- Motivaci i lideratge.Poltiques de motivaci. La figura del lder. Estils de lideratge.BIBLIOGRAFIA RECOMANADA Organitzaci de la Producci (8 volums). Aula ETSEIB. Ramon Companys. AlbertCoromines, 1996. Gestin de Recursos Humanos. Lloyd L. Byars. Ed. Mc. Graw Hill. Madrid 199725526200 - Electrnica i edificaciCrrega docentTotal crdits: 6Crdits terics: 4,5Crdits prctics: 1,5Hores setmana: 4Tipus: Optativa Lnia: Sense lnia assignadaCodi departament dassignaci: 710Nom departament dassignaci: Enginyeria ElectrnicaCoordinador: Josep Bordonau FarreronsProfessors: Josep Bordonau FarreronsRafael Martn Lamaison UriosteOBJECTIUSLassignatura presenta una introducci general a l'Electrnica en el seu primer mdul. Elsegon mdul presenta l'aplicaci de l'Electrnica als edificis, s a dir, la tecnologia delsedificis intelligents o Domtica.Al finalitzar l'assignatura, els estudiants tenen un coneixement dels conceptesfonamentals de l'Electrnica i estan preparats per aplicar-los a la comprensi i dissenybsic de sistemes domtics.La part terica es complementa amb prctiques de dos tipus. Unes es realitzen allaboratori d'Electrnica i serveixen per assentar els conceptes de tecnologia electrnica.Les altres s'enfoquen a l'anlisi de sistemes domtics actuals, mitjanant una visita a unedifici intelligent i la presentaci de realitzacions domtiques arreu del mn.SISTEMA DAVALUACIProva davaluaci continuada (llibera matria): al mes dabril, a l'hora de classe, 25% deltotal.Avaluaci de les prctiques, mitjanant assistncia, aprofitament i informe: 40 % del total.Examen final: 35 % del total (inclour preguntes relacionades amb les prctiques)PROGRAMA DE LASSIGNATURATEORIAMdul 1. Introducci a la tecnologia electrnica (15 hores)1. Fonaments delectricitat i teoria de circuitsCorrent, voltatgeLleis de KirchoffResistncia, divisor de tensi, condensador2. Concepte de senyal, senyal elctric, senyals analgics i digitals3. Dispositius i histria: el transistorEl transistors BJT i FET4. Procs analgic, procs digitalCodificaci en binari naturalFuncions lgiques bsiques i realitzaci en tecnologia CMOSMissatge256L'amplificador operacional5. Circuits integrats, histriaMemriesProcessadors, PDisplaysConcepte dASICSensors electrnics, microsistemes6. Interconnexi, crrega, ampla de banda, fibra pticaMdul 2. Els sistemes electrnics i la domtica (30 hores)1. Introducci als sistemes electrnicsGeneralitats sobre microprocessadors i microcomputadors.Arquitectura dels computadors personals.2. Sistemes electrnics de procs i controlVisi estructurada del procs dinformaci i control.Classificaci dels elements tecnolgics involucratsSensors i transductors. Classificaci. Parmetres fonamentals.Exemples de sensors per aplicacions en domtica.Actuadors.Elements auxiliars: bateries, visualitzadors, fonts denergia alternatives.3. Xarxes aplicades a domticaNocions fonamentals de xarxes de comunicacions: arquitectura de xarxes,protocols.El concepte de bus domtic.4. Busos domticsEl bus EHSEl sistema CyberHouseTecnologia LonWorks5. AplicaciPRCTIQUESQuatre prctiques de 2 hores, al laboratori delectrnica de lETSEIB en grups de dosestudiants. L'avaluaci inclour assistncia i aprofitament.Visita a un edifici amb installaci domtica (amb informe individual de la visita).Demostraci de dos sistemes domtics: Sistemas para Viviendas Inteligentes y BJBIBLIOGRAFIA RECOMANADA Jakob Millman. Microelectrnica. Ed. Hispano-Europea, 1992 J. Bordonau, Domtica. Transparncies i manual de prctiques, 1999, (CampusDigital EUPB). Edificios inteligentes y domtica. Autor: Santos F. Laserna Larburu, Bilbao, LogicalDesign, 1999.BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA Approaching home automation. A Guide to Using X-10 Technology. Bill Berner, GraigElliott Domtica sistemas de control para vivendas y edificios. Autor: J.M. Quinteiro, J.Lamas, J.D. Sandoval. Edici: 2000 Household Web. A guide to automating your home for on-site and remotemanagement using CyberHouse and your PC. by David Nelson and David Wacker25726201 - Fonaments de ProgramaciCrrega docentTotal crdits: 6Crdits terics: 1,5Crdits prctics: 4,5Hores setmana: 4Tipus: Optativa Lnia: Sense lnia assignadaCodi departament dassignaci: 725Nom departament dassignaci: Matemtica Aplicada ICoordinador: Albert Ferrer BioscaProfessors: Albert Ferrer BioscaOBJECTIUSTot i la introducci dels recursos informtics en tots els terrenys professionals i enparticular en el de l'Arquitectura Tcnica, l'especialitzaci d'algunes tasques de clculdemana que el professional disposi d'una formaci que li permeti el disseny d'aquellesaplicacions que, pel seu carcter especfic, no es troben a l'oferta general de programesinformtics. Aix doncs, els objectius bsics de l'assignatura sn: per una banda, quel'estudiant adquireixi la capacitat de dissenyar algorismes de resoluci de problemes,independentment del llenguatge de programaci en el que hagin de ser implementats. Ensegon lloc, hi ha la traducci de l'algorisme a un llenguatge de programaci compilable ila seva posterior execuci. I finalment l'estudi d'alguns mtodes numrics que poden serutilitzats en la resoluci de problemes tcnics que es tracten en l'Arquitectura Tcnica.L'enfocament de l'assignatura s eminentment prctic, s'analitzen exemples i s'utilitzal'ordinador per a les prctiques. En aquesta assignatura es potencia l's de recursos,com ara l'accs a la xarxa web o la utilitzaci de la Intranet de l'EUPB tant pel que fa aagilitar la comunicaci, com per a compartir/enviar material (exercicis proposats, treballs,apunts,..).SISTEMA DAVALUACIEs proposa una avaluaci continuada del treball realitzat durant les sessions prctiques.Durant tot el curs el professor avaluar l'actitud, l'inters, etc. i tamb, la resolucid'exercicis que es proposen al final de cada tema. El lliurament dels exercicis resoltsrepresenta el 20% de la nota final. A mitjans del quadrimestre es fa una prova, delcontingut de l'assignatura donat fins aleshores, que representa un 20% de la qualificacifinal. Al final del quadrimestre un examen amb una part de programaci en llenguatge C iuna altra daplicaci dalgun dels mtodes numrics explicats dna el 60% de laqualificaci final. D'acord amb l'estudiant aquest examen final es pot substituir per larealitzaci d'un treball d'aplicaci a un exemple concret.PROGRAMA DE LASSIGNATURAPart I. Programaci.Lli 1. Introducci a la programaci. Llenguatge C.Lli 2. Estructures algorsmiques bsiques.Lli 3. Accions condicionals i iteratives.258Lli 4. Punters i Funcions.Part II. Aplicacions.Lli 5. Zeros de funcions.Lli 6. Interpolaci.Lli 7. Resoluci de sistemes dequacions lineals.Lli 8. Exemples tcnics.BIBLIOGRAFIA RECOMANADA A. FERRER, M. MITJANA Introducci al llenguatge C. EUPB (apunts) G. GOTTFRIED. Programacin en C. Schaum 2ona Edici . Mc Graw Hill, 1997. M. GRAU, M. NOGUERA Clcul Numric. Edicions UPC, 1995. BONET, C et al. Clcul Numric. Edicions UPC, 1994.BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA H. SCHILDT. C Guia de Autoenseanza. Serie McGraw Hill de Informtica., 1995. B. KERNIGHAN, D. RITCHIE. El lenguaje de programacin C. Prentice Hall 1987. A. AUBANELL, A. BENSENY, A. DELSHAMS. Eines bsiques de clcul numric Publicacions UAB, 1991. C. FROBERG Introduccin al anlisis numrico. Vicens-vives 1981.25926202 - Gesti de la Prevenci de Riscos Laborals i AltresActuacions en Matria de PrevenciCrrega docentTotal crdits: 7Crdits terics: 4Crdits prctics: 3Hores setmana: 4Tipus: Optativa Lnia: Sense lnia assignadaCodi departament dassignaci: 732Nom departament dassignaci: Organitzaci d'EmpresesCoordinador: Juan Carlos Lpez LpezProfessors: Ins Dalmau PonsJuan