Guia cedent - Reempresa comerç

  • Published on
    08-Jul-2015

  • View
    159

  • Download
    3

DESCRIPTION

Guia de cedent de Reempresa comer

Transcript

www.reempresa.org info@reempresa.org Guia del cedent: una metodologia per acompanyar processos de Reempresa. 2014 CENTRE DE REEMPRESA DE CATALUNYA FUNDACI PRIVADA CECOT INNOVACI. CENTRE DE REEMPRESA DE CATALUNYA Veneuela 103 08019 Barcelona, Espanya Tel. 93 266 74 38 www.reempresa.org Consorci de Comer, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM) Puig i Xoriguer 11-13 / 08004 Barcelona E-mail: msendrae@gencat.cat / Tel. 93 484 99 09 comerc.reempresa.org Autor: Albert Colomer i Espinet Imprs per: Impremta Jordi Dipsit Legal: B-27345-2012 SSTT de les Terres de lEbre Montcada, 32 43500 Tortosa E-mail: montse.barcelo@gencat.cat Tel. 977 449 333 SSTT de Tarragona Joan Baptista Plana, 29-31 43005 Tarragona E-mail: mfalguerag@gencat.cat Tel. 977 233 614 SSTT de Girona Plaa Pompeu Fabra, 1 17002 Girona E-mail: jbosch@gencat.cat Tel. 872 975 958 SSTT de Lleida Av. del Segre, 71 25007 Lleida E-mail: adelarubio@gencat.cat Tel. 973 727 989 SSTT de la Catalunya Central Palau Firal Polgon Industrial, Els Dolors, s/n 08243 Manresa E-mail: npiniella@gencat.cat Tel. 93 693 02 71 Consell General dAran Passeig de la Llibertat, 16 25530 Vielha e Mijaran E-mail: m.vilo.torisme@aran.org Tel. 973 641 801 SALUTACI El Departament dEmpresa i Ocupaci t per objectiu afavorir la consolidaci i creixement de les empreses, aix com fomentar la creaci de noves oportunitats i promoure lesperit emprenedor. Davant la situaci econmica actual, el comproms del Departament s el denfortir les poltiques que apoderin el territori per dotar-lo deines i recursos que afavoreixin la reactivaci de leconomia, la salvaguarda del teixit empresarial individual i collectiu, el manteniment dels llocs de treball i la generaci docupaci. Per aquest motiu, des del Departament volem donar impuls a la implantaci sectorial del Centre de Reempresa de Catalunya amb lobjectiu destructurar el mercat de compravenda de petites i mitjanes empreses a Catalunya. Per aix, unifiquem la nostra poltica en matria de transmissi dempreses, dacord amb les directrius de lEntrepreneurship 2020, amb les recomanacions de la Comissi Europea per, daquesta manera, poder afavorir la continutat i el creixement de les empreses ja existents. La implantaci sectorial del Centre Reempresa de Catalunya ofereix una oportunitat a tots aquells titulars duna activitat empresarial que no poden donar-li continutat, les persones cedents, amb totes aquells persones reemprenedores que gaudiran dels avantatges de prendre el relleu duna activitat empresarial existent i consolidada, en comptes de crear una nova empresa. Felip Puig i Godes Conseller del Departament dEmpresa i Ocupaci Generalitat de Catalunya www.reempresa.org info@reempresa.org www.reempresa.org info@reempresa.org PRESENTACI Centre de Reempresa de Catalunya En els ltims anys, shan dedicat molts recursos a la creaci de noves empreses. Tanmateix, a banda de crear-ne, s tant o ms important dedicar lesfor a mantenir les empreses solvents per tal que segueixin funcionant i no hagin de tancar per manca de relleu empresarial. Per aquest motiu, Reempresa ha esdevingut un bon instrument per garantir al llarg del temps lactivitat dempreses econmicament viables. Reempresa s un nou model de creixement empresarial que sha posat en marxa a nivell internacional i que ofereix nombrosos avantatges i beneficis, tant per al teixit empresarial com per a la societat duna regi. En aquest sentit, Reempresa sesfora per consolidar un nou model demprenedoria que embarqui empreses, empresaris i emprenedors i que alhora permeti la cessi de lxit empresarial de Catalunya per mitj de la transmissi dempreses. La Patronal Cecot, amb la collaboraci de CPAC (Fundaci Privada per a la Promoci de lAutoocupaci de Catalunya), ha impulsat el projecte del Centre de Reempresa de Catalunya amb la voluntat que el nostre pas tamb formi part daquest moviment. En aquesta ocasi encetem i agram la collaboraci amb la Diputaci de Barcelona, que permetr establir mercats locals per a la Reempresa, i aix actuar de manera coordinada amb els municipis per a la salvaguarda del patrimoni empresarial local. Daquesta manera, apostem fermament per lenfortiment i el dinamisme del teixit empresarial catal. Antoni Abad President PRLEG La Reempresa s un nou model demprenedoria, un mecanisme pel qual un nou emprenedor pren el testimoni en la gesti duna empresa ja existent, la qual compra en la seva totalitat per continuar lactivitat, de manera que amb aquesta acci salvaguarda el patrimoni empresarial individual i collectiu. Quan sestructura el procs de Reempresa, es mantenen tots els actius de lempresa, de manera que aquesta continua funcionant, es mantenen els llocs de treball, les installacions, els clients i els provedors i es dna valor a tota la histria, especialment a lesfor esmerat en la creaci i el creixement de lempresa. La Reempresa s el mecanisme professional pel qual un o ms reemprenedors accedeixen a la propietat duna empresa daltri que ja funciona per tal de fer-la crixer, amb la qual cosa sestalvia la fase dhaver-la de crear. Lobjectiu del Centre de Reempresa de Catalunya s impregnar la societat catalana, i especialment les institucions que fomenten lemprenedoria, duna nova visi del valor de lempresa en funcionament que permeti destinar ms esforos a mantenir i consolidar empreses ja existents que no pas al fet, sempre necessari, de crear-ne de noves. La metodologia i els materials que es presenten, juntament amb els que es poden consultar en les xarxes socials i que es comparteixen a www.reempresa.org , sn part del sistema integrat per a la Reempresa que facilita el manteniment dels centenars de milers dempreses catalanes que, per diferents motius, necessitaran un canvi en lequip demprenedors que les va posar en marxa. El nostre s i ha estat tradicionalment un pas demprenedors. Tanmateix, les circumstncies han anat canviant i shan anat caracteritzant diferents tipologies pel que fa a aquest grup dempresaris. Per aquest motiu, cal posar ara de manifest aquells que sn capaos no tant de crear una empresa des de zero amb les dificultats que aix comporta, sin dimpulsar una nova etapa, un nou creixement, una nova visi, lobertura de nous mercats, etc., sempre des de la perspectiva de lemprenedor propietari i impulsor de lempresa. Aquest grup que cal potenciar sn els reemprenedors. De la mateixa manera que ho han fet els pasos ms desenvolupats del nostre entorn, analitzar aquests empresaris reemprenedors creant tota mena de mecanismes de suport, metodolgics, financers, formatius, de mercat, jurdics i fins i tot fiscals, caracteritzant-los i seguint les seves activitats ha de donar lloc a una nova onada dempresaris, tan necessaris en lactual situaci econmica de Catalunya. El Centre de Reempresa de Catalunya ha perms la posada en marxa dun sistema generalitzat al nostre pas pel qual un empresari que vol cedir la seva empresa a un altre, perqu en continu lactivitat, te al seu abast la informaci sobre com fer-ho, pot demanar assessorament i collaboraci de les institucions i disposa dun mercat transparent a Internet on fer la seva proposta amb assistncia tcnica. El nostre pas no disposava dun mercat per a la transmissi dempreses. Des dara, amb el suport dels empresaris i les institucions, el Centre de Reempresa de Catalunya s ja un fort instrument que permetr la millora de la competitivitat del nostre pas i dels seus territoris. Albert Colomer i Espinet Director www.reempresa.org info@reempresa.org 5 NDEX INTRODUCCI 7 GUIA PER CEDIR LA VOSTRA EMPRESA 9 1. INICIACI AL PROCS DE REEMPRESA 11 2. PER QU CAL QUE US PREPAREU PER CEDIR LEMPRESA? 12 3. ESTEU PREPARATS PER CEDIR LEMPRESA? 13 4. COM PODEU TROBAR EL REEMPRENEDOR ADEQUAT PER A LA VOSTRA EMPRESA? 15 5. COM PODEU OPTIMITZAR ELS ASPECTES DE LA CESSI? 18 6. COM PODEU DETERMINAR EL VALOR DE LA VOSTRA EMPRESA? 20 7. COM SHAN DE DESENVOLUPAR LES NEGOCIACIONS? 21 8. QUIN S EL CONTINGUT DE LA NEGOCIACI? 22 9. QUINES SN LES TIPOLOGIES DE REEMPRESA? 24 10. QUINES SN LES FORMALITATS? 26 11. I UN COP SHA CEDIT LEMPRESA? 28 GUIA PER ELABORAR EL PLA DE CESSI 29 1. PRESENTACI GENERAL DE LEMPRESA 31 1.1 INTRODUCCI GENERAL DEL PROJECTE 31 1.2 HISTRIA I ORIGEN DE LEMPRESA 31 1.3 OBJECTIUS PERSONALS I DE LEMPRESA 31 1.4 NECESSITATS QUE SATISF EL PRODUCTE O SERVEI 31 1.5 OPORTUNITATS I AVANTATGES QUE CAL APROFITAR. RISCOS I PROBLEMES QUE PODEN SORGIR 33 1.6 FITXA DESCRIPTIVA DE LEMPRESA 33 1.7 SITUACI ACTUAL DE LEMPRESA. PASSOS REALITZATS 33 1.8 PLA DOPERACIONS i PREVISIONS DE FUTUR 33 2. ELS RECURSOS HUMANS DE LEMPRESA 35 2.1 PRESENTACI DELS TREBALLADORS 35 2.2 APORTACIONS DELS PROMOTORS (SOCIS) A LEMPRESA 38 2.3 COMPROMS ENTRE ELS CEDENTS 38 2.4 ORGANIGRAMA DE LEMPRESA 40 2.5 FUNCIONS I RESPONSABILITATS DE CADA DEPARTAMENT 42 www.reempresa.org info@reempresa.org 6 2.6 DESCRIPCI DELS LLOCS DE TREBALL 42 2.7 REMUNERACI DELS TREBALLADORS 42 2.8 NECESSITAT DE RECURSOS HUMANS A LEMPRESA 42 3. EL PROCS DE PRODUCCI O LORGANITZACI DEL SERVEI 46 3.1 EL PROCS DE PRODUCCI (EMPRESES INDUSTRIALS) 46 3.1.1 Descripci del producte o productes 46 3.1.2 Descripci detallada del procs de producci 46 3.1.3 Relaci detallada dels elements materials necessaris per produir 46 3.1.4 Alternatives al procs de producci 48 3.2 LORGANITZACI DEL SERVEI O SERVEIS (EMPRESES DE SERVEIS) 49 3.2.1 Descripci del servei o serveis 49 3.2.2 Circuit del servei o serveis 49 3.2.3 Relaci detallada dels recursos necessaris per oferir el servei o serveis 52 4. LREA COMERCIAL 55 4.1 ELS PROVEDORS 55 4.2 LA COMPETNCIA 55 4.2.1 Caracterstiques de la competncia 55 4.2.2 Competidors principals 55 4.3 ELS CLIENTS 59 4.3.3 Perfil del client 59 4.4 POLTICA COMERCIAL 63 4.4.1 Objectius comercials 63 4.4.2 Producte o servei 63 4.4.3 Preu 63 4.4.4 Publicitat i comunicaci 63 5. LREA ECONMICA I FINANCERA 67 5.1 ELS ESTATS COMPTABLES 67 6. EL VALOR DE LEMPRESA 68 6.1 QU SIGNIFICA VALOR? 69 6.2 QU S LA VALORACI? 