02 la informació genètica

  • View
    1.819

  • Download
    4

Embed Size (px)

Transcript

  • LA INFORMACI GENTICATEMA 2

  • ELS CIDS NUCLEICSEls cids nucleics emmagatzemen i transmeten la informaci gentica. Sn macromolcules formades per la uni dunes unitats ms senzilles anomenades nucletids.

  • Un nucletid est format per tres subunitats:

    un grup fosfat fsfor i oxigen. (cid ortofosfric)

    un glcid - un monosacrid (ribosa o desoxiribosa) 5 toms de carboni (pentosa)

    una base nitrogenada: Adenina (A), Guanina (G), Citosina (C), Timina (T) i Uracil (U)

  • TIPUS DE BASES NITROGENADES

    Priques - 2 anells - Adenina i Guanina)

    Pirimidniques - 1 anell - Citosina, Timina i lUracil)

  • Els polinucletidsFormen llargues cadenesLcid fosfric dun nucletid est unit a la pentosa del segent per mitj dun enllaEn cada polinucletid el grup fosfat i la pentosa sn sempre iguals, per varia la seqncia de bases nitrogenades.

    La gran longitud de les cadenes de polinucletids i les mltiples combinacions segons les quals es poden ordenar les bases nitrogenades fan que el nombre de molcules diferents d'cids nucleics sigui gaireb infinit.

  • per la T noms a lADN

    i lU noms a lARN

    CIDS NUCLEICS:

    ADN i ARN, que sn polmers formats per la uni de unes unitats bsiques anomenades nucletids.A, G i C es troben tant a lARN com a lADN,

  • LADNLADN va ser allat per primera vegada el 1869 per Friederich Miescher, contemporani als estudis de Mendel i Darwin.

    Lany 1914, Feulgen, va veure que lADN es trobava a totes les cllules i en els cromosomes.

    Lany 1943, Avery et al, va descobrir que lADN duna soca virulenta dun bacteri es podria transmetre a una soca no virulenta i canviar el seu comportament patolgic.

    Ms tard es va veure la importncia dels cromosomes en les cllules somtiques (diploides) i les cllules sexuals (haploides)

    Conclusions: LADN varia entre espcies les cllules dun teixit tenen el mateix ADN lADN no varia ni amb ledat, nutrici ... PER EL LLENGUATGE GENTIC S IDNTIC PER A TOTS ELS SSERS VIUS!!!!!!!!!!!!!!

  • LADN cont tota la informaci necessria perqu un sser viu funcioni i es desenvolupi.Watson i Crick proposaren un model que estigus dacord amb els coneixements sobre el comportament i propietats de lADN.Caractersitques:

    LADN s un molcula molt llarga i prima formada per dues cadenes de polinucletids.

    lADN forma una doble hlix, on les pentoses i els grups fosfat formen lesquelet extern de lespiral i les bases nitrogenades es disposen a linterior.

    les dues cadenes de lADN no sn idntiques, tenen sentits oposats (antiparalleles)

    les bases nitrogenades enfrontades estableixen ponts dhidrogen (dos ponts entre A i T i 3 ponts entre G i C)

  • ADN:

    n bases purines = n bases pirimidines

    i el n A = n T i el n C = n GLa seqncia de bases nitrogenades duna de les cadenes determina la seqncia de laltrahttp://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/actividades/videoadn/adn.htm

  • LARNLARN s una macromolcula formada per la uni de nucletids (ribosa + ac fosfric + bases nitrogenades (A,U,C,G)

    LARN participa en lexpressi de la informaci que cont lADN per mitj de la sntesi de protenes, que sn les que regulen la majoria de processos vitals dun organisme.

    La majoria de molcules que formen lARN sn monocatenries, tot i que aquesta nica cadena pot formar una doble hlix doblegant-se sobre si mateixa.

    Alguns virus tenen lARN com a nica molcula de magatzem de la seva informaci gentica (virus de la sida)

  • ARNm (missatger) que s una fotocpia dun tros dADN i on sexplica la construcci duna protena

    ARNt (transferncia) interv en la traducci de lARNm i en la uni dels aminocids

    ARNr (ribosmic) forma part dels ribosomes, orgnuls de la sntesi protecaExisteixen tres tipus bsics dARN:

  • LADN T LA CAPACITAT DE REPLICAR-SE, S A DIR, POT FER CPIES IDNTIQUES DE SI MATEIX.Abans que una cllula comenci a dividir-se ha de duplicar el seu ADN (REPLICACI) i sintetitzar una gran quantitat dhistones, per tal de formar els cromosomes fills

    La rplica s un procs que t lloc una sola vegada en cada generaci cellular i es produeix al final de la interfase a una velocitat de 50 nucletids per segon (mamfers)

    Existeixen 3 mecanismes possibles de replica:

    hiptesi conservativa

    hiptesi semiconservativa (+ acceptada)

    hiptesi dispersiva

  • la replicaci comena amb el trencament del ponts dhidrogen que uneixen les bases nitrogenades. Aix provoca la separaci dels dos filaments dADN. cada cadena parental es transforma en un motlle per a la sntesi duna nova cadena complementria. Uns enzims sencarreguen de llegir la cadena parental i de la uni dels nucletids complementaris. a mesura que es van formant les noves cadenes, sestableixen novament els ponts dhidrogen i els filaments es van enrotllant. El resultat sn dues molcules dADN iguals entre si i a la molcula original.