Carlos Lpez LpezOBJECTIUSCom a conseqncia de lautomatitzaci i aplicaci de les noves tecnologies i de lesnoves formes dorganitzaci del treball, lantic concepte de la prevenci, basat en laprotecci dels treballadors davant els danys possibles produts pels accidents de treball iles malalties professionals, ha estat desplaat per la consideraci de qualsevol tipus derisc existent en el lloc de treball.En base a les premisses anteriors, aquest mdul pretn capacitar els alumnes perplanificar, executar, avaluar i corregir sistemes de gesti adequats a les necessitats deles empreses, dacord amb les pautes establertes per la Llei de Prevenci de RiscosLaborals i amb la sistemtica definida en el Reglament dels Serveis de Prevenci.SISTEMA DAVALUACIL'assignatura s'avaluar de la segent manera: Es faran dues proves parcials que valdran, cadascuna, el 15% de la nota final. Assistncia a classe i visites a empreses: 10% de la nota final. Examen final: 60% de la nota finalPROGRAMA DE LASSIGNATURAAplicaci a sectors especials: construcci, indstries extractives, transport, pesca iagriculturaPlanificaci PrevenciOrganitzaci de la Prevenci visita a una benzinera visita a fbrica VilanovaConclusions del mdul, i avaluaciBIBLIOGRAFIA RECOMANADA Reglamento de los Servicios de Prevencin Norma UNE 81900260 ISO 9000 ISO14001 AENOR (Reglas Generales para la implantacin de un sistema de gestin de la PRL) Gestin Integrada de Servicios y Seguridad, Manual para proyectos y gestin. Grupode Estudios Tcnicos Dpto. de Prevencion MAPFRE, "Manual de Seguridad en el Trabajo", FundacinMAPFRE, Madrid 1.991 Amado Salgueiro: "El Arte de Establecer Objetivos", AENOR 1994BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA Pgines web de inters www. proteccioncivil.org www.aenor.es www.aelaf.com www.afiti.com www.boe.es www.mfom.es www.bcn.es www.winterthur.esALTRES "Manual para el director de seguridad", Grupo Estudios Tcnicos "Gestin Integrada de Servicios de Seguridad", Biblioteca de Seguridad, GrupoEstudios Tcnicos26126203 - Ergonomia i Psicosociologia AplicadaCrrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 4,5Crdits prctics: 0Hores setmana: 3Tipus: Optativa Lnia: Sense lnia assignadaCodi departament dassignaci: 732Nom departament dassignaci: Organitzaci d'EmpresesCoordinador: Pedro Rodrguez MondeloProfessors: Pedro Rodrguez MondeloOBJECTIUSL'objectiu d'aquesta assignatura s que l'estudiant conegui les bases de l'ergonomia i dela psicosociologia: Disseny de llocs de treball, disseny antropomtric, estudi de l'entornambiental, problemes d'estrs i crrega mental, etc.SISTEMA DAVALUACIEl sistema d'avaluaci consisteix en un examen final que comptar un 70% de la notafinal i els treballs a realitzar al llarg del curs, que comptaran el restant 30%PROGRAMA DE LASSIGNATURA Ergonomia: conceptes i objectius Condicions ambientals en Ergonomia Concepte i disseny del lloc de treball i antropometria Crrega fsica del treball Crrega mental del treball Factors de naturalesa psicosocial Estructura de lorganitzaci Caracterstiques de lempresa Estrs i altres problemes psicosocials Conseqncies dels factors psicosocials nocius, i la seva avaluaci Intervenci psicosocial Conclusions del mdul, examen i qualificaciBIBLIOGRAFIA RECOMANADA FAGOR. Mtodo de evaluacin de las Condiciones de Trabajo. Navarra: FAGOR,1996 KELLERMANN, F. et al.. Manual de Ergonoma: estudios para mejorar el rendimientoindustrial. Barcelona: Paraninfo, 1967 LEHMANN, G. FIsiologa prctica del trabajo. Aguilar. Madrid 1960 PEREDA, S. Ergonoma. Diseo del entorno laboral. Endema, Madrid, 1993262 RENAULT. Manual de Ergonomia - COncepsin y REcepcin de Puestos deTrabajo. Valladolid: RENAULT, 1985 VIA, S. y GREGORI, E: Ergonoma. La HAbana; C y E, 1987 MONDELO, P., GREGORI, E. y BARRAU, P. Ergonoma 1. Fundamentos.Barcelona: Edicions UPC, 2001 CUENCA, R. Introduccin a la prevencin de riesgos laborales de origenpsicosocial. Madrid: INSHT Documentos divulgativos 1996 DEL HOYO, M A. Estrs laboral. Madrid: INSHT. Documentos divulgativos. 1997BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA HELANDER, M. Human Factors/Ergonomics for Building and Construction. NewYork: Wiley-Interscience, 1981 INVERGARD, T. Handbook of Control Room Design an dErgonomics. London:Taylor & Francis, 1989 ALDEN, D.G., DANIELS, R.W. and KANARICK, A.F. Keyboard Design andOperation: A Review of the Major Issues. Human Factors, 1972, 14(4), 275-293 BOYCE, P.R. Human Factors in Lighting. New York: MacMillan Publishing Company,1981 FANGER, P.O. Thermal Comfort. New York: McGraw-Hill, 1972 KALIMO, R. ; LINDSTRM, K. & SMITH, M. Psychosocial approach in occupationalhealth. In Salvendy, G.(ed.) Handbook of human factors. Chap 33, pp.1060-1078.New York: John Wiley & Sons.1996. 2 Ed NOGAREDA, C. y otros. Psicosociologa del trabajo. Madrid: INSHT.1995 ROBBINS, S.P. Comportamiento organizacional: Conceptos, Controversias,Aplicaciones. Pretice Hall. Pearson. 1998 (Comunicacin)ALTRES www.prevencionintegral.com http://cep.upc.es www.mtas.es/insht http://www.cdc.gov/spanish/niosh/olnk-sp.html http://europe.osha.eu.int/home/es/26326204 - Projecte de SeguretatCrrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 2Crdits prctics: 2,5Hores setmana: 3Tipus: Optativa Lnia: Sense lnia assignadaCodi departament dassignaci: 732Nom departament dassignaci: Organitzaci dEmpresesCoordinador: Jaume Guix MoraProfessors: Jaume Guix MoraOBJECTIUSPretn ampliar els coneixements terics adquirits per lestudiant dArquitectura Tcnica alassignatura de Seguretat i Prevenci, per tal de donar-li ms informaci davant lesdificultats que trobar a linici de lexercici professional.Es tracta de transmetre diferents instruments de gesti en la prevenci de riscos laboralsi la seva dificultat daplicaci en base a diferenciar i interpretar dos documents de gesti:lestudi i el Pla de seguretat i salut.SISTEMA DAVALUACIa) Nota de curs: 45% corresponent als treballs en grup, prctiques i exercicis decomprensi a realitzar al llarg del quadrimestre.b) Examen final: 55% corresponent a la valoraci i comprensi dels coneixementsadquirits per lestudiant al llarg del quadrimestre.PROGRAMA DE LASSIGNATURAT1: Introducci: Aplicaci Normativa Antecedents Reial Decret 1627/1997, de 24 doctubre, disposicions mnimes de seguretat i salut mbit daplicaciT2: Estructura de lempresa: Organitzaci de lempresa Subjectes que intervenen a la construcci Factors que determinen els tipus dempreses Estatuts dels TreballadorsT3: Tipologies dempreses: El promotor El contractista El subcontractista El treballador autnom Lempresa principal El cap de famlia i la seva exclusi com a empresariT4: Aplicaci en fase de Projecte (I): El projectista264 Direcci facultativa El coordinador de seguretat i salut Estudi de seguretat i salut:- concepte- elaboraci i tramitaci- contingut mnim Estudi bsic de seguretat i salut:- concepte- elaboraci i tramitaci- contingut mnimT5: Aplicaci en fase de Projecte (II): Pla de seguretat Llibre dincidncia Documentaci Informaci a lautoritat laboral- avs previ- comunicaci doberturaT6: Aplicaci en fase dExecuci: El coordinador de seguretat i salut Atribucions i responsabilitats La propietat Larquitecte Larquitecte tcnic El contractista Fases de ledificaciT7: Desenvolupament del contingut del projecte Memria descriptiva Plec de condicions particulars Plnols. Documentaci grfica Amidaments Pressupost de seguretatT8: Aplicacions prctiques: Exemples Desenvolupament treball en grupPrctiques en obres de construcciBIBLIOGRAFIA RECOMANADA GUIX MORA, Jaume, El Proyecto de seguridad. Gestin de la seguridad. Edicionsa.bs. 1999 MUTUA UNIVERSALMUTUAL DE SEGURIDAD, Gestin de la prevencin deriesgos laborales y de la proteccin del medio ambiente. 