69 6.3 EL VALOR DUNA EMPRESA 70 6.4 MTODES DE VALORACI 70 6.4.1 Mtode analtic 71 6.4.2 Mtode dels rendiments 71 6.4.3 Mtode del benefici net 71 6.4.4 Mtode de Gordon-Shapiro 72 7. PROPOSTA DE CESSI 72 8. ANNEXOS 73 www.reempresa.org info@reempresa.org 7 INTRODUCCI Aquesta guia sadrea a totes aquelles persones que teniu el projecte de cedir la vostra empresa i que necessiteu una eina que us ajudi a aclarir i endrear les vostres idees i que tamb us permeti contestar aquesta pregunta que de ben segur que us deveu fer: Com puc trobar la persona ideal que continu el meu negoci? Aix, doncs, us volem donar suport en lelaboraci del pla dempresa i en lestudi de viabilitat de la vostra empresa per donar a tercers. Per aix, en aquesta guia recollim totes les variables rellevants que intervenen en el procs de reempresa i considerem tots els elements importants en la realitzaci i el seguiment de la vostra cessi etapa per etapa. Voldrem que utilitzssiu aquesta guia com un mtode de treball que ajuda a planificar la reempresa i com una eina de suport per a la reflexi i la preparaci de la vostra cessi. Per aquesta ra, hem estructurat la guia en dues parts: Guia per cedir la vostra empresa Guia per elaborar el pla de cessi Visiteu el nostre web (www.reempresa.org), en el qual trobareu informaci til que us ajudar a elaborar duna forma eficient el vostre pla de reempresa. Aquests materials ja han estat utilitzats per altres empresaris darreu de Catalunya que, com vosaltres, nhan seguit les indicacions per fer realitat all que dentrada era tan sols una illusi: que lessncia del seu negoci perduri en el temps. Esperem que aquesta edici, juntament amb lassessorament dels nostres consultors, us permeti tamb cedir la vostra empresa. www.reempresa.org info@reempresa.org 8 www.reempresa.org info@reempresa.org 9 GUIA PER CEDIR LA VOSTRA EMPRESA www.reempresa.org info@reempresa.org 10 www.reempresa.org info@reempresa.org 11 1. INICIACI AL PROCS DE REEMPRESA Ms dun ter dels professionals que actualment estan en actiu i que sn propietaris duna empresa arribaran a ledat de jubilaci durant els propers deu anys i, molt sovint, sense alg del seu entorn familiar a qui puguin cedir la seva empresa. De fet, sis cessions de cada deu sn degudes a la jubilaci de lempresari. Aix no obstant, la transmissi tamb pot esdevenir una alternativa quan un empresari decideix cedir-la perqu vol invertir en una altra empresa que ja funciona o, simplement, perqu vol iniciar una altra activitat des de zero. Per la seva banda, per als reemprenedors s menys arriscat reemprendre una empresa ja existent que crear-ne una del no-res. Tot i aix, tamb s cert que fer-se crrec duna empresa en funcionament exigeix de mitjana un 60% ms dinversi que crear-ne una de nova. Amb tot, el fet de reemprendre ofereix loportunitat a aquells que volen iniciar un projecte pel seu compte daprofitar-se del coneixement i lexperincia de lempresa al mercat i, en conseqncia, de garantir una llarga vida a lempresa independentment dels seus propietaris. Sense tenir-ne en compte els motius, la transmissi dempreses i la consegent reempresa sn un esdeveniment cabdal que sha de preparar amb molta cura. s inevitable que hi hagi una certa taxa de mortalitat dempreses velles que, lgicament, sn substitudes per unes altres de noves. Malgrat tot, moltes empreses fracassen en la fase de cessi, no pas perqu no siguin viables, sin perqu la transmissi no sha preparat correctament. Aquesta guia s el primer instrument que Reempresa posa a la vostra disposici. Shi enumeren les diferents qestions que afecten la transmissi dempreses, amb independncia de les vostres circumstncies particulars, i us ofereix informaci prctica per abordar la construcci del vostre projecte de cessi i de reempresa. Va b saber que... Noms un 10% dels empresaris individuals i un 33% de les societats on els socis tenen ms de 55 anys afirmen que preparen la seva transmissi. Tot i aix, la taxa dxit millora quan hi ha un procs de cessi ben organitzat. Hi ha molts empresaris que pensen que el que guanyen amb la venda de la seva empresa est lligat a la seva situaci personal, de manera que en fan dependre tot el seu valor. Tanmateix, sha demostrat que una empresa transmesa correctament pot sobreviure al seu creador i que, fins i tot, pot aportar un preu interessant al seu propietari. Aquest preu dependr, entre altres factors, dels seus punts forts, com ara la notorietat, la clientela, la rendibilitat, lestat de les comandes, la destresa, les qualitats del personal, els arrendaments, limmobilitzat, etc. Noms el 20% dels cedents potencials demanen assessorament a professionals. El 80% restant no tenen en compte les mesures de suport extern que poden permetre travessar les etapes cronolgiques de la cessi ms fcilment. El professional pot ajudar a tirar endavant tasques clau en el si del procs de transmissi empresarial, com, per exemple, la preparaci del projecte de cessi, lanlisi de lestat financer, la proposici de solucions a les diferents problemtiques, etc. www.reempresa.org info@reempresa.org 12 2. PER QU CAL QUE US PREPAREU PER CEDIR LEMPRESA? s important que us prepareu per cedir la vostra empresa a fi devitar que tot lesfor i la illusi que vau invertir-hi en crear-la no sesvaeixin. Tamb cal que defugiu la idea que una illusi en la qual heu abocat tota la vostra dedicaci ha de desaparixer forosament amb la vostra marxa, ja que lempresa pot seguir el seu curs si pren com a base els vostres anys de gesti. De la mateixa manera que vau seguir un procs minucis per crear la vostra empresa, heu de seguir una planificaci molt estricta per tal dassegurar-li una vida llarga. Independentment de la seva grandria, del tipus dempresa de qu es tracti o de la seva naturalesa, una cessi comporta un acte de gesti que no simprovisa, sin que sha dorganitzar a conscincia. Per tant, el procs de reempresa mereix un temps de reflexi i de preparaci rigorosa per part de tots aquells que hi estan implicats i la seva preparaci comporta dos aspectes importants que cal tenir presents abans de fer qualsevol pas: - Optimitzar les conseqncies de la cessi per al cedent. - Optimitzar lentorn per tal de poder trobar ms fcilment la persona que es far crrec de lempresa. Cal que veieu el procs de reempresa com la millor opci de concloure satisfactriament la vida professional dun empresari, alhora que aconseguiu un relleu per a lempresa. Aix implica la conservaci dels clients, dels reemprenedors i tamb dels treballadors. El procs de cessi implicar un canvi en la vostra vida. El fet de posar fi a la vostra activitat professional us permetr invertir en altres projectes dordre ms personal, donar lloc a una transferncia de riqueses, de la valoraci del vostre patrimoni professional cap al patrimoni privat, i assegurar, daquesta manera, rendes per a la vostra jubilaci i per a la vostra famlia. Una de les claus perqu la cessi de la vostra empresa sigui reeixida s el fet de preparar-ne la transmissi seguint aquestes pautes. Per aix cal que: Ho feu com ms aviat millor; si s possible a 50 anys o quan almenys us en quedin cinc per endavant. Compteu amb lajuda dassessors especialitzats. Us prengueu un temps per trobar la persona que es far crrec de lempresa i que, quan lhgiu trobat, la consciencieu i la formeu per reemprendre lempresa. Us organitzeu amb prou temps a fi de treure profit dels dispositius jurdics i fiscals ms avantatjosos. Trobeu el perode precs per negociar millor. www.reempresa.org info@reempresa.org 13 3. ESTEU PREPARATS PER CEDIR LEMPRESA? Per trobar la resposta a aquesta pregunta, cal que concreteu la vostra situaci per dues vies fonamentals: la personal i la professional. En primer lloc, necessiteu fer un balan personal per tal de prendre decisions adaptades a la vostra situaci i els vostres objectius, com ara: Els vostres projectes futurs (altres activitats, jubilaci, etc.), amb les necessitats financeres corresponents. Els recursos de qu disposareu lendem mateix de la transmissi. Lorganitzaci del vostre patrimoni i la transmissi als hereus. Sempre podeu comptar amb el suport dun assessor bancari que us orientar; igualment, us pot ser molt til entrevistar-vos amb un assessor en gesti de patrimonis. Per conixer limport de la vostra futura jubilaci, la forma per calcular-la i altres aspectes rellevants, s important que contacteu amb lagent encarregat de la vostra assegurana de vida o del pla de pensions que rebreu quan us jubileu. En segon lloc, heu de fer un balan jurdic i fiscal del vostre patrimoni per determinar els preparatius necessaris en la transmissi de la vostra empresa sota les millors condicions fiscals i financeres. En aquest cas, pot ser avantatjs: Cedir la vostra empresa excloent-ne els bns immobles. Aquesta operaci pot facilitar la negociaci, encara que sens dubte disminuir el preu de cessi. Aix tamb podria permetre disposar de rendes complementries durant la vostra jubilaci, grcies a la percepci de rendes locatives. Contractar un pla destalvi salarial. Si preteneu transmetre lempresa a un dels vostres assalariats, un pla destalvi salarial us ajudar a constituir un capital en condicions fiscals i financeres molt avantatjoses i tamb us autoritzar a lliurar el seu estalvi amb anticipaci --en les condicions previstes per la reglamentaci-- quan comenci a fer-se crrec del seu negoci per tal dautofinanar la transacci. En darrer lloc, feu un balan de la vostra activitat que us permeti tenir una visi objectiva de la situaci de la vostra empresa i que inclogui aquests aspectes: Els seus punts forts i els seus punts febles. Els canvis eventuals que cal portar a terme abans de la cessi. El nivell dinversi que cal mantenir per presentar lempresa amb un atractiu notable. Va b saber que... Grcies al diagnstic patrimonial, podreu censar els bns que formen el vostre patrimoni i les disposicions eventualment ja preses, i aconseguir, daquesta manera, concretar la vostra situaci personal i una presentaci de solucions adaptades als objectius, tant en matria de gesti dactius com doptimitzaci de la transmissi del vostre patrimoni. www.reempresa.org info@reempresa.org 14 Est la vostra empresa preparada per a ser cedida? Els experts coincideixen a afirmar que a tot arreu les cessions dempreses no estan gestionades correctament i que aquest s el motiu que les condueix al fracs i, per tant, a la degradaci progressiva del teixit empresarial actual. Qualsevol empresa pot estar preparada per ser cedida amb ms o menys facilitat. En conseqncia, s molt important fer una programaci de la cessi que es caracteritzi per les pautes que cal seguir i pels resultats que es volen obtenir. En tota cessi destaquen dos punts clau: Lanticipaci de lempresari en el moment de la successi. El coneixement previ del successor sobre lempresa. Quan lempresari santicipa a la seva marxa, aplana el cam per a una dura batalla que han de seguir els altres en nom seu. En aquest sentit, serveix per estudiar els problemes pels quals podria passar lempresa i savana als secrets en qu aquesta es pot perdre. Amb tot aix, aconsegueix que lempresa estigui preparada per tal de perviure. Aix, doncs, prepareu lempresa i tots els agents que hi estiguin involucrats i aconseguiu conscienciar de lxit que sassolir amb aquest pla en un futur. Daltra banda, amb la integraci prematura del successor a lempresa, saconsegueix un perode de coneixement bidireccional. Lempresa sadapta al nou propietari, sen nodreix i salia a la seva nova imatge directiva. A ms, el reemprenedor aprn de lempresa, estudia la seva cultura i el seu treball, avalua la seva entrada i, finalment, troba el seu lloc. Seguint aquests passos, lempresa cedir a la transici gaireb sense adonar-se que, en realitat, el que acaba de fer s renixer: www.reempresa.org info@reempresa.org 15 4. COM PODEU TROBAR EL REEMPRENEDOR ADEQUAT PER A LA VOSTRA EMPRESA? A continuaci, us presentem per ordre de prioritats les possibles opcions de reemprenedors potencials per a la vostra empresa. La cessi familiar Aquesta soluci s sens dubte la ms desitjada per la majoria dempresaris, per aquesta alternativa noms funcionar si realment hi ha una persona dins de la famlia amb la motivaci i les ganes que vau posar-hi quan vau engegar lempresa. A ms a ms, ha destar dotada de certa percia i de qualitats per gestionar-la. La confiana en el personal de lempresa Una alternativa a la cessi familiar que s tan bona o millor que la reempresa familiar s la transferncia al personal de lempresa. Es tracta dun pas de continutat ideal, ja que, daquesta manera, estareu recompensant un dels vostres assalariats ms competents alhora que augmentareu la seva motivaci, fidelitat i formaci. Lentorn Com a tercera opci, podeu valorar cedir lempresa a persones que formen part del vostre cercle empresarial, com ara un client, un provedor o un competidor. Qualsevol persona relacionada amb lempresa pot ser el comprador esperat. La cessi a tercers En cas que hagueu dampliar lmbit de recerca fora del vostre entorn proper, caldr que busqueu el suport de Reempresa per tal que un dels seus consultors treballi amb vosaltres