  • REPLICACI: fotocpia dell mateix

  • CCATCGCTAAAGCGTGGAFORQUETA DE REPLICACIADN polimerasa en direcci 5 3TCCACGCTTTAGCGATGGADN lligasa

  • La reacci fonamental per a laddici dels nucletids, s la funci que fa lenzim ADN polimerasa 5- 3, unint les pentoses a lextrem 3 duna cadena de DNA.forquilla de replicaci 5 3 FILAMENT CONDUCTORFILAMENT RETARDAT fragments de Okazaki - ADN lligasa

  • Replicacions successives dADNTOTES TENEN LA MATEIXA INFORMACIENZIMS REPARADORS (en cas derror daparellament de nucletids)Les dues cadenes dADN formaran cada una, la cromtida germana dun cromosoma.

  • LADN, PORTADOR DE LA INFORMACI GENTICA

    A finals del S XIX era ja conegut que la informaci gentica residia en el nucli de la cllula, per es creia que les protenes, per la seva complexitat, eren les responsables del seu emmagatzematge.

  • LEXPERIMENT DE GRIFFITHUn factor transformant present en la soca S virulenta morta es transmetia a la soca R viva inofensiva i la convertia en soca S virulenta

  • LEXPLICACI DAVERYLa substncia encarregada de transformar els bacteris inofensius en virulents era lADN, que determinava la producci o no de la cpsula bacteriana.De tots els ssers vius!!!

  • EL CONCEPTE DE GEN

    Cada sser viu presenta uns trets caracterstics, trets que anomenem CARCTER.

    Els carcters sn heretats dels progenitors, per poden tenir una clara INFLUNCIA AMBIENTAL.

    Sanomena gen la unitat funcional dels cromosomes que correspon a un segment determinat dADN, el qual cont una informaci concreta i determinada (carcter).

  • EXPERIMENT DE BEADLE I TATUMUN GEN UN ENZIM ( UN GEN ---- UNA PROTENA )Actualment, des del punt de vista de la funci que porta a terme, un gen es defineix com un fragment de lADN que duu la informaci per sintetitzar una protena, necessria perqu sexpressi un carcter determinat en un individu.The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1958Els rajos X provoquen mutacions en els enzims de les diferents rutes metabliques de Neurospora crassa

  • LESTRUCTURA DEL GENOMANo tots el GENS codifiquen per a protenes, ja que molts gens sencarreguen de regular lactivitat daltres gens.A ms, lADN posseeix fragments dels quals sen desconeix la seva funci.El conjunt del material gentic dun individu sanomena GENOMA.

  • CURIOSITATS DEL NOSTRE ADNCada cllula del nostre cos disposa dun nucli que en el seu interior t dues molcules dADN, o sigui som individus diploides, on una informaci ve del pare i laltre de la mare. Aquesta molcula dADN tindria una llargria de 2,5 metres, per la trobem 25000 vegades replegada dins del nucli de la nostra cllula eucariota. Si escrivssim totes les bases amb les seves lletres respectives aconseguirem una lnia de 5000 Km, o sigui la distncia entre Catalunya i Nova York. Si fabriqussim llibres arribarem a omplir ms de 3000 guies telefniques.

  • CURIOSITATS DEL NOSTRE ADN (II)LADN que ens informa sobre les protenes noms representa un 3% de tota la molcula, o sigui noms un 3% sestima que sn gens. Normalment es parla que en lADN hi ha entre 50000 i 100000 gens, tot i que actualment no hi ha mecanismes informtics eficaos per llegir la seqenciaci que sha obtingut amb el projecte del genoma hum. Shan trobat gens que estan formats per menys de 100 nucletids, per tant cercar-los en mig de tanta quantitat de bases s molt dificults. A ms a ms els gens comencen de formes molt peculiars, fins i tot es sobreposen els uns amb els altres, o sincorporen en introns daltres gens.

  • EL GENOMA EN ELS DIFERENTS TIPUS DE CLLULES en els organismes procariotes, el genoma est format per un sol cromosoma circular. Alguns bacteris, a ms, disposen de plasmidis, que sn molcules dADN circulars que es repliquen de manera independent al cromosoma bacteri.

  • en els organismes eucariotes, la major part del genoma constitueix la cromatina, localitzada al nucli de la cllula. Una latra part de lADN es troba als cloroplasts i als mitocondris, i t una estructura semblant al cromosoma bacteri.

  • LES MUTACIONS El material gentic es transmet sense modificacions de generaci en generaciLes mutacions sn canvis aleatoris que tenen lloc en lADN dun organisme. Constitueixen una font de variabilitat gentica i un motor per a levoluci de les espcies.Mutacions espontnies (causes naturals error en la duplicaci ADN, mal repartiment dels cromosomes en la divisi cellular)Mutacions indudes (agents fsics o qumics, radiacions Agents mutagnics)

  • Mutaci en la Drosophila melanogasterUna mutaci dun gen provocada per una mala seqenciaci de lADN, pot conduir a la inactivaci de la protena que especificava el gen en qesti, i depenent de la seva importncia, pot conduir a la mort de la cllula, seguida de la desaparici de la mutaci en el futur (MUTACI PERJUDICIAL MUTACI LETAL)