2001BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA CERVERA DAZ, Manuel, Manual prctico para elaboracin de Estudios deSeguridad y Salud en obras de edificacin.Ediciones Tecnographic, Sevilla 1999. MONTOYA MELGAR, Alfredo, Curso de seguridad y salud en el trabajo.EditorialMc Graw Hill, Madrid 1996. LLUIS Y NAVAS, Jaime, Derecho de la Seguridad e Higiene en el trabajo. CedecsEditorial S.L., Barcelona 1996. RODRIGO MONDELO, Pedro, Ergonoma 2 Confort y estrs trmico.. EdicionsUPC199526526205 - Acustica Arquitectnica. Allament Acstic i TrmicCrrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 3Crdits prctics: 1,5Hores setmana: 3Tipus: Optativa Lnia: Sense lnia assignadaCodi departament dassignaci: 720Nom departament dassignaci: Fsica AplicadaCoordinadora: Carlota E. Auguet SangrProfessors: Angelina PearandaRecomanacions:Grups de 30 estudiantsOBJECTIUSLobjectiu daquesta assignatura s que lestudiant disposi dels coneixements bsicsnecessaris per tal de confrontar-se a problemes de confort acstic i lumnic dins lmbitarquitectnic. Lestudiant que hagi cursat aquesta assignatura haur destar preparat perrealitzar anlisi de les condicions acstiques i lumniques existents dins un local, tant desdel punt de vista dallament acstic, de la reverberaci i altres condicionants acsticsrellevants pels diferents usos dels locals, com del confort dilluminaci. Aix mateix,haur de poder planificar el condicionament acstic i lumnic de locals en projecte i deplantejar solucions adequades als problemes acstics trobats en locals existents.SISTEMA DAVALUACILexamen final representar el 60% de la nota final.Es far una prova escrita a classe, al llarg del quadrimestre, la nota de la qual suposarel 30% de la nota final.Les activitats prctiques realitzades durant el curs suposaran el 10% de la nota final.PROGRAMA DE LASSIGNATURATema 1 . El so i la seva propagaci.Ones sonores. Qualitats del so. Ones de pressi. Nivell de pressi sonora, nivell depotncia acstica i nivell d'intensitat. Suma i resta de decibels: soroll de fons.Transmissi del so en espais oberts. Fonts puntuals. Fonts lineals: carreteres.Esmortiment de les ones acstiques per l'aire.Tema 2. Amidament del soroll.Soroll. Fonts de soroll. Estudi per freqncies. Bandes d'octava i de teros d'octava.Nivells de pressi sonora ponderats. Corba de ponderaci A. Nivell sonor equivalent.ndex de valoraci del soroll de trnsit. Altres ndex utilitzats en la prctica.266Sonmetres. Efectes fisiolgics del soroll i criteris d'exposici. Directives de la C.E.E.Normativa bsica i ordenances municipals. Tema 3. Absorci del so.Absorci acstica d'una superfcie. Coeficient d'absorci. Temps de reverberaciTR60. Frmula de Sabine. Medici dels coeficients d'absorci. Tipus de materialsabsorbents. Materials porosos i fibrosos. Taulers reflexius i membranes.Ressonadors.Tema 4. Condicionament acstic.Temps ptim de reverberaci. Ressons. Intelligibilitat de la paraula. Correcciacstica.Sales petites. Sales grans. Freqncies de ressonncies. Reflectors de so. Salesrectangulars. Altres formes. Superfcies cncaves. Exemples de sales.Tema 5. Allament acstic.Tipus de soroll. Sorolls aeris. ndex de debilitament acstic. Allament acstic brut.Allament acstic normalitzat. Medici de l'allament acstic. Parets simples.Freqncia crtica i Llei de masses. Obertures i parets heterognies. Ponts acstics.Parets dobles. Pantalles acstiques. Sorolls d'impacte i vibracions. Lloses flotants.Esmortedors. Soroll de les installacions. Clcul de silenciadors.Tema 6. Allament trmic.Mecanismes de transport de calor. Distribuci de temperatures en els tancaments.Allament i confort trmic. Estudio particular de tancaments amb cambra d'aire.Aplicacions.Tema 7. Illuminaci.Magnituds i unitats. Fotometria. Temperatura de color. Llums. Mapes lumnics.Confort lumnic en diferents condicions. Illuminaci en vies urbanes.ACTIVITATS PRCTIQUES Medici del temps de reverberaci en un local i de l'allament acstic entre 2 locals(2h). Visita a la cambra reverberant i la cambra anecoica del Campus Nord (1h) (opcional). Realitzaci del mapa lumnic d'un local.BIBLIOGRAFIA RECOMANADA R. Josse, La acstica en la construccin, Ed. Gustavo Gili (1975). M. Meisser, Acstica de los edificios, Ed. Tcnicos Asociados (1973). M. Recuero y C. Gil, Acstica Arquitectnica, Ed. Por el autor (1993). A. Carrin, Diseo acstico de espacios arquitectnicos, Ed. UPC (1998). H. Arau, ABC de la Acstica Arquitectnica, Ed. CEAC (1999). A. Isalgu Buxeda, Fsica de la llum i el so, Ed. UPC (1993). F.P. Incropera y D.P.de Witt, Fundamentos de transferencia de calor, Ed. PrenticeHall (1999). J. Linares, A. Llopis, J. Sancho y V. Gmez, Trmica en la edificacin, Ed. LlibreraPolitcnica (Universidad de Valencia) ISBN 84-931209-2-8 (1996). P. Vandeplanque, L'eclairage, Ed.Tec-Doc Lavoisier, Pars(1993).BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA G. Kurtze, Fsica y tcnica de la lucha contra el ruido, Ed. Urmo (1972) ISOVER, Manual del aislamiento, Caizares, Artes Grficas, Madrid.267 J.M. Querol, Manual de mesurament i avaluaci del soroll, Generalitat de Catalunya,Dept. de Medi Ambient (1994). M. Recuero Acstica Arquitectnica, Soluciones prcticas, Ed. Paraninfo (1992). L.L. Beranek y I.L. Ver, Noise and vibration control engineering, John Wiley (1992). M.D. Egan, Architectural Acoustics, McGraw-Hill (1988). R. Lamoral, Acoustique et Architecture, Masson (1975).APUNTS C.E. Auguet, E. Cam, A. Pearanda y L. Ramrez-Piscina, Acstica arquitectnica.Problemas y actividades, Copistera de la E..U.P.B., (U.P.C.) 1996.26826206 - Projecte dInstallacions d'Energia Solar, Trmica iFotovoltaica.Crrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 2Crdits prctics: 2,5Hores setmana: 3Tipus: Optativa Lnia: Sense lnia assignadaCodi departament dassignaci: 720Nom departament dassignaci: Fsica AplicadaCoordinadora: Inmaculada Rodrguez CantalapieraProfessors: Inmaculada Rodrguez CantalapieraAlejandro Falcones de SierraOBJECTIUSL'estalvi energtic i l'aprofitament de les energies alternatives sn una fita cada vegadams important per a la vida a les ciutats. Tant s aix, que a l'ordenana General delMedi Ambient Urb a Barcelona s'ha desenvolupat un annex sobre Captaci SolarTrmica. Creiem que s molt convenient que els estudiants puguin tenir la possibilitat deconixer els fonaments necessaris per a la seva correcta interpretaci i aplicaci.SISTEMA DAVALUACIEs far de la manera segent: 30% de problemes presentats a classe; 20% de lexamenparcial; 50% presentaci i defensa dun projecte.PROGRAMA DE LASSIGNATURA1. Introducci a l'energia solar2. Normativa: Ordenana Municipal de Captaci solar trmica a Barcelona3. Energtica solar4. Sistemes d'aprofitament trmic5. Sistemes de conversi elctrica6. Projecte dinstallaciBIBLIOGRAFIA RECOMANADA Energa Solar edificacin y clima. Guillermo Yaez. Ministerio de Obras Publicas yUrbanismo,1982. Ordenanza General de Medio Ambiente Urbano. Gaseta Municipal de Barcelona,num.24,26,1999.BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA www.censolar.es26926207 - Histria de la Construcci a CatalunyaCrrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 4,5Crdits prctics: 0Hores setmana: 3Tipus: Optativa Lnia: Sense lnia assignadaCodi departament dassignaci: 703Nom departament dassignaci: Composici ArquitectnicaCoordinador: Jaume Rosell ColominaProfessors: Ramon Graus RoviraJaume Rosell ColominaOBJECTIUSEl conreu de la histria de la construcci s una aportaci especfica que l'Escola fa a lahistria de Catalunya. Per a l'estudiant, la