bra a bra en el projecte de cessi i que us doni suport a lhora de redactar informes i cercar el vostre reemprenedor adequat. Els consultors de Reempresa us aportaran els coneixements necessaris a lhora de fer una avaluaci la vostra empresa. Aquest expedient, el contingut del qual ser ms o menys detallat segons la complexitat i la dimensi de lempresa, ser la seva carta de presentaci (activitat i historial) i shi detallar el motiu de la cessi, els principals elements financers i jurdics, el preu de venda, els mitjans humans i materials, entre daltres. Tamb us ajudaran a elaborar aquest document, que haur de ser atractiu, per al mateix temps objectiu i sincer. Lxit de loperaci de cessi depn en gran mesura de la confidencialitat tant del projecte com de la informaci rellevant sobre la vostra empresa. Qu pensaran els clients si saben que voleu cedir la vostra empresa? I qu passar si els vostres competidors tenen accs a la informaci de lempresa? La idea dun canvi de titularitat pot provocar un sentiment de frustraci tant als treballadors com als clients, els provedors i els collaboradors. Daltra banda, podria esperonar els competidors i fer que aquests canvin la seva manera dactuar al mercat i que sincrementi, daquesta manera, lestat de nerviosisme a lempresa. Per aquest motiu, cal trobar un mitj just perqu es pugui procedir progressivament a la seva implementaci a tots els nivells de lempresa i fer del pla de successi un pla de tots. Per tant, s recomanable no comunicar la voluntat de cessi als treballadors amb massa anterioritat i tamb s important ressaltar la voluntat de continutat de lempresa. www.reempresa.org info@reempresa.org 16 Un cop heu trobat un reemprenedor Segons els estudis consultats pel Centre de Reempresa de Catalunya, en un ter dels casos el perode de transici ha durat menys dun mes. Aix no obstant, en aquest perode es produeix la cessi de diversos punts clau que seran ms o menys complicats en funci del reemprenedor. En el procs de reempresa, s fonamental que el cedent transfereixi al reemprenedor el know-how i les bones prctiques necessries per a la marxa diria de lempresa. En aquest sentit, en el moment de la cessi, cal ensenyar al reemprenedor diferents matries en els mbits segents: Coneixement teric Mrqueting i comer Recursos humans Comptabilitat i finances Aspectes legals i financers Direcci de la cadena de producci Accs a finanament Informaci general Les raons per les quals hi ha aquesta dificultat afegida al procs de cessi es detallen a continuaci: Influncia de lempresa i de les seves caracterstiques en tots els aspectes rellevants del seu funcionament, sobretot pel que fa a lrea de negoci i a la grandria de lempresa. Les caracterstiques del reemprenedor, com ara ledat, lexperincia professional, els estudis, etc. El tipus de cessi: familiar, a treballadors, a tercers. Segons una teoria, com ms propera s la relaci entre el cedent i el reemprenedor, ms fcil s transferir el know-how. La influncia de la relaci amb el reemprenedor i lexistncia dun perode de transici ptim. Quan la relaci entre ambdues parts s nulla, la transferncia dels coneixements de lempresa esdev impossible. Per aquest motiu, Reempresa dna suport en el procs de cessi en qu cedents i reemprenedors treballen junts durant la primera fase en la qual sha materialitzat la transmissi, igual que en una cursa de relleus, en qu el primer corredor lliura el testimoni al seu company A continuaci, us oferim una llista amb les diferents activitats empresarials que haureu de tenir presents per al procs dentrenament del vostre reemprenedor: www.reempresa.org info@reempresa.org 17 Camp Tasca especfica Direcci estratgica Anlisi de lentorn Desenvolupament destratgies a mitj termini i a llarg termini Poltiques dI+D+i Exportacions i desenvolupament Altres Recursos humans Lideratge Aspectes legals i administratius Direcci de recursos humans Altres Mrqueting i comer Determinaci del preu Relaci amb clients. Fora de vendes Diversificaci Comunicaci Altres Comptabilitat i finances Regles de comptabilitat Organitzaci comptable Altres Accs a finanament Relaci amb bancs Finanament pblic Altres Aspectes legals i fiscals Contractes amb clients i provedors Aspectes impositius Drets de propietat Altres Coneixements tcnics Adquisici del coneixement tcnic de lempresa Planificaci de la producci Millora de la producci Qualitat Altres Direcci de la cadena de producci Relaci amb provedors Manipulaci de les existncies Altres TIC Hardware i software Webs Comer electrnic Altres www.reempresa.org info@reempresa.org 18 5. COM PODEU OPTIMITZAR ELS ASPECTES DE LA CESSI? Amb la finalitat de simplificar el procs de transmissi i rebre la mxima informaci possible sobre els trmits que cal fer, s aconsellable que demaneu suport a serveis dexperts en la matria. Daquesta manera, evitareu qualsevol tipus derror i garantireu una cessi adequada de la vostra empresa. Per tal doptimitzar els aspectes de la cessi, cal que us centreu en el segent: A. Avaluaci duna empresa Hi ha moltes maneres davaluar una empresa. A grans trets, es poden agrupar en dues categories: Enfocament patrimonial. Es basa en el valor de mercat de lactiu de lempresa i es calcula a partir del balan final. Enfocament financer. T en compte el valor de lempresa amb relaci al seu mercat i les seves evolucions futures (clculs a partir del benefici net o marge brut, de lautofinanament o dels dividends). El reemprenedor adquireix un futur, per alhora sapropia dun passat. Per aquest motiu, conv saber de quina manera cal abordar una avaluaci i donar-li la puntuaci que es mereix: El 20% davaluaci de lempresa + el 80% de lanlisi estratgica. Encrrec davaluacions argumentades. Atenci en les sobrevaloracions, de manera que es pot afalagar per alhora cal acostar als vostres compradors. En certes ocasions, es troben noms una vegada. Objectivitat i realisme, en la mesura que sigui possible. B. Lanlisi estratgica El fet davaluar una empresa consisteix a analitzar-ne els punts forts i els punts febles, a nivell intern del negoci i amb relaci al seu entorn. Shan de tenir en compte tots els aspectes relacionats amb lempresa i la seva marxa, com ara: Aspectes econmics Aspectes comercials Aspectes tcnics Recursos humans Recursos socials Recursos jurdics i reglamentaris Recursos comptables i financers A lhora de fer lanlisi estratgica de lempresa, tamb cal tenir en compte el lloc que ocupa lactual empresari i el que haur docupar el cedent en el moment de la successi. La relaci de tots dos amb els diferents agents de lempresa donar lloc a una cultura empresarial, una poltica de lempresa i tamb un marc dactuacions que conduiran finalment lempresa a lxit o al fracs. Recordem que el procs de reempresa no simprovisa, sin que es tracta duna transici planificada. www.reempresa.org info@reempresa.org 19 C. Due Diligence Una Due Diligence podria definir-se com una radiografia completa duna societat amb lobjectiu de conixer el seu estat en una data concreta. La Due Diligence es considera un procs dinvestigaci i anlisi en la planificaci de la successi, ats que ens ofereix informaci rellevant sobre la nostra empresa, una informaci de la qual podran disposar els reemprenedors interessats a adquirir la nostra empresa en un futur. Per mitj de la Due Diligence, podrem fer el segent: 1. Valorar loportunitat de la inversi. 2. Identificar i avaluar els riscos potencials. 3. Determinar el preu adequat per a la transacci. Optimitzaci de la cessi: Anlisi estratgica + Avaluaci duna empresa www.reempresa.org info@reempresa.org 20 6. COM PODEU DETERMINAR EL VALOR DE LA VOSTRA EMPRESA? En el moment de les negociacions, el valor de la vostra empresa ser debatut i adaptat per tal de determinar el preu de venda, el qual dependr tamb de diversos factors que es poden donar en el procs de venda: Oportunitats. Hi ha diversos compradors que hi estan interessats? Quina s la motivaci i quina s la capacitat financera del reemprenedor interessat a fer-sen crrec? Quina relaci hi ha entre vosaltres i el vostre reemprenedor? Hi ha qumica entre cedent i reemprenedor? Com a cedent, espereu molt de la valoraci de la vostra empresa, en la qual veureu el resultat danys de treball i de sacrifici. Aix no obstant, els cedents sovint surten decebuts amb el resultat daquesta avaluaci, ja que el preu que sassigna a lempresa no coincideix amb el valor que ell mateix li atorga. Heu de ser conscients que el reemprenedor que adquireixi la vostra empresa no comprar el seu passat en si, sin un potencial viable de rendibilitat i de desenvolupament. Per aquest motiu, el preu de transmissi ser un punt intermedi entre loferta i la demanda que emana de la vostra negociaci amb el reemprenedor. Lavaluaci sovint est considerada, sense ra, com el resultat dun exercici merament matemtic, per en la prctica shan de ponderar altres aspectes qualitatius extrets de lanlisi econmica i estratgica de la vostra empresa. Shan de tenir en compte lesfor i la dedicaci al negoci del cedent, dades que es veuran reflectides en lestratgia de lempresa, el seu posicionament al mercat i les xifres. Va b saber que... El preu de transmissi no pot sobrepassar els mitjans financers de la persona que es fa crrec d'una empresa, tant si es tracta de la seva aportaci personal i/o de prstec bancari. L'import d'aquest prstec depn de la capacitat monetria del reemprenedor per reemborsar-lo, s a dir, del benefici anual resultant del seu negoci. Per aquest motiu, lassessor del reemprenedor, que molt sovint ser el mateix banc, ha destudiar limport i levoluci dels seus beneficis a fi dassegurar que, efectivament, la capacitat financera del comprador s ladequada. www.reempresa.org info@reempresa.org 21 7. COM SHAN DE DESENVOLUPAR LES NEGOCIACIONS? Les negociacions comencen a la primera reuni presencial amb lempresari reemprenedor. Us recomanem que, en cas que ho considereu oport, compteu amb el suport dassessors que estiguin altament familiaritzats amb el vostre projecte de reempresa, ja que, des del primer moment, haureu de discutir amb el reemprenedor qestions tcniques comptables, financeres i jurdiques, entre daltres. Les negociacions sn un element ms complex del que semblen a primera vista i, segons com shagin preparat prviament, es poden accelerar o dilatar en el temps. Des de Reempresa, us proposem que porteu a terme les negociacions a qualsevol de les nostres oficines, de manera que els nostres consultors en puguin fer un seguiment exhaustiu i, si arriba el cas, les puguin redirigir per tal que finalitzin amb xit. s recomanable que la primera entrevista se celebri desprs dhaver compilat tota la informaci sobre lempresa objectiu que es pugui aconseguir sense haver de signar lacord de confidencialitat i que inclouria tota aquella informaci a la qual es pot accedir per mitjans propis. Tanmateix, recordeu que la primera impressi s la ms important, com en qualsevol relaci entre dues persones. Us recomanem que eviteu qualsevol discussi que, en detriment daspectes objectius, pugui allunyar-vos del nucli central de les negociacions. Tant el reemprenedor com el cedent, teniu el deure dactuar de bona fe i amb lleialtat cap a laltra part durant tot el perode de negociacions. Tanmateix, aix no treu que el cedent tingui lobligaci de donar al reemprenedor tota la informaci i la documentaci corresponent i necessria per conixer lestat de lempresa, per tal de que el reemprenedor pugui apropar-se a la realitat de lempresa prendre la decisi de reemprendre. Un cop hagi finalitzat la reuni, us aconsellem que redacteu una acta amb les decisions preses durant les negociacions. Daquesta manera, us estalviareu haver de tirar enrere i haver de revisar aquelles qestions en les quals ja haveu arribat a un acord prviament. Des de Reempresa, us demanem un esfor per promoure la transparncia durant les negociacions: poseu sobre la taula tots els dubtes i qestions que us generen una preocupaci per tal devitar equvocs posteriors. Va b saber que... Abans de presentar-vos a una reuni amb el cedent, heu de dedicar prou temps a preparar-la adequadament. En aquest cas, us poden ser tils aquestes indicacions: Definiu clarament quin s el vostre objectiu a la reuni. Tingueu present en tot moment linterval de preus en qu us podeu moure o us voleu moure. Penseu en totes les alternatives possibles a lhora de reemprendre (compravenda daccions o compravenda dactius) i en totes les variants de garanties que es poden establir en el contracte de reempresa. Recordeu que les modalitats i els terminis de pagament serveixen sovint com a contrapunt en la negociaci i que, si es dna el cas, us poden proporcionar avantatges igualment interessants. Analitzeu les possibles modalitats dacompanyament del cedent durant la primera etapa de la reempresa i determineu-ne la ms convenient per tal que la transmissi del know-how es dugui a terme amb totes les garanties. En cas que shagi de fer una auditoria, estudieu-la b per tal de conixer les raons objectives que us puguin donar una posici avantatjosa a lhora de negociar. www.reempresa.org info@reempresa.org 22 8. QUIN S EL CONTINGUT DE LA NEGOCIACI? Tant per al cedent com per al reemprenedor, la negociaci consisteix principalment a fixar el preu de venda de lempresa. Aix no obstant, tan important com el preu ho sn les condicions de cessi que, en letapa final del procs, shauran de recollir per escrit en el contracte de reempresa. A mesura que es vagin succeint les diferents reunions amb el reemprenedor, heu danar donant informaci que pot ser tant o ms valuosa que els mateixos estats comptables, els registres fiscals i, fins i tot, els documents societaris, per posar-ne exemples. Lobjectiu final s generar confiana en el reemprenedor, si es vol que la cessi arribi a bon terme, haureu de tenir una actitud honesta i pro activa davant dels possibles entrebancs i els potencials catalitzadors de loperaci. Durant les diferents visites del reemprenedor a lempresa, s important que tingueu una actitud emptica i que li mostreu els aspectes importants de lempresa juntament amb el seu entorn. A ms, en el transcurs de les reunions, cal que aneu responent totes les preguntes que us faci el reemprenedor relacionades amb lempresa i que tingueu preparats i detallats tots els aspectes que afecten lempresa. En qualsevol cas, tots aquests punts han de ser analitzats amb molta cura amb el suport dun professional expert en la matria. A continuaci, exposem una srie de detalls que cal tenir en compte: Respecteu les diferents etapes i sigueu conscients que el procs de reempresa demana un cert formalisme. Preneu-vos el temps necessari per a la negociaci, per no hi insistiu si les posicions de les parts sn massa allunyades o fins i tot antagniques. Sapigueu que en el curs daquesta etapa cal que lliureu al reemprenedor tota la documentaci i la informaci necessries per tal doferir-li la imatge real de lempresa. Va b saber que... Durant les negociacions, haureu darribar a un acord sobre aquests i altres elements que es detallen a continuaci: La determinaci del preu de cessi. La negociaci pot preveure una venda ajornada en el temps amb clusules de revisi total o parcial del preu. A ms, probablement ms important que la xifra final s com shi arriba, mecanisme que haur de quedar igualment clar per a ambdues parts. Larticulaci de la transmissi jurdica de lempresa. En aquest cas, se cediran els actius i els passius de lempresa, noms una unitat productiva o b es portar a terme una compravenda de les participacions socials, en cas de trobar-nos davant de societats capitalistes. Les modalitats de pagament. El cedent pot proposar, per exemple, participar en el finanament inicial tot concedint un crdit al reemprenedor, mantenir una participaci minoritria en el capital o simplement trobar la frmula adequada mitjanant un pagament diferit. La tresoreria de lempresa, s a dir, els comptes corrents de lempresa. Les garanties dactiu i de passiu de lempresa objecte de transmissi. La modalitat dacompanyament del cedent al reemprenedor durant la primera etapa de la reempresa. Eventualment, les condicions de sortida de determinats collaboradors, entre daltres. www.reempresa.org info@reempresa.org 23 No sens escapa que es tracta dun moment delicat, ja que els interessos de les parts sn en part divergents i que, per tant, cadascuna defensar els seus interessos tant com pugui, fins al punt que poden entrar en conflicte. Sens dubte, ser una prova de foc que servir per avaluar la veritable naturalesa de la relaci entre cedent i reemprenedor. El resultat de les primeres trobades amb el reemprenedor s la redacci duna carta dintencions que ha de plasmar la ferma voluntat dambdues parts de concloure la transmissi de lempresa. En tot cas, cal indicar-hi les principals condicions de loperaci, i posat cas que no quedin determinades, com a mnim cal fixar-hi els elements essencials per tal que siguin determinables en una etapa posterior. Sense que en cap cas resulti vinculant cedir, s que marca el marc de les negociacions un cop es fa evident la possibilitat darribar a un acord per a la transmissi de lempresa i garanteix lexclusivitat en les negociacions de manera que no es portin a terme negociacions paralleles amb altres reemprenedors. www.reempresa.org info@reempresa.org 24 9. QUINES SN LES TIPOLOGIES DE REEMPRESA? El procs de reempresa pot adoptar diferents formes segons la manera com es duu a terme ladquisici de lempresa que es vol reemprendre i les formes jurdiques que tenen tant cedent com reemprenedor. A fi dexplicar les diferents tipologies que pot adoptar el procs de reempresa, a continuaci se nexposen les diverses modalitats: Descripci Avantatges Inconvenients Empresari individual (C) Empresari individual (R) El reemprenedor adquireix els bns i els drets que lanterior titular de lactivitat, el cedent, destinava al desenvolupament daquesta activitat. Simplicitat: no requereix un procs previ de constituci duna societat. Adaptat a lestructura de les pimes. Sistema impositiu favorable per als petits negocis: a partir del 20%. Responsabilitat illimitada: no hi ha separaci entre el patrimoni personal del reemprenedor i lempresarial. Empresari individual (C) Societat mercantil (R) Sidentifica amb el tipus anterior de reempresa, per el reemprenedor adopta la forma de societat mercantil. Responsabilitat limitada: no es respon de les obligacions socials o empresarials amb el patrimoni personal del reemprenedor. Sistema impositiu estable: 30%. Complexitat en la constituci i la gesti de la societat. Encariment del formalisme. Societat mercantil (C) Societat mercantil (R) Es produeix la reempresa per adquisici de les participacions o accions que conformaven el capital social de la societat cedent. Simplicitat formal de la transmissi del patrimoni de la cedent. Elevat cost del procs pels formalismes derivats de la regulaci societria a qu se sotmeten les parts. Societat mercantil (C) Reemprendre per cessi global dactiu i passiu (R) El reemprenedor adquireix lactiu i el passiu del cedent, que conformen una unitat econmica. Adaptaci a les necessitats del reemprenedor que adquireix el patrimoni del cedent amb una finalitat clarament productiva. Possibilitat dexistncies de defectes, errades o incorreccions que invalidin el valor donat als bns i als drets. Dificultat a lhora dexigir responsabilitats per vicis ocults. www.reempresa.org info@reempresa.org 25 Societat mercantil (C) Reemprendre per adquisici de patrimoni en liquidaci (R) El reemprenedor adquireix una part de lactiu i el passiu del a cedent que forma una unitat econmica. Preus competitius en ladquisici dels elements del patrimoni que sest liquidant. Aquest tipus de reempresa no hi cap quan ja sha iniciat la distribuci del patrimoni de la societat entre els socis. Societat mercantil (C) Reemprendre per cessi global internacional (R) El reemprenedor i el cedent tenen nacionalitats diferents, fet que implica laplicaci de les respectives lleis personals. Permet la circulaci de lactiu i el passiu del cedent sense lmits geogrfics. La regulaci internacional aplicable pot impedir que el contracte de reempresa arribi a bon fi. C: cedent. R: reemprenedor. En definitiva, i per simplificar encara ms les tipologies de reempresa, hem de tenir present que, independentment de si cedent o reemprenedor sn una societat mercantil o b una persona fsica, la transmissi de lempresa en funcionament es pot portar a terme mitjanant ladquisici de tots els bns i drets per part del reemprenedor, cas que el cedent fos empresari individual, o la cessi de les participacions socials o de la globalitat dels actius i passius de lempresa, en cas de trobar-nos davant duna societat mercantil. bviament, a partir daqu podem assistir a situacions tan diverses i complexes com puguem imaginar, per sempre al voltant daquestes figures principals. www.reempresa.org info@reempresa.org 26 10. QUINES SN LES FORMALITATS? Tot seguit descriurem els passos ms rellevants que cal seguir a lhora de formalitzar la transmissi de lempresa i, en conseqncia, linici de la reempresa. En gran mesura, la naturalesa del cedent determinar la figura jurdica que es pot utilitzar per tal de procedir a la transmissi de lempresa i, per la seva banda, el reemprenedor comportar que shagi de seguir un mecanisme o un altre a fi que pugui continuar desenvolupant lactivitat empresarial com a reemprenedor. Procs de reempresa: dempresari individual a empresari individual o societat Quan es tracta de reemprendre una activitat empresarial desenvolupada fins al moment per un empresari individual i el reemprenedor de lactivitat s un altre empresari individual o una societat, es considera absolutament necessari tenir en compte tota aquella documentaci que acrediti que lactivitat que s objecte de reempresa es troba al corrent de pagament de totes les seves obligacions amb tercers (tributries, amb la seguretat social, laborals, etc). En cas contrari, el reemprenedor shaur de fer crrec daquestes obligacions assumides per lanterior empresari, s a dir, el cedent. Per formalitzar aquest tipus de reempresa, prenem el model tipus de contracte de reempresa, al qual shan dafegir tots aquells acords, contractes, relacions i notificacions necessaris per regularitzar completament la transmissi de lempresa. A ms, el reemprenedor haur de donar-se dalta censal i de limpost dactivitats econmiques a lAgncia Tributria, a ms de fer la declaraci dinici dactivitat i inscriures en el rgim dautnoms de la Seguretat Social. Procs de reempresa: transmissi de participacions socials o accions Quan el procs de reempresa es produeix a partir duna societat mercantil, la manera ms simple de reemprendre s que el reemprenedor adquireixi part de les accions o participacions socials en qu es divideix el capital de la societat que el cedent ha utilitzat, almenys fins a aquella data, per desenvolupar lactivitat que es vol reemprendre. Per tant, la figura del comprador de les accions o participacions socials, segons el cas, lexerceix el reemprenedor, el qual, des del moment que esdev soci de la societat, passa a ser de manera indirecta titular de tot el patrimoni destinat al desenvolupament de lactivitat objecte del contracte