reflexi de la histria de la construcci a laCatalunya contempornia representa el coneixement de les raons que han portat a unadeterminada manera de construr, en altres poques genuna; i tamb a l's d'unsmaterials, d'unes tcniques i al coneixement de les obres que seran objecte d'intervencidurant el seu exercici professional.SISTEMA DAVALUACIL'avaluaci es basa en dos exmens: un a mig curs (dedicat al mn preindustrial) i l'altreal finalitzar les classes (dedicat al mn industrial).PROGRAMA DE LASSIGNATURAS'ofereix una visi panormica de la histria contempornia de la construcci catalanaque comena per recordar les bases de partida de la construcci preindustrial i exposa elnaixement, la sistematitzaci, l'esplendor i la decadncia d'una manera genuna deconstruir que anomenem "construcci catalana", per acabar amb una reflexi sobre lamodernitzaci dels darrers decennis.I. LES BASES DE PARTIDALa construcci a la Catalunya preindustrialCaracterstiques de la construcci preindustrial a CatalunyaConstruir amb pedraLa cal i el guix: arrebossats, estucs i emblancatsConstruir amb fustaProducci i s del ferro i altres metallsConstruir amb terra: la tpiaMurs i voltes de maRevestiments i altres materials cermicsLa casa, del camp a la ciutatII. LES TRANSFORMACIONS DEL SEGLE XVIIIRacionalitat i fortificaci270El naixement de la construcci catalana modernaIII.ELS EFECTES DE LA INDUSTRIALITZACIDe la Guerra del Francs a la RestauraciLa sistematitzaci de la construcci catalanaL'arribada del ferroInfraestructures i equipamentsANYS DE MODERNITZACIDe la Restauraci a la Guerra CivilEl nou paper de l'ornamentArtesania i indstriaEl ferro, emblema del progrs industrialEsplendor de la construcci amb maLa construcci amb formig armatLa construcci entre la tradici i la renovaciBIBLIOGRAFIA RECOMANADA GRAUS, Ramon; ROSELL, Jaume: Histria de la Construcci a la Catalunyacontempornia. Apunts mecanoscrits. Barcelona, 2002BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA ARRANZ, Manuel: La menestralia de Barcelona al segle XVIII. Els gremis de laconstrucci. Proa i Arxiu Histric de la Ciutat. Barcelona, 2001. MARTIN, Feliu: Pedra a la Floresta. Collegi d'Aparelladors i Arquitectes Tcnics deBarcelona, 1988. MOLERA, Pere; BARRUECO, Consol: Llibre de la Farga. Rafael Dalmau. Barcelona,1983. MONTANER, Josep Maria: "Escaleras, patios, despensas y alcobas. Un anlisis dela evolucin de la casa artesana a la casa de vecinos en Barcelona". ArquitecturasBis, n.51 de setembre de 1985, pp 1-12. PARICIO, Antoni: Els secrets de l'Eixample. Universitat Politcnica de Catalunya.Barcelona, 2001. MONTANER, Josep Maria: Cent anys de construcci, cent anys del gremi deconstructors. Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques. Barcelona,1992. ROSELL, Jaume: Veus "aparellador", "arquitecte", "enginyer", "fuster", "mestre decases", "paleta", "picapedrer". MESTRE, Jess (dir). Diccionari d'Histria deCatalunya. Edicions 62. Barcelona, 1993. ROSELL, Jaume: La construcci en l'arquitectura de Barcelona a finals del segleXVIII. Tesi doctoral indita dirigida per Pere Hereu. Universitat Politcnica deCatalunya. Barcelona, 1996. ROSELL, Jaume; SUBIRATS, Miquel: La producci de cal ahir. El procspreindustrial de producci de cal a la comarca del Montsi. Collegi d'Aparelladors iArquitectes Tcnics de Barcelona. Barcelona, 1987.27126208 - Alternatives Energtiques en l'EdificaciCrrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 3Crdits prctics: 1,5Hores setmana: 3Tipus: Optativa Lnia: Sense lnia assignadaCodi departament dassignaci: 705Nom departament dassignaci: Construccions Arquitectniques IICoordinador: Antoni Caballero MestresProfessors: Antoni Caballero MestresRecomanacions:Per tal d'aconseguir un bon aprofitament de l'assignatura s necessari que l'estudiantestigui familiaritzat en quatre blocs generals de coneixement:a) Distribuci i Condicionament de les installacions en els sistemes artificials de controlambiental.b) La tecnologia actual dels sistemes actius de control ambiental.c) Geometria Descriptiva. Calor i So.d).Processos constructius actuals i les seves repercussions higrotrmiquesOBJECTIUSAquesta assignatura pretn donar una visi globalitzadora de les possibilitats en el sectordomstic i serveis d'utilitzaci de les energies alternatives. I en conseqncia, sota eldenominador com la racionalitzaci energtica, preparar uns tcnics capaosd'entendre i aplicar els nous sistemes de producci, magatzematge, distribuci i s de lesenergies alternatives.SISTEMA DAVALUACIEs realitzaran dos exercicis amb un valor del 20%, cadascun, sobre la nota final.Durant la segona part del quadrimestre es far una avaluaci parcial amb un valor del60% de la nota final.Les avaluacions parcials podran ser recuperades en l'examen corresponent de gener ode juny i amb un valor no superior al 60%.PROGRAMA DE LASSIGNATURACAPITOL 1. Racionalitzaci energtica.1. Demanda energtica, potencial energtic mundial, evoluci del consumenergtic.2. Tona equivalent de carb (TEC). Recursos convencionals. Recursos noconvencionals.3. Fonts naturals d'energia. Energia Solar, Elica, Geotrmica, Gravitatria,Hidrulica, Biomasa.2724. Energies renovables: - d'origen Solar: Solar, Elica, Gradients trmics marins,Bioconversi, Hidrulica5. Elements de captaci6. Sistemes d'aprofitament i acumulaciCAPTOL 2. Sistemes i processos d'utilitzaci, en el sector domstic de serveis,d'energies renovables1. L'edifici com operador trmic2. Assolellament3. La influncia de l'entorn en el microclima.4. Arquitectura Bioclimtica5. Regulaci ambiental i tipologia constructiva6. Anlisi dels diferents tipus i usos arquitectnics segons el control ambiental.CAPITOL 31. Sistemes d'illuminaci natural2. Sistemes de control acstic3. Sistemes de control higrotrmicCAPTOL 4. Possibilitats de racionalitzaci Urbana1. El macroclima d'una ciutat.2. El material urb i les seves conseqncies microclimtiques.3. Possibilitats en la producci i distribuci de les energies alternatives en lesdiferents tipologies urbanstiques3.1. Casc Antic.3.2. Eixample3.3. Polgon residencial3.4. Ciutat Jard.BIBLIOGRAFIA RECOMANADA Yaez, G. Energa Solar, Edificacin y Clima. Madrid: Mopu, 1982 Palz, Wolfgang . Electricidad Solar. Barcelona: Blume , 1980 Sears;Zemansky;Young. Fisica Universitaria. [s.l.]: Fondo Educativo Interamericano,1998 Eichler, Friedrich. Patologa de la Construccin. Barcelona: Blume , 1973 Pinilla Velasco, Fernando. Diseo de cerramientos en la edificacin, an. [s.l.]: Coam,1983 Caminos, Horacio. Elementos de Urbanizacin. Barcelona: Gustavo Gili , 1984 Untermann, Richard. Conjuntos de viviendas. Ordenacin Urbana y Planificacin.Barcelona: Gustavo Gili , 1985 Lynch, K. La buena forma de la Ciudad. Barcelona: Gustavo Gili, 1985 Helena Coch Roura i Rafael Serra Florensa. El disseny energtic a l'arquitectura:Edicions UPC,1994 Tanizaki. El elogio de la sombra: Siruela, 1996. Richard Rogers. Ciudades para un pequeo planeta: GG, 2000 Rafael Serra Florensa. Arquitectura i Climas: GG, 1999 Franscesc Daumal Domnech. Arquitectura acstica 2: Edicions UPC 2000BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA Dixon, A.E.; Leslie, J.D. Solar Energy Conversion. Toronto: Prgamon Press, 1979 Olgyay, V. Design with Climate Bioclimatic appoach to Architetural Regionalism. NewYork: Van Nostran Reinhold, 1992 Fernandez, Magda Passat i present de Barcelona (I) y (II) Materials per l'estudi delmedi urb. Barcelona: ICE, 1985 Kirschenmann, Jrg. Vivienda y Espacio Pblico. Barcelona: Gustavo Gili, 1985 Boeminghaus, Dieter. Pavimentos y Limites Urbanos. Barcelona: Gustavo Gili, 198527326209 - Construccions IndustrialitzadesCrrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 2Crdits prctics: 2,5Hores setmana: 3Tipus: Optativa Lnia: Sense lnia assignadaCodi departament dassignaci: 705Nom departament dassignaci: Construccions Arquitectniques IICoordinador: Carlos Carbajal NavarroProfessors: Carlos Carbajal NavarroRecomanacions:Seria interessant impartir desprs d'Estructures de Formig ArmatOBJECTIUSConsiderant que per a un tcnic completar la seva formaci s una necessitat i unaobligaci al mateix temps, i fent ress de la dificultat que suposa, un cop acabats elsestudis, disposar en una temtica especfica d'una informaci amb operativitatprofessional contrastada, oferim la possibilitat dadquirir els coneixements bsics aplicatsque situen al futur arquitecte tcnic en el punt de partida de la prctica i interpretaciprofessional dEstructures Prefabricades en lEdificaci.En les ltimes dcades sha produt un notable avan en la utilitzaci delementsestructurals prefabricats, que sha posat de manifest en ledificaci de grans localscomercials, aparcaments, etc. ja que, entre altres avantatges, permet resoldre espaisnecessitats de grans llums. Pasos vens, com Frana i Itlia, ens porten cert avantatgeque actualment es va reduint.Lassignatura pretn que lestudiant conegui els elements estructurals prefabricats msusuals, calculi elements pretensats propis de les estructures dedificacions, compari ambels coneixements que t en formig armat, i que spiga extrapolar els nous conceptesals elements que conformen les Fitxes Tcniques corresponents a biguetes; tenint encompte els condicionaments que comporta la posada en obra, adoptant les solucionsconstructives prpies daquest tipus delement. Tot aix sense oblidar el tractamentmediambiental bsic que en lactualitat es requereix.Aix mateix, millorar la comprensi dels recursos de treball, ms comuns, dels quedisposar en la seva tasca diria, mitjanant la prctica continua, en les classes, ambelements estructurals prefabricats, de Projectes reals.Aquest conjunt de caracterstiques permetr a lestudiant ampliar i potenciar la sevacapacitat davant la presa de decisions enfront Projectes dEstructures de diversa ndole,incrementant-se, per tant, les seves expectatives davant una possible especificacifutura.SISTEMA DAVALUACIEl seu carcter continu quedar reflectit en el Treball de lAssignatura que es lliurar alfinalitzar el quadrimestre, la seva qualificaci sobtindr mitjanant el segent criteri:274 Fins a un 60% del contingut de la tasca terico-prctica realitzada a les classes. Fins a un 20% de l'anlisi i conclusions de les visites professionals realitzades. Fins a un 20% de laportaci personal, diferenciada, de lestudiant. (Es ponderaranels estudis medioambientals que respondran a directrius plantejades a classe)PROGRAMA DE LASSIGNATURATema 1 Introducci i generalitats Construcci industrialitzada: estructures prefabricades en ledificaci. Elementsestructurals prefabricats. Avantatges i inconvenients enfront de ledificaci tradicional. Aspectes mediambientals rellevants en aquest tipus dindstria. L'impacteambiental i la seva minimitzaci.Tema 2 El formig pretesat. Elements estructurals Breu evoluci histrica. Anlisi bsica. Materials: formig i acer dalta resistncia. Caracterstiques i propietats. Fabricaci: procs. Influncia en el comportament mecnic. Basesmediambientals adoptades en el procs. Control. Prdues de tensi: concepte, anlisi i classificaci. Elements estructurals de formig pretesat. Normativa vigent. Exemples elementals.Tema 3 Dimensionament de seccions de formig pretesat. Verificacions Generalitats sobre el predimensionament. Seccions. Hiptesis i bases de clcul. Distribuci de les tensions al formig. Equacionsdequilibri i compatibilitat. Determinaci del nombre de cables. Prdues de tensi en els cables. Clcul segons la normativa. Lesfor tallant en el formig pretesat. Consideracions i clcul destreps segons lanormativa. Exemples.Tema 4 Elements resistents, de forjats, prefabricats Revisi de conceptes. Normativa. Biguetes armades prefabricades. Fitxes tcniques dautoritzaci ds. Utilitzaci.Clcul de fletxes. Exemple. Biguetes pretesades. Fitxes tcniques dautoritzaci ds. Utilitzaci. Clcul defletxes. Exemple. Nocions sobre plaques pretesades. Utilitzaci bsica.Tema 5 Aspectes constructius dels elements estructurals prefabricats Bigues i pilars prefabricats. Unions entre elements estructurals prefabricats. Estructures prefabricades per a naus industrials. Caracterstiques mediambientals en el procs constructiu. Control. Possibilitat deprojectes de construcci. Reciclatge.Tema 6 CONCLUSIONS. Treball de construcci industrialitzada Caracterstiques del formig pretesat per aplicar-lo en ledificaci. Anlisi bsica del formig armat i del formig pretesat. El dimensionament de seccions de formig pretesat. Normativa. Anlisi de les visites professionals. Complements.BIBLIOGRAFIA RECOMANADA F. Leonhardt. Hormign Pretensado. Instituto Eduardo Torroja. Madrid. 1967.275 J. Murcia, A. Aguado, A. Mar. Hormign Armado y Pretensado. I-II. Politext - UPC.Barcelona, 1993. A. Pez. El Hormign Pretensado en Ingenieria y en Arquitectura. Editorial Bellisco.Madrid. 1993. EP-93. MF.1993. / EHE-98.MF.1999.BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA L.F. Rodrguez. Hormign Pretensado. 2 Edicin. Escuela de la Edificacin. Madrid.1987. L.F. Rodrguez. Forjados. 2 Edicin. Escuela de la Edificacin. Madrid. 1991. EF-88. MF. 1989.ALTRESOrganitzaci docent:El desenvolupament de la matria es realitza des d'un punt de vista eminentment prctic,en el qual cadascun dels continguts terics ser una conseqncia directa del que shade quantificar, i de forma immediata sesquematitza, sintetitza i qualifica dintre de lmbitconstructiu. Procs en el que cadascun dels estudiants, i en interacci amb els seuscompanys, participa directament, on cada dubte pot adquirir la categoria de problematcnic. Aquesta conjunci s possible, entre altres aspectes, degut a qu sempre sesttreballant sobre una pea estructural dun Projecte real ja edificat, i per tant la soluciparticular, com altres possibles, es podran comprovar al realitzar la pertinent visitaprofessional. El nombre de visites professionals ser de dos o tres.Aquestes tasques formaran part del Treball que sha de lliurar al finalitzar elquadrimestre.Crrega de treball dels estudiants:Lestudiant mitj tindr una crrega de treball equivalent a una hora per cada horalectiva. En lesmentada hora queda inclosa la dedicaci a l'elaboraci del Treball a lliurar.27626210 - GeotcniaCrrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 3Crdits prctics: 1,5Hores setmana: 3Tipus: Optativa Lnia: Sense lnia assignadaCodi departament dassignaci: 705Nom departament dassignaci: Construccions Arquitectniques IICoordinador: Rafael Marzo LafuenteProfessors: Sandokan Lorente MonlenRecomanacions:Per cursar amb aprofitament aquesta assignatura, es recomana haver superatprviament Estructures I, Estructures II i Estructures de Formig Armat.OBJECTIUSEl coneixement del sl que ha de servir de suport a una estructura s imprescindible perprojectar el fonament ms adequat.Amb aquesta assignatura es pretn que lestudiant aprengui les propietats del sl i puguiinterpretar correctament un informe geotcnic per a qu sigui capa dafrontar el dissenyi el clcul dalguns dels elements dels fonaments (sabates, murs, pilotes, encepats, etc.)ms freqents en edificaci.SISTEMA DAVALUACIA la meitat del curs es proposar als estudiants la realitzaci dun treball prctic globalque ser valorat i la qualificaci es ponderar amb un 50% de la nota final. El 50%restant correspondr a la qualificaci obtinguda