de reempresa. Per tal de simplificar els formalismes daquesta tipologia de reempresa, s imprescindible annexar al contracte marc de reempresa el contracte de transmissi daccions o participacions socials entre cedent i reemprenedor. Tot seguint les exigncies legals, el contracte de transmissi de les participacions duna societat ha de constar en escriptura pblica atorgada davant de notari. A ms, en el registre de socis de la societat sha dincloure el nou titular i, en conseqncia, cancellar lassentament del cedent o, si escau, modificar-lo per tal de reflectir el nombre i la tipologia de les participacions socials. Aix no obstant, si loperaci de reempresa comporta la transmissi de la totalitat de les participacions, shaur de comunicar al Registre Mercantil el canvi experimentat en el soci nic. Procs de reempresa: cessi global dactiu i passiu El procs de reempresa produt per la cessi global dactiu i passiu, que compon la totalitat del patrimoni de la societat cedent, sesdev en cas que una societat inscrita transmeti en bloc el seu patrimoni per successi universal a un o diversos socis o a tercers a canvi duna contraprestaci que no podr consistir en accions, participacions o quotes de soci del cessionari. A ms, la legislaci mercantil t en compte la possibilitat de portar a terme una www.reempresa.org info@reempresa.org 27 cessi global dactius i de passius amb particularitats especfiques: la cessi global plural, la cessi global per a societats en liquidaci i la cessi global internacional. La cessi global plural t lloc quan la cessi es fa a dos o ms reemprenedors de manera que cada part del patrimoni cedit constitueix una unitat econmica. Sentn per unitat econmica el conjunt de recursos humans, tcnics i econmics destinats a la producci dun producte o la prestaci dun servei que no depn de la resta de recursos que integren lempresa. En el cas de la cessi global per a societats en liquidaci, es produeix amb la transmissi de lactiu i el passiu duna empresa que es troba en procs de liquidaci, sempre que la societat que se cedeix no hagi comenat la fase de distribuci del seu patrimoni entre els socis. En darrer lloc, es parla de cessi global internacional quan la societat cedent i la societat reemprenedora siguin de diferent nacionalitat. La cessi global dactiu i passiu es regir per les respectives lleis personals aplicables. En aquest cas, la societat que pretn cedir els seus actius i passius ha de seguir el procediment establert legalment: a) Redacci del projecte de cessi. Els administradors de la societat han de redactar i subscriure un projecte de cessi global i presentar un exemplar daquest projecte al registre mercantil corresponent per al seu dipsit. b) Elaboraci dun informe explicatiu i justificatiu detallat del projecte de cessi global per part dels administradors. c) La cessi global ha destar acordada necessriament per la junta de socis de la societat cedent i sha dajustar al projecte de cessi global i amb compliment dels requisits establerts per lacord de fusi. d) Publicaci de lacord de cessi global en el Butllet Oficial del Registre Mercantil i en un diari de gran tirada a la provncia on t el domicili social lempresa en qu sexpressi la identitat del reemprenedor. e) Lliurament del projecte de cessi global i de linforme dels administradors als representants dels treballadors. f) Termini dun mes per permetre lexercici del dret doposici que assisteix als creditors de la societat cedent. g) Elevaci a escriptura pblica atorgada per la societat cedent en la qual consti lacord de cessi global adoptat. h) Inscripci de la cessi global al Registre Mercantil, en els fulls corresponents a la societat cedent. www.reempresa.org info@reempresa.org 28 11. I UN COP SHA CEDIT LEMPRESA? Per collocar el capital nascut de la cessi de la vostra empresa, heu de tenir en compte la vostra situaci personal. El moment fiscal en qu us trobeu, la naturalesa de les vostres rendes, drets i impostos nascuts en resposta a la cessi, la situaci familiar, etc. Podreu decidir si voleu invertir el capital, estalviar-lo o emprar-lo per pagar deutes pendents que tingueu. La vostra elecci dependr dels factors segents: Els objectius lligats als projectes personals: collocar liquiditats en espera, preparar o fer immediatament un projecte de compra immobiliria, anticipar la transmissi dels bns als vostres hereus... El grau daversi al risc. La durada de la collocaci. La durada ptima variar dacord amb els vostres projectes i el suport de collocaci seleccionat. Com que a cada suport li correspon una durada recomanada, conv que respecteu aquesta durada amb la finalitat de limitar els riscos de variaci que pugui patir. www.reempresa.org info@reempresa.org 29 GUIA PER ELABORAR EL PLA DE CESSI www.reempresa.org info@reempresa.org 30 www.reempresa.org info@reempresa.org 31 1. PRESENTACI GENERAL DE LEMPRESA Aquesta part inclou una introducci i un resum general de tota lempresa. 1.1 INTRODUCCI GENERAL DEL PROJECTE Ha de contenir lexplicaci i la definici tcnica de lactivitat de lempresa, la qual ha de recollir els productes o serveis que ofereix. s important destacar els aspectes innovadors. 1.2 HISTRIA I ORIGEN DE LEMPRESA Cal explicar lorigen, la trajectria, levoluci histrica, cultural i econmica de lempresa i tamb la situaci actual. 1.3 OBJECTIUS PERSONALS I DE LEMPRESA De vegades, els diversos promotors de lempresa tenen objectius del tot diferents pel que fa al projecte de reempresa. Tot i que conv posar-se dacord sobre quins objectius perseguir la reempresa, s bo que cadasc indiqui els objectius. Per exemple, els objectius personals a lhora de voler cedir lempresa poden ser jubilar-se, guanyar ms diners que en la feina anterior, tenir ms independncia, desenvolupar un altre negoci, tenir motius familiars, etc. Aleshores noms caldr posar en com el que hagueu pensat cadascun dels promotors i decidir quins objectius conv prioritzar per a la reempresa del negoci. 1.4 NECESSITATS QUE SATISF EL PRODUCTE O SERVEI Qualsevol producte o servei ha destar orientat a satisfer una necessitat, que sol tractar-se del motiu pel qual compra el client. www.reempresa.org info@reempresa.org 32 1 PRESENTACI GENERAL DEL PROJECTE 1.1 Introducci general del projecte 1.2 Histria i origen del projecte 1.3 Objectius personals i de lempresa Quins sn els objectius personals que perseguim amb la cessi? Qui sn els objectius de la reempresa? 1.4 Necessitats que satisf el producte o servei www.reempresa.org info@reempresa.org 33 1.5 OPORTUNITATS I AVANTATGES QUE CAL APROFITAR. RISCOS I PROBLEMES QUE PODEN SORGIR Cal donar resposta a les preguntes segents: Quines oportunitats penseu que ofereix el mercat? Quins avantatges ofereix el producte o servei? Quins sn els principals problemes que pot tenir i els riscos que pot crrer? 1.6 FITXA DESCRIPTIVA DE LEMPRESA Nom Forma jurdica i rgim de responsabilitat del soci o scia. Adrea, poblaci i telfon. Nombre de cedents (cal indicar-ne els crrecs). Capital aportat a lempresa i manera com est distribut. Estatuts socials. 1.7 SITUACI ACTUAL DE LEMPRESA. PASSOS REALITZATS En quina etapa es troba la vostra empresa? Quins passos heu fet fins al moment per a la cessi? Quan teniu previst cedir lactivitat? (Data real o prevista de cessi de lactivitat empresarial. Cal indicar una data aproximada.) 1.8 PLA DOPERACIONS i PREVISIONS DE FUTUR Cal definir la dimensi que ha assolit lempresa utilitzant lindicador que considereu ms representatiu (xifra de vendes, capital, nombre de treballadors, quota de mercat...) i tamb la dimensi que pot assolir lempresa amb els mateixos indicadors que abans. Per tal dajudar el reemprenedor, i per fer ms atractiu el seu pla de reempresa, podeu especificar-hi les etapes per les quals podria passar lempresa un cop lhagueu cedida al reemprenedor, els perodes de temps necessaris, les innovacions de qu podria beneficiar-se i qualsevol idea que engegareu si segussiu dirigint lempresa. www.reempresa.org info@reempresa.org 34 1.5 Descripci de la situaci del mercat i de lempresa MERCAT OPORTUNITATS RISCOS EMPRESA FORTALESES DEBILITATS 1.6 Fitxa descriptiva de lempresa Nom: Forma jurdica: Adrea Nombre de promotors: Capital: Estatuts (fotocpia): Locals: Seu: 1.7 Situaci actual de lempresa. Passos fets Situaci actual: Data dinici de lactivitat: Passos fets: 1.8 Pla doperacions potencial i previsions de futur Dimensi actual de lempresa: Dimensi potencial de lempresa: Etapes i perodes de temps: www.reempresa.org info@reempresa.org 35 2. ELS RECURSOS HUMANS DE LEMPRESA Els recursos humans sn el motor dun projecte de reempresa. Per aquest motiu, s molt important utilitzar aquest apartat per definir exactament la situaci de cadascun dels promotors i fer entendre al reemprenedor qui i quins perfils han estat al capdavant de lempresa des dels seus orgens. El treball desenvolupat en la redacci i la recopilaci de dades per a aquest document servir de test per tal que el reemprenedor pugui observar el ritme de treball i el nivell de responsabilitat de cadascun dels components. 2.1 PRESENTACI DELS TREBALLADORS Cal exposar les dades principals dels treballadors de lempresa, mitjanant el currculum vitae, que ha de tenir aquesta estructura: Lloc que ocupa Dades personals: nom i cognoms, DNI o NIE, data de naixement, adrea, etc. Formaci (reglada i no reglada): pot ser convenient indicar-hi tamb els estudis no finalitzats, sempre que tinguin relaci amb lempresa o el lloc de treball ocupat, ja que han pogut proporcionar coneixements vlids. Idiomes: nivell de coneixement escrit, oral i de comprensi. Experincia laboral: preferiblement, pel que fa a lempresa o el lloc de treball que desenvolupen, tant si s remunerada com si no ho s. Altres: informaci til per a la reempresa que no hagi estat esmentada fins ara: 1. Contactes personals, coneixement del mercat, disponibilitat de ms capitals, collaboradors, projectes, etc., per desenvolupar lactivitat. 2. Necessitats del lloc de treball que es desenvolupava: carnet de conduir, vehicle propi, coneixements informtics, disponibilitat per viatjar, etc. 3. Aficions, activitats extraprofessionals, participaci en activitats ldiques o associatives que us hagin aportat altres experincies, etc. www.reempresa.org info@reempresa.org 36 2. ELS RECURSOS HUMANS DE LEMPRESA 2.1.- Presentaci dels treballadors Lloc que ocupa Dades personals Nom i cognoms: Lloc i data de naixement: Adrea: CP: Poblaci: Telfon: DNI / NIE: Dades formatives Formaci reglada Data: Estudis: Centre: Formaci no reglada Data: Estudis: Centre: Durada: Experincia professional Perode: Empresa: Activitat: Crrec: Perode: Empresa: Activitat: Crrec: Idiomes: Altres: Necessitats del lloc de treball: Informtica: www.reempresa.org info@reempresa.org 37 2.1.- Presentaci dels treballadors Lloc que ocupa Dades personals Nom i cognoms: Data i lloc de naixement: Adrea: CP: Poblaci: Telfon: DNI / NIE: Dades formatives Formaci reglada Data: Estudis: Centre: Formaci no reglada Data: Estudis: Centre: Durada: Experincia professional Perode: Empresa: Activitat: Crrec: Perode: Empresa: Activitat: Crrec: Idiomes: Altres: Necessitats del lloc de treball: Informtica: www.reempresa.org info@reempresa.org 38 2.2 APORTACIONS DELS PROMOTORS (SOCIS) A LEMPRESA Tots els cedents fan una aportaci dun tipus o un altre. Aix doncs, caldr diferenciar --i valorar econmicament-- les segents: Professional: nombre dhores i feina que va fer a lempresa. Econmica: sou. Infraestructura: bns que els promotors van aportar a lempresa, com ara el local, lordinador, el mobiliari, etc. 2.3 COMPROMS ENTRE ELS CEDENTS Cal definir els compromisos que hi ha entre els cedents de lempresa per tal de poder definir millor les funcions i, posteriorment, assignar responsabilitats a cadascun dels nous promotors. www.reempresa.org info@reempresa.org 39 2.2.