en un nic examen final de totalassignatura, que es realitzar al final del quadrimestre.PROGRAMA DE LASSIGNATURATema 1: Classificaci dels sls.Tema 2: Propietats fsiques dels sls.Tema 3: L'aigua en els sls.Tema 4: Consolidaci dels sls.Tema 5: Resistncia dels sls a esfor tallant.Tema 6: Propagaci de pressions en el terreny. Clcul d'assentaments.Tema 7: Equilibri actiu i equilibri passiu.Tema 8: Reconeixement dels slsTema 9: Murs de contenci.Tema 10: Fonamentacions superficials.Tema 11: Fonamentacions profundes.277BIBLIOGRAFIA RECOMANADA CURSO PRCTICO DE MECNICA DE SUELOS J.Costet G.Sanglerat. Barcelona,Omega, 1975.BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA MECNICA DE SUELOS EN LA INGENIERA PRCTICA Karl Terzaghi RalphB.Peck MECNICA DEL SUELO Gregory P.Tschebotarioff MECNICA DEL SUELO J.Santos Min27826211 - Recursos HumansCrrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 2Crdits prctics: 2,5Hores setmana: 3Tipus: Optativa Lnia: Sense lnia assignadaCodi departament dassignaci: 732Nom departament dassignaci: Organitzaci d'EmpresesCoordinador: Francisco Javier Llovera SezProfessors: Alfred Seg NezSISTEMA DAVALUACIAvaluaci continuada, mitjanant el seguiment dels casos prctics i treballs realitzatspels estudiants, i un examen final per a aquells estudiants que no hagin superatl'avaluaci continuada, adaptant-se, en tot cas, als criteris establerts per la Normativa delCentre.PROGRAMA DE LASSIGNATURATEMA 1. L'empresa com organitzaci.TEMA 2. La gesti de recursos humans.TEMA 3. Planificaci, reclutament i selecci dels recursos humans.TEMA 4. Desenvolupament dels recursos humans.TEMA 5. Relacions laborals.TEMA 6. Remuneraci i prestacions.BIBLIOGRAFIA RECOMANADA Gestin de Recursos Humanos. Lloyd L. Byars. Ph. D., Leslie W. Rue, Ph. D. Madrid:McGraw-Hill, 1997. 15 Ansorena Cao, lvaro de Pasos para la seleccin de personal con xito. Madrid:Paids, 1997. Manual de novedades laborales. Madrid: Umano, 1999 Derecho del trabajo. Albiol Montesinos, Ignacio; Camps Ruiz, Luis; Garca Ninet,Ignacio; Lpez Ganda, Juan; Sala Franco, Toms. Valencia: Tirant lo Blanc, 1994.27926212 - Organitzaci en la Indstria de la ConstrucciCrrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 3Crdits prctics: 1,5Hores setmana: 3Tipus: Optativa Lnia: Sense lnia assignadaCodi departament dassignaci: 732Nom departament dassignaci: Organitzaci d'EmpresesCoordinador: Amadeo Llopart EgeaProfessors: Amadeo Llopart EgeaRecomanacions:Haver cursat Planificaci i Organitzaci dObresOBJECTIUSProporcionar lestudiant els coneixements bsics dalgunes tcniques de gesti dobresque permeten industrialitzar el sector de la construcci, caracteritzat pel baix nivell detecnificaci, aplicant tcniques de direcci i presa de decisi que laven tecnolgic de laindstria en general fa imprescindible per a levoluci del sector. Introduir lestudiant enels programes de planificaci i seguiment dobres assistit per ordinador, sense els quals,en el futur, ser difcil acometre la direcci i el seguiment duna obra o d'una promociimmobiliria.SISTEMA DAVALUACILavaluaci ser continuada, realitzant-se prctiques de totes les matries impartides,una avaluaci parcial a meitat de quadrimestre i un examen al finalitzar el quadrimestre.NF = 0,6 EF + 0,3 EP + 0,1 PNF= Nota finalEF = Examen finalEP = Avaluaci parcialP= PrctiquesPROGRAMA DE LASSIGNATURAI. Organitzaci i programaci avanades. Anlisi dels sistemes dorganitzaci i programaci. Variables dacci. Aplicacions informtiques Estudi de resultats. SimulacionsII. SPJ 1 (Procediments bsics) Definici dels mtodes de treball Preferncies generals i de clcul Selecci dopcions del programa280 Introducci de dadesIII. SPJ 2 (Planificaci prvia) Definici del projecte Assignaci de recursos Ordenaci de tasques Estimaci de duradesIV. SPJ 3 (Planificaci avanada) Utilitzaci de prioritats Programaci dhores extres Anivellaci de conflictes de recursos CostosV. SPJ 4 (Seguiment del projecte) Instruccions pel seguiment del projecte Comparaci del progrs Avaluaci del projecte.VI. Introducci a la planificaci econmico-financera Introducci Capitalitzaci i actualitzaci Rendes financeres PrstecsVII. Avaluaci dinversions Projecte dinversi Projecte de finanament Projecte agregatVIII. Anlisi de rendibilitat Perode de retorn VAN TIR VFNIX. Aplicacions prctiques en el sector de la construcci Constructores ImmobiliriesX. Localitzaci dinstallacions Localitzaci duna installaci Models de clcul i optimitzaci dels costos Mltiples installacions Algoritmes de resoluci.XI. Programaci doperacions Descripci Seqenciaci dactivitats Mesures deficciaXII. Gesti d'estocs Introducci Models matemtics en la gesti d'estocs. Resoluci de problemes.XIII. Harmonitzaci de recursos Mtodes i criteris Relacions dharmonitzaciXIV. La productivitat Definicions. Ratios Productivitat i nivell de vida. Productivitat en la construcci Mitjans per augmentar la productivitatBIBLIOGRAFIA RECOMANADA281 Companys, R.; Corominas, A. Organizacin de la produccin II (Direccin deoperaciones 3). Edicions UPC. 1995 Daz, A. Produccin: Gestin y control. Ariel Economa. 1993 Hillier, F. S.; Lieberman G.J. Introduccin a la investigacin de operaciones. McGraw-Hill 1997 Jordn, R. Organizacin, planificacin y control. Escuela de la edificacin. ENUD1995BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA Companys, R.; Corominas, A. Organizacin de la produccin I (diseo de sistemasproductivos 1). Edicions UPC. 1993 Companys, R.; Fonollosa, J.B. Nuevas tcnicas de gestin de stocks: MRP y JIT.Macombo 1989 Computer asociates. CA-Superproject Manual de consulta. Computer asociates 1993 Fitzsimmons, J.A.; Sullivan, R.S. Service operations management. Mc Graw-Hill1982 Fogarty, D.W.; Blackstone, J.H.; Hoffman, TH.R. Production and inventorymanagement. South-Western 1991 Francis, R.L.; White, J.A. Facility Layout and location, and analytical approach.Prentice hall 1974 Vallhonrat, J.M.; Corominas, A. Localizacin, distribucin en planta y manutencin.Macombo 199128226213 - 3D Espai VirtualCrrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 1,5Crdits prctics: 3Hores setmana: 3Tipus: Optativa Lnia: Sense lnia assignadaCodi departament dassignaci: 719Nom departament dassignaci: Expressi Grfica Arquitectnica IICoordinador: Gustavo de Gispert IrigoyenProfessors: Gustavo de Gispert IrigoyenRecomanacions:Es recomana tenir coneixements de CAD en dues dimensions.OBJECTIUSDescobrir les possibilitats del maquetisme virtual per a la creaci despais arquitectnics iinteriors tridimensionals amb ordinador.SISTEMA DAVALUACILassignatura es desenvolupar amb dues hores presencials i una hora no presencial. Lapart no presencial es far mitjanant presentaci electrnica de les prctiques setmanalsseguint les classes en pgina web. Lavaluaci constar de quatre grups de prctiquesamb un 10% de nota cadascun. El 60% restant savaluar amb un treball final personal.PROGRAMA DE LASSIGNATURA1. Programes i plataformes.2. Nocions bsiques.3. Sistemes de coordenades.4. Vistes i plnols de treball.5. Elements simples.6. Xarxes poligonals.7. Slids.8. Perspectiva cnica.9. Cmares.10. Renderitzat.11. Illuminaci.12. Mapejat i texturitzaci.13. Animaci amb cmara subjectiva.14. Combinacions amb imatges.283BIBLIOGRAFIA RECOMANADA Lpez Fernndez, Javier. Autocad 2000 avanzado McGraw Hill. Madrid 1999 Finkelstein, Ellen. Autocad 2000 a fondo Anaya Multimedia. Madrid 2000 Kirkpatrick, Beberly L. AutoCAD 2000 para la arquitectura Anaya Multimedia. Madrid 2000 Fulton Nancy. 