- Aportacions dels cedents a lempresa NOM PROFESSIONAL ECONMICA INFRAESTRUCTURA PREU 2.3.- Comproms entre els promotors (marqueu amb una creu) JORNADA MITJA JORNADA HORES PER SETMANA RETRIBUCIONS ALTRES. NOM COMPLETA SOU EN QUINA? ESPCIE Altres compromisos assumits: www.reempresa.org info@reempresa.org 40 2.4 ORGANIGRAMA DE LEMPRESA Cal fer un esquema de tipus piramidal que defineixi els diferents departaments en qu sorganitza lempresa i que inclogui el responsable de cada un, els nivells de presa de decisions i qui mana sobre qui. Lorganigrama estableix les bases que regulen les relacions entres els promotors i els treballadors de lempresa, ja que reflecteixen duna manera grfica les persones, les seves funcions i tasques, i tamb les relacions internes entre aquestes. Lorganigrama ha dincloure els promotors de lempresa i totes les persones que faci falta per posar en marxa el negoci. A continuaci, reprodum un exemple de lorganigrama dun negoci. En la pgina segent, heu de reproduir-lo i completar-lo amb informaci de la vostra empresa i escriure en cada quadre els noms (o lloc de treball) de les persones que en formen part i les funcions bsiques de cada rgan. www.reempresa.org info@reempresa.org 41 2.4.- Organigrama de lempresa www.reempresa.org info@reempresa.org 42 2.5 FUNCIONS I RESPONSABILITATS DE CADA DEPARTAMENT En aquest apartat, cal fer una descripci detallada de cadascuna de les rees o departaments de lorganigrama, destacar-ne les funcions, diferenciar-les de les altres, definir les tasques especfiques que shan de desenvolupar i fixar el nivell de responsabilitat que assumeixen. 2.6 DESCRIPCI DELS LLOCS DE TREBALL En aquest cas, s important valorar i definir tots i cadascun dels llocs de treball de lempresa. Us aconsellem que seguiu lesquema que trobareu a continuaci: Identificaci del lloc (nom, departament, situaci en lorganigrama, relacions amb altres llocs i dependncia orgnica). Tasca global i objectiu. Descripci del conjunt doperacions que shan de desenvolupar. Formaci i experincia necessria. Autonomia en la realitzaci de tasques, nivell de presa de decisions i responsabilitat en les comeses, etc. 2.7 REMUNERACI DELS TREBALLADORS Cal fixar el sou dels empresaris i els treballadors de lempresa tenint en compte la complexitat tecnolgica i la responsabilitat dins lempresa, i tamb la mitjana de les remuneracions del mateix sector. 2.8 NECESSITAT DE RECURSOS HUMANS A LEMPRESA A part dels treballadors actuals, conv valorar si lempresa necessita incorporar algun altre treballador. En cas afirmatiu, cal especificar-ne el nombre, la naturalesa, les necessitats, les competncies, el sou i el currculum. www.reempresa.org info@reempresa.org 43 2.5.- Funcions i responsabilitats de cada departament (Empleneu una fitxa per a cada departament.) Departament: Funcions: Tasques: Responsabilitats: Sou: Retribuci en espcie: Departament: Funcions: Tasques: Responsabilitats: Sou: Retribuci en espcie: Departament: Funcions: Tasques: Responsabilitats: Sou: Retribuci en espcie: Departament: Funcions: Tasques: Responsabilitats: Sou: Retribuci en espcie: www.reempresa.org info@reempresa.org 44 2.6.- Descripci dels llocs de treball (Empleneu una fitxa per a cada lloc de treball.) Lloc de treball: Missi o objectiu: Funcions: Tasques: Formaci: Experincia: Autonomia: Dependncia: Sou: Retribucions en espcie: Lloc de treball: Missi o objectiu: Funcions: Tasques: Formaci: Experincia: Autonomia: Dependncia: Sou: Retribucions en espcie: www.reempresa.org info@reempresa.org 45 Lloc de treball: Missi o objectiu: Funcions: Tasques: Formaci: Experincia: Autonomia: Dependncia: Sou: Retribucions en espcie: 2.7.- Remuneraci dels treballadors Escala salarial de: a NOMS O CATEGORIES SOU BRUT MENSUAL SOU BRUT ANUAL EQUIVALENT EN EL SECTOR euros euros euros euros euros euros euros euros euros euros euros euros euros euros euros euros euros euros TOTAL euros euros euros 2.8.- Necessitat de recursos humans a lempresa www.reempresa.org info@reempresa.org 46 3. EL PROCS DE PRODUCCI O LORGANITZACI DEL SERVEI s important diferenciar les empreses que duen a terme una activitat industrial de les que ofereixen serveis o comercialitzen: Un producte s un b fsic que desprs dhaver patit un procs de transformaci es pot oferir a un mercat per al seu s, adquisici o consum. Un servei s una actuaci que una empresa pot oferir sense transmissi de propietat, encara que la seva prestaci pot estar vinculada a productes fsics. Seleccioneu lopci (3.1 o 3.2) que correspongui. Heu de completar tot el procs de producci o circuit del servei per a cada producte o servei que realitzeu. Per tant, feu servir tants fulls com necessiteu. Si el vostre negoci s una empresa que fabrica productes i que ofereix serveis al mateix temps, tingueu en compte ambds apartats i procureu no repetir-vos. 3.1 EL PROCS DE PRODUCCI (EMPRESES INDUSTRIALS) 3.1.1 Descripci del producte o productes Conv descriure detalladament les caracterstiques del producte o productes fabricats, de manera que quedi ben clar de quins productes es tracta, per a qu serveixen i en qu es diferencien dels seus competidors. Aix, doncs, sha de fer una descripci fsica de cadascun i se nhan dindicar les caracterstiques tcniques, les varietats i, sobretot, la utilitat. A ms de la necessitat primordial a qu respon, pot tenir altres usos el vostre producte? 3.1.2 Descripci detallada del procs de producci Heu dexplicar (o dibuixar, amb lajuda dun esquema) el procs de producci des que adquiriu les mercaderies fins que oferiu el producte acabat. En aquest cas, heu de descriure les diferents fases del procs, lactivitat que shi produeix i com es relacionen amb la resta de fases. 3.1.3 Relaci detallada dels elements materials necessaris per produir Cal fer una relaci detallada dels elements materials necessaris per a la producci del vostre producte o productes pel que fa a infraestructura, eines, materials, persones que ho subministren, etc. Tamb s important organitzar les factures, a ms de fer una descripci detallada i acurada de cada tipus de mquina o eina, els seus consums, les necessitats dinstallaci i qui se nencarrega, la durada i la garantia, la posada en marxa, el manteniment i la posada a punt, i la capacitat ptima i mxima de producci, i, finalment, reflectir-ho tot en un annex. En darrer lloc, cal especificar si el local del negoci s de propietat o de lloguer. En aquest cas, s important definir el preu total del lloguer o de la venda, incloure-hi tots els conceptes i especificar totes les condicions pactades: descomptes, forma de pagament, dates de lliurament, accessoris, manteniment, etc. www.reempresa.org info@reempresa.org 47 3.1.- El procs de producci (empreses industrials) 3.1.1.- Descripci del producte o productes 3.1.2.- Descripci detallada del procs de producci 3.1.3.- Relaci detallada dels elements materials necessaris per produir ELEMENTS MATERIALS TENIM S/NO CARACTERSTIQUES TCNIQUES PREU PROVEDORS ALTRES LOCAL MAQUINRIA 1.- 2.- 3.- EINES 1.- 2.- 3.- (Per ampliar aquestes dades --sobretot les caracterstiques tcniques-- utilitzeu annexos i afegiu-hi els fulls descriptius que us facilitin els provedors, les factures, els albarans i el test dimpairment.) www.reempresa.org info@reempresa.org 48 3.1.4 Alternatives al procs de producci Tots seguit us presentem alternatives al procs de producci: He subcontractat alguna part de la producci? En cas afirmatiu, definiu quina, el perqu i el preu. Tamb cal que definiu els avantatges i els inconvenients daquesta subcontractaci. Quins sn els provedors que us subministren els productes semielaborats o que sn els responsables de la part del procs de producci? Quin cost representa per a lempresa? Qui sn els vostres provedors i quin s el procs de comanda i tamb el seu cost? Avantatges i inconvenients del procs de producci alternatiu: PROCS AVANTATGES INCONVENIENTS DECISI Provedors possibles: PROCS PROVEDORS COST UNITARI www.reempresa.org info@reempresa.org 49 3.2 LORGANITZACI DEL SERVEI O SERVEIS (EMPRESES DE SERVEIS) 3.2.1 Descripci del servei o serveis En aquest apartat, heu de descriure les diferents caracterstiques del vostre servei o serveis de manera que el lector del pla de cessi spiga de quin servei es tracta i a qui va adreat. Si hi ha ms dun servei, conv que els expliqueu de la manera ms exacta i concisa possible. 3.2.2 Circuit del servei o serveis El fet danalitzar un servei s ms difcil que fer el mateix amb un procs de producci, ja que en el servei no hi ha un procs de producci fsic prpiament dit. Per aquest motiu, cal analitzar tots els passos que se segueixen per oferir cada servei. En aquest cas, s bo explicar (o dibuixar amb lajuda dun esquema o un diagrama de flux) el circuit del servei de lempresa, s a dir, el conjunt doperacions o tasques necessries per oferir cada servei, des del moment en qu el client entra en contacte amb vosaltres fins a la facturaci, passant per la realitzaci de les activitats. Tanmateix, cal tenir en compte, sobretot, els elements humans (atenci telefnica, personal, possibles collaboradors) i els elements materials (mobiliari, ordinadors, material doficina, etc.) que necessiteu per oferir el servei o serveis que heu definit en lapartat 3.2.1. Referent als recursos humans, heu de determinar per a cada tasca el temps que es requereix i el perfil professional que lhauria dexecutar. Parallelament, cal que determineu el circuit administratiu de la vostra empresa, s a dir, tots els documents necessaris, des del primer contacte amb el client fins a la facturaci del servei (full de recepci telefnica, pressupost, albar, rebut, factura, conveni, etc.). Conv que ho anoteu en el circuit de servei per saber exactament quan sutilitzar. www.reempresa.org info@reempresa.org 50 EXEMPLE: ESQUEMA DEL PROCS DE PRODUCCI www.reempresa.org info@reempresa.org 51 3.2.- Lorganitzaci del servei o serveis (empreses de serveis) 3.2.1.- Descripci del servei o serveis 3.2.2.- Circuit del servei o serveis www.reempresa.org info@reempresa.org 52 3.2.3 Relaci detallada dels recursos necessaris per oferir el servei o serveis En els serveis, els recursos humans sn molt importants; per tant, cal determinar les necessitats de personal que t lempresa (segurament, ja sha fet en el punt 2). Aix doncs, cal fer una llista de la infraestructura necessria per a lactivitat i cal especificar-hi el cost, les condicions actuals en lempresa (llogades, prpies, lsing, eines necessries, etc.). Els elements dinfraestructura poden ser els segents: local, maquinria, eines, ordinadors, impressores, fotocopiadora, plter, etc. Tamb cal fer la relaci de recursos materials, com ara tot el que sigui material doficina. Pel que fa a les caracterstiques, cal indicar breument les caracterstiques principals de cada element. Aix, per exemple, si es tracta dun local, cal especificar-ne els metres quadrats (unitats proporcionals). Si disposeu duna informaci exhaustiva, afegiu-la en un annex. Condicions: compra, lloguer, lsing... Cost: cost de cada element material. Unitat: unitats en qu es reflecteix el cost, com, per exemple, el lloguer, x euros mensuals; la compra dordinadors, x euros mensuals; la fotocopiadora, en x euros mensuals. www.reempresa.org info@reempresa.org 53 3.2.