3D Studio Viz Open Cad International Inc. 1998 Kinetix. Guia usuario 3D Studio Viz Autodesk, Inc. 1998BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA Rodrguez Vega, Jorge. Autocad 2000 Anaya Multimedia. Madrid 1999 Jordi Cros. Autocad 2000 prctico Inforbooks S.L. Barcelona 1999 Zarandieta Morn, Francisco. 3D Studio Max versin 2.5 Anaya Multimedia. Madrid 199828426214 - Projectes dInstallacions dInteriorismeCrrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 1Crdits prctics: 3,5Hores setmana: 3Tipus: Optativa Lnia: Sense lnia assignadaCodi departament dassignaci: 719Nom departament dassignaci: Expressi Grfica Arquitectnica IICoordinador: Jess Esquinas DessyProfessors: Jess Esquinas DessyJacint Bachs FolchRecomanacions:Assignatura per a estudiants que vulguin dedicar-se al mn de la construcci deprojectes de reforma dinteriors o vulguin continuar estudis darquitectura.OBJECTIUSFer una introducci a la projecci de les diferents installacions en els espais interiors i laseva incidncia tant en la generaci de la prpia ambientaci com en la necessitat deproporcionar les condicions dhabitabilitat, seguretat, i treball a les diferents funcionalitatsdels edificis. Tot aprofundint en els coneixements tcnics existents en el mercat sobre lesinstallacions elctriques, denllumenat, hidruliques, i energtiques i la seva capacitat degenerar forma i dintegrar-se en larquitectura interior.Desenvolupar les habilitats grfiques tant com a eina devoluci creativa del projecte,com de definici i dexecuci de la realitat volumtrica dels diferents elements de controlartificial dels serveis i de lambient. Alhora que arribar a percebre les servitudsimprescindibles que genera ladopci de cadascun dels diferents sistemes artificials.SISTEMA DAVALUACIAvaluaci continuada dels exercicis del curs basat en la segent puntuaci: Participaci en classe: 10% Treball danlisi en grup: 35% Treball individual de proposta: 55%PROGRAMA DE LASSIGNATURA1. Introducci: principis dambientaci, seguretat, subministraments i devacuaci delsinteriors. Relaci de tipologies funcionals dels espais2. Repertori dinstallacions als interiors: classes, sistemes i solucions.3. Preselecci de sistemes i solucions: per la seva funci, per la seva capacitatexpressiva i per la seva eficincia.4. Precoordinaci de solucions: compatibilitats dels components inicials2855. Preclculs i predimensionat: ordre de dimensions dels elements bsics i de lesservituds despais6. Definici de solucions: traats generals i detall dels mecanismes de control.La formaci es complementar amb visites a empreses de lmbit de les installacionsBIBLIOGRAFIA RECOMANADA BANHAM, REYNER. La arquitectura del entorno bien climatizado. Buenos Aires. Ed.Infinito. 1975 SAGE, KONRAD. Instalaciones tcnicas en edificios. 2 vol. Barcelona: Gustavo Gili,1980-1983. SERRA FLORENSA, RAFAEL. Arquitectura y maquina, principis dinstalaciomns alsedificis. Barcelona: Ediciones UPC. 1996 FUMADO, J.L., PARICIO, I. El tendido de las instalaciones. Editorial Bisagra. 1999 FEIJ, Jess. Instalaciones de iluminacin en la arquitectura. Valladolid:Universidad. Secretariado de publicaciones, 1994. FUMADO, J.L..Climatizacin de edificios. Barcelona: Ediciones del Serbal.1996 Manual de Alumbrado Philips. 4a edicio. Madrid: Paraninfo. 1988 MILIAN, JOSEP MARIA. Manual de calefaccin. Barcelona: La Gaya Ciencia. 1991 GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SEGURETAT I HIGIENE.Installacions elctriques de baixa tensi i recopilaci de la legislaci aplicable.Barcelona: Marcomo Boixareu.1994 MINISTERIO DE INDUSTRIA , COMERCIO Y TURISMO. Normas bsicas para lasinstalaciones interiores de suministro de agua. Madrid: Centro de Publicaciones.Secretaria General Tcnica. 1992 Recomanacions IE-86 pel disseny i execuci dinstallacions de serveis als edificis:aigua, gas, electricitat, i telefonia. Barcelona: ed. ITEC.1986BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA Catlegs comercials: Erco, Bega, Guzzini, Concorde, Jung, Simon, Ticino, Philips,Quintela, Vola, Roca, Daikin, Fujitsu, Carrier, ... Webs28626215 - Procediments i Tcniques de Gesti i Control deQualitatCrrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 2,25Crdits prctics: 2,25Hores setmana: 3Tipus: Optativa Lnia: Sense lnia assignadaCodi departament dassignaci: 705Nom departament dassignaci: Construccions Arquitectniques IICoordinador: Francesc de Paula Jordana RibaProfessors: Francesc de Paula Jordana RibaJoan Antoni Torrent i TorrentRecomanacions:Haver cursat les assignatures de Qualitat a l'Edificaci i EstadsticaOBJECTIUSAprofundir en els coneixements de la gesti de la qualitat total i en els procediments inormatives aplicables. Desenvolupar les eines de control i seguiment d'objectius vers laconsecuci de la qualitat. Coneixements ms amplis dels sistemes de gesti certificablesISO, EFQM, etc.SISTEMA DAVALUACI50% avaluaci mitjanant exmens i 50% mitjanant treballsPROGRAMA DE LASSIGNATURALa qualitat total en les empresesLes normes ISO 9001, 14.000 i d'altresVocabulari i terminologia de la qualitatSistemes de gesti de qualitat certificablesImplantaci de sistemes a les empresesEines de seguiment i control, estadstiques, grfiques i d'altres.Com implantar un sistema de gesti de qualitat en una empresa. Cas prcticBIBLIOGRAFIA RECOMANADA Normes ISO 9000:2000 (AENOR) ISO 9001-2000 Guia de la Qualitat-Sector de la Construcci- (Centre Catal de laQualitat. CIDEM) La gestin de la Calidad Total, un texto introductorio. James, Paul. Ed. Prentice HallIberia, 1997287BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIAApunts de classe. Es complementar la bibliografia a classe donat que alguns textosencara estan en fase d'impressiALTRES www.aenor.es www. bureau-veritas.com www.gencat.net/cidem www.lgai.es28826216 - L'Aixecament ArquitectnicCrrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 3Crdits prctics: 1,5Hores setmana: 3Tipus: Optativa Lnia: Sense lnia assignadaCodi departament dassignaci: 719Nom departament dassignaci: Expressi Grfica Arquitectnica IICoordinadors: Santiago Canosa ReboredoProfessors: Santiago Canosa ReboredoJoan Serra SantasusagnaOBJECTIUSLobjectiu de lassignatura s el de donar a conixer a lestudiant els principisfonamentals de la carta de laixecament arquitectnic, considerant laixecamentarquitectnic com una tcnica multidisciplinar dins de la qual larquitecte tcnic ha departicipar, agafant les seves atribucions un important camp dactuaci.SISTEMA DAVALUACISha previst la realitzaci de dues proves parcials amb valoracions del 40% i 60%respectivament.PROGRAMA DE LASSIGNATURAPresentaci de lassignatura: Continguts. La carta de laixecament arquitectnic. Criteris reguladors per a laixecament: Laixecament tcnic multidisciplinar. La integraci de les diferents tcniques daixecament. El patrimoni arquitectnic. B dInters Cultural. Marc legal.Larquitecte tcnic a laixecament arquitectnic. Atribucions. Laixecament geomtric. Estudi dels sistemes constructius. Estat de conservaci. Evoluci constructiva.Laixecament geomtric. Mtodes. Relacions geomtriques bsiques. Planimetria. Altimetria.Sistemes de medici. Medici directa. Medici indirecta: Aparells topogrfics i lser. Noves tcniques de medici.289Recolzament fotogrfic. Correcci fotogrfica errors sistemtics. Rectificaci. Restituci. Ortofoto i fotoplnol.Exercici de rectificaci fotogrfica. Presa de dades destinats a la realitzaci duna prctica de fotogrametria. Prctica en el Taller de Patrimoni Arquitectnic.Exercici prctic de rectificaci fotogrfica.El llenguatge grfic a laixecament arquitectnic. El redibuixat. Diversitat dels llenguatges grfics. Quantificaci derrors admissibles.Anlisi dels sistemes constructius. Metodologia. La seva representaci grfica: Didrica. Axonometria total i