- Lorganitzaci del servei o serveis 3.2.3 Relaci detallada dels recursos necessaris per oferir el servei o serveis ELEMENTS MATERIALS EN DISPOSEM S/NO CARACTERSTIQUES TCNIQUES PREU TOTAL PROVEDOR ALTRES (Per ampliar aquestes dades, sobretot les caracterstiques tcniques, utilitzeu annexos i afegiu-hi els fullets descriptius que us facilitin els provedors.) www.reempresa.org info@reempresa.org 54 EXEMPLE: ESQUEMA DEL SERVEI www.reempresa.org info@reempresa.org 55 4. LREA COMERCIAL Lobjectiu daquesta rea s buscar la informaci necessria sobre la situaci del mercat i de lentorn directe en qu actua la vostra empresa. 4.1 ELS PROVEDORS La primera informaci comercial que cal recollir correspon als provedors. En principi, aquests seran els agents ms interessats en la continutat de la vostra empresa. Las dades dels provedors aportaran al reemprenedor informaci sobre els usos i costums del sector, les seves tendncies, la situaci de la competncia, els preus, etc. Aix, doncs, recolliu informaci dels vostres provedors referent a les seves dades, els preus, si us fan descomptes, la distribuci (si t recrrec o descompte sobre el preu), les formes de pagament, etc. 4.2 LA COMPETNCIA 4.2.1 Caracterstiques de la competncia Per analitzar lxit de lempresa s indispensable saber quins competidors t i com sn aquests competidors. Descriviu quina s la vostra competncia i les seves caracterstiques principals. Procureu contestar-vos preguntes com les que es plantegen tot seguit: Quantes empreses ofereixen un producte o servei semblant? Quina idea tenen els clients dels competidors? Quines necessitats cobreix el producte o servei de la competncia? I quines necessitats no cobreix? Quines caracterstiques tenen els seus productes o serveis? 4.2.2 Competidors principals Feu una anlisi ms exhaustiva de les empreses que sn competidores principals de la vostra. En aquest cas, seria convenient disposar de la informaci segent sobre aquestes empreses: Posici que ocupen en el mercat. Temps dactivitat i evoluci. Emplaament geogrfic. Preu al qual comercialitzen els seus productes o serveis. Relaci amb els clients. www.reempresa.org info@reempresa.org 56 4.- LREA COMERCIAL 4.1.- Els provedors (una fitxa per a cada provedor) Nom CIF: Adrea: Telfon: Fax: Preus: Descomptes: Distribuci: Pagaments: Tipus de producte o servei: Nom CIF: Adrea: Telfon: Fax: Preus: Descomptes: Distribuci: Pagaments: Tipus de producte o servei: Nom CIF: Adrea: Telfon: Fax: Preus: Descomptes: Distribuci: Pagaments: Tipus de producte o servei: Nom CIF: Adrea: Telfon: Fax: Preus: Descomptes: Distribuci: Pagaments: Tipus de producte o servei: www.reempresa.org info@reempresa.org 57 4.3 La competncia 4.2.1.- Caracterstiques de la competncia www.reempresa.org info@reempresa.org 58 4.2.2.- Competidors principals (una fitxa per a cada competidor principal) Nom: CIF: Adrea: Telfon: Fax: Temps dactivitat: Posicionament: Tipus de relaci amb els clients: Preus: Nom: CIF: Adrea: Telfon: Fax: Temps dactivitat: Posicionament: Tipus de relaci amb els clients: Preus: Nom: CIF: Adrea: Telfon: Fax: Temps dactivitat: Posicionament: Tipus de relaci amb els clients: Preus: Nom: CIF: Adrea: Telfon: Fax: Temps dactivitat: Posicionament: Tipus de relaci amb els clients: Preus: www.reempresa.org info@reempresa.org 59 4.3 ELS CLIENTS Els clients sn una part fonamental de lempresa. Aix, doncs, s imprescindible proporcionar una descripci molt detallada dels clients i tota la informaci que sigui possible sobre ells. El fet de conixer els clients ha estat imprescindible per poder tirar endavant lempresa. Grcies al coneixement que t sobre els clients, lempresa ha estat capa dadequar-se als seus gustos i necessitats i vendrels els productes o serveis. Per tant, transmetre aquest know-how al reemprenedor s vital. 4.3.1 El mercat s mot important que descriviu el tipus de mercat en qu es mou lempresa. Per aquest motiu, cal pensar en les necessitats que cobreix lempresa i en les caracterstiques del mercat, com ara si s local, comarcal, etc. Tamb s fonamental que descriviu algunes caracterstiques importants del vostre mercat, dels clients, del volum de vendes, de la periodicitat, del tipus de producte, etc. 4.3.2 Segmentaci Qualsevol mercat es pot dividir en conjunts tan homogenis com sigui possible, aquests conjunts sanomenen segments. Cal estudiar si lempresa sadequa als gustos i les necessitats de tot el mercat o si est enfocada a un o diversos segments en concret. Per aquest motiu, s imprescindible definir el mercat o els segments seguint diversos criteris, com ara variables socioeconmiques, psicolgiques, etc. 4.3.3 Perfil del client Cal aportar tanta informaci com sigui possible sobre els clients habituals als quals van dirigits els vostres productes o serveis, com, per exemple, la situaci geogrfica, ledat, el sexe, el nivell cultural, el nivell dingressos i, fins i tot, el seu estil de vida, els costums, la personalitat, etc. www.reempresa.org info@reempresa.org 60 4.3.- Els clients 4.3.1.- El mercat Mercat: Tipus de clients (empreses o particulars): rea geogrfica: Volum de negoci: Evoluci: Previsi futura: 4.3.2.- Segmentaci Criteri o criteris de segmentaci: NOM DEL SEGMENT CARACTERSTIQUES DEL CLIENT POTENCIAL DE NEGOCI Comentaris: www.reempresa.org info@reempresa.org 61 4.3.- Els clients 4.3.3.- Perfil del client Si els vostres clients sn particulars: Edat: Estat civil: Professi: Lloc de residncia: Poder adquisitiu: Edat: Estat civil: Professi: Lloc de residncia: Poder adquisitiu: Edat: Estat civil: Professi: Lloc de residncia: Poder adquisitiu: www.reempresa.org info@reempresa.org 62 4.3.- Els clients 4.3.3.- Perfil del client Si els vostres clients sn empreses: Nombre de treballadors: Sector: Volum de facturaci: Emplaament: Tipus de productes o serveis que ofereix: Sistema de presa de decisions: Antiguitat: Nombre de treballadors: Sector: Volum de facturaci: Emplaament: Tipus de productes o serveis que ofereix: Sistema de presa de decisions: Antiguitat: Nombre de treballadors: Sector: Volum de facturaci: Emplaament: Tipus de productes o serveis que ofereix: Sistema de presa de decisions: Antiguitat: www.reempresa.org info@reempresa.org 63 4.4 POLTICA COMERCIAL A lhora dexplicar la poltica comercial, primer de tot cal definir els objectius fins al moment actual. Per fer-ho correctament, cal que descriviu la vostra poltica comercial dacord amb els seus instruments bsics, les quatre "P": 1. Producte o servei 2. Preu 3. Punt de venda o distribuci 4. Publicitat i comunicaci Es tracta dexplicar els mecanismes de control per tal davaluar lacompliment daquests objectius. 4.4.1 Objectius comercials Per dissenyar la poltica comercial, en primer lloc cal explicar els objectius comercials i, a continuaci, especificar el mercat i els segments que shan abastat. Un cop definits aquests objectius, cal especificar les decisions segents: 1. Lobjectiu de vendes 2. Lobjectiu de clients 4.4.2 Producte o servei Hi ha tot un seguit de factors sobre el producte o servei que repercuteixen directament en la poltica comercial, com, per exemple, si es t marca prpia, els beneficis que obtenen els clients amb productes o serveis, les diferncies amb la competncia, les garanties, els serveis complementaris, com, per exemple, el servei postvenda, etc. 4.4.3 Preu El preu s un factor molt important. Sha fixat tenint en compte els costos de lempresa, loferta i la demanda i tamb els preus de la competncia. s imprescindible especificar el preu de cada producte i explicar per qu sha decidit fixar aquest preu. Daltra banda, tamb shan dincloure els descomptes i les condicions i/o terminis de cobrament concedits als clients. 4.4.4 Publicitat i comunicaci Lempresa va donar a conixer els seus productes o serveis dalguna manera concreta per tal que els clients els coneguessin i els compressin. En aquest apartat, sha dassenyalar el missatge que es va fer servir per convncer-los, quin canal de comunicaci es va utilitzar (premsa, venda directa...) i qui era el destinatari del missatge (directament els clients, els venedors del producte o servei, etc.). www.reempresa.org info@reempresa.org 64 4.4.- Poltica comercial 4.4.1.- Objectius comercials Objectiu de venda: Objectiu de clients: 4.4.2.- Producte o servei Tipus de producte o servei: Marca: Beneficis: Diferncies amb la competncia: Garanties: Serveis complementaris: 4.4.3.- Preu Preu: Descomptes: Condicions o terminis de cobrament: 4.4.4.- Publicitat i comunicaci Destinatari: Missatge: Canal: www.reempresa.org info@reempresa.org 65 4.4.5 Punt de venda o distribuci La distribuci s el conjunt de tasques necessries per fer arribar el producte, un cop acabada la seva fabricaci, al consumidor. La distribuci est integrada per un conjunt de recursos humans, materials i financers que intenten collocar el producte acabat als punts de venda de la manera ms efica possible. s molt important que descriviu la manera com els productes o serveis arriben al consumidor final. Sha de tenir en compte que, en el cas dels serveis, normalment el lloc on es troba el client s el mateix on es fa el servei. Aix significa que entre lempresa que realitzar el servei i el client no hi haur intermediaris. Si la vostra empresa es dedica als serveis, especifiqueu com arriben aquests als clients. Aix, per exemple, descriviu el local i la zona on est situat i com aconseguiu que hi vagin els clients. En canvi, pel que fa als productes, s ms probable que hi hagi intermediaris entre lempresa productora i el consumidor final. El canal habitual segueix lesquema empresa fabricant distribudor punt de venda consumidor final. En aquest cas, expliqueu si recorreu a intermediaris per tal que els vostres productes arribin al consumidor final i, en cas afirmatiu, indiqueu-ne les caracterstiques. En el full segent, expliqueu com arribeu als consumidors finals i, en cas que feu servir intermediaris, descriviu-los. 4.4.6 Control Un cop heu exposat la vostra poltica comercial, definiu els mecanismes de control que us permetin avaluar els objectius de lempresa i que us han perms rectificar quan aquests no shan assolit. Aquests mecanismes de control poden ser senzills, com, per exemple, avaluar si les vendes i els clients aconseguits durant un perode de temps sajusten als objectius de venda i de clients fixats. Es tracta de fer entendre al reemprenedor quins sn els mecanismes de control utilitzats per avaluar els objectius de lempresa, de tal manera que el reemprenedor els pugui seguir utilitzant. www.reempresa.org info@reempresa.org 66 4.4.- Poltica comercial 4.4.5.- Punt de venda o distribuci (adjunteu-hi un plnol) 4.4.6.- Control www.reempresa.org info@reempresa.org 67 5. LREA ECONMICA I FINANCERA Lobjectiu daquesta rea s traduir les diferents dades presentades en el pla de cessi en termes de previsions econmiques i financeres per tal davaluar la viabilitat de lempresa. 