estratificada.Perspectiva explosionada.Estat de conservaci de ledifici. Patologies i les seves causes. Aparells de medici. Representaci grfica. Propostes dintervenci.Hiptesi de levoluci constructiva. Integraci de les diferents tcniques. Representaci grfica. Didrica. Axonomtrica. Altres.Altres tcniques incloses a laixecament arquitectnic. Topografia: Dades i llenguatge grfic. Arqueologia: Dades i llenguatge grfic. Geologia: Dades i llenguatge grfic.Altres tcniques incloses a laixecament arquitectnic. Histria: Perodes histrics i la seva relaci amb el conjunt arquitectnic. Histria de lArt: La seva influncia en els diferents perodes de construcci. Catalogaci dels bns mobles: Fitxes dinventariat. Bibliografia i arxius.Coordinaci dels treballs. El pla director. La difusi de laixecament. Base de dades. Sistemes de presentaci.Exercici de rectificaci fotogrfica. Presa de dades necessaris per a una prctica estereoscpica. Prctica en el Taller de Patrimoni Arquitectnic. (Maquetaci).BIBLIOGRAFIA RECOMANADA Carta del levantamiento. I.C.O.M.O.S. Carta de Venecia. La Restauracin objetiva. A.Gonzalez Moreno-Navarro. Diputacin de Barcelona,1998. Legislaci sobre Patrimoni Cultural. Varis. Generalitat de Catalunya. Catleg de Monuments i conjunts histric-artstics de Catalunya. Josep M Muoz iLloret. Generalitat de Catalunya, 1990 Arquitectura histrica acotada y dibujada. Robert Chitman. G. Gili, 1982290 Il rilevamento architettonico storia, metodi e disegno. M. Docci i D. Maestri. Laterza,1992. Levantamiento topogrfico en la construccin. Johanes Cramer. G. Gili, 1986 Cuaderni del Dipartamento di Representaziona e Rilievo. Univ. di Roma. Kappa. Manual de diagnosi. Varis. C.A.A.T.C. La perspectiva lineal y su relacin con la fotografa. Ll. Villanueva. Edicions UPC,1996. Levantamientos de planos de fachadas a partir de una fotografia. R. Maestre. Univ.Alicante, 2000 .BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA Diccionari visual de la construcci. Varis. Generalitat de Catalunya. Diccionari de lart i dels oficis. M. Fullana. Moll. Medir sin esfuerzo. Vicente Meavilla. Alhambra Longman. Le releve et la representation de larquitecture. Documents y Mthodes. Optimizacin de los levantamientos. Varis. U.N.E.S.C.O. Piedra, ladrillo y mortero. Caractersticas y alteracin. S. Caro. Gob. de La Rioja. Cursos de Patologa. Varis. C.O.A.M. Arqueologia urbana. P. Ubeda. C.O.A.A.T.M. Arquitectural photogrammetry. Varis. I.C.O.M.O.S. Manual of photogrammetry. A. S. Photogrammetry. Chester C. Slama. Arquitectura, construcci i ciutat en lhistria occiddental. Jaume Rosell Colomina.Garsineu Edicions. Non-Topographic Photogrametry. H. Karara. Ed. Asprs29126217 - Anlisi EstructuralCrrega docentTotal crdits: 4,5Crdits terics: 3Crdits prctics: 1,5Hores setmana: 3Tipus: Optativa Lnia: Sense lnia assignadaCodi departament dassignaci: 705Nom departament dassignaci: Construccions Arquitectniques IICoordinador: Rafael Marzo LafuenteProfessors: Sandokan Lorente MonlenRecomanacions:Per tal de cursar amb aprofitament aquesta assignatura, es recomana haver superatprviament Estructures I, Estructures II i Estructures de Formig Armat.OBJECTIUSLa utilitzaci massiva de programes d'ordinador per calcular estructures, fa necessarique els tcnics en edificaci hagin de conixer els fonaments i el funcionament delsesmentats programes. Precisament, l'objectiu d'aquest curs d'anlisi estructuralconsisteix en donar a conixer a l'estudiant els mtodes matricials de clcul d'estructuresde barres.Amb aquesta assignatura es pretn que l'estudiant sigui capa d'interpretar correctamentels resultats que proporcionen els programes de clcul d'estructures mitjanantordenador basats en mtodes matricials, i que adquireixi els coneixements bsicsnecessaris per desenvolupar, si fos necessari, un senzill programa de clcul deentramats plans.SISTEMA DAVALUACIA la meitat de curs es proposar als estudiants la realitzaci dun treball prctic globalque ser valorat i la qualificaci es ponderar amb un 50% de la nota final. La resta del50% correspondr a la qualificaci obtinguda en un nic examen final de totalassignatura que es far al final del quadrimestre.PROGRAMA DE LASSIGNATURATema 1 : Generalitats i principis bsicsTema 2 : Clcul d'estructures intraslacionals mitjanant el mtode de CrossTema 3 : Plantejament general del mtode matricial de les deformacionsTema 4 : Matriu de rigidesa de barraTema 5 : Matriu de rigidesa de l'estructuraTema 6 : Esforos d'extrem de barraTema 7 : Estructures articulades planes (gelosies)Tema 8 : Aplicacions informtiques de clcul d'estructures292Tema 9 : Mtode matricial simplificat per a entramats plans ortogonals de nusos rgidsTema 10 : Introducci al clcul d'estructures espacials de barresBIBLIOGRAFIA RECOMANADA HAYRETTIN KARDESTUNCER Introduccin al Anlisis Estructural con matricesMcGraw-Hill, 1975. ARGELLES LVAREZ, R. Clculo de estructuras. Volumen III. E.T.S.I. de MontesMadrid 1.986BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA MARZO, R. Apuntes de Clculo Matricial de Estructuras. EUPB (UPC)_guiaAT01infogeneral02tituarquitecnicTitulaci dArquitecte Tcnic1c. Pla d'Estudis.pdfLliure elecci:Assignatures que l'estudiant pot 5. Curs d'Introducci.pdfIntroducci a les Matemtiques i les Seves Aplic03tituengitectopoTitulaci dEnginyer Tcnic en Topografia1b. Pla d'Estudis (par).pdfLnia 104calendarislectiuCalendaris lectius05calendariavaluCalendaris avaluadors06normativareglameNormatives i reglaments07laboratorisLaboratoris i tallers08serveiscarta26150-Fonaments matemtics de l'AT26151-Fonaments de mecnica26152-Coneixements de construcci i materials26153-Dibuix conceptual26154-Fsica Aplicada26155-Economia aplicada26156-Representaci i interpretaci grfica del projecte26157-Materials d'origen petri26158-Construcci de tancaments i acabats26159-Contrucci d'estructures tradicionals i equips26160-Sistemes de representaci26161-Estructures Arquitectniques I26162-Materials d'origen no petri i cermics26163-Estadstica aplicada26169-Installacions de fluids26170-Estructures de formig armat26171-Patologia de la construcci26172-Seguretat i prevenci26173-Oficina Tcnica I26174-Coordinador de seguretat26175-Pressupostos i control de costos26176-Installacions electromecniques26177-Qualitat a l'edificaci26178-Planificaci i organitzaci dobres26179-Oficina tcnica II26180-Valoracions Immobiliaries26181-Pericia Asseguradora26182-Pericia Forense26183-Gesti immobiliria26184-Projecte seguretat (A)26185-Patologia, reclcul i diagnosi26186-Projectes tcnics26187-Noves tcniques de construcci26188-Manteniment a l'edificaci26189-Projecte seguretat (B)26190-Projecte d'interiors26191-Funci i formes de rep dels espais interiors26192-Corrents esttiques. Mtodes grfics creatius26193-Espai interior i la seva ordenaci26194-Projecte seguretat (C)26195-Ambit Juridic26196-Seguretat en el treball26197-Higiene industrial i medicina en el treball26198-Matematica financera i aplicacions estadstiques26199-Organitzaci industrial i dempreses26200-Electrnica i Edificaci26201-Fonaments de programaci26202-Gesti de la P. de RL i altres actuacions...26203-Ergonomia i psicosociologia aplicada26204-Projecte seguretat (na)26205-Acstica arquitectnica26206-Proj. d'instal26207-Histria de la construccio a Catalunya26208-Alternatives energtiques en l'edificaci26209-Construccions industrialitzades26210-Geotcnia26211-Recursos Humans26212-Organitz. en la industria de la construcci26213-3D Espai Virtual26214-Projectes d'installacions d'interiorisme26215-Procediments i tecniques de gesti i CQ26216-L'aixecament arquitectnic26217-Anlisi Estructural

Recommended

View more >