5.1 ELS ESTATS COMPTABLES Per dur a terme aquesta tasca, s imprescindible recrrer als estats comptables de lempresa. Aix, doncs, cal que annexeu els documents que es detallen tot seguit en aquest informe: EMPRESARIS INDIVIDUALS SOCIETATS Balan de situaci dels darrers tres anys Balan de situaci dels darrers tres anys Declaraci de la renda del darrer any Declaraci de la renda del darrer any dels socis Models -Model 347- Relaci amb clients i provedors -Model 390- Liquidaci anual de lIVA -Model 390- Liquidaci trimestral de lIVA -Model 190- Liquidaci de lIRPF anual Models -Model 347- Relaci amb clients i provedors -Model 390- Liquidaci anual de lIVA -Model 390- Liquidaci trimestral de lIVA -Model 200- Impost sobre societats -Model 190- Liquidaci de lIRPF anual www.reempresa.org info@reempresa.org 68 6. EL VALOR DE LEMPRESA Per determinar objectivament el valor del vostre negoci s indispensable que compteu amb el suport dun especialista en avaluaci dempreses. Aquest professional adoptar un mtode de clcul del valor teric del vostre negoci apropiat a la naturalesa de la vostra empresa, i segons sigueu empresari individual o societat. Per a una societat, cal aplicar mtodes ms elaborats basats en dades comptables, financeres i econmiques com, per exemple, el net actiu, la rendibilitat actual i futura, el volum de negocis, etc. En tots els casos, lavaluaci s noms el punt de partida i exigeix que desprs sajusti a la situaci de lempresa. Cal tenir una visi objectiva de factors que incideixin, positivament o negativament, en la marxa de la vostra empresa. Heus aqu alguns exemples: Factors interns Se sustenta lempresa en una persona clau? Es tracta del cedent? Linstrument de producci, encara est adaptat a lactivitat? Est actualitzat? Requereix un desenvolupament en el futur? Reconeix, lactivitat, la necessitat devolucions tecnolgiques? Disposa lempresa duna destresa especfica pel que fa als seus competidors? Factors externs Depn lempresa dun gruix de clients que representen una part important del seu volum de negocis? Depn dun provedor exclusiu? Depn de subcontractistes? Com se situa lempresa amb relaci als seus competidors? Concorda lempresa amb la reglamentaci aplicable a lactivitat? Factors financers s equilibrada lestructura financera de lempresa? Est en un sector de risc lactivitat de lempresa? Factors jurdics Hi ha cap problema amb els vostres socis? I de forma eventual, nhi ha hagut cap? Aproven el vostre projecte de cessi? Teniu litigis corrents amb clients, provedors, lAdministraci fiscal o els vostres treballadors? Quines conseqncies poden tenir aquests litigis per la vostra empresa? Quina s la durada de larrendament del local que utilitzeu per explotar el vostre negoci? Teniu cap clusula, problema o litigi amb larrendatari del vostre local? www.reempresa.org info@reempresa.org 69 6.1 QU SIGNIFICA VALOR? Hi ha moltes interpretacions del concepte valor. Ara b, des de la perspectiva de leconomista, el valor no s res ms que el grau dutilitat o aptitud de les coses per proporcionar benestar o satisfer una srie de necessitats. En aquest sentit, el valor duna empresa s el grau dutilitat que aquesta proporciona als seus usuaris o propietaris. Tot valor es transforma automticament en diners, s a dir, sexpressa en diners, per aix no s res ms que una conversi per afavorir la transacci de bns i serveis, encara que lextensi daquesta conversi ha donat lloc al fet que habitualment es confonguin valor i preu. El preu s lequivalent monetari del valor dequilibri, s a dir, el valor en el qual estarien dacord un comprador i un venedor a lhora de fer una transacci; dit en altres paraules, correspon al que es paga pel b en el mercat. El cost dun b s una mesura de la quantitat de recursos emprats per produir-lo. Com ms complex sigui el b, ms difcil resulta determinar-ne el cost, sobretot quan la seva elaboraci es perllonga durant un llarg perode de temps, ja que aquest fet obliga a afegir costos que, a causa del pas del temps, no sn homogenis. En essncia, i resumint molt, el valor de les coses est associat a dos elements bsics: - La utilitat dels bns per a lusuari daquests bns - El cost dobtenci daquests bns Aquests elements han de ser conjugats al mercat, normalment per mitj de loferta i la demanda, on ha de jugar un paper molt important el grau descassetat dels bns. Aix, doncs, el valor s una funci directa de totes aquestes variables, la qual cosa podria representar-se analticament mitjanant aquesta expressi: Ats que la utilitat s un concepte subjectiu, el valor s un concepte relatiu, sobretot si tenim en compte que el mateix cost dels bns pot ser relatiu en funci del moment en qu es determinen, aix com de lescassetat daquests bns. 6.2 QU S LA VALORACI? La valoraci s un procs pel qual tractem dassignar un valor a les coses, s a dir, tractem de determinar el grau dutilitat que reportar als seus usuaris o propietaris. Per tant, la valoraci duna empresa s el procs per determinar el seu valor per als usuaris o propietaris. La valoraci dempreses no es tracta dun procs per determinar el preu daquestes empreses ni tampoc el seu cost. El preu es fixar al final duna transacci, en cas que hi hagi un comprador i un venedor que es posin dacord en limport daquesta. El cost es forma del passat, s a dir, que quedaria recollit en els valors comptables, si b s cert que aquests no capten el pas del temps i que, per tant, es tracta dun cost heterogeni. El valor s diferent del preu i del cost dels bns. www.reempresa.org info@reempresa.org 70 6.3 EL VALOR DUNA EMPRESA Hem assenyalat que el valor duna empresa s una funci del grau dutilitat que sespera i del seu cost, o sigui, de la inversi originada per arribar a lestat actual en qu es troba i de la seva escassetat, s a dir, de quina mesura sofereixen i es demanden empreses segons les necessitats i les exigncies de cada moment. El valor, o el que s igual, la utilitat de lempresa, es mesura normalment, des del punt de vista econmic i financer, en termes monetaris, considerant que lempresa o negoci s un b durador, per exemple, un immoble del qual esperem un lloguer. Daquesta manera, el que nesperem s un conjunt de rendes en el futur. Lestimaci daquestes rendes futures s una tasca altament dificultosa, en la qual la fiabilitat decau drsticament a partir dun moment determinat. Sopta per considerar lestimaci daquestes rendes per a un perode limitat de temps (cinc anys) considerant que hi ha un valor residual del negoci en aquest moment final (any cinc) pel qual es podria alienar al final daquest perode. El valor de lempresa o negoci vindria determinat en el moment present per lactualitzaci de les rendes esperades ms el valor residual actualitzat segons la taxa de descompte. Ara b, mentre els bns duradors sn elements individuals, caracteritzats per tenir una vida limitada, ms o menys coneguda, les empreses o negocis sn bns complexos formats per conjunts delements tangibles capaos de ser individualitzats i intangibles (capital intellectual), difcilment separables, que sordenen en el temps amb el propsit, normalment, de mantenir-los indefinidament, la qual cosa depn de com es gestioni el negoci. Per tant, quan ens disposem a analitzar una empresa per tal de valorar-la, hem de tenir en compte els aspectes segents: 1. Els diferents tipus delements que conformen lempresa o negoci: Els de naturalesa tangible, s a dir, amb carcter general, els recollits en els estats comptables de les empreses. Els de naturalesa intangible o capital intellectual, que sn aquells altres que no estan recollits, amb carcter general, en els estats comptables. 2. Les rendes que els elements anteriors, adequadament conjugats, poden generar en un futur previsible, generalment de durada limitada en n anys. 3. El valor residual que cal assignar als elements prviament esmentats al final de les estimacions de fluxos de renda durant el perode previsible de lany n. 4. La taxa de descompte que sha daplicar per convertir les estimacions de futur en valors actuals. 6.4 MTODES DE VALORACI Tradicionalment, la valoraci dempreses ha distingit dues formes o models de valoraci: el basat en els elements que conformen el negoci i el basat en les rendes previsibles. La taula 1 recull, de forma resumida, aquests mtodes de valoraci: www.reempresa.org info@reempresa.org 71 Taula 1 MTODES DE VALORACI DEMPRESES Mtodes analtics El valor duna empresa sobt mitjanant la suma algebraica de tots els seus elements patrimonials prviament valoritzats de forma individualitzada. Mtodes de rendiments Lempresa s un tot harmnic amb independncia dels elements particulars que la componen el valor dels quals s determinat per la suma actualitzada de les rendes futures. (*) Font: ROJO, A.A (1994;35). A continuaci, expliquem els quatre mtodes que utilitzem a Reempresa per fer la valoraci dempreses. 6.4.1 Mtode analtic Valor net comptable: Primer de tot, cal explicar qu sentn per valor net comptable (VNC) o patrimoni net ajustat. Es tracta del valor comptable del conjunt dactius pertanyents als propietaris. El seu clcul ve donat per la diferncia entre lactiu total real (ATr) de lempresa i el passiu exigible o recursos aliens (RA) existents en el moment de la valoraci, dacord amb principis de comptabilitat generalment acceptats, o sigui: VNC = ATr RA 6.4.2 Mtode dels rendiments Els problemes als quals sha fet referncia en parlar del VNC fan que avui dia sassumeixi que no hi ha cap altre model de valoraci ms eficient que el basat en els fluxos de renda (MRV). Aix no significa que no es puguin utilitzar els altres mtodes de valoraci, per b que, fins al moment, constitueix la forma ms perfeccionada de fer-ho. En altres paraules, les rendes sn el resum valorat dels capitals fsic i intellectual. 6.4.3 Mtode del benefici net Aquest mtode ve marcat per la seva simplicitat, ja que basa la valoraci de lempresa en els rendiments que aquesta genera en lexercici previ a la venda de lempresa, s a dir, els beneficis de lany anterior a la venda de lempresa (B). Un cop definit el numerador daquest mtode, cal definir el denominador, ja que pot generar ms discrdia entre les parts interessades a valorar lempresa. En el denominador, posem la rendibilitat esperada (R), que es tracta dun percentatge determinat depenent del sector, el risc i el context en qu es troba lempresa que es vol valorar. www.reempresa.org info@reempresa.org 72 A la rtio definida anteriorment, hi hem de sumar un seguit de partides extraordinries, les quals solen estar poc relacionades amb lactivitat de lempresa. Poden ser els actius no utilitzats en lactivitat de lempresa, els passius financers no renovables, la conversi de capital en deute i els riscs no comptabilitzats (AC, PFNR, CCD, RNC). V = B /R + AC PFNR + CCD RNC 6.4.4 Mtode de Gordon-Shapiro Aquest mtode est molt relacionat amb el mtode del benefici net. En aquest mtode, calculem el benefici esperat net del proper exercici (BPE) a partir de la mitjana dels beneficis dels ltims cinc anys dactivitat de lempresa. Desprs, dividim aquest nombre per la rendibilitat exigida (R), seguint el mateix criteri que en el cas del benefici net, menys la taxa de creixement dels ltims cinc anys: V = B / R = BPE/(R-g) 7. PROPOSTA DE CESSI Arribats en aquest punt, un cop recollides i ordenades les principals dades de lempresa, noms resta fer-ne una valoraci global, en la qual cal destacar-ne els atractius, avaluar les amenaces que shan detectat i subratllar les decisions que shan pres un cop shan analitzat les dades que heu emplenat en les pgines anteriors. Es tracta, doncs, de treure conclusions de tota la informaci que teniu i de redactar loferta del vostre negoci: Preu: Tipus de cessi (actius, cartera de clients, etc.): Tempo: Transferncia de know-how: Valoraci de lempresa: Motius per a la redacci de la proposta: www.reempresa.org info@reempresa.org 73 8. ANNEXOS Per tal de facilitar la tasca en el procs de cessi del vostre negoci, us proposem que empleneu aquest formulari i que confirmeu els documents que aporta juntament amb el vostre dossier: Fotocpia del registre de lempresa Fotocpia del DNI Model 190 dels ltims tres anys Model 200 dels ltims tres anys Model 347 dels ltims tres anys Model 390 dels ltims tres anys Balan de la situaci dels ltims tres anys Cpia dels contractes de treball dels vostres treballadors portada cedentguia complerta cedent comer.pdfportada cedentportadeta_cedent_comerGUIA Cedent_maquetada_comer.pdfportada cedentportada cedent